Issuu on Google+

JOSE A. TÉLLEZ OLIVA Tutor. Martí Rovira Convocatòria. Febrer 2014 Projecte final de carrera dels Estudis Superiors de Disseny Gràfic


Índex

1. Introducció 2. Descripció

1

8

2.1. Objectius principals 8 2.2. Anàlisi del mercat 8 2.2.1. Realitat geogràfica 8 2.2.2. Casos existents 9 2.2.3. Públic objectiu 11 2.3. Característiques del projecte 12 2.3.1. Projecte comunicatiu 12 2.3.2. Fortaleses i debilitats 13 2.3.3. Oportunitats i amenaces 13 2.4. Definició de la marca 13 2.4.1. Naming 13 2.4.2. Atributs 14 2.4.3. Conceptes 14

3. Marca

15

3.1. Atributs gràfics 16 3.1.1. Símbol principal 16 3.1.2. Procés gràfic 16 3.1.3. Logotip 17 3.1.4. Colors 17 3.1.5. Tipografies 17 3.1.6. Identitat 19 3.2. Productes i serveis 20 3.2.1. Campanya llançament 20 3.2.2. Publicació digital 21 3.2.3. Publicació impresa 24 3.2.4. Xarxes socials 28

Bibliografía

30


1

Introducci贸


1. Introducció

Jojo Bombardo, 2010.

La imatge que antecedeix aquest text no és molt antiga, però ja és una imatge del passat. Molts dels nostres descendents ja la veuran com una estampa curiosa, divertida... fins i tot un punt ridícula. Ja fa uns quants anys que editors, empresaris, periodistes, bloguers, etc. donen per mort el diari imprès. En un bon començament de la discussió ningú dubtava en assenyalar al culpable: Internet i la malentesa cultura del “tot gratis”. Aquest i no cap altre era el culpable que les noves generacions no llegeixin diaris i que el quiosquer es quedés sense feina. Ben aviat però Internet va fer mèrits i és va convertir en una eina útil per als periodistes i els mitjans de masses. Llavors ens vam haver de buscar uns altres culpables: els smartphones i, més tard, les tabletes digitals. “Semblen imbècils al metro tothom al cap cot mirant la seva ridícula pantalleta!”, exclamen molts no sense molestar-se en treure’s la seva àurea de superioritat. No cal mirar massa lluny (l’imatge d’adalt serveix) per adonar-se que fa una dècada da l’estampa als transports públics no era ben diferent a l’actual... Ahir i avui... què fa la gent al metro sinó és llegir, comunicar-se, informar-se, etc? Seria atrevit dir que només ha canviat el suport. Ha canviat la nostra manera de comunicar-nos, d’informar-nos i, per tant, d’expressar-nos. Som persones diferents. Més imbècils és possible, però no tant ni més que ahir...

Però una afirmació és certa, el diari en suport paper està en una crisi a la que ja ningú augura llum al final del túnel. La tendència es veu amb especial nitidesa als Estats Units, tantes vegades precursor del que ens espera a la resta del món occidental. La mitjana diària d’exemplars venuts allà ha baixat en 20 milions des que fa 15 anys va arribar Internet, cent diaris s’han vist obligats a deixar d’imprimir en paper. En el mateix període, el nombre de lectors de periodisme digital als Estats Units ha ascendit de 0 a 75 milions. La fuga de la publicitat, ha reduït els guanys de manera dràstica, cosa que ha derivat en grans quantitats d’acomiadaments (es maneja una xifra de 15.000 als Estats Units l’any passat). El prestigiós diari The New York Times ja tingut pèrdues per primera vegada en 50 anys. A casa nostra la crisi de la premsa també s’ha fet notar: molts diaris gratuïts en paper (aquells que en un principi es deia que acabarien substituint als de pagament) han acabat tancant d’allà que va esclatar la crisi econòmica al 2009. La majoria de diaris generalistes (El País, La Vanguardia, El Mundo) han reduït dràsticament el número de pàgines i han retallat plantilles a les redaccions, mentre anunciaven pèrdues milionàries. Per salvar els mobles la majoria han hagut de fer grans inversions en disseny i publicitat, a més d’integrar-se o formar grans grups empresarials de comunicació per tal de salvar les pèrdues obrint plataformes digitals, per intentar reconduir el negoci. Evidentment, no es pot deslligar la crisi de la premsa a la crisi econòmica mundial. A Catalunya, el manifest llançat fa uns 2


1. Introducció

Una vinyeta d’Andrés Rábago El Roto (El País)

dies per l’Assemblea de Mitjans en Lluita1, creada recentment, dóna una idea de com la recessió està afectant aquest mercat: “El sector de la comunicació és el segon més castigat per la crisi després del de la construcció”, afirma el text. Les conclusions de la Mesa sectorial dels mitjans de comunicació de Catalunya, un òrgan impulsat per empreses, sindicats majoritaris i agrupacions professionals, esbossen l’abast de l’enfonsament amb algunes xifres: 200 mitjans han tancat a l’Estat des de 2008; a finals de l’any passat, 90.200 persones es guanyaven la vida al sector, 12.300 menys que a principis d’any; la Generalitat va retallar les subvencions de dinou milions d’euros de 2010 a 9,4 el 2012. I es que son moltes les amenaces i debilitats que fan que que la premsa en suport paper estigui visquen potser la seva pitjor èpica històrica. A la resistència dels internautes a pagar per accedir a continguts a la web hem de sumar els als costos econòmics (per no parlar dels ecològics) que suposa la fabricació en paper de les rotatives impreses, ara, a tot color. A més, l’anomenada web 2.0. i les noves xarxes socials ofereixen al lector una nova manera d’informar-se immediatament (amb imatges i so de qualitat) que posen els diaris tradicionals en una situació tan ridícula com ni la televisió havia provocat mai. En resum, podem dir doncs què hi ha una crisi del periodisme? Dels diaris en paper? De la premsa? O de tot plegat? Diguem-ne que la situació és contradictòria. La facilitat d’accés a les fonts i la possibilitat d’informar al minut d’allò que passa fan que vivim el millor moment per fer periodisme. A Internet neixen sense parar diaris digitals d’informació i tot i la crisi, 1. mitjansenlluita.wordpress.com

