Issuu on Google+

ANTOLOGIA POÈTICA DE MIQUEL MARTÍ I POL Va néixer l'any 1929. Va morir l'any 2003. Va ser un poeta escriptor i traductor català, dels més populars del segle XX. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats catalanistes i va col·laborar amb el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya).

POESIES

PARAULES AL VENT PARLO DEL CRIT UNÀNIME:

Parlo del crit unànime de la sang i em retreuen deslluïts prejudicis.i jo sóc vell de segles. "Antigament...!, objecten, Per quins rials polsosos ordeneu les paraules? Companys, alliberem les barques de tanta corda inútil. Hi ha grans rius que ens esperen.

NOVA ORACIÒ DEL PARE NOSTRE Pare nostre que esteu en el cel, Sia augmentat sovint el nostre sou, vingui a nosaltres la jornada de set hores, faci’s un xic la nostra voluntat així com la d’aquells que sempre manen. El nostre pa de cada dia doneu-nos-el més fàcil que no pas el d’avui, perdoneu els nostres pecats així com nosaltres perdonem els dels nostres encarregats i no ens deixeu caure a les mans del director, ans advertiu-nos si s’apropa. Amén.


ARRAN DE SORRA L'ESPILL:

Arran de sorra l'espill de la quietud de l'aigua i el teu cos lleuger, lleuger com una cançó poruga. Arran de llavi el desig i als dits un tacte de roses, i el teu cos lleuger, lleuger, entre el meu desig i l'aigua. I aquí el poema es fa carn, la teva carn i la meva, i un sol crit sense ressò dins l'oci immens de la tarda.

QUADERN DE VACANCES COSES:

D'aquest estiu no en vull recordar més que la mirada de complicitat d'una veïna que prenia el sol ben nua i va somriure complaguda quan va adonar-se que la contemplava, i aquell instant fugaç, irrepetible, de quietud total, que el món restà desert de si mateix i era un cristall transparent i compacte altra vegada. Tota altra cosa no serà l'estiu, aquest estiu, vull dir, i si algú em parla d'aquelles mil foteses inefables que componen els dies i les nits, diré tranquil.lament: No me'n recordo.

L'HOSTE INSÒLIT

Si ve l'instant que veus que defalleixo --sóc feble al capdavall, ho saps com jo-no em deixis desistir. Recorda'm els projectes no acomplerts, retreu-me les paraules amb què vaig comprometre'm per tu i per mi, fes-me, si cal, memòria del lloc i dels objectes que ens acompanyaven. Només tu pots parlar-me'n sense por i ens redreçarem junts altra vegada.


PER PRESERVAR LA VEU TORNA NADAL:

L'arbre desvella sons i el vent escriu ratlles de llum damunt la pell de l'aigua. Tot és misteri i claredat extrema. Torna Nadal i torna la pregunta.

LLIBRE D'ABSÈNCIES CALLADAMENT:

Des d'aquesta aspra solitud et penso. Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles els pollancs que miràvem en silenci des del portal de casa. Tantes coses se m'han perdut amb tu que em resta a penes l'espai de mi mateix per recordar-te. Però la vida, poderosa, esclata fins i tot en un àmbit tan estricte. Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles, el verd proclama vida i esperança i jo visc, i és vivint que puc pensar-te i fer-te créixer amb mi fins que el silenci m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

TEMPS D'INTERLUNI

El silenci també és un atzucac i també es diu amb silenci. Potser cap gest no és tan clar i tan transparent com tu pensaves, i ara sents l'ofect de tants gestos sobrers. Poser el costum t'ha convertit en aquest personatge hieràtic i solemne que malviu entre la por terrible a veure's nu i el terrible desig de despullar-se.

Jordi Palazón Rubio Hector Gómez Moreno



Antologia poètica de Miquel Martí i Pol