Issuu on Google+

Guia per a l’organització dels cursos de monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

1


Índex de la guia

Presentació de la guia Pàg. 3 Marc de referència de la nova normativa de cursos Pàg. 4 El canvi de paradigma Pàg. 4 El nou model de formació professional Pàg. 5 L’aprenentatge de les competències Pàg. 8 Programar la formació per competències Pàg. 8 Canvis que implica en els cursos de formació en el lleure Pàg. 11

Guia dels cursos de monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil Servei d’Associacionisme i Educació en el Lleure Autores Núria Palau de l’Escola Forca Patricia Compañó del Centre d’Estudis de l’Esplai Disseny i maquetació Unitat d’Autoedició i Disseny © Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social i Família Direcció General de Joventut

Curs de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil Pàg. 11 Nom del curs Pàg. 11 Objectiu Pàg. 11 Requisits d’accés Pàg. 11 Titulació que s’obté Pàg. 11

Esquema organitzatiu del curs Pàg. 12 Obtenció de la titulació Pàg. 14 Convalidacions Pàg. 15 Mòduls del curs Pàg. 15 Mòdul formatiu M1 Pàg. 18 Mòdul formatiu M2 Pàg. 22 Mòdul formatiu M3 Pàg. 24 Mòdul de pràctiques MP Pàg. 30 Curs de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil Pàg. 35 Nom del curs Pàg. 35 Objectiu Pàg. 35 Requisits d’accés Pàg. 35 Titulació que s’obté Pàg. 35 Esquema organitzatiu del curs Pàg. 36

Obtenció de la titulació Pàg. 39 Convalidacions Pàg. 39 Mòduls del curs Pàg. 39 Mòdul formatiu D1 Pàg. 42 Mòdul formatiu D2 Pàg. 49 Mòdul formatiu D3 Pàg. 51 Mòdul formatiu D4 Pàg. 55 Mòdul de pràctiques DP Pàg. 60 Annex I Glossari Pàg. 71 Annex II Orientacions per a la programació de cursos per competències Pàg. 77 Annex III Bibliografia sobre formació per competències Pàg. 111 Annex IV Documentació annexa sobre la gestió de cursos (facilitat pel Servei de Documentació i Arxiu) Pàg. 117

Dipòsit Legal: 21224-2013

2

3


Presentació

La Direcció General de Joventut reconeix i valora el destacat paper de l’educació en el lleure com a escola de participació i ciutadania, un veritable agent transmissor de valors entre els més joves. Per aquest motiu, des del Govern de la Generalitat mantenim el compromís de continuar donant suport al sector, no només en el terreny econòmic sinó també en altres aspectes: logístic, formatiu, normatiu, etc. Com bé sabeu, l’educació en el lleure descansa fonamentalment en la tasca de monitors, monitores, directors i directores de lleure –joves i no tan joves, remunerats o voluntaris–, que saben fer del temps de lleure un moment educatiu de primera magnitud que ajuda al creixement integral dels nois i les noies. Atenent, doncs, al seu paper cabdal, resulta indispensable que aquest col·lectiu disposi d’una formació sòlida que asseguri el rigor pedagògic i tècnic, així com la seguretat en les diferents activitats que desenvolupen. Després de 31 anys i de més de 100.000 persones que han obtingut el títol de monitor/a d’educació en el lleure, a través de cursos regulats per la Direcció General de Joventut i impartits en les més de 30 escoles d’educació en el lleure reconegudes oficialment, ha arribat el moment d’apostar per l’actualització d’aquesta formació i alhora vetllar per harmonitzar-la amb l’ensenyament reglat i la formació ocupacional.

del sector. Aquesta normativa implicarà a les escoles adaptacions substancials que es fonamenten en l’aplicació del model de formació i avaluació per competències, així com en l’encaix en el nou marc de les qualificacions professionals. En aquest sentit, em complau presentar-vos aquesta Guia per a l’organització dels cursos de formació de monitor/a i director/a d’activitats de lleure infantil i juvenil. Un document que respon a la demanda de les escoles d’educació en el lleure per encarar el repte d’adaptar els cursos que impartiu a la nova normativa. Confio que resulti d’utilitat i us resolgui els dubtes naturals que sorgeixen en qualsevol etapa de transició. L’objectiu és reeixir tots junts en el nou paradigma formatiu, per continuar garantint la qualitat que sempre ha caracteritzat el lleure educatiu a Catalunya.

Toni Reig i Casassas Director general de Joventut

La nova ordre que regula el contingut dels cursos de monitor i de director, vigent a partir de l’1 d’octubre de 2013, pretén donar resposta als canvis que s’han produït en la realitat social i ajustar-se a les necessitats 4

5


Introducció

Aquesta guia pretén donar resposta a la demanda de les escoles d’educació en el lleure per encarar el repte que representa el procés d’adaptació de cursos a la nova normativa dels programes dels cursos de formació de monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. L’objectiu de la guia és crear un document pràctic en què es recullin els canvis principals que incorpora la normativa i totes aquelles informacions i materials que puguin ajudar les escoles en aquest procés de programació, tenint en compte el canvi de paradigma que representa la formació basada en competències. La primera part del document és una introducció sobre la normativa actual i la nova concepció de la formació que introdueix la formació per competències. Aquesta part descriu els canvis que s’han produït en els últims anys, tant en el món de l’educació formal com en el de la formació professional, i exposa les noves necessitats respecte a la formació i els processos per cobrir-les. La segona part de la guia fa referència als aspectes normatius i tècnics que marca l’Ordre que regula la formació dels cursos de monitors i de directors, i aplega els aspectes principals que s’apliquen en la programació dels nous cursos. S’hi inclouen quadres amb els elements bàsics que serveixen de base per a la programació de cada mòdul formatiu: les capacitats formatives, els criteris d’avaluació i els continguts.

sos per competències: el glossari, que ha de permetre conèixer els principals termes que s’utilitzen en el nou model de formació; les orientacions metodològiques i d’avaluació, que han de servir per tenir més eines, i el recull de documents de gestió dels cursos amb les pautes per dissenyar-los, elaborades a partir de l’assessorament del Servei de Documentació i Arxiu. En l’elaboració d’aquesta guia s’ha prioritzat el fet que el contingut fos prou obert perquè cada escola pugui desenvolupar la seva programació dels cursos de formació, adaptant-los a les seves necessitats i característiques. D’aquesta manera, cada escola podrà adequar-los al seu tarannà d’acord amb els mínims que estableix la nova normativa i el canvi de paradigma. Aquesta guia és també un material que pot servir com a base per a l’elaboració dels documents propis de cada escola, ja siguin guies per al professorat o per als alumnes, o bé material de presentació dels cursos. Finalment, cal remarcar que la guia ha de ser un document viu, que ajudi a desenvolupar la tasca de les escoles i que marqui un inici al canvi, tot mantenint l’herència de cada escola i la feina de tants anys formant professionals de l’educació en el lleure. Hauria de servir de punt de partida i de full de ruta del treball que desenvoluparan les escoles i el seu professorat en els propers anys.

En darrer lloc, a l’annex s’hi incorporen diverses orientacions i recursos que poden ser útils a l’hora de fer la programació dels cur6

7


Marc de referència de la nova normativa dels cursos

La nova ORDRE BSF/196/2013, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, que entra en vigor el 1.10. 2013 sorgeix com a resposta a una doble necessitat. D’una banda, es tracta d’actualitzar els cursos de formació en el lleure que s’han estat fent els últims trenta anys i adaptar-los al model de formació per competències que actualment impera tant en l’àmbit educatiu com en el laboral. D’altra banda, es pretén aconseguir que els cursos de formació en el lleure ocupin un espai propi en el nou sistema de formació professional i ajustar-los al nou marc de les qualificacions professionals, però reivindicant-ne l’especificitat i el valor afegit que aporten. Tots aquests canvis no signifiquen començar de nou, sinó replantejar la formació d’educadors des d’un enfocament per competències, aprofitant tota l’experiència, la creativitat i les propostes metodològiques que les escoles de lleure han aportat a l’educació. EL CANVI DE PARADIGMA En la societat actual, cada vegada està més estès el concepte de formació al llarg de la vida, que planteja que les persones es van formant contínuament a partir de totes les experiències i processos formatius (formals i no formals) en què participen. Segons aquesta concepció, cada experiència formativa i laboral serveix per anar adquirint coneixements i aprenentatges, que permeten a les persones anar desenvolupat nous rols i tasques tant en la vida personal com en la professional. Aquesta recopilació d’experiències ajuden a desenvolupar el nivell de les diferents competències (personals, professionals i emocionals) que la persona posa en pràctica per actuar i resoldre situacions en el seu dia a dia. Quan parlem de competència ens referim a ‘la capacitat o l’habilitat d’efectuar o afrontar situacions diverses de manera eficaç en un determinat context, mobilitzant actituds, habilitats i coneixements alhora i de forma interrelacionada’ (Zabala i Arnau, 20071). Així, doncs, el fet que una persona sigui competent li permetrà adaptar-se a les diferents situacions amb què es vagi trobant i desenvolupar les tasques requerides, i resoldre situacions complexes amb eficàcia i eficiència. 8

2

1

ZABALA, A.; ARNAU, L. Cómo aprender y enseñar competencias. Barcelona: Ed. Graó, 2007

GARCÍA FRAGA, J. D.; BUENO ARCAS, A. A. “¿Qué importancia tiene la acreditación de cualificaciones profesionales en la actualidad? ¿Qué son las cualificaciones profesionales?” Revista de la Facultad de la Educación de Albacete. Núm. 24 (2009), p. 115-122.

Assumir aquesta nova concepció de l’aprenentatge al llarg de la vida representa necessàriament un canvi en la manera d’educar i formar les persones, més encaminada a desenvolupar aquestes competències en els diferents àmbits que no pas a assolir objectius determinats o acumular coneixement. EL NOU MODEL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL Al nostre país, la formació per competències es va introduir per primer cop en la formació professional per donar resposta als nous sistemes de qualificació professional que s’estaven implantant a tot Europa. En els últims anys, s’han produït molts canvis en la regulació de la formació professional, fruit tant de l’evolució natural d’un sistema que quedava allunyat del mercat de treball com de la necessitat d’adoptar una estructura d’itineraris professionals que acumulin tot l’aprenentatge i l’experiència que adquireixen els treballadors al llarg de la seva vida formativa i laboral. El nou model de formació professional basat en les qualificacions professionals parteix de la necessitat de les persones d’adquirir nivells de formació més elevats i d’acreditar les seves aptituds per a l’exercici d’una determinada activitat professional (García i Bueno, 20092). En aquest sentit, hi ha diversos aspectes que expliquen els canvis que s’han anat produint des de fa alguns anys i que configuren la situació actual de la formació professional a Catalunya. D’una banda, sorgeix la necessitat d’adaptar la formació a les necessitats actuals del mercat de treball i als canvis que es van produint. Això implica una formació continuada que permeti al treballador adaptarse als diferents canvis de feina que tindrà al llarg de la vida i la possibilitat d’anar capitalitzant tota l’experiència i la formació feta. Per tant, la formació professional ha d’incorporar tots aquests elements i ha de ser prou flexible, adaptable i transferible per cobrir les necessitats dels llocs de treball. D’altra banda, s’han dut a terme diferents esforços per ordenar i equiparar els sistemes de formació professional tant en l’àmbit europeu (Marc europeu de les qualificacions) com en l’espanyol (integració dels diferents sistemes i creació del Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional). En tots dos casos, són processos que avancen cap a l’equiparació tant dels nivells de qualificació professional com de les diferents vies per assolir-la (formativa o d’acreditació de competències) i estandarditzen com a element de validació comú les unitats de competències. 9


A Catalunya, l’equiparació dels sistemes de formació professional ha portat a la creació del Catàleg de qualificacions professionals de Catalunya i del Catàleg modular integrat de formació professional3, en què queden establertes les diferents qualificacions professionals i els mòduls associats que s’han de superar per adquirir les competències professionals que marquen.

3

Per saber-ne més, podeu consultar: www20. gencat.cat/docs/ Educacio/Home/ICQP/ Documents/ARXIUS/ Sistema_Integrat_ Qualificacions.pdf

QUALIFICACIONS PROFESSIONALS

Així doncs, actualment les competències són l’element de continuïtat entre el sistema formatiu i l’activitat professional, i això implica programar l’aprenentatge des del desenvolupament de competències per després poder-lo posar en pràctica en les activitats professionals.

UNITATS DE COMPETÈNCIA

En la formació d’educadors en el lleure, el fet d’adoptar l’estructura i els continguts dels mòduls formatius dels certificats de professionalitat persegueix l’equiparació d’aquesta formació amb el sistema de formació professional. D’aquesta manera, s’aconsegueix més reconeixement de les titulacions i l’adaptació a les demandes actuals de la societat en relació amb el lleure. En la regulació de la formació professional hi intervenen dues administracions:

DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT

DEPARTAMENT D’OCUPACIÓ

DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA (DGJ)

— l’educativa (Departament d’Ensenyament), que estableix les qualificacions professionals i els cicles formatius, i — la laboral (Departament d’Empresa i Ocupació), que determina les necessitats prioritàries de formació a partir de l’anàlisi del mercat de treball i expedeix els certificats de professionalitat.

Mòduls professionals (en cicles formatius)

Mòduls professionals (en PQPI)

Mòduls formatius (en formació per a l’ocupació)

Acreditació de competències

Mòduls formatius (cursos de lleure)

Els cursos de formació en el lleure depenen d’una tercera administració (el Departament de Benestar Social i Família, a través de la Direcció General de Joventut), que regula tant les activitats de lleure infantil i juvenil a Catalunya com la formació requerida als responsables de les activitats. Per tant, el fet d’adaptar la formació als estàndards educatius i laborals permet a la formació en el lleure no quedar fora dels principals sistemes formatius, i mantenir així la singularitat i el valor afegit que ofereixen aquests cursos.

10

TÍTOL DE FORMACIÓ PROFESSIONAL (inclouen una o diverses qualificacions)

CERTIFICAT DE PROFESSIONALITAT (acreditació d’unitats de competència)

DIPLOMA I CARNET DE MONITOR/A I DIRECTOR/A

11


L’APRENENTATGE DE LES COMPETÈNCIES Tal com descriuen Zabala i Arnau (2007), l’aprenentatge de competències està relacionat amb les condicions que s’han de donar perquè aquests aprenentatges siguin més significatius i funcionals. Quan es parla d’aprendre competències, es fa referència a un procés que implica els aspectes següents: — Relació entre els nous continguts i els coneixements previs. — Un aprenentatge funcional i contextualitzat. — No centrar-se en el saber (coneixement conceptual) i centrar-se en el saber fer (habilitats), però de manera relacionada amb conceptes i actituds, ja que són necessaris per posar-ho en pràctica. — Aplicabilitat i transferència dels aprenentatges. — Reflexió sobre el mateix procés d’aprenentatge. — Canvi de protagonista en el procés d’ensenyament i aprenentatge: del professor a l’alumne. — Actitud favorable envers l’objecte de l’aprenentatge. Tots aquests aspectes representen introduir canvis en el procés d’ensenyament, amb l’adopció d’un enfocament globalitzador i d’una metodologia activa, i amb la incorporació de l’avaluació formativa durant tot el procés.

— L’organització de l’aula: es canvia l’aula estàtica amb els alumnes asseguts i pendents del professor per una aula flexible, amb diferents agrupaments i disponibilitat per a la realització d’activitats variades (des de laboratori a tallers o a espai de joc). — El paper del formador: el professor o professora que transmet coneixements als alumnes es converteix en un professor que actua de guia per a l’aprenentatge actiu dels alumnes i que permet la construcció dels seus propis aprenentatges i l’entrenament pràctic en situacions contextualitzades. — L’avaluació: es passa d’una avaluació del coneixement en la qual l’objectiu és saber si l’alumnat ha adquirit uns continguts a una avaluació més contínua de les habilitats i les destreses, en la qual l’alumnat ha de posar en pràctica els seus recursos per resoldre una situació. — La capacitat de decisió del professorat: es passa d’una programació en què el professorat concretava els objectius i els criteris d’avaluació a un altre tipus de programació en què ja estan establertes les capacitats formatives que s’han d’assolir i els resultats d’aprenentatge que es persegueixen. CANVIS QUE IMPLICA EN ELS CURSOS DE FORMACIÓ EN EL LLEURE

PROGRAMAR LA FORMACIÓ PER COMPETÈNCIES En general, la formació que s’estructura per competències implica introduir canvis directes en la manera tradicional amb què s’han programat diversos aspectes en el món educatiu: — El tipus d’aprenentatge que es persegueix: es passa d’un aprenentatge basat en els continguts a un basat en les capacitats, que requereix que l’alumne demostri la seva competència en unes tasques i actuacions per posar en pràctica els diferents tipus de continguts adquirits de manera relacionada. — Els continguts i la manera de relacionar-los: es canvia de l’adquisició passiva d’uns continguts (sobretot conceptuals) a l’adquisició de continguts procedimentals, actitudinals i conceptuals de manera integrada per a la seva mobilització davant d’una situació complexa. — Les estratègies metodològiques que s’utilitzen: es passa d’un aprenentatge més memorístic, parcial i mecànic a un aprenentatge més transversal, significatiu, aplicat i contextualitzat que requereix la creació de situacions d’aprenentatge per desenvolupar-lo. 12

Tots aquests canvis representaran necessàriament una manera diferent d’encarar els processos formatius, tot i que des de l’àmbit del lleure hi ha una bona part dels aspectes de la nova formació per competències que ja s’estan aplicant com a característica intrínseca de l’educació en el lleure. En primer lloc, requerirà la revisió dels diferents elements de la programació per ajustar-los al nou enfocament i al nou objectiu de la formació. Això no significa començar de zero, sinó programar per competències, però mantenint aquells aspectes i estratègies (metodològiques, d’organització i dinamització del grup) que ja s’estan aplicant des de les escoles de lleure. Des del punt de vista pedagògic, els canvis més importants que representarà la formació per competències seran els següents: — Enfocar la formació al desenvolupament de capacitats. — Incorporar la reflexió de l’alumnat sobre el seu propi procés d’aprenentatge i les seves pròpies capacitats. — Incorporar l’avaluació continuada durant tot el procés, aspecte que fins ara es feia de manera intuïtiva. 13


— Treure autonomia del professorat i les escoles per decidir aspectes importants del curs. En segon lloc, implica una sèrie de canvis més tècnics i de gestió de la formació que també són importants a l’hora de programar els cursos: — Augmenten les hores lectives dels cursos (de 100 a 150 h per a monitors i de 170 a 290 h per a directors). — S’estructura el curs en mòduls diferenciats que ja tenen establerts la durada, les capacitats, els criteris d’avaluació i els continguts. — S’incorporen nous documents obligatoris i hi ha canvis en els processos de gestió dels cursos. — S’ofereix la possibilitat de formació a distància i, per tant, s’exigeix un canvi de processos de “control” o una supervisió dels processos d’ensenyament i aprenentatge. — Es requereix una nova relació entre el formador i l’alumne per adaptar el curs a les necessitats del grup, la seva experiència i el nivell de coneixements. — S’exigeix uns requisits més tancats als formadors que han d’impartir cursos dins del lleure. — Varien els requisits d’entrada als cursos d’educadors del lleure.

Per saber-ne més, podeu consultar: www.oficinadetreball. cat/socweb/export/sites/ default/socweb_es/ ciutadans/_fitxers/cps_ papersjoventut_jul2012. pdf www.oficinadetreball. cat/socweb/ opencms/socweb_ca/ ciutadans/Certificats_ professionalitat.html 4

Curs de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

L’Ordre de l’1.10. 2013 per la qual es regula la formació de monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil estableix els aspectes següents en relació amb el Curs de monitor/a: a. NOM DEL CURS El curs de formació s’anomena Curs de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil i l’imparteixen les escoles d’educadors en el lleure infantil i juvenil reconegudes per la Direcció General de Joventut. b. OBJECTIU

D’altra banda, el fet d’equiparar els cursos de formació en el lleure a les qualificacions i als certificats de professionalitat4 representarà més reconeixement i prestigi a la formació que es fa des de les escoles d’educadors en el lleure infantil i juvenil, un augment de la seva visibilitat en la societat i l’ampliació de la validesa de les titulacions de monitors i directors en altres comunitats autònomes. Per tant, tant els educadors que facin la seva tasca professional des del voluntariat com els que la realitzin des de l’activitat remunerada, seran reconeguts com a professionals de l’educació en el lleure.

El Curs de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil és la formació que prepara els alumnes per intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil, i que els capacita per organitzar, dinamitzar i avaluar activitats de lleure infantil i juvenil en el marc de la programació general d’una organització, per mitjà de l’aplicació de les tècniques específiques d’animació grupal, amb una incidència explícita en l’educació en valors i amb atenció a les mesures bàsiques de seguretat i prevenció de riscos.

Finalment, no podem perdre de vista que la funció dels cursos de monitors-caps d’unitat i directors-caps d’agrupament és formar educadors perquè siguin competents en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de processos educatius en infants i joves. Aquestes intervencions tenen per objectiu desenvolupar les competències en els infants i joves sobretot des del punt de vista personal i emocional i, per tant, el fet d’incorporar la formació per competències representa també poder assumir aquesta nova concepció en el dia a dia de l’educació en el lleure. En el fons, però, no és una novetat, sinó una manera d’acompanyar, des d’una perspectiva més coherent, l’educació en valors que s’està fent des de les associacions i entitats de lleure.

c. REQUISITS D’ACCÉS

14

La normativa estableix que per poder fer el Curs de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil l’alumne ha de tenir 18 anys complerts. d. TITULACIÓ QUE S’OBTÉ La superació de les dues etapes del curs, l’etapa lectiva i la de pràctiques, porta a l’obtenció del diploma i del carnet de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil que expedeix la Direcció General de Joventut a proposta de les escoles d’educadors en el lleure infantil i juvenil.

15


El diploma de monitor/a demostra l’assoliment de les capacitats i dels continguts formatius del curs, i de les unitats de competència corresponents. El carnet de monitor/a complementa el diploma i habilita la persona titular per treballar dinamitzant activitats d’educació en el lleure.

que l’alumne ha d’estar en disposició d’obtenir la titulació en aquest termini i haver superat tots els mòduls i les activitats d’avaluació corresponents. Etapa lectiva: Aquesta etapa inclou tres mòduls formatius amb una durada total de 150 hores. La formació que s’imparteix als mòduls fa referència a les capacitats que ha de desenvolupar l’alumnat per poder aplicar-les a la seva pràctica educativa.

Aquesta titulació és equivalent al certificat de professionalitat i a la qualificació professional de Dinamització d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil que expedeixen el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Departament d’Ensenyament, respectivament.

Els mòduls formatius s’avaluen per competències i per superar l’etapa cal obtenir la qualificació d’apte/a en cada un dels mòduls, i demostrar així la capacitat de l’alumne per desenvolupar les intervencions educatives corresponents.

Els títols obtinguts amb anterioritat a la normativa continuaran sent plenament vigents i vàlids per desenvolupar les tasques de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.

Formació a distància: La normativa estableix que es pot cursar un màxim del 33% de la durada de cada mòdul formatiu amb la modalitat de formació a distància.

e. ESQUEMA ORGANITZATIU DEL CURS El curs de formació té una durada total de 310 h i s’estructura en dues etapes: l’etapa lectiva i l’etapa de pràctiques. Les hores destinades a cada una de les etapes queden distribuïdes de la manera següent:

MÒDUL

ETAPA LECTIVA CODI

MÒDULS

HORES

MF1866_2

M1 Activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

60 h

MF1866_2

M2 Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil

30 h

MF1866_2

M3 Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure

60 h

TOTAL DE L’ETAPA LECTIVA

150 h

ETAPA DE PRÀCTIQUES CODI

MÒDULS

HORES

MP0270

MP Mòdul de pràctiques professionals no laborals

160 h TOTAL CURS

Els diferents mòduls del curs fan referència als que s’estableixen en el certificat de professionalitat de Dinamització d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil de la família professional de serveis socioculturals i a la comunitat i formen part del Catàleg modular integrat de formació professional. L’alumnat disposa d’un termini màxim de tres anys per finalitzar la formació, a comptar des del dia que s’inicia el curs. Això implica 16

310 h

Hores totals

Hores a distància

M1 Activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

60 h

20 h

M2 Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil

30 h

10 h

M3 Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure

60 h

20 h

Les escoles de formació tenen la potestat de decidir si utilitzen aquesta modalitat i, en el cas que s’inclogui en el curs, tenen l’obligació d’establir la programació dels continguts que es fan a distància i presentar-los a l’òrgan competent en matèria de joventut perquè ho supervisi. Etapa de pràctiques: Aquesta etapa implica la realització del mòdul de pràctiques professionals, que té una durada de 160 h. L’alumne pot començar les pràctiques un cop cursats tots els mòduls menys un de l’etapa lectiva. Les pràctiques són la posada en pràctica de les funcions pròpies d’un monitor en una activitat de lleure, i les hores de treball educatiu que s’hi realitzen han d’incloure les fases de preparació, realització i avaluació de l’activitat que s’ha dut a terme. L’alumne ha de fer les pràctiques en una activitat que compleixi les característiques següents: — Han de ser activitats de lleure continuades o intensives. — S’han de realitzar en un grup d’infants o joves entre 3 i 20 anys, i l’alumne ha de ser com a mínim 3 anys més gran que aquests. 17


Les pràctiques del curs es desenvoluparan en un centre, entitat o empresa que compleixi els requisits següents:

— La memòria de pràctiques que elabora l’alumne i ha d’incloure les fases de preparació, realització i avaluació.

a) Tenir un projecte educatiu i un equip de monitors i monitores estable que treballi en equip.

L’escola de formació és la que farà la valoració dels documents i qui acreditarà que l’alumne ha superat l’etapa de pràctiques quan aquest obtingui la qualificació d’apte en tots dos.

b) Tenir un/a director/a de pràctiques que tingui el diploma de director d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil expedit per l’òrgan competent en matèria de joventut de la Generalitat de Catalunya o de l’òrgan corresponent de les Comunitats Autònomes amb competència en la matèria i també aquelles persones que tinguin el Certificat de Professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de lleure infantil i juvenil. c) Tenir un grup d’infants o de persones joves estable, d’una franja d’edat entre 3 i 20 anys, i que la durada de les activitats que s’hi facin sigui suficient per a poder avaluar el procés educatiu o bé, ser una instal·lació juvenil inscrita en el registre d’instal·lacions juvenils de l’òrgan competent en matèria de Joventut i tenir una activitat anual estable. La diferència mínima d’edat entre el monitor/a i el grup d’infants ha de ser de 3 anys. En cas que les pràctiques es realitzin en grups on, com a mínim, el 90% de les persones tinguin una discapacitat intel·lectual, és indispensable que aquest grup disposi d’un projecte educatiu de lleure i no els hi serà aplicable els barems de franja i de diferència d’edat.

f. OBTENCIÓ DE LA TITULACIÓ Es considera que l’alumne està en disposició d’obtenir el títol de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil quan compleixi els punts següents: — Haver obtingut una qualificació d’apte en les dues etapes del curs (lectiva i pràctiques). — Haver assistit, com a mínim, al 85% de les hores del total d’hores de cada mòdul. — Reunir les aptituds i actituds personals que comporten la seva idoneïtat per complir la tasca d’educador com a monitor de lleure. g. CONVALIDACIONS En el curs de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil no hi ha convalidacions en formacions universitàries.

d) Han d’ajudar a l’alumne/a en pràctiques a créixer humana i tècnicament, exercitant de forma tutelada els aprenentatges teòrics rebuts. L’escola haurà d’acreditar el compliment d’aquests requisits mitjançant una declaració responsable davant l’òrgan competent en matèria de joventut per mitjans telemàtics o bé presencialment al registre del Departament competent en matèria de Joventut. Per poder fer les pràctiques cal que l’alumne tingui completa la fitxa individual de pràctiques i que l’escola subscrigui un conveni amb l’entitat o empresa on es realitzaran. Les característiques que han de complir els dos documents estan recollides en l’annex IV.

h. MÒDULS DEL CURS El Curs de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil consta de quatre mòduls dels quals tres són formatius i un de pràctiques. MÒDULS FORMATIUS DE L’ETAPA LECTIVA: L’esquema següent mostra els mòduls formatius que incorporen els cursos de monitors i directors, dos dels quals són compartits per les dues titulacions.