encara hi ha hagut espai per diaris en paper (“Ara” a Catalunya i “i” a Portugal) que han jugat al disseny i a la informació visual com a targeta de presentació. I totes les capçaleres dels diaris espanyols s’han llençat a redissenyar el seu grafisme i format, tot i que més emportats per operacions de màrqueting que per un convenciment real. Més aviat la crisi vindria a ser d’ingressos publicitaris. Una crisi provocada per no saber colocar-se a la nova realitat digital que per un esgotament del producte. O per no entendre quin és el producte. Qui paga (o pagava) 1 euro per cada edició del diari imprès perquè està pagant? Quin és el producte? El rotllo de paper que li taca les mans o el servei d’informar-se què passa al seu voltant i donar-li eines per entendre-ho? Molts diaris ja ho han entès així i han reformulat el seu producte amb aquesta idea al cap. És per això que ara parlem més de diaris de “nínxol”, amb un públic objectiu bastant més segmentat i menys generalista. Així podem trobar els diaris que ja coneixem: per a gent de dretes, per a gent d’esquerres, per als del Barça, per als del Madrid (tot i que aquests dos últims sempre han existit) per als més independentistes, per als més federalistes... Algú podria dir que més que “nínxol” es tracta d’una trinxera, però el fenomen de diari “generalista” ja ha mort. Ja s’ha detectat també que el problema no és del suport. Hi ha diaris que sobreviuen a la web sense tenir edició en paper (Vilaweb a Catalunya i eldiario.es a tot l’estat, per exemple) i la majoria que han sapigut bifurcar en plataformes (web i paper) el seu producte. Bé, o al menys ho intenten... Molts encara no saben què fer amb els continguts de la web: gratuïts? Només una part? Pagar per un compte “premium” que et dona dret a 3


1. Introducció

fet noticiós

periodista emissor

canal diari

notícia missatge

lector receptor

“El problema és que la premsa presta massa atenció a les institucions i poca als ciutadans. Sempre he pensat que als periodistes no els agrada la gent. Creuen que la seva missió és educar les masses i es dirigeixen als seus lectors amb paternalisme” Robert Picard, director de l’Reuters Institute.

Esquema clàssic de comunicació aplicat a un diari imprés

continguts extra? L’oferta és variable segons el mitjà, però cap d’ells acaba de trobar la fórmula màgica amb que la web els faci milionaris continuant imprimint tones de paper cada dia.

El paper actiu d’aquests usuaris a l’hora d’elaborar notícies ha portat a que se’n parli d’un nou tipus de periodisme, conegut com “periodisme ciutadà”.

El producte, el suport es reformulen però... el periodisme? És una crisi poder més conceptual?

El periodisme ciutadà és el fenomen pel qual qualsevol usuari de la xarxa pot informar dels fets noticiables sense tenir una gran plataforma mediàtica al darrere. Amb un smartphone es poden fer vídeos i fotografies i compartir-les en directe a la xarxa de manera que al moment és accessible per a milions de persones.

L’estratègia de màrqueting del “nínxol” (o “trinxera”) dels diaris s’ha cobrat les seves primeres víctimes en aquest camp. Sembla que el lector ja no cerca la veritat i l’objectivitat en les notícies sinó un re-armament ideològic que la línia editorial de cada casa (creuades amb les seves respectives conveniències) es preocupa de facilitar-li. Però no només els continguts estan en redefinició. L’esquema clàssic de comunicació també està en entredit (veure gràfic). Un esquema unidireccional i jeràrquic. No té cap mena de sentit que continuem parlant de “lectors” com a simples clients passius que resten a l’espera de que el professional, el periodista, li filtri i l’editi les notícies. El públic ara té les eines per poder informar-se pel seu compte, a través d’altres persones que publiquen fotografies, vídeos i comentaris a twitter o facebook. I la xarxa 2.0 dona la capacitat crítica suficient com per crear-se una opinió dels fets, organitzar-se amb altres persones i presentar batalla. Esdeveniments com la primavera àrab a Egipte o el 15-M a l’estat espanyol donen suficients exemples d’això últim. Seria, doncs, més correcte parlar d’usuaris que de “lectors”. I refer l’esquema tradicional cercant reciprocitat entre usuari i periodistes i salvant un paper protagonista per als nous usuaris dels mitjans.

