Page 1

Ricard Escandell Piera

DEFINICIÓ DELS CONCEPTES D'EDUCACIÓ A DISTÀNCIA I E-LEARNING

El primer aspecte definitori que diferencia l'educació a distància de l'autoformació és que cal una institució que gestione el procés. L'altre aspecte és la separació entre estudiant i docent perquè sense aquesta distància estaríem parlant d'un ensenyament convencional presencial. La distància és tant física com temporal, diacrònica (l'altra distància, la intel·lectual, ja és més discutible). L'altre factor fonamental és el de la intercomunicació, tant si és sincrònica com si és diacrònica. Un aspecte fonamental el d'aconseguir la interacció dels estudiants per donar sentit a la funció formadora. El darrer component són els recursos que combinats amb una metodologia adient han de fer possible el procés d'aprenentatge.

Ensenyar i aprendre en línia. PAC 01

1


Ricard Escandell Piera

TEORIES DE L'EDUCACIÓ A DISTÀNCIA

TEORIA DE L'ESTUDI INDEPENDENT CHARLES WEDEMEYER L'essència de l'educació a distància és la independència de l'estudiant, un sistema amb 10 característiques que posava èmfasi en la independència de l’alumne i l’adopció de la tecnologia com a manera d’implantar aquella independència. Paraules clau: Interacció alumne/professor MICHAEL MOORE Els elements a considerar són la quantitat d’autonomia de l’alumne i la distància entre professor i alumne. Paraules clau: Interacció alumne/professor/material. TEORIA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ DE L'ENSENYAMENT OTTO PETERS L’educació a distància com a forma industrialitzada de l’ensenyament i l’aprenentatge Centrada en les funcions de la institució com a productora de materials d’aprenentatge. Utilitzant la teoria econòmica i industrial, Peters va proposar noves categories per a l’anàlisi de l’educació a distància. Establiment de categories per l’anàlisi de l’Ead: • racionalització • divisió del treball • mecanització • línia de muntatge • producció en massa • treball preparatori • planificació • organització • mètodes de control científic • formalització • estandardització Ensenyar i aprendre en línia. PAC 01

2


Ricard Escandell Piera

• • • •

canvi de funció objectificació concentració centralització

Paraules clau: Considerar el procés educatiu com un procés de producció industrial. TEORIA DE LA INTERACCIÓ I LA COMUNICACIÓ BÖRJE HOLMBERG Centrades en la funció de les institucions per possibilitar als estudiantes experiències d’aprenentatge basades en la comunicació, una vegada que els materials ja han estat creats i distribuïts. Ell l’anomena conversa didàctica guiada, pertany a la categoria general de la teoria de la comunicació. Es relaciona l’efectivitat de l’ensenyament amb l’impacte dels sentiments de pertinença i cooperació i l’intercanvi real de preguntes, respostes i arguments en la comunicació mediada. Paraules clau: Obtenir la motivació de l'estudiant. TEORIA ANDRAGOGIA MALCOLM KNOWLES Es considera una teoria de l’educació a distància. En la majoria de casos els adults participen en l’educació a distància i l’andragogia s’ocupa dels marcs dels programes dissenyats per a l’alumne adult. La seva idea central és que: “la consecució de l’edat adulta és concomitant en la percepció dels adults de percebre’s a si mateixos com a persones que s’autodirigeixen”. Teoria de l’aprenentatge adult basat en la recerca i en l’experiència relacionada amb els trets de l’alumne adult. Praules clau: El professor és el facilitador de l'aprenentage. SÍNTESI DE LES TEORIES CLÀSSIQUES HILARY PERRATON Formada per elements de teories de la comunicació i la difusió existents i per filosofies de l’educació. S’expressa mitjançant 14 declaracions o hipòtesis que fan referència a com es pot fer servir l’ensenyament a distància per maximitzar l’educació, a la necessitat d’augmentar el diàleg i el mètode.