Un cop finalitzat el mòdul de pràctiques, s’avaluarà el desenvolupament de les competències de l’alumne mitjançant dos documents que aquest haurà d’entregar a l’escola on ha fet la formació dins de les dates de convocatòria corresponents: — El certificat de pràctiques que realitza el tutor del centre i on es valora la idoneïtat de l’alumne en funció de l’actitud i les capacitats demostrades. 18

19


CURS DE MONITOR/A

CERTIFICATS DE PROFESSIONALITAT

UNITAT DE COMPETÈNCIA

MÒDUL FORMATIU

DINAMITZACIÓ D’ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Organitzar, dinamitzar i avaluar activitats en el temps lliure educatiu infantil i juvenil

Activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil (60 h)

Actuar en processos grupals considerant el comportament i les característiques evolutives de la infància i la joventut

Processos grupals i educatius en el temps lliure infantil i juvenil (30 h)

Utilitzar tècniques i recursos educatius d’animació en el temps lliure

Tècniques i recursos d’animació en activitats de temps lliure (60 h)

Planificació, organització, gestió i avaluació de projectes de temps lliure educatiu

Planificació, organització, gestió i avaluació de projectes educatius de lleure infantil i juvenil (120 h)

Generar equips de personal monitor, dinamitzant-los i supervisant-los en projectes educatius de temps lliure infantil i juvenil

Coordinació i dinamització de l’equip de monitors/es de temps lliure (80 h)

DINAMITZACIÓ D’ACTIVITATS I DIRECCIÓ I COORDINACIÓ D’ACTIVITATS

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ D’ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Mòduls formatius Monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

El requadre indica els mòduls formatius corresponents a la titulació de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, que són els que es descriuen a continuació:

20

21


Mòdul formatiu M1: Activitats d’educació de lleure infantil i juvenil Codi: MF1866 Associat a la UC: organitzar, dinamitzar i avaluar activitats en el temps lliure infantil i juvenil

CONTINGUTS 4. Elaboració de la proposta d’activitats de lleure infantil i juvenil

— Procediments per definir la proposta d’activitats dintre del projecte educatiu de lleure. — Formulació d’objectius. — Valoració dels centres d’interès o eixos de les activitats. — Tipologia de programes d’activitats: segons l’allotjament i la instal·lació, la pernoctació, l’alimentació, la temporalitat i l’estacionalitat, etc. — Programació de les activitats de lleure: planificació de recursos i mitjans materials; determinació i distribució d’espais i temps.

Hores totals del mòdul: 60 h

— Mètodes d’avaluació d’activitats de lleure: indicadors. — Procediment d’elaboració de la fitxa de registre de les activitats. — Descripció, temporització i ritme de les activitats de lleure infantil i juvenil. — Tipus d’activitats: criteris de classificació, finalitats, requisits, condicionaments, idoneïtat segons el context humà i físic, variacions, etc.

CONTINGUTS 1. Aplicació dels fonaments de l’educació en el lleure infantil i juvenil

— Usos i funcions del lleure en la societat actual.

— Procediments de revisió de la planificació d’activitats.

— Quantificació, distribució i funcions de l’oci i el lleure en la infància i la joventut.

— Assignació de tasques i funcions en l’equip de monitors per a la preparació i el desenvolupament de les activitats.

— Aplicació per a l’educació integral i el procés de socialització.

— Distribució temporal en la programació d’activitats: horari, tipus i alternança d’intensitats i ritmes en l’organització.

— Funcions de l’oci com a lleure social i educatiu: contextos, activitats i maneres d’intervenció.

— Procés de desenvolupament d’una activitat: presentació-motivació, desenvolupamentimplicació i finalització-valoració.

— Aplicació del marc legislatiu corresponent a les activitats de lleure infantil i juvenil. — Anàlisi i gestió de fonts d’informació i documentació sobre marcs legislatius. 2. Aplicació de processos educatius i socialitzadors en la infància i la joventut

— Identificació i caracterització dels diferents contextos educatius (educació formal, no formal, informal, integral: objectius, mètodes, contextos, etc.).

5. Mètodes d’avaluació d’activitats de lleure

— Identificació i caracterització dels diferents agents educatius i socialitzadors: família, grup d’iguals (grups informals), escola, barri, mitjans de comunicació, organitzacions/ associacions (grups formals) i altres.

— Metodologia i fases de l’avaluació: definició d’indicadors i agents que participen en l’avaluació. — Redacció de la memòria d’activitats: estructura, característiques, propostes de millora i de futures accions.

— Aplicació del procés de socialització en la infància, l’adolescència i la joventut. — Elements i factors de suport i de risc. — Anàlisi de causes i conseqüències, individuals i grupals, de l’exclusió i la inadaptació social. — Maneres d’intervenció educativa en el procés de socialització.

— Procediment per identificar els aspectes o els àmbits de l’avaluació d’activitats: objectius, activitats, instal·lacions, materials i recursos, ambient grupal, ús d’espais i temps, actuació dels monitors, etc.

6. Estratègies i mètodes d’educació per a la salut

— Conceptes bàsics d’educació per a la salut: aplicació d’hàbits de vida saludables (HVS). — Anàlisi de responsabilitats del monitor en l’educació per a la salut.

— Impartició d’una educació en valors i coneixement del rol de la persona educadora.

— Planificació de recursos i mètodes de prevenció de conductes de risc.

— Identificació i tipologia dels valors.

— Mètodes per a la promoció i el foment dels hàbits de vida saludables (HVS).

— Aplicació en les activitats de lleure. Actuació dels monitors. — Valoració i mètodes de participació en el lleure educatiu. — Identificació de les organitzacions i activitats de lleure. — Mètodes i estratègies d’aprenentatge per a la participació. 3. Elaboració de projectes en les activitats d’intervenció en el lleure infantil i juvenil

— Aplicació dels marcs de referència dels projectes educatius en el lleure. — Metodologia de projectes. Elements que configuren el projecte. — Anàlisi de projectes: valoració d’opcions ideològiques. — Elaboració de projectes educatius en el lleure infantil i juvenil. — Identificació dels elements i l’estructura d’un projecte educatiu. Anàlisi d’objectius, metes, destinataris i context. — Planificació d’activitats i recursos. Mecanismes de revisió i avaluació. — Anàlisi del perfil, funcions i àmbits d’actuació del monitor o monitora de lleure. — Mètodes bàsics de treball en equip: equip de monitors. — Distribució de les tasques i responsabilitats en l’equip dels monitors: participació, coordinació i complementarietat.

22

23


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C1. Analitzar el concepte de lleure educatiu i la seva evolució dintre del marc general de l’educació i la societat

CA 1.1. Identificar les idees d’educació, oci i lleure, i valorar la seva importància en la realitat i el context actual i la seva evolució històrica.

CA 1.3. Reconèixer la normativa de referència aplicable a les activitats de lleure infantil i juvenil amb menors.

CA 1.5. En un supòsit pràctic d’interpretació i selecció d’objectius, reconèixer les diferències i els aspectes comuns de diversos idearis o projectes educatius i seleccionar el que utilitzaríem en un projecte.

CA 2.4. Identificar les estratègies utilitzades en les diferents activitats de lleure que faciliten l’educació en valors.

CA 2.6. Assenyalar activitats que promoguin valors com la cooperació, la tolerància, la integració, la coeducació, la interculturalitat, l’acceptació de la diversitat, l’educació per a la salut i el consum responsable, entre d’altres, aplicables en contextos d’educació en el lleure. CA 3.1. Comparar els trets diferenciadors d’idearis o projectes educatius d’entitats diverses i valorar la congruència i incongruència de les seves propostes en relació amb els objectius. CA 3.2. Reconèixer l’estructura bàsica d’un projecte educatiu de lleure que incorpori les activitats diàries per desenvolupar. CA 3.3. Descriure les funcions que han de desenvolupar els monitors i la direcció del centre o d’activitats de lleure. CA 3.4. Identificar el treball en equip com a fonament metodològic en la intervenció en el lleure. C4. Elaborar activitats de lleure educatiu infantil i juvenil

C5. Determinar la seqüència d’accions que es necessiten per desenvolupar un projecte conforme a l’educació en el lleure

CA 5.1. En un supòsit pràctic d’una activitat infantil en el qual es determina tant el tipus d’acció com l’edat de les persones que hi participen: — Descriure una seqüència de presentació ordenada i motivadora. — Assenyalar la manera d’organitzar les persones que hi participen. — Establir la posada en marxa de l’acció. — Generar procediments per atendre circumstàncies no previstes i suggeriments del grup participant. CA 5.2. Detallar les funcions i tasques atribuïbles a un equip de monitors en la posada en marxa i el desenvolupament de les activitats. CA 5.3. En un supòsit pràctic en el qual treballa coordinadament un equip de monitors organitzant una activitat de lleure: — Establir el procés de presa de decisions. — Desenvolupar el procediment de repartiment de responsabilitats.

CA 2.2. Definir els elements i agents clau del procés de socialització i explicar la seva influència en el treball amb la infància i la joventut per considerar-los en l’acció educativa.

CA 2.5. Analitzar els valors que es transmeten en diferents dinàmiques utilitzades en el lleure i detectar els que s’han de fomentar o eliminar.

C3. Diferenciar els marcs de referència atribuïbles a la intervenció en el lleure infantil i juvenil

CA 4.7. Identificar els espais que es requereixen per portar a terme les activitats dissenyades i adaptar-los, si s’escau.

CA 2.1. Valorar la importància de la intervenció en el lleure com a part del procés d’educació integral.

CA 2.3. Identificar tècniques de participació social, tenint en compte el context social i les característiques evolutives de les persones destinatàries.

CRITERIS D’AVALUACIÓ CA 4.6. En un supòsit pràctic d’activitat de curta durada: — Seleccionar i preparar en equip les activitats posant atenció a la singularitat i al ritme d’aquestes.

CA 1.2. Identificar les modalitats d’intervenció en el lleure, i valorar la seva importància i idoneïtat segons els contextos definits.

CA 1.4. Identificar i explicar les característiques principals de la realitat infantil i juvenil del present que influeixen en les diferents situacions d’intervenció per ajustar-les al seu entorn.

C2. Identificar els conceptes educatius i els agents que intervenen en la socialització i que generen educació integral per a la infància i la joventut

CAPACITATS

C6. Aplicar tècniques d’avaluació d’activitats educatives a contextos de lleure

CA 6.1. Descriure els indicadors i les tècniques d’avaluació bàsiques que s’utilitzen en activitats de lleure. CA 6.2. En un supòsit pràctic d’avaluació d’una activitat de lleure: — Aplicar tècniques d’avaluació en les quals intervinguin el grup i altres agents del procés educatiu. CA 6.3. Redactar una memòria d’activitat feta i avaluada en què s’incorporin propostes concretes de millora.

C7. Estimar la funció del monitor o monitora com a model transmissor d’hàbits de salut

CA 7.1. Reflectir en el seu comportament i actuació diaris els hàbits de vida saludable, de manera que serveixi de model per a les persones que participen en les activitats. CA 7.2. Reconèixer activitats educatives de prevenció de conductes de risc per a la salut, atenent a les característiques i edats de les persones receptores. CA 7.3. Identificar recursos per a la sensibilització contra el consum de drogues i addiccions, la promoció de vida saludable en matèria d’alimentació, higiene, cura d’un mateix, sexualitat i altres aspectes que es puguin tractar en les activitats de lleure infantil i juvenil. CA 7.4. En un supòsit pràctic que determini l’edat i les condicions del grup de persones que hi participen: — Seleccionar continguts essencials d’educació per a la salut. — Triar els criteris d’incorporació a les activitats.

CA 4.1. En un supòsit pràctic de coordinació amb un equip de treball: — Elaborar projectes d’activitats de lleure educatiu en coordinació amb l’equip segons els objectius establerts en funció de les necessitats i els interessos del grup. CA 4.2. En un supòsit pràctic d’activitat intensiva amb pernoctació i continuïtat: — Seleccionar i preparar en equip les activitats adequades a l’entorn que es defineixi i al grup al qual es dirigeixen. CA 4.3. Enunciar les necessitats de recursos, mitjans i materials per al desenvolupament de les activitats en els diferents contextos d’intervenció. CA 4.4. En un supòsit pràctic de posada en marxa i desenvolupament d’activitats en grup: — Seleccionar els recursos materials i organitzar els que es necessiten. CA 4.5. Reflectir en una fitxa d’activitat els indicadors previstos que avaluïn l’objectiu perseguit.

24

25


Mòdul formatiu M2: Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil Codi: MF1867_2 Associat a la UC: actuar en processos grupals considerant el comportament i les característiques educatives de la infància i la joventut Hores totals del mòdul: 30 h

CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C1. Identificar els aspectes que caracteritzen el desenvolupament infantil i juvenil aplicables al lleure per adequar les activitats a les persones que hi participen

CA1.1. Definir els trets bàsics de les etapes del desenvolupament evolutiu en la infància, l’adolescència i la joventut, i vincular-los al procés de socialització.

— Valoració de les fases de desenvolupament personal: etapes en el desenvolupament infantil i juvenil, desenvolupament integral en la infància, l’adolescència i la joventut. — Identificació de les diferents àrees en el desenvolupament infantil, adolescent i juvenil. — Sistemàtica de valoració de les preferències i propostes d’activitats de lleure segons els grups d’edat i estadis evolutius i el grau de maduresa. — Tècniques de valoració de les implicacions educatives segons els graus de desenvolupament i maduresa.

CA 1.5. Detectar les diferències entre els trets bàsics del desenvolupament evolutiu i la realitat dels grups i les persones que participen en les activitats. C2. Triar continguts i estratègies d’intervenció en funció de la diversitat de les persones i els grups

— Sistemàtica per a l’anàlisi i la gestió de fonts d’informació sobre desenvolupament psicosocial i sociologia juvenil. Anàlisi de les manifestacions culturals infantils i juvenils.

— Tècniques de treball amb persones amb discapacitat: tipus de discapacitat, característiques i orientacions. — Estratègies i tècniques d’intervenció per a l’educació intercultural. — Metodologia de coeducació: construcció social dels rols, diversitat, intimitat, etc. — Procediments de valoració i actuació davant variacions individuals i grupals: discapacitats i disfuncions, diversitat cultural, dificultats socials, gènere, etc. — Identificació dels serveis especialitzats bàsics que treballen les diferents problemàtiques individuals i socials: les xarxes bàsiques de serveis socials.

3. Tècniques grupals en el desenvolupament d’activitats de lleure infantil i juvenil

CA 2.2. Tractar de manera positiva el coneixement de les diversitats culturals representades entorn de l’activitat mitjançant l’aplicació de tècniques i estratègies de treball fonamentades en el respecte.

CA 2.4. Descriure les característiques principals diferencials considerades des de la perspectiva de gènere rellevants per ser aplicades en contextos de lleure.

— Estratègies per a la integració social en les activitats de lleure infantil i juvenil. Anàlisi de causes que dificulten la integració social. — Tècniques i recursos bàsics de prevenció i detecció de conductes asocials, racistes i/o xenòfobes. Tècniques d’observació i intervenció.

CA 2.1. Descriure les característiques de les discapacitats considerant les repercussions en el desenvolupament d’activitats de lleure.

CA 2.3. En un supòsit pràctic de preparació d’activitats per a un grup que inclou persones amb dificultats: — Organitzar activitats de lleure en funció del col·lectiu al qual es dirigeix. — Plantejar solucions a problemàtiques individuals o grupals, directament o derivant-les a serveis especialitzats.

— Procediments de valoració i intervenció educativa davant diferències entre els estadis maduratius i la realitat dels qui participen en les activitats.

2. Tècniques d’intervenció educativa en funció de la diversitat individual i grupal

CA1.3. Identificar recursos de comunicació adequats a diferents tipus de grups de persones segons l’edat o la situació. CA 1.4. Seleccionar tècniques d’observació que determinin les característiques generals dels grups d’edat i les particulars de les persones que hi participen.

CONTINGUTS 1. Aplicació del desenvolupament psicosocial infantil i juvenil en les propostes d’activitats de lleure

CA1.2. En un supòsit pràctic de desenvolupament d’activitats amb grups infantils i juvenils en el qual se’n concreten les edats: — Definir la seqüència d’accions. — Triar les activitats en funció del desenvolupament personal i de les característiques culturals de les persones que hi participen.

C3. Aplicar tècniques grupals en activitats de lleure per a la infància i la joventut

CA 3.1. En un cas pràctic de desenvolupament d’una activitat de lleure amb un col·lectiu que manifesta dificultats grupals: — Seleccionar i emprar tècniques de dinàmica de grups. — Triar i utilitzar procediments de gestió de conflictes. CA 3.2. En un supòsit pràctic en el qual es descriguin les persones que componen un grup d’intervenció: — Identificar recursos i tècniques amb els quals es pugui afavorir la comunicació, la cohesió i la integració de cada membre del grup. CA 3.3. Descriure tècniques d’animació atenent a diferents situacions i etapes de l’evolució d’un grup.

— Metodologia per a la valoració i gestió de grups: tipologia, elements i rols; fases en el desenvolupament i l’evolució dels grups, i dinàmiques grupals.

CA 3.4. Descriure estratègies que fomentin la inclusió per a l’aprofitament i el gaudi de les activitats del lleure educatiu.

— Valoració de trets característics i diferencials en els grups de lleure.

CA 3.5. Enumerar les funcions que ha de desenvolupar un monitor o monitora en equips de treball i amb grups infantils i juvenils.

— Anàlisi i aplicació de tècniques grupals (de presentació i comunicació, de coneixement i confiança; d’afirmació, cohesió, integració i clima grupal; de comunicació i cooperació; d’anàlisi i avaluació grupal; de gestió de conflictes; de presa de decisions, etc.). — Valoració de les funcions del monitor o monitora en el grup: dinamització, integració, foment de la participació i comunicació en el grup, i intervenció en situacions problemàtiques o de crisis grupal.

26

27


Mòdul formatiu M3: Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure

CONTINGUTS 3. Tècniques pedagògiques del joc

Codi: MF1868_2

— La pedagogia del joc i el seu valor educatiu. — Funcions del joc en el desenvolupament personal. — Anàlisi del valor social i cultural del joc i l’activitat lúdica.

Associat a la UC: emprar tècniques i recursos educatius d’animació de temps lliure infantil i juvenil

— Anàlisi i aplicació dels diferents jocs i recursos lúdics.

Hores totals del mòdul: 60 h

— Desenvolupament i organització dels jocs i activitats lúdiques: fases, materials, etc.

— Sistemàtica d’ordenació i catalogació de jocs: segons objectius, edats, contextos, etc. — Sistemàtica en el desenvolupament de suports per al registre de jocs. — Recursos lúdics: tipus, característiques i aplicabilitat. — Metodologia de participació del monitor en el joc: funcions i dinamització. — Anàlisi de la interrelació entre jocs i joguines.

CONTINGUTS 1. Valoració dels centres d’interès o eixos d’animació en l’aplicació de les tècniques i els recursos d’animació

— Valoració dels centres de recursos lúdics: definició i característiques. — Mètodes d’adaptació, transformació i creació de jocs.

— Selecció de tècniques d’expressió i animació a través de centres d’interès o eixos d’animació.

— Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre jocs i joguines. — Anàlisi dels jocs físics i esportius: esports tradicionals, tipus, característiques i funcions. Organització segons el context sociocultural.

— Psicopedagogia de l’expressió: teoria i característiques. — Valoració dels aspectes lúdics, l’expressió creativa i les identitats socioculturals.

— Sistemàtica per a l’organització de jocs físics i esportius en diversos contextos: objectius, materials, regles, condicions, etc.

— Metodologies d’aplicació de tècniques i recursos expressius. — Activitats globalitzades: conceptes, característiques i fonament.

— Aplicació dels esports tradicionals al desenvolupament d’activitats de lleure.

— Disseny i desenvolupament de temes globalitzadors.

— Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre activitats de predomini físic i esportiu.

— Gestió de les activitats globalitzades. — Mètodes per a la integració de llenguatges, tècniques i recursos.

2. Tècniques d’animació, expressió i creativitat

4. Tècniques d’educació ambiental

— Anàlisi com a recurs lúdic i educatiu dels medis natural i urbà: possibilitats i condicionaments.

— Metodologia per a l’elaboració del fitxer de recursos d’activitats: fitxa de registre d’activitats.

— Tipus d’activitats en el medi natural: descripció, característiques, avantatges i limitacions. — Tècniques de descobriment/investigació de l’entorn.

— Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre activitats globalitzades i creativitat.

— Tècniques d’orientació. — Tècniques i recursos d’excursionisme.

— Valoració de tècniques i recursos expressius: expressió oral, plàstica, corporal, teatral, expressió i animació musical, i tallers de creació.

— Rutes i campaments: disseny, organització, recursos i materials, i mesures de seguretat. — Tipologia i característiques de rutes i campaments.

— Anàlisi dels recursos d’expressió audiovisual i recursos informàtics: sentit educatiu, tipus i recursos.

— Tècniques d’acampada: materials, instal·lacions, conservació, idoneïtat, ubicacions, etc. — Sistematització per organitzar i dissenyar rutes i campaments.

— Valor i utilitat educatius dels llenguatges audiovisuals en el lleure. — Aplicabilitat en contextos educatius de lleure de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). — Tècniques i recursos d’expressió audiovisual. — Tècniques i recursos informàtics. — Recursos multimèdia. — Tipologia i aplicació de distintes tècniques d’animació: — Danses i cançons. — Contes i narracions. — Festes tradicionals i recursos lúdics del folklore. — Fires o kermesses. — Vetllades: característiques, tipus, ritme i conducció. — Jornades-tema. — Ral·lis i gimcanes. — Cercaviles i cavalcades. — Festes tradicionals i folklore popular. — Activitats multiformes i altres. — Mètodes per ambientar i dinamitzar tècniques d’animació: la motivació, els ritmes, etc. — Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre tècniques i recursos per a l’animació, l’expressió, les activitats lúdiques i tradicions populars.

28

— Aplicació dels fonaments de l’educació ambiental en les activitats de lleure.

— Tècniques i recursos per fomentar la creativitat.

— Valoració de la creativitat en el disseny de l’oferta d’activitats de lleure.

— Utilització i manteniment del material individual i comunitari. 5. Avaluació i prevenció de riscos en activitats mediambientals: seguretat i salubritat

— Sistematització per detectar possibles causes i situacions de risc i accidents en les activitats de lleure. — Anàlisi i aplicació de la normativa de seguretat i higiene segons els diferents contextos: prevenir, avaluar i catalogar riscos. — Aplicació de les mesures de prevenció, seguretat i control segons els diversos contextos, circumstàncies, moments, activitats i participants. — Valoració dels elements de la xarxa d’intervenció sanitària pròxima i remota i del sistema de protecció civil: identificació, localització, àmbits d’intervenció, etc. — Protocols d’intervenció, mesures sanitàries bàsiques, tècniques de primers auxilis i trasllat d’accidentats en diferents supòsits d’accidents. Delimitar àmbits d’intervenció. — Utilització i composició d’una farmaciola d’urgències. — Responsabilitat civil i penal: conceptes i abast. — Gestió d’assegurances per a activitats de lleure infantil i juvenil. — Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre activitats d’educació ambiental, campisme i excursionisme.

29


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

CAPACITATS

C1. Aplicar tècniques d’animació, expressió i creativitat, i combinar-les entre si basant-se en un centre d’interès o eix d’animació, dirigides a l’organització d’activitats

CA 1.1. Proposar diferents centres d’interès per a un programa d’activitats tenint en compte els objectius de l’organització, les suposades persones destinatàries i un context determinat.

CA 4.4. En un supòsit pràctic en el qual es prevegi una activitat d’aire lliure: — Descriure l’equip bàsic personal i de grup. — Ordenar el material necessari en una motxilla.

CA 1.2. En un supòsit pràctic de preparació d’una colònia o campament situat en un context determinat i amb un grup concret: — Seleccionar centres d’interès. — Organitzar la seqüència d’utilització de cadascun per prendre’l com a referència en les activitats de cada dia. — Definir objectius, i establir i relacionar coherentment tècniques que els donin resposta.

CA 4.5. En un supòsit pràctic d’organització d’una acampada o campament: — Muntar diferents tipus de tendes de campanya i distribuir-les segons els accidents geogràfics i la climatologia. — Desmuntar les tendes de campanya i utilitzar els sistemes de manteniment. CA 4.6. En un supòsit pràctic d’organització d’activitats i d’orientació en què es disposa de mapa, brúixola o sistemes globals de posicionament (GPS): — Interpretar la simbologia del mapa. — Definir i confeccionar itineraris mantenint els criteris de seguretat establerts.

CA 1.3. Elaborar activitats amb diferents recursos i en espais educatius que es vinculin amb els objectius proposats. CA 1.4. Descriure tècniques creatives aplicables al context de les activitats temàtiques de lleure infantil i juvenil. C2. Aplicar tècniques d’animació, expressió i creativitat en el desenvolupament d’activitats de lleure

CA 2.1. Aplicar tècniques d’expressió, animació i creativitat adequades a un context i a un grup predefinit al qual es dirigeixen. CA 2.2. Seleccionar tècniques d’expressió, animació i creativitat d’acord amb els objectius que es volen aconseguir i el grup de referència. CA 2.3. En un supòsit pràctic d’organització d’un programa d’activitats: — Seleccionar activitats fonamentant-ne el sentit i adequant-se a les característiques del grup. — Emprar tècniques d’expressió plàstica, expressió musical i cultura tradicional, dansa, joc dramàtic, expressió literària, expressió gràfica i audiovisual, vinculades a cada activitat. CA 2.4. Descriure procediments d’animació i expressió amb procediments i llenguatges tècnics contemporanis que fomentin l’interès i la participació.

C3. Caracteritzar i organitzar el joc identificant els aspectes que defineixen la seva pedagogia i el distingeixen d’altres maneres d’intervenció

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C5. Establir condicions de seguretat elementals per al desenvolupament d’activitats en el lleure

CA 5.1. Identificar els elements de risc per a la seguretat i la salut en diverses situacions, entorns i contextos de lleure educatiu per tal de prevenir-los.

C6. Determinar tècniques d’atenció en cas d’emergència atenent el grau de responsabilitat que correspon al monitor o monitora

CA 6.1. Manejar les tècniques bàsiques de primers auxilis i d’atenció a persones accidentades, discriminant les tècniques que no han d’aplicar-se, ja que són específiques d’altres sectors professionals o perquè suposen un excés de risc.

CA 5.2. Descriure les mesures de prevenció d’accidents i higiene aplicables en diverses activitats i entorns en què es poden desenvolupar les activitats de lleure. CA 5.3. En un supòsit pràctic d’organització d’una activitat de lleure en la natura: — Formular les mesures de prevenció de riscos a l’hora d’organitzar i desenvolupar les activitats atenent les característiques del lloc de desenvolupament.

CA 6.2. En un supòsit pràctic d’activitat en el medi natural i urbà: — Descriure els recursos de la xarxa de salut, protecció civil i seguretat que s’han d’identificar anticipadament.

CA 2.5. Elaborar propostes d’activitat que promoguin la creativitat del grup.

CA 6.3. Enunciar el contingut mínim d’una farmaciola d’urgències i assenyalar la utilitat de cada producte triat.

CA 3.1. Definir les característiques del joc com a recurs educatiu utilitzable en el lleure amb la infància i la joventut.

CA 6.4. Descriure les seqüències d’actuació davant situacions de risc, accident o malaltia, discriminant les tècniques que no han d’aplicar-se, ja que són específiques d’altres sectors professionals o perquè suposen un excés de risc.

CA 3.2. Descriure jocs atenent diferents objectius, grups d’edat i context. CA 3.3. Preveure el material i els recursos per a l’execució de jocs considerant els objectius educatius fixats. CA 3.4. En un supòsit pràctic de preparació de jocs de predomini físic: — Seleccionar els jocs tenint en compte les característiques de la persona, el treball en equip i la cooperació. CA 3.5. En un supòsit pràctic d’organització d’activitats de joc en un context determinat: — Organitzar diferents tipus de jocs: grans jocs, jocs cooperatius, jocs tradicionals, jocs físics i esportius i altres.

C4. Utilitzar el medi natural i l’excursionisme com a recurs educatiu en activitats de lleure

CA 4.1. Identificar els valors a transmetre en les activitats d’educació ambiental. CA 4.2. En un supòsit pràctic d’organització d’una activitat del tipus excursió o ruta d’una durada mínima de tres dies: — Preveure les tècniques, els mitjans i les eines que fomenten actituds a favor de la natura i el seu gaudi. — Fixar els objectius que potenciïn actituds a favor de la natura. — Triar la ubicació. CA 4.3. Descriure els elements que es necessiten per dur a terme un campament i enumerar els materials requerits.

