Issuu on Google+

Escola D E pregaria «

»

En aquest fragment del credo, tenim tres grans descripcions del nostre Déu: Déu Pare, Déu Totpoderós, Déu Creador. Amb poques frases es defineix l’essència de la nostra fe, diferenciant amb aquests tres a molts d’altres Déus. Déu Pare: La visió de Déu com a pare descriu els seus trets més característics d’origen i d’autoritat del pare, però també de salvació i sosteniment. És el propi jesús el qui ens rebel·la a Déu com a Pare, i ens fa dir Abba Pare, fins i tot en els moments més crucials de la vida (Mc 14,36). Alhora sabem que podem confiar en Déu, i en el seu perdó, ja que l’amor de pare es infinitament més gran que la nostra infidelitat i pecat. L’Exemple més clar el trobem en el passatge conegut com el fill pròdig «Pare, he pecat contra el cel i contra tu», on apareix la infinita misericòrdia de Déu. Déu totpoderós: Aquesta faceta de Déu a voltes pot crear un cert allunyament de la figura de Déu, ja que ens podem quedar en la part autoritària i d’un poder infinit com a vegades es mostra en l’Antic Testament, que ens deixa als humans com un «no-res» davant el seu poder; totpoderós, omnipotent, omnipresent. Si bé Déu ho pot tot, es cert que ell només crea coses bones («Déu veié que tot això era bo» es repeteix després de la creació) ja que Ell es bondat. 

Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears


Alhora però la omnipotència de Déu topa amb la maldat del món, perquè Déu permet que succeeixin coses dolentes, que hi hagi maldat? Potser la resposta no la trobem en Déu, sinó en la llibertat de l’home per escollir, i la omnipotència correspon en, tot i la llibertat, que es faci la voluntat de Déu. Sant Tomàs d’Aquino ens diu: «Déu permet el mal només per deixar-ne sorgir una cosa millor.» Molt sovint, pensem només en aquest món, però al parlar de la grandesa de Déu, no podem oblidar que el poder de Déu traspassa aquest món. És Déu qui ens donarà la resurrecció i ens farà passar a la nova vida del regne de Déu, on l’amor regnarà i deixarem enrere la mort i el pecat. Només allí veurem realment el poder del nostre Déu. Déu creador: Tots hem llegit molts cops el relat de la creació del món en la bíblia, és en el llibre del Gènesis, al començament de la bíblia, com no podia ser d’altre manera. No entrem en determinar com va succeir la creació, sinó en el fet més important del relat, Déu crear el món del no-res. Tot el que existeix és gracies a Ell. Els homes l’únic que hem fet és conèixer les propietats de les coses creades per combinar-les i ordenar-les segons les nostres necessitats. No som capaços de crear res de nou, només «juguem» amb la matèria. El motiu de la creació de Déu es clar: Déu ha creat el món del no-res i ha cridat totes les coses a ell, per a la seva glòria. De la creació, en destaca l’home, fet a imatge Déu. És per això que el cor de l’home té set de la recerca del sentit de la vida i de l’amor del seu creador. 

Delegació de Pastoral de Joventut de Solsona - www.joventut.bisbatsolsona.cat


Déu, mostra sobretot la seva omnipotència en l’amor infinit en que estima la seva creació, i sobretot als homes i dones, que va decidir fer a imatge seva, i amb el qual estableix una relació personal amb cadascun d’ells. Déu sobretot és Pare, que ens cuida des de la nostre creació, i ens salva amb el seu poder per gaudir d’una vida eterna.

Aclameu el Senyor arreu de la terra, honoreu el Senyor amb cants de festa, entreu davant d'Ell amb crits d'alegria.

Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu-lo i beneïu el seu nom:

Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus; som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i Segles.

Llibre on s’exposa que totes les coses han tingut un inici, Déu, n’és el creador i també es qui conserva i guia que tot ho dirigeix amb la seva voluntat i providència.

L’ajuda em vindrà del Senyor, El Senyor, el nostre Déu, que ha fet el cel i la terra, el cel i la terra.

No som el producte casual i sense sentit de l’evolució. Cada un de nosaltres és el fuit del pensament de Déu. Cada un de nosaltres és volgut, cada un és estimat, cada un és necessari. Benet XVI (28/04/2005)

Paròdia de la omnipotència de Déu als ulls de l’home modern.

Secretariat Interdiocesà de Joventut de Catalunya i Balears - www.jovesij.com


Que ens ajudeu a veure clar que creure en vós vol dir: fer-vos confiança, fiar-me totalment de vós, estar convençut que vós estimeu profundament i que sempre compliu les vostres promeses. Que la nostra fe sigui autèntica, Senyor. Que no restem mai passius, sinó que la fe ens porti sempre a mantenir una actitud ben activa en l’església i enmig de la societat en la qual visc. Infoneu-nos coratge, Senyor, perquè en la nostra vida no hi hagi desequilibri entre la veritat que anem descobrint i el que vivim. (Llibre: Mira, escolta, contempla!)

(Es pot resar de manera conjunta i pausadament) Senyor Jesús, tu coneixes la meva fe. Saps que t’estimo i que vull seguir-te. Deixa que m’abandoni a les teves mans amb la confiança d’un infant. Fes-me sentir el teu Amor. Renova la meva vida per tal que avui pugui descobrir les meravelles de la teva mà. Concedeix-me constància en la pregària. Que pugui escoltar la teva veu en el meu cor. Que visqui les paraules del teu Evangeli i pugui compartir amb els meus germans l’alegria de creure i de viure amb més caritat. Amén.

També vosaltres sereu testimonis (Jn 15, 27)


EdP Credo - Novembre '12