Page 1

w ....._

...1

""' · -Za2

uu

~~


en w en

-aen:

<(

u

"d'

(7) (7)

~

~

e

'1"""

Q)

(1)

Q)

"' e ...

Q)

- ~

~

.e ::S ...., CJ , _o

"'

'1"""

(!) c.o

-1

en w

~ w

"'eo

a:

> ><

-2

u en w

-1


L'edició d'aquest !libre ha estat possible gracies a la col ·laboració de:

~

":A:" _,

1~~ !f,"'~

~~~~""

~~~..e;

I r.n~ deA ' Sabadell

JUntament

@

Banc ~~badell

~2 Caixa de Sabadell

[111

, General1ta1 de Catalunya

~

I':J Departamen t de la Pres•dénc1a Secretaria General de I'Esport D ~r ecc•ó General d e I'Espo rt

rH Al iT7AC IÓ: 84 Disseny i comunicació SL. Roger de Flor, 24. 08205 Sabadell. Tel 726 04 13 IMI'I II .BSIÓ: Costoll or Gral

DIPÓSIT LEGAL: B-31583-1994


Sumari Pag. Presentació del president de la U.E.S. Josep lbars Botanch ...... .. ...... Presentació de I'Aicaldia. Salvador Boada i Guardia.. ..... ... .... ........... .. ltinerari de la XV Ronda Vallesana. Ramon Gotés ............ ........ ........ .. El poble de Vacarisses. Josep M. Farrés Trias. .......... ..... ...... .... .... .... .. Les masies del terme de Vacarisses. Joan Valls i Pueyo .... ... ...... ...... El primer marques de Castellbell, un refugiat a Vacarisses. Joan Valls i Pueyo .. ........ .... ...... ....... ............ Josep Amat i Junyent. Joan Valls i Pueyo ............ .... .. .... .. ....... ............ El virrei Amat. Josep M. Farrés Trias ......... .... .. ..... ..... ...... .. ........ ....... ... . Llegendes i cabories: la potada de Donya Guilleuma. Jacint Elies .. . Llegendes i cabories: en Pere Seró . Josep M. Farrés Trias ............ ... El Dr. Miquel Crusafont, un estiuejant singular. Pe re Boix i Puig ..... El Casal. Josep M. Farrés Trias .... .. ....... ..... ...... ...... .... .. .................... ..... Descobrir Vacarisses. Frederic Sagués .... ...... .......... ..... ...... .... ............ El carrer de Barceloneta. Josep M. Farrés Trias. ... ...... ....... ..... ...... ...... L'església de Sant Pere de Vacarisses. Josep M. Farrés Trias ..... ..... El clima mediterrani de muntanya baixa: Vacarisses. Dani Ramírez. ... ........ ............... ... ..... Fonts de Vacarisses. Josep M. Farrés Trias ..... .......... ... .... ...... ..... .. ..... El cingle (himne de Vacarisses). Sebastia Codina i Padrós. ..... ..... ..... Auca de Vacarisses. Antoni Flotats i Al ex Ribó ..... ...... .... .. ... ............ .. .. Fuga~ historia de la masia de I'Obac. Josep M. Farrés Trias ... .... ...... A Vacarisses. Poesía deis anys 50, d'autor desconegut.. ..... .. .. ............ La Vacarissana. Ferran Canyameres ......... ...... .. ..... .... ............... ....... .... La vall de Vacarisses. Jacint Elies....... ...... ...... ............ .............. ........... El castell. Josep M. Farrés Trias .. ....... .... .... ..... .... ......... ............ ...... ...... La Torreta de Vacarisses. Josep M. Farrés Trias .......... .... ........ ..... ..... El teix mil·lenari de la serra de I'Obac. Josep M. Farrés Trias.... ........ Vacarisses i l'excursionisme. Ramon Gotés .. .. ........... ................... .... .

Nota: Dibui xos cedits per Ricard Molins i Romeu

5 6 7 12 21 36 39 42 47 49 50 53 56 58 60 63 70 75 76 78 83 84 85 90 99 102 105


Presentació del president de la UES

La Ronda ja té quinze anys. Si parléssim d'una noia, qui no estaría joiós d'una filia que ha crescut, any rera any, bressolada pels qui l'estimem, en els primers passos de la seva vida. Ja se sap, en comengar, com a bona vallesana, no es va allunyar gaire deis seus indrets d'origen . Després ha anat prenent volada i, acompanyada pels seus amics de moltes entitats del Valles i de més llocs, ha anat trescant feligment, resseguint els paisatges que ens enamoren i captiven. La UES, només ha estat la llar on han fet cap els seus progenitors. 'Eis que han cercat els indrets amb grans espais, llocs desconeguts, torrenteres, obagues i masies del nostre Valles . Els que han cuidat que res no li manq4és, per aixo han fet dies de les seves nits i han captat per tal que la pubilla es passegés airosa per tots els vessants del nostre Valles, de llevant a ponent, amb vistes al mar i cap a les serres més llunyanes. La Ronda, amb els seus quinze anys, ha estat agra"ida, i la coneixen arreu . Tothom li ha donat bona acollida i també la festegen , perque no, més enlla deis nostres límits. En quinze anys, la seva petja airosa, la que deixa flaire pero no fa rastre, ha volat d'Orient a Occident, ha passat per Sant Lloren¡;;, Sant Cugat, Sentmenat, Gallifa, Canoves, La Garriga, Aiguafreda, i altres. Enguany a Vacarisses pren noves vistes cap al nostre estimat Montserrat, trepitjant les terres vermelles deis darrers contraforts de I'Obac, el qual ens dóna novament la benvinguda a tots els que aprofitarem la tardar deis dies escurgats, amb una sortida fresquívola i atraient, un migdia assolellat si és del cas, i una tarda per allargar-la en una caminada de companyonia amb tots els joves, els menys joves, els que corren i els que anem al pas de seguir el nostre paisatge que ens fa estimar cada vegada més la nostra Ronda. Amb l'esperit i la il -lusió deis que hi han treballat perque tots en pugueu gaudir, només el desig que en compartiu el plaer en una nova edició dedicada, com sempre, als delerosos de coneixer el nostre Valles en el respecte i la complaenga de passejar amb els amics per la nostra terra. Josep lbars Botanch President de la UES

5


Presentació de l'alcaldia

Vacarisses acollira aquest any per primer cop la Ronda Vallesana amb la seva XV edició. Fet important per a la nostra població i per a la resta de la comarca, ja que s'aprofita una marxa excursionista per donar a coneixer uns indrets i una natura que pera molts és desconeguda. El nostre poble es troba al Valles Occidental, al límit amb les comarques del Bages i del Baix Llobregat. La població de dret, a 1 de gener de 1994, és de 1.378 persones, si bé en epoques estiuenques i caps de setmana la població sobrepassa les 15.000. L'extensió del nostre terme municipal és de 40,54 Km 2 • Les comunicacions amb la resta de les comarques són mitjan9ant !'autopista A-18 i l'autovia BP-1213 de Terrassa-Manresa, a més de l'antiga carretera de Gracia a Manresa. Comptem amb l'estació de ferrocarril de la RENFE, que es troba a pocs quilometres del nucli urba, i el baixador de Torreblanca. Com a notes historiques podríem destacar el castell del Virrei Amat, on va néixer Manuel d'Amat, virrei del Perú. L'any 1021 apareix el primer document en que es parla d'aquest castell. Als afores del poble hi trobem la Torrota de Vacarisses, que data del segle XI. A indrets com I'Obac s'hi emplacen les ru·ines de la casa vella de I'Obac, també dignes de destacar. Vacarisses també es caracteritza per les seves testes i tradicions que se celebren durant tot l'estiu . Aprofitant aquest espai , vull donar les gracies a l'organització d'aquesta magnífica Ronda Vallesana, i també desitjar a tots els visitants que vinguin a coneixer el nostre poble en motiu de la participació en l'esmentat acte que no deixin de tornar.

Salvador Boada i Guardia Alcalde de Vacarisses

6


ltinerari de la XV Ronda Vallesana

La sortida és a Vacarisses, a 382 metres sobre el nivel! del mar, a la plac;:a Major. 0.00 0.00 Agafem el carrer Alfons Sala i després seguim pel carrer de can COdo!, que puja. Tenim cases a la dreta, i a !'esquerra una alta paret de pedra que tanca la propietat de can Domemec. A totes les cases, des de la sortida, hi ha el nom antic de la casa escrit en peces de ceramica. Sortim del poble. A la dreta hi ha una gran bassa que recull l'aigua que baixa deis cingles. Al poble en diuen el lago de can Domenec. A sota del camí hi ha la masía. Passem per l'antic camí del Racó d'en Rambla, que va pujant entre parets de pedra de les antigues vinyes , per bosc de pi blanc amb algunes alzines. Passem un repla i travessem un camí. Anem pujant, passem per sota d'una paret que reforc;:a el camí, que fa un gir cap a la dreta. 0.15 0.15 Coll del Lleonard, a 460 metres. Cru"illa de camins. Seguim cap a la dreta pel carener, primer planers i després pujant, i deixem un camí a la dreta. 0.1 O 0.25 Bifurcació. Seguí m perla dreta planers pel pla de les Bruixes. 0.05 0.30 Arribem al caire del cingle Petit, a 542 metres. lmpressionant estimball, amb una vista aeria del poble, que és a sota mateix, i panerames amplis fins a Montserrat. Tornem enrere fins a la bifurcació, seguint per la dreta i deixant un corriol a la dreta. A !'esquerra del camí destaquen uns quants pins pinyers . Abunda l'arboc;:, altres matolls i algunes alzines. Bona panoramica de la serra de I'Obac. 0.15 0.45 Coll de la Moreneta, o la Roquera, a 522 metres. A la dreta deixem el camí que baixa cap al poble. Pugem pel roquetar, que fa graonades, fins arribar a una canal aixaragallada, per on puja el camí fins al cim del cingle Gros, el més alt de la cinglera, 592 metres. Girem cap a la dreta per un corriol que va planer entre roca i vegetació de pi blanc amb sotabosc de ginebres, estepes, brucs i romaní. Després en seguim un que segueix per la dreta baixant pel bosc fins a arribar a la cinglera. Garrics entre la roca. 0.1O 0.55 Som a la cinglera del cingle Gros, també impressionant amb les seves altes parets. Vista aeria de la barriada de la Barceloneta i panorama extens. Tornem amunt cap a la dreta de la cinglera fins a

7


"'a: ~

>-

íila: a: ~

:::>

x

a:

"' Vacarisses, any 1976

trobar el comenc;:ament d'una pista. 0.05 1.00 Pugem una mica i deixem a !'esquerra el camí que baixa del cim . Continuem pel carener, amb bons panorames. Deixem una pista a !'esquerra. A sota a la dreta, i més avall del cingle on passem , hi ha el cingle Moliner, separat del carener. Collet i pujada. 0.15 1.15 Pla dalt del carener. Tornem a baixar fins a un collet, una altra vegada, com a les muntanyes russes. 0.05 1.20 Entrem ara a la part obaga on domina l'alzinar. Bifurcació. Deixem a la dreta la pista que puja i continuem per l'alzinar, amb espessos bardissars a les torrenteres. Destaca un alt pi blanc entre altres, alguns roures. Domina l'espessor del bosc, l'alzinar. 0.15 1.35 La pista gira avall per !'esquerra en un revolt, i deixem a la dreta un corriol que mena a la font del Roure Monja. Molt ben arreglada amb uns pedrissos, pero escassa d'aigua. A la dreta tenim el torrent del Roure Monjo, on hi ha una espessa vegetació; destaca l'ufanor deis boixos. 0.1 O 1.45 Gran roca i arribem a una esplanada amb altes pinasses. És el pla deis Bullidors. És tocant la riera, al lloc on s'ajunten els torrents del Roure Monjo i el del Teix. Un camí travessa la riera cap al torrent

8


0.05 1.50 0.05 1.55

0.1O 2.05

0.1O 2.15

0.15 2.30

0.15 2.45

0.1 O 2.55

0.1O 3.05 0.1O 3.15

del Teix . Bifurcació. Girem cap a !'esquerra, deixant la pista que travessa la riera, on hi ha vegetació de canyissos. Deixem una pista a !'esquerra. Un bonic ginebró destaca ran de camí. Terreny de roca i terra argilosa. Agafem un corriol que baixa perla dreta pel rocam fins a la riera de les Vendranes. Petits gorgs i salts amb el llit de roca. Davant d'una alzina grossa continua el corriol , que puja i segueix planer per sobre la riera entre alzines grosses i marges de pedra. Balmes a les roques del costat de la riera. Abans d'arribar a un hort, girem a !'esquerra per un corriol que baixa per una graonada de roca i espessa vegetació d'arbusts. Passa pel costat d'una grossa roca, i al torrent hi ha la font de les Vendranes. Tornem enrere fins a l'hort, on hi ha un gros salze , i a continuació una monumental alzina. Les Vendranes, masia situada al mig de la vall del mateix nom, i cru"illa de camins . Seguim cap a la dreta per davant de la casa. 1girem cap a !'esquerra per la pista que passa pel costat de l'era, pujant per bosc de pi blanc. Deixem una pista a !'esquerra. Collet i trau per on baixa la pista. La deixem pujant per !'esquerra cap a un serrat, entre arbor;:os, ginebrons i romaní. Panoramica de cara a Montserrat. A la dreta, a l'altra banda del torrent, veiem les ru·ines del Cortopio, arrecerades entre el bosc. Baixem per un carener pel bosc, i per una graonada de roques, fins a arribar a una pista. Tenim enfront les ru"ines del Lleonard sobre la riera, enlairades. Seguim per la dreta per la pista fins a trobar un camí que baixa per !'esquerra i travessa el torrent del Cortopio, o deis Oms. Tornem a trobar la pista que passa per sota d'un rocam abalmat. Deixem la pista baixant cap a la riera, per un camí que la travessa entre pollancres, i entra a un obac bosc penjat sobre la riera que fa un engorjat. Pla de pollancres i una mica més enlla agafem el camí que baixa. Arribe m a un camp i un pla amb pollancres. Gire m cap a !'esquerra pel costat de la riera de llit pedregós. Congost amb altes parets i roques grosses a la riera . Al final del congost hi ha un embassament, i la pista travessa la riera de can Codo!. Vegetació de ribera amb canyissos i gatells. A la dreta deixem la pista que puja a can Codo! que tenim a sobre. Bifurcació. Seguim per !'esquerra aval! , cap a un camp. Abans d'arribar a la riera agafem un corriol a la dreta, on trobem el molí de can COdo!. L'edifici amb volta de pedra esta relativament bé. Encara hi queda una mola de pedra, les altres se les van emportar. Hi ha la data de 1779 sobre una pedra. Travessem la riera. Pugem pel bosc fins a arribar a una pista.

9


~

r::i....~ ,, t";.J...--:t..._

$¡,"'"'&

t'l't'f

0.15 3.30 Seguim avall tenint la riera a sota, on hi ha les restes de la resclosa d'un altre molí. Tornem a travessar la riera de can Codo!, que sera el punt més baix de l'itinerari, 300 metres. Seguim per la dreta i deixem una pista a la dreta. 0.1 O 3.40 A la vora d'un monumental roure, i entre alzines, roures grossos i un om , hi ha la font de Sanana. Hi ha una gruixuda llosa de pedra, que pot servir de banco de taula. Tornem enrere i per última vegada travessem rieres. Deixem a !'esquerra el camí del molí. A la dreta deixem una pista, i al davant veiem una gran masia. És can Sanana; situada a dalt d'un carener a 400 metres, és un bon mirador de cara a Montserrat. No arribem fins a la casa. Prop d'una monumental alzina, i un llorer gros, deixem la pista que hi va. 0.15 3.55 Seguim per un camí que va per l'obaga, amb bones vistes sobre can Codo! i la riera, amb el fons la serra de I'Obac. 0.1O 4.05 Callada i carener de terreny argilós. Gran esplanada amb pins i savines . El camí segueix per !'esquerra, i s'ajunta amb un corriol que baixa en un petit collet, seguint avall pel bosc. 0.15 4.20 Can Vives, gran masia. Seguim per la pista que surt de la casa, cap a !'esquerra. Filera de ruscs d'abelles a !'esquerra; passem el torren! de can Vives, i deixem la pista. Seguim per un corriol que puja per !'esquerra, pel bosc on abunda el romaní. 0.1O 4.30 Roques i grao nada. Raconada amb alzines i roures lligats per les he ures. 0.05 4.35 Callada i carener de roca. Torre electrica. Seguim amunt cap a la dreta, pujan! per una graonada, i arribem a la Torreta.

10


0.05 4.40

Situada al cim d'un turó, a 438 metres, la Torrota, antiga torre de vigilancia, és un mirador excepcional, ja que domina molt terreny. La panoramica de Montserrat és grandiosa. Tornem aval! fins al rocós coll, baixant perla dreta pel camí que passa entre el rocam . 0.15 4.55 Arribem a un pla seguint per la dreta, per camps erms, amb algunes alzines . Arribem a la carretera i les primeres cases de Vacarisses. La travessem baixant entre cases, passant pel costat d'una pista de tennis, girem a la dreta i baixem cap el torrent. Passem per davant d'una casa amb finestres blanques, i seguim amunt pel carrer de Sant Josep. Agafem un corriol en direcció als anomenats horts de cal Ferminet, pugem en direcció al poble passant per sota primer i pel costat deis col ·legis, ara provisionals barracons metaJ.Jics, carrer de Salvador Badia; d'aquest lloc estant podrem contemplar els cingles que durant la primera part de la ronda hem pogut trepitjar. Passem per sota l'edifici de la fabrica, creuem la carretera i pugem pel carrer Torrota, i arribem a la plac;:a Major.

Ramon Gotés

11


El poble de Vacarisses Prehistoria Situada a la part baixa del rocam de la carena de Torrella, perla banda de la masia del Mimó, trobarem la cova deis Lladres. En excavacions efectuades hi trobaren un atuell o vas que hom suposa d'origen neolític, i restes humanes que fan suposar que més que d'un habitat es tractava d'una cova o fossa sepulcral que podria remuntar-se a l'edat prehistorica de 3000 anys a.de C. És de creure que la cova deis Lladres, amb caracter científic, fou descoberta per un grup d'excursionistes de Santa Perpetua de Mogoda, els quals hi practicaren excavacions. Més tard, prova la sort d'explorar la cova deis Lladres de Vacarisses el Centre Muntanyenc de Recerques d'Oiesa de Montserrat i potser, amb un afany més minuciós, continuen l'excavació del subsol de la dita bauma i els afloren peces arqueologiques com les que publiquem.

Col/arel fet de variscita de tons grocs i verds, possiblement de minerals impregnats de sulfats de coure i d'alumini, que ti donen color verd turquesa a manera d'ágata, possiblement de descendéncies orientals.

12

Collar de Cardium fet de molts enfilalls de volanderes de cerámica, treballa! amb algun objecte calcáric. Aquest collar és de 1/arguissimes dimensions.


S'ha de fer esment de ceramica montserratina, perque aquestes peces són de la mateixa versió que les trobades a les coves del Salnitre, de Collbató. Com ja hem dit, aquestes troballes pertanyen al període neolític, epoca en que la humanitat ja coneix la cultura del poliment de la pedra i ja construeix algunes eines d'aquest material per treballar i, per tant, l'home ja té coneixements basics de la feina agrícola i ramadera i fa ús d'aquestes eines polides. Direm que aquesta important era de neolitització arriba a Catalunya entre 5000 i 3500 anys a. de C. Hem comen<;:at dient que la cova deis Lladres més que un habitat fou una tomba o sepulcre de fossa, on s'enterrava el cadaver en forma fetal o arronsat, al costat del qual es posaven les ofrenes, objectes d'aquestes troballes, per tal que el mort en fes ús, d'acord amb les seves creences, de la mateixa manera que quan vivia. També ens consta que hi foren recollides algunes puntes de sílex. Amb els conceptes exposats, creiem que els vacarissencs estaran joiosos de saber que, fa 6.000 anys, pel que avui és terme del poble, malgrat no estar inscrit a cap fogatge, ja s'hi passejava l'home neolític, que, generalment, vivia en poblats a l'aire lliure.

Gimesi del nom de Vacarisses Les notícies historiques sobre l'antic terme de Vacarisses comencen a mitjan x, quan es va fundar el monestir de Santa Cecília de Montserrat, el primer de la Muntanya, vers l'any 945. El privilegi de confirmació de béns que el rei franc Lluís va donar a l'abat Cesari i al monestir de Santa Cecília el 5 de desembre de 951 dóna la primera notícia sobre el terme, en dir que el comte Borrell havia donat a Santa Cecília l'església de Sant Fermí -quod est in Vachericia~. o sigui «que es troba a Vacarisses». Es tracta evidentment de l'antiga parroquia de Rellinars, la de la lapida romana aleshores i fins l'any 1878 depenent de Vacarisses. Un document de l'any 967 precisa que Vacarisses tenia un ampli terme ben delimitat que tocava per la banda del migdia amb el terme de Cama o d'Oiesa, puix que en donar els esposos Eigifredus i Guila el castell de Cama amb l'església de Sant Pere Sacama, al monestir de Ripoll, diuen que termeneja a tramuntana amb el comtat de Manresa o amb el terme de Vacarisses. " Ve/ in termino de Vacaricas>> . Altres notícies ens diuen que l'any 991, el comte de Barcelona, Borrell, va cedir al convent de Santa Cecília un alou o terra que posse·ia en el terme de Vacarisses i que l'any 996, el jove <<TEDGEX» o «TITQON >> va ingressar com a monjo de Santa Cecília de Montserrat, a la qual va aportar com a dot la seva hisenda del terme de Vacarisses (VACHERICIAS). En el testament sagramental de Bernat de Tallaferro, que fa donació al seu fill del castell de Vacarisses, l'any 1021, consta el nom de «VACHERICES>> que, segl~

13


traduH del !latí, vol dir Vacarisses. El Diccionari Alcover-Moll considera que es tracta d'un toponim de la forma plural de «VAOUERISSA••, pastora de vaques. L'historiador Pere Catala discrepa de tal denominació, i entén que el vocable és de la mateixa línia que ••CABRISSA» (CAVALLERISSA), o sia, lloc de guardar vaques, cabres o cavalls. També hom opina que podria ésser per !'existencia de << VAOUES-RISSES» , o sigui de pel arrisat. En Ferran Canyameres explica una llegenda d'un rei que escollí aquest paratge sanitós per veure si hi recuperava la salut el seu fill malalt, i que va ter construir al costat del castell una estable de vaques lleteres que procuraven la llet destinada al príncep i que, havent-n'hi una de pel arrissat, a la qual distingien amb el nom de <<VACA-RISSA», el poble acaba donant a la toponímia local el nom de Vacarisses. Una altra llegenda ens diu: el castell, segons la tradició, havia estat un castell del senyor de Vacarisses, el qual porta un gran ramat de vaques de moreria, on ana a matar moros, i ell fou el que introduí a Catalunya les vaques i la seva producció. D'ací ve el nom de la població d'aquesta primitiva senyoria de Vacarisses, i també la vaca a l'escut heraldic de l'esmentat poble. Cal pensar que el cognom catala Vacarisses continua existint avui, igual que en el temps deis primers Montcades, que ja hem manifestat, i en un mapa del Vacarisses és un poble viu i terme del castell de Terrassa el nom del poble de Vaen desenvolupament. La vicarisses hi resta inscrit i !linda amb la ratlla termenal sualització de l'escut ha de de la ciutat d'Egara, segles IX al XI, i un comentari diu: ser el resultar d'una imatge duradora, actual i facilment <<El terme de Terrassa puja pel Llobregat amunt i entra reconeixedora. just al terme de "Vaquerices" i "Coll del Bram"». Últimament ha arribat la següent etimologia del nom de Vacarisses. L'escriptor J.M . Faura refusa que el nom provingués d'una suposada pero inexistent explotació de bestiar vaquí al terme, i atribueix el nom a uns fets histories. Durant molt de temps, Vacarisses i Rellinars depengueren del mateix senyor. Segons !'autor mencionat, al terme de Rellinars hi havia una masia anomenada ••La Vacarissa», i que actualment es diu <<La Boada». Els qui hi vivien exercien la castellania o batecia deis dos termes. Seguint aquesta hipotesi, la unitat d'ambdós hauria pres el nom primitiu de la masia. Aquesta opinió la pot abonar la donació que feu Lluís el Pietós al monestir de Santa Cecília, l'any 951, que compren l'església de Sant Fermí, que es troba a Vacarisses (segons el criteri que els dos termes estaven units). Aquesta església no és altra que l'antiga parroquia vella de Rellinars, edificada sobre un temple roma i molt anterior a la de Sant Pere i Sant Feliu de Vacarisses. En fundar-se més tard la parroquia de Vacarisses, calgué diversificar el nom de les dues parroquies i la de Sant Pere i

14


Sant Feliu prengué el nom de Vacarisses . Hem de fer constar que també, més modernament, I'Ajuntament de Barcelona ha donat el nom de Vacarisses a un carrer d'aquesta ciutat, al barri de les Roquetes. Per arribar a una conclusió, creiem que no hem d'allunyar-nos gaire del fet que el nom que ens ocupa prové del vocable «VACA>> i així, com hem dit abans, ho confirma l'escut de la localitat que, de temps immemorial, ostenta la figura d'una vaca. Per una possible relació amb el nostre poble, transcrivim la definició que fa el Diccionari PAL·LAS del nom de VACARISSA O VACARIS (de l'iuab BACARI O Bovi) , que significa un objecte que és de pell adobada de bestiar boví, o sia treballat a base de pell d'animal d'aquesta naturalesa o especie . Per tant, també pot tenir relació amb la paraula VACA, com a element de !'especie bovina.

La formació del nucli urbe

(f) <(

0: ';" (f)

·W

a: a:

;E

::>

x a: <(

Vacarisses, nucli urba

Seria difícil analitzar la formació de Vacarisses com a poble o nucli urba. Nosaltres interpretem que si en el segle x1ja es parla de !'existencia del castell, el poble tarda a formar-se com a focus al seu entorn . Malgrat aquest criteri, una cronica de l'any 1359 acredita que el castell de Vacarisses tenia ja 48 toes, cases o famílies, i l'any 1365 compta amb 72 toes.

15


Com deiem parlant del castell, un document de l'any 1428 acredita que la parroquia de Vacarisses fou abandonada per les inquietuds existents; també advertim que l'any 1533, el vicari de Vacarisses , mossen Pere Rifardo, fa un inventari del castell ; vol dir aixo queja existia una parroquia. Ja més endavant i com a cosa més real, tenim !'existencia d'uns mapes del segle xv1 del principat de Catalunya, impresos a Alemanya, i dins de la comarca del Valles s'hi traba inscrit el nom de Vacarisses, junt amb Terrassa, Matadepera i Olesa. A part de l'església que tractem per separat, el nucli urba de Vacarisses prengué increment i fesomia propia durant els anys de 1600 a 1700, en que ja es comencen a edificar cases o toes a l'entorn del castell amb els terrenys que el senyor ofereix als seus parcers per a construir habitatges, a canvi que treballin unes terres a rabassa marta, que també els lliura i de les quals han de pagar un cens o unes «parts del fruit ». A desgrat que moltes d'aquestes terres avui ja no pertanyin al marquesat de Castellbell, tenim entes que encara estan subjectes a rendes emfiteutiques a l'esmentada noblesa. Amb tot, moltes de les cases existents, amb les reformes i restauracions efectuades, pertanyen a !'epoca del primitiu nucli urba que hem comentat. L'actual nucli urba esta dividit en el sector central a l'entorn de l'església, la plac;:a i els carrers que l'envolten, on hi ha els establiments comercials. A la part alta de la població hi ha el barri de la Barceloneta, que, en temps antic, i que nosaltres hem conegut, era com els altres sectors del poble, un barri agrícola. Avui moltes cases antigues han estat restaurades i habilitades pera estiueig o llars de repos, junt amb altres de nova planta dedicades als mateixos fins . Els veYns, molt xirois, celebren testes populars. lgnorem els motius pels quals es dona el nom de Barceloneta. Aquest nom figura en moltes barriades o nuclis separats de moltes poblacions catalanes que podríem citar. És possible que aquesta fos una de tantes; potser podria entrar en les possibilitats que els primers habitants fossin oriunds de Barcelona i haguessin volgut posar-hi el nom de la capital catalana. El barri de la Barceloneta compartia el nom de «les Casetes». A poca distancia també trobarem el barri o carrer de Montserrat, on habita una reduYda població agrícola o veYns del poble i una part d'estiuejants. La nomenclatura del barri podria atribuir-se al nom de la muntanya montserratina. A la part baixa del poble hi ha el barri de Baix o de la Font d'en Gordi. Igual que els expressats, moltes cases han perdut el caracter agrícola d'un temps i, junt amb les de nova edificació, s'ha creat el conjunt habitacle de Bon Repos. Antigament tingué malta importancia pels afers de la pagesia la casa pairal de cal Domenec, avui en desús i ocupada per habitatges particulars. Conjuntament amb les construccions locals, s'edificaren un conjunt de masies o cases de pages disperses pel terme que es dedicaren a afers agrícoles, moltes avui fora de concurs.

16


Unitats de poblaciรณ del terme municipal de Vacarisses A partir de la revisiรณ del llistat del DOGC del 20 de desembre de 1988 VACARISSES BONAVISTA CA L'OLIVA CAN SERRA ELS CAUS LA COLONIA GALL LA COMA L'EIXAMPLE LA FARINERA EL FRESNO EL PALA

L'ESTACIร“

LES COMELLES 1 LES COMELLES 11 CAN XOLES CAN FRANC LA CREU RAVAL DEL BONAIRE

EL POU GRAN TORREBLANCA 1 TORREBLANCA 11 CARENA LLARGA EL VENTAIOL POLIGON INDUSTRIAL DE CAN TORRELLA

Poble Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Urbanitzaciรณ Polรญgon industrial

NOTA: Posteriors revisions i actualitzaciรณ d'aquesta relaciรณ (Direcciรณ General d'Administraciรณ Local de la Generalitat de Catalunya) deixen de considerar la MAS/A DE CAN CASES com a urbanitzaciรณ i menys coma unitat de poblaciรณ.