30

31


Mòduls de pràctiques professionals Monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

32

33


Mòdul de pràctiques MP: Mòdul de pràctiques professionals no laborals de dinamització d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil

CONTINGUTS — Selecció i desenvolupament de diferents tipus de joc d’acord amb els objectius plantejats, l’edat, el grau de maduresa de les persones que hi participen, el context en el qual es desenvolupen i la tipologia de grups.

Codi: MP0270

— Reconeixement, preparació i posada a disposició dels materials i recursos dels diferents jocs.

Hores totals del mòdul: 160 h 5. Desenvolupament d’acampades, excursionisme i les activitats en el medi natural

CONTINGUTS 1. Col·laboració en l’organització d’activitats de lleure infantil i juvenil

— Identificació dels materials i recursos necessaris per al desenvolupament de les activitats. — Proposta d’activitats que promoguin la generació de valors, la socialització, la participació i els hàbits de vida saludable. — Desenvolupament de mecanismes de comunicació efectius, motivadors i educatius entre el monitor o monitora i les persones participants. 2. Suport en la posada en marxa i avaluació de les activitats de lleure infantil i juvenil

— Muntatge i desmuntatge de tendes de campanya tenint en compte l’entorn i la tipologia de material disponible. 6. Control de la salubritat, seguretat i riscos en el desenvolupament del pla d’activitats

— Realització d’una avaluació de riscos en el context de desenvolupament de les pràctiques. — Identificació de les mesures preventives per a riscos determinats i de les mesures correctores necessàries. — Coneixement i valoració dels diferents nivells d’intervenció sanitària, protecció civil i seguretat d’acord amb el context en què es desenvolupa l’activitat. — Aplicació dels protocols d’actuació davant d’un accident, malaltia o evacuació. — Utilització dels elements d’una farmaciola.

— Organització dels equips de treball.

— Aplicació de tècniques de primers auxilis.

— Definició dels plans d’actuació davant possibles incidències al llarg del desenvolupament de les activitats.

7. Integració en l’equip de monitors i el projecte d’activitats

— Comportament responsable i participatiu respecte de les propostes i decisions adoptades. — Acceptació i realització de les tasques i funcions assignades i, si escau, les que estan relacionades amb la coordinació del projecte.

— Selecció i seqüència de les activitats de dinamització grupal.

— Respecte als procediments i les normes del grup de treball.

— Aplicació de les tècniques grupals adaptades a les possibles situacions que puguin donar-se en aquests contextos.

— Interpretació i execució amb diligència de les instruccions rebudes i els acords adoptats.

— Selecció d’activitats de grup que afavoreixin la comunicació, la integració i la cohesió de grup. — Aplicació de tècniques per a la gestió de conflictes. — Aplicació dels mecanismes de comunicació entre el monitor i els participants en les activitats de lleure. — Identificació i gestió de les problemàtiques individuals i/o grupals que puguin sorgir en el desenvolupament de les activitats.

4. Aplicació de tècniques d’animació, expressió, creativitat i joc

— Identificació de les millors pràctiques per a l’ús i la conservació dels equips i els materials en general.

— Identificació dels continguts bàsics en les presentacions d’activitats.

— Aplicació de les tècniques d’avaluació de projectes i possibles agents avaluadors. 3. Aplicació de tècniques de dinamització de grups en els contextos de lleure infantil i juvenil

— Reconeixement de les tècniques i eines necessàries per a la consecució dels objectius proposats.

— Aplicació de les tècniques d’orientació en diferents contextos i amb diferent material.

— Presentació dels objectius de l’entitat destinatària de les activitats (interessos i necessitats del grup de destinataris). — Selecció i planificació de les activitats proposades en relació amb els entorns o espais on es van a desenvolupar i el temps disponible.

— Selecció i desenvolupament d’activitats en el medi natural considerant els elements i condicionaments de l’entorn.

— Selecció i desenvolupament d’activitats en relació amb els centres d’interès i establiment de la seqüència en el transcurs del programa d’activitats.

— Adequació al ritme de les activitats i del procés global del projecte. 8. Integració i comunicació en el centre de treball

— Comportament responsable en el centre de treball. — Respecte als procediments i les normes del centre de treball. — Interpretació i execució amb diligència de les instruccions rebudes. — Reconeixement del procés productiu de l’organització. — Utilització dels canals de comunicació establerts en el centre de treball. — Adequació al ritme de treball de l’empresa. — Seguiment de les normatives de prevenció de riscos, salut laboral i protecció del medi ambient.

— Aplicació adequada de les tècniques i els recursos d’expressió plàstica, musical, oral, gràfica, audiovisual, etc. — Col·laboració en l’organització i el desenvolupament de les activitats en les quals s’incloguin la dansa, el joc dramàtic i les expressions de cultura, esport i folklore popular. — Utilització dels procediments i llenguatges tècnics contemporanis, així com dels recursos tecnològics disponibles (audiovisuals, informàtics, etc.). — Elaboració de propostes d’activitats que promoguin la creativitat del personal participant.

34

35


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C1. Organitzar amb l’equip de treball i, si escau, amb el suport i la supervisió d’un nivell superior, activitats de lleure infantil i juvenil, tant d’una activitat de tipus intensiu amb pernoctació i continuïtat com d’activitats de curta durada

CA 1.1. Col·laborar en l’adequació de la proposta als objectius de l’entitat, així com en els interessos i les necessitats del grup de destinataris.

C4. Aplicar tècniques d’animació, expressió, creativitat i joc a través d’un centre d’interès o eix d’animació, com a recursos amb finalitat educativa i lúdica en l’elaboració del programa d’activitats

CA 4.1. Col·laborar en la selecció dels centres d’interès o eixos de l’animació.

CA 1.2. Participar en la selecció de les activitats proposades en relació amb els entorns o espais on es desenvoluparan. CA 1.3. Col·laborar en la selecció i l’organització dels materials i recursos necessaris per al desenvolupament de les activitats a realitzar, anticipant-ne la possible necessitat. CA 1.4. Participar en el procés de presa de decisions sobre els aspectes que afecten les activitats a realitzar, i assumir els acords i les decisions adoptats. CA 1.5. Col·laborar en la selecció i preparació de les activitats, en equip si escau, atenent la seva singularitat, el temps disponible i la necessitat de fer-les amb un ritme i una seqüència temporal adequats.

CA 4.2. Participar en la selecció i el desenvolupament de les activitats en relació amb els centres d’interès, mantenint la coherència educativa i la motivació. CA 4.3. Identificar la seqüència de les activitats, vinculades als centres d’interès, de manera eficaç i coherent en el transcurs del programa d’activitats. CA 4.4. Col·laborar en l’adaptació dels centres d’interès als entorns, contextos i recursos disponibles, i fer les transformacions necessàries, si escau. CA 4.5. Aplicar les tècniques i els recursos d’expressió plàstica, musical, oral, gràfica, audiovisual, etc., en el desenvolupament de les activitats, dintre del projecte o centre d’interès. CA 4.6. Col·laborar en l’organització i el desenvolupament d’activitats en les quals s’incloguin la dansa, el joc dramàtic i les expressions de cultura, esport i folklore popular.

CA 1.6. Identificar i proposar, en col·laboració amb els responsables, activitats que promoguin la generació de valors, la socialització, la participació i els hàbits de vida saludable, i actuar de manera coherent.

CA 4.7. Utilitzar els procediments i llenguatges tècnics contemporanis, així com els recursos tecnològics disponibles (audiovisuals, informàtics, etc.).

CA 1.7. Establir de manera efectiva, motivadora i educativa la comunicació entre el monitor o monitora i les persones participants.

CA 4.8. Identificar propostes d’activitats que promoguin la creativitat del personal participant.

C2. Realitzar i exposar per a cada activitat proposada les condicions de presentació, la seqüència de les accions, l’organització i la disposició de les persones que hi participen, l’inici i la fi de l’acció, així com l’avaluació i la inclusió de suggeriments i l’atenció a imprevistos

CA 2.1. Realitzar una presentació ordenada i motivadora d’una de les activitats proposades.

CA 4.9. Identificar i desenvolupar els diferents tipus de joc d’acord amb els objectius plantejats, l’edat i el grau de maduresa de les persones que hi participen i el context en el qual es desenvolupen.

C3. Aplicar tècniques de dinamització de grups en els contextos de lleure infantil i juvenil, i desenvolupar coordinadament les activitats acordades tenint en compte les característiques de les persones destinatàries

CA 3.1. Participar en l’elecció i la seqüència de les activitats de dinamització grupal, d’acord amb les característiques culturals i socials dels participants.

CA 2.2. Participar, juntament amb els responsables, en l’organització de les persones que hi participen. CA 2.3. Assumir els procediments de repartiment de tasques i responsabilitats dintre de l’equip de treball. CA 2.4. Col·laborar en la posada en marxa de l’acció. CA 2.5. Adaptar-se a les circumstàncies no previstes i als suggeriments del grup participant. CA 2.6. Identificar els indicadors i les tècniques d’avaluació.

CA 4.10. Col·laborar en la preparació i la disposició de materials i recursos dels diferents jocs. C5. Aplicar l’acampada, l’excursionisme i les activitats en el medi natural com a recurs educatiu i lúdic

CA 2.8. Aplicar les tècniques d’avaluació acordades als agents participants.

CA 5.4. Utilitzar les tècniques d’orientació referides a diferents contextos i amb material divers, segons els casos, per garantir la integritat dels participants i la intenció de l’activitat (llegir mapes, orientar plànols, utilitzar brúixoles o sistemes GPS, definir i confeccionar itineraris, etc.). CA 5.5. Muntar i desmuntar tendes de campanya segons els accidents geogràfics, els tipus de terreny i la climatologia en els quals es desenvolupi l’activitat, atenent la disposició del material i la seva conservació.

CA 3.2. Aplicar tècniques grupals adaptades a les diverses situacions que es presentin durant les pràctiques.

CA 3.4. Participar en l’aplicació dels procediments adequats per a la gestió de conflictes de manera efectiva. CA 3.5. Motivar i incentivar a la participació en les activitats atenent les necessitats i singularitats de cada grup i persona participant. CA 3.6. Identificar, en col·laboració amb els responsables, les actuacions que indiquin que la comunicació s’estableix de manera efectiva, motivadora i educativa entre el monitor i les persones participants.

CA 5.2. Utilitzar les tècniques i eines necessàries per a la consecució dels objectius proposats, les propostes i els recursos de l’educació ambiental, i les característiques dels destinataris. CA 5.3. Utilitzar i presentar les tècniques de conservació de l’equip i el material d’acampada i excursionisme, i garantir el seu bon estat i durada, tant l’individual com el de grup (botigues, motxilles, etc.).

CA 2.7. Identificar els possibles agents avaluadors i les seves peculiaritats i fer-los partícips del procés.

CA 3.3. Participar en el desenvolupament de les seves activitats de grup de manera que afavoreixin la comunicació, la integració i la cohesió de tots els membres del grup.

CA 5.1. Participar en el desenvolupament d’activitats en el medi natural i considerar els seus elements i condicionaments, a fi d’assegurar que es compleixen les normes de seguretat.

C6. Col·laborar en l’establiment de les condicions de seguretat elementals per al desenvolupament de les activitats i actuar en situacions d’emergència

CA 6.1. Identificar els elements i possibles situacions de risc en la realització de les activitats per garantir la salut i seguretat de les persones que hi participen, així com el context en les quals es fan. CA 6.2. Col·laborar en l’establiment de les mesures i els mitjans de prevenció necessaris i adequats a l’avaluació de riscos realitzada, a fi d’evitar malalties, contagis o accidents i minimitzar els riscos. CA 6.3. Identificar els elements, i la seva localització, dels diferents nivells d’intervenció sanitària, protecció civil i seguretat, per facilitar la intervenció segons els nivells d’urgència i gravetat de les situacions. CA 6.4. Aplicar els protocols establerts en cas d’accident, malaltia o evacuació. CA 6.5. Identificar i saber utilitzar els elements bàsics d’una farmaciola, així com fer la seva revisió i reposició d’elements, si escau. CA 6.6. Aplicar les tècniques bàsiques de primers auxilis en una situació d’emergència.

36

37


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C7. Manifestar que s’adequa al perfil de monitor de lleure infantil i juvenil, a través de les seves intervencions

CA 7.1. Dominar prou les tècniques d’animació de grups, fomentar el desenvolupament de la vida en grup de les persones que el constitueixen i facilitar la gestió dels possibles conflictes. CA 7.2. Aplicar les diverses tècniques i els recursos d’animació contribuint al gaudi i al creixement personal i grupal. CA 7.3. Manifestar que hi ha prou equilibri i maduresa personal i social, així com una actitud de prestar servei a les persones que participen en les activitats. CA 7.4. Servir de model a les persones que participen en els programes d’activitats en relació amb els hàbits de vida saludable i els valors que es volen transmetre. CA 7.5. Demostrar capacitat d’empatia amb les persones que participen en els programes d’activitats. CA 7.6. Evidenciar capacitat d’iniciativa, creativa, expressiva i relacional en el desenvolupament de les activitats.

C8. Participar en els processos de treball de l’empresa, seguint les normes i instruccions establertes en el centre de treball

Curs de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

L’ORDRE BSF/196/2013, de 2 d’agost, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil estableix els aspectes següents en relació amb el Curs de director/a:

CA 7.7. Disposar de prou varietat d’activitats, tècniques i recursos per plantejar una oferta d’activitats rica i variada.

a. NOM DEL CURS

CA 8.1. Comportar-se responsablement tant en les relacions humanes com en els treballs que s’han de realitzar.

El curs de formació s’anomena Curs de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil i l’imparteixen les escoles d’educadors en el lleure infantil i juvenil reconegudes per la Direcció General de Joventut.

CA 8.2. Respectar els procediments i les normes del centre de treball. CA 8.3. Emprendre amb diligència les tasques segons les instruccions rebudes i el ritme de treball de l’empresa. CA 8.4. Integrar-se en els processos de producció del centre de treball. CA 8.5. Utilitzar els canals de comunicació establerts. CA 8.6. Respectar a cada moment les mesures de prevenció de riscos, salut laboral i protecció del medi ambient.

b. OBJECTIU El Curs de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil és la formació que prepara els alumnes per intervenir en tasques de coordinació d’equips en activitats de lleure infantil i juvenil, i que els capacita per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure educatiu adreçats a la infància i la joventut en tots els seus aspectes, i per representar-los internament i externament assumint la creació, el control i la dinamització de l’equip de personal monitor. c. REQUISITS D’ACCÉS La normativa estableix que per poder fer els Curs de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil l’alumne ha de tenir 18 anys complerts. d. TITULACIÓ QUE S’OBTÉ La superació de les dues etapes del curs, l’etapa lectiva i la de pràctiques, porta a l’obtenció del diploma i del carnet de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil que expedeix la Direcció General de Joventut a proposta de les escoles d’educadors en el lleure infantil i juvenil.

38

39


El diploma de director/a demostra l’assoliment de les capacitats i dels continguts formatius del curs, i de les unitats de competència corresponents. El carnet de director/a complementa el diploma i habilita la persona titular per treballar dirigint i coordinant activitats d’educació en el lleure.

Els diferents mòduls del curs fan referència als que s’estableixen en el certificat de professionalitat de Direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil de la família professional de serveis socioculturals i a la comunitat, i formen part del Catàleg modular integrat de formació professional.

Aquesta titulació és equivalent al certificat de professionalitat i a la qualificació professional de Direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil que expedeixen el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Departament d’Ensenyament, respectivament.

L’alumnat disposa d’un termini màxim de cinc anys per finalitzar la formació, a comptar des del dia que s’inicia el curs. Això implica que l’alumne ha d’estar en disposició d’obtenir la titulació en aquest termini i haver superat tots els mòduls i les activitats d’avaluació corresponents.

Els títols obtinguts amb anterioritat a la normativa continuaran sent plenament vigents i vàlids per desenvolupar les tasques de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.

Etapa lectiva: Aquesta etapa inclou quatre mòduls formatius amb una durada total de 290 hores. La formació que s’imparteix als mòduls fa referència a les capacitats que ha de desenvolupar l’alumnat per poder aplicar-les a la seva pràctica educativa.

e. ESQUEMA ORGANITZATIU DEL CURS

Els mòduls formatius s’avaluen per competències i per superar l’etapa cal obtenir la qualificació d’apte/a en cada un dels mòduls, demostrant així la capacitat de l’alumne per desenvolupar les intervencions educatives corresponents.

Els curs de formació tenen una durada total de 410 h i s’estructura en dues etapes: l’etapa lectiva i l’etapa de pràctiques. Les hores destinades a cada una de les etapes queden distribuïdes de la manera següent:

Formació a distància: La normativa estableix que es pot cursar un màxim del 33% de la durada de cada mòdul formatiu amb la modalitat de formació a distància.

ETAPA LECTIVA CODI

MÒDULS

HORES

MF1869_3

M1 Activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

120 h

UF1947

UF1 Contextualització del lleure infantil i juvenil en l’entorn social

50 h

UF1948

UF2 Programació, execució i difusió de projectes educatius en el lleure

70 h

MF1867_2

D2 Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil

30 h

MF1868_2

D3 Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure

60 h

MF1870_3

D4 Coordinació i dinamització de l’equip de monitors de lleure

80 h

TOTAL DE L’ETAPA LECTIVA

40

Hores totals

Hores a distància

D1 Planificació, organització, gestió i avaluació de projectes educatius de lleure infantil i juvenil

120 h

40 h

D2 Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil

30 h

10 h

D3 Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure

60 h

20 h

D4 Coordinació i dinamització de l’equip de monitors de lleure

80 h

26 h

290 h

ETAPA DE PRÀCTIQUES CODI

MÒDULS

HORES

MP0410

DP Mòdul de pràctiques professionals

120 h TOTAL CURS

MÒDUL

410 h

Les escoles de formació tenen la potestat de decidir si utilitzen aquesta modalitat i, en el cas que s’inclogui en el curs, tenen l’obligació d’establir la programació dels continguts que es realitzen a distància i presentar-los a l’òrgan competent en matèria de joventut perquè ho supervisi.

41


Etapa de pràctiques: Aquesta etapa implica la realització del mòdul de pràctiques professionals, que té una durada de 120 h, i es pot començar quan l’alumne ha cursat com a mínim el 33% de l’etapa lectiva (97 h).

L’escola haurà d’acreditar el compliment d’aquests requisits mitjançant una declaració responsable davant l’òrgan competent en matèria de joventut per mitjans telemàtics o bé presencialment al registre del Departament competent en matèria de Joventut.

Les pràctiques són la posada en pràctica de les funcions pròpies d’un director en una activitat de lleure, i les hores de treball educatiu que s’hi realitzen han d’incloure les fases de preparació, realització i avaluació de l’activitat que s’ha dut a terme.

Per poder-ho portar a terme cal que l’alumne tingui completa la fitxa individual de pràctiques i que l’escola subscrigui un conveni de pràctiques amb l’entitat o empresa on es realitzaran. Les característiques que han de complir els dos documents estan recollides en l’annex IV.

L’alumne ha de fer les pràctiques en una activitat que compleixi les característiques següents:

Un cop finalitzat el mòdul de pràctiques, s’avaluarà el desenvolupament de les competències de l’alumne mitjançant dos documents que aquest haurà d’entregar a l’escola on ha fet la formació dins de les dates de convocatòria corresponents:

— Han de ser activitats de lleure continuades o intensives. — S’han de fer en un grup d’infants o joves entre 3 i 20 anys, i l’alumne ha de ser com a mínim 3 anys més gran que aquests. Les pràctiques del curs es desenvoluparan en un centre, entitat o empresa que compleixi els requisits següents: a) Tenir un projecte educatiu i un equip de monitors i monitores estable que treballi en equip. b) Tenir un/a director/a de pràctiques que tingui el diploma de director d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil expedit per l’òrgan competent en matèria de joventut de la Generalitat de Catalunya o de l’òrgan corresponent de les Comunitats Autònomes amb competència en la matèria i també aquelles persones que tinguin el Certificat de Professionalitat de direcció i coordinació d’activitats de lleure infantil i juvenil. c) Tenir un grup d’infants o de persones joves estable, d’una franja d’edat entre 3 i 20 anys, i que la durada de les activitats que s’hi facin sigui suficient per a poder avaluar el procés educatiu o bé, ser una instal·lació juvenil inscrita en el registre d’instal·lacions juvenils de l’òrgan competent en matèria de Joventut i tenir una activitat anual estable. La diferència mínima d’edat entre el monitor/a i el grup d’infants ha de ser de 3 anys. En cas que les pràctiques es realitzin en grups on, com a mínim, el 90% de les persones tinguin una discapacitat intel·lectual, és indispensable que aquest grup disposi d’un projecte educatiu de lleure i no els hi serà aplicable els barems de franja i de diferència d’edat. d) Han d’ajudar a l’alumne/a en pràctiques a créixer humana i tècnicament, exercitant de forma tutelada els aprenentatges teòrics rebuts.

42

— El certificat de pràctiques en què el tutor del centre valora la idoneïtat de l’alumne en funció de l’actitud i les capacitats demostrades. — La memòria de pràctiques que elabora l’alumne i que ha d’incloure les fases de preparació, realització i avaluació. L’escola de formació és la qui farà la valoració dels documents i qui acreditarà que l’alumne ha superat l’etapa de pràctiques quan aquest obtingui la qualificació d’apte en tots dos. f. OBTENCIÓ DE LA TITULACIÓ Es considera que l’alumne està en disposició d’obtenir el títol de monitor/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil quan compleixi els punts següents: — Haver obtingut una qualificació d’apte en les dues etapes del curs (lectiva i pràctiques). — Haver assistit, com a mínim, al 85% de les hores del total d’hores de cada mòdul. — Reunir les aptituds i actituds personals que comporten la seva idoneïtat per complir la tasca d’educador com a monitor de lleure. g. CONVALIDACIONS Poden sol·licitar al departament competent en matèria de joventut la convalidació d’una part dels mòduls formatius de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil aquelles persones que acreditin una de les titulacions següents:

43


— Grau, diplomatura o llicenciatura en educació infantil o mestre d’educació infantil — Grau, diplomatura o llicenciatura en educació primària o mestre d’educació primària — Grau, diplomatura o llicenciatura en educació social — Grau, diplomatura o llicenciatura en pedagogia — Grau, diplomatura o llicenciatura en psicologia A aquelles persones que tinguin acreditades les unitats de competència corresponents als mòduls formatius, se’ls convalidarà els mòduls corresponents, sempre que ho puguin acreditar.

CERTIFICATS DE PROFESSIONALITAT

UNITAT DE COMPETÈNCIA

MÒDUL FORMATIU

DINAMITZACIÓ D’ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

Organitzar, dinamitzar i avaluar activitats en el temps lliure educatiu infantil i juvenil

Activitats d’educació en el temps lliure infantil i juvenil (60 h)

Actuar en processos grupals considerant el comportament i les característiques evolutives de la infància i la joventut

Processos grupals i educatius en el temps lliure infantil i juvenil (30 h)

Utilitzar tècniques i recursos educatius d’animació en el temps lliure

Tècniques i recursos d’animació en activitats de temps lliure (60 h)

Planificació, organització, gestió i avaluació de projectes de temps lliure educatiu

Planificació, organització, gestió i avaluació de projectes educatius de lleure infantil i juvenil (120 h)

Generar equips de personal monitor, dinamitzant-los i supervisant-los en projectes educatius de temps lliure infantil i juvenil

Coordinació i dinamització de l’equip de monitors/es de temps lliure (80 h)

h. MÒDULS DEL CURS El Curs de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil consta de cinc mòduls dels quals quatre són formatius i un de pràctiques.

CURS DE MONITOR/A

DINAMITZACIÓ D’ACTIVITATS I DIRECCIÓ I COORDINACIÓ D’ACTIVITATS

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ D’ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE EDUCATIU INFANTIL I JUVENIL

El requadre indica els mòduls formatius corresponents a la titulació de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, que són els que es descriuen a continuació:

44

45


Mòduls de pràctiques professionals Director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

46

47


Mòdul formatiu D1: Planificació, organització, gestió i avaluació de projectes educatius de lleure infantil i juvenil

CONTINGUTS 2. Aplicació d’estratègies educatives en el lleure

— Procés de definició d’estratègies educatives en el lleure. — Identificació, definició d’estratègies i mètodes educatius que fomenten la participació i la vivència en les activitats de lleure infantil i juvenil. — Caracterització bàsica d’un ideari i les seves estratègies corresponents.

Codi: MF1869_3

— Aplicació de l’educació en valors en el projecte de lleure:

Associat a la UC: planificació, organització, gestió i avaluació de projectes educatius de lleure infantil i juvenil

— Anàlisi d’idearis d’opcions educatives: la coherència de les activitats, l’ideari i els valors de la institució o l’organització.

Hores totals del mòdul formatiu: 120 h

— Anàlisi dels valors que transmeten els educadors en el desenvolupament de l’activitat. — Procés de definició d’estratègies i tècniques en la transmissió de valors. — Conceptes i característiques relacionats amb l’educació en valors en les activitats de lleure.

CONTINGUTS

— Sistematització de les línies bàsiques que integren un plantejament d’educació en valors, considerant, especialment, les àrees de diversitat, gènere, salut, consum i medi ambient.

UNITAT FORMATIVA 1: Contextualització del lleure infantil i juvenil en l’entorn social Hores totals de la unitat formativa: 50 h 1. Aplicació del concepte de lleure en diferents entorns infantils i juvenils

— Aplicació de la participació com a objectiu i mètode d’educació en el lleure. — Processos d’intervenció grupal: — Tipologies i caracterització dels grups. — Mètodes d’adaptació del grup a l’entorn. — Formulació de funcions dintre d’un grup.

— Evolució de les polítiques de joventut i la seva relació amb el lleure en els àmbits europeu, nacional i autonòmic. Etapes i característiques de l’evolució històrica del lleure. — Aplicació dels conceptes bàsics de referència: — Identificació de models actuals d’educació en el lleure. — Contextualització de la pedagogia de l’oci i del lleure. — Conceptes d’educació en el lleure, la socialització, la participació i l’educació en valors en el lleure.

3. Disseny de projectes educatius de lleure infantil i juvenil

— Sistematització de l’estructura bàsica d’un projecte educatiu i la seva aplicació en les activitats diàries d’un grup.

— Conceptes afins al d’educació en el lleure.

— Aplicació de les característiques i els elements d’un ideari educatiu d’una institució en una intervenció en el lleure.

— Caracterització i funcions del lleure educatiu.

— Desenvolupament del marc de referència del projecte.

— Procés d’anàlisi del marc psicosociològic del lleure:

— Identificació de les funcions bàsiques del personal monitor i del responsable de l’activitat.

— Anàlisi dels contextos socials d’intervenció. — Identificació i evolució dels agents de socialització: família, escola, context social, grup, mitjans de comunicació, i la seva influència en el desenvolupament d’activitats de lleure. — Anàlisi de les variables socials, culturals, polítiques, econòmiques, i necessitats educatives del grup amb el qual s’actua. — Elaboració del diagnòstic de la realitat, detectant les necessitats educatives dels destinataris. — Identificació dels trets psicoevolutius de l’equip de monitors. — Caracterització del lleure en la societat actual. — Utilització del lleure en la infància i joventut. — Procés de caracterització dels agents que intervenen en el lleure infantil i juvenil. — Anàlisi de l’associacionisme juvenil, voluntariat i lleure: la rellevància de l’educació en valors a través dels diferents models associatius i la participació associativa organitzada. — Anàlisi de les empreses que treballen en l’àmbit del lleure: tipologies, sectors d’intervenció i règim jurídic. — Anàlisi dels centres de lleure infantil i juvenil: funcions, característiques i règim jurídic. — Anàlisi de la intervenció pública en l’àmbit del lleure infantil i juvenil.

48

49


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

CONTINGUTS

C1. Analitzar el concepte de lleure educatiu, la seva evolució històrica dintre del marc general de l’educació i la diversitat de models actuals, i incorporar-lo al projecte

CA 1.1. Analitzar les diferents conceptualitzacions de lleure educatiu, i descriure les etapes i característiques de l’evolució històrica del lleure dintre del marc educatiu.

UNITAT FORMATIVA 2: Programació, execució i difusió de projectes educatius en el lleure Hores totals de la unitat formativa: 70 h

CA 1.2. Diferenciar els usos del lleure en la infància i joventut, i valorar les repercussions socials i educatives en entorns diversos. CA 1.3. Identificar les característiques i funcions del lleure educatiu, i reflexionar sobre la capacitat transformadora de l’entorn pròxim i de la societat.