Les oportunitats del periodisme ciutadà s’han vist sobretot en moments de gran convulsió com les revoltes àrabs a Turquia i Egipte, que va agafar desprevinguts a la majoria de mitjans occidentals, i sobretot en grans catàstrofes naturals o terroristes. La impossibilitat de tenir reporters en el lloc i el moment que passen els esdeveniments converteix als ciutadans-periodistes en una font de gran valor documental. Però el periodisme ciutadà és només una font per als “autèntics” professionals dels mitjans o estem parlant d’un nou concepte periodístic que pot substituir a la llarga als llicenciats actuals? És un debat actual molt tediós... És habitual i comprensible trobar crítiques corporativistes entre sectors professionals del periodisme, que troben que prou desprestigiada i devaluada està la seva feina com per haver de competir amb el seu veí i el seu últim model de smartphone. La resistència als canvis en el sector dels mitjans de comunicació ja l’hem comentada... Però també hi ha l’altra cara de la 4


1. Introducció

#spanishrevolution

Tienes voz. El moviment del “15M”a l’estat espanyol durant 2011 va deixar antiquats la majoria de mitjans de comunicació i va bolcar als manifestats a les xarxes 2.0 per informar-se

L’esclat del periodisme ciutadà durant la revolució egípcia va fer editar al Centre de Mitjans SKeyes una “Guía Bàsica de Periodisme” gratuïta a través d’Internet

Foto: vocesconfutura.org

Foto: video.skeyesmedia.org

moneda que veu el periodisme ciutadà com una oportunitat per reformular el model de fer i donar les notícies.

de produir-ho. Els interessos polítics, comercials dels diferents entramats empresarials que amaguen les principals corporacions mediàtiques que estan al darrere dels principals diaris generalistes que surten en paper produeixen desconfiança i incredulitat als lectors. Això és un dels motius importants per entendre la fuga de l’audiència cap a mitjans digitals, moltes vegades més transparents, més propers a la seva audiència i amb organitzacions internes més modestes i menys jeràrquiques.

Aquestes noves formes de periodisme ciutadà ofereixen als mitjans tradicionals una font d’informació que pot ser molt important. A través de blocs o un altre tipus de portals, el ciutadà pot posar al periodista a la pista d’una història interessant i, fins i tot, pot oferir ell mateix una bona notícia. La idea és incloure a aquestes persones actives dins de l’entorn del mitjà de comunicació. L’absència d’un títol no vol dir obligatòriament l’absència de qualitat o rigor, encara que també és clara la necessitat de comptar amb un professional de la informació per publicar una notícia ben elaborada i seleccionada, algú que exerceixi de mediador entre aquest nou escrivent i el seu potencial audiència, que aglutini aquesta enorme embolic de veus i audiències disperses. Per aquest motiu és possible que la solució estigui en un camí intermedi entre els que donen suport a l’absoluta obertura de les formes d’informació i els negacionistes. El que està clar es que hi ha un divorci entre els professionals i l’audiència a la que es volen dirigir. Un indicatiu es que el periodisme continua sent una de les feines pitjor valorades pels ciutadans espanyols a les enquestes del CIS (només superats pels polítics). L’audiència, s’ha d’entendre, en el nou món de la informació 2.0 és molt més exigent. No només demana qualitat en el producte que consumeix sinó que exigeix una sèrie de valors a la manera

Com comentàvem anteriorment, un altre fenomen produït per aquesta cerca de la supervivència a aquesta onada de canvis és la cerca d’un periodisme sectorial o de nínxol. Aquí el periodisme ciutadà s’ha especialitzat en l’anomenat periodisme hiperlocal. Aquesta modalitat de periodisme neix per la iniciativa ciutadana de proporcionar informació propera al seu context geogràfic inmediat. L’objectiu és evitar que el fluxe d’informació sigui controlat per un monopoli de mitjans, lligant així el periodisme amb els nous moviments socials que promouen la participació de la ciutadania a les decisions polítiques i l’agenda informativa. La producció del periodisme hiperlocal es redueix a un barri o una zona geogràfica de la ciutat, té vocació de servei al ciutadà i requereix un alt grau de compromís i participació activa dels veïns utilitzant el periodisme ciutadà. Un dels avantatges principals és que al treballar per una població específica ofereix informació d’acord al seu nivell 5


1. Introducció

The Local, xarxa de blocs hiperlocals de barris del The New York Times

Redacció de Somos Malasaña en el seu tercer aniversari.

socio-cultural i estil de vida, per tant, no pretén ser massiu i confronta menys interessos polítics i/o econòmics. El grau de recepció d’aquest tipus de notícies és bastant alt perquè totes afecten directament al lector.

d’altres . D’aquí l’interès que han suscitat , per exemple , les entrevistes als veïns i les històries dels carrers , narrades pels més ancians del lloc . Tots dos mitjans aborden dues àrees temàtiques : notícies en general i agenda d’oci . Es tracta que els lectors coneguin l’oferta del barri i , a la vegada , que el petit comerç s’involucri en el projecte . Poden estar interessats en anunciar-se a les seves webs sense pagar molts diners , però arribant a les audiències que li interessen . Tenen menys visites, però de més qualitat, perquè arriben directament al seu públic. Així aconsegueixen un impacte molt més gran.

S’entén més com un servei públic que un negoci, i per això alguns dels pocs exemples de mitjans hiperlocals que existeixen xoquen tard o d’hora amb problemes econòmics. Moltes de les grans estructures dels grans mitjans de comunicació intenten cobrir aquest nínxol de mercat. Però a dures penes ho acaben concretant amb un o dos periodistes que estan atents de les xarxes i teletips que parlen de la zona concreta a cobrir. Als EUA el mitjà que més ha apostat pel periodisme ciutadà hiperlocal és “The New York Times”, que al 2010 va obrir “The Local”, una xarxa de blocs que cobrien l’informació de diferents barris de la ciutat comptant amb una feina combinada entre periodistes ciutadans i editors professionals. Tot i que “l’experiment” (com ho han definit ells mateixos) ha estat un èxit, aviat el diari apostarà per altres tipus de projecte, donat que s’han adonat que no té sentit per als grans mitjans pagar un equip de redacció per a fer un mitjà hiperlocal. Segurament va faltar una plataforma que facilités a la gent participar de diferent maneres.