Gratic del percentatge de parcelยทles del municipi que representen els diferents nuclis de poblaciรณ Recull de les dades el12 de desembre de 1992. Total parcel-les del municipi: 3989

17


Festes i tradicions Les testes populars tradicionals d'un poble són els elements més reveladors de la seva identitat: s'ha dit que l'inconscient col -lectiu es manifesta i esclata en el folklore, en la testa. D'altra banda, les testes, contrapunt de la vida i el treball quotidians, mostren les formes de vida d'una comunitat, els costums i les creences, i el seu comportament social; les testes són una de les mosfres" més vitals i expansives de la cultura popular. A Vacarisses podreu fruir de les següents testes : la Festa Major Petita, el 26 de maig, sota l'advocació de Sant Felip Neri. Antigament Vacarisses, tenia un culte arrelat al sant florentí; hi havia altar propi, que en els últims temps era administra! per «El Frare i El Xarric» . També és la diada que Gegants de Va carisses s'acostuma a celebrar la testa deis avis. Dins la primera quinzena del mes de juny, es fa la visita tradicional a la Moreneta; es puja a la muntanya, es resa una missa, es canta i el pare abat obre les portes monacal~ i el poble de Vacarisses entra a l'habitacle del monestir, conversa amb l'abat, que respon a les preguntes que se li tan, i finalitza tot fent una rotllana cantant !'Alegre adéu-siau. El mes de juliol hi trobareu la Concentració de Motos Antigues, organitzada pel Moto Classic de Vacarisses. La segona quinzena de juliol hi ha la Trobada Gegantera; la presencia majestatica deis gegants atorga a moltes testes populars una solemnitat insolita: el gegant i la geganta desfilen pels carrers, bailen i giravolten enravenats a la plac;:a de la vila al so de les gralles. A Vacarisses en tenim tres: el gegant Virrei Amat (Manel d'Amat i Junyent), la geganta Francesca (Maria Francesca de Fivaller i Bru) i la vaca, la Xula de Vacarisses. El primer dissabte i diumenge del mes d'agost Vacarisses sempre ha celebrat la Festa Major sota el patronatge de l'apostol Sant Pere. De temps molt antic al poble de Vacarisses hi ha el costum d'anar en romiatge a Sant Salvador de les Espases; aixo sol passar al final d'agost; es tracta d'una capella situada a la falda d'un turó, just al límit deis termes de Vacarisses, Olesa i Esparreguera. Durant el mes de setembre tenen lloc els tradicionals Concerts de Tardor, organitzats pel Patronat Municipal de Festes.

18


L'entorn geografic

Ul <(

¡¡: >J¡

·W

a: a:

i1

::>

x

a:

<(

Vista general de Vacarisses, anys vint

Vacarisses és municipi del Valles Occidental, al límit amb el Bages i el Baix Llobr'egat; el terme, de 40,54 km 2 , és com una gran vall de terreny molt accidentat, encarada a Montserrat. Oberta en els contraforts occidentals del massís de Sant Lloren9 del Munt i de la serra de I'Obac, davalla fins prop del llit del Llobregat. L'altura mitjana del terme és de 385 metres. Antigament formava un sol terme amb el de Rellinars . Limita amb els municipis de Castellbell i el Vilar, Rellinars, Mura, Terrassa, Viladecavalls del Valles, Olesa de Montserrat i Monistrol de Montserrat. Eclesiasticament, pertany al bisbat de Vic. Gairebé tot el terme és delimitat carenejant serralades. Aquest accidentat terrer es podria dividir en cinc valls secundaries, que, recollint les aigües deis respectius vessants, formen les rieres de Rellinars, de Can Codol i del Pala vers el nord, i, vers el sud, el torrent del Llor i la riera de Sant Jaume. Amb tot, Vacarisses ha estat sempre terra de seca. El terme era creuat per una antiga cal9ada que fou refeta pel rei Pere 111 el Cerimoniós, coma camí romeu que des de Terrassa menava,_per Coll Cardús, per l'hostal de la Casa Vella de Torrella, i per l'hostal de la Creu, ja en terme de Monistrol, a Montserrat. Cal considerar també molt antics el camí de I'Obac -avui encara terrer en part- i el d'Oiesa a la Bauma, el qual fins fa poc era l'única carretera que comunicava el poble . Ara hi ha la nova autovia i també !'autopista de Terrassa a Manresa. També, a uns dos quilometres del nucli historie, hi ha l'estació del ferrocarril de Barcelona a Lleida que, a més, disposa d'un baixador a la urbanització de Torreblanca de Montserrat. Els punts més elevats de les carenes que conformen el terme són el turó del Castell Sapera (940 m) a l'extrem nord-oriental del terme; a la serra de I'Obac el turó de la Cardina (944 m), a la part oriental. A migdia, el turó de les Guixeres

19


(564 m) i el deis Quatre Termes o del Mimó (639 m), que, juntament amb el coll del Forat del Vent (578 m) i el turó de Can Ros (628 m), formen part de la serra de coll Cardús o serra d'en Ros; a migdia, també, a la dreta de la riera de Sant Jaume, que solea la Vallfollosa, trobem el puig Ventós {594 m) i la muntanya de Sant Salvador de les Espases (413 m). Al SW el límit termenal segueix, així mateix, la carena pel turó del Roure del Vent (519 m), el coll, l'era i el pla de les Bruixes. A ponent, el termenal passa per la serra del Coll de la Portadora (361 m). A llevan! del poble de Vacarisses hi ha diversos cingles molt característics: el cingle Gran (542 m), el cingle Petit (592 m) i el del Moliner {591 m). Les característiques físiques del sol no permeten una mecanització industrial, i avui només es treballen unes 25 ha de seca i petits horts familiars. El bosc ocupa el 80% del terme, principalment de pi i alzina, en els quals hi ha ca<;a menor -conills, perdius i alguns senglars. En anys de pluges favorables s'hi cullen excel·lents bolets. Els conreus, que temps enrere havien ocupat una bona part del terme, avui han restat abandonats o el seu terreny ha estat urbanitzat. La construcció d'habitatges d'estiueig ocupa la meitat de la població activa, tola proceden! de !'agricultura. El sector de serveis és representa! per tres establiments on es pot menjar. El 1787 hi havia 659 habitants, que augmentaren fins a 986 el 1860, per causa de la prosperitat agraria. A la primeria del segle xx ja comen<;a a disminuir. El 1900 hi havia 808 habitants, el 1930, 507 i el 1960, 383. El 1970 havia augmentat a 41 O, el 1979 a 429 i el 1981 a 443 habitants. A l'estiu, la població de temporada fa que s'arribi fins a uns 15.000 habitants, aproximadament, distribu"lts en diverses urbanitzacions que hi ha per tot el terme municipal. Grafic del percentatge del padró d'habitants corresponents a cada nucli de població Padró municipal31 de desembre de 1992. Total habitants: 1.176. Mitjana edat: 39,75 anys

En data de 1'1 de gener de 1994 s'aprova la rectificació anual del Padró d'habitants d'acord amb el que estableix el Reglament de Població i Demarcació Territorial de les Entitats Locals i, ates que la Comissió Informativa havia dictamina! favorablement, !'alcalde dóna a conéixer el resum numéric d'enguany, del qual resulten les dades següents: total població de dret a 1 de gener de 1994: 1.378 habitants (718 homes i 660 dones)

Josep M. Farrés Trias

20


Les masies del terme de Vacarisses

El mas Vives

<f)

<(

~.....,

•.'(~ !

a' ~

-w

a: a:

;f :::>

x

,. • ·· ,,. •· ' ~ ··

,. n·j~'.....,.. j

"'' - '

" ·Y " , .

jiJI >WW i~

..

·' ~.,·un

1

El mas de Can Vives

El dia 7 d'octubre de 1497, Dalmau Desfar, senyor del terme de Vacarisses, va fer carta precaria a Bernat Rovira perla possessió del mas Rovira'. El dia 29 de maig de 1522, Joan Rovira, hereu del mas, vengué a Joan Ubach •• la pec,;a de terra del Casal de la Matella» 2 • Potser fou el darrer propietari del mas que portava aquell cognom , ja que, a partir del segle xvr, s'establí al mas la nissaga deis Vives. El seu primer representant fou Salvador Vives 3 , que capbreva el mas, juntament amb els seus aglevats el mas Llorensas', mas Aguilar, mas Alguell, mas Coma i mas Antiga, l'any 1564. Possiblement era fill de dit Salvador el següent propietari que apareix a la documentació, Pere Vives, que, amb el seu fill Joan, van declarar la capbrevació de l'any 1597. Únicament el mas de la Rovira estava afogat, ja que els altres consten sempre com a masos ronecs, o bé van desapareixer, com és el cas de l'esmentat mas Antiga, del qual es perd definitivament la memoria.

21

a: <


Mitjanc;:ant la declaració d'aquell any, que tingué per testimonis Pere Codol , pages de Vacarisses , i Joan Enrich, pages de Castellbell, sabem que aquesta gran propietat pagava els següents censos: 12 sous i 5 diners; 3 quarteres de civada; 1 quartera d'ordi; 4 gallines i, per la quístia, 9 sous i 6 quartans de torment. Pere Vives, d'altra banda, vengué una pec;:a de terra, situada a la partida anomenada Lo Cos, a Joan Morera, pages de la Sagrera. A les acaballes del segle xv1 el mas de la Rovira atrontava «a sol yxent ab les honors den Torrella del Colomer, a mitg jorn ab les honors del mas Comellas part, y part ab lo mas de la trasera, torrent avall , a sol ponent ab les honors del mas Viladoms, tins a la riera que divideix lo terme de Castellbell, y a tremuntana ab dit Viladoms, la dita riera mitgensant, y part ab les honors del mas rigolfes que posseheix lo hereu del mas Sanana». L'any 1634 comandava el mas l'esmentat Joan Vives, que va vendre una pec;:a de terra, per 100 lliures, a Ramon Viladoms, del Vilar, i testa el dia 8 d'octubre de 1657. El succeí el seu fill Pere Vives, que constava coma propietaria la declaració del dia 7 de novembre de 1666, juntament amb el seu fill Francesc. Pere Vives va fer testament el dia 13 de gener de 1671 , deixant !'herencia a dit Francesc Vives, que testa el 8 d'octubre de 1712. El fill de !'anterior, també dit Francesc, signa el capbreu de 1727 pel mas principal , ara conegut com el Vivas de la Rovira, i pels aglevats Aguilar, Alguell i Coma. El mas Llorensas s'havia venut a Antoni i Agustí Casas, pare i fill, així com el dret a fer pasturar el seu bestiar, «de llana tansolament» a l'heretat del mas5 • La propietat deis Vives quedava, aleshores, de la manera següent: << Afrontan los dits masos ab totas sas terras a solixent ab las honors de Joan Gurí part, y part ab honors de Antoni Casas , que foren del mas Farreras, vuy llahonart, comensant la afrontacio per un singlet ansá fins á arribar a las honors del mas Colomer, que posseheix dit Casas, y baixa per un serradet avall que alli es tins al camí que va de Vacarissas a Reynás, y segueix unas termens que sempre son mitgensant ab dit Casas , fins prop de la torra dita de Vivas, cosa de un tir de pedra poch mes ó manco, ahont y ha unas titas, quedant la dita torra de dit Vivas, y aqui troba un single i sen va single anlla, seguint lo dit single dit de la cova, y ensen al cap della de dit singla baixa serra avall , fins al peu de dita serra, y de aqui baixa tot dret ayguavessant fins al collet fondo ahont hi ha titas, y de ditas titas, travessa lo dit Collet, y pren altre serra, y segueix aquella titas mitgensant, fins a trobar las honors del mas Comellas de dit terme , y vassen Serra anlla y troba unas altres titas y despres devalla per una costeta avall ayguavessant y gira y tornasen per un singlet anlla a la part de tremuntana y torna fins al cap del tossal sobre la olivera sola, tites mitgensant, y de aqui baixa al camí qui va de Manresa á Tarrassa, y travessa lo dit camí, y despres troba un serradet, y anantsen tot serradet anlla troba unas altres titas, y un single, que tambe y ha titas, y des de aqui sen va travessant uns tarrés que alli son tot titas mitgensant, y vassen costerejant fins á trobar un pla seguint aquell afrontant ab lo mas Viladoms de baix, titas mitgensant, y deixa lo dit pla y troba un

22


pujolet y seguint aquell ayguavessant apres troba un planet ahont hi ha titas, y de ditas titas salta dret baix al torrent, que ve del mas de dits confessants, y anansen torrent amunt cosa de un tir de pedra poch mes ó manco, deixa despres dit torrent, y afrontant sempre ab honors de Valentí Viladoms de baix de pertinencies de dit mas Guell que posseheixen dits confessants, vassen per una serreta amunt titas mitgensant fins a trobar las honors del mas Senana, dexant dita serra salta per una costa avall titas mitgensant fins á trobar prop del torrent, que ve del dit mas de ells dits confessants ahont y ha titas y desde ditas titas baixa baix al dit torrent, y anantsen torrent amunt troba una roca y aquí deixa lo dit torrent y puja un single y com es sobre dit single troba altres titas y despres sen va serra amunt ayguavessant fins troba altre singlet y dexant dit singlet troba altres titas y desde ellas torna a la serra ayguavessant y puja serra amunt fins troba un singla gran, que tambe hi ha titas, y va seguint lo dit singla fins que troba unas titas y aquí deixa dit single, y despres torna al serradet afrontant ab las quintanas del mas Senana titas mitgensant y despres sen va serradet amunt fins en vista del mas Codol de la noguera y troba unas titas que giren per un costonet anlla dret al cap de ditas quintanas de Senana y troba unas rasetas que hi ha unas titas , y despres deixa la rasa y troba un singlet al peu del qual tambe hi ha titas, y anansen tot peu de single anllá troba un gran morral de roca y al peu de dit morral tambe hi ha titas, y despres devalla costa avall devant den Molí den Codol fins a trobar la riera de dit Molí afrontant ab lo dit Codol, y gira Riera amunt trobant un torrentet seguint aquell cosa unas tres centas passas , y despres lo deixa y troba un camí per lo qual van los de dit mas de dits confessants al dit Molí den Codol, anant costa amunt fins al cap de la serra per tot titas mitgensant, y despres sen va tot serra amunt la ayguavessant que divideix los honors de dits confessants ab lo de dit mas Codol de la Noguera mitgensant fins al camí que va de Vacarissas á Rellinas, y despres de haver seguit dit camí cosa de unas quaranta ó sinquanta passas poch mes o manco deixa lo dit Camí y troba unas titas posadas en un planet que allí es y de aquí vassen en lo serradet y seguex aquell ayguavessant, y troba una pessa de terra deis hereus de Joseph Buada de pertinencies del mas Lleonart, un singlet que allí es mitgensant y segueix dit singlet fins á trobar las honors de dit Joan Guri, y de dit Antoni Casas de pertinencies del mateix mas Llahonart antes farreras, que es lo lloch ahont se ha comensat la afrontació •• . Aquell any 1727 les terres del mas estaven for9a parcel -lades, jaque dins les esmentades afrontacions cal afegir << diferents pessas y trossos de terra que alguns particulars de dita Parroquia possehexen en virtut de concessió a parts a ells teta per dits Vivas conforme manifestaran, 90 es una Joseph Cudina, altre Joseph Solanes, altre Salvador Bruguera, altre Francisco Banquér, altre Joseph Sellarés, altre Fermí Llobet, altre Felip Guzi , altre Joan Banquér, altre Pere Gibert, altre Macia Gibert, altre Isidro Casas , altre Jaume Astals, altre Joseph Font, altre Francesch llusí, altre los hereus de Felip Masqué, y altre los hereus de Joaquim Viladoms •• . A les seves declaracions veiem que es tractava de con-

23


cessions a rabassa morta, les primeres de les quals porten la data del 8 de juny de 1712: a la partida dita Puiggibert, a Felip Guzi, alies Frare del Ros, i a Joan Banquer, masover del castell de Vacarisses, i a la partida anomenada mas Guell, a Josep Codinas. A la darrera partida de terra també van establir-se altres rabassaires, segons el contracte fet amb Francesc Vives el dia 21 de febrer de 1713: Valentí Viladoms, amo del mas Bovet; Salvador Bruguera, ferrer de la Sagrera; Josep Solanes, que també tenia una pe9a de terra «en la partida dita que no te nom prop las fexas del Castell, y mes avall de la Rectoria", i Francesc Banquer i el seu fill Agustí. El dia 17 d'abril de 1713 Francesc Vives establí altres peces de terra a rabassa morta a Pere Gibert, a «lo lloch dit Puiggibert», i a Macia Gibert, al mas Aguilar. L'any 1715 el mateix amo del mas Vives de la Rovira concedí «a parts a rabassa morta", dos horts situats ••sobre lo hort gran de la heretat de Francesc Vivas de la Rovira>> als autors deis fills de Joaquim Viladoms i, l'any següent, se li concedí una altra pe9a de l'heretat a Jaume Astals, que residia al carrer de la Rutila. Uns anys més tard els Vives es continuaven desprenent de les seves propietats. El dia 18 de juliol de 1723 van establir una pe9a <<en lo lloch dit lo Casalot den Aguilar" a Felip Masqué. 1 el dia 11 de desembre d'aquell any van fer-ho a Fermí Llobet i Francesc Flurí, ••en lo lloch dit lo Collet de la olivera sola>>; a Josep Cellarés, ••en lo lloh dit lo bosch de la fusta>>; a Josep Font, <<en lo lloch dit la Costa Ubaga del Clot del Aguilar>>. Un altre espardenyer de Vacarisses, lsidre Cases, i la seva muller, Anna Puig, posse"ien una pe9a ••en lo capdevall del Sot del Aguilar>>, de pertinences d'aquest mas, que els ha vi a concedit Francesc Vives el dia 1 O de maig de 1725. Per a completar el nostre coneixement sobre els toponims d'aquesta heretat, direm que Jaume Amorós i Maria, vídua de Simon Colomer, tenien sengles peces a la partida <<dita loCos>> . L'any 1759 constava com a propietari del mas Vives de la Rovira Pere Vives, fill de Francesc. Uns anys més tard, el 1780, aquest mas era conegut com el Vivas del Racó• i pagava de censos: 1 lliura, 11 sous i 10 diners; 4 gallines; 6 quartans de forment; 1 quartera d'ordi, i 3 quarteres de civada. La casa de Can Vives, segons el cens de l'any 1861, citat per Josep M. Farrés7, era de Dionicias Vives Camellas, i el cap de casa era Joan Gibert Brugués, casat amb Paula Gibert Vives.

Genealogia Bernat Rovira (1497) Salvador Vives (1564) Pere Vives (1597) Joan Vives (1634; testa 1657) Pere Vives (1666; testa 1671)

24


Francesc Vives (testa 1712) Francesc Vives (1727) Pere Vives (1759)

El mas Sanano

~

g: eh •W a: a:

íi

:o

x

a:

<(

El mas de Sana na

L'any 1597 la propietaria del mas Sanana era una tal Margarida, vídua de Salvador Parets. El mas afrontava ••a sol ixent ab les honors del mas de la Rovira que poseex en Pere Vives de dit terme un singla y un torrent que devalla a la riera del Molí de la Noguera mitgensant, a mitgjorn ab lo dit mas de la Rovira una serra que allí es aigua vessant, fins a la riera que discorra de la rovira mitgensant, a sol ponent ab les honors del mas de la Rovira que posehexen Joan Viladoms dit loquill part y part ab la resclosa de la riera de Viladoms, a tremuntana ab les honors del mas de la Noguera una riera que allí es mitgensant fins a tant que troba la dita resclosa del dit Mas Viladoms •• . També posse'la altres dos masos •• derruhits ••, el mas Bertran (Bartran) i el mas Rigolfes (Rigoltes), que presenten unes característiques especials respecte de les altres propietats del terme. Si a la majoria de casos els masos aglevats s'inclouen dins les afrontacions del mas principal , en aquest cas es diferencia ben clarament cadascun . Així sabem que el mas Bertran afrontava <<a sol ixent ab la riera que discurre del mas Codol pujant per un torrent amunt

25


afrontant part ab las honors del mas Codol y part ab las honors de Joan Alsina, a mitg jorn ab la dita riera que discurre del dit mas de la Noguera fins al trull del mas de la ricolfas que posseheix ella dita confessant, a sol ponent ab un torrent que alli es pujant torrent amunt fins al hort den Alsina y a tremuntana ab les honors del mas Alsina una serra mitgensant, pujant serra amunt y travessant fins al torrent que discurre del hort del mas de Sanana en la afrontació de sol ixent anomenat.» 1 el mas Rigolfes afronterejava «a sol ixent ab les honors del mas del Alzina un torrent que discurra del dit mas del Alsina mitgensant, a mitg jorn ab lo dit torrent fins a la resclosa den Viladoms a sol ponent ab les honors del mas Viladoms unas titas que dividexen lo terme de Vacarisses y Castellbell mitgensant dret al parello arribant a un single que alli es mitgensant y a tremuntana ab les honors del mas de la Alsina unas titas que alli y ha serra amunt mitgensant dret a la ere deis arlis un camí qui ve de Vacarissas a rellinas mitgensant fins a la vinya del mas de les ferreres de rellinas part y part ab una pessa de terra de la Iglesia de Rellinas fins a la sumitat del puig cugull y de aqui discorre fins al single duma pregilla.» A Margarida la succeí Pere Maseres, que comanda els masos almenys fins el mes d'abril de 1608, quan dicta testament. El seu fill Pe re era menor d'edat l'any 1634, per aixo el mas fou capbrevat pels seus tutors, Pere Joan Torrella, de Vacarisses, i Jaume Alavedra, de Rellinars. El mas Sanana, sota la direcció de Pere Maseres, pagava 20 sous de cens i una gallina, i el mas Bertran una altra gallina. Pere Maseres tingué dos fills: Valentí, que el succeí coma cap de la propietat, i Paula, casada amb Fermí Gibert. Valentí Maseres testa el dia 25 de febrer de 1647, deixant !'herencia la seva germana Paula i el gendre Fermí Gibert. Aquest dicta testament l'any 1665, un any abans que es confeccionés un altre capbreu del terme de Vacarisses, que fou confessat per la seva vídua Paula Maseres. Aquesta muller i el seu fill Fermí Gibert i Maseres (altrament dit, com tots els seus successors, Gibert i Sanana, o, a les acaballes del segle xv111, Gibert de Sanana) comandaren el mas conjuntament fins aproximadament l'any 1673, quan testa la mare. Fermí Gibert, per la seva banda, va ter testament el dia 18 de desembre de 1696. El seu successor fou el fill i hereu Jaume Gibert i Sanana, que es casa amb Maria Casajuana. Aquest personatge tenia altres germans, Josep' , Pere i Macia, que consten com a marmessors del seu testament, dicta! el 15 de setembre de 1722, i juntament amb Pere Casajuana, pages de Rocafort, com a tutors de Fermí, fill de dit Jaume Gibert i de Maria Casajuana. El capbreu de l'any 17279 , que fou declara! per dita Maria Casajuana i pels esmentats germans Gibert, descriu les afrontacions deis masos tal com les hem transcrit abans, excepte el mas de les Rigolfes, que presenta algunes variacions: ••Afronta lo dit mas ab lotas sas terras, honors y processions de aquell á solixent, ab les honors de dit mas den Alsina un torrent que discorra de dit mas den Alsina mitgensant, a mitgdia ab lo dit torrent fins a la resclosa del dit mas Viladoms, a ponent ab las honors de dit mas Viladoms unas titas que

26


divideixen los termens de Vacarissas y Castellbell mitgensant dret al Parelló arribant a un single, que alli es mitgensant tins troba unas titas y puja lo single, y sen va per un camí per lo qual se va de Monistrol á Reynás titas mitgensant anant dret a la riba deis Obits, un camí qui va de Vacarissas á Reynás titas mitgensant y de aqui sen va dret á unas pessas que possehexen Pere Codinas, y Mariano Codinas, de pertinencies del dit mas Alsina titas mitgensant, y a tremuntana ab las honors de dit mas den Alsina , unas titas, que allí hi ha serra amunt mitgensant anant dret a la riba deis Obits, un camí qui va de Vacarissas á Reynás mitgensant part, y part ab una pessa de terra de la Iglesia de Reynás , fins a la sumitat de la serra del Puigcogul ahont , y ha titas, y de aqui discorra fins al single de Coma Pedrissa••. També tenien , des de l'any 1721 , el dret de ter pasturar el seu bestiar, << tan solament per los crestats, y cabras••, a l'heretat del mas Vives de la Rovira. El mateix dret el seguí tenint l'hereu, Fermí Gibert i Sanana que capbreva el mas l'any 1759. El dia 29 d'agost de 1756 havia comprat una peva de terra, de 4 quarteres de llaurada, a la partida dita la pujada del Gall del terme de Rellinars, a Lluís Serra i la seva muller Maria Comes, de Castellbell, amos del mas Cometes. Fermí Gibert fou batlle de Vacarisses l'any 1773' 0 • Fermí Gibert tingué una tilla, Maria, que es casa amb Francesc Casajoana i Ventayol. Ambdós eren propietaris d'una peva de terra a la partida anomenada coll de Guardiola, situada prop de la riera de Mera, i al costat del mas Payet" , que era propietat de Valentí Casajoana i Ventayol, pare de dit Francesc. Segons el << Llevador de 1780», sabem que Felip Gibert i Sanana tenia !licencia de l'any 1778 per edificar casa a la Sagrera . Allí vivien Pere Gibert i Sanana, al << Raval de les Feixes del Castell •• ; Joan Gibert i Sanana, << al Raval de la Font den Gordi ••; Josep Gibert i Sanana, que tenia tres cases al <<Raval de las Costas del Castell •• , i Feliu Gibert i Sanana, amb casa al << Raval de la Rectoria o carrer de Olesa •• . 1 encara podríem parlar d'un altre membre d'aquesta nissaga, Pau Gibert i Sanana, que va contractar a rabassa morta una peva de terra del mas Mimó, el dia 21 de desembre de 1789' 2 • L'any 1861 el propietari del mas era Felip Neri Gibert i Lleonart, i constava com a cap de casa Josep Gibert Brugués, casat amb Marianna Gibert Serracanta13.

Genealogia Margarida, vídua de Salvador Parets (1597) Pere Maseres (testa 1608) Pere Maseres (1634) (testa 1627) Valentí Maseres (testa 1647) Paula Maseres (1666) (testa 1673) - Fermí Gibert (testa 1665) Fermí Gibert i Maseres (testa 1696)

27


Jaume Gibert i Senana (testa 1722) - Maria Casajuana (1727) Fermí Gibert i Senana (1759)

El mas Codol de la Noguera (avui can Codol)

Can C6/Jol, amb tates les seves dependencies i ampliacions

La propietat d'aquest mas sempre va romandre a mans de la família cognominada CodoL L'any 1597 Pere Codo! pagava per aquest mas un cens de 8 sous, a més d'altres 8 sous i 4 diners perla quístia. El succeí Cebria Codo!, que dicta el seu testament el dia 18 de man;: de 1630, deixant hereu un altre Pere Codo!, que constava com a propietari a la confessió del capbreu de l'any 1634. El fill de Pere fou Valentí Codo!, que capbreva el mas l'any 1666, i testa el 23 de julio! de 1681, deixant !'herencia al seu fill Felix que, tanmateix, va ter testament el 20 de marc;: del 1700. Fill de Felix Codo! va ser Josep Codo!, el qual declara el mas a la capbrevació de l'any 1727, així com el molí adjacent: «te y posseheix dit confessant tot aquel! molí fariner ab una mola, rodet, resclosa y demes aparatos, situat (y de molt temps constituhit) dins la dita heretat sua, lo qual molí es construhit a la part de ponent de dit mas Codo! de la Noguera, y distant de aquel! algun tir de bala, poch més o manco». A Josep el succeí lsidre Codo!, a qui el marques de Castellbell establí, l'any 1766, la facultat de construir un altre molí fariner «con facultad de aprovechar el agua del otro molino y de la fuente de dicho Codol, ••. Les afrontacions del mas, l'any 1727, eren les següents: «Afronta a solixent ab

28


las honors del mas Selva dit lo mas Moronell, que vuy posseheix Antoni Gibert de Reynas , y despres ab las honors del mas Alsina que antes toren de Francesch Vendranes y antigament de dit Alsina, ditas lo llatoner, titas mitgensant , y sen devalla tins baix a la riera , y despres va riera amunt tins a un torrente que alli es , anantsen ubaga amunt atronterejant sempre ab las honors del mas Farreras, vuy llaonart, tins que troba las honors de Francesch Vivas atronterejant ab las honors de dit Vivas, y va serra aval! tins en un serradet, y de dit serradet baixa al torren! que <J> allí es, seguint lo dit torren! tins ~ baix a la riera dita del Molí, y de eh -w a: dita riera sen va per avall atrona: ~ terejant ab las honors del mas ::> x a: Senana, y puja per un torren! amunt tins !roba las honors de Entrada a les restes del molí fariner de Can Codo/ dit mas Alsina, y puja per una costa amunt al Coll del mas del Om que posseheix dit Alsina sempre titas mitgensant, y despres devalla per un torrente! aval! tins a la vora de las quintanas de dit contessant, y despres troba un single de roca, y passat dit single! puja per un baxés amunt tins que troba unas titas, y despres va serra amunt tins al cap de la serra arriban! a la vora del camí qui va de dit mas Alsina al Ubach, travessant lo dit camí, y troba un marge y segueix lo dit marge tins en vista de la riera de Reynas, sempre titas mitgensant, y segueix la serreta que allí es ahont hi ha un camí que va de dit mas Alsina al Ubach, y torna serreta avall tins que troba unas motas de titas que divideixen las honors de dit mas Alsina de dit Gíbert, y de dít contessant, que es lo puesto ahont se ha comensal la atrontació ••. <(

<(

El mas COdol (avui Lleonart) El cognom COdol ja no apareíx a la documentacíó del segle xv1 que parla d'aquest mas í del seu aglevat el mas Roqueta . Sabem que tíns el día 8 d'agost de 1567 n'era propíetarí Salvador Puíg, ja que aquel! día el vengué a Joan Fer-

29


El mas de L/eonart, avui día en ruines,

reres. Aquest personatge comanda el mas fins l'any 1634. El 28 de novembre va dictar el seu testament i el dia 11 de desembre la propietat tou adjudicada a la filia Marianna Ferreres, casada amb un home cognominat Cura! (a) Lleonart. El till d'aquests, Joan Lleonart, capbreva el mas l'any 1666, i el succeí el seu fill Francesc, que testa el di a 24 de setembre de 1707. Francesc Lleonart deixa quatre tills , Francesc, Lluís, Joan i Maria, i tou aquesta darrera qui assumí la propietat del mas, pel tideYcomís originat per la mort sense tills deis seus germans. Maria Lleonart es casa amb Pere Codines (o Cudinas , segons altres papers), que administra els béns de la seva muller a partir del dia 22 de setembre de 1718. L'any 1727 Francesc Codines i Lleonart, fill deis anteriors, s'encarrega de ter la corresponent capbrevació, a la qual es parla del mas «anomenat avui Llaonart, antes Farreras y Codol ••. El mas Lleonart, que l'any 1883 es trobava en venda, atrontava, cent cinquanta anys abans: «A solixent ab las honors del mas Puig, que vuy posseheixen los hereus de Francesch Vendranes, una serra ó serral mitgensant que puja tins al single superior de la montaña de Puigdorich ab termens o titas allí posadas , a mitg die ab dit single superior part, y part ab lo Coll de la roqueta ayguavessant, y titas mitgensant, part ab las honors del mas Buada de la Serra, part ab las honors del Castell de Vacarissas, part ab las honors del mas Codol que posseheix Francesch Guardia, part ab lo Coll dit de Mura de dit terme de Vacarissas y part ab los honors de dit mas Codol que poseheix dit Guardia, en part titas, y en

30


part ayguavessant mitgensant, a ponent part ab terras de Antoni Casas, que antes foren de dit Castell de Vacarissas, una serra mitgensant, part ab altres honors de dit Casas, que foren de Joan Gurí, de pertinÉmcies de dit mas lleonart titas mitgensant, part ab honors de dit Joan Gurí, tambe de pertinencies de dit mas lleonart, una paret y titas mitgensant, y part ab la honor deis hereus de Joseph Buada, tambe de pertinencies de dit mas lleonart, part ab las honors de Francisco Bas, de pertinencies del mas Codo! de la Noguera, titas mitgensant, part ab altres honors de dit mas Codo! de la Noguera, una serra y titas mitgensant, y anant serra avall troba una pessa de terra (de Francesch Vivas de la Sagrera) de pertinencies de dit mas Codal de la Noguera, titas mitgensant, y despres torna a trabar las honors que posseheix lo hereu de dit mas Codal de la Noguera anant per un aregall, o torrentó avall fins a la Riera de las Vendranes, y aqui traba ab altre part de la riera una pessa de terra anomenada lo llatoner que posseheix Joseph Alsina de dit terme, y va riera amunt afrontant sempre ab las honors de dit mas Vendranes fins arribar al indret del dit mas Vendranes, y aqui troba un torrent a la part de la dreta y sen va torrent amunt fins arribar a la serra ahont y ha titas, y en lo puesto ahont se ha comensat la afrontació».