1. Disseny de plans i programes en les intervencions en el lleure

CA 1.4. Descriure variables socials, culturals, polítiques, econòmiques, necessitats educatives del grup amb el qual s’actua tenint en compte la seva influència en el desenvolupament d’activitats i projectes de lleure.

— Identificació de continguts en l’educació en el lleure. — Aplicació d’activitats educatives en el lleure. — Identificació dels elements a considerar en l’elecció de la ubicació per al desenvolupament d’una activitat d’educació en el lleure. — Selecció i utilització de mitjans i recursos del projecte.

CA 1.6. En un procés d’anàlisi de les característiques i dels elements d’un ideari educatiu d’una institució, seleccionar els necessaris per al disseny d’una intervenció.

— Contextualitzar els elements i procediments fonamentals en el desenvolupament d’un projecte de lleure que facilitin la correlació de les accions previstes.

CA 1.7. En un procés de planificació d’un projecte d’oci i lleure, analitzar la realitat, detectar les necessitats educatives d’un grup destinatari dintre d’un context social concret i proposar les intervencions educatives.

C3. Definir el marc de referència d’una intervenció educativa en el lleure situat en un projecte

— Definició dels objectius vinculats al marc de referència, l’estructura i el mètode del projecte. — Planificació i seqüència de les activitats.

CA 1.5. Identificar els aspectes de la normativa aplicable als projectes i a les activitats de lleure infantil i juvenil, i reflectir-los en el disseny dels projectes d’intervenció.

C2. Identificar els conceptes entorn de l’educació, socialització i la participació aplicables en el marc de l’educació en valors en el lleure

— Fase de preparació.

— Elaboració de fitxes d’activitats. — Anàlisi de decisions administratives a considerar en el desenvolupament d’un projecte de lleure educatiu. — Fase d’execució.

CA 2.1. Analitzar i identificar els conceptes afins al d’educació en el lleure.

— Dinàmiques i procediments de recepció de suggeriments, tant de les persones destinatàries com de l’equip de monitors.

CA 2.2. Descriure el procés de socialització, els seus agents i la seva relació amb l’educació en el lleure, i identificar els elements clau per a la coordinació de l’acció educativa.

— Identificació de procediments utilitzats en la supervisió de l’execució.

CA 2.3. Identificar estratègies i mètodes educatius que fomentin la participació i la vivència en les activitats de lleure infantil i juvenil d’una pràctica de ciutadania activa.

— Procediments d’actuació per definir activitats alternatives en una programació en cas de no poder-se desenvolupar una activitat planificada.

CA 2.4. En un procés d’elaboració d’un projecte de lleure educatiu, definir les línies bàsiques que integrin un plantejament d’educació en valors, considerant, especialment, les àrees de diversitat, gènere, salut, consum i medi ambient.

— Dinàmiques orientades a promoure la figura del monitor o monitora com a model transmissor de valors.

CA 2.5. Analitzar els valors que els educadors transmeten en la seva activitat i la seva consideració en la planificació de les activitats.

— Aplicació de procediments d’avaluació participativa i contínua per a projectes de lleure educatius infantils i juvenils.

— Fase d’avaluació.

— Dinàmiques d’avaluació d’activitats i processos.

CA 3.1. Seleccionar les característiques bàsiques d’un ideari i les estratègies perquè es transmetin al projecte educatiu d’una organització.

— Mètodes per verificar el desenvolupament d’una avaluació grupal. — Elaboració del model de la fitxa d’avaluació que reculli els elements bàsics i les propostes de millora de projectes de lleure educatiu.

CA 3.2. Reconèixer l’estructura bàsica d’un projecte educatiu i la seva aplicació en les activitats diàries d’un grup. CA 3.3. En un procés de desenvolupament d’un projecte de lleure educatiu concret: — Descriure el marc de referència del projecte. — Delimitar els objectius vinculats al marc del projecte. — Descriure les funcions que han de desenvolupar les persones d’un equip de personal monitor i la persona responsable d’una activitat.

— Sistematització de continguts que han de figurar en la memòria i les estratègies de millora relacionades. — Disseny i realització de la memòria/l’informe final d’un projecte d’activitats en el lleure infantil i juvenil. 2. Aplicació de la normativa a projectes de lleure

— Identificació dels aspectes a considerar en la preparació i el desenvolupament d’una activitat en relació amb les normatives aplicables. — Aplicació del marc normatiu autonòmic a les activitats de lleure en l’àmbit de la infància i la joventut, així com d’altres marcs normatius que incideixen en les activitats de lleure. — Anàlisi de l’impacte ambiental produït per les activitats de lleure. — Aplicació de la normativa sanitària en les activitats de lleure. — Adequació de les activitats de lleure a la seguretat i a la prevenció d’accidents. — Procés de gestió i tramitació de les autoritzacions o comunicacions administratives. — Protocols de relació amb l’Administració abans, durant i després de la realització del projecte de lleure.

50

51


CONTINGUTS 3. Gestió de recursos en projectes de lleure

— Gestió de recursos humans. — Desenvolupament d’organigrames de funcionament. — Organització de l’equip humà que participa en els projectes de lleure. — Gestió de recursos econòmics. — Gestió econòmica aplicada al desenvolupament d’activitats de lleure.

CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C1. Dissenyar projectes de lleure educatiu infantil i juvenil en què es reflecteixin tots els seus apartats

CA 1.1. En un procés d’elaboració d’un projecte de lleure en què es defineixin les característiques d’un grup i el seu entorn, desenvolupar un projecte d’activitats que inclogui els elements següents: — La definició dels objectius, l’estructura i el mètode del projecte. — La descripció de les activitats, la seva temporalització i ritme. — La logística del projecte (mitjans i recursos). — El procés d’avaluació.

— Adaptació de la gestió econòmica perquè sigui equilibrada i sostenible.

CA 1.2. En un procés de disseny de projectes, definir estratègies per a la seva elaboració des d’una perspectiva educativa en el lleure de manera coordinada amb un equip de personal monitor.

— Mètodes i procediments d’administració. — Gestió de recursos materials. — Anàlisi i selecció de l’equipament necessari per al desenvolupament d’activitats de lleure. 4. Coordinació amb altres agents

— Anàlisi d’aspectes que s’han de coordinar amb altres agents. — Estructuració de les funcions de representació que ha de desenvolupar la persona responsable d’un projecte d’educació en el lleure infantil i juvenil. — Relació amb els pares o tutors dels menors que participen en les activitats de lleure. — Identificació d’aspectes que necessiten el treball en xarxa dels agents educatius i que incideixen en un entorn concret. — Relació amb altres educadors vinculats als menors amb necessitats educatives especials.

5. Aplicació d’accions de difusió del projecte de lleure

— Identificació d’aspectes a considerar del grup destinatari i de l’entorn que permetin desenvolupar una comunicació de l’acció comprensible i motivadora.

CA 1.3. Identificar els elements a considerar en l’elecció de la ubicació per al desenvolupament d’una activitat d’educació en el lleure. C2. Determinar els elements i procediments fonamentals que hi ha en el desenvolupament d’un projecte de lleure i que faciliten la correlació de les accions previstes

CA 2.2. En un procés de recollida de suggeriments entorn d’un projecte, elaborar procediments per recollir-ne, tant de les persones destinatàries com de l’equip de personal monitor, i valorar juntament amb els últims la conveniència d’incloure’ls en el projecte. CA 2.3. En un procés de desenvolupament d’un projecte de lleure, definir una actuació alternativa d’acord amb els objectius plantejats en una programació en què una activitat planificada no es pot desenvolupar. CA 2.4. Identificar els possibles mecanismes i les instàncies de coordinació entre les persones de l’equip de personal monitor i altres instàncies i agents en el desenvolupament d’un projecte d’intervenció educativa en el lleure infantil i juvenil.

— Protocols, procediments i mitjans de comunicació que s’utilitzen per a la projecció social del projecte, considerant mitjans, persones destinatàries i llenguatges per assegurar una difusió correcta del projecte.

CA 2.5. Identificar les actuacions en l’execució d’un projecte que promoguin la figura del monitor o monitora com a model transmissor de valors en els projectes de lleure.

— Tècniques de comunicació aplicades a la difusió de projectes de lleure. Orientacions metodològiques: Les unitats formatives corresponents a aquest mòdul es poden programar de manera independent, encara que és preferible cursar primer la unitat formativa 1.

CA 2.1. Reconèixer els aspectes que cal considerar del grup destinatari i de l’entorn per desenvolupar una comunicació de l’acció comprensible i motivadora.

C3. Elaborar un procediment d’avaluació aplicable a projectes educatius de lleure infantil i juvenil

CA 3.1. Descriure procediments d’avaluació participativa i contínua de projectes educatius en el lleure. CA 3.2. En un procés d’anàlisi d’un projecte de lleure: — Revisar els procediments utilitzats en la supervisió de l’execució. — Verificar el desenvolupament d’una avaluació grupal. — Avaluar la memòria amb les estratègies de millora relacionades. CA 3.3. Definir un model de fitxa d’avaluació que reculli els elements bàsics i les propostes de millora de projectes de lleure educatiu. CA 3.4. Elaborar un guió d’una memòria/d’un informe final d’un projecte d’activitats en el lleure infantil i juvenil que reculli informació que es pugui utilitzar per millorar futures actuacions.

C4. Reconèixer els procediments de gestió i d’administració, i el marc legal aplicable a projectes de lleure

52

CA 4.1. Identificar els aspectes a considerar en la preparació i el desenvolupament d’una activitat relatius a les normatives aplicables. CA 4.2. Reconèixer les funcions de representació que ha de desenvolupar la persona responsable d’un projecte d’educació en el lleure infantil i juvenil. CA 4.3. En un procés de presa de decisions administratives en relació amb el desenvolupament d’un projecte de lleure educatiu, descriure i elaborar els aspectes bàsics de gestió econòmica d’un projecte concret.

53


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C5. Analitzar els procediments i mitjans de comunicació que s’utilitzen per a la projecció social del projecte

CA 5.1. Identificar aspectes que s’hagin de coordinar amb altres agents i que millorin una intervenció en el lleure educatiu. CA 5.2. Valorar la millora en l’eficàcia educativa que suposa el treball en xarxa dels agents educatius que incideixen en un entorn concret. CA 5.3. En un procés de difusió d’una activitat, planificar la seqüència d’accions que cal dur a terme, considerant mitjans, persones destinatàries i llenguatges.

Mòdul formatiu D2: Processos grupals i educatius en el lleure infantil i juvenil Codi: MF1867_2 Associat a la UC: actuar en processos grupals considerant el comportament i les característiques educatives de la infància i la joventut Hores totals del mòdul formatiu: 30 h

CONTINGUTS 1. Aplicació del desenvolupament psicosocial infantil i juvenil en les propostes d’activitats de lleure

— Valoració de les fases de desenvolupament personal: etapes en el desenvolupament infantil i juvenil, desenvolupament integral en la infància, l’adolescència i la joventut. — Identificació de les diferents àrees en el desenvolupament infantil, adolescent i juvenil: — Sistemàtica de valoració de les preferències i propostes d’activitats de lleure segons els grups d’edat i/o els estadis evolutius i el grau de maduresa. — Tècniques de valoració de les implicacions educatives segons els nivells de desenvolupament i el grau de maduresa. — Procediments de valoració i d’intervenció educativa davant les diferències entre els graus de maduresa i la realitat dels participants en les activitats. — Sistemàtica per analitzar i gestionar les fonts d’informació sobre el desenvolupament psicosocial i la sociologia juvenil. Anàlisi de les manifestacions culturals infantils i juvenils.

2. Tècniques d’intervenció educativa en funció de la diversitat individual i grupal

— Estratègies per a la integració social en les activitats de lleure infantil i juvenil. Anàlisi de causes que dificulten la integració social: culturals, socioeconòmiques, etc. — Tècniques i recursos bàsics de prevenció i detecció de conductes asocials, racistes i/o xenòfobes. Tècniques d’observació i intervenció. — Tècniques de treball amb persones amb discapacitat: tipus de discapacitat, característiques i orientacions. — Estratègies i tècniques d’intervenció per a l’educació intercultural. — Metodologia de coeducació: construcció social dels rols, diversitat, intimitat, etc. — Procediments de valoració i d’actuació davant variacions individuals i grupals: discapacitats i disfuncions, diversitat cultural, dificultats socials o econòmiques, gènere, etc. — Identificació dels serveis especialitzats bàsics que treballen les diferents problemàtiques individuals i socials: les xarxes bàsiques de serveis socials.

3. Tècniques grupals en el desenvolupament d’activitats de lleure infantil i juvenil

— Metodologia per a la valoració i la gestió de grups: tipologia, elements i rols; fases en el desenvolupament, i evolució dels grups i dinàmiques grupals. — Valoració de trets característics i diferencials en els grups de lleure. — Anàlisi i aplicació de tècniques grupals (de presentació i comunicació, de coneixement i confiança; d’afirmació, cohesió, integració i clima grupal; de comunicació i cooperació; d’anàlisi i avaluació grupal; de gestió de conflictes; de presa de decisions, etc.). — Valoració de les funcions del monitor o monitora en el grup: dinamització, integració, foment de la participació i comunicació en el grup, intervenció en situacions problemàtiques o de crisis grupal.

54

55


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C1. Identificar els aspectes que caracteritzen el desenvolupament infantil i juvenil aplicables al lleure per adequar les activitats a les persones que hi participen

CA 1.1. Definir els trets bàsics de les etapes del desenvolupament evolutiu en la infància, l’adolescència i la joventut, i vincular-los al procés de socialització. CA 1.2. En un supòsit pràctic de desenvolupament d’activitats amb grups infantils i juvenils en el qual es concreten les seves edats: — Definir la seqüència d’accions. — Triar les activitats en funció del desenvolupament personal i de les característiques culturals i socioeconòmiques dels participants.

Codi: MF1868_2 Associat a la UC: emprar tècniques i recursos educatius d’animació de temps lliure infantil i juvenil Hores totals del mòdul formatiu: 60 h

CA 1.3. Identificar recursos de comunicació adequats a diferents tipus de grups de persones segons l’edat o la situació. CA 1.4. Seleccionar tècniques d’observació que determinin les característiques generals dels grups d’edat i les particulars dels participants. CA 1.5. Detectar les diferències entre els trets bàsics del desenvolupament evolutiu i la realitat cultural, socioeconòmica, etc. dels grups i dels participants en les activitats.

C2. Triar continguts i estratègies d’intervenció en funció de la diversitat de les persones i els grups

Mòdul formatiu D3: Tècniques i recursos d’animació en activitats de lleure

CA 2.1. Descriure les característiques de les discapacitats, considerant les repercussions en el desenvolupament d’activitats de lleure. CA 2.2. Tractar de manera positiva el coneixement de la diversitat cultural en l’activitat mitjançant l’aplicació de tècniques i estratègies de treball fonamentades en el respecte.

CONTINGUTS 1. Valoració dels centres d’interès o eixos d’animació en l’aplicació de les tècniques i els recursos d’animació

CA 3.1. En un cas pràctic de desenvolupament d’una activitat de lleure amb un col·lectiu que manifesta dificultats grupals: — Seleccionar i emprar tècniques de dinàmica de grups. — Triar i utilitzar procediments de gestió de conflictes. CA 3.2. En un supòsit pràctic en el qual es descriguin les persones que componen un grup d’intervenció, identificar recursos i tècniques amb els quals es pugui afavorir la comunicació, la cohesió i la integració de cada membre del grup. CA 3.3. Descriure tècniques d’animació atenent diferents situacions i etapes de l’evolució d’un grup. CA 3.4. Descriure estratègies que fomentin la inclusió per a l’aprofitament i el gaudi de les activitats del lleure educatiu. CA 3.5. Enumerar les funcions que ha de desenvolupar un monitor o monitora en equips de treball i amb grups infantils i juvenils.

— Psicopedagogia de l’expressió: teoria i característiques. — Valoració dels aspectes lúdics, l’expressió creativa i les identitats socioculturals. — Metodologies d’aplicació de tècniques i recursos expressius. — Activitats globalitzades: conceptes, característiques i fonaments.

CA 2.3. En un supòsit pràctic de preparació d’activitats per a un grup que inclou persones amb dificultats: — Organitzar activitats de lleure en funció del col·lectiu al qual es dirigeix — Plantejar solucions a problemàtiques individuals o grupals, bé directament o bé derivant-ho a serveis especialitzats.

— Disseny i desenvolupament de temes globalitzadors. — Gestió de les activitats globalitzades. — Mètodes per a la integració de llenguatges, tècniques i recursos. — Valoració de la creativitat en el disseny de l’oferta d’activitats de lleure.

CA 2.4. Descriure les característiques principals diferencials considerades des de la perspectiva del gènere per aplicar-les en contextos de lleure. C3. Aplicar tècniques grupals en activitats de lleure per a la infància i la joventut

— Selecció de tècniques d’expressió i animació a través de centres d’interès o eixos d’animació.

— Tècniques i recursos per fomentar la creativitat. — Metodologia per elaborar el fitxer de recursos d’activitats: fitxa de registre d’activitats. — Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre activitats globalitzades i creativitat. 2. Tècniques d’animació, expressió i creativitat

— Valoració de tècniques i recursos expressius: expressió oral, plàstica, corporal, teatral, expressió i animació musicals, i tallers de creació. — Anàlisi dels recursos d’expressió audiovisual i recursos informàtics: sentit educatiu, tipus i recursos. — Valor i utilitat educatius dels llenguatges audiovisuals en el lleure. — Aplicabilitat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en contextos educatius de lleure. — Tècniques i recursos d’expressió audiovisual. — Tècniques i recursos informàtics. — Recursos multimèdia. — Tipologia i aplicació de distintes tècniques d’animació: — Danses i cançons. — Contes i narracions. — Festes tradicionals i recursos lúdics del folklore. — Fires o kermesses. — Vetllades: característiques, tipus, ritme i conducció. — Jornades-tema. — Ral·lis i gimcanes. — Cercaviles i cavalcades. — Festes tradicionals i folklore popular. — Activitats multiformes i altres. — Mètodes per ambientar i dinamitzar tècniques d’animació: la motivació, els ritmes, etc. — Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre tècniques i recursos per a l’animació, l’expressió, les activitats lúdiques i les tradicions populars.

56

57


CONTINGUTS 3. Tècniques pedagògiques del joc

— La pedagogia del joc i el seu valor educatiu. — Funcions del joc en el desenvolupament personal. — Anàlisi del valor social i cultural del joc i l’activitat lúdica. — Anàlisi i aplicació dels diferents jocs i recursos lúdics. — Sistemàtica d’ordenació i catalogació de jocs: segons objectius, edats, contextos, etc. — Desenvolupament i organització dels jocs i les activitats lúdiques: fases, materials, etc. — Sistemàtica en el desenvolupament de suports per al registre de jocs.

CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C1. Aplicar tècniques d’animació, expressió i creativitat, i combinar-les entre si basant-se en un centre d’interès o eix d’animació per organitzar l’activitat

CA 1.1. Proposar diferents centres d’interès per a un programa d’activitats tenint en compte els objectius de l’organització, les persones destinatàries i un context determinat.

— Recursos lúdics: tipus, característiques i aplicabilitat.

CA 1.3. Elaborar activitats amb diferents recursos i en espais educatius que es vinculin amb els objectius proposats.

— Metodologia de participació del monitor en el joc: funcions i dinamització. — Anàlisi de la interrelació entre jocs i joguines.

CA 1.4. Descriure tècniques creatives aplicables al context de les activitats temàtiques de lleure infantil i juvenil.

— Valoració dels centres de recursos lúdics: definició i característiques. — Mètodes d’adaptació, transformació i creació de jocs. — Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre jocs i joguines. — Anàlisi dels jocs físics i esportius: esports tradicionals, tipus, característiques i funcions. Organització segons el context sociocultural. — Sistemàtica per a l’organització de jocs físics i esportius en diversos contextos: objectius, materials, regles, condicions, etc.

C2. Aplicar tècniques d’animació, expressió i creativitat en el desenvolupament d’activitats de lleure

— Aplicació dels esports tradicionals al desenvolupament d’activitats de lleure. — Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre activitats de predomini físic i esportiu. 4. Tècniques d’educació ambiental

— Aplicació dels fonaments de l’educació ambiental en les activitats de lleure. Valors de l’educació ambiental.

CA 2.1. Aplicar tècniques d’expressió, animació i creativitat, adequades a un context i a un grup predefinit al qual es dirigeixen. CA 2.2. Seleccionar tècniques d’expressió, animació i creativitat, d’acord amb els objectius que es volen aconseguir i el grup de referència. CA 2.3. En un supòsit pràctic d’organització d’un programa d’activitats: — Seleccionar activitats fonamentant-ne el sentit i adequant-se a les característiques del grup. — Emprar tècniques d’expressió plàstica, expressió musical i cultura tradicional, i en relació amb la dansa, el joc dramàtic, l’expressió literària, l’expressió gràfica i audiovisual vinculades a cada activitat.

— L’anàlisi com a recurs lúdic i educatiu del medi natural i urbà: possibilitats i condicionaments.

CA 2.4. Descriure procediments d’animació i expressió amb mètodes i llenguatges tècnics contemporanis que fomentin l’interès i la participació.

— Tipus d’activitats en el medi natural: descripció, característiques, avantatges i limitacions.

CA 2.5. Elaborar propostes d’activitat que promoguin la creativitat del grup.

— Tècniques de descobriment/d’investigació de l’entorn. — Tècniques d’orientació. — Tècniques i recursos d’excursionisme. — Rutes i campaments: disseny, organització, recursos i materials i mesures de seguretat. — Tipologia i característiques de rutes i campaments. — Tècniques d’acampada: materials, instal·lacions, conservació, idoneïtat, ubicacions, etc. — Sistematització per organitzar i dissenyar rutes i campaments. — Utilització i manteniment del material individual i comunitari. 5. Avaluació i prevenció de riscos en activitats mediambientals: seguretat i salubritat

CA 1.2. En un supòsit pràctic de preparació d’una colònia o campament situat en un context determinat i amb un grup concret: — Seleccionar centres d’interès. — Organitzar la seqüència d’utilització de cadascun per prendre’l com a referència en les activitats de cada dia. — Definir objectius, establir i relacionar coherentment tècniques que els donin resposta.

C3. Caracteritzar i organitzar el joc, identificant els aspectes que defineixen la seva pedagogia i que el distingeixen d’altres maneres d’intervenció

— Aplicació de les mesures de prevenció, seguretat i control segons els diversos contextos, circumstàncies, moments, activitats i participants. — Valoració dels elements de la xarxa d’intervenció sanitària pròxima i remota i del sistema de protecció civil: identificació, localització, àmbits d’intervenció, etc. — Protocols d’intervenció, mesures sanitàries bàsiques, tècniques de primers auxilis i trasllat d’accidentats en diferents supòsits d’accidents. Delimitar àmbits d’intervenció. — Utilització i composició d’una farmaciola d’urgències. — Responsabilitat civil i penal: conceptes i abast. — Gestió d’assegurances per a activitats de lleure infantil i juvenil.

CA 3.2. Descriure jocs atenent diferents objectius, grups d’edat i contextos. CA 3.3. Preveure el material i els recursos per executar jocs, considerant els objectius educatius fixats. CA 3.4. En un supòsit pràctic de preparació de jocs de predomini físic: — Seleccionar els jocs tenint en compte les característiques de la persona, el treball en equip i la cooperació. CA 3.5. En un supòsit pràctic d’organització d’activitats de joc en un context determinat: — Organitzar diferents tipus de jocs, grans jocs, jocs cooperatius, tradicionals, físics i esportius i altres.

— Sistematització per detectar possibles causes i situacions de risc i accidents en les activitats de lleure. — Anàlisi i aplicació de la normativa de seguretat i higiene aplicable segons els diferents contextos: prevenir, avaluar i catalogar riscos.

CA 3.1. Definir les característiques del joc com a recurs educatiu que es puguin utilitzar en el lleure amb infància i joventut.

C4. Utilitzar el mitjà natural i l’excursionisme com a recurs educatiu en activitats de lleure

CA 4.1. Identificar els valors que es poden transmetre en les activitats d’educació ambiental. CA 4.2. En un supòsit pràctic d’organització d’una activitat del tipus excursió o ruta d’una durada mínima de tres dies: — Preveure les tècniques, els mitjans i les eines que fomenten actituds a favor de la natura i el seu gaudi. — Fixar els objectius que potenciïn actituds a favor de la natura. — Triar la ubicació. CA 4.3. Descriure els elements que es necessiten per dur a terme un campament i enumerar els materials necessaris.

— Anàlisi i gestió de les fonts d’informació sobre activitats d’educació ambiental, campisme i excursionisme.

58

59


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ CA 4.4. En un supòsit pràctic en el qual es prevegi una activitat d’aire lliure: — Descriure l’equip bàsic personal i de grup. — Ordenar el material necessari en una motxilla. CA 4.5. En un supòsit pràctic d’organització d’una acampada o campament: — Muntar diferents tipus de tendes de campanya tenint en compte els accidents geogràfics i la climatologia. — Desmuntar les tendes de campanya i utilitzar els sistemes de manteniment.

Mòdul formatiu D4: Coordinació i dinamització de l’equip de monitors de lleure Codi: MF1870_3 Associat a la UC: generar equips de personal monitor, dinamitzar-los i supervisar-los en projectes educatius de lleure infantil i juvenil Hores totals del mòdul formatiu: 80 h

CA 4.6. En un supòsit pràctic d’organització d’activitats d’orientació en el qual es disposa de mapa, brúixola i sistemes globals de posicionament (GPS): — Interpretar la simbologia del mapa. — Definir i confeccionar itineraris mantenint els criteris de seguretat establerts. C5. Establir condicions de seguretat elementals per al desenvolupament d’activitats en el lleure

C6. Determinar tècniques d’atenció en cas d’emergència atenent el grau de responsabilitat que correspon al monitor o monitora

CA 5.1. Identificar els elements de risc per a la seguretat i la salut en diverses situacions, entorns i contextos de lleure educatiu per tal de prevenir-los. CA 5.2. Descriure les mesures de prevenció d’accidents i d’higiene aplicables en diverses activitats i entorns en què es poden desenvolupar les activitats de lleure.

CONTINGUTS 1. Aplicació de tècniques de dinamització a l’equip de monitors

CA 5.3. En un supòsit pràctic d’organització d’una activitat de lleure en la natura: — Formular les mesures de prevenció de riscos a l’hora d’organitzar i desenvolupar les activitats atenent les característiques del lloc de desenvolupament. CA 6.1. Manejar les tècniques bàsiques de primers auxilis i d’atenció a persones accidentades, discriminant les tècniques que no han d’aplicar-se, ja que són específiques d’altres sectors professionals o perquè comporten un excés de risc. CA 6.2. En un supòsit pràctic d’activitat en el medi natural i urbà: — Descriure els recursos de la xarxa de salut, protecció civil i seguretat que s’han d’identificar anticipadament. CA 6.3. Enunciar el contingut mínim d’una farmaciola d’urgències i assenyalar la utilitat de cada producte triat.

— Caracterització de l’equip de monitors de lleure com a grup. — Anàlisi de les característiques d’un equip de monitors atenent el marc teòric de la dinàmica de grups i el seu grau de desenvolupament. — Anàlisi d’aptituds, capacitats, destreses i actituds dels integrants d’un equip de monitors. — Dinàmiques de cohesió grupal entre les persones d’un equip de monitors, adequades a la realitat i al grau d’evolució del grup. — Aplicació de la millora contínua en la gestió i l’organització d’equips.

2. Desenvolupament de tècniques per gestionar la informació i comunicació en l’equip de monitors i agents involucrats

— Tècniques de comunicació: — Sistematització de tècniques bàsiques de comunicació institucional i personal. — Identificació de tècniques de comunicació vertical dintre de les organitzacions de lleure. — Identificació de tècniques de comunicació horitzontal entre els agents educatius. — Tècniques de gestió de la informació. — Caracterització d’espais i temps per a l’intercanvi d’informació i la comunicació entre l’equip de monitors.

CA 6.4. Descriure les seqüències d’actuació davant situacions de risc, accident o malaltia i discriminar les tècniques que no han d’aplicar-se, ja que són específiques d’altres sectors professionals o perquè comporten un excés de risc.