Ensenyar i aprendre en línia. PAC 01

3


Ricard Escandell Piera

Praules clau: El tutor és el facilitador de l'aprenentage MARC TEORÈTIC PER A L’EDUCACIÓ A DISTÀNCIA DESMOND KEEGAN La instrucció a distància és possible, però l’educació a distància, no. Les bases teorètiques per l’educació a distància estaven dintre de la teoria de l’educació. Com que l’educació a distància no estava basada en la comunicació interpersonal i es caracteritzava per una privatització de l’aprenentatge institucionalitzat, és una forma diferent d’educació. L’Ead no es podria trobar dintre de les estructures teorètiques de l’educació oral basada en grups. Els sistemes virtuals basats en l’ensenyament presencial a distància eren un nou cognat del camp d’estudi de l’educació a distància. Encara s’ha de fer una anàlisi teorètica de l’educació virtual. Paraules clau: La connexió electrònica entre un professor i els seus alumnes per crear una aula virtual. TEORIA D’EQUIVALÈNCIA MICHAEL SIMONSON Com més equivalents siguin les experiències d’aprenentatge dels alumnes a distància a les experiències d’aprenentatge dels alumnes tradicionals, més equivalents seran els resultats de l’aprenentatge. Si el curs d’Ead s’ha dissenyat de manera efectiva i es disposa d’experiències equivalents, potencialment els alumnes aconseguiran els objectius didàctics del curs. Definició emergent de l’Ead com educació formal, basada en una institució, que té lloc utilitzant sistemes de telecomunicació interactius. Praules clau: L'educació a distància no és un camp diferent de l'educació. EL FORDISME I LES SEUES EVOLUCIONS El fordisme representa la intenció d'aportar els mètodes funcionals de la indústria al sector de l'aprenentatge amb la necessitat d'optimització del procés. Les seues evolucions progressives van suavitzant el paradigma fins a confondrel amb l'estructurlisme.

Ensenyar i aprendre en línia. PAC 01

4


Ricard Escandell Piera

CONCLUSIONS GLOBALS SOBRE LES TEORIES L'educació a distància està trencant amb la vella idea de que l’ensenyament a distància és sinònim d’estudi en soledat, i això és, en part, gràcies a les possibilitats que ens brinden les TIC. Per molta tecnologia que s’utilitzi sempre estarà inspirada en la metodologia, en les teories de l’aprenentatge (principalment les teories de la interacció i la comunicació), però gràcies a les TIC podríem estar en un moment en que es comencés a parlar d’una nova teoria de l’ educació a distància. L’Ead ha anat evolucionant al llarg de la seva història paral·lelament als avenços continus i sorprenents de les noves tecnologies d'informació i la comunicació. Les TIC ajuden, i cada dia més, a superar les limitacions de la interactivitat, que és la clau de la pràctica educativa d’aquesta modalitat. Les tecnologies en l’educació a distància han permès superar un obstacle molt important, i és que han aconseguit l’apropament de les geografies llunyanes i establir una comunicació i aprenentatge a través del diàleg. Arrel d’un altre treball que he estat realitzant, crec que el treball cooperatiu s’està obrint pas amb força en el procés d’aprenentatge a distància, consolidant nous recursos i formes de treballar molt acord amb les exigències professionals i relacions humanes actuals. El centre d’atenció és l’alumne (interacció, percepcions, característiques dels alumnes,…) A partir d’aquest moment el centre d’atenció no està en quin mitjà és el millor, sinó en quins atributs del mitjà poden contribuir a una millor experiència d’aprenentatge. L’evolució tecnològica de l’educació a distància ha permès per exemple la creació de plataformes, permetent a la vegada tutories (efectuant un seguiment individualitzat de cada alumne) o simular espais (aules virtuals) on interaccionen els alumnes i els professors amb diferents eines de recolzament (correu electrònic, fòrum, instruments d’avaluació...) Molts cops la gent pensa que l’educació a distància és una educació sense interactivitat. Per això, la interactivitat s’ha convertit en un dels elements centrals de l’educació a distància. La xarxa facilita especialment la comunicació horitzontal, entre iguals, trobades entre els que aprenen i professors, o només entre estudiants, mantenint la distància. Les noves possibilitats d'interactivitat donen una nova visió de futur de l’Ead, un model capaç d’integrar la industrialització i una menys massiva i més personalitzada relació, construint una "comunitat acadèmica virtual".

Ensenyar i aprendre en línia. PAC 01

5


Ricard Escandell Piera

TENDÈNCIES DE FUTUR DE L'EDUCACIÓ A DISTÀNCIA

Tot i la diversitat que hi ha de tendències que fins i tot pot arribar a ser paradoxal en comparar l'educació a distància d'alguns països entre si, es poden definir unes línies generals que poden definir les tendències de cara al futur: • • • •

progressiva i imparable implantació de les TIC internacionalització finançament privat orientació cap als estudis superiors i professionals

Ensenyar i aprendre en línia. PAC 01

6

Educació a distància  

Una mirada sobre el passat ,el present i el futur de l'elearning

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you