El mas de les Vendranes A la segona meitat del segle xv1 era propietari d'aquest mas Montserrat Vendranes. Si l'any 1564 va declarar que també posse·la els masos Vilanova, Ramona, Teulada, Montada, Martina i Puig, tots enderrocats, a la declaració que va fer ell mateix al capbreu de 1597 ja parlava del mas Ramoneda, en lloc de Ramona, i del mas Martí, en lloc de Martina. Aquest darrer mas ronec sera esmentat els anys 1666 i 1759, potser per error deis escrivents com el mas Martí Martí, i l'any 1727, encara, sera el mas M untada Martí. Montserrat Vendranes era batlle de Vacarisses l'any 1597, al mateix temps que exercí la tutoria, juntament amb Bartomeu Bugunya, de Terrassa, i Joan Masset, de Viladecavalls, deis fills d'Antoni Vendranes (a) Comelles, possiblement germa seu . Els fills d'aquest personatge, que testa l'any 1580, es deien Antoni, Elisabet, Eulalia i Paula Vendranes, i heretaren la propietat del mas Comelles. El mas de les Vendranes 15 pagava un cens de «setse sous y sis diners moneda Barcelonesa, pagadors lo die de Nadal, y sinch quarteres de civada i mitja quartera de forment, pagador lo dia de nostra senyora de Agost, y per reho de la quistia fa lo primer dia de maig quinsa sous y quatre diners tambe moneda Barcelonesa», i els delmes que eren comuns a tots els vacarissencs. El fill de !'anterior, Montserrat Vendranes, que va signar capítols matrimonials amb Elisabet Castellet el dia 3 de maig de 1609, declara la propietat del mas l'any 1634, com també la d'una peya de terra al Puigdorich, de pertinences del mas Buada, una altra <<demunt del single del Puig d'Onich " , una a <<Lo

31


(/)

0:

O'

>e}¡

·W

a: a:

el:

:o

x

a:

0:

El mas de les Vendranes, /loe de pas de mol/es caminades que finalitzen a Montserrat

Roseguer•• i la darrera pe9a situada al terme de Rellinars, allloc anomenat <<Lo Llitirer•• . Montserrat Vendranes testa el dia 8 d'agost de 1645, deixant !'herencia al seu fill Francesc, que va declarar la capbrevació de l'any 1666 i dicta el seu testament el 13 de febrer de 1677. El següent personatge d'aquesta nissaga fou Lluís Vendranes, fill de !'anterior, que es casa amb Coloma Serra, segons veiem als seus capítols matrimonials, signats el dia 16 de febrer de 1683. Morí intesta! i el succeí el seu fill Lloren9, que es casa amb una tal Maria. Lloren9 Vendranes testa davant el rector de Vacarisses el dia 22 de setembre de 1715, deixant !'herencia al seu fill Josep, que devia ser molt petit, ja que el !libre de capbreus de l'any 1727 especifica que aleshores era <<menor de vint y sinch anys, major empero de quinse•• . Aquel! any confessa la propietat la seva mare Maria, que s'havia casat en segones noces amb Josep COdol , i els tutors del seu fill Josep Vendranes, que eren Josep Codines, Pere Martir Vendranes i Josep Ubach, malgrat que aquest darrer <<Se exemí de la dita cura••. El dia 25 de mar9 de 1727 es deixa constancia de les afrontacions del mas Vendranes, on no hi vivien els seus propietaris, Maria i Josep Vendranes, jaque hi residia un masover: <<A solixent comensant al cap de un serradet ahont y ha dos motas de titas y afrontan! ab las honors del mas Ubach , y sen va Serreta avall fins en un altre serradet mes petit, y de aquí sen va dret a la roca plana tot ayguavessant, y de aqui sen baixa per un serrat avall fin s baix a la font del

32


Roure monjo, y de aqui passa en un torrent de dita font, y puja per un serradet amunt afrontant sempre ab las honors de dit mas Ubach lins que troba las honors del mas Arbós, que vuy posseheix Joseph Torres, devallant per una serra avall ayguavessant lins a las honors del mas Guinardeu, que vuy posseheix Miquel Pujolar y Buada, de Reynas, á mitgdia ab ditas honors de dit mas Guinardeu la ayguavessant mitgensant lins que troba uns termens quel travessen ayguavessant y passant a la part soleya un single mitgensant, y de dit single sen va dret al Puig de Cunill , y de dit Puig sen va alrontant ab las honors de dit mas Guinardeu, lins que troba las honors de una pessa de terra que dits conlessants posseheixen baix dessignadora, de pertinencies del mas Buada de la Serra, y puja per una canelia de Rocas, amunt lins dalt a la serra ayguavessant, y vassen serra enlla fins que troba uns termens o litas entre los honors de dit Mas Buada, y ells dits conlessants, y de aqui devalla per un torrent avall prop. la lont del Boix, lins que troba un single de rocas mitgensant y segueix dit singla lins a las honors del mas Lleonart ditas La Raquera, y devalla per un serradet avall lins a un torrent, anant torrent avall alrontant ab dit llaonart lins a las honors de Joseph Alsina, a ponent ab las honors de Joseph Alsina, mitgensant un torrent que alli es y a tremuntana ab lo dit torrent, pujant torrent amunt lins a tant que troba las honors de dit Joseph Alsina y pujasen un serral amunt y troba las honors de Antoni Gibert de Reynas, que loren de Salvador Selva dit de la Rovira, litas mitgensant discorrent lins en un Margét, arribant lins que troba unas litas, quals trahuen en dit torrentó, y va discorrent per un marget anlla lins que troba un single de las honors de dit Gibert, y de dit single salta al torrent anantsen torrent amunt un poch cosa de sinquanta passas y despres hix de dit torrent y puja per una costa amunt lins a las honors de Miquel Pujolar y Buada litas mitgensant, y de aqui sen va alrontant ab las honors de dit mas Ubach litas mitgensant, y devalla per un Serrat avall lins a trobar lo camí qui va de la Buada de Reynas á dit mas Vendranes, seguint lo dit camí cosa de unas sinquanta passas lins á arribar en un torrent seguint lo dit torrent amunt lins en una pessa de terra de dit Ubach, que antes lou de Joan Alsina, y de aquí sen va perlo Mas de las matellas, que posseheix dit Joseph Ubach lins en una serra litas mitgensant, y vassen serra amunt lins en una altre tossalet litas mitgensant, y devalla serra avall lins a tant que troba unas litas quels trahuen de la serra y devalla per una costa avall, lins en un torrent que allí es, y vassen torrent amunt lins que troba unas litas quels trahuen del torrent, y puja costerejant dret al cap de un singlet litas mitgensant, y de dit singlet sen puja costerejant lins en un tossalet ahont, y ha litas, que es lo lloch ahont se ha comensat la afrontació>>. Tant aquel! any esmentat com en el capbreu de 1759, on declara la propietat dit Josep Vendranes s'especilica que també eren propietaris de dues peces de terra, i tenien altres quatre peces contractades amb altres tants rabassaires: Josep Font, un pages de la Sagrera que tenia una casa «en lo carrer dit lo reval de Terrassa»; Elisabet, vídua de Felip Masqué, i el seu lill Josep Masqué, que el dia 18 d'agost de 1727 declararen que posse'ien una casa ••ab un portal lora

33


<fJ

,.;

,_a: <}¡ ·W

a: a: ~

:::>

x

,¡ 1

El mas de les Vendranes

obrint situada en la dita Sagrera de Vacarisses, y en lo carrer dit de Barcelona>>' 6 ; Josep Vives i el se u fill Jau me posse'ien una casa <<en lo lloch dit la feixa del Bou, la qual es de pertinencies de altre casa que allí contigua posseheix los hereus de Felip Masqué». Segons el capbreu de Rellinars de l'any 1759, l'amo del mas Gibert, d'aquell terme, tenia una pet;:a de terra, amb roures i alzines, anomenada «Soleya de la Vinya Vella», que pertanyia a l'heretat del mas de les Vendranes.

Genealogia Montserrat Vendranes (1564; 1597) Montserrat Vendranes (1634) (testa 1645) - Elisabet Castellet Francesc Vendranes i Castellet (1666) (testa 1677) Lluís Vendranes (1683)- Coloma Serra Llorent;: Vendranes i Serra (testa 1715) - Maria Josep Vendranes (1759)

Joan Valls i Pueyo 1. Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) , Can Falguera, lligall 11. Signada per Antoni Joan Gilí, notari de Terrassa. 2. Josep M. Faura, Historia de la serra de I'Obac. El Pare de Sant Llorenr;: i la serra de /'Obac, Col·lecció Historia Local, núm. 2, L'AVENQ, SL, Barcelona, 1993, pag . 107.

34

~


3. Sabem que tenia dos germans, Viceng i Francesc Vives, segons les cartes predJ.ries tetes per Elisabet de Grevalosa l'any 1564 (ACA, Can Fa/guera, lligall 10) . 4. Els noms deis masas i tots els altres toponims els transcrivim de la manera més comuna que apareixen a la documentació. 5. Antoni i Agustí Casas eren els amos del mas Colomer. El pare d'Antoni, Valentí Casas (testá l'any 1704), i ell mateix, van anar compran! diferents peces de terra pertanyents a l'heretat del mas Llorensas els anys 1677, 1694, 1698, 171 O i 1714. Francesc Vives ja havia venut una pega de dit mas, situada «sota la torra dita de Vivas", el 23 d'agost de 1673, a Josep Garriga, prevere de Sant Viceng de Pinós. Aquest la llegá el dia 6 d'octubre del mateix any a Josep Farreres, rector de Vacarisses. Els marmessors del seu testament la van vendre a l'encant pública Valentí Casas el 9 de marg de 1681 . 6. ACA, Can Falguera, lligall 78. 7. J.M . Farrés iTrias, Masies de Vacarisses, VACARISSES, núm. 249, maig 1989. Aquest autor afegeix el nom de !'actual propietari: Sr. Lloreng Roure Ojeda. 8. Josep Gibert de Sanana, pages i espardenyer, eslava casal amb Esperanga Codines, i vivien a una casa del «reval de Tarrassa» . PosseTa diverses peces de terra de l'heretat del mas Guárdia (abans Codal), comprades a Valentí Guárdia, «alias dit lo magre", i la !licencia, segons el capbreu de 1727, per fer una era al costal del camí que anava del castell de Terrassa, «en lo lloch dit sobre la feixa del Bou ó las fexetas», i per construir al seu costal «una Pallissa y un Porxet». 9. A la declaració de Valentí Viladoms i del seu fill Valentí, amos deis masas Bovet, Janer i Vida!, de l'any 1727, es pot apreciar uns certs enfrontaments amb els amos del mas Sanana: "Y per quan dits confessants prenen la aigua en !erras del mas Senana, y lo pocessor de dit mas Senana los perturbaba en lo regar, y trencava lo rech, per so lo noble Sr. D. Joan Amat y Despalau, senyor de dit terme, doná !licencia als antecessors de dits confessants pera pendrer la aigua de dita heretat, ahont vuy la prenen, y terra y pedras del mateix marge, que es contra de dit rech ab pacte que si han de menester fustas, ó ramas las hajan de aportar dits confessants de la seva heretat, manan! dit Sr. als de la heretat y mas Senana nols pugan impedir••. 1O. Joan Vall i Pueyo, «Batlles i Sots-Batlles de Vacarisses a la segona meitat del segle XVIII», Vacarisses, núm. 270, febrer, 1991 . 11 . Aquest mas l'havia adquirit Cristofol Carner, pages de Vacarisses, J'any 1744, comprant-lo al procurador del marques de Castellbell, ja que es trobava vacan!. Quan testá dit Cristofol -28 de julio! 1750- deixá la propietat a la seva filia Teresa, casada amb Joan Castellet, els quals la van vendre el día 28 de gener de 1759 a Valentí Casajoana i Ventayol. 12. ACA, Can Falguera, lligall 115. 13. Josep M. Farrés i Tries, «Masies de Vacarisses», Vacarisses, núm. 243, novembre , 1988. El propietari actual-1988- és el Sr. Jaume Brugueres Morera. 14. Les cites deis capbreus a I'Arxiu de la Corona d'Aragó, Can Falguera, lligalls 11, 24 i 475. 15. Respectem la manera tradicional d'escriure el nom d'aquest mas, ja que així és com apareix a la documentació. El Sr. Josep M. Farrés Trias ens comentá que darrerament s'havia acostumat a escriure «Bendranes », parlan!, ell mateix, de la font de les Bendranes (VACARISSES, núm. 225, maig, 1987). Aquest canvi el constatem a un document del día 4 de gener de 1864, quan Gaietá Maria Amat i Amat, marques de Castellbell, concedí una pega de !erra a rabassa marta a Josep Boada i Gusí. A les seves afrontacions s'esmenta el mas «Bendranas» . 16. Felip Masqué l'havia compra! als marmessors del testament de Francesch Domenech el día 11 de setembre de 1707.

35


El primer marques de Castellbell, un refugiat a Vacarisses Josep Amat i Planella, fill i hereu del darrer baró de Vacarisses, Joan Amat i DespaJa u, comenr,;a a exercir la se va senyoria sobre el terme l'any 1697', un cop traspassat el seu pare. Des de feia dos anys, estava casat amb Marianna Junyent i Vergós, i residien a la ciutat comtal, a la casa que tenien a !a plaga de Santa Anna2 , o bé, encara que esporadicament, al castell de Vacarisses, aquel! «lugar de la jurisdicción del marqués de Caste//be/1. Tiene 65 casas separadas· con 399 habitantes. Su situación es en la montaña, mal terreno. Linda por la parte de levante con Mura y Tessana [sic], por la parte de mediodía con Víladecavalls y 0/esa, y por la de poniente y tremontana con Monístrol, Caste//be/1 y Rellínas.»' Allí va néixer la seva segona filia, Francesca Gaietana, el día 1 de setembre de 16974 • De nou a Barcelona, Josep Amat i Planella tingué temps de participar a la sessió inaugural, el 1O de juny de 1700, de l'anomenada Academia deis Desconfíats, embrió del la ·futura R~ial Academia de Bones Lletres de Barcelona. Una altra de les reunions es celebra el 1!,) de g(mer de 1701, i fou dedicada a la memoria del ·rei Carlos 11, mort poc temps élbans 5 • J.osep Amat, actuant co.m a secretari de I'Academ.ia, s'encarrega de publicar unes·· carrinclones «Nenias" reales y lágrimas obsequiosas que, a la inmortal fT)emoría del gran Carlos Segundo rey de las Españas y emperador de la América en créc;Jíto de su mayor fineza, dedica y consagra la Academia de los Descorifía"dos de Barcelona. Las saca en su nombre la luz publica Don Joseph "Amat de Planella y Despalau; su secretario». El mateix any, el nostre personatge fou elegit pel Consell de Cent barceloní per anar a rebre la nova reina Maria Luisa de Saboya, muller de Felip V, la mateixa que el día 7 de julio! de 1702 Ji signa, a Madrid, el títol de marques de Castellbell. Hem de dir, tanmateix, que el fervent esperit borbonic que es desprende les actuacions d:aquest primer marques, contrasta amb !'entusiasta adhesió del seu germa, Francesc Amat i Planella, envers I'Arxiduc Caries d'Austria, que Ji concedira, l'any 1707, el títol de comte de Castellar. Aquell any 1702, els nous marqueses de Castellbell tingueren el primer fill mascle, Josep Amat i Junyent' , que seria l'encarregat de reorganitzar el patrimoni familiar un cop acabada aquella guerra, dita de Successió, que aleshores tot just comenr,;ava. Per aquest motiu, després de ser ocupada la ciutat de Barcelona pels austriacistes l'any 1705, els Amat es refugiaren a les seves pos-

a

36


sessions de Vacarisses on, a la primeria de marv de 1707, nasque Manuel Amat i Junyent, aquell militar que ostenta els carrecs de capita general de Xile i fou virrei del Perú, a la segona meitat del segle' . Poc temps després, el 12 de maig, morí a Vacarisses Francesc Junyent i Marimon, sogre del marques: «Se deposa son cadaver en la Iglesia parroquial de dit 1/och, en la cape/la del Sant Cristo a la part de la epistola part dins las escalas matexas que se baxan a dita Cape/la, perno a verse pogut portar en lo nostre vas de la N. S. de la Pietat del Convent de Sant Agustí, en la ciutat de Barcelona a hont de dexa y es sa voluntat de transportarse>> ' . Mentrestant, prosseguia la guerra i el marques de Castellbell , per motius de seguretat, es refugiava sovint al monestir de Montserrat o una altra de les seves possessions, al lloc de Vilalba, a !'actual municipi d'Abrera. Aixo ens fa dubtar de les paraules de Saenz-Rico quan digué que aquells anys varen néixer a Vacarisses dues filies més del marques, Anna i Teresa, ja que la documentació9 que consultem sembla demostrar que ambdues nasqueren a Vilalba. 1fou en aquest mateix lloc on morí, el 23 d'agost de 1709, la marquesa Marianna Junyent i Vergós que, dos dies després, fou enterrada a l'església parroquial de Vacarisses. Aleshores, el marques de Castellbell «prengué luego la Corona y quatre menors, y havent ter venir de Roma un bulleto per ordenarse en tres testas consequtivas, prengue les ardes majors y lo del Sacerdoci als 2 de mars 171 O, en Barcelona, per mans de Fr. D. Francisco Antonio de la Portilla, Bisbe de Mallorca, y digué la primera missa en la Cape/la de Vi/alba a/s 19 de mars 1710>> 10 • Per la seva banda, Francesc i Ramon Junyent, cunyats deis marques, prosseguien la seva col ·laboració amb la causa deis Borbons, perque «hallándose retirados y escondidos en el Castillo de Vaquerisas, quando en el año de 171 O se halló S. M mandando en persona su Real Exercito en el Urge!, buscaron forma para poder ofrecer al Rey, el sacrificarse con los leales Vassal/os de S. M derramados por el Principado con quienes comunicaban, y fue S. M servido mandarles no se mobiesen hasta tener orden para e//o>>11 • L'ordre arriba l'any 1713, quan les tropes borboniques es trobaven a prop de Martorell, i els germans Junyent ajudaren en la defensa de la vila. Poc temps després, el dia 11 de setembre de 1714, participaren a l'atac definitiu contra Barcelona, i !oren deis primers d'entrar a la ciutat, fet del qual sempre es van mostrar torva orgullosos, especialment Francesc Junyent que, ben aviatf ostenta el carrec d'administrador, entre d'altres, de la ciutat comtal , i potser fou deis que col ·laboraren a confiscar els béns del seu parent Francesc Amat i Planella i a encendre el toe que crema el seu títol de comte de Castellar. La capitulació definitiva no vingué, pero, fins el dia 18 de setembre de 1714, quan es rendí la playa de Cardona, i també el veí Castellbell, que romanía a mans de l'austriacista marques de Poal des del mes de Gener. Aquest castell s'havia convertit en un petit nucli de resistencia estable, i fou utilitzat per a guardar presoners filipistes fins a l'acabament de la guerra.

37


El marques de Castellbell, després de residir un temps amb la seva família a Tarragona, torna a la seva residencia de Barcelona, on morí el dia 22 de maig de 1715. Mitjan~ant l'inventari que va ter-se deis seus béns, coneixem l'estat en que es trobaven les seves cases : << unas casas grans ab quatre portals obrints 90 es un de todo que es lo Principal a la Plassa de Sta. Anna y tres en la botiga del cantó que los dos son en lo carrer de la Canuda y lo un en dita plassa de Sta. Anna que son propias de dit litre. Sr. D. Josep Amat, marqués de Caste//be/1, diffunt, y en ellas havitava y morí, les quals casas per causa de la ruhina de las bombas en lo siti prop passat a la part de la plassa de Sta. Anna son inhabitables. »' 2 El seu fill i successor del marquesat, Josep Amat i Junyent, tenia aleshores tretze anys. Joan Valls i Pueyo

1. Cal rectificar la notícia de l'any 1670 que proporciona Antoni Flotats, segons el qual aquel! any el castell de Vacari sses «ja ha passat a nou propietari». L'any esmentat fou el del naixement de dit marques (Vacarisses. Assaig historie d'un poble, 1979, pagina 29) . 2. Actualment és el bloc d'habitatges (núm. 7) que fa cantonada entre el Portal de I'Ángel i el carrer de la Canuda. 3. «Notícia del Principado de Cathaluña dividido en Corregimientos, con expresión de las Ciudades, Villas, Lugares y Ouadras, de sus Confrontaciones y jurisdicciones, del número de Casas y Habitantes en ellas», segons la divisió ordenada pel Decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716. 4. La primera filia, Marianna, nasque a Barcelona el 28 d'agost de 1696, i morí el 6 de setembre del mateix any (Arxiu de la Corona d'Aragó, Can Falguera, lligall 509) . 5. SAENZ-RICO URSINA, Alfredo, El virrey Amat. Precisiones sobre la vida y la obra de don Manuel de Amat y de Junyent, vol. 1, Barcelona, 1967, pag. 1O. 6. VALLS 1 PUEYO, Joan , El marquesa! de Castellbell (1702-1983) , El Brogit, núm . 45, novembre, 1983. 7. El virrei Amat fou un deis «colonitzadors » enviats per la monarquia espanyola a terres americanes, que col -labora activament en aquel! etnocidi , tan celebra!, malauradament, enguany. El seu erial Joan Puiggarí ens proporciona notícies seves en una carta adre9ada al marques de Castellbell el dia 12 de maig de 1760: " No admet regalos, mol recto en la justicia: feu penjar 9 en 3 dias, de los quals s'escapa un de dalt de la torca ab /'Ajuda de los frares dominicos que acompañaban los reos [. ..¡.. (Valls i Pueyo, Joan , Manuel d'Amat i de Junyent, escriu des de Xi/e , El Brogit, núm. 52, juny, 1984). 8. Arxiu de la Corona d'Aragó , Can Falguera, lligall 233. 9. A.C.A., Can Fa/guera, lligall 509 10. ldem. 11 . /dem, lligall 224. 12. ldem , lligall178 Balcó de Montserrat-Gener de 1993

38


Josep Amat i Junyent

L'any 1716 Josep Amat i Junyent, segon marques de Castellbell i senyor de Vacarisses i Rellinars, estudiava al col.legi de Cordelles , de la Rambla barcelonina. Dos anys més tard , el 24 de novembre de 1718, va ser nomenat capita d'una de les companyies del primer batalló del «Regimiento de Infantería con el nombre de Barcelona>>', que comandava el se u oncle Ramon Junyent i Vergós . El seu germa Manuel, el futur virrei del Perú, que encara no havia complert els 12 anys, fou nomenat sots-tinent del mateix regiment, la formació del qual ven ia motivada pels nous vents de guerra que bufaven sobre Catalunya, ja que els espanyols seguien en el seu afany expansionista per !erres italianes. Anglaterra i Fran<;:a declararen la guerra a Espanya, i a molles comarques catalanes rebrota l'esperit de revolta contra els Borbons. A l'estiu de l'any 1719 el jove marques protagonitza una trista anecdota que tingué com a blanc el veí castell de Castellbell, i va mereixer les corresponents felicitacions reials: << Consta assimesmo, que el Marqués de Castellbell, Capitan entonces del primero Batallón del Regimiento de Barcelona Infantería, con un Destacamento de su Cuerpo passó a demoler el Castillo de Castellbell, Estado el mas antiguo de su Casa, y sobre el que recahe su título, haviendolo primeramente propuesto él mismo por conveniente al Señor Marqués de Castei-Rodrigo entonces Capitan General, á fin de que en el no se fortificassen los Enemigos, como lo havian executado en el año de mil setecientos y catorze, de lo que mereció el dicho Marqués de Castellbell, que su Magestad mandasse al expressado Capitan General, que en su Real nombre le diesse las gracias, assegurandole su gratitud: Todo lo que parece de la Carta Orden de su Magestad, escrita por el Señor Don Miguel Fernandez Durán, su Secretario de Guerra, al referido Capitan General marques de Castei-Rodrigo, su fecha en diez y seys de Noviembre mil setecientos diez y nueve». 2 Després de la << brillan! » actuació, aquel! jovencell de 17 anys participa a la campanya de la Seu d'Urgell (novembre 1719- mar<; 1720), i s'embarca cap a Cadis i Ceuta, on remangué fins a l'acabament de la guerra, el mes d'agost de 1721 . Retorna a la península, ,, quebrantada su salud por los trabajos padecidos y por haber sido víctima de la epidemia que azotó la plaza» de Ceuta, i demana la !licencia de l'exercit, que li va ser concedida el28 de julio! de 1722.3 El dia 20 d'octubre de 1725 Josep Amat i Junyent signa els capítols matrimonials amb Anna Rocabertí i Descatllar", filia de Francesc Rocabertí i Sarriera i Francesca Teresa Descatllar i Reart. D'aquest matrimoni nasqueren dotze

39


fills, entre els quals l'hereu Gaieta, nat a Barcelona l'any 1728. L'any 1726 s'havia confecciona! un altre capbreu del terme de Vacarisses, supervisa! per Joseph Enrich, notari de Manresa•, que comen9a amb la declaració de Clemencia, vídua de Bartomeu Moliner, de Monistrol de Montserrat que confessa la possessió de dues peces de terra, de 6 i 8 «jornals de !lauro de bous, pocs més o manco••, a la partida de Mera. Coincidint amb l'acabament del capbreu, Josep Amat canvia de residencia per motius economics, i abandona la ciutat de Barcelona per anar a viure a Esparraguera. «Jo D. Joseph Amat y de Junyent ab tota ma familia hisquí de Barcelona lo any 1728, passi a viurer en la vila de Esparraguera fins lo any 1738, que van deu anys, en est temps paguí 17.000 lliures de atrasos desempenyant part d'hisienda.»' Aquest marques es caracteritza per les contínues referencies que féu en els !libres familiars a la seva <<precaria» situació economica. Un exemple el trobem a la <<Relación de Servicios de la familia de Amat , y de Juñent, oy unidas en la Persona de Don Joseph ·Amat, y de Juñent, Marqués de Caste//be/1, y de Castellmaya, Baron de Monc/ar, natural del Principado de Cataluña, hechos a su Magestad (que Dios guarde) desde su elevación al trono de España, hasta el presente año mil setecientos quarenta y uno» 7 , i altres documents on exposa les perdues que havia tingut en els anys de guerra i la carrega que li represenlaven els dotze fills. Els favors reials, pero, no es van fer esperar, ja que l'any 1732 fou nomenat regidor de la ciutat de Barcelona, i el mes de desembre de 1745 rebé la següent comunicació: << Muy Sr. mío. El Excmo. Señor Marqués de la Ensenada en Orden de Veinte y dos de este mes me ha participado que, atendiendo el Rey a los particulares servicios del Marques de Castellbell y de Castellmayá, á la estrechez de medios que padeze la dilatada família con que se halla, ha venido S.M. en perdonarle lo que esta deviendo al Servicio de Lanzar por los dos títulos que posehe, relevando/e por los días de su vida de las que por ellos causare en adelante.»• Una altra manera de solucionar els problemes economics era exercint un ferreny control deis guanys que li proporcionaven els habitants deis termes que depenien del marquesa!. Per aixo va confeccionar-se un nou <<Capbreu del Ilustre Sr. D. Joseph Amat y de Junyent, marques de Castellbell, y Senyor deis termes y Parroquies de Rellinas y Vacarissas, Sagrera, deis Anys 1759. Rebut en poder del Dr. Joseph Enrich, notari públich y Real de Manresa als 5 de Mars de dit any 1759» 9 • L'any 1761 Josep Amat accepta el suggeriment del seu germa Manuel, el vacarissenc, d'enviar aterres americanes els fills militars, Josep i Antoni, coma col.laboradors del virrei. Van arribar a Lima el dia 21 de juny de l'any següent, i un, Josep Amat i Rocabertí, exercí el carrec de governador de la província de Tarma.