És a dir, que els mitjans hiperlocals també són un bon camp de proves per a altres models productius de fer notícies, com el cooperativisme entre periodistes. L’emprenedoria és una de les sortides laborals a la que molts professionals opten en l’actual context de crisi econòmica. És el cas de “Fet a Sant Feliu”, un diari digital i revista impresa del Baix Llobregat que, el 2012, va rebre 38.012 usuàries úniques. Constituïda el 2008, la cooperativa editora de la publicació va ser pionera perquè no era de treball, sinó de consum. En aquest cas, doncs, no eren les periodistes que col·lectivitzaven el seu treball, sinó la ciutadania que unia forces per facilitar la creació d’un bé: informació sobre la seva ciutat. Actualment, 160 cooperativistes de “Fet a Sant Feliu” garanteixen, amb una quota de 35 euros anuals, la feina a una periodista.

“Somos Centro” i “Somos Malasaña” són un bon exemple d’informació hiperlocal a l’estat espanyol . Aborden un tema molt específic que se li escapa a les grans empreses de l’informació . Malasaña és un barri molt particular de Madrid i els seus veïns tenen més sentit de pertinença que

Aquestes i d’altres experiències demostren que encara queda molt de camp per explorar. I que la tant temuda “crisi dels mitjans” caldrà resoldre-la trobant nínxols de mercat hiperlocals combinant participació ciutadana, edició professional i estratègia multiplataforma en quant a suports.  6


2

Descripci贸


2. Descripció

fet noticiós

QUÈ?

missatge

PERQUÈ? missatge

usuari

Esquema de comunicació del nou projecte, on l'usuari és la peça principal d'un nou engranatge comunicatiu

periodista

2.1. Objectius principals El projecte consisteix en crear una nova xarxa de mitjans de comunicació hiperlocals i multiplataforma. L’àmbit geogràfic on es situarà és al nord de la comarca del Barcelonès i el baix Maresme. S’ha detectat que existeix un buit comunicatiu en aquesta àrea geogràfica que es pot omplir amb un mitjà d’aquestes característiques. Aquesta zona d’actuació compleix uns requisits comuns a totes elles: són zones de gran identitat pròpia, amb un fort teixit social i cultural però que depenen comunicativament de la metròpolis (Barcelona). Per tant el repte comunicatiu és gran, perquè hem de penetrar en varis municipis de les rodalies de Barcelona intentant assolir les conclusions que es dedueixen de l’anàlisi del context general del primer punt d’aquesta memòria:  Una marca-”marc” capaç de permetre crear submarques (franquícies) per cada municipi però capaces de relacionar-se entre si com a part de la mateixa xarxa.  Un mitjà amb la capacitat de permetre el màxim de participació ciutadana però salvant un producte professional i de qualitat periodística.  Multiplataforma: no posar-se cap límit ni apriorisme en quant a suport emplat. El "on" i el "com" esdevindrà com a conseqüència del "què" principal.

comunitat

 Formar part, i així comunicar-ho, del entramat social del entorn geogràfic on es conviu. Tenir un espai físic que serveixi de referència.  Arribar a aquelles persones compromeses i implicades en el seu entorn més immediat (barri, comerç, associacions, etc.), i ser capaços de comprometre'ls activament en el projecte. El nostre esquema de comunicació hauria de canviar respecte al clàssic revistat al punt 1 de la memòria, superar els rols de emissor-receptor i crear un flux de feina recíproca entre l'usuari, el periodista i la comunitat. A continuació, farem un petit estudi de camp per saber en quina realitat geog àmbit ens movem i quines experiències similars existeixen a la realitat geogràfica on volem implantar el nostre projecte.

2.2. Anàlisi del mercat 2.2.1. Realitat geogràfica Tant al Barcelonés Nord com al Baix Maresme no són comarques propiament dites, sinò dues àrees cadascuna d'una comarca diferent (Barcelonès i Maresme) amb unes característiques pròpies. El Barcelonès nord és l'àrea més poblada, amb 386.817 habitants,una superfície de 43,85 km²i una densitat de 8791,29 hab/km².1 Engloba 3 municipis Sant Adrià, Santa Coloma 1. Dades d'IdesCat 2012

8


2. Descripció

Municipis Barcelonés Nord Badalona Montgat Sant Adrià de Besòs Baix Maresme

Montgat Tiana El Masnou Alella Teià Premià de Mar Premià de Dalt Vilassar de Mar Vilassar de Dalt Cabrils Òrrius Cabrera de Mar Argentona Mataró Dosrius St Andreu de Llavaneres St Vicenç de Montalt Caldes d'Estrac