— Procediment per desenvolupar reunions en els equips de treball: elements i característiques segons la seva finalitat. — Anàlisi i optimització dels processos de transmissió d’informació. 3. Aplicació de tècniques de coordinació a l’equip de monitors

— Procés de desenvolupament de l’equip de treball: — Dinàmica i funcionament de l’equip de monitors: mitjans, espais i temps per a la comunicació. — Seguiment i supervisió del funcionament de l’equip de monitors. — Procediment per al repartiment de tasques i funcions en un equip de monitors. — Aplicació de tècniques d’informació, formació i orientació per al desenvolupament de projectes. — Models, tècniques i protocols de mediació en la gestió de conflictes. — Organització del treball en l’equip de monitors: — Procediment per a la selecció, l’acollida i la coordinació de les activitats d’integració de les noves incorporacions en l’equip de monitors. — Desenvolupament de normes grupals. — Elaboració d’una fitxa de seguiment del funcionament del grup. — Procediment per a la gestió i l’avaluació del grau de participació de l’equip monitor (detecció d’incidències, proposta de millores, etc.). — Procés de valoració dels espais i temps programats per al desenvolupament d’activitats.

60

61


CONTINGUTS 4. Desenvolupament d’habilitats tècniques

CAPACITATS — Aplicació de tècniques de direcció d’equips humans en el desenvolupament de projectes de lleure educatiu infantil i juvenil. — Aplicació de tècniques de motivació i suport en el desenvolupament de les funcions que a porta a terme l’equip de responsables. — Aplicació de tècniques d’acompanyament i assessorament. — Habilitats socials i personals.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C1. Aplicar tècniques bàsiques de comunicació institucional i personal, orientades als agents educatius, per transmetre informació en el desenvolupament d’activitats de lleure

CA 1.1. Diferenciar tècniques de comunicació vertical dintre de les organitzacions de lleure.

C2. Analitzar els aspectes que caracteritzen un equip de personal monitor de lleure com a grup

CA 2.1. Assenyalar les característiques d’un equip de personal monitor atenent el marc teòric de la dinàmica de grups.

CA 1.2. Enumerar tècniques de comunicació horitzontal entre els agents educatius. CA 1.3. Dissenyar i utilitzar protocols de transmissió d’informació entre les persones d’un equip, amb la finalitat d’assegurar la retroalimentació (el feedback) entre elles. CA 1.4. En un procés en què s’estableix l’organització d’una jornada laboral en el desenvolupament d’un projecte de lleure, delimitar espais i temps per a l’intercanvi d’informació i per a la comunicació entre l’equip de personal monitor que permeti la interrelació grupal. CA 1.5. Valorar la importància que la informació arribi a cadascuna de les persones d’un equip per afavorir el treball grupal i la consecució dels objectius del projecte.

CA 2.2. En un procés de configuració d’un equip de personal monitor: — Identificar l’etapa grupal en la qual es troba els components. — Descriure tècniques grupals aplicables a la fase d’evolució grupal. CA 2.3. Enumerar procediments de comunicació i d’intercanvi d’informació entre les persones d’un equip que afavoreixin l’establiment d’un clima o atmosfera grupal. CA 2.4. Establir normes grupals, tant les implícites com les explícites, per afavorir el desenvolupament i la vida d’un grup i per prevenir conflictes. CA 2.5. Assenyalar tècniques de mediació que es poden utilitzar en situacions de conflicte. CA 2.6. Afavorir la cohesió grupal entre les persones d’un equip com a vehicle per aconseguir uns objectius comuns.

C3. Aplicar tècniques de selecció, acollida i acompanyament de les persones noves que s’incorporaran a l’equip de personal monitor, per permetre la creació d’equips de treball funcionals

CA 3.1. Identificar tècniques per seleccionar persones de l’equip de monitors adients per portar a terme les diferents funcions i tasques a desenvolupar en el projecte.

C4. Utilitzar tècniques de direcció d’equips humans en el desenvolupament de projectes de lleure educatiu infantil i juvenil

CA 4.1. Analitzar tècniques d’informació, formació i orientació d’equips humans per al desenvolupament de projectes.

CA 3.2. En un procés de selecció de monitors per al desenvolupament d’un projecte, enumerar aptituds, capacitats, destreses i actituds que ha de tenir aquest personal perquè puguin formar part d’un equip humà d’acord amb els objectius. CA 3.3. En un procés de selecció de personal monitor en què es vulgui desenvolupar un projecte concret: — Definir procediments d’acollida d’aquestes persones noves a un equip de monitors dintre de l’organització, i utilitzar-los com a vehicle de contacte entre aquesta persona i la resta de monitors o monitores de l’equip. — Establir vies perquè els nous monitors visitin l’organització, les seves instal·lacions i els recursos, i s’informin sobre les funcions, les característiques i els usos.

CA 4.2. Reconèixer tècniques de motivació aplicables a equips de personal monitor. CA 4.3. En un procés de supervisió d’equips de personal monitor, elaborar protocols d’intercanvi d’informació amb la resta d’un equip en què s’estableixin els temps i els llocs de trobada periòdics. CA 4.4. En un procés en què s’analitza la memòria final d’un equip de personal monitor després del desenvolupament d’un projecte de lleure: — Elaborar una fitxa de seguiment. — Extreure la relació d’imprevistos sorgits durant les activitats i l’acció que s’hagués proposat per solucionar-los. — Enumerar les dificultats enunciades per l’equip del personal monitor. — Valorar l’adequació dels espais i els temps programats per al desenvolupament de les activitats. — Establir les propostes de millora que reculli l’equip i facilitin la supervisió.

62

63


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ CA 4.5. Descriure els tipus de reunions segons la seva finalitat, i assenyalar els seus elements i característiques. CA 4.6. Establir els paràmetres tècnics i materials a partir dels quals s’organitzen les reunions d’equips de personal monitor durant l’execució dels projectes.

C5. Seleccionar tècniques de mediació per gestionar conflictes que es puguin aplicar al treball en equips de monitors de lleure

CA 5.1. Descriure els models i les tècniques de mediació en la gestió de conflictes. CA 5.2. En un supòsit pràctic de coordinació d’un equip de monitors en què es desenvolupa un projecte de lleure infantil que presenta discrepàncies entre les intervencions d’algunes persones, descriure una seqüència ordenada d’intervenció en la mediació d’un conflicte. CA 5.3. En un supòsit pràctic sobre relacions personals entre diverses persones d’un equip de monitors, determinar les tècniques de resolució de conflictes.

Mòduls de pràctiques professionals Director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

64

65


Mòdul de pràctiques DP: Mòdul de pràctiques professionals no laborals de direcció i coordinació d’activitats de lleure educatiu infantil i juvenil

CONTINGUTS 5. Integració i comunicació en el centre de treball

— Comportament responsable en el centre de treball. — Respecte als procediments i les normes del centre de treball. — Interpretació i execució amb diligència de les instruccions rebudes. — Reconeixement del procés productiu de l’organització.

Codi: MP0410 Hores totals del mòdul formatiu: 120 h

— Utilització dels canals de comunicació establerts en el centre de treball. — Adequació al ritme de treball de l’empresa. — Seguiment de les normatives de prevenció de riscos, salut laboral i protecció del medi ambient.

CONTINGUTS 1. Planificació d’activitats de lleure

— Elements de l’ideari educatiu d’una institució. — Estratègies per elaborar la planificació. — Selecció de línies bàsiques que integren un plantejament d’educació en valors. — Procés de recopilació i anàlisi de dades per detectar les necessitats educatives d’un grup destinatari i proposar les intervencions educatives. — Actuacions per a la planificació d’objectius, l’estructura i el mètode de treball, juntament amb la descripció de les activitats, la seva temporització i ritme, així com els aspectes logístics. — Activitats de difusió d’una activitat i la seqüència d’accions a desenvolupar. — Avaluació de la programació i elaboració de fitxes de seguiment de l’activitat.

2. Gestió d’activitats de lleure

— Procediments de recepció, tant de les persones destinatàries com de l’equip de monitors. — Programació d’una actuació alternativa, d’acord amb els objectius plantejats, en cas en què una activitat planificada no es pugui desenvolupar. — Procés de control de la gestió econòmica d’un projecte concret. — Procediment per supervisar l’execució d’un projecte. — Procés d’avaluació grupal i elaboració de la memòria.

3. Coordinació d’equips

— Tècniques de treball en equip i de cooperació. — Funcions que han de desenvolupar les persones d’un equip de monitors i la persona responsable d’una activitat. — Protocols d’intercanvi d’informació amb la resta de membres d’un equip. — Protocols de selecció de monitors per desenvolupar un projecte en què s’enumerin aptituds, capacitats, destreses i actituds. — Procediments d’acollida de nous monitors. — Protocols de supervisió d’equips de monitors.

4. Habilitats personals necessàries en relació amb el perfil professional

— Iniciativa en el desenvolupament de les tasques que té un director o coordinador de lleure. — Capacitat d’autocontrol i de confiança en si mateix. — Autonomia en la resolució de contingències relacionades amb la seva activitat. — Tractament amb cortesia, respecte i discreció. — Comunicació eficaç amb les persones adequades a cada moment, respectant els canals establerts en l’organització. — Transmissió de la informació amb claredat, de manera ordenada, estructurada i precisa. — Aplicació d’una seqüència ordenada d’intervenció en la mediació d’un conflicte. — Realització de tècniques de resolució de conflictes per a la mediació davant un problema de relacions personals.

66

67


CAPACITATS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

CAPACITATS

C1. Desenvolupar una programació educativa en el lleure

CA 1.1. Participar en la selecció dels elements de l’ideari educatiu d’una institució que s’han de tenir en compte per al disseny d’una intervenció.

CA 4.5. Comunicar-se eficaçment amb les persones adequades a cada moment, respectant els canals establerts en l’organització.

CA 1.2. Col·laborar en la definició d’estratègies per elaborar la planificació des d’una perspectiva educativa.

CA 4.6. Transmetre informació amb claredat, de manera ordenada, estructurada i precisa. CA 4.7. Descriure i aplicar una seqüència ordenada d’intervenció en la mediació d’un conflicte.

CA 1.3. Col·laborar en la definició de les línies bàsiques que integrin un plantejament d’educació en valors, considerant, especialment, les àrees de diversitat, gènere, salut, consum i medi ambient.

CA 4.8. Aplicar les tècniques de resolució de conflictes per a la mediació davant un problema de relacions personals entre diversos membres de l’equip de monitors, sota la supervisió dels responsables corresponents.

CA 1.4. Ajudar a analitzar la realitat, detectant les necessitats educatives d’un grup destinatari dintre d’un context social concret i proposant les intervencions educatives. CA 1.5. Descriure el marc de referència del projecte, en col·laboració amb els responsables corresponents, delimitant-ne els objectius, l’estructura i el mètode de treball, juntament amb la descripció de les activitats, la temporització i el ritme, així com els aspectes logístics del projecte, centrats en els mitjans i recursos a utilitzar. CA 1.6. Planificar la difusió d’una activitat i la seqüència d’accions a desenvolupar, considerant els mitjans, les persones destinatàries i els llenguatges en col·laboració amb els responsables corresponents. CA 1.7. Planificar el procés d’avaluació de la programació i elaborar fitxes de seguiment de l’activitat. C2. Organitzar i executar una programació de lleure infantil o juvenil

CRITERIS D’AVALUACIÓ

C5. Participar en els processos de treball de l’empresa, seguint les normes i instruccions establertes en el centre de treball

CA 5.1. Comportar-se responsablement tant en les relacions humanes com en els treballs a realitzar. CA 5.2. Respectar els procediments i les normes del centre de treball. CA 5.3. Emprendre amb diligència les tasques segons les instruccions rebudes, procurant que s’adeqüin al ritme de treball de l’empresa. CA 5.4. Integrar-se en els processos de producció del centre de treball. CA 5.5. Utilitzar els canals de comunicació establerts. CA 5.6. Respectar a cada moment les mesures de prevenció de riscos, salut laboral i protecció del medi ambient.

CA 2.1. Participar en l’elaboració dels procediments de recepció, tant de les persones destinatàries com de l’equip de monitors. CA 2.2. Col·laborar en la definició d’una actuació alternativa en una programació en què una activitat planificada no es pot desenvolupar. CA 2.3. Planificar, en col·laboració amb els responsables corresponents, els aspectes bàsics de gestió econòmica d’un projecte concret. CA 2.4. Aplicar els procediments utilitzats en la supervisió de l’execució. CA 2.5. Acompanyar els responsables corresponents en el desenvolupament d’una avaluació grupal elaborant la memòria. Aquesta memòria ha d’incloure la relació d’imprevistos sorgits durant les activitats i l’acció proposada per solucionar-los, les dificultats que s’han presentat, la valoració d’espais i de temps programats, així com les estratègies de millora corresponents.

C3. Dirigir i coordinar un equip de monitors

CA 3.1. Aplicar les tècniques de motivació i la cooperació necessàries en l’equip de monitors, acompanyat del responsable corresponent. CA 3.2. Col·laborar en la definició de funcions que han de desenvolupar les persones d’un equip de monitors i la persona responsable d’una activitat. CA 3.3. Valorar, juntament amb els responsables corresponents, les diferents etapes d’evolució grupal de l’equip de monitors. CA 3.4. Participar en l’elaboració de protocols d’intercanvi d’informació amb l’equip, establint temps i espais. CA 3.5. Col·laborar en la selecció de monitors per al desenvolupament d’un projecte, enumerant aptituds, capacitats, destreses i actituds que han de tenir. CA 3.6. Ajudar en l’aplicació dels procediments d’acollida de nous monitors perquè coneguin l’organització, les seves instal·lacions i els recursos, i informar sobre les funcions, les característiques i els usos d’aquests. CA 3.7. Supervisar equips de monitors, en col·laboració amb els responsables corresponents.

C3. Dirigir i coordinar un equip de monitors

CA 4.1. Mostrar iniciativa en el desenvolupament de les tasques que té un director o coordinador de lleure. CA 4.2. Mostrar capacitat d’autocontrol i de confiança en si mateix. CA 4.3. Demostrar cert grau d’autonomia en la resolució de contingències relacionades amb la seva activitat. CA 4.4. Tractar les persones amb cortesia, respecte i discreció

68

69


Annex I Glossari

70

71


Conceptes

Activitat d’aprenentatge: Acció de tipus físic, intel·lectual, afectiu o social que fa l’estudiant i que proporciona les experiències d’aprenentatge que li permetran assolir els objectius proposats. Activitat de diagnòstic inicial: Acció que es fa a l’inici d’un període o seqüència d’aprenentatge (unitat, tema, curs, etc.) amb la finalitat de recollir informació sobre els coneixements previs de l’alumnat i les seves expectatives, i així poder prendre les decisions pertinents: adaptar el programa, oferir a l’alumnat reforços individuals i col·lectius, motivar-lo envers els nous aprenentatges, etc. Aprenentatge: Procés pel qual es produeix un canvi persistent en els coneixements o en la conducta d’un individu. Aprenentatge permanent: sin.: aprenentatge al llarg de la vida sin.: aprenentatge continuat Aprenentatge basat en un conjunt d’activitats dutes a terme de manera continuada amb l’objectiu de millorar els coneixements, les habilitats i les competències. Parteix de la idea que el procés de constitució de la professionalitat no finalitza mai i ha de ser actualitzat permanentment al llarg de la vida. Aprenentatge significatiu: Aprenentatge en què els continguts nous es relacionen de manera substantiva amb els coneixements adquirits prèviament, de manera que queden assimilats a l’estructura cognitiva de l’aprenent. Aquests continguts s’adapten al context i són o seran funcionals al llarg de la vida de l’individu. El concepte contraposat a l’aprenentatge significatiu és l’aprenentatge mecànic i repetitiu. Autoavaluació: Avaluació feta pel mateix subjecte o col·lectiu objecte de l’avaluació. En el cas d’avaluació dels aprenentatges: avaluació de l‘aprenentatge feta pel mateix aprenent. Engloba l’autoconeixement i el conjunt de valoracions que cada individu fa de la seva tasca i, si escau, de la seva persona i permet orientar l’activitat cap a les fites desitjades (funció d’autoregulació). Avaluació: Procés sistemàtic de recollida d’informació rellevant orientat envers l’emissió d’un judici sobre el valor o la vàlua d’un objecte o subjecte i que serveix per a la presa de decisions. 72

Avaluació continuada: Valoració del procés d’aprenentatge de l’estudiant a partir del seguiment continuat del treball que fa i dels aprenentatges que incorpora, de manera que es puguin introduir immediatament les modificacions necessàries per optimitzar el procés i millorar-ne els resultats. Avaluació d’aprenentatges: Operació sistemàtica i integrada en el procés educatiu a fi d’aconseguir la millora continuada mitjançant un coneixement precís de l’estudiant i una informació ajustada sobre el mateix procés i sobre els factors personals que hi incideixen. L’avaluació ha de tenir una finalitat formativa i formadora i, alhora, una finalitat acreditativa. Document de referència: “Normes reguladores de l’avaluació i de la qualificació dels aprenentatges”. Competència: Aptitud o capacitat de mobilitzar de manera ràpida i pertinent tota una sèrie de recursos, coneixements, habilitats i actituds per afrontar eficientment determinades situacions. Una persona serà competent quan respongui de manera adequada davant d’una situació concreta. Competència professional: Capacitat demostrada en processos i resultats per fer una tasca o funció professional en un lloc de treball de forma òptima i constant. Carpeta d’aprenentatge de l’estudiant: sin.: dossier d’aprenentatge Contenidor o carpeta que recull els esforços i els resultats d’un procés d’aprenentatge. Incorpora treballs elaborats per un estudiant en el curs d’una determinada pràctica formativa i acredita aquests aprenentatges amb evidències sobre el procés seguit i el producte aconseguit, en una àrea o contingut específics (o diversos). Esdevé un document personal de descripció i de reflexió que facilita la construcció de coneixement. Catàleg de qualificacions professionals: Conjunt de qualificacions professionals, ordenades segons les diferents famílies professionals i nivells de competència. Catàleg modular integrat: Conjunt de mòduls formatius o crèdits de caràcter transversal i específic, associats a les unitats de competències i a la qualificació en conjunt. És el referent bàsic per al disseny i l’actualització del catàleg de títols i certificats de professionalitat de formació professional. Certificació de competències: Procés administratiu pel qual es formalitza el reconeixement dels aprenentatges adquirits mitjançant la formació o l’experiència professional.

73


Certificat de professionalitat: Document acreditatiu de la competència adquirida per la via de la formació professional, gestionada per l’Administració laboral. Contingut: Coneixement científic, habilitat, actitud o valor que ha d’aprendre l’alumnat i que ha de guiar la pràctica educativa del professorat per arribar a un determinat perfil de titulat. Convalidació: Procés administratiu pel qual una formació adquirida i acreditada té una afinitat que permet el reconeixement dels mateixos efectes acadèmics i professionals que una altra que s’està cursant o que es vol cursar. Educació no formal: Educació impartida dins o fora de l’establiment docent que pot integrar programes d’alfabetització d’adults, educació bàsica de joves no escolaritzats, formació pràctica i capacitació laboral; aquests programes no acostumen a ser acumulatius i tenen durada variable. [Classificació internacional normalitzada de l’educació CINE 1997, UNESCO. Reedició: maig de 2006.] Formació: Sistema de capacitació de les persones a través del procés d’ensenyament-aprenentatge. Itinerari formatiu: Trajectòria d’aprenentatge mitjançant un procés formatiu ordenat segons la progressiva dificultat, necessari per al desenvolupament d’una ocupació. Metodologia: Conjunt d’estratègies i activitats d’ensenyament-aprenentatge dissenyades perquè l’estudiant pugui assolir els objectius d’aprenentatge. Les activitats pretenen ajudar l’estudiant a aprendre, però algunes poden ser també activitats d’avaluació. Mòdul: Unitat optativa de programació, desenvolupament i avaluació docent gestionada per un equip docent. El mòdul agrupa diverses assignatures o matèries, de manera que s’estableix una seqüència formativa que l’estudiant ha de seguir. La creació de mòduls pot respondre a itineraris dins d’una titulació, al treball coordinat de determinades competències o a altres criteris docents.

reix el desenvolupament de l’activitat laboral: coneixements, iniciativa, autonomia, responsabilitat, complexitat, etc. Procés d’ensenyament-aprenentatge: Relació estreta entre el procés d’ensenyament i el procés d’aprenentatge, en el sentit que l’essencial de l’ensenyament és facilitar l’aprenentatge. Qualificació professional: És l’especificació oficial de competència, apropiada per a la producció i l’ocupació, que acredita la competència a qui la posseeix. Realitzacions professionals: Elements de la competència que expressen la capacitat que es mobilitza en un entorn professional determinat, a partir d’uns recursos propis i externs, per tal d’assolir uns resultats preestablerts. Sistema de qualificacions i formació professional: Procés pel qual s’estableix la identificació, l’adquisició, el reconeixement i la certificació de les competències requerides per aconseguir els objectius de la producció i l’ocupació. Unitats de competències: Agrupament de competències amb valor i significat en el treball. GLOSSARI EXTRET DE DIFERENTS FONTS: Universitat de Barcelona http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/3141/4/Glossari.pdf Consorci Formació Contínua http://www.conforcat.cat/continguts.asp?cat=5&sub=&op=21&pag =22 ICQP http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.85b5ffcd84f096adb45f0ca9b0c0e1a0/?vgnextoid=d0d020460 5245110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d0d02 04605245110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Mòdul formatiu: Bloc coherent de formació associat a cadascuna de les unitats de competència que figuren en la qualificació i que constitueix la unitat mínima de formació professional acreditable per establir els ensenyaments conduents a l’obtenció dels títols de formació professional i als certificats de professionalitat. Nivell de classificació: Nivell 1, 2 o 3 de les unitats de competència i de les qualificacions que, segons criteris d’aptitud i d’actitud, reque74

75


Annex II Orientacions per a la programaci贸 de cursos per compet猫ncies

76

77


Esquema de l’annex

Les escoles de lleure fa molts anys que formen educadors i educadores per a la intervenció educativa en el lleure infantil i juvenil i, amb el temps, aquesta formació ha anat guanyant en qualitat, i a més s’ha anat professionalitzant. Els cursos de monitors i de directors sempre s’han enfocat envers l’aplicació pràctica i han incorporat els mateixos plantejaments pedagògics amb els quals es treballa al lleure: metodologies actives per fomentar l’aprenentatge i la participació.

1. El procés d’ensenyament-aprenentatge de les competències 2. Procés de planificació de la formació 3. Orientacions metodològiques — Paper del docent — Estratègies didàctiques i d’aprenentatge — Activitats d’aprenentatge — Recursos i materials didàctics — El treball a partir del grup — Formació a distància 4. Orientacions per a l’avaluació de les competències 4.1. Conceptes d’avaluació — Nivells d’avaluació — Moments de l’avaluació — Preguntes de l’avaluació — Per a què i per què fer l’avaluació 4.2. Avaluació de les competències en els cursos de monitors i de directors

Així doncs, una part dels aspectes que implica el treball per competències (especialment els metodològics) ja fa anys que formen part de la metodologia de les escoles en la formació d’educadors en el lleure. El repte principal serà orientar el procés de formació vers la capacitació dels alumnes per poder donar resposta a situacions complexes reals, escollint aquelles estratègies d’ensenyament que més s’adeqüin a l’objectiu que es persegueix com a formadors. La major part de la bibliografia que parla sobre competències i planificació de formació des d’aquest enfocament ho fa des de dos àmbits: — L’educatiu: principalment se centra en com ensenyar i aprendre competències en els diferents nivells educatius en l’educació formal. — El professional: en aquest cas se centren en el desenvolupament de competències en l’entorn laboral i a través de la formació professional, basant-se sobretot en les qualificacions professionals. Centrant-nos en la bibliografia analitzada sobre l’educació en el lleure s’observa que la major part dels documents actuals fan referència a com educar per competències infants i joves i en canvi els que fan referència a formació d’educadors estan més obsolets. En aquest sentit, en aquest document s’han utilitzat els conceptes i les estratègies que s’han desenvolupat en altres àmbits formatius però que poden ser útils i adequats per poder fer formació per competències en els cursos de monitors i de director/s d’educació en el lleure.

4.3. El procés d’avaluació 4.4. Recursos i instruments de l’avaluació de competències

El sentit del document és donar pautes per planificar la formació de manera coherent, focalitzant-la envers allò que volem que els alumnes siguin capaços de fer i incorporant-hi estratègies d’avaluació que ens permetin valorar el nivell en què s’ha aconseguit. Cal destacar la importància de l’autoavaluació en tot aquest procés formatiu, ja que esdevé importànt la consciència dels alumnes en el seu propi procés d’aprenentatge. Cal remarcar que les orientacions i propostes que es plantegen són una aproximació al tema, però no l‘única possible. Cada escola haurà de decidir l’aplicació dels diferents aspectes a l’hora de programar els cursos per competències a partir de l’anàlisi de les necessitats dels cursos i de les característiques pròpies de cada entitat.

78

79


1. EL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LES COMPETÈNCIES

— Que l’aprenentatge sigui transferible a diferents contextos i situacions reals.

Qualsevol procés d’ensenyament té per objectiu facilitar l’aprenentatge i, per tant, la concepció que es tingui sobre com s’aprenen les competències és la que determinarà com planificar el procés formatiu.

— Que hi hagi una formació individualitzada en situacions formatives socialitzades amb el treball grupal com a element per a la construcció personal de coneixement que requereix.

En aquesta proposta es prendrà com a referència la definició de competència que es caracteritza per incloure els aspectes següents (Perrenoud, 2004):

a) El protagonisme de l’alumne perquè sigui autònom en el seu aprenentatge.

— La resolució de problemes a partir de la interrelació dels diferents sabers (conceptuals, procedimentals i actitudinals) aplicant-los a un context determinat. — L’adaptació al context i la necessitat de formació contínua. — La demostració en l’acció indissociable de la pràctica. — La necessitat de reflexió i anàlisi durant tot el procés. En el procés formatiu, les competències passen a traduir-se en capacitats, que són el referent de l’aprenentatge que es vol aconseguir. D’alguna manera, les competències són el “saber actuar” i les capacitats formatives el “ser capaç d’actuar”. Per tant, per poder desenvolupar les competències cal tenir clars els objectius d’aprenentatge que volem aconseguir (en el nostre cas, les capacitats) per tenir una visió clara de quina és la fita del procés. Les capacitats són ‘l’expressió dels resultats esperats de les persones en situació d’aprenentatge en finalitzar el mòdul formatiu (MF)’, i es composen de diferents criteris d’avaluació o conjunt de precisions per a cada capacitat que indiquen el seu grau de concreció acceptable. Els criteris d’avaluació delimiten l’abast i el nivell de la capacitat, així com el context en què serà avaluada (ICQP, 2008). Característiques del procés d’aprenentatge de les competències: Alguns dels trets principals que requereix l’aprenentatge de competències són: — Que s’aprengui fent a través de processos formatius orientats envers la “solució de problemes”.

b) Que la integració de processos reflexius serveixi de millora i consciència del propi desenvolupament. Tenint en compte tot això, hi ha dos tipus de processos d’aprenentatge, que són especialment adequats per a l’aprenentatge de les competències: els processos d’aprenentatge reflexius (consciència de l’alumne/a sobre el propi procés d’aprenentatge) i els de pràctica directa en la realització d’activitats, tant en l’entorn formatiu com en el context real (pràctiques en l’entorn professional). A l’apartat d’orientacions metodològiques es recull un seguit d’estratègies d’ensenyament que poden ser útils a l’hora de programar l’aprenentatge de les competències. 2. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ DE LA FORMACIÓ Els cursos de monitors i de directors són una formació específica de l’àmbit del lleure que per la seva singularitat acostuma a definir una programació força diferenciada de la que tradicionalment s’ha utilitzat a l’educació formal i en la majoria de cursos de formació especialitzada. L‘estructura de la formació que s’imparteix en els cursos de formació en el lleure educatiu comparteix força elements amb la formació contínua i professional (encara més amb l’adaptació a les qualificacions i els certificats de professionalitat), i, per tant, la planificació dels cursos tindrà elements en comú amb aquest àmbit. Per planificar el procés formatiu s’han d’organitzar els diferents elements que configuren el procés d’ensenyament-aprenentatge adaptant-los al context específic del curs, de manera que permeti desenvolupar les competències que tenen establertes els cursos de monitors i de directors d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.

— Que l’aprenentatge sigui significatiu i funcional que inclogui de manera interrelacionada els components actitudinals, procedimentals i conceptuals.

80

81


Amb la nova normativa, hem de tenir en compte que hi ha una sèrie d’elements que ja ens arriben determinats i que les escoles i el professorat no pot decidir: — les capacitats a desenvolupar — els criteris d’avaluació per cada capacitat — els continguts de cada mòdul — les hores per a cada mòdul — els instruments d’avaluació de l’etapa de pràctiques (la memòria i el certificat) A l’hora de programar la formació per competències també s’ha de tenir en compte la inclusió de competències clau o transversals, que són les associades a aspectes bàsics per al desenvolupament d’una activitat però que són generals a totes les professions (treball en equip, responsabilitat, comunicació...).