40


Clourem aquestes breus notícies del senyoriu del segon marques de Castellbell , dient que l'any 1765 es casa el seu fill hereu, Gaieta Amat i Rocabertí, amb la seva casina Maria Eulalia de Cru"illes i Rocabertí, i, l'any següent, ho va ter una altra germana, Maria Esperan9a Amat i Rocabertí, amb el seu cosí Rafel Amat i Cortada, aquell famós baró de Malda que redacta el voluminós Ca/aix de Sastre. El marques Josep Amat i Junyent morí a Barcelona el dia 22 d'agost de 1773. Joan Valls i Pueyo

1. Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) , Can Falguera, lligall 184. 2. ACA, Can Falguera, lligall 488. 3. Alfredo Sáenz-Rico Urbina, El virrey Amat. Precisiones sobre la vida y la obra de don Manuel de Ama! y de Junyent, vol. 1, Barcelona, 1967, p.43. 4. ACA, Can Falguera, lligal 511 . 5. ACA, Can Falguera, lligall 12. 6. ACA, Can Falguera, lligal 508. 7. ACA, Can Falguera, lligall 488. 8 . ACA, Can Falguera, lligall 180. 9. ACA, Can Falguera, lligall 11. Bafeó de Montserrat- Setembre de 1993

41


El virrei Amat

Potser no fóra de més recordar la figura d'aquest personatge i parlar, exclusivament, deis temes vinculats a ell i a Vacarisses. Com ja hem comenta! en parlar del castell de Vacarisses, per raó del matrimoni de la propietaria del castell , Isabel Desfar, amb el capita Francesc Amat, aquest militar pren possessió del castell. Desfilaren diverses generacions de la branca deis Amat i, a la primeria de l'any 1700, es presentaren uns infortunats dies per aquesta família que eslava bastan! dividida; mentre Francesc Amat era partidari de l'arxiduc Caries d'Austria, el seu germa Josep era decidit filipista, fins al punt que Felip V li atorga, el 1702, el títol de Marques de Castellbell i, per aquest motiu, en uns moments difícils, es veié obliga! a sortir de Barcelona i a refugiar-se, ell i família, al castell de Vacarisses; allí nasqué el 15 de marc;: de l'any 1707, el quart fill deis marqueses de Castellbell , a qui fou posat el nom de Felip Manuel Gaieta d'Amat i de Junyent. Més tard , dedica! a la vida militar i política, arriba a tinent general , presiden! de Xile i virrei del Perú. En aquest ambient rural i senzill morí l'avi matern i la seva mare. Manuel Amat visqué a Vacari sses fins als sis anys , quan el seu pare , molt afecta! per la salut, va marxar junt amb els seus germans a Tarragona. En morir el pare , el futur virrei va anar a Barcelona, on havia triomfat i entrat l'exercit borbonic , cosa certamen! trista per Barcelona i Catalunya sencera. Manuel va a l'escola, pero la seva veritable escola fou la milícia i d'ací els triomfs vénen un darrere l'altre, fins a arribar a les atribucions a queja hem al -ludit. El doctor Alfred Sáenz-Rico, gran tractadista d'aquest perEscu t d'a rmes de Manuel Amat i d e J unyen t, virrei sonatge, diu que Manuel Amat d'Espanya al Perú

42


i de Junyent, per les circumstancies de la guerra, neix al castell de Vacarisses dintre d'un medi rural i auster; allí passa la infantesa, fins als sis anys; és posat al servei d'una dida. Aquests esments i la gent deis poble on neix, no els oblida Manuel , i quan esta en pie apogeu deis seus alts carrecs i del virreina! del Perú, recorda els seus compatricis i qui sap si els amics que deixa en plena infantesa, i vol ter quelcom per Vacarisses. Des d'aquelles terres llunyanes de les Índies, fa un encarrec de dotze dots per a donzelles pobres maridables o que entrin en religió. (Dos de més importants sota les advocacions de Jesús i Maria i els altres dotze obsequis, dedicats a l'apostolat de Jesús.) Tot a persones que, com ell , hagin estat batejades a la parroquia de Vacarisses . Es disposa que seran distribuHs de la següent manera: si la dida que em va criar i donar de mamar tingués una filia obtindra el dot de Jesús, i si tingués dues filies, els dots de Jesús i de Maria, i si són més filies, entrarien en els primers dots deis apostols. Pero, diu l'ordre, s'ha d'entendre per línia recta familiar i no per altres parentescs. També, afegeix, tola donzella orfe de pare i mare tindra dret al primer lloc deis dots deis apostols. Aixo és copia d'una carta que Manuel d'Amat envia al seu germa Antoni, des de Lima, el 25 de marc,; de l'any 1770. Les 3700 lliures que va remetre havien de ser distribuYdes així: cadascun deis dots deis apostols sera assignat de 200 lliures més 50 lliures per vestir-se al sistema, segons costum del país. Els dos dots en honor de Jesús i Maria, ates que són dedicats a major obsequi, també deuen ésser majors; per tant, són valorats en 300 lliures més 50 lliures per vestir. Aquests premis devien ésser adjudicats, encara que solament s'ha trobat nou rebuts notarials. Una de les beneficiades directes de la dida del virrei fou Maria Alavedra, donzella i natural de Vacarisses, filia de Ramon, d'ofici espardenyer, casada amb Pau Elias i Dulcet, natural de Sant Corneli de Collbató, que va percebre el premi el 17 d'agost. En canvi , l'altra, Maria Torres , a desgrat de dir que era parenta de la dida, no ho deuria ésser de manera directa o ja estava assignat el dot major, car, casada amb Felip Neri Duran , pages, també de Vacarisses , el dia primer de marc,; de 1781 , solament percep les 200 lliures més les 50 lliures per vestir. L'article «El Virrei Amat redescobert ", publicat al setmanari Destino, que versava sobre una conferencia pronunciada per Sáenz-Rico , motiva un viu interes deis «Amics de Vacarisses " envers el personatge, sobretot perque quedava ciar que aquest era fill de Vacarisses i no de Barcelona, com s'havia anal dient. L'interes també contagia Terrassa coma centre comarcal. Arran d'aixo es convení a nomenar una comissió, patrocinada pels ajuntaments de Vacarisses i Terrassa, i formada també per les entitats locals Amics de Vacarisses, Junta Parroquial de Matrimonis i Associació de Propietaris de Torreblanca. Es convingué a celebrar una jornada d'exaltació del virrei Amat com a fill il·lustre de Vacarisses . La testa es celebra a Vacarisses el diumenge 27 de juny de 1965, amb un

43


;ji ¡[ 1-

J¡ -w

a: a:

<t :::l

x

a: 1

:rtjll '

! -

J

1 .::{

Autoritats a la sortida de I'Església de Sant Pere de Vacarisses

nodrit programa, i hi assistiren diverses personalitats presidides per !'alcalde de Terrassa i diputat provincial , en Miquel Onandia, i altres consellers de dit ajuntament, el diputat de cultura de la Diputació de Barcelona i alcalde d'Arenys de Mar, en Joaquim Doy; !'alcalde de Vacarisses i corporació municipal; el marques de Castellbell , descendent directe del virrei Amat ; el professor de la Universitat de Barcelona Doctor Alfred Sáenz-Rico; el director del Museu Textil de Terrassa, en Francesc Torrella Niubó; el director de Radio Terrassa, en Josep Castells; l'actual propietari del castell de Vacarisses, I'Antoni Roura; entitats organitzadores i una gran afluencia de ve'lns de Vacarisses i Torreblanca i gran nombre d'amics i simpatitzants. Acompanyats d'una alegre cercavila, a carrec de la Banda de Trompetes de les Escoles Salesianes de Terrassa, les autoritats, a través deis carrers engalanats de la població, es dirigiren a l'església parroquial, on es celebra una missa solemne que oficia el senyor rector mossen Joan Soler. A la sortida del temple tots els assistents es traslladaren a la plac;:a, fins aleshores anomenada de «la Pista» o de les <<Moreres>> on, després d'un parlament del secretari de I'Ajuntament de Vacarisses, els alcaldes de Terrassa i de I'Ajuntament local, descobriren una lapida amb que es donava el nom del Virrei Amat a la referida plac;:a. Després de grans aplaudiments, el marques de Castellbell pronuncia unes paraules d'agra'lment. A continuació, al local de l'entitat «Amics de Vacarisses>>, es serví un aperitiu d'honor a les autoritats i s'invita a tots els assistents. La testa continua amb un acte cultural al Casal Parroquial. Un gran retrat presidia l'escenari, amb la figura del virrei Amat. Amb la sala replena de públic, obrí l'acte el doctor Torrella i Niubó i, després d'unes paraules d'enaltació de la testa, cedí la paraula al professor catedratic de la Universitat de Barcelona doc-

45


tor Alfred Sáenz-Rico, que pronuncia una conferencia sobre el tema: «El Virrey Amat, ilustre hijo de Vacarisses». La conferencia va ser interessant i agrada a la concurrencia. L'acte finalitza amb unes paraules d'agra·lment i de satisfacció pel caracter de la testa, a carrec de !'alcalde de Terrassa i del ponent de cultura de la Diputació. Com a fermall de la testa, la comitiva s'entaula en un restaurant de Torreblanca, que des d'aquest dia pren el nom d'Hostal del Virrei Amat. Es serví un dinar de germanor i convivencia entre autoritats i poble. A l'hora del brindis foren pronunciats emotius parlaments per les expressades personalitats i, finalment, !'alcalde de Vacarisses, en Josep Codina Boada, agraí l'assistencia de tots i la col·laboració prestada pel resultat tan brillant d'aquesta Jornada d'Exaltació del Virrei Amat com a Fill ll·lustre de Vacarisses.

Josep M. Farrés Trias

Bibliografia consultada: Assaig históric d'un poble, d'Antoni Flotats

46


Llegendes i cabories La Potada de Donya Guilleuma Fa uns dos anys que, parlan! amb en Marian Momany, alias Gordi, terrassenc d'edat avan<;:ada, i que té coneguts i apassats gairebé tots els camins i viaranys deis nostres voltants i muntanyes ve·lnes, en referir-me a una excursió teta per ell a peu a Montserrat, seguint el camí que els nostres avantpassats feien abans de construir-se la vía del ferrocarril del Nord, em va citar un lloc de darrera de les muntanyes de can Margarit, anomenat la Potada de Donya Guilleuma. Encuriosit jo per aquesta nova, vaig preguntar- li si sabia alguna llegenda referent a aquest lloc, i em va fer de resposta que res no en coneixia, sino que tant al seu avi com al seu pare sempre els havia sentit a dir que alla on sembla notar-se un petit clot a la roca, com si fos una petjada , se li donava el nom abans dit. Més tard vaig preguntar a alguns avis de Vacarisses i a qualques persones d'Oiesa si tenien notícia d'un lloc situat en l'antic camí de Montserrat, entre coll Cardús i el Mimó, en el qual es notava a la roca com l'empremta d'una petjada, i que portava el nom de Potada de Donya Guilleuma; pero va resultar que ningú no n'havia sentit parlar. Passat algun temps, vaig trobar una nota d'en Maspons i Labrós , en la qual parlan! del turó de Monteada, deia que, segons el poble, hi havia una gruta tapiada, dita de donya Guilleuma, que anava a parar a mar, entre Montgat i Badalona. Aleshores vaig recordar allo de la petjada de l'antic camí de Montserrat, <;:o que em va acabar de convencer que aquesta donya Guilleuma no devia ser un personatge fictici , sinó un personatge historie. 1 realment cal pensar que ho fou; precisament en el segle x 111 , el castell i terme de Vacarisses, el tenia en feu la casa de Monteada, i el posse·l a la vídua de l'lnfant Pere, germa del Reí d'Aragó, Na Guilleuma de Monteada, la qual havia heretat de son pare, Gastó de Monteada, vescomte del Bearn, alguns castells , viles i llocs de Catalunya. Donya Guilleuma, dona molt irada i altiva, es nega a reconeixer-se feudataria del bisbe de Vic, i fins s'apropia de tot quant a aquest pertanyia; i encara va més enlla , l'any 1296, madona Guilleuma de Moneada ha manat fer armes contra lo bisbe de Vich amb grans menasses. Aquest procedir de donya Guilleuma, els incendis de sembrats i masies de la plana de Vic i els assassinats comesos pels partidaris de la impía senyora, obligaren el bisbe i el capítol vigata a reunir gent perla seva defensa. El reí Jaume 11, tot i ésser cunyat de Guilleuma, a la

47


qual havia de succeir segons eslava estipula!, no pogué d'estar-se de reconeixer la justícia del bisbe de Vic, i amb la reial !letra del 1O d'agost de 1297, mana al veguer de Vic que emparés el bisbe amb el seu reial nom . Amb tal motiu cessa de moment la lluita. Novament, l'any 1300, donya Guilleuma declara la guerra al bisbe de Vic, presentant-se associada amb els heretges partidaris del comte de Foix, r;:o que li féu perdre les simpaties que abans tenia. Cree, dones, que a aquesta donya Guilleuma pot referir-se una llegenda, avui perduda , de la qual pot ésser un indici el nom de Potada de Donya Guilleuma amb que fins fa poc es coneixia aquel! clot de la roca de l'antic camí ral de Terrassa a Vacarisses i Montserrat, el qual passava per coll Cardús, darrera el turó del Foral del Vent. Encara que no he trobat rastre de tal llegenda, és forr;:a curiós el fet que pels encontorns de Vacarisses es trobi, a més de la Potada de Donya Guilleuma, una font anomenada Font de la Guilleuma, prop de la casa del Buxadell , i, segons em va manifestar darrerament un pages , fill del Mimó, ell havia sentit parlar d'una altra font del mateix nom, situada prop de les Bendranes, darrera deis cingles de Vacarisses. Esmentaré, finalment, r;:o que tal vegada tingui relació directa amb !'origen de la nostra potada o petjada. Són uns fragments de l'interessantíssim estudi publicat pel bon amic, l'il·lustrat P. Pere Rimlas, Sch. P., referent a les petjades sobre roca. «Eis neolites i els habitants de la primera edat del bronze gravaren damunt les pedres petges humanes barrejades amb petges de cavall i en general d'equids com les que s'observen a les roques de la vorada del riu i en l'abim de prop del castell de Ciurana, prop de Cornudella, que segons la llegenda foren impreses pel corser que cavalcava la reina mora del castell, que, abans de terse cristiana, resolgué llanr;:ar-se al fons d'aquell paorós abim; pero, que és r;:o que representen i quina és llur finalitat? ... >>Es pot afirmar, com a tesi general, que sempre es troben al peu mateix de les fonts, rius i corrents d'aigua; o bé a les altures, que cal recordar eren cansagrades a Júpiter, el déu del llamp; i, finalment, a les !loses deis dolmens i menhirs, buidades a la pedra, i altres positives, en relleu o simplement esgrafiades; sa orientació segueix sempre la direcció del sol, jamai cap al nord, i !'epoca a que pertanyen és al neolític i comenr;:os del bronze; i les faules i llegendes tan lotes elles referencia al pas d'herois i al culte solar i s'hi relacionen ... >> A aquestes «petjades>>observades a les roques situades en altures, prop de fonts i en general de corrents d'aigua i en le !loses deis dolmens, menhirs, etc. , quan són , no simples jocs de la natura, sinó obrades per la ma de l'home, se'ls ha d'atribuir, evidentment, un origen solar, que si fins ara ha restat ignorat és perque aquelles creences i aquel! culte es perderen ja fa milers d'anys. Jacint Elias

48


En Peret Seró Encara sembla que el veiem, fuman! amb la pipa resseca i, malgrat l'afecció de la seva cama, amb moviment energic, marcan! a !erra una ratlla com si assenyalés la seva jurisdicció abans de donar les explicacions o queixes que creia oportunes. En Peret Seró en el fons era un bon home, molt treballador i amic de tothom i sempre tenia una dita per explicar. Era de la lleva de I'Estevet, un vacarissa anomenat Martí de Cal Nerigaig, que havia esta! Mosso d'Esquadra. Quan el trobaves, sempre ens recordava aquesta anecdota amb els seus comentaris. Quan eslava de bon humor, la seva especialitat era improvisar una tonada imitan! les castanyoles i fent servir d'instrument les mans i la boca. Tenia el peculiar costum de ter parlaments al carrer sobretot al balcó de casa seva, al carrer Alfons Sala. Aquestes actuaciona, les feia quan, per ultrapassar-se en beure suc de ra·lm , agafava algun contratemps, que era sovint. En Peret Seró va viure molts anys, pero un dia va córrer la veu que en Peret era a l'hospital, greument emmalaltit. Nosaltres ja no el varem veure més a vollar pels carrers de Vacarisses. Al cap d'un temps va córrer una altra veu dient que en Peret havia mort en mans de les germanes de !'hospital de Terrassa, i que si els havia deixat, en agra"lment d'haver-lo assistit, el seu únic patrimoni, potser la casa de Vacarisses. En Peret Sero deixa un buit als carrers, que no s'ha omplert mai més. Vacarisses va perdre un personatge del tipisme local , i sobretot, els que el coneguérem, ens predomina un record nostalgic d'aquell home que sempre explicava coses, d'aquelles castanyoles i deis discursos i prediques que feia del seu balcó de cara a Montserrat, gesticulan! amb el brar;: i la ma amb aquella veu energica, com si desitges que els monjas montserratins sentissin els seus desesperats dicteris. Molts seran els que encara recordaran aquest famós personatge vacarissenc. Curiosament trobem una font, en el sector de Can Vives, que porta el seu nom , aixo és degut que treballava unes !erres per aquells entorns. Josep M. Farrés Trias

Bibliografia La Potada de Donya Guilleuma Bateó de Montserrat, maig 1983 Bibliografia En Peret S eró Assaig históric d'un poble, d'Antoni Flotats.

49


El Dr. Miquel Crusafont, un estiueiant singular

Quant el caminant de la Ronda Vallesana passegi per l'esquena deis cingles, podra veure, si la "vacarissana" no ens fa una mala jugada el dia 16 d'octubre, una part important del terme de Vacarisses, el que encercle coll Cardús, carena del Ros i serra de I'Hospici. És un pla on les cases any rera any van augmentant. El nombre de persones que hi viuen a l'estiu es compta per milers; hi ha fins a setze urbanitzacions, la majoria, per no dir totes, crescudes sense un entorn legal i planificat; malgrat aixo, la bellesa del lloc ha subsistit fins ara, i és un lloc ideal per a segona residencia. No sempre ha estat així. El fenomen va comenc;:ar cap als anys quaranta. A poc a poc la gent de ciutat amb més possibilitats va anar buscant un lloc on fugir de les calors d'estiu. Aquí els del poble als que veníem de ciutat ens deien "els forasters", més endavant estiuejants. Els que hi vivien de sempre es coneixien més pel motiu que pel nom i cognoms, com a tots els pobles. Cal Campaner, cal Frare, cal Sisó, cal Feliu Vidrier ... són exemples de sobrenoms ben expressius i simpatics, que podreu veure escrits a les fac;:anes de moltes cases i que els propietaris exterioritzen amb d'orgull. Un deis estiuejants que ha honorat Vacarisses amb la seva presencia des de l'any 1942 fins gairebé a la seva mort l'any 1983 ha estat el Dr. Miquel Crusafont i Pairó. El Dr. Crusafont va néixer a Sabadell el 3 d'octubre de 191 O. Va ésser periodista i company de Joan Oliver en les tasques de redactor del Diari de Sabade/1. Després d'estudiar farmacia, comenc;:a la carrera de ciencies naturals (1940). Aquest fet marca l'inici del seu desplegament científic, i el porta a ser una autoritat mundial en l'estudi deis fossils mamífers, que expliquen l'evolució de l'univers i, ensems de l'home. Valla pena destacar algunes dades importants. - El 1969 funda el museu de Paleontologia de Sabadell. -Va ser catedretic de la Universitat d'Oviedo i de la de Barcelona -El Dr. Crusafont va introduir a Espanya la teoria evolucionista de Teilhard de Chardin. - Va ser nomenat Dr. Honoris Causa per la Universitat de Basilea. La reina Juliana d'Holanda el nomena Comenador de l'orde d'Orange-Nassau; el govern trances !'investí Cavaller de les Palmes Academiques. Obtingué la medalla d'Aifons X el Savi i Sabadell el premia ambla medall d'or de la ciutat.

50


El Dr. Crusafont (segon per /'esquerra), gran apassionat del tennis, moments abans d'un interessant pa rtit

Cal dir que el primer homenatge públic que rebé després de mort fou a Vacarisses, al carrer de la Barceloneta, on el 14 d'agost de 1984 els veYns li dedicaren una placa. En aquestes línies, pero, ens interessa molt evocar i commemorar records de la seva estanc;:a a Vacarisses. Comenc;:a l'any 1942 a una casa del carrer de Montserrat. Després canvia al carrer de la Barceloneta, a cal Xic de la Torre, fins que cap a l'any 1951 es construí una casa a la part més alta del mateix carrer. La torre la bateja amb el nom de «Pinya de Rosa •• en homenatge a Joaquim Ruyra, escriptor caracteritzat per les seves narracions poetiques i intimistes. Al Dr. Crusafont, de conversa facil i plaent li agradava explicar-he. Més endavant, en construir-hi una pista de tennis , va ser lloc de reunió de tot el carrer, perque no solament tenia sempre la porta oberta a tothom sinó que deixava les raqu etes i les pilotes a qui li fessin falta perque, en aquel! temps en Santana encara no havia popularitzat aquest esport. A ell també li agradava molt jugar-hi i s'hi entregava amb entusiasme, li sabia molt de greu de perdre . En un partit molt iguala! en «esmatxar» una pilota que arribava fluixa prop de la xarxa, ho va ter amb tanta forc;:a que va topar en un deis pals que !'aguanten; el cop va ésser tan fort que li va produir una fissura en una costella.

51


Sempre s'ha parlat del Dr. Crusafont com a home de ciencia, pero poc o gens del patriota que defensa el seu país en moments difícils. Dos exemples: • Sabadell 1941. El Dr. Crusafont és a casa d'un amic, arriba una noia de Sabadell de tota la vida i li parla en castella , ellli ho recrimina. Aquesta noia és falangista i el denuncia. El doctor és detingut i portat emmanillat per la Rambla fins al jutjat. És empresonat. Sort que el capita general de Catalunya, el general Kindelan va sobreseure el cas i el deixaren lliure. • Vacarisses 1952, inauguració de la pista de tennis . A la paret més alta de la pista fa voleiar la senyera. Jo tenia 13 anys i era la primera vegada que veia una bandera catalana. Eren anys de forta repressió i li podia costar cara la gosadia. En tots els quatre cursets internacionals de paleontologia (1952 a 1958) que ell organitza, la cloenda es feia a Vacarisses . Els savis de tot Europa que havien vingut ja ho esperaven. Després de Montserrat passaven per aquí i la Sra. Lola, la seva mare, ja els tenia preparat pa amb tomaquet, coca del forn de baix i xampany amb porró. Les rialles, que de lluny se sentien, demostraven que s'ho havien de passar d'allo més bé. També li agradava jugar a les cartes, •• la manilla ••. Ho fei a a l'era de cal Grauet, els diumenges quan el sol ja minvava. Jugava amb el seu pare , en Cisco, i en Magí de cal Grauet. Un fet gens conegut, relacionat amb Vacarisses, és que ell i la seva muller, Julieta, varen regalar a la parroquia de Vacarisses la Mare de Déu de Montserrat que es venera al temple. El lloc on el carrer de la Barceloneta és més ample és degut al fet que el nostre biografiat va cedir a I'Ajuntament, un casalot anomenat << del Frare» que era de la seva propietat. És per tots aquests records que els seus ve"ins de Vacarisses , l'agost del 1984, li dedicaren una placa en el lloc que per tots nosaltres és ja la playa del Dr. Crusafont. Pere Boix i Puig

52


El Casal

<f) <(

¡;:

>;<f) -w

a: a:

tt

::>

x

~h,..

a:

<(

-

El casal de Vacarisses, anys cinquanta

A Vacarisses ja hi havia un edifici, conegut com El Ca.sal. Aquest era l'únic local del municipi que complia les funcions de local social, on es projectaven sessions de cinema , es feia teatre i diverses activitats lúdiques, pero la seva antiguitat va fer que que l'edifici no tingués les garanties de seguretat necessaries pera la celebració d'espectacles. L'Ajuntament compra l'edifici i redacta un projecte de reforma i ampliació d'aquest local, ara ja municipal. El projecte s'aprova el maig del 1992 i les obres finalitzaren al cap d'un any. El Casal és un equipament polivalent, amb una superfície útil de 400 m2. És concebut com a solució arquitectonica lleugera, que es defineix exteriorment per la seva gran coberta, element necessari per a integrar i donar unitat al conjunt reforma-ampliació. L'arquitectura general de l'edifici, de concepció funcional i estructural, es basa en dos espais fonamentals, cadascun deis quals respon a un tipus diferent d'activitat: SALA D'ACTES .- És l'espai més gran, té una capacitat per a 21 O espectadors i esta condicionat acústicament. El pati de butaques, de planta rectangular, té una superfície de 180 m' . L'escenari de 38 ,5 m' disposa de l'equipament necessari per a desenvolupar-hi activitats tan variades com teatre , concerts, cinema, conferencies, festivals, ballet.. SALA POLIVALENT.- Aquesta sala, que respon fonamentalment a la zona ampliada, té una superfície de 82 m' i pot ser utilitzada com a sala d'exposicions, centre de reunions, i provisionalment com a casal d'avis.

53


Gracies als finestrals perimetrals dissenyats com a fayana, la il-luminació de la sala és totalment natural.

Breu historia del Casal Les primeres notícies que tenim són deis anys 1939-1942, període en que mossen Lluís Camps era rector de la parroquia i dit Casal funcionava com a Centre Parroquial. Cal remarcar les sessions de ballet i diverses obres de teatre; entre les que es recorden més hi ha Les dones de la Passió. Deis anys 1942-1948 fou rector mossen Xavier Falgueres, i en aquesta epoca es realitzaren molles representacions teatrals. En temps de mossen Josep Miquel (anys 1948-1958) cal remarcar diverses actauacions de la companyia de La Farandula de Sabadell, i diverses represen tacions de teatre a carrec de diferents pobles ve"ins , i del quadre escenic local. Deis anys 1958-1963 fou mossen Jesús Carrera que funda I'Agrupació Parroquial de Matrimonis, que entre altres activitats s'encarregaren del Centre Parroquial. Cal recordar en aquests temps la presentació d'una "revista" duran! un estiu a carrec de la colonia d'estiueig i molles altres activitats. A mitjan de 1963 arribava mossen Joan Soler i en aquest temps es feren grans millores. A principis del 1964 es varen adquirir els terrenys de l'antic local parroquial , uns 500 m2 i l'edifici alla constru"lt; també es va comprar el solar conegut com el Cup de can Segarra, que limitava amb el Centre. El 19 de julio!

~

1i' ,_

"'

·UJ

a: a:

i'f.

"'x

-

~

El casal de Vacarisses, avui dia

54

Ir


del mateix any, es féu la inauguració de les obres i ampliació del Casal ; en dita inauguració varen inscriure la primera pagina d'actuacions en el Nou Centre els Petits Cantors de Sant Miquel de París. El mes de maig de 1968 arribava mossem Sebastia Codina. El Centre Parroquial continua amb les sessions de cinema i altres activitats i cal recordar que durant uns quants anys tingué companyia propia de teatre : foren Els Tranquils amb un bon grapat de representacions aquí al poble com a tora. El Centre Parroquial ha estat sempre un vincle d'unió on tothom ha col ·laborat amb molta simpatía i total desinteres, de tal manera que s'ha unit la historia del poble amb la historia del Centre. Josep M. Farrés Trias

55


Descobrir Vacarisses

L'excursionisme és un deis esports més gratificant deis que practiquen les persones, ja que, ultra els beneficis que aporta a la salut del cos huma en inhalar de primera ma !'aire que desprem la natura en l'estat més pur, permet coneixer indrets i paratges que deixem de banda quan circulem per les modernes vies de comunicació, de vegades a gran velocitat, anant d'un punt a un altre, sense adonar-nos que ben a la vora tenim racons i paisatges captivadors que asserenen el nostre esperit i ens recreen la vista, objectiu cabdal de !'excursionista. Escric aquestes ratlles pensant en els participants a la caminada popular RONDA VALLESANA que organitza la Unió Excursionista de Sabadell i que enguany tindra per escenari les muntanyes i valls que envolten el nostre poble . Molts, n'estic segur, descobriran per primera vegada els topants de Vacarisses i confio que se n'emportaran un bon record, per tal que els abelleixi de tornar i poder endinsar-se més pels nostres abruptes verals . De jove, jo també vaig practicar l'excursionisme de manera formal , i fins i tot vaig arribar a ser president d'una entitat excursionista degudament federada i legalitzada, el GEMM , que havíem fundat uns quants amics. Recordo, quan anteriorment era soci de la barcelonina Agrupació Excursionista Catalunya , haver participat, entre d'altres, en una marxa excursionista de regularitat que l'any 1945 va organitzar una entitat també sabadellenca, I'Agrupació Excursionista Terra i Mar, que segons tinc entes posteriorment es va fusionar amb la vostra UES. Pero vet aquí que, curiosament, el meu descobriment de Vacarisses no el vaig fer practicant l'excursionisme. Va ser a través d'un altre esport que igualment ens apropa a la natura a base de fer moure les carnes, encara que de manera diferent: el ciclisme. Dones, sí. Després de retirarme «oficialment» de l'excursionisme em vaig dedicar a fer d'arbitre i cronometrador de ciclisme, esport que també sempre m'havia agradat molt. En certa avinentesa em va correspondre anar a arbitrar una prova ciclista que se celebrava a Vacarisses; em sembla recordar que era un Campionat de Catalunya de Muntanya de la categoría «amateurs>> . D'aquesta faisó vaig «descobrir>> Vacarisses. Em va agradar molt el poble i el seu entorn. Vaig esmorzar i dinar a ca la Quima, fonda avui desapareguda. Quins canelons més bons ...i també, quina aigua més bona que vaig beure! En aquells temps, l'aigua de Barcelona era bastant dolenta.