Mataró

Badalona

de Gramenet i Badalona, el principal amb més de 200.000 habitants. L'espai geogràfic que ocupa queda marcat pel riu Besós, la costa del Mediterrani i la serralada de Marina. Encara que en els últims anys ha perdut molt teixit industrial, continua mantenint una important diversitat industrial comparat amb la resta de territoris de la regió metropolitana de Barcelona, g​​ ràcies a l'obertura de nous polígons industrials o l'ampliació dels existents. A més, el creixement del sector serveis està assimilant la disminució del pes de la indústria , fent més evident l'existència d'un ampli i ric teixit de petites i mitjanes empreses, a més de microempreses i autònoms. El Baix Maresme és una subcomarca (sud del Maresme) que conté 18 municipis de 183,36 km2 i 283.236 habitants el 2012. Geogràficament està estretada per la serralada del litoral, que forma un gran parc natural, i el mar del Mediterrani, que conforma grans platges llarges i de sorra i on arriben una sèrie de rieres formades a les montanyes. Mataró és la capital de comarca, i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat social i cultural: El Masnou, Premià, Vilassar, Cabrils, Alella, entre d'altres. Ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. L'agricultura destaca històricament en la seves vessants viticultora i horticultura. La pesca ha estat sempre un sector rellevant en una comarca amb tants quilòmetres de costa. Però els darrers decennis ha esdevingut (per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona) una comarca eminentment turística i residencial. Aquesta comarca disposa d'una bona infraestructura turística (hotels, càmpings,

ports esportius, golf, etc) i de mobilitat (compta amb el primer tram viari construït a la península entre Barcelona i Mataró. Com veiem, els punts en comú dels municipis d'ambdues comarques és tenir una identitat pròpia molt definida tot i la seva proximitat a la capital de Barcelona.

2.2.2. Casos existents Aquesta identitat pròpia ha fet que històricament la majòria d'aquests municipis tinguin el seu propi ecosistema propi de mitjans de comunicació, tant públics com privats. Audiovisuals Al Barcelonés Nord Badalona és l'únic municipi que compta des de l'any 2000 amb una televisió, "TVB", que forma part del grup audiovisual municipal "Badalona Comunicació". Tot i tenir un informatiu diari i una audiència correcte per comptar amb tants poc mitjans (91.000 persones segueixen cada dia la programació, l'acumulació de pèrdues i deutes han fet que tingui poca presència en xarxes i que el format comunicatiu sigui caduc i estàtic. La seva programació estrella és el programa informatiu d'esports on es fa seguiment dels equips locals i comarcals de futbol i bàsquet. "m1tv" és la televisió pública feta a Mataró i per a tot el Maresme. Es tracta d'un mitjà de comunicació de titularitat del Consorci Digital Mataró-Maresme que va començar a emetre el 2010. El principal atractiu de la cadena és l'informatiu diari amb notícies de tots els municipis del Maresme. 9


2. Descripció

TV

paper

web*

xarxes socials*

2

2

3

2

1

1

3

4

2

3

2

3

4

4

4

3

4

4

4

4

*Usabilitat de l'1 (poc usable) al 5 (molt usable) **Nivell d'activitat de l'1 (poc actius) al 5 (molt actius)

Premsa escrita A Badalona el grup de comunicació Badalona Comunicació edita la revista mensual "Bétulo", que fa els serveis de butlletí informatiu de l'ajuntament, bàsicament. També compta amb gran popularitat la revista "Tot", un setmanari gratuït editat pel grup editorial Subirats & Subirats Editors des del 1983 Té una tirada de 23.000 exemplars i dóna cobertura informativa a tres municipis: Badalona, Montgat i Tiana. El seu contingut és bàsicament de servei, reproducció de teletips i grans dosis de publicitat de comerç de proximitat. Això si, gaudeix de gran audiència en xarxes com Twitter i Facebook tot i que sense un gran paper proactiu. La publicació té una edició homologa a Mataró amb una tirada de 35.000 exemplars amb un gran abast per tota la comarca del Baix Maresme. Altres publicacions de distribució gratuïta són xarxes de mitjans hiperlocals com "Línia Badalona" i "Diari de Badalona". El primer gira entorn de la publicació en paper (tot i que té una web que reprodueix els continguts), està gestionat pel grup Comunicació21 i té una tirada mensual de 400.000 exemplars. Tenen altres edicions a barris de la ciutat de Barcelona (com "Línia Sants") i a comarques del Vallés. "Diari de Badalona" té un format similar, amb una tirada més petita, i també compta amb edicions paral·leles a Sant Adrià i Santa Coloma. Edicions similars a aquestes últimes al Baix Maresme en trobem "La Clau", setmanari gratuït que s'edita des de fa més de 25 anys a Vilassar de Mar per a tota la comarca maresmenca amb un total de 20.000 exemplars.

A Mataró s'edita el "Capgròs" del grup "Capgròs Comunicació SL", que a banda d'editar un setmanari gratuït de fa més de 30 anys amb una tirada de 30.000 exemplars compta amb oferir serveis d'agència publicitària i de màrqueting per empreses de la comarca. Diaris digitals "Badanotis" és un mitjà independent d'informació badalonina creat per periodistes emprenedors. El diari, l'únic a ambdues subcomarques netament digital, compta des del 2012 també amb edició a la ciutat veïna Sant Adrià de Besòs. A banda de publicar en web i xarxes socials tenen capacitat d'editar petites peces audiovisuals. A Mataró els dos setmanaris principals "Tot" i "Capgròs" també compten amb una plana web prou activa i de referència informativa per la comarca. D'aquest breu anàlisi a les experiències comunicatives existents a la realitat geogràfica on ens aproximen poden treure algunes conclusions:  Cap d'ells té una reciprocitat amb el lector i no construeix una comunitat al seu voltant.  Tots son gratuïts i basen la seva viabilitat econòmica en els ingressos publicitaris.  Tots intenten abastar una realitat supra-municipal i abracen la comarca i els municipis propers.  Cap d'ells té una clara estratègia de diferenciació i segmentació del públic objectiu. 10


2. Descripció

Mostra d'audiència potencial objectiva

25-55 anys. Estudis superiors. Professions liberals. Consciència social. Consumeix cultura. Arrelament a la realitat del barri.