1. Anàlisi del context, de l’alumnat i de les condicions inicials (què tenim) Cal tenir en compte les característiques de l’alumnat i el context on desenvoluparà la seva tasca educativa per adaptar el curs als coneixements previs i les necessitats de formació dels alumnes. Les competències es posen en pràctica en un entorn concret i per tant, la formació ha de ser tan propera com sigui possible a aquest entorn real.

2. Determinar les capacitats, els criteris d’avaluació i els continguts (què volem) Cal relacionar cada capacitat amb els criteris d’avaluació i els continguts a transmetre en cada una de les sessions/activitats que es programin: — Els criteris d’avaluació definits a cada mòdul ja ens indiquen què ha de fer l’alumne i en quin entorn ho ha de fer. Per tant, determinen en part l’activitat d’aprenentatge que s’ha de portar a terme i serà tasca de l’escola definir els indicadors de l’assoliment.

En aquest sentit, cada escola haurà de decidir com incorpora aquests aspectes al procés de formació i com els avalua, ja que són aspectes que no estan explícits ni en els criteris d’avaluació ni en els continguts (tot i que en part s’hi incorporen).

— Els continguts que transmetrem en cada sessió/activitat van lligats als coneixements que necessita l’alumne per poder fer la tasca. Per tant, serà important saber identificar per cada criteri d’avaluació aquells continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) necessaris per al desenvolupament eficaç de l’activitat.

El procés de programació/planificació per competències incorpora els elements habituals de la programació, tot i que en alguns casos se’ls dóna un enfocament diferent.

3. Determinar la metodologia (com ho farem)

4. Determinar l’avaluació (com sabem si s’ha aconseguit)

Un cop establert el que es vol aconseguir (capacitat) i el tipus d’ensenyament a transmetre (contingut) per assolir-ho, s’han de prendre les decisions sobre quin tipus de mètodes i activitats són els més adequats.

De manera paral·lela a les decisions sobre metodologia, s’han d’anar definint els diferents elements per a l’avaluació.

A continuació s’exposen algunes pautes a tenir en compte en el disseny dels cursos:

Alguns dels aspectes sobre els quals hem de prendre decisions són: — Seqüència d’activitats d’E/A — Estratègies didàctiques — Organització de l’aula — Temporització — Recursos didàctics

82

Aquesta avaluació ha de ser continuada i ha d’incloure els elements següents de manera coherent amb les activitats i el tipus d’aprenentatge que s’hi fa: — Instruments i estratègies d’avaluació — Indicadors d’assoliment — Temporització

83


Tal com s’observa, l’avaluació de les competències és alhora causa i efecte dels aprenentatges5. Per tant, ha de ser integrada com una part més del procés d’ensenyament-aprenentatge de competències i s’haurà d’establir un sistema ric i complex d’avaluació que vagi més enllà de les proves escrites. Per tant, les decisions sobre avaluació han d’anar en paral·lel amb les decisions sobre la metodologia i els tipus d’activitats que s’han de fer. 3. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES Els cursos de monitors i directors, així com la resta de formació especialitzada que es fa des de les escoles d’educació en el lleure infantil i juvenil, sempre ha apostat per uns aprenentatges pràctics i funcionals. La metodologia que s’utilitza als cursos es diferencia força de la que s’aplica en altres contextos educatius, ja que la mateixa naturalesa de l’educació en el lleure ho requereix així. Per això, el fet d’introduir el treball per competències no ha de suposar un canvi en les estratègies d’ensenyament i aprenentatge, sinó l’oportunitat de planificar tot el procés de manera coherent amb l’aprenentatge de les competències que es volen desenvolupar, així com el sistema d’avaluació. Això implica incorporar-hi activitats més globalitzades i contextualitzades, que siguin transferibles a l’entorn on hauran de desenvolupar la seva acció educativa els alumnes, promoure que els participants siguin autònoms en el seu aprenentatge i incloure la reflexió sobre la intervenció educativa i les pròpies capacitats. El primer que hem de tenir en compte a l’hora de plantejar-nos quines estratègies metodològiques usarem és que no hi ha una metodologia específica per ensenyar competències, sinó que, per desenvolupar competències, les diferents estratègies han de complir unes determinades característiques (Zabala 2007): — Tenir un enfocament globalitzador, és a dir, aquell que pretén oferir a l’alumne els mitjans per comprendre i actuar en situacions complexes a partir de l’aprenentatge integrat de coneixements de diverses disciplines. — Plantejar mètodes d’ensenyament-aprenentatge actius, és a dir, aquells que permetin que l’alumne tingui el protagonisme de construir el seu propi aprenentatge.

5

<http://www.ugr.es/local/ recfpro/rev123COL1. pdf>

6

Inspirat en el quadre de la pàg. 47 del llibre El aprendizaje por competencias en la educación obligatoria. Ed. Brief

— establir una avaluació coherent amb el procés d’ensenyamentaprenentatge 3.1. Paper dels docents En l’enfocament de la formació per competències, un dels elements clau que marca la diferència respecte als enfocaments clàssics de formació és el rol que assumeix el docent en les activitats i el del desenvolupament de les capacitats. En aquest sentit, alguns dels canvis en el perfil del docent són6: Metodologia tradicional

Ensenyament de competències

TRANSMETRE CONEIXEMENTS

Facilitar la construcció de coneixements per part de l’alumne/a

EXPLICAR

Dissenyar entorns d’aprenentatge que permetin el funcionament autònom de l’alumne/a

PARLAR I SER ESCOLTAT

Interaccionar amb l’alumne/a, qüestionant els seus anàlisis, raonaments i arguments

AVALUAR L’ALUMNE/A

Estimular que l’alumne/a s’autoavalui i trobi els seus propis encerts i errors

CORREGIR ELS ERRORS

Proposar que ho faci el mateix alumne/a amb la col·laboració del professor/a

Els docents no han de ser només experts en la matèria específica, sinó també en crear situacions d’aprenentatge en què l’alumnat pugui actuar per si mateix en la recerca de solucions, gestionant els processos grupals, i tot això a partir de l’establiment d’una relació més equilibrada i d’intercanvi amb l’alumnat. Això implica formació metodològica tant per a la planificació d’activitats com per a la gestió del grup i de les activitats d’aprenentatge.

Aquests tipus de mètodes representen: — un canvi de rols tant del professor com de l’alumnat — combinar diferents metodologies i estratègies — dissenyar entorns on fer un aprenentatge integrat i col·laboratiu 84

85


En l’esquema següent es classifiquen diferents tipologies de mètodes segons quin és el centre de l’activitat i la relació que s’estableix entre professor i alumne. Les estratègies que s’hi relacionen ens poden ser útils en els cursos de monitors i directors, tot i que només és una petita mostra de com es pot treballar:

3.2. Estratègies didàctiques i d’aprenentatge Tenint en compte la formació per competències, hi ha dues metodologies que tenen sentit si s’estableixen de forma transversal durant tot el procés d’aprenentatge: l’aprenentatge cooperatiu i l’aprenentatge reflexiu. L’aprenentatge cooperatiu és una metodologia transversal de treball en petit grup que ajuda a promoure l’aprenentatge autònom i l’intercanvi de coneixements i experiències. Les principals característiques són la col·laboració i la coresponsabilitat dels diferents alumnes en la consecució dels objectius del grup. Les tècniques d’aprenentatge cooperatiu es basen en la col·laboració i l’ajuda entre els alumnes, els quals persegueixen un objectiu comú que suposa una fita més important que el seu propi èxit individual. Algunes de les tècniques que es poden aplicar en la programació de cursos són:

Tipologia

Característiques

Estratègies didàctiques

Mètodes expositius

Mètodes en els quals el professor exposa una sèrie de continguts d’aprenentatge i l’alumne/a els adquireix per recepció. Pot anar plegat amb preguntes i/o exercicis d’aplicació per assegurar l’aprenentatge.

— Exposició oral / exercicis

Són els que estan més relacionats amb continguts de tipus conceptual. Mètodes interrogatius

Mètodes en els quals la comunicació entre el docent i l’alumne/a es basa en la formulació de preguntes pel professorat.

— Diàleg preguntes-resposta (interrogació)

Mètodes interactius

Mètodes en els quals es propicia la interacció entre iguals i la cooperació, i en els quals el professorat orienta el procés però és l’alumne/a qui fa l’activitat de construcció personal de coneixement. Treballen habilitats de pensament crític i les habilitats de relació interpersonal i de treball en equip.

— Estudi de casos

— Grups d’investigació: tècnica semblant al treball per projectes en la qual el grup escull el tema i els alumnes es distribueixen els diferents subtemes per a fer l’informe final. A través d’un pla de treball, cada alumne/a desenvolupa la seva part i el treball final es presenta a classe. — Puzzle: cada grup designa un alumne/a per ser especialista en un tema concret, es reuneix amb els alumnes dels altres grups que tenen assignats el mateix tema i fan activitats preparades pel professor per especialitzar-se, i retornen al seu grup per explicar-ho a la resta. L’aprenentatge reflexiu suposa incorporar en les diferents activitats i elements d’autoreflexió de l’alumne/a la seva percepció sobre les seves capacitats, coneixements i el desenvolupament del procés d’aprenentatge. Per desenvolupar metodològicament els aprenentatges en cada activitat s’utilitzen diferents mètodes.

— Treball per projectes — Resolució de problemes — Investigacions

Van lligats tant amb continguts conceptuals com procedimentals i actitudinals, ja que porten a la combinació de diferents activitats. Mètodes experimentals/ pràctics

Mètodes en què l’alumne fa una activitat pràctica seguint les indicacions / l’exemple del professor. Poden ser activitats individuals o en grup i el professorat pot posar-hi més o menys grau d’orientació.

— Pràctica guiada — Pràctica autònoma

Són els més relacionats amb continguts de tipus procedimentals.

A continuació es desenvolupen breument algunes de les estratègies que ens poden servir per a la formació en el lleure, tot indicant alguns criteris per a la seva utilització. A l’apartat de bibliografia hi ha material per poder aprofundir en les diverses tècniques:

Els mètodes d’ensenyament i aprenentatge són la manera com el formador es relaciona amb els alumnes i el procés que han de fer aquests (com ensenya el professor i com aprenen els alumnes). Com hem comentat, per al desenvolupament de les competències, els més adequats són els mètodes actius, però l’important per poder desenvolupar les competències és combinar diferents mètodes i estratègies per adaptar-se a les necessitats formatives (alumnat, tipus de contingut, etc.).

86

87


Exposició oral

Per tenir en compte:

Descripció: És una estratègia centrada en la transmissió de coneixements que fa el professor, on l’alumne/a pren un paper de receptor. Demana a l’alumne una escolta molt activa, i al formador, atenció per rebre els feedbacks que poden variar el ritme de la classe.

— Cal planificar molt bé el diàleg perquè sigui constructiu. — Cal mantenir el diàleg en l’eix temàtic i redirigir el diàleg si se’n surt. — Requereix un nivell alt d’implicació dels alumnes. — Cal relacionar les aportacions i respostes amb els conceptes teòrics o pràctics que es volen transmetre. — És important relacionar les conclusions amb l’aplicabilitat pràctica.

Quan utilitzar-la: És una estratègia adequada perquè presenta informacions, explicacions i síntesis. Es pot utilitzar per facilitar la comprensió i l’estructuració d’un tema, ajudar a adquirir visions globals i clarificar aspectes difícils. Per tenir en compte: — El professorat ha de proporcionar una informació directa, clara, estructurada i organitzada que faciliti la incorporació, o reelaboració, si escau, de conceptes. — Han de ser blocs curts per poder mantenir l’atenció dels alumnes. — La comunicació ha de ser clara i eficaç, evitant un discurs monòton. — Establir feedback amb l’alumnat. — Per fer-les més actives i participatives es poden incloure lectures, interaccions verbals (a partir de preguntes del professorat), exercicis o pràctiques. — Utilitzar els recursos tècnics (presentacions de PPT, imatges) de manera proporcionada i eficaç. — Estructura per a l’aprenentatge: 1. Activitat per fer sortir les idees prèvies 2. Presentació global dels continguts (esquema) 3. Presentar les idees més representatives (poques) i relacio onar-les amb exemples o exercicis pràctics 4. Incloure una síntesi final

Estudi de casos Descripció: És una estratègia en la qual, a partir de la presentació d’una situació concreta, s’apropa els alumnes a una realitat especifica i se’ls demana que analitzin, defineixin els problemes, arribin a conclusions sobre les accions a emprendre i prenguin decisions. Implica una interpretació de la realitat, i la possibilitat de trobar diferents solucions a la situació. Quan utilitzar-la: És una estratègia adequada per desenvolupar habilitats en relació amb l’anàlisi de la realitat, la presa de decisions i l’aplicació contextualitzada de les capacitats. Per tenir en compte: — La situació ha de ser real o semblar-ho. — Ha de ser una situació rellevant per a l’alumne/a i contextualitzada. — Ha de permetre a l’alumnat prendre decisions i no tenir una única solució (així facilita el debat i l’intercanvi d’idees). — Les decisions preses s’han d’argumentar. Treball per projectes

Diàleg preguntes-resposta (interrogació) Descripció: És una estratègia en la qual el formador planteja un tema o qüestió en relació amb els continguts que es volen transmetre i, a partir d’una pregunta inicial, s’estableix un diàleg amb els alumnes a través de la formulació de diferents preguntes encadenades. La seqüència d’aquestes preguntes ha de permetre a l’alumnat deduir els conceptes o continguts a partir de les respostes. Quan utilitzar-la: S’utilitza en aquelles accions formatives que els alumnes ja dominen el coneixement objecte d’estudi, centrant-se l’interès a procurar que els participants es converteixin en agents de la seva pròpia formació a través de la investigació personal, el contacte amb la realitat i les experiències en grup. 88

Descripció: Aquesta estratègia implica desenvolupar capacitats a partir de la realització d’un projecte de treball que es va desenvolupant, en el qual els alumnes han d’aplicar habilitats i coneixements. Suposa planificar una activitat en la qual els alumnes dissenyen, posen en pràctica i avaluen projectes contextualitzats en l’àmbit real i implica activitats d’aprenentatge interdisciplinàries, de llarg termini i centrades en l’alumne/a. Quan utilitzar-la: És una estratègia adequada per a la recerca d’informació, l’aprofundiment en els aprenentatges i l’estructuració de processos i intervencions. És una estratègia adequada per motivar l’alumnat.

89


Per tenir en compte:

Simulacions

— La tasca que s’ha de fer ha de quedar molt clara perquè els alumnes puguin ser autònoms i portar la iniciativa. — Ha d’incloure problemes reals i diferents continguts i capacitats. — Ha d’incorporar un enfocament globalitzador i interdisciplinari. — Requereix els elements següents: 1. explicació de la tasca 2. planificació del treball 3. recerca d’informació 4. treball en equip 5. materialització del projecte

Descripció: Aquesta estratègia persegueix l’aprenentatge a partir de la representació simplificada d’una situació real, en la qual l’alumnat ha d’adoptar un rol específic i actuar en conseqüència. Tot i que normalment es descriu com a activitat, les simulacions poden ser una estratègia d’aprenentatge molt vivencial d’actituds. Quan utilitzar-la: És una estratègia adequada per a l’aprenentatge d’actituds i per a la reflexió crítica sobre diferents continguts. També per a la presa de decisions en situació i l’aplicació de solucions de manera “dramatitzada”. Per tenir en compte:

Resolució de problemes Descripció: És uns estratègia en la qual els estudiants han de resoldre situacions-problema organitzades en petits grups de treball. Primer es presenta el problema, i a partir de la delimitació d’allò que ja es coneix i d’allò que no se sap, s’estableixen els objectius, s’identifiquen les necessitats d’aprenentatge, es dissenya i se segueix un pla d’actuació, perquè al llarg del procés en què es produeix l’aprenentatge, es resolgui simultàniament el problema. Quan utilitzar-la: És una estratègia adequada per a la recerca d’informació, l’aprofundiment en els aprenentatges i la presa de decisions.

— L’objectiu és prendre decisions. — Les activitats basades en l’empatia serveixen per a la reflexió sobre actituds, perjudicis, concepcions establertes, etc. Investigacions Descripció: Tècnica de descobriment que afavoreix l’adquisició d’objectius de comprensió i aplicació, potenciant el descobriment d’estructures profundes, relacions noves i valoracions crítiques. Es tracta de plantejar “un problema” definit i de discutir les seves possibles solucions perquè l’alumne/a arribi per ell mateix a una sèrie de deduccions.

Per tenir en compte: — Les situacions-problema han de ser tan pròximes a la realitat com sigui possible. — Èmfasi en el paper que exerceix la persona que aprèn i l’entorn social en què ho fa. L’alumnat aprèn mentre reelabora els seus coneixements i desenvolupa competències en la interacció amb companys i companyes i amb el docent (constructivisme social). — Cal relacionar els resultats amb l’aplicació pràctica. — Procés: 1. Identificar la demanda 2. Plantejar hipòtesis de resolució 3. Identificar els coneixements que ja es tenen 4. Buscar informació complementària i analitzar-la 5. Discutir en grup 6. Resoldre el problema

90

Quan utilitzar-la: És una estratègia adequada per desenvolupar tant coneixements com habilitats i actituds, així com per aprofundir en els aprenentatges. Per tenir en compte: — L’alumne/a es familiaritza amb els mètodes d’investigació i amb els processos de descobriment. — Planteja i intenta respondre interrogants. — Fases: 1. Plantejament d’un interrogant 2. Elaboració d’hipòtesis 3. Recerca d’informacions 4. Comprovació d’evidències 5. Conclusions

91


Pràctica guiada Descripció: Estratègia en la qual es persegueix la realització autònoma d’una tasca o activitat. El professor estructura el procés en què l’alumne/a ha d’anar realitzant una sèrie d’accions pautades i seqüenciades per poder anar-se fent capaç d’una tasca o activitat. Quan utilitzar-la: És útil en aprenentatges més procedimentals, en els quals l’alumnat ha de fer tasques en un ordre determinat. Per tenir en compte: — Es pot fer una demostració inicial — Perquè l’alumne sigui autònom en la tasca es requereix el traspàs progressiu del control a l’alumne/a. — Hi ha tasques que requereixen repetició per a l’aprenentatge i d’altres que s’aprenen millor amb una estructuració progressiva d’activitats cada vegada més complexes. 3.3. Activitats d’aprenentatge Les activitats són el conjunt d’accions d’ensenyament i aprenentatge contextualitzades en funció de l’alumnat, els recursos i l’adaptació a l’entorn que es proposen per a l’assoliment de les capacitats i els criteris d’avaluació establerts. En el cas de l’aprenentatge per competències, han de ser activitats globalitzades, amb un fort component procedimental i que suposin el desenvolupament de les capacitats indicades a partir de la realització contextualitzada i coherent de diversos exercicis en què l’alumne/a va adquirint els diferents coneixements i els va relacionant amb les tasques que ha de fer. — La tasca que es presenta a l’alumne/a va lligada amb l’aprenentatge d’una o diverses capacitats, i té un objectiu d’aprenentatge específic lligat als criteris d’avaluació. — Inclou diferents exercicis/activitats contextualitzats i els dóna sentit quant a procés d’aprenentatge. Les activitats d’aprenentatge que persegueixin el desenvolupament de competències en els alumnes han de ser activitats que: — Afavoreixin: La reflexió sobre l’aprenentatge i la pràctica L’experimentació La creació de significats L’aprofundiment en els aprenentatges L’aproximació de l’entorn formatiu a l’entorn real 92

— Impliquin: Realització d’exercicis que reforcin l’aprenentatge Elaboració d’imatges/exemples per clarificar conceptes Desenvolupament d’autoavaluacions parcials Recerca d’informació — Incloguin activitats com: analitzar, relacionar, raonar, buscar, fer, comprovar, formular hipòtesis, participar en debats, avaluar... Per tant, l’activitat es determina en funció de les capacitats que es volen desenvolupar, els continguts que es volen transmetre, les característiques i la mida del grup, i els recursos disponibles. Alguns tipus d’activitats que podem plantejar i combinar són: — Activitats de diagnòstic inicial — Activitats expositives — Activitats d’aplicació de continguts — Exercicis pràctics — Simulació / joc de rol — Tallers — Pràctiques — Intercanvis sobre temàtiques — Investigacions — Observació i anàlisi d‘individus, grups o situacions — Jocs 3.4. Recursos i materials didàctics Els recursos didàctics són els instruments que s’usen per posar en pràctica les activitats d’aprenentatge i ens han de servir com a suport a l’hora de desenvolupar les competències. Alguns recursos didàctics que podem tenir en compte a l’hora de planificar les activitats són: — Audiovisuals (documentals, anuncis...) — Activitat fora de l’aula (sortides, visites, activitats professionals...) — Internet (per a recerques d’informació) — Premsa — Representació gràfica (mapes, ppt, fotografies, esquemes) — Jocs — Documents tècnics (normativa, formularis...) Com i quan utilitzar aquests recursos ha d’anar lligat a la tipologia d’aprenentatges que es volen transmetre i a l’aplicació i la utilitat 93


real que se’n pugui fer en la pràctica educativa en el lleure. No hem d’oblidar que per aprendre competències, el context on es posen en pràctica ha de ser el màxim real possible i els aprenentatges transferibles a situacions reals. A l’hora de dissenyar materials didàctics cal que ens plantegem una sèrie d’aspectes relacionats amb el desenvolupament de competències (Blas, 2007):

7

Definicions extretes del Diccionari d’educació: <http://www.termcat. cat/ca/Diccionaris_En_ Linia/132/Presentacio/>

— Discussió guiada: tècnica en què un petit grup de persones participen en un procés interactiu d’intercanvi d’opinions i idees entorn d’un tema o d’una problemàtica. Aquestes tècniques permetran també establir un clima grupal positiu que ajudarà en el procés d’aprenentatge. 3.6. Formació a distància

— Tipus de tecnologia per a la qual han de servir com a instruments d’aprenentatge i transferència. — De manejabilitat fàcil per a docents i alumnes. — Tipus de tasques o exercicis pràctics per als quals han de ser útils. — Condició d’instrument de suport en la recerca de coneixement i en la resolució de problemes. — Cost en relació amb les funcions que es desenvoluparan. 3.5. El treball a partir del grup Els cursos de monitors i de directors sempre han incorporat el grup com a eix de treball pels plantejaments pedagògics que van lligats a la concepció de l’educació en el lleure. Ara, amb el nou enfocament, té encara més sentit perquè incorpora algunes de les premisses del treball per competències: — Tenir en compte la importància dels aspectes socials de l’aprenentatge com el clima i la confiança. — Crear processos de coconstucció de coneixement a partir de les aportacions dels diferents membres del grup i la interacció. — Promoure la participació activa de l’alumnat com a base de l’aprenentatge. En aquest sentit, hi ha moltes tècniques de dinamització de grups que ens poden servir a l’hora de posar en pràctica les activitats i promoure la participació activa dels alumnes. Algunes d’aquestes són7: — Brainstorming o pluja d’idees: tècnica que permet la producció ràpida i col·lectiva d’idees noves referent a un tema determinat.

Els cursos de monitors i de directors ofereixen la possibilitat de fer una part de les hores del mòdul (fins a un 33%) en la modalitat de formació a distància. Dins d’aquesta modalitat es poden planificar diferents tipus d’activitats que impliquen un treball autònom de l’alumnat sense la supervisió directa del docent: — Treballs individuals: de lectura, d’investigació, d’anàlisi o de desenvolupament de temes. — Treball en grup: per presentar a classe o incorporar a un treball col·lectiu. — Treball de camp: visites, assistència a conferències especialitzades, entrevistes a professionals. Una possibilitat que tenim a l’abast actualment són les activitats d’aprenentatge a través de les TIC, que implica la utilització d’una sèrie d’eines i recursos per assolir els objectius d’aprenentatge proposats. Algunes de les opcions més utilitzades són les següents: — Entorns d’aprenentatge en línia: plataformes com moodle i els sites de Google. — Eines de treball col·laboratiu d’Internet: blogs i wikis. — Activitats d’aprenentatge guiat a través d’Internet: webquests. — Recursos d’Internet per al treball autònom dels alumnes: buscadors d’Internet, webs de recursos... El que hem de tenir en compte és que les tasques i exercicis a realitzar siguin al més semblants possible a les situacions i tasques reals que ha de desenvolupar un educador en el lleure i que els coneixements tecnològics que es requereixin siguin adequats al nivell dels alumnes.

— Role-playing o joc de rol: tècnica que implica la dramatització de situacions imaginàries però representatives de la realitat. — Debat: tècnica en la qual els participants han d’exposar opinions divergents sobre un tema a partir d’una conversa col·lectiva. 94

95


4. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ DE LES COMPETÈNCIES Partint de la base que l’avaluació és part intrínseca del procés d’ensenyament-aprenentatge, i que la mateixa avaluació facilita i regula els aprenentatges dels alumnes, podem considerar que l’avaluació és un procés que8: — recull informació mitjançant instruments escrits o no — analitza aquesta informació i n’emet un judici — pren decisions d’acord amb el judici pres

8

SANMARTÍ, N. 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Barcelona: Graó, 2008.

— Transferència dels aprenentatges: tan important és el fet que els alumnes aprenguin els conceptes / tasques explicats, com que siguin capaços de transferir-los, de fer-los servir en altres contextos que ho requereixin i que puguin ser competents en relació amb la formació rebuda. El fet que puguin arribar a fer aquest pas, de traslladar el que han après a un lloc i aplicar-ho en la realitat social en què es mouen és el que acaba definint que el que han après ha estat útil i que s’ha manifestat de forma significativa. Moments de l’avaluació Hi ha diferents tipus o moments, a l’avaluació:

Avaluar per competències no pretén canviar radicalment el procés que fins ara s’estava donant, no pretén proposar noves eines de treball o innovacions en la finalitat de l‘avaluació. L’avaluació per competències intenta desenvolupar amb diferents eines i instruments una avaluació més conscient, més processual i per al desenvolupament de la persona. 4.1. Conceptes de l’avaluació

1. Avaluació inicial o diagnòstica: cas en què la informació recollida permet saber quin és el nivell i l’estat cognoscitiu i actitudinal dels alumnes vers un tema en concret (Santos Guerra, 1993). 2. Avaluació formativa: que permet regular tant el procés d’ensenyament com el d’aprenentatge, i és on es poden veure els possibles problemes o errors que en el procés instructiu es poden arribar a donar (Sanmartí, 2007).

Nivells d’avaluació Podem detectar diferents nivells d’avaluació o utilitats de l’avaluació que ens ajuda a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge i alhora la consecució de: — La satisfacció dels alumnes: són aquells resultats que ens serveixen per veure quina satisfacció ha provocat en els alumnes la formació donada, el material entregat, la metodologia explicativa, el treball del formador… ens pot ajudar a millorar en properes formacions semblants o continuar amb el sistema utilitzat si el grau de satisfacció és alt. — L’assoliment dels objectius/resultats d’aprenentatge: quant a la consecució dels objectius marcats. Ajuda a veure si el procés que estem duent a terme és el correcte, si estem treballant de forma correcta per aconseguir les fites marcades. És possible que també ens pugui ajudar a identificar quins nous objectius ens podem marcar i si hi ha possibilitat d‘abaixar o apujar el nivell d’exigència dels alumnes i del grup classe. — Adequació pedagògica: fa referència a l’adequació entre els continguts i la forma d’explicar-los i treballar-los. Com els alumnes consideren que s’ha desenvolupat la sessió, com de clars han estat les explicacions, les indicacions i els conceptes per tal que els alumnes desenvolupin les tasques proposades pel professorat. 96

Segons Sanmartí (2007; 21), hi ha una clara diferència entre avaluació formativa i avaluació formadora, entenent que la primera és la que es coneix tradicionalment com aquella que és el professorat qui regula l’aprenentatge, perquè és ell qui té la funció de detectar les dificultats i els encerts de l’alumne. Davant la funció de l’avaluació formadora que lluita per la funció del professorat centrant-se a compartir amb els alumnes el procés avaluador, fent protagonista el discent de corregir els seus propis errors. 3. Avaluació sumada o final: és el moment de l’avaluació que se centra en els resultats dels aprenentatges dels alumnes, sense tenir en compte possibles opcions de millora o de correcció. Potser només es podrien fer modificacions en altres formacions, ja que, una vegada acabat el procés instructiu, es fa aquesta avaluació (Casanova, 1995). No obstant això, la formació per competències, i sobretot en el lleure, ha de ser una avaluació completa, no fragmentada, que impliqui un sistema de consciència de tot el procés i de ser conscients, els alumnes, del seu desenvolupament. És per això que s’aposta per una avaluació transversal que ajudi a veure el tot en conjunt per tenir una idea més clara del treball desenvolupat.