56


Per tot aixo i la bucolica imatge que m'havia quedat del poble , amb la impressionant vista de Montserrat per teló de fons, la relativa proximitat amb la ciutat comtal , encara que llavors les comunicacions no eren com les d'ara, la qual cosa feia que Vacarisses fos poc conegut pels barcelonins i per tant les possibilitats que la vida en aquel! poble fos tranqui.la i assossegada, em va fer decidir a tornar-hi amb la familia i cercar un habitatge per anar-hi a estiuejar i a passar els caps de setmana. Ja fa 28 anys que hi vine i em considero un vacarissenc més . Duran! aquests anys he pogut recórrer gairebé tot el terme , una bona part del qual també podran coneixer els excursionistes de la RONDA VALLESANA que ens visitaran , i els recomano que es fixin en, ultra la magnífica panoramica del massís de Montserrat que des d'aquí s'albira, els escarpats cingles que presideixen el poble, els boscos que tenim a tocar, els humits afraus i les fonts campestres que !robaran sovint, per cert molt ben catalogades pel vostre consoci, Josep M. Farrés, vacarissenc de soca-re! , que amb paciencia i tenacitat ha anal redescobrint lotes les fonts del nostre terme, evitant que es perdessin . Confío que tindreu, amics excursionistes, la mateixa sensació plaent que vaig experimentar jo quan hi vaig venir per primera vegada i tornareu per assaborir-la amb més calma. Si ho feu, no m'estranyaria que alguns de vosaltres també busqués un aixopluc per fer-hi estades més !largues. Con diu !'eslogan divulga! per I'Ajuntament: "VACARISSES , UN LLOC ON VI U RE" .

Frederic Sagués del Canse// de Redacció de la revista VACARISSES, Saleó de Montserrat

57


El carrer de la Barceloneta

El carrer de la Barceloneta, a vol d'oce /1

En un primer criteri, ens fa suposar que inicialment a la carena on avui hi ha el carrer de la Barceloneta, sois devia haver-hi la vella casa de cal Domingo, en part encara habitada l'any 1860, avui dia tan sois dos o tres panys de pare!. Tal vegada cal Saga!, podia ésser també una de les més antigues, avui, pero, arquitectonicament, res ens ho confirma. Possiblement, les primeres cases que forman! carrer s'edificaren , devien ésser poca cosa, cases petites, cases pobres, per la qual cosa se les anomenava «les casetes » -avui encara hi ha vells que en diuen «les escasetes» o ••sescasetes••. Aquestes no devien ésser altres que les que hi ha a la vorera nord, amb fac;:ana a migdia, obertes a solei, de cara a la solitaria vall de la Torre. Toles aquestes cases deurien ésser les que van des de cal Qurirol a cal Copons, i, possiblement, les del mig, primer que no pas les més extremes. Aixo es devia esdevenir a mitjan del segle XV II i bona part del xv111. Més tard , al final del xv111 i a primers del XIX, s'edificaren la de cal Feliu Vidrier -tal vegada perqué treballava al forn de vidre que hi havia a I'Obac- i lotes les de la vorera de

58


migjorn, llevat, tal vegada de ca !'Andorra (1699) , que, trencant la continu"itat del carrer i per no prendre el sol, s'edificaren en línia de cal Sagal, formant, entre cases i patis , la vorera de ponent del passatge de la Torre, dit també de cal Mataporcs. De tot aixo s'ha de dir que no en tenim constancia escrita, ni cap inscripció que ens ho confirmi, car la més antiga que s'ha trobat és una vella biga de fusta, pertanyent a ca !'Andorra que, com ja s'ha indicat, porta a la data de 1699. La Barceloneta (mare) és un barri de Barcelona. Té una llarga historia i a hores d'ara ja forma part de la gran capital de Catalunya. El que interessa aquí és parlar de les Barcelonetes escampades arreu, comen9ant per la nostra: - Barri del municipi de Vacarisses (Valles Occidental). Devia estar formada per un carreró de cases for9a distanciat del poble . Ara unida al nucli urba fa d'enlla9 entre el poble i les noves urbanitzacions de Torreblanca. Al voltant de les cases del vell barri s'ha anat edificant un reguitzell de torres que contemplades des del camí de I'Obac semblen nascudes a l'atzar entre alts i baixos de les feixes fins fa poc cultivades. - Nom donat a la ciutat de I'Aiguer, Sardenya, després de la conquesta catalana de 1354. - Població de Sardenya fundada pel rei Alfons IV de Catalunya durant la conquesta de l'illa pels catalans (1323-1326) i a la qual atorga les constitucions i els privilegis de Barcelona. Es conserven encara restes de l'església prop del santuari nacional del Bonaire. - Ve"inat del municipi de Gualba (Valles Oriental), anomenat també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba. - Barri de Begues (Baix Llobregat), situat a 2 Km a l'est del poble. - Nom amb que ha estat designat el barri de les Coromines de la Pobla de Lillet. - Ve"inat de la Vansa (Ait Urgell) , situat a la vora del riu de la Vansa. - ve·inat de Palafrugell (Baix Emporda), dins la parroquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent de I'Emporda. - ve·inat de Vallcebre (Bergueda) , vora de la carretera de Saldes. - ve·inat de Sils (La Selva). - Ve"inat de Fornells de la Selva (Girones) . - Ve"inat de Montblanc (Conca de Barbera), el més enlairat del poble de Prenafeta. - Sen segur que hi deuen haver moltes altres Barcelonetes escampades pel món ... Per acabar cal dir que la Barceloneta és també una ciutat de Provenya (Baixos Alps , Occitania), Fran9a: centre d'esports d'hivern; explotacions de marbre verd. Fou fundada el 1231 amb el nom de Barcelona pel comte Ramon Berenguer V de Proven9a. La ciutat conserva restes de fortificacions del segle XIII.

Josep M. Farrés Trias

59


L'església de Sant Pere de Vacarisses

Les primeres notícies que tenim de l'església que sesuposa románica emplac;ada en el lloc que ocupa !'actual, devem remuntar-les a l'any 1013, que surten a la llum en un document que parla d'un plet sostingut entre el noble Berna! de Viladecavalls i el veguer de Pierola i d'Oiesa i que es resolgué davant de l'església de Sant Feliu i Sant Joan de Vacarisses , entre una generació de nobles i de rústic s que havien assistit a la consagració de !'altar major de Sant Feliu , a la qual també assistí el bisbe Borrell de Vic (P . PASCUAL, SACRA ANTIQUITAIS CATALONIAE MONUMENTA). En un altre document de l'any "">1051, de nou surta la llum l'esglé-~ a: a: sia de Sant Feliu de Vacarisses, ~ :0 com pot observar-se en un sol titux a: lar. Es tracta d'un altre placitum de "" restitució de béns que tingué lloc Esgtésia de Sant Pere de Vacarisses davant d'aquest temple . Un document (EPISCOLOGIO DE VIC) ens precisa la unió de la parroquia de Vacarisses amb el monestir de Pedralbes i que en endavant el rector del nostre poble obtindrá el títol de VICARI PERPETU. En anunciar el bisbe aquest obe"iment, s'esmenta «la parroquia de Sant Feliu de Vacarisses conjuntament amb la sufragánia de Rellinars >> . Aixo passa l'any 1330 i determina que no es parla de sant Pere. L'advocació a sant Pere, que l'any 1393 ja ha passat al primer rengle de patronatges, es creu que pot ésser molt antiga, car l'església de Vacarisses segurament tenia més d'un altar i és molt possible que ja hi los venera! de temps molt llunyá pero que no hagués passat a preeminent veneració . De toles maneres existeix una incertesa de veneració de sants entre l'església de <f)

"'