Roger, 28 anys Cambrer. Llicenciat en ciències ambientals. Es mou en bicicleta. Comparteix pis. Es vegetarià . Soci d’una cooperativa de consum. Activista de lluites veïnals.

Ramón, 39 anys Professor de secundària. Agafa el metro per anar a treballar. Consumidor d’espectacles culturals. Llegeix molt. Esportista i amant de la natura.

Idoia, 29 anys Dissenyadora d’Interiors. Es mou en transport públic. És consumista, li agrada conèixer espais nous Assisteix a concerts de música indie.

Soco, 52 anys Té una merceria (negoci familiar). Col·labora amb l’AAVV del seu barri. Consumidora de comerç de proximitat. El cap de setmana li agrada sortir a passejar amb els seus nets.

2.2.3. Públic objectiu En certa manera intentem construir un mitjà generalista, obert a tota la ciutadania del municipi en qüestió, però la columna fonamental amb la que es sustenta seran els usuaris que agafin un compromís més ferm amb el projecte. Aquests últims si que val la pena segmentar-los pròpiament. En general, ens dirigim a una audiència d'un segment d'edat ampli, però no adolescents. És a dir, la forquilla la podríem posar entre els 22-55 anys.

Tenen, òbviament, estudis superiors i una professió liberal. Viuen en la zona geogràfica d'actuació però es mouen bastant per la capital de Barcelona bé sigui per treballar o per consumir productes culturals. Tenen una gran consciència social i un alt grau d'arrelament amb la realitat del seu barri i municipi natal. Hem intentat esquematitzar 4 prototips de persones que formarien part de la nostra audiència potencial per tal d'aproximar-nos amb ells. Hem agafat una breu mostra fictícia però variada entre edat i gènere. 11


2. Descripció

actors

serveis

seu social soci cooperatiu

productes

club

equip professional

assemblea cooperativa

bar-cafeteria sala d'actes redacció oberta formació

beneficis i descomptes a la xarxa de comerços col·laboradors

xarxes socials

web adaptativa

publicació

usuaris

El projecte intenta anar més enllà del fet comunicatiu i ofereix tot un catàleg de serveis i productes diferents per als diferents actor que hi formen part.

2.3. Característiques del projecte 2.3.1. Projecte comunicatiu Començant a definir el nostre projecte, doncs, parlant de "mitjà social", per diferenciar-lo de la competència directa abans esmentada. El nostre mitjà és "social" perquè no només ven un producte informatiu, sinó que cerca ser un agent més de la xarxa social de la que informa, un agent actiu i no imparcial, i vol incidir directament a la realitat de la que forma part i de la que està informant. El model empresarial serà una cooperativa de consumidors, on els usuaris estaran associats i seran el sustent econòmic i humà del projecte. Els socis cooperatius formaran part d'un club que disposarà de descomptes i beneficis a la xarxa de comerços i entitats col·laborades, sent aquesta una manera de fidelitzar i de oferir un servei a canvi del suport rebut. Un equip de professionals relacionats amb el món del periodisme, la comunicació i l'edició seran els encarregats de dirigir el dia a dia del projecte. Rendiran comptes periòdicament a l'assemblea de socis cooperatius, on s'escolliran els seus membres i s'adoptarà una línia editorial i el full de ruta a seguir del projecte. L'equip de professionals tindran la responsabilitat de dinamitzar a la xarxa associativa i a la ciutadania per tal que facin arribar informacions i preocupacions que es puguin trans-

formar en un producte informatiu pel mitjà. Han de sortir al carrer, burxar, preguntar, etc. Estaran al aguait de tot allò que es produeixi a l'agenda pública del municipi i que sigui destacable de traslladar al conjunt de la ciutadania. De la mateixa manera hauran de dinamitzar les xarxes socials animant i provocant debats entorn dels temes corresponents al context socio-polític-cultural de la població. Una de les peces claus del projecte es disposar d'una seu social física, en forma de petita escola-redacció. Allà és on es centralitzarà la relació usuaris-socis-equip professional. La seu social ha de servir per oferir una sèrie de serveis que atraguin l'atenció del públic objectiu i sigui motor del projecte:  Servei de bar-cafeteria  Sala d'actes  Redacció oberta del equip professional  Formació en ús de xarxes social i periodisme ciutadà El flux d'informació es materialitzarà en 3 productes diferents: 1. Informació en xarxes socials (Twitter i Facebook) on es penjaran les notícies i s'incitarà al debat públic sobre aquestes. 2. Una web adaptativa multiplataforma (PC, tablet i smartphone) on es recollirà tota la informació de manera ordenada per temps i temàtiques. 3. Una publicació en suport paper setmanal que servirà de resum i arxiu dels fets esdevinguts durant la setmana, d'enllaç amb el gran públic aliè al projecte, i una edició acurada feta per l'equip professional donant les claus i eines necessàries per respondre el "perquè" dels fets. 12


2. Descripció

Fortaleses

Debilitat

 Projecte global i social de comunicació

 Màxima dependència de gent no professional

 Suport de socis i usuaris Oportunitats

Amenaces

 Cap mitjà existent és multiplataforma

 Publicació en paper costosament cara  "Soroll" a la xarxa 2.0

 Són unidireccionals amb la seva audiència Anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) del projecte.