97


Preguntes de l’avaluació A l’hora de plantejar-nos el procés d’ensenyament-aprenentatge, és a dir, de fer la programació de les sessions, de l’activitat formativa, del procés del curs, s’han de tenir molt clars tots els punts. És igual d’important la formulació dels objectius com tenir clares quines seran les estratègies d’aprenentatge que s’utilitzaran en el procés d’avaluació. Per fer això ens podem ajudar dels cinc components bàsics en el model avaluatiu. Les cinc preguntes bàsiques que ens ajudaran a veure què hem de treballar, què hem d’avaluar, com ho hem de fer, quan s’ha de fer i qui ho haurà de fer: 1. Objecte i fonts d’informació (què?): és necessari sotmetre el sistema a un procés de contextualització i operativització, i per fer això, l’acció avaluadora sempre s’inicia amb la recopilació d’informació. 2. Estratègies i instruments (com?): per fer la recollida d’informació cal determinar les tècniques, les estratègies o els instruments de què farem ús, l’elecció dependrà de la finalitat i el context en què ens trobem. 3. Agents i moments (qui i quan?): els agents són els executors de l’avaluació. Podem parlar de tres tipus essencials d’avaluació que van relacionats amb els agents: — Autoavaluació: l‘alumne mateix fa una observació diagnòstica del seu procés, és a dir, l’agent és el mateix que l’objecte. Cadascun fa una avaluació dels seus aprenentatges i del seu procés dins del curs. — Coavaluació: els agents són els companys, els iguals, que són conscients del procés de l’altre i del procés del propi grup. — Heteroavaluació: l’agent és extern a l’objecte d’avaluació. Es tracta d’algú que està per “sobre” de l’alumne, en aquest cas el formador, que fa una avaluació del procés de l’alumne tenint en compte els criteris d’avaluació que s’esperen treballar. Quant al moment, són condicionats per la finalitat i l’objecte. És a dir, quan es dóna (avaluació diagnòstica, formativa o sumatòria) i segons què volem avaluar (explicat anteriorment).

98

9

<http://www.ugr.es/local/ recfpro/rev123COL1. pdf>

4. Criteris de valoració (amb què?): l’avaluació necessita referents de valor amb què comparar els resultats i emetre un judici valoratiu; els principals són tres: — El mateix objecte-subjecte avaluat — El grup normatiu — Un criteri prefixat –que el professor ha de poder explicar amb claredat–. És a dir, l’alumne ha de tenir molt clar què s’espera d’ell, què es el que es corregirà i com es farà. Per a què i per què fer l’avaluació Cal tenir en compte que l’avaluació no és un procés de resum d’allò après en un procés d’aprenentatge, sinó que es troba en un encreuament didàctic entre el que és alhora efecte i causa dels aprenentatges9. No es pot limitar simplement a la qualificació dels aprenentatges (és un subconjunt de l’avaluació), no es pot limitar a un record i repetició de la informació (també s’han de poder avaluar habilitats cognitives d’ordre superior) i no es pot limitar a proves de “llapis i paper”, sinó que es requereixen instruments complexos i variats. El mateix procés d’avaluació de les competències, i en qualsevol cas, l’avaluació ha de constituir una oportunitat d’aprenentatge, de presa de consciència del treball que s’està desenvolupant i poder promoure el desenvolupament de les competències en tot l’alumnat com a conjunt grupal. Aquest procés d’autorregulació permet que l’alumne sigui responsable del seu procés i sigui protagonista de la seva evolució. L’avaluació de competències obliga a fer servir una diversitat d’instruments i estratègies d’avaluació alhora que implica diferents agents en el procés. És útil fer servir l’observació com a estratègia de recollida d’informació sistemàtica (com s’ha estat fent fins ara als cursos de monitors i de directors), acompanyant-se d’instruments de registre com els check-list, les escales o les rúbriques, o bé altres sistemes recollits pel professorat, els mateixos alumnes o els companys, afavorint un tipus d’avaluació completa, anomenada avaluació 360º. És molt important que l’avaluació sigui coherent amb la resta del disseny del procés d’ensenyament-aprenentatge, donant visibilitat a tot l‘entramat d’activitats i estratègies metodològiques més comunes per dissenyar competències (simulacions, projectes...). Aquestes porten associades activitats d’avaluació impossibles de deslligar del procés d’aprenentatge.

99


4.2. Avaluació de les competències en els cursos de monitors i de directors

pament que esperem poder treballar amb els alumnes i les fites que ens orienten en el procés educatiu.

Tenint en compte que el procés d’avaluació és un dels canvis més grans que s’han generat en els cursos de monitors i de directors que s’estaven impartint fins ara, del que la nova normativa proposa cal destacar la rellevància que hem de donar a aquest procés.

S’ha de poder escollir i elaborar les estratègies d’avaluació segons les evidències que es volen observar. Si es tracta d’un aspecte més memorístic treballarem amb eines com exàmens o tasques tradicionals; en canvi, si és més pràctic, segurament treballarem amb eines més reflexives o que ens deixin veure millor el procés. També és molt important poder escollir el tipus d’avaluació que s’ha d’aplicar (autoavaluació, coavaluació o heteroavaluació).

Fins ara, als cursos de monitors i de directors, l’avaluació es presentava intuïtiva i sobretot se li donava importància al final dels processos. Primer, una vegada acabada la part teòrica, després, acabades les pràctiques, i finalment, una vegada entregada la memòria, fent normalment una prova, expedint un certificat i corregint amb una pauta d’observació cadascun dels moments respectivament.

Les estratègies seleccionades passen a ser emprades tenint en compte que la informació que s’ha de recollir ha de ser tant del coneixement (saber), com del desenvolupament (saber fer) i del comportament (saber ser), és a dir, de l’abast que les competències pretenen treballar.

Els criteris principals d’avaluació dels cursos eren, fins ara: La informació recollida amb les estratègies seleccionades ha de poder establir el nivell de les competències que l’estudiant ha d’assolir per comparar-lo amb els Criteris d’avaluació establerts prèviament. Per fer aquesta valoració es recomana fer ús d’una de les eines que permet fer aquest judici de la forma més ajustada. Aquesta és la rúbrica o matriu de valoració, de la qual més endavant s’explica l‘ús i la construcció.

— Participació de l’alumne. — Assimilació dels continguts impartits. — Idoneïtat per a la funció. A continuació es presenta un esquema del procés d’un curs de monitors que s’ha seguit fins ara:

Avaluació diagnòstica alumne (autoavaluació i prova de coneixements)

Part teòrica del curs (100 h)

Avaluació final (prova de coneixements i autoavaluació)

Part pràctica (150 h)

Avaluació final (certificat de pràctiques)

Memòria (25 h orientatives)

Carnet de monitor/a

És important oferir el feedback als alumnes perquè siguin conscients del seu propi procés. Cal destacar aquells aspectes que han desenvolupat de forma correcta, dels que tenen un grau d’evolució correcte i dels que els manca per dominar les capacitats impartides o treballar millor. Amb aquesta retroalimentació, el formador ha de donar pistes de com millorar els aspectes que queden més fluixos o pendents de millorar, però també és important que l’alumne pugui donar el seu punt de vista i fer propostes de millora personal. Un exemple del que un curs de monitors implicaria, dins del procés d’avaluació, seria el següent:

Avaluació final (graella de correcció memòria)

Dins de la nova normativa, tant en el curs de monitors com en el de directors, es veuen detallades les competències de la titulació corresponent titulació que s’esperen desenvolupar. El que ens ha d’ajudar a desenvolupar el procés d’avaluació dins dels cursos són els Criteris d’avaluació (que apareixen als quadres resum de l’apartat de Monitors i directors). Aquests ens ajuden a veure els indicadors de desenvolu100

101


Per tant, els canvis principals tant, al curs de monitors com en el de directors, quant a l’avaluació, se centra en:

MÒDUL FORMATIU 1

MÒDUL FORMATIU 2

MÒDUL FORMATIU 3

Avaluació Modular

Avaluació Modular

Avaluació Modular

MÒDUL FORMATIU 1

MÒDUL FORMATIU 2

MÒDUL FORMATIU 3

CURSOS DE MONITORS I DE DIRECTORS FINS ARA

CURSOS DE MONITORS I DE DIRECTORS FINS ARA

Avaluació sumatòria de les tres parts

Avaluació formativa de tot el procés

AVALUACIÓ TRANSVERSAL (del procés)

Avaluació Teòrica / SUMATIVA

PRÀCTIQUES Instruments diversos d’avaluació (mantenint la filosofia tradicional, fent un canvi metodològic)

Avaluació Pràctiques

Prova escrita

MEMÒRIA DEL CURS Avaluació del Treball

Instruments tancats d’avaluació (prova escrita, certificat de pràctiques i memòria)

Com es pot veure en el quadre resum, el que ha de prevaldre durant el procés és l’avaluació continuada, que no es perdi la visió de conjunt però alhora de cada part, quant a la consecució d’objectius i l’assoliment i l’evolució de les capacitats requerides.

Observació com a eix vertebrador de tot el procés

Avaluació diagnòstica alumne (autoavaluació i prova de coneixements)

Agent avaluador rellevant formador MÒDUL 2 (30 h)

MÒDUL 3 (60 h)

PART PRÀCTICA (160 h)

MEMÒRIA (25 h orientatives)

Avaluació modular

Avaluació modular

Avaluació modular

Avaluació final (certificat de pràctiques)

Avaluació final (graella de correcció memòria)

Avaluació final (prova de coneixements i autoavaluació)

AVALUACIÓ TRANSVERSAL I CONTINUADA

102

Certificat de pràctiques i memòria Podria reconduir-se a través d’un dossier d’aprenentatge

Per tant, l’esquema del curs actual del curs de monitors seria el següent:

MÒDUL 1 (60 h)

Simulacions i proves escrites

Són agents avaluadors el formador, l’alumne o el grup de treball en condicions semblants

CARNET DE MONITOR/A

4.3. El procés d’avaluació Per entendre aquests moments de l’avaluació cal que s’expliqui el procés avaluador. Es tracta d’un procés de reflexió sistemàtica, complex, que inclou una recollida d’informació, determinar el grau de congruència entre necessitats i objectius, fer l’elaboració d’uns judicis de valor, prendre unes decisions i, finalment, fer un seguiment i control de l’alternativa escollida. Les fases amb què compta són les següents (Mateo, 2008): 103


1. Planificació i disseny de l’avaluació, que implica les activitats següents: a. Establir un propòsit, una finalitat i una funció. b. Especificar els judicis que s’han d’emetre i les decisions que s’hauran de prendre. c. Definir l’objecte d’avaluació i les fonts d’informació. d. Delimitar els procediments de l’avaluació. e. Definir els agents que efectuaran l’avaluació. f. Establir una temporització. 2. El desenvolupament pretén una recollida i un tractament de la informació, activitats que es realitzen mitjançant: a. L’obtenció d’informació. b. La codificació. c. El registre. d. L’anàlisi. e. L’elaboració dels primers resultats. 3. Avaluació o contrastació en què es fa l’anàlisi dels resultats i es formulen els judicis. 4. Metaavaluació en què s’inclouen les activitats orientades a avaluar la pròpia avaluació.

FASES CARACTERÍSTIQUES D’UN PROCÉS D’AVALUACIÓ

PLANIFICACIÓ

Establir propòsit, finalitat, funció, judicis a emetre, decisions potencials, audiències, objecte d’avaluació, fonts d’informació, procediments, agents i temporització.

DESENVOLUPAMENT

Recollida, codificació, registre, anàlisi, etcètera, és a dir, tractament de la informació.

CONTRASTACIÓ

Anàlisi de resultats, formulació de judicis (interpretació, classificació i comparació), presa de decisions, divulgació de resultats, negociació amb les audiències i seguiment.

METAAVALUACIÓ

Avaluació de l’avaluació.

Fases del procés d’avaluació. Extret de Mateo, 2008.

104

4.4. Recursos i instruments de l’avaluació de competències L’avaluació de competències requereix la combinació de tècniques que ajudin a veure diferents aspectes de domini de la competència de l’alumne. Cal tenir molt clar que per comprovar això, cal veure què domina, com ho domina i en quina situació. Els diferents instruments que podem proposar estan totalment relacionats amb les diferents estratègies d’aprenentatge que s’han presentat en les orientacions metodològiques, per tant podríem concloure que l’avaluació depèn de tot el procés, i el procés i la programació de la formació depenen de l’avaluació. Els diferents instruments o estratègies d’avaluació ens poden servir per recollir diferent informació. Els més destacats en l’avaluació de competències són: Dossier d’aprenentatge: Es tracta d’un instrument d’avaluació de competències que recull una sèrie de treballs que evidencien l’esforç de l’alumne durant tot un procés formatiu. Intenta recollir un seguit d’evidències de forma periòdica i intencionada on es demostra l’evolució de l’alumne. En aquest recull de treballs hi participa de forma activa l’alumne, que escull les evidències que vol mostrar, i el professorat, que assessora la formació d’aquest i ajuda a establir un ordre coherent del treball d’aquell. Al dossier d’aprenentatge s’ha de poder veure la consciència de l’alumne vers el seu treball fet i la seva evolució. És important que es reflecteixin les autoavaluacions que l’alumne fa i és molt interessant trobar si s’han pogut fer coavaluacions amb la resta del grup classe. El treball d’avaluació del professor amb aquesta estratègia o instrument ha de ser focalitzat envers l’alumne. Aquesta eina és interessant per evitar fer comparacions amb la resta dels alumnes i poder veure l‘evolució de cadascun d’ells. En aquests reculls, el formador intentarà indicar quines són les debilitats per fer conscient l’alumne i intentar que millori, però mai per sancionar, alhora que valorarà els seus èxits i reforçarà aquests aspectes. Normalment serà avaluat a través d’una rúbrica que servirà de guió per al formador. Algunes de les activitats que es poden trobar en un dossier d’aprenentatge, fetes dins o fora de l’aula, poden ser: — Treballs escrits — Notes elaborades pels alumnes — Mapes conceptuals 105


— Quadres sinòptics — Gràfics, taules o dibuixos — Recensions o reflexions de lectures — Autoavaluacions amb reflexions de treballs fets — Qüestionaris o proves estandarditzades duts a terme — Fulls de notes i valoracions del formador — Recursos interessants trobats i analitzats pel mateix alumne És un dels instruments que podríem proposar per substituir el que tradicionalment hem treballat amb les memòries de pràctiques. Rúbriques / matriu de valoració: Es tracta d’un instrument de mesura que té uns criteris establerts i estàndards de desenvolupament prefixats per nivells i escales amb l’objectiu de prefixar el nivell de desenvolupament de les tasques pels alumnes10. Aquest tipus d’instrument serveix per poder avaluar de manera formal una tasca de l’alumne que inclogui aprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals, que normalment és difícil d’avaluar per l‘alt nivell de subjectivitat que aquests aspectes impliquen. Per avaluar a través de les rúbriques cal tenir molt clar què s’ha d’avaluar (unitat, contingut i aprenentatge), cal descriure molt clarament els criteris d’avaluació i assignar un valor numèric que vagi d’acord amb els nivells d’execució o d’assoliment. Cadascun dels nivells ha de contenir una descripció dels aprenentatges i dels comportaments que s’esperen aconseguir. De la mateixa manera s’ha de poder construir una escala de qualitat per clarificar la feina feta, establint els nivells de desenvolupament que puguin aconseguir els estudiants. Per dissenyar una rúbrica cal, doncs: — Establir els criteris d’avaluació. — Descriure quins són els nivells de consecució i què impliquen. — Crear uns nivells de desenvolupament coherents i raonables amb el que s’espera avaluar. — Relacionar els nivells de desenvolupament amb una escala de qualitat.

106

10

<http://suite101. net/article/rubricas-omatrices-de-valoraciona12259>

Exemple:

Categoria

Inicial

En desenvolupament

Consumat

Exemplar

Individual

Pes

1 Punt

2 Punt

3 Punt

4 Punt

Quantitat de la informació obtinguda

20%

Un o més temes no estan tractats

Tots els temes tractats i la majoria de les preguntes contestades

Tots els temes tractats i la majoria de les preguntes contestades amb precisió i rigor

Tots els temes tractats i totes les preguntes contestades amb precisió i rigor

Qualitat de la informació obtinguda

20%

La informació no té res a veure -o poc- amb les preguntes plantejades

La informació de resposta a les preguntes principals, però no dóna detalles i/o exemples

La informació dóna resposta a les preguntes principals y 1-2 idees secundàries i/o exemples

La informació està clarament relacionada amb el tema principal i proporciona vàries idees secundaries i/o exemples

Puntualitat de les feines entregades

5%

No s’ajusten ni a temps ni formes o no s’entreguen

No s’ajusta del tot a formes i amb cinc o més dies de retard

S’ajusta a formes amb tres dies de retard

S’ajusta a temps i formes

Anàlisi i ús de la informació

35%

Nul·la. Es limita a la recopilació de dades

La utilitza de forma molt elemental

La utilitza i se centra en el tema

La utilitza i amplia els enfocaments del tema sense perdre l’objectiu

Diagrames i il·lustracions

20%

No són precisos o no ajuden a entendre el tema

Ordenats i precisos i algunes vegades ajuden a entendre el tema

Precisos i ajuden a entendre el tema

Ordenatss, precisos i ajuden a entendre el tema

Puntuació final:

100%

Puntuació

107


Check list / pautes d’observació: Es tracta d’un instrument senzill format per una llista d’aspectes/tasques que s’han de fer per aconseguir una fita determinada.

11

Cal tenir clar que és un instrument que ha de servir de complement d’altres com les rúbriques, les pautes d’observació... Ha de servir per:

PERELLÓ, S. Metodología de la investigación social. Madrid: Dykinson, 2009.

Avantatges: — Crea relació de confiança entre formador i alumne. — S’obté informació no sols de comunicació verbal, sinó també de no verbal. — L’alumne pot ampliar la seva resposta segons el que vol expressar. Desavantatges: — La interpretació de les respostes pot ser subjectiva i depèn del receptor (formador).

— Analitzar — Comprovar — Verificar

Proves escrites: Es tracta d’un dels instruments més tradicionals i comuns de l’avaluació.

Exemple: Intenta plantejar de forma escrita una sèrie d’ítems que l’alumne ha de contestar. Amb les proves, el que s’intenta recollir són els elements conceptuals o de contingut que l’alumne sap o ha memoritzat.

Conté Model avaluació memòria/portfoli

Si

No

Índex Numeració pàgines Té 20 o més pàgines Portada Jerarquia títols Imatges i taules Bibliografia Revisió ortogràfica

Entrevistes: Consisteix en la comunicació entre dues o més persones i li cal una preparació prèvia per definir l’objectiu d’aquesta entrevista i l’elaboració de les preguntes. És d’utilitat per poder extreure informació més subjectiva sobre el treball desenvolupat d’una persona, sobre la seva opinió, impressions... Hi ha diferents tipus d’entrevistes: — Entrevista estructurada: l’entrevistador segueix de forma estricta l’ordre i les preguntes establertes. — Entrevista no estructurada: l’entrevistador té la possibilitat de variar l’ordre de formulació de les preguntes, però no la intenció de l’entrevista en general. 108

Observacions

Hi ha diferents tipus de proves: — Resposta tancada: test o qüestionaris. Busca una resposta determinada i no hi ha gaire marge d’imaginació. — Resposta oberta: Cerca que l’alumne pugui demostrar el que sap i pot expressar-se de forma més — Resposta semitancada Els objectius principals de la prova escrita són els següents: — Intenta ser objectiva en la interpretació i la correcció de les seves respostes. — Comprova la capacitat de síntesi i redacció de l’alumne. — Permet veure la capacitat d’organització dels coneixements dels alumnes. Qüestionari: El qüestionari és l’instrument bàsic de recollida d’informació en l’anàlisi de tipus quantitatiu, dóna eficàcia informativa a través de l’estructuració i l’estandardització dels ítems11. Els principals components del qüestionari són els següents: — Preguntes: estructura formal del qüestionari, és l’expressió manifesta de la prova. — Variables: informacions que queden reflectides al qüestionari. — Categories: amb les diferents respostes associades a una variable determinada. Redacció de les preguntes: — Han de ser rellevants i útils. — Han de ser curtes i de fàcil comprensió. — S’han d’evitar les preguntes ambígües o amb connotació negativa.

109


— Han de ser formulades de manera que puguin recollir totes les respostes possibles. — No han d’exercir una influència determinada en la resposta. — Cada pregunta només ha de tractar una qüestió. — S’han d’evitar conceptes com “molt, poc...” — Han de ser fàcils de respondre.

Annex III

En definitiva, i com s’ha remarcat des del principi del document, és interessant poder complementar els instruments d’avaluació per aconseguir el màxim d’informació possible respecte al treball dels alumnes.

Bibliografia sobre formació per competències

Tot i la dificultat de recollir tota la informació dels alumnes, és interessant que l’aspecte de l’avaluació transversal i continuada sigui una fita clara dins dels cursos tant de monitors com de directors, per tal de veure l’amplitud del procés de l’alumne. Quadre de relació entre les estratègies metodològiques i l’avaluació

Dossier d’aprenentatge Exposició oral / exercicis

Rúbriques

Entrevistes Check list / pautes d’observació

Proves escrites

(gravació audio)

Interrogació Estudi de casos Treball per projectes

(com a complement)

Resolució de problemes

(com a complement)

Simulacions

(com a compl.)

Investigacions Pràctica guiada

110

(com a complement)

111


Bibliografia sobre formació per competències

GIMENO SACRISTÁN, J. Educar por competencias : ¿qué hay de nuevo? Madrid: Morata, 2008. MARTÍN GARCÍA, Xus i PUIG ROVIRA, Josep M. Les set competències bàsiques per educar en valors. Barcelona: Graó, 2007.

SOBRE COMPETÈNCIES EN GENERAL ZABALA, Antoni; ARNAU, Laia. 11 ideas clave: cómo aprender y enseñar competencias. 1a edició. Barcelona: Editorial Graó, 2007. YÁNIZ, C. i VILLARDÓN, L. Planificar desde competencias para promover el aprendizaje: el reto de la sociedad del conocimiento para el profesoradouniversitario. Bilbao: Universidad de Deusto, 2006.

CANO, E. Com millorar les competències dels docents: guia per a l’autoavaluació i el desenvolupament de les competències del professorat. Barcelona: Graó, 2005. ESCALONA ORCAO, Ana Isabel i LOSCERTALES PALOMAR, Blanca. Actividades para la enseñanza y el aprendizaje de competencias genéricas en el marco del espacio europeo de educación superior. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza, 2005.

TENUTTO, M.; BRUTTI, C., i ALGARAÑÁ, S. Planificar, enseñar, aprender y evaluar por competencias. Conceptos y propuestas. 2010.

Fuensanta Hernández, Pina. Aprendizaje, competencias y rendimiento en educación superior. Madrid: La Muralla, 2005. — <http://www.xtec.cat/~rgrau/abp/abpbases.htm>, — <http://www.ugr.es/local/recfpro/rev123COL1.pdf>.

SOBRE COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

SOBRE AVALUACIÓ

Tejada Fernández, J. y Navío Gámez, A. El desarrollo y la gestión de competencias profesionales: una mirada desde la formación. Revista Iberoamericana de Educación, n.º 2, (37), 2005. <http://www.rieoei. org/deloslectores/1089Tejada.pdf>

AQU, AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA. Guies per a l’avaluació de les competències dels estudiants. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, 2009.

SOBRE METODOLOGIA

ALSINA, Josep. (coord.) Avaluació per competències a la universitat. Barcelona: ICE Universitat de Barcelona, Octaedro, 2010.

MONEREO FONT, C. Aprender autonomamente. Estrategias didàcticas. Barcelona: Graó, 2005.

ROSSELL ALFONSO, Mercè. Avaluar, més que posar notes. Barcelona: Claret, 1996.

MONEREO FONT, C. “¡Saquen el libro de texto! Resistencia, obstáculos y alternativas en la formación de los docentes para el cambio educativo”. Revista de educación, nº 352, 583-597. 2010.

BUJAN VIDALES, Karmele; REKALDE RODRÍGUEZ, Itziar, i ARAMENDI JÁUREGUI, Pello. La evaluación de competencias en la educación superior: las rúbricas como instrumento de evaluación. Alcalá de Guadaira: MAD, 2011.

DOMÍNGUEZ ARANDA, R i LAMATA COTANDA, R. (coord.) La construcción de procesos formativos en educación no formal. Madrid: Narcea, Consejería de Educación, Comunidad de Madrid, 2003.

Cano, Elena (coord.). Buenas prácticas en la evaluación de competencias: cinco casos de educación superior. Barcelona: Laertes, 2011.

GONZÁLEZ BERTOLÍN, A. [et al.] El aprendizaje por competencias en la educación obligatoria; València: Ed. Brief, 2011.

Blanco, Ascensión (coord.). Desarrollo y evaluación de competencias en educación superior. Madrid: Narcea, 2009.

ALSINA, P. [et al.] El aprendizaj ecreativo: 10 ideas clave; Barcelona: Graó, 2009. 112

113


VILLA SÁNCHEZ, Aurelio i POBLETE RUIZ, Manuel. Aprendizaje basado en competencias: una propuesta para la evaluación de las competenciasgenéricas. Bilbao: Universidad de Deusto, Mensajero, 2007.

— Webquest: <http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/tic/d109/ modul_1/practica_3>.

GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, Natalia (coord.). Desarrollo y evaluación de competencias a través del portafolio del estudiante. Santander: Universidad de Cantabria, Vicerrectorado de Calidad e Innovación Educativa, DL, 2007.

— Guia per a l’elaboració de materials per a cursos telemàtics: <http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/autoria/00_introduccio>. Blog sobre diversitat:

SOBRADO FERNÁNDEZ, Luis. Evaluación y orientación de competencias y cualificaciones profesionales. Barcelona: Estel, 2004. SANMARTÍ, N. 10 ideas clave. Evaluar para aprender. Barcelona: Editorial Graó, 2007. AQU, AGÈNCIA PER A LA QUALITAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA. Guies per a l’avaluació de les competències dels estudiants [recurs electrònic]. Barcelona: Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, DL, 2009.

— Metodologies: <http://festes.wordpress.com/category/metodologia/>. — Aprenentatge reflexiu: http://festes.wordpress.com/category/aprenentatge-reflexiu/. Recursos sobre dinàmiques de grup (Ministeri d‘educació): <http://ntic.educacion.es/w3//recursos2/orientacion/03accion /op03.htm>.

<http://www.ub.edu/bid/23/delamano2.htm>. RECURSOS D’INTERNET Consorci per a la formació contínua a Catalunya: — Guia de suport metodològic per a l’aprenentatge per a treballadors amb baixa qualificació: <http://www.conforcat.cat/continguts.asp?cat=5&sub=&op =21&pag=22#qualificacions>. — Aprendre en grup: <http://www.conforcat.cat/AACC/SINTESI/AACC%20PILOT/ AC20070104%20EINES%20DE%20SUPORT%20PER%20A%20 APRENENTATGE%20EN%20GRUP%20ADRE%C3%87ADES%20 ALS%20FORMADORS%20ES%20DE%20FORMACI%C3%93%20 CONT%C3%8DNUA%20I%20FORMADORS%20EN%20SEGURETAT/ DOC.%20SINTESI%20AC20070104.pdf>. Ateneu: materials i recursos per a la formació. Departament d’Ensenyament — Pràctica reflexiva: <http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/materials/practica_reflexiva/index>.