60


~~~~~·

GOIGS A LLAOR DE SANT PERE de V acarisses

Patró de la Parroquia Bisbat

Ouan és arribada l'hora

Pufx que Déu us conlerla dur de la barca el timó, empareu-nos nir 1 dla sant Pera, nostre patró.

d'ésser cruelment perseguit, la vostra anima s'arbora pel martirl pressentlt. 1 escampeu vostra hornilla que als fldels dóna braó. Empareu·nos ..

Pescador des la Infantesa, Oéu ja us té predestlnat per més alta 1 digna empresa

Persegult com una fera sou cercat per tot arreu 1 la condemna us espera de morir clavat en creu. i aixb us omple d'alegria pensant en el Redemptor . Emptueu-nos ..

que tirar la xarxa al mar, 1 entre tants us escollia segur que éreu el millar. Empsreu-nos ..

De la pesca el gran mlracle us ha enfervorlt el cor, ~ pulx hl heu vist sens cap o b s t a c l e -

ben ciar el segell del Senyor.

1 alll als seus peus s'humllla vostre lmpuls sens parló .

Empareu-nos ...

en Vós posa l'esperan~a per fer un bon apostolat i en el moment us confla ésser d 'homes pescador. Empsreu-nos ..

Del cel balxa altra vegada Jesús ja ressuscltat 1, en veure-us, una abrayada tan estreta us ha donat que el vostre Interior s'omplia de la més gran emocló. Empareu-nos ..

Els apbstols que us segueixen en el vostre predicar, amb fervor us reconeixen per cap que els ha de guiar. Amb vostra fe 1 simpatla convertiu al pecador. Empsreu -nos ..

1 de Jesús surt la frase que ha de ter-vos 1m mortal. quan di u: -Tu serAs la base de I'Església Universal. De les ovelles el gula sera.s 1 el primer Pastor. Empareu-nos ...

Per tres vegades neg,.reu a vostre Senyor estlmat; tantea IIAgrimes vesdreu d'haver-lo traiclonat que un nou Apbstol sortla purlflcat d'aquell plor. Empareu-nos .

En olr la veu divina, gulat per I'Esperlt Sant a predicar la doctrina un llanceu amb fe tan gran que a Vós el poble venia a escoltar-vos pie d'unció. Empsreu-nos ...

Jesús que veu la pulxanca

del vostre cor arborat,

la vostra Barca que P.vanya pels camins de terra 1 mar, ni temporal ni bonanya no han pogut fer naufragar . Fa vlnt segles que nalxla i és ben ferm el seu timó. Emparau-nos .. Vacarisses, ajocada a l'ombra del Cingle altiu, sota el Castell deis Monteada va voler fer-hi el seu nlu on. fidel a vostra guia . ha anat crelxent de debO. Empareu-nos ... Fa dos segles. vostra lmatg e en el temple parroquial. rep fervorós homenatge i la devoció filial d'aquest poble que confia en la vostra protecció. Empareu-nos .. PuiK que Déu us conlerla dur da la bares el timó. empsreu-nos n/t f dfs ssnt Pera. nostre pstró.

l.letra Ramon Alramora · MW..C. MI\. l.luís Campt · Anan¡amcnl$ de ÍU veus Jaumc Marllnl D1b111J de lalmltle. Alu R1bó

¡:;¡·-i' l'",n;¡·"mi .

~ ·~'·t¡·¡r;

,....j

¡'·:~ "--"·.!- ·~·· ,,_ ... ·~ '· .~.._..

''

.. &:r,1Jn-'"' t&n,IUIII- lU- •N.....- <I""_f- ..... alsl-llor. ] Dop.-

V Tu ets Pete.

B 1sobre aquesta pedra edificaré la meva Esglésla .

PREGUEM O, O~u. q1:11 al glorlós Apbstol vostre sant Pere , conferlnt-11 les claus del regne celestial, donareu poder de lligar 1 de desiJtgar. concedlu-nos que amb l'auKIIi de la seva lntercessló, slguem lliures deis lligams deis nostres pecats . Vós que viviu 1 regncu pels segles deis segles .· 8 Amén .

1 'ed1C IIJ.t9,2 ' , 1967 ~ 3. '•~ 'mulic:adct 19'71·73 3 'c<.bo: 1979·Dipólotl..t;lai: B. l<'20S· I98'2

PARROQUIA DE VACARISSES{BARCEl.ONA)

Coll Torrellde Rcus( ll ~) lmp Altb li 1.. B11cdonJ

61


.

San t P ere de /'artista barce/on1 Ramon Cuello, col-locat a la fo rn ícula de la fa¡;ana de l'església.

Vacarisses i la de Rellinars , que, durant molts anys, formaren un sol terme i, aquesta última, també era dedicada a sant Fermí i a sant Pe re. Les documentacions van desfi· lant i tampoc parlen d'una determi· nada imatge de sant Pere, fins a l' a ny 1860, que ja feia temps s'havia constru"it !'actual temple , ens apareix una nota publicada al Diari de Barcelona, que ens parla de la «colossal estatua o imatge de sant Pere >> que amida divuit pams d'alt, destinada a l'església de Vacarisses, per !'artista Francesc Saladrigues, autor d'altres escultures religioses i profanes . La decoració d'aquesta imatge fou feta al taller del Sr. Palaudaries, a la Riera de Sant Joan de Barcelona. Molts vacarissencs ténen bon

record d'aquesta imatge patronal que existí fins a la guerra civil de l'any 1936. Segons expliquen , va ésser una feina molt feixuga poder expedir-la del pedestal. Acabada la guerra, fou substitu-ida per !'actual imatge de sant Pere que, creiem , sortí de Montserrat. El sant Pere que actualment hi ha col.locat a la fornícula de la fac;;ana de l'església és de ferro forjat i és obra de !'artista barceloní Ramon Cuello Riera. La imatge té 1,80 m d'altura. Representa una complexió d'home jove i porta una xarxa tirada a l'espatlla i en una ma un rem i a l'altra les claus tradicionals . Fou inaugurada el dia de Nada! de l'any 1971. Josep M. Farrés i Trias Balcó de Montserrat • Juny 1980

62


El clima mediterrani de muntanya baixa: Vacarisses lntroducció Situació geografica de Vacarisses Al sector nord-occidental de la comarca del Valles Occidental, enmig d'un relleu molt accidenta!, es troba emplac;at el poble de Vacarisses , a mig camí de Terrassa i Montserrat. El poble s'enlaira a 390 m per sobre del nivel! del mar, encara que les observacions metereologiques estan tetes a la part alta , a 420 m d'altitud, i presenta una de les distancies maximes respecte del mar dins de la comarca concretament de 32,5 km .

L'orografia Vacarisses s'ajeu als faldars deis seus cingles, encapc;alant la zona més alta de la vall que s'obre i davalla progressivament envers a nord-oest i ponen!, fins a trobar-se amb el riu Llobregat; constitueix, per tant, part de la depressió fluvial d'aquest riu. Vacarisses , dones, queda orienta! als vents de componen! O, pero protegit deis corrents de llevan! per les cingleres i la serra de I'Obac. Aquestes unitats muntanyoses formen part del sistema pre-litoral , que es perllonga pel sud , l'est i el nord-est, mentre que per ponen! i nord-oest la vall de Vacarisses dóna pas al pla de Bages, ja dins de la depressió central catalana. Més endavant presentem un plano! esquematic de les principals unitats de relleu que configuren el terme de Vacarisses. Observem que en conjunt les serres vacarissenques constitueixen els estreps més occidentals de la serra de I'Obac i San! Lloren¡;, tot tallan! bruscament la seva continu"ltat en forma de cingleres escarpades. Tota aquesta zona és molt boscosa i humida, si bé els incendis de mitjan agost del 1986 hi han afecta! greument. Cal destacar les considerables alc;ades que assoleixen algunes d'aquestes serres: carena del Teix 630 m, torren! de Ros 628 m, el Mimó 623 m, puig Ventós 594 m, cingle Petit 592 m, cingle del Moliner 591 mi torren! de Coll Cardús 581 m. També hem d'esmentar la presencia de la muntanya de Montserrat, que delimita la vall de Vacarisses per ponen!, que té una gran influencia en la climatologia del terme, a causa de la seva considerable alc;ada (Sant Jeroni 1236 m). Tot aquest complex de relleu i la seva disposició és el que determina les particularitats d'aquest regim climatic.

63


Mapa geografic del terme de Vacarisses, amb les muntanyes que defineixen la Val/ de Vacarisses

Clima de Vacarisses Segons aquesta exposició i orientació de Vacarisses, i de l'abundant relleu que presenta, el seu clima respon a unes característiques típicament diferents en alguns aspectes a les vistes en la plana del pre-litoral. Temperatura Situat al marge més interior de la carena pre-litoral , quasi tot el terme queda orientat cap a les comarques de la depressió central, i gairebé a·lllat de les influencies marítimes, que arriben molt esmorte"ldes al sotavent de les muntanyes que el protegeixen per llevant i el sud. Amb aixo, i a causa de la ja considerable distancia respecte del mar, en determinades epoques de l'any la zona presenta lleugers trets de continentalitat. D'aquesta manera, les temperatures són més baixes aquí durant tot l'hivern , primavera, tardar i nits estiuenques que a la plana, si bé les maximes a l'estiu són molt similars , pero més puntuals. La marinada només hi afecta quan bufa més intensament que és quan es pot superar l'obstacle que representa la carena de !'interior, i aixo succeeix a l'estiu, i sobretot a la tardar, moment en que la mar és més calenta i les terres de !'interior comencen a refredar-se, per la qual cosa s'estableix una circulació de mar cap a terra a causa del gradient termic.

64


VACARISSES: RES UM GLOBAL DE TEMPERATURES (1982-1993) Temp. mcixima absoluta 41 ,2"C (15 -08-1987) 40,5"C (06-07-1982)

Temp. mínima absoluta -14º( (08 -01 -1985)

Temp. mitjana aproximada 14ºC

Encara que no hi hagi cap observatori metereologic oficial al poble de Vacarisses, hem pogut arribar a una serie de conclusions referents a les temperatures, a partir de les observacions que hem realitzat setmanalment deis valors extrems. L'estudi es limita a un període de dos anys, que compren des del setembre de 1984 al desembre de 1986; la poca extensió d'aquesta etapa fa que les dades que exposarem tot seguit no passin de ser orientatives, pero mai extensibles a dades definitives sobre la climatología vacarissenca, ja que necessitem una serie molt més llarga. La temperatura mitjana en dit període fou de 13,72C, repartida en les estacions de la següent manera: Hivern: 5,42 C Primavera: 15,52 C Estiu: 23,4 2 C Tardar: 10,72 C Les temperatures mínimes absolutes s'enregistren a l'hivern, normalment pel gener, amb valors inferiors als -5 2 C; en penetracions importants d'aire siberia les mínimes poden arribar als -10 2 C, i només si la irrupció és excepcionalment intensa es pot baixar d'aquest valor, com succeí pel gener de 1985, quan s'assoliren els -14 2 C. A l'estiu, les temperatures maximes facilment superen els 30 2 C, i s'arriba en les canícules més fortes fins als 36-37 2C, i anormalment es passen deis 40 2 (6 juliol 1982: 40,5 2 ). Les dues altres estacions són de transició termica: la tardar, més freda, va assolir maximes altes, de 28 2 , i les mínimes bastant baixes, de -3 2 , mentre que a la primavera, si bé comen9a amb valors mínims absoluts que freguen els 02 C, acaba aconseguint maximes de 32-33 2 i obre les portes a l'estiu. Per mesos, juliol i agost són els més cal ids i gener el més fred. Aquestes són les dades obtingudes en els mesos més calids: Agost: mitjana MN: 16,62 Juliol: mitjana MN: 17,42 2 mitjana MX: 30,5 mitjana MX: 29,5 2 mitjana: 23,9 2 mitjana: 23 2 Les precipitacions La pluviometria, malgrat no disposar de massa dades, és molt semblant a la de la plana, jaque si per un cantó Vacarisses s'empla9a dins d'un context muntanyós, per l'altre rep les influencies de !'interior de Catalunya, més seques, i, que és més decisiu, es troba a sotavent deis vents més humits, els de llevant. Per aquesta darrera, l'hivern és més plujós a la depressió pre-litoral i litoral que a Vacarisses, jaque elllevant no pot superar la serralada. Mentrestant a la

65


VACARISSES: PRECIPITACIONS (1989-1993) Gener Febrer Mar~

Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre TOTAL

1989

1990

1991

1992

1993

6,5 26,6 23,4 76,5 41 ,8 13,1 31,3 57,4 74,8 6,0 120,0 31,2

19,5 4,0 23,0 71 ,0 69,8 41 ,6 11 ,4 73,7 65,4 153,5 41 ,0 18,5

34,2 51 ,6 101 ,0 46,0 108,5 5,5 8,0 32,6 79,2 125,7 34,0 135,2

60,2 10,3 40,0 29,0 124,0 165,0 68,5 62,7 106,0 87,8 10,0 36,5

0,0 29,5 95,0 140,0 30,0 15,0 30,0 30,5 103,5 70,0 25,0 0,4

508,6

592,4

761,5

800,0

538,9

tardor, les precipitacions solen ser tant o més importants a Vacarisses com a Terrassa o Sabadell, poblacions situades a banda i banda del sistema pre-litoral, perque la marinada és més intensa. La primavera es comporta diferent perque les pertorbacions arriben més per ponent; llavors les precipitacions cauen més quantioses a Vacarisses (ara a sobrevent). L'estiu és molt especial i irregular, sempre condicional per les situacions en que es produeixin les precipitacions, generalment en forma de tempestes, pero sovint aquestes són més intenses i espectaculars a muntanya que no a la plana. Les precipitacions recollides entre gener i febrer de 1987 a Terrassa i Vacarisses confirmen i evidencien la major precipitació a la plana: Terrassa Vacarisses Gener: 55,1 mm Gener: 44,7 mm Febrer: 85,3 mm Febrer: 66,6 mm Total: 140,4 mm Total: 111,3 mm A l'estiu {85 i 86) les mitjanes foren de: juliol28, 5 mm i agost 27,5 mm. Les precipitacions es reparteixen molt irregularment al llarg deis anys: s'observen dos clars mínims en els mesos termicament extrems, juliol i gener, mentre que els més humits corresponen al novembre, setembre i maig o abril.

VACARISSES: PLUGES (RESUM 1988-1993) 1988

1989

1990

1991

1992

1993

560,6

508,6

592,4

761 ,5

800,0

538,9

Mitjana en 6 anys: 627litres/m'

66


És gairebé segur que cada any caigui alguna nevada més o menys intensa; com a terme mitja neva de 3 a 4 dies l'any, no sempre quallant, i si ho fa i les condicions són favorables la neu pot romandre més d'una setmana en els !loes més humits. L'algada de la neu no sol passar deis 15-25 cm, encara que algun any es produeix alguna nevada impressionant, com la tempesta de neu del 30 de gener del 1986, que acumula 65 cm , que comporta quantiosos desperfectes en els boscos vacarissencs, pel gran grau d'humitat de la neu i el vent fort que bufa. Un altre hidrometeor: és molt important a la zona de Vacarisses la boira baixa, que es forma els dies més freds i humits de l'any. Com que és molt important, aquest punt el tractarem a part. La boira baixa Efectivament, un deis fenomens més peculiars i característics d'aquesta regió cl imatica és la boira baixa, que freqüentment s'ajeu a la vall de Vacarisses. Aquesta arriba tant a caracteritzar els paisatges de la zona que fins i tot popularment se la coneix amb el nom de <<la vacarissana>>. Les favorables condicions de vall tancada que presenta l'indret, tal com es reflecteix en el mapa orogratic adjunt, i l'alt nivel! d'humitat de !'aire que aporta el pas del riu Llobregat, al fons de la conca, junt amb els abundosos boscos que la incrementen i la retenen, fan de Vacarisses un enclavament perfecte per a la formació de boires baixes; literalment, la vall de Vacarisses com un niu de boires. <<Aigunes matinades d'hivern, entre Vacarisses i aquesta serra s'ajaga damunt el llit del Llobregat una boira que cap al migdia el sol acostuma esbargir . Aquesta mandrosa broma matinal és coneguda per la Vacarissana; i quan els terrassencs, en llevar-se, albiren sorgir la seva blancor els cims montserratins, talment un vaixell en plena mar escumosa, senten esgarrifanga perque aquest fenomen és anunciador d'un vent fred i moll que penetra.>>' La vacarissana fa acte de presencia, principalment, els mesos de tardor i hivern, si bé també apareix en els dies més freds de primavera; a l'estiu rarament ho fa. Hi ha tres condicions ambientals indispensables per a la genesi de qualsevol boira baixa: que el cel resti sere, que no bufi el vent i que es produeixi una inversió termica; aquests factors afavoreixen la condensació de la humitat en !'aire. La durada de cada boira dependra de les condicions termiques i hídriques que presenti la massa d'aire dominant. Per aixo , la vacarissana presenta una maxima activitat en situacions anticicloniques i vents humits (E , NE, SE, S) . .. . <<Era una hermosa nit, nit catalana, plena a vessar de música y d'encens. y girantse y pujant desde la plana sos amors la gentil Vacarissana dolsament entreobría a Sant Llorens>>

67


... «Mes no tornar, no tornar, y ma vida poch a poch, ja la sento defallir, y com cerva que cau set ferida, m'ajauré a reposar esmortuhida a la plana d'avall, fins a morir.» .. . ••Ouan se senti de nou una ratxada que'ns enviin los cims de Montserrat, ajudaula a plorar; ... >> 2 Com veiem, també la literatura vallesana s'ha aferrat a aquest popular agent metereologic; fet que demostra el seu inten3s. La vacarissana, pero, no només ocupa aquesta vall , sinó que es perllonga menys intensament cap al Bages, tot seguint el curs del Llobregat, i els dies més favorables s'introdueix per la vall de Rellinars fins a enllac;:ar amb el vessant nord de la muntanya de Sant Lloren<;:, al peu del Montcau i a la Mata. Segons l'estudi que estem realitzant des de la tardor de 1985, deis resultats del qual en farem un balan<;: a continuació, ens adonem que la vacarissana sovinteja principalment els mesos de novembre, desembre i octubre , i és rara pel marc;:, abril i maig, i gairebé nul-la pel juny, juliol i agost. Aixo sí, aquests mesos es poden apreciar boires calentes, tant abans com després de ploure , fins i tot després de tempestes, pero aquestes ja no són boires baixes d'irradiació nocturna, natura a la qual pertany la típica vacarissana. Durant el període estudiat, del novembre del 1985 al febrer del 1987, es van enregistrar 62 matins amb vacarissana, distribuHs d'aquesta forma: 1985: novembre 6, desembre 9. Total 15. 1986: gener 1, febrer 1, setembre 7, octubre 8, novembre 12 i desembre 8. Total37. 1987: gener 4 i febrer 6. Total 1O. Si la vacarissana coincideix amb temperatures negatives, llavors es produeix l'hidrometeor de la boira gebradora; la boira es diposita sobre els objectes en forma de cristalls de gel. Aleshores, els arbres queden recoberts per una pel-lícula de glac;:, que pot tenir un gruix de 1 cm . Aixo no succeeix gaire sovint. Les conseqüencies de la vacarissana queden patents en la humitat de la superficie i en le temperatures, notablement més baixes en la zona immersa en ella que no en !'exterior. Els dies de boires baixes és impressionant fer l'excursió de Terrassa a

VACARISSES: NOMBRE DE DIE S DE BOIRA BAIXA * 1988

72

1989 94

1990

Mitjana

77 81 Període de boires més intens: del novembre al febrer (també setembre) • Nota : dodes provisionals, orientatives

68


Vacarisses: mentre el sol ja escalfa la ciutat, quan emprenem la carretera observem la boira que vessa sobre la serra de Collcardús i en traspassar el túnel de Collcardús ja ens trobem immersos dins de la vacarissana, on l'ambient és molt més fred, i si la boira resta fon;:a baixa, en arribar al poble de Vacarisses podem pujar caminant fins al cingle Gros, i la boira quedara als nostres peus, des d'on la muntanya de Montserrat emergeix davant el mar de núvols.

VACARISSES: NOMBRE DE DIE S DE GELADA* 1985/86 48

1988 56

1989 35

1990 59

Mitjana 49

Període de gelades, normalment: de primeria de novembre a primeria-mitjan abril, sobretot gener i febrer • Nota: dades provisionals, orientatives

Els vents

En aquest clima mediterrani de muntanya baixa el regim anenometric ja presenta certes diferenciacions respecte del clima de la plana, a causa de l'orientació del seu relleu . Així, els vents més forts són els de ponent, mestral i tramuntana, mentre els menys intensos corresponen als del sector de llevan! i migdia. Les altres característiques coincideixen amb les generals del Valles Occidental . Dani Ramírez

1. Canyameres, Ferran . El Valles, Biblioteca Selecta, Barcelona 1961 2. Font Padrosa, Antoni. Diari «La comarca del Valles», núm . 2360. Títol: La vacarissana, 18 d'octubre del 1913.

69


Fonts de Vacarisses

<f) <(

O' >--

.;,

·W

a: a: :::: ::>

x

), ~~.::_.t;~ N~.7i§ ~

Font de Na Guil/euma, a la baixada de la Torre

Ara ha fet dos anys, quan anava seguint el terme de Vacarisses recercantne les masies i les construccions complementarias que teníem, em vaig adonar que hi havia una altra tasca a fer, que podria ésser forc;:a interessant: era seguir, retrobar totes les fonts possibles dins del nostre terme. Caminan! pels nostres camps i les nostres muntanyes hom s'adonava que podia haver-hi gran diversitat de fonts i així mateix ha estat. Vaig comenc;:ar recordant les més conegudes i populars i fent-ne un inventari, després sabia algun llibre que també parlava d'algunes ja no tan conegudes , ja que per al nostre destí, aquesta demarcació ha esta! molt estudiada i escrita, gracies a passar-hi el Camí Ral o deis Romeus. De la mateixa manera els devots, els amics i els simpatitzants de Sant Salvador de les Espases, i després esbrinant alguns mapes de la circumscripció en els quals també n'hi ha algunes de marcades, aquesta va ser la primera part. La segona va ésser la veu popular i directa del poble, la veu d'homes que tenim entre nosaltres i que, sigui per molts anys, amb les seves explicacions, els seus comentaris i també alguna vegada amb la seva companyia a la recerca d'algunes fonts.

70


Cal agrair molt sincerament la seva col-laboració a: el Sr. Marc Farrés, el Sr. Francesc Torras , el Sr. Josep Badia, el Sr. Josep Gibert, el Sr. lgnasi Gibert Riera i el Sr. Pere Roumens, a tots ells moltes gracies. D'aquestes fonts, de tates les que ha estat possible, s'han recollit unes mastres i s'han analitzat alguns parametres, els principals i més importants, per a esbrinar amb quina mena d'aigua ens podríem trabar per aquests voltans, ja que, com tots sabem , estem envoltats d'urbanitzacions, la majaría sense xarxa de clavagueres, fent ús de pous morts o fosses septiques, i es podría donar el cas d'haver-hi filtrac ions a les aigües subterranies, nosaltres tan tranquils bevent aigua de la font i, al cap d'algunes hores, tenir una indisposició que no saps d'on ha vingut. També sabem d'algunes fonts de discutible potabilitat, les analisis de les quals en aquests moments han sortit positives i es consideren sanitariament permissibles pels parametres analitzats. Pero s'ha de tenir en compte !'epoca que s'han realitzat aquestes analisis, que ha estat al final de l'hivern i durant tata la primavera, aixo vol dir que, durant aquest període , les deus acostumen a anar més crescudes d'aigua i les urbanitzacions són menys freqüentades , cosa que és completament al revés durant l'estiu i la tardar. Per aixo m'agradaria que quedés molt ciar que les fonts més dubtoses continuen essent dubtoses, que s'haurien de fer analisis més sovint, ja que ens podem trabar que en aquests moments l'aigua ja sigui NO POTABLE; bé, aixo ja ho deixo en mans del departament sanitari del nostre Ajuntament. En principi ens ha servit per saber que tenim aigua molt bona a les fonts de: font de la Portella, font de les Comelles, font del Corto Pio, font del Via , font del Guinardeu, font de la Puput, font del Peret Seró, i la font de Sanana. La part analística ha corregut a compte de I'Ajuntament de Vacarisses. La tasca no era gens facil , la neu que va caure el dia 30 de gener era de mena humida i pesant i aquella mateixa nit ja va tambar molts arbres. D'altres van anar caient en dies successius . Els camins, els trencalls i els corriols quedaren obstruHs de troncs; aixo, més la pessima salut deis bascas, ja que avui ningú en té cura ni els neteja, fa que resulti molt difícil poder caminar per aquests camps i aquests boscos que ens envolten . Per sort meva vaig trabar alguns companys i amics que durant tot el temps m'han acompanyat en les diferent sortides que hem fet i han col -laborat en el treball de neteja d'alguns camins per a passar, per poder arribar a les fonts , buscant i explorant els terrenys on més o menys sabíem !'existencia d'alguna font. Aquestes fonts , tates aquelles en que ha estat factible, s'han netejat de matolls que les envoltaven, i s'han deixat més curases i a l'abast del públic. També, com podreu veure, s'han retolat amb el nom més conegut, les que es coneixien amb més d'un nom. S'ha procurat donar-los el que els pertoqui originalment, ja que algunes fonts en ténen més d'un; els diversos noms que puguin tenir poden ésser molt antics i per aixo es fa difícil saber quin és el més vell.

71


~

ii' >;<fl ·W

a: a:

.::;:¡

x

a:

<(

lmatge de /'exposició celebrada al poble de Vacarisses per presentar les fonts del term e

Alhora tots plegats cree jo que, fent una bona operació, ens ho hem passat molt bé, ens hem enamorat cada cop més d'aquestes muntanyes nostres; n'hem conegut més les seves masies, els boscos, els camins, les fonts i els racons plens de bellesa i tranquil ·litat. Hem recorregut totes aquestes zones en innombrables sortides cercant aquests dolls d'aigua que en temps no tant llunya eren llocs d'esplai de grans i joves del nostre poble i així mateix de pobles ve·ins, llocs on els diumenges i les testes es reunien famílies per passar-hi el dia; era l'epoca de la classica tontada avui dia tan degenarada. Molt agraH a: Jordi Farrés, en Francesc Badia i en Toni Ramírez, a tots ells sincerament moltes gracies, i de la mateixa manera moltes gracies a en Josep Suárez i el matrimoni Álvarez-Torras perles informacions rebudes, com també al Sr. Antoni Flotats pels documents histories de l'arxiu que fan referencia a algunes fonts; amb l'ajuda i la col ·laboració de tots s'ha pogut dura terme aquest treball. S'ha procurat de retrobar totes les fonts del nostre termenal. Pot ser que alguna un xic dubtosa sigui d'algun poble veí, pel fet que els termes no estan gaire definits, pero si és així sera per pocs metres. Ens trobem amb un gran ventall de fonts, de molt curioses, en llocs molt estrategics, fonts ben ateses, fonts completament abandonades, fonts a prop del poble i fonts a uns quants quilometres del poble. Per tenir-ne una noció, la distancia sempre s 'ha agafat des de la plac;:a del poble. En un petit escrit de cada font intento d'explicar-vos els camins i els corriols que menen a les fonts al·ludides, les característiques historiques i anecdotiques d'aquelles de les quals m'ha estat possible esbrinar

72


alguna cosa i així mateix facilitar-vos i convidar-vos a la visita estimulant i, més i tot, a una cursa itinerant per anar desenterrant de l'oblit tots aquells punts hidrografics que brollen, més sovint del que podríem suposar, als voltants del nostre poble, ja que més d'un s'ha atrevit a dir (la ignorancia és molt atrevida} que Vacarisses és un lloc sec, sense aigua ni fonts. Li demostro que estava molt equivocat.

Josep M. Farrés Trias Vacarisses, 30 de julio/ de 1986

Empla~ament de les fonts Font de I'Abeurada- A la part de baix del carrer de Montserrat. Font de I'Aizina - Molt a prop de Rellinars. Font de I'Arrabassada- A sobre mateix de la pedrera del Mimó. Font de les Bendranes - Rodalies de les Bendranes. Font del Boixadell - A sota mateix de la masia del Boixadell. Font de la Canal - Molt a prop de la farmacia. Font de la Casa Vella de I'Obac- Serres de I'Obac. Font de Castellet de Dalt - Rodalies de la masia de Castellet. Font del Clot - Serra de I'Obac Font de can Codol - Dintre el recinte de la masia. Font de les Comelles - Rodalia de la masia de les Comelles . Font del Conill - Serres de I'Obac. Font del Corto Pio - Entre les masies de les Bendranes i can Codol. Font de cal Domingo- Horts de cal Domingo. Font deis Eucaliptus - Rodalies de Collcardús. Pou de cal Ferminet- A sobre de la plaga del Virrei Amat. Font de la Figuerota - Entre les masies de les Bendranes i can Codol. Font de la Fonteta- A la plaga del Virrei Amat. Font del Gall - Rodalies urbanització Gaii-Pigat. Font d'en Gordi Nova- A l'acabament del poble prop de la carretera. Font de Na Guilleuma- A sota de la carretera, baixada de la Torre. Font del Guinardeu- Boscos de la Torre . Font de I'Hort Gran - Boscos del Bovet. Font de I'Hort del Mimó - A prop de la masia del Mimó. Font de I'Hospici - Damunt de la urbanització de can Serra. Font deis lnfants- A prop de Casa de la Vila. Font del Llorer - A prop de can Cases. Font del Llorer de can Vives- Gairebé al peu mateix de la masia. Font del Mal Lladre - Serra de I'Obac. Font de la Maria Rosa- A prop del camí de l'estació.

73


Font de la Merce- Urbanització de Torreblanca. Font de la Mina de Torrella- Entre les masies de Torrella i Orpina. Font de I'Ocell Viu - Serra de I'Obac. Font de I'Orpina - A prop de la via. Font del Paraigua- Urbanització de Torreblanca. Font del Peret Seró - Boscos de can Vives. Font deis Pixats - Camí de I'Obac. Font de la Portella - Serra de I'Obac. Pou de Ca la Quima - Al carrer Alfons Sala. Font de la Reixa - Rodalies del Bovet. Font deis Rosseguers - Serres de I'Obac. Font del Roure Monjo - Boscos de les Bendranes. Font de la Saiola - Serres de I'Obac. Font de la Salamandra - A prop de la masía de can Vives. Font de Sanana - Boscos de Sanana. Font de la Sang - Urbanització de can Serra. Font de Sant Pere- Urbanització de Torreblanca. Font del Sastre - Enfront de ca la Quima . Font del Solitari - Serres de I'Obac. Font del Tuto- Al peu de l'autovia de Terrassa a Manresa. Font del Via - Boscos de les Bendranes. Pou del Viveret - A la vora de la rectoría vella. Font de Can Vives -A prop de la carretera de Vacarisses a la Bauma.

Fonts que considerem perdudes del tot o no hem sabut trobar Font de I'Aizina Gran - Rodalies del Boixadell. Font de la Bústia - Serres de I'Obac. Font del Carter - Horts de can Serra. Font del Feliu del Ramon- Urbanització de Torreblanca. Font del Grill - Rodalies de I'Orpina. Font del Grill - Riera del Pala. Font de !'Hostal del Pala- A sota mateix de !'hostal. Font de I'Hort del Cabasset- Rodalies de la masía de la Torre. Font del Llorer de la Torre- Rodalies de la masía de la Torre. Font del Mimó - Rodalies de la masía del Mimó. Font del Pala- Enterrada per l'autovia Terrassa-Manresa. Font deis Pinetons - Serres de I'Obac. Font del Pla de les Bruixes - Rodalies del pla del Fideuer. Font del Puput- Enterrada per l'autovia Terrassa-Manresa. Font del Solda!- Rodalies de la masía de la Torre. Font del Xicó - Horts de can Cases.

74


El cingle Himne de Vacarisses

Cingle nostre, cingle nostre, tu ets el cim més estimat, tu coneixes l'abra<;:ada que ens abranda l'amistat. Tu ets el símbol, tu ets l'entranya, tu ets la for<;:a i el caliu deis que a free de la muntanya hem bastit el nostre niu. Dominant el pla i la serra senyoreges el País; de la nostra noble Terra ets un tros de Paradís. Visea sempre Catalunya, !'invencible principat! Visea, visea Vacarisses, el Balcó de Montserrat! Sebastii:l Codina i Padrós

75


..(.u ..,.]1f'l

"' AVCA

'"""7 ~

~,

.. "* __,.~ 4-J-: ~~·

De mitjan de l'any nou-cents es traben uns documenu Any

951

o:"'1,,. e MIL aNvs D'H IWCRiA . ..:::. ::•."" •• -

r.-tt=

FETll MOLT clARA 1NOTORIA DE. V.o.CARISSf.S.

Oue, amb dades bastant prl!cises, ensparlen de Vacarisses.

Santa Cecilia té un Abat que engrandeix el priorat.

Damunt d'un temple pagi n'aixeca un de cristii.

El terme on ha edilicat és lloc del nostre poblat.

l Abat ti! pe r nom Cesari j procura pe l seu barri .

Oed icant un deis altars A Sant Pere de Re ll inars.

Méstard també repltegats d'a ltrespropletats.

~

~~

~

'

"'-""~'!-k r ~l~-

~?:ft

VOLACI<O(AIIALL.)

--

El conjunt delvell Ob<lc rJe gran zntiquitat.

L'Obac en temps mahomed fou relugidelcristiA.

La constiUcci6 primitiva feta arnb "obra d'espiga"

~s

grans senyon i noble gent.

Del marit, comte Borrell, rep tutela del castell.

1 abcbcreagreu perlll entrelamarelelllll.

"Ermenendis'',la comressa" 1051 dona d'una gran be Ilesa.

El fill Berenguer es fa gran lvol ferde governant.

Al cap d'una temporada passa a Guillem de Monteada.

Un terme ens fa de Gula i ens d6na una fesom ia.

!eren jurament

" 1023

Oretde regéncia ha olert a C;llbonell Castellet. Any 1118

76

AlcastelldeVacarisses va haver·hi corredisses.

.?,JIT

' J,iE~

~,.

IJ ~:f.#~ '"~

~:~

M¡¡rulsilmblesdivises del Padr6 de Vacariues. Any 963

NlllOI!mu.1!MINUinl

,_,_~

¡líQifJ l -~~~-~~­

All~

~ l(Xr ...,..llllfiiiiiiUOIII\_1 ~

lP'""""'""'/ r / ._,,...._i ~

r-:\ } ~/' i 1

1 amb paraules ben concises parlarem de Vacaris~e~.

La to rreta dalt deis cims record deis sarrains.

Una església de l'any mil Any 1013 era de romotnic estil.

...

Aquest era un Senescal Any 1072 de la gran Casa Comtal.

Guille m Ramon amb des tresa Any 1205 pignora la fortalesa.(Era un parent del senescal) Sense encom;,nar.se a Roma mata el bisbe de Tarragona.

Anlb el crlcn que arrossega s'escapa cap a An(llaterra. Més tard la bu tita del perdO esborra l'acusaci6. Any 1216


-4-0,l-. ·11~

npart

~;-

....,. J....u...t;-_ ,,7.,,,, ~ ,•... G r •Jr ,&..-.1...< "1:1~7

lfo·~- ...\- ~

Ji)l>.VCI'A

HINOiillllll!flillllmu

, J1 . .

FFTA MOll CLARA 1NOTORIADE. 'víCARISSES. MIL AN~RI.t.:·:_::.•:~

1 el castell podem ben dir torna a ~sser montead(.

la doten d'un diner¡¡l i el nostrecastell leudal.

Guillermina de Monteada, amb un noble \'han casada Any 1291

Passades unes anyades El rei que no vol enrenous el castell no l!s deis montcades. Any 1316 el ven per quatre-cenu sous.

-Oue ningú no resti moix per véncer el comte de FoixPer certa incompeténcla es perd 101 paciéncia.

·¡10

H.U '"''"""••rmuun1u•,• ~

Any 1428

1 en surt bene lld6s Pere el Cerimoniós.

Joan Oesfar, dignatari, ser~ el nou propietari.

Anv 1358

r ' la gentdeilnt Vacarisses, castell, vaques i bardines.

1sun el capit~ Ama t.

1 amb tols aquests altercats el castell se'n va a can Taps.

Senyor seri del castell el Marqués de Castellbell. Any 1702

Una inspecci6 de Manresa prepara la fortalesa .

Més d'un segle ha passat

Any 1396

1 el caste!t feudal d'un dia Any 1702 es transforma en pagesia,

Any 1596

El Casal ha pres tms aires de "senyou" i rabassaires.

1~\~',rl;:! 1 u na colla de marquesas van vivi nt d'alguns pagesos.

Gran soldat batall ador que de fensa el seu sarrO.

l @sdevl!unm!lixement: Manuel Amat de Junyent. Any 1707 ( 15de Mar~l

1 el govern, molt oponú, el fa Virrei del Perú.

1 de la Ve rgevefna impl o r em · gr~cli

divina,

1es celebr.t amb glOria els SI!\JS mil anys d'histOria. Any 1979

-~~~~p

Any 1770

1 noble os pitrimooi del poble.

Fins Que eb noblesdiuon: adeu, Any 19<18 i un particular se'l fa seu.

Al pob le donava relleu Any 1342 a 1642 Finalment el Munlclpl tenirel camr del rorneu. ha fet un gran sacri fici. Oue reis havien passa t per pujar a Montserrat.

~erla digne

Han passat dos centenaris amb aq·uesu propietaris.

Vacarissessemprehaestat ''el baleO de Montserrat "

Any 1986

Comprant arnb bones divises el Castell de Vacarisses.

1 amb frase encara ml!s noble: el casltllfa ls dtl poblt .. ./11

77


Fuga~

historia de la masia de I'Obac

Vl

~

La casa Nova de I'Obac és de la darreria del segle xv111. Les obres comenr;a ren l'any 1786 i s'inaugurá l'any 1811, planejada p er l'arquitecte italiá Domenico Bugatti

La serralada de I'Obac dividia els comtats de Barcelona i de Manresa, aquest del Bisbat de Vic, i el termenal estava flanquejat per sengles torres. La del terme de Terrassa, quadrada, sembla del segle x111 i esta situada damunt del cingle que senyoreja el camí de Matadepera i la del costat de Vacarisses al camí de Mura, constru"lda probablement al segle IX, pels del castell de Terrassa arran de la ratzia d'Aisun, de la qual resta la casa del guaita d'opus spicatum encara que la torre degué convertir-se en una cisterna cilíndrica. La vessant del terme de Terrassa devien ser terres fiscals del seu castell visigotic i hom hi troba les ru"lnes d'una important masia més aviat ramadera, a la serra Larga, excavada pel Centre Excursionista de Terrassa el 1911 . Al costat, les serres del Gall i de la Daina recorden velles caceres d'especies extingides. L'evangelització d'aquest terme fou obra del cristianisme urba que cristal-litza en la seu d'Egara, fundada el segle v pel bisbe Nundinari de Barcelona. L'evangelització al terme de Vacarisses fou més tardana, iniciada pel monjé>s visigots , deis quals es troba una cova eremítica prop de l'església vella de

78