Un cop descrita la competència i el nostre projecte comunicatiu, podem destriar quines són les nostres principals fortaleses i debilitats internes que ens condicionen per poder assolir els objectius proposats, i quines oportunitats i amenaces ens trobem al mercat per tal de situar-nos en avantatge o desavantatge respecte la competència.

2.3.2. Fortaleses i debilitats Si fem un anàlisi intern sabem que el nostre projecte es construeix sobre uns principis que no existeixen en el camp i zona geogràfica on ens volem ubicar. Serem el primer mitjà de comunicació fet i pensat en el segle XXI. El nostre producte no és redueix a una publicació periòdica sinó que oferim tot un projecte global i social de comunicació. Comptarem amb la força i empenta de la gent usuària i el compromís dels socis, fet que ens obrirà moltes portes alhora de fer viable el projecte. Però aquesta mateixa força és el punt feble del projecte. No dependre de grans grups empresarials i no tindre una gran infraestructura darrere té els seus avantatges per fer viable el projecte però passem a dependre gairebé única i exclusivament del compromís activista de molta gent no professional de la comunicació. Si el compromís d'aquesta gent baixa o és irregular, el projecte no és viable.

2.3.3. Oportunitats i amenaces Queda clar un cop vist els casos assentats ja als municipis d'actuació que els mitjans existents avui per avui no treballem un projecte com el nostre. La immensa majoria es

centren només en una plataforma i són unidireccionals amb la seva audiència. Per altra banda, estem en un mercat saturat d'informació i fer-se un espai serà complicat. Especialment complicat serà consolidar el producte de la publicació en paper, donat que és un producte costosament car i que té, ja hem vist, una dura competència. Ha de ser gratuït forçosament i oferir una diferenciació clara respecte a la resta de competidors. La resta de productes digitals que s'ofereixen, doncs, han de ser la pedra angular del projecte però haurà de salvar el soroll d'informació que conviu a la xarxa. L'experiència diu que la única manera de salvar aquest soroll és fer una bona campanya física en el món real.

2.4. Definició de la marca 2.4.1. Naming El nostre objectiu és crear una marca global, per tant mòbil, que serveixi tant com per Badalona com per Mataró, per exemple. Estem parlant del que segurament serà una marca composta, amb nom i cognoms. El comú en aquests casos és que la marca és el "nom" i l'apèndix acostuma a ser la localitat on es distribueix la marca (per exemple: X-Badalona, X-Mataró). Però si estem parlant d'un mitjà que pretén basar-se en la hiperlocalitat és important que la localitat que dona nom a l'entorn més immediat del públic objectiu vagi per davant.

13


2. Descripció

punt: m 4 1 Porció petitíssima de l'espai. 2 p ext Indret precís on una cosa té lloc. 4 Indret geogràfic, localitat. zero: m 1 MAT 1 Nom de la xifra 0, numeral cardinal que designa l'absència d'unitats. 2 Nombre ordinal que designa el punt inicial o origen. Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, 2013.

Per aquest motiu el naming serà un apèndix que s'afegirà a la localitat, a la sub-marca. El naming serà ".0" (llegit "punt zero"). Si agafem el diccionari ens adonem que els dos mots, "punt" i "zero", tenen accepcions que encaixen amb allò que volem comunicar. El "punt" és un "indret geogràfic", un espai delimitat en l'espai. Recordem que el nostre mitjà, a més de basar-se en una hiperlocalitat, tindrà una seu social física que servirà de referència, que ben podria ser el "punt zero" del projecte. El "zero" és el "nombre ordinal que designa el punt inicial o origen", una accepció que ens designa com un mitjà social de nou cuny que pretén fer un "reset" a la forma tradicional de donar i manipular l'informació però no només: també que aspira a canviar la realitat concreta on conviu per una de millor. La relaciona també amb el "km o", que en molts municipis designa el punt inicial d'on es comencen a comptar els kilòmetres de les carreteres.

 és un mitjà social, urbà, jove i cosmopolita;  és proper, ciutadà, municipal, hiperlocal i està a peu de carrer;  permet la participació, és horitzontal i transparent;  vol un canvi social: és compromès, inquiet, revolucionari;  està enxarxat, associat amb la comunitat.

2.4.3. Conceptes D'aquest mapa d'atributs, les idees clau i conceptes principals que volem transmetre que podem seleccionar són 3: 1. Estem implantats a la ciutat i som un mitjà hiperlocal 2. Fomentem la participació i volem un canvi social

Recordem, a més, que com circularà la informació, el producte final, del nostre projecte serà a través de les xarxes 2.0. La relació d'aquest naming-apèndix a la realitat de les xarxes socials és bastant directa.

3.1.4. Posicionament

2.4.2. Atributs

La idea general que volem transmetre perquè l'audiència potencial ens recordi és:

Un cop bategada la marca podem trobar una sèrie d'atributs que volem col·locar dins per omplir-la de contingut:

3. Treballem en xarxa i creem comunitat

"Són el mitjà de comunicació social de la meva ciutat. Amb ells m'informo i em relaciono amb els meus veïns".  14


3

Marca


3. Marca

Símbol principal

Referents gràfics

Procés gràfic

3.1. Atributs gràfics 3.1.1. Símbol principal El símbol principal és la representació gràfica del ".0", adoptant la seva forma més icònica i recognoscible de les pantalles LCD, és a dir, amb una barra diagonal enmig per no confondre amb la lletra "o".

 ciutat: un pas de zebra;  participació: la línia diagonal que creua l'espai buit del zero cap al punt és un camí, una carretera enmig d'un tramat que ens porta a un objectiu;  comunitat: les dues parts del zero son iguals i col·locades de tal manera com dues mans tocant-se.