114

115


Annex VI Documentaci贸 annexa sobre la gesti贸 de cursos (facilitat pel Servei de Documentaci贸 i Arxiu)

116

117


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 30/11/2012 Última modificació: 17/07/2013

Documents que les escoles han de crear i mantenir per a la gestió de la formació reglada Objectius Amb la finalitat d’unificar criteris i facilitar la gestió de les activitats formatives de les escoles, es proposa fer una llista dels documents essencials (obligatoris i recomanats) que totes les EELIJ han de crear i mantenir. Per a alguns documents s’aporten models que recullen els camps d’informació imprescindibles, així com d’altres de recomanats. Per a la resta, cal utilitzar l’aplicació TITUS. DOCUMENTS

Obligatori

Recomanat

Model o formulari proporcionat

Declaració de requisits del professorat Notificació del curs Claustre

01

Declaració de requisits d’espai Full d’inscripció Full d’assistència Conveni de pràctiques Declaració de requisits del centre de pràctiques Fitxa de pràctiques Certificat de pràctiques Informe de valoració de la memòria de pràctiques Acta d’avaluació del curs Proposta de titulacions Avaluació docent (alumnes) Avaluació docent (professors)

02 03 04 05 06 07 08 09 10

S’obté o es presenta a través del TITUS Es presenta S’obté S’omple directament a l’apartat “Claustre” Es presenta

Es presenta Es presenta

S’obté 11 12

Documents/expedients que cal conservar sempre ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ

Expedients d’alumnes Registre de lliurament de títols (diplomes) Projecte educatiu Professorat Plans de formació i programes Memòries d’activitats anuals Procediments i instruments d’avaluació

ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ ƒ

Actes d’avaluació Convenis de pràctiques Notificacions de cursos Propostes de titulacions Estatuts Organigrama Infraestructura

Documentació econòmica ƒ

La documentació comptable, la correspondència i tots els documents justificatius del negoci (llibres diaris, llibres majors, rebuts, factures emeses i rebudes, llibres de caixa, talonaris de xecs, registres bancaris, moviments de targetes de crèdit, etc.) són de conservació obligatòria durant sis anys.

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


Declaració responsable de compliment dels requisits de titulació i perfil professional exigits per al personal docent dels cursos de monitor/a o director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil Denominació del centre, entitat o empresa

NIF/CIF

Nom

Primer cognom

Segon cognom

DNI/NIF/NIE

Càrrec

Telèfon

Adreça electrònica

Actuant en nom i representació d’aquest centre, entitat o empresa

Declaracions responsables Declaro que estic informat/ada del contingut de l’apartat de comunicació que consta en aquesta sol·licitud. Declaro sota la meva responsabilitat: Que el personal docent que imparteix els mòduls formatius corresponents als cursos de monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil a l’entitat que represento, compleix els requisits de titulació exigits a l’annex I de l’Ordre BSF/ xxx /2013, de xx de xxx. Que el personal docent de l’escola acredita que reuneix les condicions necessàries perquè li sigui reconeguda l’experiència professional de forma excepcional segons l’article 7.4 de l’Ordre BSF/ xxx /2013, de xx de xxx. Que el personal docent que imparteix la formació a distància, reuneix els requisits específics que s’estableixen en l’article 7.2 de l’Ordre BSF/ xxx /2013, de xx de xxx.

Població

Signatura de la persona representant legal de l’entitat

Data

Segell de l’entitat

Comunicació de la Direcció General de Joventut a la persona sol·licitant - Us informem que, d’acord amb l’article 35 de la Llei 26/210, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, s’entén per declaració responsable el document subscrit per la persona interessada en què declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts en l’article 7 de l’Ordre BSF/ xxx /2013, de xx de xxx, pel qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. La presentació de la declaració responsable faculta la Direcció General de Joventut a verificar la conformitat de les dades que s’hi contenen sempre que sigui possible, o bé a efectuar el requeriment de documentació quan resulti necessari.

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 83 Fax 93 483 84 00


Declaració responsable de compliment dels requisits mínims d’espai exigits als centres que imparteixen cursos de monitor/a o director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

Denominació del centre, entitat o empresa

NIF/CIF

Nom

Primer cognom

Segon cognom

DNI/NIF/NIE

Càrrec

Telèfon

Adreça electrònica

Actuant en nom i representació d’aquest centre, entitat o empresa

Declaracions responsables Declaro que estic informat/ada del contingut de l’apartat de comunicació que consta en aquesta sol·licitud. Declaro sota la meva responsabilitat: Que segons l’article 5 de l’Ordre BSF/ xxx /2013, de xx de xxx , l’entitat que represento compleix els requisits d’espais següents: Aules polivalents d’un mínim de 2 metres quadrats per alumne/a. No supera el límit de 35 alumnes per aula. Aules de formació en espais singulars i exteriors a l’escola. Població

Data

Signatura de la persona representant legal de l’entitat

Segell de l’entitat

Comunicació de la Direcció General de Joventut a la persona sol·licitant - Us informem que, d’acord amb l’article 35 de la Llei 26/210, de 3 d’agost de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, s’entén per declaració responsable el document subscrit per la persona interessada en què declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts en l’article 5 de l’Ordre BSF/ xxx /2013, de xx de xxx, pel qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. La presentació de la declaració responsable faculta la Direcció General de Joventut a verificar la conformitat de les dades que s’hi contenen sempre que sigui possible, o bé a efectuar el requeriment de documentació quan resulti necessari.

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 83 Fax 93 483 84 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 13/06/2012 Última modificació: 28/06/2013

3. Full d’inscripció Objectius De cara a l’escola: - Tenir documentades totes les dades dels alumnes que s’utilitzaran en tot el procés formatiu. - Especificar els drets, deures i obligacions dels alumnes amb relació a la gestió de la docència (anul·lacions de cursos, taxes, terminis i convocatòries, etc.). De cara a l’alumne: - Estar informat clarament del funcionament del curs (part lectiva, part de pràctiques...) i del funcionament de l’escola. - Estar informat i expressar el consentiment, si escau, sobre els drets i deures amb relació a la normativa del centre i la normativa de protecció de dades. Dades mínimes que ha de contenir -Relatives al curs: - Si és de monitor o de director - Mòduls en els quals s’inscriu l’alumne - Població on es desenvolupa - Codi intern - Nom - Data d’inici - Import de la matrícula (indiqueu si hi ha exempció de l’IVA) - Forma de pagament -Relatives a l’alumne: - Nom* - Cognoms* - Adreça - Codi postal - Població* - Tel. - Mòbil - Correu electrònic - Sexe* - Data de naixement* - NIF (se n’adjuntarà còpia) o NIE (se n’adjuntarà còpia) o passaport (se n’adjuntarà còpia)* - Localitat, data i signatura de l’alumne Documents mínims que cal adjuntar - NIF, NIE o passaport Aclariments mínims que cal incloure - La normativa acadèmica annexa contindrà aquest mínims: - Pràctiques... (tancades i obertes... condicions que han de tenir) Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 13/06/2012 Última modificació: 28/06/2013

-

-

- Memòria de pràctiques - Avaluació - Assistència - Temporaització de les qualificacions - Baixa del curs i pèrdua de la matrícula Informació sobre protecció de dades: - El peu del formulari del full d’inscripció haurà d’incloure un text idèntic o semblant al següent: Les dades que ens faciliteu s’incorporaran a un fitxer de l’Escola d’Educació en el Lleure ______________ amb la finalitat de dur a terme la gestió acadèmica i les activitats que se’n derivin. En qualsevol moment podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant-vos a__________ (l’òrgan encarregat del fitxer, normalment la direcció del centre). Incloure-hi l’adreça. Informació i consentiment sobre normativa acadèmica bàsica: - L’escola i/o el promotor podran ajornar o suspendre el curs si el nombre d’alumnes no és suficient segons el seu criteri. En aquest cas, si cal, es retornarà el 100% de l’import de la matrícula. - La llengua vehicular del curs serà el català. - Accepto la normativa acadèmica del curs al qual m’inscric.

Dades recomanades que poden tenir interès per a l’escola - Relatives a l’alumne: o Lloc de naixement o Professió o Estudis (acabats i/o en curs) o Altres que l’escola consideri que són importants per al bon coneixement de l’alumne i les pròpies activitats o Experiència en el món del lleure o Experiència en el món associatiu o Interès en la borsa de treball o Dades estadístiques sobre com s’ha assabentat del curs - Relatives a l’escola: o Altres relacionades amb la forma de pagament o Descomptes per a col·lectius Aclariments recomanats - Definir taxes d’inscripció i de tramitació de la secretaria de l’escola... - Respecte a l’ideari del centre, moviment, escola - Drets d’imatge (en el transcurs del curs) Documents recomanats que s’han d’adjuntar - Comprovant de pagament bancari - Fotografies en format carnet * Camps recollits al TITUS (el SAEL sempre contacta amb l’alumne a través de l’escola, no directament).

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 30/11/2012 Última modificació: 30/11/2012

4. Full d’assistència Objectius i funcions Document obligatori1 que deixa constància de l’assistència dels alumnes a les sessions presencials de l’etapa lectiva del curs, així com de les possibles incidències relacionades, com ara les faltes d’assistència, l’entrada amb retard, la sortida abans de finalitzar la sessió o la presentació de justificants d’absència. Dades mínimes que ha de contenir -

Nom de l’escola Curs acadèmic Tipus o codi del curs (monitor/director) Nom i cognoms del professor/a Data de la sessió Horari de la sessió Firma del professor/a o de l’alumne/a per acreditar la seva presència Descripció de possibles incidències Comptabilització del temps d’absència de l’alumne/a

Dades opcionals -

Títol de l’assignatura Observacions Informació relativa a l’obligatorietat de portar el document a cada sessió (si el full de control d’assistència el tenen els/les alumnes) o de signar-hi (si el té el professor)

Recomanacions Les dues formes més habituals d’efectuar el control d’assistència són: a) Cada alumne/a té un document (fitxa, targeta, llibre, etc.) per a cada assignatura, amb una casella per a cada sessió. L’alumne/a es fa responsable de demanar al professor/a que li signi la casella corresponent. El professor/a també hi anota les incidències. b) El professor té un document de recollida de firmes per a cada sessió de la seva assignatura, amb una casella per a cada alumne. L’alumne es fa responsable de signar-hi a l’inici de la sessió, i el professor hi anota les incidències.

1

L’ORDRE BSF/ /2013, de xx de xxx , per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil i els criteris per la seva avaluació, fixa una assistència obligatòria del 85% del total d’hores de cada mòdul formatiu. Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


Conveni de col·laboració entre (nom de l’escola) i (nom del centre, entitat o empresa) per a la realització de les pràctiques d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil

Barcelona, xxxx de ......... REUNITS D’una banda, el/la senyor/a..........................., com a representat legal de l’Escola ........... (s’ha d’acreditar la representació).........................., amb NIF................, ubicada al carrer................, núm............. de................... amb el codi postal............... I de l’altra, el/la senyor/a.......................................(càrrec), com a representant legal del centre/entitat/empresa, amb el NIF (s’ha d’acreditar la representació).........................., amb NIF............., ubicada al carrer................, núm............. de................... amb el codi postal...............

Les parts es reconeixen la capacitat legal necessària per a aquest acte, i

MANIFESTEN

I. L’escola.........(qui és, objectius...) II. El centre/entitat/empresa........ (qui és, objectius...) III. L‘Ordre de xx de xxx de 2013, per la qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, requereix la signatura prèvia d’un conveni de col·laboració entre el centre de pràctiques i l’escola d’educadors en el lleure per a la realització de les pràctiques d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. D’acord amb els antecedents esmentats, les parts subscriuen aquest conveni amb subjecció als següents

PACTES

Primer Objecte L’objecte d'aquest conveni és la col·laboració entre l’Escola.............i el centre/entitat/empresa.......................... per a la realització de les pràctiques d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.

1


Segon Activitats de pràctiques Les activitats de pràctiques han de complir els requisits establerts a l’article 3.2 de l’Ordre xx de xxx de 2013.

Tercer Responsable de l’àrea de pràctiques de l’escola................ L’escola..............ha nomenat al senyor/a (nom del responsable), com a responsable de l’àrea de pràctiques, que es responsabilitzarà de fer el seguiment i/o l’avaluació de les pràctiques, i de totes aquelles competències que li atorga la normativa interna.

Quart Responsable de l’àrea de pràctiques del centre/entitat/empresa........... El centre/entitat/empresa..............ha nomenat (nom del responsable) com a responsable de l’àrea de pràctiques, que es responsabilitzarà de fer el seguiment i/o l’avaluació de les pràctiques, i de totes aquelles responsabilitats que li atorga la normativa interna Cinquè Projecte formatiu La col·laboració d’aquest conveni es concreta en un projecte formatiu per l’alumne, que ha de constar com a document annex. Es poden dur a terme tants projectes formatius de pràctiques com s’acordin entre el centre/entitat/empresa..................i l’escola........................ El projecte formatiu ha de ser verificat i signat pels responsables de l’àrea de pràctiques de cada part signatària d’aquest conveni, i per l’estudiant.

Sisè Assegurança i responsabilitat civil dels alumnes El centre/entitat/empresa ha de tenir contractada una pòlissa d’accidents i de responsabilitat civil per cobrir les contingències que se suscitin com a conseqüència de la realització de les pràctiques pels alumnes.

Setè Extinció El conveni s’extingirà per l’expiració del termini convingut. Les causes de rescissió del conveni poden ser: a) Per mutu acord de les parts, manifestat per escrit. b) Per la impossibilitat sobrevinguda legal o material de donar compliment a l’objecte d’aquest conveni. c) L’incompliment greu per qualsevol de les parts de les obligacions previstes al conveni. d) La denúncia d’una de les parts, feta amb un mínim de 3 mesos d’anticipació. e) Els alumnes que estiguin duent a terme les pràctiques en el moment de l’extinció acabaran el període de pràctiques.

2


Vuitè Resolució de conflictes Les parts signatàries intentaran resoldre de mutu acord les divergències que puguin sorgir en relació amb el desenvolupament d’aquest conveni. En cas que això no sigui possible, les parts sotmetran les divergències pel que fa a la interpretació o el compliment d’aquest conveni als tribunals de Barcelona (o la província que correspongui). Novè Vigència La vigència d’aquest conveni és.............................. (si interessa se’n pot preveure la pròrroga tàcita)

I en prova de conformitat, les parts signen aquest document, per duplicat i a un sol efecte, en la data i lloc indicats a l’encapçalament.

Representant del centre

Representant de l’escola

PER REPASSAR (posar tribunals competents, com que és un conveni per centre de pràctiques poden haver-hi diverses activitats i diversos tutors de les pràctiques. De l’EELIJ també poden haver-hi diversos responsables de pràctiques. Cal trabar si l’assegurança també l’ha de fer l’escola).

3


Declaració responsable de compliment dels requisits exigits pel centre de pràctiques dels cursos de monitor/a o director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil Denominació del centre, entitat o empresa

NIF/CIF

Nom

Primer cognom

Segon cognom

DNI/NIF/NIE

Càrrec

Telèfon

Adreça electrònica

Actuant en nom i representació d’aquest centre, entitat o empresa

Declaracions responsables Declaro que estic informat/ada del contingut de l’apartat de comunicació que consta en aquesta sol·licitud. Declaro sota la meva responsabilitat: Que segons l’article 3.2 de l’Ordre BSF/ xxx /2013, de xx de xxx, el centre en el qual els alumnes realitzen les pràctiques reuneix els requisits següents: projecte educatiu i un grup de monitors i monitores estable que treballen en equip; director/a de pràctiques que disposa del diploma de director d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil o altra titulació oficial equiparable de l’àmbit de l’educació en el lleure; grup d’infants o de persones joves estable, d’una franja d’edat d’entre 3 i 20 anys amb diferència d’edat mínima entre el monitor/a i el grup d’infants de 3 anys i la durada de les activitats és suficient per avaluar el procés educatiu de l’alumne; instal·lació juvenil inscrita al Registre d’instal·lacions juvenils de l’òrgan competent en matèria de joventut amb una activitat anual estable; el personal del centre es compromet a ajudar l’alumne/a a créixer humanament i tècnica, exercitant de forma tutelada els aprenentatges teòrics rebuts; en el cas que les pràctiques es facin en un grup on, com a mínim, el 90% de les persones tenen una discapacitat intel·lectual, aquest grup disposa d’un projecte educatiu de lleure.

Població

Signatura de la persona representant legal de l’entitat

Data

Segell de l’entitat

Comunicació de la Direcció General de Joventut a la persona sol·licitant - Us informem que, d’acord amb l’article 35 de Llei 26/210, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, s’entén per declaració responsable el document subscrit per la persona interessada en què declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts en l’article 3 de l’Ordre BSF/ xxx /2013, de xx de xxx, pel qual s’estableixen els programes dels cursos de formació de monitor/a i de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. La presentació de la declaració responsable faculta la Direcció General de Joventut a verificar la conformitat de les dades que s’hi contenen sempre que sigui possible, o bé a efectuar el requeriment de documentació quan resulti necessari.

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 83 Fax 93 483 84 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 24/07/2012 Última modificació: 16/07/2013

7. Fitxa de pràctiques Objectius i funcions • • •

Informar i deixar constància documental del centre/lloc on l’alumne farà les pràctiques (nom de l’entitat/empresa, dades de contacte, representant legal, etc.). Informar de les dades relatives al desenvolupament de les pràctiques (lloc, tutor, calendari i horaris, tasques, etc.), i testimoniar que es compleixen les condicions establertes. Que l’alumne estigui informat de les condicions de les pràctiques, expressi el seu consentiment i tingui la informació de contacte davant de qualsevol incidència que pugui sorgir.

És un document imprescindible, tant per establir contacte amb el centre de pràctiques com per a l’avaluació de l’alumne. Se n’emetran dos exemplars, un per a l’alumne (què mostrarà al tutor de pràctiques) i un altre per a l’escola en la qual segueix el procés formatiu. Dades mínimes que ha de contenir -

-

Tipus de curs (M, D, MAdaptat) Dades de l’alumne/a: o Nom i cognoms o Telèfon/s de contacte Dades de l’escola: o Tutor/a de l’alumne/a a l’escola (responsable del curs) i dades de contacte (telèfon i correu electrònic) Dades de l’empresa/entitat/centre que acull l’alumne/a de pràctiques: o Nom Dades i condicions del centre de pràctiques: o Lloc on es desenvolupen: adreça i població o Franja d’edat dels infants i joves del centre o Programa de l’activitat que es farà o Calendari i horari de l’activitat que es farà o Tutor/a de pràctiques (que ha de ser un director/a titulat/ada) i dades de contacte (telèfon i correu electrònic) Signatura o segell de l’EELIJ que permeti acreditar que l’escola ha estat informada del lloc de pràctiques i n’accepta les condicions. Signatura i/o segell del responsable de l’empresa/entitat de pràctiques o del director/tutor de l’alumne/a. Signatura de l’alumne (de conformitat amb les condicions de les pràctiques). Data.

Dades opcionals o o o o o

Tipus (M/D/altres) i codi del curs. Tipus d’activitat en què l’alumne fa les pràctiques (colònies, casals d’estiu, campaments, ludoteques, menjadors, etc.). Descripció de les tasques/feines que desenvoluparà l’alumne/a. Observacions. Breu descripció de la normativa que regeix per a l’etapa de pràctiques.

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 24/07/2012 Última modificació: 16/07/2013

Model:

Fitxa individual de pràctiques Tipus de curs (M, D, MAdaptat)................ Nom i cognoms de l’alumne de pràctiques................................................... Telèfon/s de contacte de l’alumne de pràctiques..................................................

Nom de l’empresa/entitat/centre que acull l’alumne de pràctiques.................................................. Lloc on es desenvolupen les pràctiques (adreça i població) .................................................. Franja d’edat dels infants i joves de l’activitat.................................................. Programa de l’activitat de la qual es faràn les pràctiques (enganxat). Calendari i horari de l’activitat de pràctiques (enganxat). Tutor/a de l’alumne/a al centre de pràctiques, que ha de tenir el títol de director/a d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil.................................................. i dades de contacte (telèfon i correu electrònic) .................................................. Tutor/a de l’alumne/a a l’escola.................................................. i dades de contacte (telèfon i correu electrònic) ..................................................

Signatura del tutor de l’alumne a l’escola

Signatura del tutor de l’alumne al centre de pràctiques

Signatura de l’alumne

Data

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 16/11/2012 Última modificació: 16/11/2012

8. Certificat de pràctiques Objectius i funcions Document per mitjà del qual el/la tutor/a de pràctiques avalua l’aptitud de l’alumne, en funció de l’actitud i les capacitats demostrades, a través de l’avaluació per competències. Amb aquest document, emès en finalitzar el període de pràctiques, el tutor/a certifica si l’alumne es considera apte, i justifica la seva decisió amb un informe d’avaluació. El centre de pràctiques farà arribar el certificat de pràctiques a l’escola o al tutor de l’alumne. Dades mínimes que ha de contenir -

Dades identificatives del / de la responsable o tutor/a de pràctiques de l’alumne, que obligatòriament ha de ser el responsable de l’activitat, i ha de tenir el títol de director/a d’activitats de lleure infantil i juvenil. Han d’incloure: o Nom i cognoms o DNI/NIF o Número de títol de director/a. En cas que siguin títols expedits per altres comunitats autònomes, s’haurà d’adjuntar la còpia del títol o diploma al lloc corresponent del TITUS.

-

Dades identificatives de l’alumne. Han d’incloure: o Nom i cognoms o DNI/NIF

-

Dades del centre, el període, el lloc i les característiques de les pràctiques: o Lloc on es desenvolupen: adreça i població. o Indiqueu si hi ha alguna diferència o canvi respecte de la informació recollida a la fitxa de pràctiques

-

Valoració final de l’alumne (1 - capacitats provades, 2 - assistència, 3 - actitud, 4 - perfil per fer la tasca ) (apte / no apte). Informe d’avaluació (justificació de la valoració final). Signatura del director/a de pràctiques. Segell del centre. Data.

-

Dades opcionals -

Guió on s’expliquin les instruccions que cal seguir per omplir el certificat i els conceptes o criteris emprats en l’avaluació de les pràctiques.

-

A les dades identificatives del responsable/tutor/a de pràctiques de l’alumne: o Dades de contacte (adreça, telèfon, correu electrònic) o Escola que ha expedit el títol o Data d’expedició del títol

-

A les dades identificatives de l’alumne:

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 16/11/2012 Última modificació: 16/11/2012

o o o o

Data de naixement. Adreça, telèfons i correu electrònic. Codi del curs. Nom del tutor/a de l’etapa lectiva.

-

On consten el període, el lloc i les característiques de les pràctiques: o Tipus d’activitat en què l’alumne ha fet les pràctiques (colònies, casals d’estiu, campaments, ludoteques, menjadors, etc.). o Nombre de participants. o Equip educatiu.

-

Els diferents apartats de l’informe d’avaluació es poden puntuar individualment.

-

Una valoració final, general i qualitativa, a càrrec del tutor de pràctiques, que reculli aspectes no valorats en els apartats anteriors.

-

Una valoració dels aspectes que s’han de millorar.

-

Vistiplau del responsable de l’escola (signatura) d’educació en el lleure.

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 30/11/2012 Última modificació: 30/11/2012

9. Informe d’avaluació de la memòria de pràctiques Objectius i funcions Document per mitjà del qual un/a professor/a o el/la tutor/a del curs avaluarà la memòria de pràctiques elaborada per l’alumne. Amb aquest informe i el certificat de pràctiques, l’escola avalua tota l’etapa de pràctiques. Dades mínimes que ha de contenir -

Dades del curs: o Monitor o director o Codi del curs o Dates del curs

-

Dades de l’alumne/a: o Nom i cognoms o DNI/NIF o Centre on ha fet les pràctiques

-

Dades bàsiques de la memòria: o Nom i cognoms del tutor o professor que l’avalua o Signatura del tutor o professor que l’avalua o Convocatòria o Valoració final o Data

-

Informe d’avaluació (justificació de la valoració final): o Es farà tenint en compte les recomanacions que es formulen en aquesta guia a l’apartat de l’avaluació.

Dades opcionals -

Dades de l’alumne/a: o Nom del tutor de pràctiques o Adreça, telèfon, correu electrònic

-

Dades bàsiques de la memòria: o Data de presentació o Data de correcció

-

Indicacions per donar a l’alumne sobre aspectes a millorar, apartats que caldria repetir, etc.

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 16/11/2012 Última modificació: 16/11/2012

10. Acta d’avaluació del curs Objectius i funcions Document que deixa constància de les qualificacions que han obtingut els alumnes inscrits en un curs determinat. Ha de contenir les qualificacions de cadascuna de les etapes i la final. Dades mínimes que ha de contenir -

Nom de l’EELIJ Curs (M / D / ...) Convocatòria Data de celebració del claustre / sessió d’avaluació Lloc (població) Signatura del responsable / director de l’EELIJ Signatura dels membres del claustre de professors que han intervingut en el procés formatiu Segell del centre Llista dels alumnes, amb la informació següent: o Número d’ordre (1, 2, 3, 4...) o Cognoms i nom de l’alumne o DNI/NIF de l’alumne o Qualificació de les diferents etapes / mòduls formatius / unitats formatives / unitats de competència (capacitat, assistència, actitud i perfil per fer la tasca) o Qualificació final (Apte / No apte)

Dades opcionals -

Dates d’inici/final del curs Durada del curs (hores totals) Apartat d’observacions per a cadascun dels alumnes Apartat d’observacions globals del curs/grup Per cada alumne, les etapes / mòduls formatius / unitats formatives / unitats de competència que tingui pendents

Models i formularis del Departament d’Educació: http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educacio/PCentrePrivat/PCPInici/PCPDocumentacioAcademica

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 16/11/2012 Última modificació: 16/11/2012

11. Avaluació de l’activitat docent (alumnat) Objectius i funcions Document anònim per mitjà del qual els/les alumnes de l’escola valoren els aspectes qualitatius i quantitatius de les sessions d’un curs, posant especial atenció a la relació professor-alumne, la qualitat dels continguts, els aspectes organitzatius, els recursos disponibles i altres aspectes genèrics. Es pot fer l’avaluació sessió per sessió, per assignatures o bé una de global en finalitzar el curs. És un document molt recomanable de cara a l’establiment de processos de millora i avaluació de resultats, que permet fer un seguiment de la tasca de cadascun dels professors. Dades mínimes que ha de contenir -

Identificació de la sessió/curs: o Curs (M/D) i codi o Data o Sessió1 o Professor/a o assignatura2

-

Valoració detallada:3 o Continguts (adequació i nivell) o Metodologia o Professorat (valoració de la tasca del / de la tutor/a o professor/a) ƒ Coneixements (nivell i adequació) ƒ Relació amb els alumnes ƒ Acessibilitat ƒ Utilització dels recursos o Aula/instal·lacions o Recursos materials o Organització (inscripcions, horaris, puntualitat, informació facilitada, etc.) o Participació del grup

-

Valoració global i observacions:

Dades opcionals -

Propostes de millora

1

Només en cas que es faci una avaluació de cada sessió. Només en cas que es faci una avaluació per professors o assignatures. 3 Qualitativa, cuantitativa o totes dues. 2

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 16/11/2012 Última modificació: 16/11/2012

12. Avaluació de l’activitat docent (professorat) Objectius i funcions Document per mitjà del qual el/la professor/a de l’escola valora els aspectes qualitatius i quantitatius de les sessions d’un curs, posant especial atenció a l’interès, la motivació i la participació del grup d’alumnes, la relació professoralumne, la percepció sobre el nivell d’aprofitament de la sessió, la metodologia emprada, els continguts, les instal·lacions i altres aspectes genèrics. Es pot fer l’avaluació sessió per sessió, o bé una de global en finalitzar el curs. És un document molt recomanable de cara a l’establiment de processos de millora i avaluació de resultats. Dades mínimes que ha de contenir

1 2

-

Identificació de la sessió/curs o Curs (M/D) i codi o Data o Sessió1 o Professor/a

-

Valoració detallada2 o Horaris: ƒ Hora d’inici ƒ Hora d’acabament ƒ Incidències o Infraestructura/instal·lacions: ƒ Aula ƒ Recursos (audiovisuals, material didàctic, fotocòpies, dossiers, etc.) o Valoració del grup d’alumnes: ƒ Motivació/interès ƒ Participació ƒ Puntualitat ƒ Respecte a les normes i a les persones o Grau d’aprofitament del contingut: ƒ S’ha pogut impartir tot el contingut programat? ƒ Grau d’aprofitament demostrat pels alumnes o Relació amb els alumnes: ƒ Cordial/distant, etc. o Metodologia emprada: ƒ Descripció de les tècniques utilitzades (treball individual, treball en grup, exposicions orals, audiovisuals, etc.) o Aspectes organitzatius (interns i externs): ƒ Elements de l’organització a millorar (horaris, instal·lacions, programació, activitats, etc.)

-

Valoració global i observacions

Només en cas que es faci una avaluació de cada sessió. Qualitativa, cuantitativa o totes dues. Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


R/N: B0224/G0212 N-EELIJ 16/11/2012 Última modificació: 16/11/2012

Dades opcionals -

Indiqueu si hi ha algun alumne que destaca per algun motiu o Nom de l’alumne

-

Propostes de millora Signatura del / de la professor/a

Calàbria, 147 08015 Barcelona Tel. 93 483 83 33 Fax 93 483 83 00


Guia monitors i directors en el lleure