Rellinas, segons Xavier Sitges, i continuada pels del monestir de Santa Cecília de Montserrat fundat per l'abat Cessari mossarab, l'any 945. Ells fundaren l'església vella de Rellinas sobre un culte paga abans del 951 que de moment s'anomena de Sant Fermí de Vacarisses i poc després la de Sant Feliu de Vacarisses que ja existia el 1013. En ingressar en el monestir Tedgen en el 996, hi aporta unes masies situades probablement al paratge de la Cabanya sota l'era nova de I'Obac. A la Catalunya Vella, la invasió sarra"ina, per la seva baixa demografia, més que una ocupació (llevat de Barcelona) fou un solc de ratzies o expedicions militars que omplien de refugiats les muntanyes marginals. A la serra de I'Obac s'hi constru"iren una vintena de masos ronecs, alguns innominats, pero documentalment coneixem els noms deis masos Calzina Sobirana i Jussana, Coma d'Auma, Saiola, Portella, Ubac, Oms, Casal de la Matella, Arbós i Estela al terme de Vacarisses, i Alegre, Argemires, Serra, Farreres, Quintanes, Cabanyes Claparedes i Puig-Esteve al terme de Sant Pere de Terrassa . La major part d'aquestes masies eren uni o bi cel-lulars i hom pot trobar una mostra d'aquests pobres habitatges en les excavacions de la Civitas Roda en un meandre del riu Ter, població amm una petita guarnició visigoda que ocupa Aisun (sarraí segons Salrac) en la seva ratzia de 826n en que deixa desolats els comtats de Manresa i Ausona fins al punt que en repoblar els esmentats comtats, el comte Guifré gairebé no hi troba cristians, pero sí alguns coloni-agareni, probablement un deis quals fou fundador de la masia de Coma d'Auma o Ornar. Els refugiats de la vessant de Terrassa passaren a ser feudataris del seu castell, pero en construir-se al segle XII el castell de Vallparadís, la senyoria de la muntanya, anomenada llavors de les Garrigues, fou compartida pels dos castells. A la vessant de Vacarisses , llevat d'alguns enclaus monacals de Santa Cecília de Montserrat i de Santa Maria de I'Estany, els empresonadors que l'artigaren devien ser aloers o pagesos lliures que no entrarien a la cleda del feudalisme fins al segle XI , en que la comtessa Ermessenda de Manresa en reorganitzar el comtat devastat per Abdel Melic instaura els Muntanyola, que aviat s'anomenaren Monteada, primer com a veguers i després com a senyors del castell de Vacarisses, pero encara en el segle XII Berenguer de Monteada empaitava els aloers de la Calzina Sobirana i altres per enquadrar-los en el seu vasallatge. En passar el castell a la branca deis Monteada del Bearn, per l'absentisme de Gastó embrancat pels feus de la seva muller en la guerra deis cent anys en que caigué presoner i després per la vidu"itat de la seva filia i successora Guilleuma, veiem els seus batlles atribuir-se funcions d'estabilients de peces de I'Obac. Amb la mort sense fills de Guilleuma de Monteada, vídua de l'infant Pere, el castell torna a la Corona, pero Pere IV el vengué a Jaume Desfar per 4000 sous en 1358. Amb el casament d'lsabela Desfar amb el capita Francesc Amat de Manresa, s'instaura aquesta darrera dinastia de la qual nasqué en 1707 al castell de Vacarisses Manuel d'Amat, virrei del Perú.

79


Probablement la masia de I'Obac fou fundada per Arnau Berenguer, fugitiu deis voltants de Barcelona durant la invasió deis Almoravits que els assolaren , al comen<;:ament del segle XII. Possiblement era aquel! Arnau Berenguer que en 1133 signa com a testimoni l'establiment per Berenguer de Monteada d'una pe<;:a de la Calzina i aquel! Arnau de Vacarisses que en 1161 signa amb Guillem de Terrassa, senyor de Vallparadís, un conveni sobre un immoble del comtat de Manresa (Obac vell?), pergamí registra! a I'Arxiu de la Corona d'Aragó per !'historiador terrassenc Josep Soler i Palet que no hem aconseguit localitzar. La masia es degué construir arran de la ,, furricel/a cum ipsa kasella >> del s. IX que hi sospitem, i a les runes de la Casa Vella encara es veu esquematitzada la barraca inicial del fundador que després es convertí en masia amb servei d'aigua potable i una cisterna excavada en la roca on hi neix l'aigua que més endavant els lliuraria de la pesta negra. El petit colomar d'enfront és el carne! d'identitat del fundador que permet datar aproximadament la construcció de la masia, el conjunt de la qual ens dóna a entendre que el fundador eslava acostumat a un confort que desconeixien els habitants deis altres masos. La primera ampliació de la petita masia encaixada entre les monacals de Santa Cecília de Montserrat i de Santa Maria de I'Estany fou la compra efectuada per Pere Berenguer, casal amb Guilleuma, a Arnau i al seu fill Pere de la Portella i Rumia, muller del darrer en 1302 amb l'aprovació de Santa Maria de I'Estany d'una pe<;:a de terra d'unes cinc hectarees on ara hi ha el pou de gla<;: petit. La segona ampliació devia ser probablement amb l'establiment de les masies buidades per la pesta negra atorgat en 1386 per l'abat Pere de Santa Cecília a Pere, fill de Bernat Ubach, de les terres que semblen confrontants aportades per l'esmentat Tedgen al monestir. El creixement de les viles i especialment de Barcelona i sobretot la pesta negra del s. x1v buidaren les masies de la serralada i les lluites deis remenses acabaren d'arru"inar-la. Encara que Bernat Ubach emigra amb els seus fills, temporalment a Barcelona on féu de ferrer i d'on el seu fill Joan seria passant i després notari (1420-49) i finalment prior del Gremi, el seu nét Bartomeu Ubach es reintegra definitivament a la masia en que havien queda! sois, i en els segles xv, xv1 i xv11 ell i els seus descendents hi acumularen les dues vessants de la serralada, unes 1.100 hectarees. Amb la compra per Josep Ubach i Prat a Josep Torra de Vacarisses en un executiu promogut pels seus creditors en 1754 d'una pe<;:a de terra d'unes 80 hectarees als Cupots, la masia arriba a la seva maxima extensió. Els de I'Obac obtingueren cartes d'agermanament espiritual de la cartoixa de Montalegre, deis caputxins d'lgualada i deis franciscans de Terrassa i, probablement per influencia deis darrers, adoptaren per patró de la masia sant Antoni de Padua, al qual dedicaren l'església de la Casa Vella, constru"ida per Josep Ubach i S erra el 171 O, indulgenciada per Climent XIV en una bella vitela de 11 de mar<; de 1771 i la de la Casa Nova construida el 1817 per Jaume Ubach i

80


Marquet, que tenia un bell retaule italia del segle xv111 que desaparegué en 1936. El moviment de la il ·lustració en morir Antoni Ubach en 1780, produí a la masia una niuada d'homes de lletres presidida per l'hereu Jaume Ubach i Marquet, amic del baró de Malda que el retrata en el seu Cof.fegi de la Bona Vida i encara més de Francisco de Zamora del qual fou col ·laborador en la seva enquesta socio-economica continguda en el manuscrit n. 2.468 de la Bibl ioteca del Palau Reial de Madrid que es clou amb la seva signatura. Els altres germans : Antoni , Josep i Marian foren doctors en Dret i Francesc i Tomas seguiren la carrera eclesiastica; el darrer morí de rector a la Roca del Valles, el primer seguí la carrera judicial i durant la guerra de la Independencia fou alcalde major de Manresa, pero quan hi entraven els francesos es refugiava en la masia, i morí de presiden! de !'Audiencia de Burgos; el segon sembla que fou funcionari i morí a Madrid i el tercer, fou escriva de I'Administració francesa a Barcelona. A la darreria del s. xv111 , s'inicia el boom vinícola i, al comen9ament del segle següent, prop de cent hectarees es convertiren en vinyes, que assoliren el maxim en 1862 en que es construeixen els dos Cupots per Joan Ubach i Barata i els seus rabassaires. Llavors la masia que s'havia anat engrandint a l'ensems que augmentaven les seves terres , resulta insuficient i calgué que Jaume Ubach i la seva muller Rita Barata constru"lssin la Casa Nova de I'Obac que inauguraría vers 1811 i que probablement fou planejada per l'arquitecte italía Domenico Buggati, que dirigí el Laberint del Marques d'Aifarras a Barcelona. El mateix Jau me Ubach i Marquet, amb un préstec de 100.000 rals de la Junta de Comer9 de Barcelona, renovella en 1804 el Forn de Vidre que havia iniciat Josep .Ubach i Prat en 1737. Aquesta indústria s'extingí definitivament a mitjan segle passat. Altra indústria rural fou la deis pous de gla9, el més gran constru"lt a la serra del Pou el 1706 per Josep Ubach i Serra i el més petit prop de la Casa Vella, per Antoni Ubach i Cuyas el 1760. Durant les guerres civils del segle passat els Ubach emigraren a Terrassa i en 1836 els carlins cremaren la Casa Vella i intentaren fer el mateix en la nova, on fracassaren a causa de les voltes incombustibles. Amb !'obertura de carreteres i ferrocarrils, la plus-valua del vi , que s'exportava a America , deguda a la proximitat del port de Barcelona desaparegué i comen9aren a abandonar-se les vinyes poc abans del 1880 en que la fil·loxera les destruí i Antoni Ubach i Soler, que havia estudia! a Fran9a la replantació , hagué de desistir-ne per les majors exigencies del cep america del qual, amb dos més, instaura un planter a Terrassa amb el títol de I'Ampelogratica Catalana. Junt amb altres patricis, funda el Banc de Terrassa el 1881 , del qual fou primer administrador i morí en 1902 sense descendencia. La seva neboda Montserrat Ubach i Morgades fou l'única pubilla de I'Obach i morí el 1968 després d'haver constru"it en 1920 el xalet de la masia.

81


La carretera de Monistrol arriba a la masia vers 191 O i l'antic camí carreter deu datar del s. XIX. Avui , la masia ha quedat amb el bosc gairebé redu"it a la meitat per la urbanització deis Cupots a la part baixa i l'establiment del Pare de Sant Llorenc;: i de la Serra de I'Obac a la part alta. Les 623 hectarees de pineda i alzinar de la finca de I'Obac han estat adquirides per la Diputació de Barcelona a la família Faura-Obac, per tal d'augmentar els terrenys de propietat pública del Pare Natural de Sant Llorenc;: del Munt i la Serra de I'Obac. Amb aquesta compra la Diputació esdevé la propietaria de 9.638 hectarees del pare, cosa que representa un 30 per cent de la seva extensió total. Un deis punts destacats de la gestió desenvolupada per la Diputació de Barcelona en el pare de Sant Llorenc;: del Munt i I'Obac és la recuperació del patrimoni arquitectonic d'aquest ambit geografic, política perfectament coordinada amb la creació d'una xarxa d'equipaments d'atenció i acolliment deis visitants. És en aquest context on s'insereix la rehabilitació i el condicionament de l'edifici de I'Obac, que ha d'esdevenir en el futur un important centre d'activitats d'informació, divulgació i difusió de les dades més significatives del Pare Natural. La Casa de I'Obac, ensems amb la resta d'edificacions existents a la finca (les restes de I'Obac Vell , els dos pous de glac;:, la torreta , la Casa de la Pastora i el xalet) ha de configurar en un futur immediat un complex d'equipaments al servei del visitant del Pare Natural.

Josep M. Farrés Trias

Dades consultades: L'Arxiu de I'Obac

82


A Vacarisses Oh, poble de Vacarisses! , mitja hora de l'estació, qui de tu s'allunya no sap el que fa, no.

Oh , poble de Vacarisses! Jo de tu m'he enamora! perque tens noies tan maques, que no vull tornar a ciutat.

Oh, poble de Vacarisses! Qui ve a tu, quin bon estiu! el Montserrat té per vista i el cingle li fa de niu .

Oh , poble de Vacarisses! , que tan! esperes l'estiu per ter «duros >> a cabassos i a l'hivern quedar-te al niu.

Oh, poble de Vacarisses!, que tens aire de ciutat perque tens «Barceloneta>> que és el millor del ve·inat.

Oh, poble de Vacarisses!, no et faltaria pas res si els tres mesos de l'estiu no s'acabessin mai més.

Oh, poble de Vacarisses ! que de mosquits estas pie, pero no et faltin botigues que venguin el D.D.T.

Oh, poble de Vacarisses!, quan de tu m'he separa! amb nostalgia i enyoran9a aqueixa can9ó he entona!:

Oh , poble de Vacarisses! , que tens bon senyor Rector, església gran i bonica amb Missa primera i major.

Oh, poble de Vacarisses! , mitja hora de l'estació, qui de tu s'allunya no sap el que fa, no. V.M.

Poesia deis anys 50, d'autor desconegut Balcó de Montserrat - Maig 1984

83


La Vacarissana Quan la Vacarissana boira fantasiosa, estesa de cotó des de la barbacana deis cingles en rosada fins tapa l'horitzó, obriu a Vacarisses, -així que apunta el dia, el cant frese deis ocells que vibra en les bardissesla més alta finestra, la del niu d'estornells, i una immensa congesta, una mar feta escuma que sembla arribar al cel i res té de feresta d'empendre un llarg viatge un donara l'anhel. La terra és submergida al fons , feixes avall al pont del molí; i tot i la punyida de l'espectacle magic que us dóna el bell matí, el cor empren volada, un mocador fent batre amb aire extasiat, i amb la ma ben al<;:ada feu signes a un navili que sembla Montserrat Ferran Canyameres

(Del/libre Corona literaria oferta a la Mare de Déu de Montserrat al 75e aniversari de la seva coronació)

84


La vall de Vacarisses

Panorama general de Vacarisses, que ens p resenta una gra n val/ encarada a Montserrat.

Tectonica de la vall de Vacarisses El Sr. Elies, geoleg especialitzat en estudis tectonics, ens presenta Vacarisses com una vall i, efectivament, podríem dir que és així. Si hi parem esment, veurem que el terme del nostre poble és enclotat a dins d'una vall protegida per muntanyes. Seguint aquest criteri, el Sr. Elies creu que, en epoques tortonianes, del mioce i de les eres terciaries de milions d'anys enrere, abans d'ésser sobtadament com ara, les serres del Roure del Vent, de I'Hospici i d'altres, s'allargaven fins a les cingleres del poble, establint un nivell, fins que, més tard , vingué el gran esfondrament. Aixo ho demostren aquestes inflexions i aquests descarnaments de !erres produ'ides a l'epoca pontiniana que presenten aquestes serres. Per facilitar-ne l'entesa, descrivim, al peu del text del Sr. Elies, el significa! de les paraules tecniques o científiques emprades pel geoleg.

85


«Des deis espadats deis cingles de Vacarisses fins als tallats de roques de la banda de llevan! del Collet de Sant Salvador i de la serra de I'Hospici, s'estén una amplia val!, soleada a ponen! per la riera del Pala. Aquesta riera comenc;:a al collet de Sant Salvador, i revoltant per la Urpina i per sota l'estació de Vacarisses, va a formar la riera del Pala o de Mara, desguassant al Llobregat en el poble de La Bauma. Aquesta depressió durant !'epoca tortoniana no era ni de bon tros fonda com avui, i arreplegava les aigües deis cingles de Vacarisses, de la serra del Pou i de I'Ubach, de darrera de la serra de La Pineda i de les muntanyes de can Margarit, i les condu"ia envers al N.O. fins al Llobregat, el qua! aleshores sembla que devia passar per darrera del Montserrat per mor deis alc;:aments que anaven produint els moviments alpins. Es compren, pero, que més tard la dita conca o val! ha sofert un gran esfondrament, per tal com la carena del Roure del Vent i la serra de I'Hospici, abans d'ésser tallades sobtadament com ara, devien continuar estenent-se envers llevan! fins a Vacarisses. Acceptant provisionalment la conclusió que els tallats de llevan! del collet de Sant Salvador i de la serra de I'Hospici són deguts a l'esfondrament de la vall de Vacarisses, se'ns refermara encara més la mateixa convicció si observem els accidents tectonics que presenta el massís del Roure del Vent pe! cantó del torren! de Sant Salvador. A l'extrem de llevan! de la carena del Roure del Vent, junt al collet, a més d'una resta de plec anticlinal envers el N.O., deguda als moviments alpins, s'observa l'empremta d'una altra premsada vinguda de llevan!, la qua! no sois va ondular i redrec;:ar les roques d'aquell lloc, sinó que envers ponent tota la serra té un caient constan! fins al torren! de can Tabella, i s'observa que les faixes de margues interposades als bancals de conglomerats presenten el mateix caient amb lleus ondulacions produ.ides per les premsades de llevan!. També la carena de Sant Salvador de les Espases, paral-lela a la del Roure del Vent, encara que molt més baixa, no sois presenta inclinacions de bancals envers ponen!, sinó que, per raó d'ésser els dits bancals redrec;:ats verticalment, les ondulacions produ"ides per les premsades de llevan! s'efectuaren horitzontalment en forma de ziga-zagues . El mateix s'observa a la carena que des de Coll Cardús es dirigeix al Mimó, la qua! sofreix una inflexió al torren! de la Torra i una altra darrera mateix de la casa del Mimó. Al vessant de llevan! del Puigventós, les mateixes premsades varen ondular horitzontalment els dos murs verticals de calisses triasiques, comunicant-los l'aparenc;:a de dues serps . Gairebé no es pot dubtar que les torcedures i les inflexions de totes les esmentades serres, el mateix que les inclinacions deis bancals eocenics que es veuen tots buc;:ar envers ponen!, tant a la serra de la Torrota de Vacarisses , com a Les Comelles, el mateix que al costal nord de la riera del Pala i al repeu del Montserrat, entre l'estació del cremallera a Monistrol (vila) i la raconada de la Font de les Guilleumes, varen ésser produ"ides per les premsades que a les darreries de !'epoca pontiana venien de llevan!, i que a les mateixes premsades

86


pot atribuir-se el desviament que envers ponent va experimentar el Llobregat, tant des de I'Era de les Bruixes fins al repeu del Montserrat, com més a migjorn , des del Turó del Castell de Castellbisbal envers l'actual congost de Martorell. Es pot creure que bon xic abans d'esfondrar-se la vall de Vacarisses les serres del Roure del Vent i de I'Hospici s'allargaven fins als Cingles d'aquest poble, i que formaven part d'aquestes enlairades serres tant el turó en que s'asseu la casa de la Urpina, com el que el segueix a llevant, a l'altre cantó de la via del Nord, damunt de la Font de la Urpina. Aquestes alterases serres devien servir de hortz o entrebanc contra el qual varen topar les premsades deis moviments alpins, les quals varen produir al seu costat una arruga o plec anticlinal al nord de la casa de la Urpina, de la qual arruga es veu ara la meitat de migjorn a l'extrem nord-oest de la Mina llarga de Torrella sobre la Font de la Urpina. També és de creure que el torrent que ara baixa del collet de Sant Salvador envers la casa de la Urpina, abans de l'esfondrament formava part del torrent de Sant Salvador, i que anava a abocar les seves aigües pel cantó de can Tobella. Quan, en comen9ar l'epoca plesanciana , cessaren les premsades de les darreries de l'epoca pontiana , vingué la descomprensió , s'afluixaren els terrenys abans premuts , i s'ompliren d'esquerdes. Aleshores devia ser quan es va produir el trencament deis plecs anticlinals a llevant del collet de Sant Salvador i de la serra de I'Hospici , s'esfondra el terreny al seu repeu i es formaren els tallats que avui els separaren de la vall. Després d'esfondrats els terrenys, les aigües del nou vessant, a llevant del collet de Sant Salvador, prengueren direcció oposada, i en lloc d'anar a desguassar com abans pel cantó de La Puda, varen revoltar perla Urpina ajuntantse amb el corrent que es dirigía al Pala des de les serres del Bovet. És probable que amb aquell gran terrabastall , també a Vacarisses es produís un esfondrament entre els cingles i la Torreta. Aleshores sembla que va comen9ar a posar-se al descobert la faixa d'argiles vermelles thannecianes en que recolza la serra de la Torreta, i que actualment presenta una gruixa, vista de prop, d'un metre a la base. Cree, dones, mentre altra cosa no es demostri, que aquest esfondrament de la vall de Vacarisses va ocórrer en comen9ar el període pliocenic , coincidint amb l'esfondrament del Valles oriental entre Cerdanyola i Monteada, amb la submersió del pla de Barcelona sota les aigües mediterranies i amb el consegüent escorriment de les aigües del llac Pontia de I'Ait Valles per l'estret de Monteada, per on passen avui les del Besos. Aquest trastorn segurament va ésser una conseqüencia de l'esfondrament d'aquella ampla zona mediterrania que va ocasionar la invasió de la mar dins la conca del Roine, dins els golfs de Montpeller, del Rosselló, del Baix Emporda i del pla de Barcelona.

87


Des d'aleshores, a part d'algun altre esfondrament ocorregut en comenc;:ar l'epoca siciliana, els corrents fluviatils i les aigües pluvials , amb la seva acció erosiva i despulladora, han anat rebaixant el nivell deis terrenys d'aquella vall, eixaragallant ensems els flanes de les carenes i enfondint els arenys deis molts torrentets que solquen el pla ; comunicant així als faldars deis cingles i de les carenes la forma esglaonada, com si tos la graderia d'un amfiteatre, la qual avui és aprofitada pera feixes de conreu ."

Significat de les paraules científiques emprades pel Sr. Elies en el treball «Tectonica de la vall de Vacarisses» Tectonica

Part de la geologia que tracta de la forma externa que prenen les roques com a resultat de la transformació de la crosta terrestre. Tortoniana Estatge de la part alta del mioce, terciari superior. Mioce Tercer període de l'era terciaria que dura 17 milions d'anys i en el qual la flora i la fauna eren molt riques. Curvatura d'un estat que parteix d'un punt i davalla en dues diAnticlinal reccions oposades . Epoca de l'era terciaria que comenc;:a fa 60 milions d'anys i Eo ce acaba en fa 40 milions. L'eoce fou calid . Flor tropical i prosperitat deis mamífers. A Catalunya són d'aquesta epoca els conglomerats de Montserrat i de Sant Llorenc;: del Munt. Pontiana Pis superior del mioce, limitat inferiorment pel vindobonia, de la qual el separa la fase atica del plegament alpí, i pel plioce. Plesanciana Epoca de descomposició. Thannecianes Argiles vermelles. Plioce Darrer període de l'epoca terciaria, compres entre el mioce i el quaternari, des de fa 12 milions d'anys fins a 1 milió. Període de calma orogenica entre dues fases del plegament mioceplioce . Desaparegué la flora tropical a causa del refredament del clima. Era compresa entre mesozoic i el quaternari. S'esdevenen moTerciaria viments a conseqüencia deis quals s'estableix el relleu actual. Gran desentrollament de la fauna. Els ocells s'adapten al vol. Quaternari Quarta de les divisions de la part geologica de la terra. Comenc;:a al plioce i arriba als nostres dies. En aquests dies esdevé l'aparició de l'home. Grans fluctuacions climatologiques, sobretot glacials, que després es moderaran . La duració del quaternari es calcula en un milió i mig d'anys. Nom donat per Philips a l'era secundaria i a les seves formaMesozoic cions .

88


Jacint Elies i Escanyol Neix a Terrassa l'any 1856, on morí l'any 1943. Geoleg. És autor de Constitució geológica de Terrassa i deis seus voltants, any 1918; Relacions Tectoniques entre Catalunya i les Balears, any 1922; Tectónica de Montserrat i altres estudis histories, i Tectónica de la val/ de Vacarisses. El gran amor que sentí per Montserrat i per Vacarisses, el porta a ocupar, duran! 25 estius, segons Cardús, la casa on actualment viuen els Srs. Canongia, al capdavall del poble ; aixo succe"la cap a l'any 1920. Com hem dit, hi passava els estius junt amb la seva esposa Amalia i les tres filies , I'Angelina, !'Eulalia i la Maria. Casa la seva filia gran , I'Angelina, amb un tal Simeon , els quals també compartien l'habitatge.

Treba/1 publica! al setmanari de Rub í Endavant l'any 1929, i reedita! a Terrassa l'any 1935. Balcó de Montserrat, octubre de 1983

89


El castell

<fJ

"

e: f0 ·W e: e:

;'!:

::J

x

e:

"' Persp ectiva general del caste/1 de Vacarisses

Malgrat la seva aparenc;:a rústega, el castell de Vacarisses té un lloc dominant i era difícilment atacable per tres deis seus costats. Els actuals murs de contenció de pedra vermella són del segle x1 11 o XIV. El casal del castell fou renovellat entre el final del 1600 i el comenc;:ament del 1700, precisament en l'epoca de la família Amat. Els primers senyors de Vacarisses van !robar-se amb la inesperada sorpresa de descobrir en aquests murs la filiació del gran casal deis Montcades. Els antics heraldistes fan derivar els Montcades deis reis Sarmates, deis ducs de Baviera, anomenats també barons de la Fama, que vingueren a Catalunya al final del segle v111. La documentació diu que aixo són fantasies. Els primers Montcades foren Veguers o Vicaris , és a dir encarregats de govern i defensors del terme de Montuanola i de Vacarisses i abans de prendre el cognom de Monteada, a mitjan segle XI, quan el comte els dona aquell castell veí de Barcelona, es varen cognominar VACHIRICENSIS o de MUNTANYOLA, castell de la plana de Vic, on va morir el primer senyor de Vacarisses abans del 1409.

90


En un plet o placitum que tingué lloc prop de la catedral de Vi e l'any 1002, a fi d'aprovar el bisbe Sala d'Urgell que el castell de Queralt era seu , hi va haver una gran concurrencia de bisbes, comtes i magnats del país i, entre ells , signa i actua com a testimoni en GuiLLERMUS DE VACHIRICES (Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, Lib. Dot. 1 Foli 234). És el mateix que, junt amb el seu germa Ramon , va predir el vassallatge a l'església de Vacarisses l'any 1013, entre els senyors de Viladecavalls i d'Oiesa, acte que tingué lloc a l'església de Vacarisses. No hi ha dubte que tenim a l'abast un deis primers senyors de Vacarisses i que més tard es presenta amb el nom de GUILLERM US DE MONTECANO O DE MONCADA. A partir del segle XI es fa comú el costum d'utilitzar el cognom de lloc de procedencia. Així !robe m que entre els anys 1048 i 1060 l'hereu Ramon Guillem es cognominava únicament de Monteada, tot i continuanat essent senyor de Vacarisses i de Muntanyola. El castell estigué en mans deis Montcades fins a l'any 1358 que el passa a mans de Pere el Cerimoniós i el va vendre a Jaume Desfar. A partir de l'any 1072, el Monteada Gu illem Ramon obté el carrec de SENESCALl A o MAJORDOMIA civil i militar, deis comtes de Barcelona , carrec de gran altura nobiliaria. Amb tot, sempre que algú voldra estudiar a fons aquesta família, no es podra oblidar mai deis seus orígens i lligams amb Vacarisses. En Pe re Miró, de Vacherizes, vivia encara l'any 1101, quan en Berenguer Ramon de Monteada va fer un nou pacte de béns familiars amb els seus cosins-germans, en Ramon Renard i en Guillem, fills del difunt Renard Guillem de la Roca . En Pere Miró sortí de nou fiancer del pacte en que Berenguer Ramon va donar el Mas Serra del terme de Vacarisses als seus cosin s. La nissaga deis Vacarisses va acabar-se molt aviat. Mort en Pere Miró va succeir-lo en la guarda i residencia del castell de Vacarisses Albert Miró de Vacarisses, germa de !'anterior, que havia ja mort sense descendencia l'any 1118. Per aixo , aquest any, en Berenguer de Monteada va encomanar la guarda i defensa del castell de Vacarisses a en Carbonell de Castellet, del veí castell de Castellet, comen9ant així a Vacarisses la CASTELLANIA del Castellet, que va durar fins l'any 1362 en que va comprar-la en Joan Desfar, senyor de Vacarisses.

L'edifici del castell L'edifici actual que, més que de castell , té caracter d'una masia noble deis segles xv11 o xv111, esta empla9at sobre construccions més primitives, d'epoques comentades en les primeres notes cronologiques del segle XI. Poden observarse alguns panys de muralles i rampes d'accés. També hem pogut observar fonaments que es conserven en el seu interior que ens justifiquen l'antiguitat més

91


primitiva del castell. El lloc destinat a presó també és relativament modern, car per a construir-la varen aparedar una volta més antiga. Existeix el poltre on es ferraven les cavalleries . Hom pot observar una serie de construccions annexionades per a afers agrícoles, com ara graners, cellers , cups de vi , era de batre i d'altres coses apropiades, completament en desús. Durant els últims anys, el castell de vacarisses va ésser destinat a dependencies municipals o escoles, els locutoris i serveis de la companyia Telefonica i altres serveis de cultura . A desgrat de la seva aparen<;:a de palau o masia antiga, el castell de Vacarisses té un lloc dominant respecte a la vall i era difícilment atacable, ja que en els seus bons temps de fortalesa posseYa unes valls a tot el voltant i restava, d'aquesta manera, situat en un puig enlairat i prove"it de diversos elements de defensa com ara panys de termes muralles i alguna torre emmerletada, avui tot desaparegut. La part que actualment es conserva del castell té una superiície de 324 m' , esta empla<;:ada dins del centre urba de Vacarisses i forma part de la finca anomenada Les Singles, que un dia tingué una extensió de 1700 arees.

Cronología historica i genealogica del castell de Vacarisses Anys 1021 Les primeres notícies documentals que surten a llum del castell de Vacarisses les trobem per documents i testaments del comte de Besalú, Bernat, fill d'Oiiba Cabreta, anomenat també «Tallaferro ", per la seva vigoria . Era senyor de Vacarisses i d'altres castells (LIBER FEUDORUM MAIOR) . Morí ofegat al riu Rodan en ter un viatge a Proven<;:a per a tractar del casament del seu fill Guillem. El succeí el dit Guillem, anomenat el «Gros ", que més tard fou excomunicat per les seves usurpacions deis béns de l'església. El traspas de poders que hem esmentat i que es refereix al lot de castells, entre ells el de Vacarisses, no es realitza, car el comte Bernat havia actuat amb lleugeresa testant unes propietats que no eren seves. L'única senyora i mestressa del castell de Vacarisses sembla que era la formosíssima dama i comtessa Ermessendis, esposa del comte de Barcelona, Ramon Borrell. El seu fill Berenguer Ramon , el «Corbat ••, a la mort del seu pare, va regir els seus estats sota la tutela de la seva mare Ermessendis. Un cop arribat el comte a la majoria d'edat, volgué continuar la seva intervenció en el poder i aixo provoca, entre ambdós, serioses discordies que van poder apaivagar-se amb un conveni entre mare i fill. Així, trobem que l'any 1023 la comtessa Ermessendis, i com a garantia de pau, empenyora al seu fill Berenguer Ramon un lot de castells entre els quals el de Vacarisses .

92


L'historiador Antoni Pladevall no dicrepa de la idea que el castell que ens ocupa de l'edat mitjana ja existia a la darreria del segle x. Nosaltres opinem que hi ha una col ·lecció de castells que s'edificaren en aquest segle , perque en molts punts de Catalunya estaven sota el domini musulma i era necessari fortificar-se i establir !loes de defensa igual que feien els sarra·ins en les seves conquestes. No hi ha dubte que en la minoria d'edat de Berenguer Ramon 1, el «Corbat», amb la regencia deis dominis del seu pare, va establir un veritable condomini amb la seva mare, la comtessa Ermessendis. El testament que certifica aquesta dualitat de poders no s'ha conserva!, pero un document posterior no deixa lloc a dubtes (M ARCA HISPANICA) . Els autors de la Historia del Llenguadoc, asseguren que la comtessa, abans de casar-se amb el comte Borrell, l'any 1001 , ja havia rebut del futur marit la propietat i domini del COMTAT DE MANRESA 1 D'Ü SONA, juntament amb el BISBAT d'aquesta jurisdicció, i que consistia en una copiosa serie de castells ubiquats en dits comtats . Hi consta el castell de Vacarisses . Aixo ens assegura que els primers senyors de Vacarisses foren de la casa comtal de Barcelona i que tant podien venir de l'esmentat comte (anys 972-1 018) com del seu pare, Borrell 11 (anys 952-992) . La bella comtessa era filia del comte Roger de Carcassona i sembla que era una dona molt valenta i que acompanya el seu marit en les batalles de la reconquesta musulmana i participa notablement en el govern del seu espos. Sobrevisqué a la mort del seu fill Berenguer Ramon 1i encara tingué cura deis seus néts. Finalment passa els últims dies de la seva vida en el castell de Besora. 1072 Han passat uns anys i s'ignora el motiu, encara que se suposa, de mans de la mateixa comtessa i dins de la casa comtal barcelonina, que el castell passa a la dinastia deis Montcades, que també tenien el títol de SENYORS DE VACARI SSES. En aquest any, Guillem Ramon de Monteada obté el carrec de senescal o Majordom Civil i Militar deis Comtes de Barcelona, carrec de gran altura nobiliaria. Un tal PERE MIRó tenia al seu carrec la castellania del castell . 1101 Berenguer de Monteada, germa o paren! del senescal , fa un tracte amb PERE MIRó de Vacarisses que, com hem dit, ostenta la castellania de Vacarisses, a fi que financés uns béns a favor d'uns cosins del tal BERENGUER. 1118 En temps de RAMON BERENGUER 111 , Berenguer de Monteada encoman a el castell de Vacarisses a CARBONELL DE CASTELLET. La castellania de la família Castellet la regenta, més de dos-cents anys amb els mateixos feus i privilegis que disfrutava el seu antecessor, un tal ALBERT MIRó o MIR que, segons sembla, ja el regentava abans de BERENGUER 111 . 1136-1165-1173 Per testaments registrats en dit Líber del Feudorum Maior, el castell de Vacarisses, en aquests anys , es manifesta montcadí.

93


1187

1205

1211

1216

1291

1296 1309

131 0

94

En un testament emes per un tal BERENGUER DE GuÁRDIA, figura com a «marmessor>> o executor de BERTRAN DE CASTELLET. Parla d'alguna pignoració sobre el castell de Vacarisses. En aquest any GuiLLEM RAMON, a qui també per herencia pertanyia el castell , passa a Anglaterra i va necessitar diners. Un tal Bernat And reu li deixa 7.200 sous barcelonins. Per aquesta quantitat, el prestamista li hipoteca el castell de Vacarisses i algunes terres de Rellinars. Sis anys més tard , el bisbe de Vic excomunica Guillem Ramon, pels empenyoraments mencionats i per moltes vicissituds i guerres hagudes i per un assassinat que el senyor de Vacarisses cometé en la persona de l'arquebisbe de Tarragona. Així mateix, el bisbe posa en entredit el castell i altres terres que posse'ia. El mateix Guillem Ramon , el16 d'abril d'aquest any, va declarar (és de creure que en compliment de la Butlla de perdó per l'assassinat que havia comes) , que la donació de •• 200 rals» de pensió a la Seu tarragonina, per a reparar els danys comesos, restava assegurada sobre les rendes del castell de Vacarisses . Aixo fa pensar que el castell torna a trobar-se en poder deis Monteada. Amb motiu de les noces de GUILLERMINA DE MONTCADA, filia de GASTÓ, senyor del castell de Monteada, amb l'infant Pere, els és lliurat el castell de vacarisses i altres possessions. D'aquesta herencia, l'executor testamentari, BERENGUER D'ORRIS, requereix a Guillermina que no doni en dot a l'infant Pere les possessions que tenia el seu pare a la ciutat i regne de Mallorca, car aquests béns eren destinats per !'anima del seu difunt pare. De totes maneres, l'infant Pere reconeix que la seva promesa li aporta en dot un seguit de castells i terres, entre els quals el de Vacarisses, valorat en 40.000 MARAVEDís i que junt amb les aportacions de Pere, havien d'heretar els fills d'aquest matrimoni i, de no tenir successió, el seu germa Jaume 11, rei de Sicília. El matrimoni es celebra la tardor del mateix any. La dissort fa que, en terres !leoneses i víctima d'una epidemia, mori el marit de Guillermina, l'lnfant Pere. Durant els anys successius, Guillermina de Monteada visqué defensant el seu patrimoni, no sense capejar amb valentía un seguit de lluites i ambicions que sostingué amb la noblesa fins a la seva mort, que esdevingué en l'expressat any. A causa de la mort de Guillerma, un tal BERENGUER DE CLARAMUNT, senyor de I'Ordal i del seu castell, promogué una qüestió referent a les rendes del castell de Vacarisses. Algunes de les jurisdiccions que havia posse'lt na Guillerma varen retornar a la Casa Reial, la qual cobrava les rendes. 1, com que s'havia suscitat al castell de Vacarisses una errada de posició d'una part de les rendes, que eren de l'esmentat BERENGUER DE CLARAMUNT, que ell havia comprat a la difunta Guillerma, el mencionat


<fl

"'a''7

<fl

-w

a: a:

LE ::>

x

a:

Sala deis ares. Construcció de caracter agrícola adossada al caste/1, el pis superior eren els magatzems del caste/1.

1316

1358

1377

1396

cavaller acudí al rei JAUME en reclamació de les rendes mencionades, que importaven 10.000 sous, i hom assegura que el rei féu justícia. En aquests temps, la regencia del castell continua en poder deis CAsTELLET i a nom de StBIL·LA DE CASTELLET, vídua d'HUMBERT DE ROCAFORT a qui el rei JAUME 11 conferí la castellania. En morir l'esmentada StBIL·LA, el dret passa al seu gendre: BERNAT DE JossA. La historia no parla del castell fins al 30 d'agost d'aquest any en que, segons sembla, per herencia, li vingueren alguns patrimonis al rei PERE EL CERIMONtos. Va vendre per 4.000 sous el castell de Vacarisses i altres parroquies del terme del castell. La compra s'atribueix a un tal JOAN DEsFAR o DEsFAR , conseller del rei. Amb aquesta compra hi anava compresa tota mena de jurisdicció, llevat la de mort i mutil·lació de membres. Tenim dones, un nou propietari i senyor de CASTRORUM VAOUERICEs. No dura gaire la vida del nou propietari , puix que aquest any morí i passa !'herencia als seus fills : GABRIEL, JoAN i ToMÁs. Més tard , amb motiu d'arranjament d'herencies, .el castell passa exclusivament a JoAN DEsFAR. En aquel! temps el castell tenia 48 toes. En una inspecció realitzada al castell amb motiu de la guerra contra els comtes de Foix, que pretenia la Corona Catalana, el capita de trepes de Manresa determina per al castell de Vacarisses, que és del venerable JoAN DEsFAR, les següents disposicions: -Que les valls del castell siguin netejades i rodejades d'estaques. - Que siguin constru'its dalt del castell deu patíbuls.

95

"'


1397 1409

1428

1441 1497 1534

1539

96

-Que es preparin quaranta ballestes. -Que hi hagi dues caixes de ballestes i sagetes, dues bombardes. -Que siguin pujades molles pedres al castell . -Que siguin posats «mantellets •• als merlets. -Que es faci una bona provisió d'aigua, sal i llenya. - Que hi hagi dues quarteres de farina per cada persona. De manera que tenim el castell de Vacarisses posat a prava de bomba. La fortalesa no hagué d'actuar, per haver-se retira! les trapes del comte de Foix. Gabriel Desfar, germa del propietari del castell , era en aquests temps governador de Catalunya i veguer de Manresa. El cavaller Joan Desfar morí en aquest any. L'her€mcia passa a la seva filia, VIOLANT, casada amb BERNAT DE RECASENS, i de BLANQUINA, la seva casina, tilla de Tomas, germa de JoAN DESFAR. Un document relata que la parroquia de Vacarisses fou despoblada per continuats malestars, per mala senyoria i pel lloc que era fort, aspre i agrest. El castell continua a mans de Violant. En virtut de successions familiars, el castell competia a Dalmau Desfar. Es relaciona un inventari fet de moss€m Riflardo, vicari de Vacarisses, en presencia testimonial i que es refereix al castell de Vacarisses, i que di u: - Portes del castell amb tancadura. - Quatre relles per a llaurar i tres cavecs grans. -Tres destrals i una portadora. -A !'estable: 2 basts, 1 sella, 2 al bardes i 2 sarries. - Taules de fusta, bancs , quatre cadires, 3 cantirs d'aram i algunes coses més. Considerem que, en haver-hi només aquestes quatre coses, el castell devia estar en desús i abandona! i que per motius d'herencia es féu aquest recompte . És senyora del castell, per continuació de llinatge: IsABEL BENETA DEsFAR , vídua del magnífic LLUIS DE GRAVALOSA. En aquests anys es relata un nou inventari del castell de Vacarisses amb els següents objectes: -Cinc ballestes amb buiracs , un llancer amb 9 llanees. - Un arcabús , tres escopetes, una rodella i una cai xa d'armes. - Al celler: dos cups de fusta. - A les cambres: marfegues i matalassos. -A !'estable: un cavall , dos matxos, un ase , dos bous , un pare i vuitanta cabres. Demostra aixo que el castell torna a l'activitat castellívola i agrícola. Una crónica que no precisa la data, pero que ha d'estar inclosa dintredels anys 1500, diu que Vacarisses, Rellinars i Castellbell són agrupats en un mateix aparta! dins de la Vegueria de Manresa i tot constituint un


1596

1600

1633 1668 1670

1702 1707

1715

1718

1773

1773

1846

domini de baró . Consta senyora del castell de Vacarisses, IsABEL DESFAR, i que per raó del seu matrimoni amb el capita FRANCESC AMAT, era anomenada, popularment <<ISABEL AMADA», o sigui el femení d'AMAT. El seu nom surt relacionat en diferents documents per tenir ella la jurisdicció d'aquestes terres. La família DESFAR i AMAT té la possessió del castell de Vacarisses. Per herencies familiars, consta senyor del castell de Vacarisses i d'altres en JOAN AMAT 1 DESFAR GRAVALOSA, segurament fill deis anteriors propietaris, que es casa amb PERONELLA DESBOSC. JOSEP AMAT és, en aquest any, senyor del castell , casat amb MARIA DESPALAU 1 DE XETMAR, senyora de GRANERA. Sense deixar la dinastia familiar, ara trobem que la jurisdicció del castell correspon a JOAN AMAT, casat amb MARIA FRANCESCA DE PLANELLA. En aquest any el castell ja ha passat a nou propietari , sempre per vincles familiars : JOSEP D'AMAT DE PLANELLA 1 DE DESPALAU, que contrau matrimoni amb na MARIANA DE JUNYENT 1 DE MARIMON. A l'al -ludit JosEP AMAT, decidit polític als rengles de FELIP V, li és atorgat el títol de primer MARQUES DE CASTELLBELL. Amb motiu deis fets polítics d'aquell temps, es veieren obligats, el marques i la família, a refugiar-se al castell de Vacarisses. L'expressat noble tenia vuit fills, i precisament l'últim nasqué a Vacarisses, durant aquest període d'excepció. Veié la primera llum al castell de Vacarisses i fou batejat a la mateixa església parroquial. La data del natalici fou el dia 15 de marc;: de l'expressat any 1707. Li fou posat el nom de FELIP MANUEL GAIETÁ, AMAT 1 DE JuNYENT que, amb el desenvolupament de la seva vida, arriba, per merits de guerra, a tinent general de l'exercit i més tard a governador de Xile i a virrei del Perú. Amb motiu de la mort del primer marques de Castellbell i senyor de Vacarisses, passa el castell al domini del seu fill Josep amb els títols de: segon marques de Castellbell, baró de Talamanca i senyor de Vacarisses, casat amb Anna de Rocabertí i Descatllar, baronessa de Pau. Es traslladen les restes de la primera marquesa de Castellbell, des del cementiri de Vacarisses, a la sepultura deis Amat de la capella Sant Antoni de Barcelona. En aquest any mor el segon marques i s'adjudica el títol de tercer marques al seu fill Gaieta, casat amb Maria Eulalia de Cruells i en segones núpcies amb Maria Antonia de Peguera. Continua la propietat i senyoria del castell de Vacarisses a les diferents successions del llinatge del Castellbell. El que fou un dia fortalesa és ara dedicat a les tasques de pagesia, treballs agrícoles i a centre per a recollir els censos procedents d'aquella jurisdicció. El títol del quart marquesat i senyor de Vacarisses s'adjudica a un tal Manuei-Gaieta, que suposem fill de !'anterior, casat amb Maria

97


1868 1923 1939

1948

1978 1986

Eucolastica d'Amat. El senyoriu de Vacarisses i el cinque marquesat, passa a un tal Gaieta Maria, nebot de !'anterior i fill de la germana d'Eucolastica. El sise marques de Castellbell i senyor de Vacarisses passa a ocupar-la en Joaquim Carcer d'Amat. En aquesta data es fa carrec del marquesat i senyoriu de Vacarisses una tal Dolors, Gran d'Espanya i també baronessa de Malda, casada amb Lluís Villalonga. En aquest any és marques de Castellbell en Joaquim Villalonga i de Carcer, segons sembla amb el dese títol. Es presenta la circumstancia que, l'esmentat noble, propietari del moment, ven el castell de Vacarisses i les seves terres a Antoni Roure Jofre, segons acta notarial d'en Guillem Alcover i Sureda. Aquest Joaquim Villalonga morí fa pocs anys i és qui féu acte de presencia a la testa que es celebra a Vacarisses com a record del seu antecessor, en Manuel d'Amat i de Junyent, virrei del Perú, natal castell de Vacarisses. El castell continua en la propietat particular de l'expressat ANTONI RouRE i de la seva esposa GUADALUPE ÜJEDA. Finalment el municipi ha fet un gran sacrifici, comprant amb bones divises el castell de Vacarisses .

Josep M. Farrés Trias

98


La Torrota de Vacarisses

X~TJ~trJt(rV~ j ' \.. ,1(

·. ,

1

...,

\

1 i , 1._ ' '--"--~"\.... ,,_ ,,A_. . (' ' ~ ,-~, . . - ~·JJY "'- f1r. <:'_,-e.., . _,.-..,..._____ . ·• . . . . . .J- ., - rr' ' · . ~,.~:'! -

\

.....

•1

! '--

" 1

....

...

1

'

"-

.

1

-·· ·

lf~ ~-- --\___. ·· . .· , ,

.(

1

..... ..

)

., ·', 1

~""'t-.).JI.-~...._

La torre s'alga a dalt de l'extrem est d'una petita carena als afores del poble de Vacarisses, a 438m d'altura, que li permet dominar una amplia extensió que inclou el poble a llevant i la serra de Montserrat i la vall de Llobregat a ponent. No es coneixen notícies medievals d'aquesta torre, tot i que algun ~ autors sospiten, perla seva situació i magnífica construcció , que podia ésser el castell de Vacarisses esmentat als segles x i XI, i que més tard els seus senyors hagu_!3ssin bastit una residencia prop de la parroquia, que és la que coneixem des de la baixa edat mitjana com el castell de Vacarisses. La torre és una construcció cilíndrica que es manté terma malgrat els irregulars esfondraments de la part superior i d'un important esvoranc obert a la part baixa de la banda de ponent, fet per accedir facilment a !'interior, que ha provocat la caiguda d'alguns blocs de filades exteriors. Els cnfondraments de la part superior no ens perm eten concretar-ne !'algada, que oscil ·la al voltant deis dotze metres de terra. Té un diametre intern de 275 cm , montre que el diametre extern és de 525 cm . El gruix de les parets és

99


de 125 cm al pis inferior deis tres que hom pot distingir des de !'interior de la torre. Com és habitual en aquest tipus de torres, el gruix de les parets decreix a cada pis. L'element més interessant d'aquesta construcció , i de fet l'únic, és !'obertura de la porta. Aquesta porta s'obre vers al sud a l'indret del segon pis de la torre, com és normal en aquest tipus de construccions a uns set metres d'altura . La porta és rematada per un are de mig punt adovelat tant per la part exterior com per la part interior de la torre. Entre are i are, el gruix de paret intern és suportat per una biga de fusta que fa la funció de llinda. A banda i banda de la part baixa de la porta hi ha dos forats, on segurament es ficaven dues bigues per suportar una plataforma que facilitava l'accés a !'interior. La Torrota de Vacarisses. Segle x1. major part de les dovelles són de pedra tosca, un tipus de pedra més facil de treballar, mentre que la resta de l'aparell és fet amb blocs de pedra de diferents tipus no gaire ben escairats, i malgrat que pretenen ser disposats ordenadament en filades paral-leles només ho aconsegueixen en alguns sectors. Un morter de diferents tonalitats uneix els blocs i aixo ens podria fer pensar en refon;:aments posteriors. Les filades exteriors i interiors que delimiten la paret són farcides amb pedres sense tallar barrejada amb morter. Tant per !'estructura i disposició de l'aparell com per la forma de la porta, pero sobretot per la documentació que ens dóna referemcies, podem datar aquesta torre al segle XI.

La Torrota: projecte de restauració La torreta és una construcció emblematica, fidel testimoniatge del nostre passat i imatge que caracteritza el paisatge del municipi. L'inevitable pas del

100


temps ha provocat l'esfondrament de la seva part superior i un important esvoranc a la part baixa. Conscients de la importancia que la torrota té dins del nostre patrimoni historie i artístic, es fa necessari deturar aquest procés de degradació i iniciar una decidida campanya de restauració, tot consolidant o reconstruint la seva volta superior, per facilitar l'accés a !'interior mitjangant la porta original, oberta a l'indret del segon pis i adequar-ne l'entorn més immediat, per tal de possibilitar la seva funció de mirador i recuperar peral poble aquest peculiar paratge. Josep M. Farrés Trias

4-

[J N~~

(f~

'~. 101


El teix mil·lenari de la serra de I'Ob·a c Voldria remarcar la presEmcia d'un arbre original dins el terme de Vacarisses; molts són els qui l'han cercat i pocs els que han tingut la sort de poderlo tocar i contemplar. Die aixo referint-me a la situació de l'arbre , al difícil accés i la seva localització; tot aixo em fa pensar que molt pocs l'han vist. Mig ofegat per heures, arítjols, esbarzers i altres plantes que l'envolten , lluita per sobreviure en una amagada canal de la carena del Teix, a la qual dóna el nom. Segons diuen, a Catalunya el teix és una especie vegetal raríssima, arbre infreqüent per aquestes encontrades, i els pocs que se'n troben són en l'estat d'arbust. Aquest teix que tenim aquí a la serra de I'Obac té aproximadament entre 15 i 16 m d'al~ada i un perímetre, a 1 m de terra, d'1 ,60 m.

,g:

</)

,;,

·UJ

a: a: ~

:::>

x

a:

<(

El teix mil-lenari de la serra de I'Obac

Coneguem una mica el teix El teix ( Taxus baccata) és un arbre robust, for~a alt (fins a 20 m), escor~a !lisa d'un bru rogenc, que es clivella i cau formant crostes . Generalment pero, el trobem poc desenvolupat; sovint no arriba als 2 m, ja que és molt depredat per

102


l'home. Cap~ada d'un verd fose, amplament conica, de branques molt obertes i branquillons penjants. És de fulla perenne: tulles linears, agudes, disposades en dos rengles, semblants una mica a l'avet. Els fruits, com pesols bruns, estan envoltats d'una cúpula carnosa de color vermell viu (anomenada aril), molt vistosa. Serveix per atreure els ocells, que se'ls mengen i dispersen així les llavors. Les llavors maduren a l'estiu. És una especie dioica, és a dir, que hi ha arbres mascles i arbres femelles, que són els que tenen fruits. Floreix cap al mar~-abril. És un arbre no gaire abundant, no forma mai boscos. Viu a les torrenteres frondoses, en !loes més o menys encinglerats deis vessants ombrívols de les muntanyes de tot el territori deis Pa'isos Catalans, isolat o formant petits grups. Sois calcaris. Centreuropeu . S'estén des de la terra baixa muntanyenca fins a l'estatge subalpí. Creix molt lentament, pero en canvi té una gran longevitat; en alguns pa'isos d'Europa n'hi ha exemplars que tenen 1.500 anys. La seva fusta, dura i compacta, de bona qualitat, és molt apreciada, ja des de temps prehistorics. S'usa en ebenisteria i en escultura. Ja es coneixen teixos en el triasic superior (primer període de l'era secundaria, fa 190 milions d'anys). malgrat que pot rebrotar, a Europa el teix s'ha anat fent cada cop més rar, al llarg deis segles. Aixo deu ser degut a la lentitud del seu creixement, al fet que la seva fusta sigui molt apreciada i a la seva sensibilitat a les gla~ades . El teix és una especie protegida a Catalunya. Se n'havien tallat molt per guarnir amb les branques la casa per Nadal, donada la seva semblan~a amb l'avet. Actualment és un arbre protegit a molts pa'isos on s'ha abusat de la seva explotació. Als Pa·isos Catalans, un deis indrets on es conservaven més bé era a les canals ombrívoles de Montserrat, pero molts van desapareixer amb els incendis de l'estiu del 1986. N'hi ha més de 40 varietats de jardineria. Prospera bé en cultiu , per aixo sovint és plantat als pares i als jardins, i també com a especie funeraria. Les especies exotiques de teix que més sovint són cultivades com a arbres ornamentals són el teix canadenc (Taxus canadiensis) i el teix japones (Taxus cuspidata) .

El teix, un arbre metzinós Toles les parts del teix (arrels, tronc i branques, escor~a , tulles, etc.) contenen un toxic extremadament potent, la taxina , a més d'altres toxics menors. Només la carn vermella del fruit no conté el toxic i es pot menjar (de fet, amb el suc de les cúpules vermelles se'n fa un xarop que és totalment innocu). Els ocells es mengen els fruits i no resulten intoxicats, donat que en la femta expul-

103


sen intacta la llavor. El fruit té un gust dolcet, gens desagradable; ates que en menjar-los generalment les llavors toxiques no se solen mastegar, sinó que s'empassen senceres , i després de la digestió són eliminades tal qual, les intoxicacions no solen produir-se per menjar fruits sinó més sovint per mastegar brots de tulles o de branques. S'han descrit també enverinaments deguts a vins conservats dins de bótes tetes amb fusta de teix. Si es mengen pocs fruits, practicament no hi ha perill d'intoxicació. El verí del teix no solament és perillós per a les persones sinó per als animals. Hi ha observacions tetes de cavalls que van morir al cap de cinc minuts d'haver menjat branques de teix. A l'edat mitjana hom deia que els cavalls morien de tristor al costa! de la tomba deis seus amos; el que passava era que als cementiris hi acostumaven a plantar teixos, que emmetzinaven els pobres cavalls que gosaven menjar-ne. S'han descrit nombrases i greus intoxicacions per teix , principalment en nens, sovint mortals. El verí del teix actua sobre el sistema nerviós central i provoca una aturada cardio-respiratoria. La mort es produeix entre convulsions . Els símptomes comencen al cap d'una o dues hores d'haver ingerit el verí, amb dolors abdominals , nausees i vertigen . El pronostic és molt greu . Els intoxicats rarament sobreviuen. En medicina popular s'havia fet servir com a abortiva. S'ha descrit en la literatura medica el cas d'un jove que, a fi d'avaluar els seus efectes abans de donar-li a la seva promesa amb finalitats abortives, va ingerir una decocció de tulles de teix. Fou trobat tres hores després en coma profund, amb depressió respiratoria intensa, cianosi, pupil -les areactives, i evoluciona rapidament, malgrat el tractament, cap al xoc i la mort. A molts pa·isos l'anomenen l'arbre de la mort, potser perque és toxic o perque es fa servir molt com a especie funeraria. Catalunya té encara un patrimoni forestal ben considerable, situat en gairebé la tercera part del territori, malg rat les destrosses, malvestats i menyspreu que ha sofert al llarg de la historia. En aquest sentit, el teix significa una importan! aportació a l'entorn forestal , motiu pel qual seria desitjable que es convertís en un arbre protegit i cataloga! dins deis Arbres Monumentals de Catalunya. Josep M. Farrés Trias

104


Vacarisses i l'excursionisme Les parts nord i sud del terme de Vacarisses són prou ben conegudes pels excursion istes. Al nord, des deis cingles de sobre del poble fins al coll de Tres Creus, i al sud, separats per !'autopista, carretera i ferrocarril , hi ha els camins que van de cara a Montserrat i segueixen els careners i cims de les serres de la Portadora, les Bruixes, I'Hospici, Puig Ventós, baixant fins a Sant Salvador de les Espases. Posem tres itineraris com a mostra que passen pel terme de Vacarisses o part del seu terme. Aquests itineraris permeten ter moltes combinacions, amb diferents punts de sortida, o variant el recorregut i seguint camins marcats, com el de MatagallsMontserrat o el camí Romeu de Montserrat.

Serra de I'Obac De la collada de I'Obac, a I'Obac Nou , I'Obac Vell , la font de la Portella, canal de Mura, la Roca Salvatge, camí Ral , Palier de Tot I'Any, coll del Daví, la Boada, fonts de Rellinars, les Ferreres, can Cotis i Sant Pere i Sant Fermí de Rellinars. 0.00 0.00 Comencem l'excursió a la collada de I'Obac o coll d'en Tropes, a 643 metres d'altitud. Pugem per la pista que surt a la dreta de la carretera. Ran del camí a !'esquerra, en un collet entre alzines, en destaca una de grossa. És l'alzina del Vent. 0.00 0.05 Arribem a la gran masia de l'obac , situada dalt del carener, dominant un ampli panorama . Es comenva a construir el 1786 i té la capella de Sant Antoni al costat. Bifurcació. A sobre, a la dreta, hi ha la casa de la pastora amb la seva era. Fou l'habitatge del forn de vidre que hi hagué aquí funcionant fins la segona meitat del segle XIX. A !'esquerra, darrere de la casa de I'Obac, hi ha grosses alzines. Seguim per la pista de !'esquerra que va planera per l'alzinar ufanós. 0.1O 0.15 Deixem la pista a !'esquerra i arribem a les runes de la casa de

105


0.05 0.20

0.05 0.25

0.1 O 0.35

0.10 0.45

0.1O· 0.55

0.05 1.00

0.20 1.20 0.1O 1.3CT 0.05 1.35

106

I'Obac Vell . En aquest indret hi ha importants vestigis arqueologics. Passem per sota de !'arcada de la construcció i pel costal de la capella, senzilla i sense cap interes especial. Baixem cap a !'esquerra i trobem la pista que havíem deixat. Seguim cap a la dreta. Agafem un caminet que puja per la dreta, entre alzines, i trobem el pou de gla<;: de I'Obac Vell, que ha estat reconstru"lt i tancat amb reixes per protegir-lo deis desaprensius. Pugem amunt i trobem de seguida el camí que ve de I'Obac Vell , que enfilem cap a !'esquerra. Arribem a un collet amb una bona panoramica sobre la canal de Mura i els cims i les cingleres que tanquen la vall. Tenim davant l'agulla del turó Roig. Baixem cap a la dreta per l'espes i obac alzinar fins a arribar a la font de la Portella. Aquesta font és situada sota les parets de la cinglera en una raconada d'espessa vegetació. A l'indret hi destaca un gros platan solitari. Continuem pujant una mica. Deixem a !'esquerra el ca mí que davalla pels Bacs de la Portella fins arribar al torrent de la Saiola. Travessem dos torrentets que descendeixen per les parets deis cingles . 1 Deixem un corriol que puja per la dreta cap el coll Estret. Travessem el rocós 'tram de la canal del Llop i seguim pujant perla dreta de la canal de Mura. Passem el torrent per sobre d'unes roques cap a !'esquerra, pujant, fins a trobar un camí a !'esquerra, que s'aparta de la canal. L'agafem . · Passem pel costal d'una grossa roca i ens seguim enfilan! pel mig de l'alzinar fins a arribar al collet de la Roca Salvatge, a 744 metres d'al¡;:ada. Des del collet pugem pel carener de !'esquerra i una mica més amunt tombem cap a la dreta de la cinglera fins a arribar a un altre petit collet. Des d'aquest collet, i després d'una curta grimpada, enfilem l'estret 11om que puja fins al cim de la Roca Salvatge, a 770 metres d'altitud. És un cim una mica aeri, ja que esta voltat d'altres cingleres, amb una vista impressionant sobre la serra de I'Obac i la panoramica de Montserrat al fons. Tornem a baixar al collet. Seguim cap a !'esquerra, arran de les parets per sobre la cinglera, i pugem pel mig de l'alzinar. A la dreta enfilem un corriol que va a la paret on hi ha una balma i una cova d'entrada molt estreta. Arribem al carener, a 769 metres d'algada . És el camí ral de Manresa a Barcelona, per on antigament es transitava molt i els bandolers feien de les seves . Per aquí passa el GR5.


0.05 1.40

0.1O 1.50

0.05 1.55 0.20 2.15

0.05 2.20

0.05 2.25 0.1O 2.35

0.1O 2.45

0.05 2.50

0.05 2.55

0.1 O 3.05

Seguim avall cap a !'esquerra. Deixem el camí ral per agafar un altre camí que puja per !'esquerra fins a l'agulla del Palier de Tot I'Any, a 813 metres d'altitud. Anem per !'esquerra, ran de la pare! i per sobre la cinglera , donan! la volta a tot el perímetre del Palier de Tot I'Any i contemplan! el panorama que domina aquest excel -lent mirador. Baixem avall cap a !'esquerra, primer entre pedregam i enmig d'alzines, per tornar a trabar després el camí ral. El seguim cap a !'esquerra, pel carener, la qual cosa ens permet fruir de les bones panoramiques de l'indret. A !'esquerra trobem un corriol que ens porta fins a la font del Lladre, situada dintre d'una balma penjada a la cinglera, entre alzines. Anem baixant entre pins, alzines i boixos, passant per la balma Roja, de roca vermellosa i esmicoladissa. Aquesta balma és com una balconada amb una bona panoramica. Des d'aquí al davant nostre podem veure el cim de Castell de Bocs, de 659 metres d'al¡;:ada, amb formes arrodonides i cingleres . Arribem al coll de Daví o coll del Correu , a 660 metres d'altitud. Era un deis llocs més perillosos del camí ral de Manresa a Barcelona, on els bandolers assaltaven els viatgers. Deixem el camí ral, baixant per !'esquerra, pel dret baixador rocós, fins a !robar una pista. Seguim avall cap a la dreta entre alzines i pi blanc. Deixem la pista a la dreta per un camí que descendeix i la torna a !robar. És una curta drecera. Passem per sota de les parets del cim de Castell de Bocs. Aquí el que domina és el pi blanc. A la dreta de la pista es ve u un bon Iros de pare!, que feia de marge deis antics conreus, i a !'esquerra una cabana de pedra deis pagesos. A !'esquerra, dalt del carener, hi ha la casa de les Boades o la Boada, a 516 metres d'altitud. De fet era un conjunt de cases, de les quals la principal encara aguanta ben terma, dominant des de la carena sobre les feixes, abans plenes de vida i ara ermes. Seguim per la dreta fins que s'acaba la pista. En una raconada hi ha una gran bassa de pedra i la font de les Boades que raja dintre d'una petita cava, on hi ha una pica d'obra que recull l'aigua que va degotant de la roca. Es tracta d'una raconada humida i d'alzinar, on destaca una noguera. Seguim cap a la dreta per una antiga feixa de l'hort, passant el torren!, on hi ha un lledoner. El camí continua per terreny rocós entre pins. Arribem a Les Cases , a 44 7 me tres d'altitud. És una masía enrunada, situada al carener, amb una bona panoramica sobre Montserrat. Esta envoltada de camps erms.

107


en.,~~~~'".¡r-.,~r / Vo!!~C:.Cr .

0.05 3.1 O

0.1 O 3.20

0.05 3.25

0.05 3.30

0.05 3.35

108

,.,,y

Seguim aval! per la pista, pero de seguida la deixem. En arribar a un camp on hi ha ametllers, agafem un camí a !'esquerra, anib marques vermelles i blaves. El camí va planer per sobre les feixes de la part esquerra, on encara hi ha alguna olivera. A la dreta del recorregut podem contemplar les parets d'una casa. El camí passa per un pla on hi ha una bassa que recull l'aigua i on creix la boga. Baixem pel mig del bosc de pi blanc amb alguns pins pinyoners. Passem pel costal d'una torre electrica, travessem una pista i seguim per un camí més ample per un pla carener. Descendim a uns camps erms. A !'esquerra, arrambada al marge, hi ha una cabana de pedra. Arribem a una pista. Seguim cap a la dreta i baixem per unes escales, a !'esquerra, que ens porten a les fonts de Rellinars , al costal de la riera . Tres raigs grossos aboquen aigua, mentre altres de més petits, que traspua la roca , donen la seva aigua a un rec que comen<;:a aquí. Seguim avall pel mateix rec. En arribar a uns horts, agafem el camí que baixa cap a la riera de Rellinars i passem a l'altra banda. Tot seguit pugem amunt fins a trobar una pista, que continuem cap a la dreta. En trobar-ne una altra a la dreta, l'agafem, tot davallant fins arribar a un corriol, que seguim, baixant per la dreta i travessant un torren!. Per la part obaga passa el camí per sobre la riera. Entre la vegeta-


0.05 3.40

0.05 3.45 0.05 3.50

0.05 3.55 0.05 4.00 0.05 4.05 0.05 4.1 O

0.1O 4.20

ció destaca un gros roure i dos alts pins amb heures. Per la riera hi ha forga pollancres i, a l'altre costat, horts, així com una casa amb una torre , que vol imitar un castell . El camí ara segueix per sobre de roca pelada (codines) fins a arribar al pont del MolíVell . Travessem el pont. A la dreta deixem la pista. Passem pel davant de l'església de Rellinars i el cementiri. Agafem la pista que baixa per !'esquerra i, entre camps, passem el torrent de la Font de les Cases. Trobem un grup de grosses alzines. Arribem a un conjunt de cases bastant abandonades, on en destaca una de molt gran, Les Ferreres, que té al costat una esglesiola, Sant Felip Neri, voltada de xiprers. També hi ha una noguera aldavant. Agafem la pista que va per sota la casa i els camps, baixant fins al torrent de Casajoana. Girem cap a !'esquerra, un cop travessat el torrent, i seguim pel mig d'ametllers. Entrem en una urbanització, on hi ha alguna casa vella, que pertanyia a les cases de les Codines. A !'esquerra del camí, que passa per una gran esplanada, destaca un grup de cases antigues. A la dreta, hi ha una vinya bastant gran i molt ben cuidada. És !'única que hem vist per aquests indrets. Arribem a la carretera . A l'altra banda hi ha una gran masia que encara esta habitada. És can Cotis. Anem cap a !'esquerra per la carretera asfaltada, fins a passar el pont de la riera de Rellinars, on trobem una pista que passa per sobre el riu. Veiem la part de la casa de can Cotis que dóna al riu, onesveuunacovape~adasobmlariern.

La pista ens porta fins a l'església vella de Rellinars, l'antiga parroquia de Sant Pere i Sant Fermí, situada sobre un penjat de roques per damunt de la riera, a 300 metres d'algada. L'església té un aspecte llastimós, ja que l'han deixada ensorrar; queda dempeus la part més antiga, que és pre-romanica. 0.1O 4.30 Final d'una excursió ben bonica, si bé amb un final una mica trist en veure l'estat de deixadesa i abandonament en que es traba un monument tan antic i valuós .

Sant Salvador de les Espeses Des de la riera de Sant Jaume, a Sant Pere Sacama, el coll Ventós, el pla del Fideuer, el coll de Pedra Bossa i Sant Salvador de les Espases.

109


0.00 0.00

0.1 O 0.1O 0.05 0.15 0.05 0.20 0.1O 0.30

0.1O 0.40 0.1O 0.50

0.1O 1.00

0.15 1.15 0.1 O 1.25

110

Carretera de Vacarisses a Olesa de Montserrat. Al pon! de la riera de Sant Jaume, sota l'estació de la RENFE, ara !ancada. A 260 metres. Terme d'Oiesa de Montserrat. Comencem a pujar de dret per l'alzinar. Deixem un camí a la dreta, travessem una pista i ens anem enfilan! per terreny pedregós de pissarra. Anem pujan! entre ginesteres, passant per un bosc d'alts pins i grosses alzines. Terreny de rebrots d'alzines i matolls, recuperant-se deis incendis. Bifurcació, seguint perla dreta, planers i pujan!. Col Iet. Al davant veiem els cims de Montserrat. A la dreta del pla, sobre el rocam, hi ha !'ermita de Sant Pere Sacama, a 466 metres, entre alzines i trenca! rocam . Era la capella del castell de Sacama. És un edifici romanic del segle x1 ; ha esta! restaurada. Baixem per sota d'una grossa alzina pel costal de les parets , fins a una pista. Seguim per la dreta, i després la deixem per agafar una drecera a !'esquerra, la tornem a !robar i la tornem a deixar en un revolt. Anem pujant entre matolls d'estepes i ginesteres, rebrots d'alzines i roures, i algunes alzines i roures salvades del toe. Tenim a sobre el puig Ventós, amb la Creu de Saba a 594 metres, amb les seves roques blanquinoses, calcaries . Collet, amb unes quantes alzines grosses. Arribe m a una pista, seguint amunt fins a les runes de can Puig Ventós . Entre la runa hi ha dues pedres de molí, que fa pensar que hi havia un molí, pero és un xic estrany perque aquí d'aigua n'és molt escas. El coll Ventós sobre la casa és una cru1lla de camins. Deixant les pistes agafem el camí que comen¡;a al costal d'un pi. A !'esquerra del coll hi ha el turó de la Gronya, de 615 metres. Hi ha una bonica roureda des del cim fins a la sotalada del torren! de can Beca. Deixem un camí a la dreta que puja al puig Ventós , en 30 minuts. Pugem per camí rocós , amb matolls i alguns arbres. Després de pujar per una grao nada de roca, el camí es fa més planer, i va baixant, entre alzines solitaries i roures , i alguns boixos. Deixem a !'esquerra el corriol que baixa a la font de la Pastora. Arribem al pla del Fideuer, extens pla i collada, amb grups de pins, amb arbo¡; i ginebró. A !'esquerra hi ha el puig Cendrós, de 494 metres. Hem entra! al terme de Vacarisses . Agafem el camí que puja per !'esquerra per terreny rocós. Coll de la Pedra Bossa, a 458 metres. Panoramica sobre San! Lloren¡; i serra de I'Obac.


0.15 1.40

0.05 1.45

0.25 2.1 O

0.15 2.25

0.05 2.30 1.1O 3.40

A !'esquerra un corriol porta a les Baques de I'Afrau, a 508 metres , que són un bon mirador sobre Sant Salvado r de les Espases i Montserrat, amb el Llobregat a sota. Passem per coll Bram després de baixar per l'obaga. Fins aquí arriba una pista, que baixa fin s a la carretera per Torrelles. Continuem per !'esquerra, deixant un camí que puja per la roca argilosa, i amb menys d'una hora arriba al cim de la serra de les bruixes. Baixem per l'obaga de les Roques de I'Afrau , tenint a sota la sotal ada del torrent de Sant Salvador. Collet i carener de roca que separa les Roques de I'Afrau del turó de Sant Salvador. A la dreta un camí baixa a can Tabella i l'aeri de Montserrat. Pugem per unes escales i arribem a Sant Salvador de les Espases. L'ermita , esmentada ja el 895, fou l'església del castell de les Espases. Al costal hi ha una entrada coberta, amb llar de toe, i la part !ancada serveix de refugi en que es vetlla per mantenir-lo, cosa que fa I'Associació d'Amics de Sant Salvador, d'Oiesa de Montserrat, ja que és dintre del terme d'aquesta població. Un camí puja fins el turó de Sant Salvador, sobre l'ermita, a 420 metres. Aquí hi havia el castell de les Espases, del qual només es veuen les restes del fonament de la torre. És un bon mirador de Montserrat, que es veu davant imponent. Tornem enrere fins al coll de Pedra Bossa. Seguim per !'esquerra pel camí que segueix el carener pujan! i baixant els turonets, amb escassa vegetació: garrics, alzines, arboc;:os i un pi solitari. Pas del Camí Vell, a 400 metres, trau entre les roques. Deixem a !'esquerra el camí que baixa cap a Torrelles . Seguim per la dreta baixant, deixant a !'esquerra el camí que baixa al Mimó. En arribar al coll trobem una fila de l'any 1993. Senyala on acaba el terme de Vacarisses. Des d'aquí seguim amunt per la dreta seguint el mateix recorregut d'anada. Carretera d'Oiesa.

La serra de les Bruixes De Vacarisses al Pala, serra de la Portadora, serra de les Bruixes i el Bouvet. 0.00 0.00 Des de Vacarisses es poden seguir les marques del MatagallsMontserrat fins a la riera del Pala, 200 metres.

11 1


1.00 1.00

0.15 1.15 0.05 1.20

0.05 1.25

0.1O 1.35

0.05 1.40

0.15 1.55

0.05 2.00

0.20 2.20

0.15 2.35 0.1 O 2.45 0.05 2.50

0.15 3.05 0.15 3.20 0.1 O 3.30

Es passa el pont per sota travessant la riera. També hi ha les marques d'un PR. Sortim a una pista, seguint per la dreta. Grossa alzina i urbanització. Bifurcació. Girem cap a !'esquerra passant perla dreta d'un torren!. Últimes cases de la urbanització. Pugem per !'esquerra deixant la pista i passem per un bosc de pi blanc. Tornem a pista i seguim per !'esquerra. Passem entre parets de pedra, on es distingeix encara per on passava el camí Ral. En aquest tram encara no l'han fet malbé. Abans d'arribar a un collet deixem la pista i les marques. Pugem per !'esquerra per un terreny erosiona!, i camí poc fressat, que es va enfilan! entre matolls i !rones cremats. So m al carener de la serra de la Portadora, a 361 metres. Gran panorama de la muntanya de Montserrat. Continuem per !'esquerra per pista. Deixem la pista, pujan! per !'esquerra per un camí que després puja al carener. Arriban! al final del carener hi ha un morro de roques i cinglera. Salvem el desnivel! per un pas que hi ha ran de paret, seguint avall per un terrey pedregós i baixant una graonada de pedra, que salva un curt cingle. Pista i callada. Pugem pel camí cap a l'estret carener, i seguim per un camí que passa per sota i queda talla! per una pista, i seguim amunt. Coll de la Portadora, a 420 metres. Ampla esplanada al mig de la serra de les Bruixes. Seguim amunt per !'esquerra per camí confós fins a arribar al cim de I'Era de les Bruixes, a 473 metres. Baixem cap a !'esquerra per sobre del cingle, passant un tros per una cornisa de roca, amb la cinglera a sota. Al final de la cornisa seguim el camí que baixa cap a sota del cingle. Coll de les bruixes, a 400 metres. Cru"illa de camins. Seguim avall per !'esquerra per la pista que passa per la part obaga, per bosc de rebrots d'alzines, roures i matollar. Collet, a la dreta tenim la sotalada del torren! del Bouvet. Deixem una pista que baixa per !'esquerra cap al torren! de la Bruixa. Masia del Bouvet. Xiprers i camps. Després passem pel costal de la masia del Pala. Baixem per un camí cap a !'esquerra. Pont i riera del Pala.

Ramon Gotés

112


Rv15 00d tot a 1 pagina  

Prova llibre escaneijat

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you