3.1.2. Procés gràfic

El punt és una circumferència perfecte i està col·locat seguint la línia diagonal i amb el seu epicentre al mig de la línia de base del zero.

Durant el procés gràfic i la fase d'esbossos de propostes prèvies es va decidir que la barra diagonal que talla el zero era imprescindible per tal que el número fos recognoscible i, per tant, llegible.

La representació gràfica del punt i el zero estan basades com dèiem en les pantalles LCD, però s'han cercat imatges conceptuals relacionades amb les idees força descrites al punt 2.4.3:

Per la mateixa raó s'ha definit un número zero simètric però humanista i amb corbes i formes amables per l'espectador, però sempre guardant geometria i simetria. 16


3. Marca

5.20.85.0 227.198.81

0.80.70.0 202.104.79

65.30.0.20 101.129.174

0.0.0.100 33.25.21

80.10.45.0 95.161.153

Logotips per les sub-marques de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià i Montgat, respectivament.

Carta de colors principals en CMYK i RGB.

Keith Haring

"Broadway Boogie Woogie" de Piet Mondrian

3.1.3. Logotip

Ens hem traslladat a obres artístiques del neoplasticisme, com el quadre "Broadway Boogie Woogie" de Piet Mondrian i els graffittis del artista de carrer Keith Haring.

El logotip és la suma del símbol de la marca i el nom del municipi on s'implanta el projecte. També la podem anomenar sub-marca. Per tal de mantenir una estructura comuna cada sub-marca veurà reduït el nom del seu municipi a un acrònim de 3 lletres, simulant el codi d'aeroports internacional de IATA. És tracta d'agafar les lletres més sonores i recognoscibles del nom del municipi.

3.1.4. Colors Per escollir la gamma de colors de la marca hem volgut agafar una combinació de colors bàsics, en sintonia amb les formes geomètriques del logo i els atributs comentats anteriorment d'urbanitat, transparència, participació i comunitat.

La marca utilitzarà una gamma de 4 colors diferents combinats sempre amb el negre. S'han escollit dos colors freds (turquesa i blau) i dos càlids (groc i vermell). La tonalitat s'ha derivat cap a tonalitats pastels, per fer-los més corporatius i allunyar-los dels colors primaris. Com sempre aniran acompanyats de grans espais de blanc i el color negre la tonalitat pujarà per contacte i es visualitzaran de forma més viva i primària.

3.1.5. Tipografies La tipografia principal és la Avant Garde Gothic. És una tipografia de pal sec, geomètrica, derivada de la clàssica Futura de Paul Renner feta durant l'època de la Bauhaus als anys '2o a Alemanya. 17


3. Marca

ITC Avant Garde Gothic Std Bold

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890

ITC Avant Garde Gothic Std Demi

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890

ITC Avant Garde Gothic Std Medium ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890

ITC Avant Garde Gothic Std Book

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890

ITC Avant Garde Gothic Std Extra Light ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890 Capçalera de la revista "Avant Garde"

Família principal de la ITC Avant Garde Gothic Std

Lyon Text Bold

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890

Lyon Text Semibold

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890

Lyon Text Regular

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890

Lyon Text Regular Italic

ABCDEFGHIJKLMNÑOPQRSTUVWXYZ abcdefghijklmnñopqrstuvwxyz 1234567890 Pedaç del redisseny de la revista " T, the New York Times Style Magazine", amb la tipografía Lyon Text per al pà de text

Família principal de la Lyon Text

Aquesta tipografia la va dissenyar Herb Lubalin exclusivament per la capçalera de la prestigiosa revista "Avant Garde" en 1967. El logotip de la revista aviat es va fer molt famós perquè representava l'avanç, la innovació, la creativitat que representava aquesta publicació i van aconseguir crear una identitat futurista prou recognoscible. La tipografia es va alliberar al 1970 afegint la caixa baixa, i encara avui és una tipografia molt experimental que permet jugar amb les lligadures que té la caixa alta. Però en el nostre projecte no ho utilitzarem.

És una bona combinació amb el símbol de la marca i la gamma de colors corporatius, molt atractiva visualment. La seva utilització per la nostra marca serà única i exclusivament per titulars.

Descriptivament, tenim una tipografia geomètrica, formada a força de cercles, triangles i línies rectes, que posseeix una alçada de la "x" bastant considerable, donant-li una aparença sòlida, forta i moderna, només apte per titulars. La família es compon de 5 pesos, amb les seves obliqües complementaries. És compatible amb Adobe Western 2 joc de caràcters.

La tipografia secundària, sobretot per a pa de text i resta d'elements auxiliars que demandin una alta llegibilitat és la Lyon Text. La família va ser dissenyada el 2006 per Kai Bernau per la fundició "Commercial" i es va estrenar al redisseny de la revista del "The New York Times" el 2009. Segons el propi autor la tipografia "reflecteix la meva convicció sobre el disseny modern digital de tipografies". Té un molt bon contrast blanc-negre, unes serifes molt agressives i un resultat final molt nítid tant en paper com en pantalla. 18


3. Marca

bdn el mitjà social de badalona

Logotip amb claim

Visualització de l'identitat corporativa sobre diferents elements.

3.1.6. Identitat El conjunt dels elements gràfics abans esmentats formen l'identitat gràfica de la nostra marca. Cada logotip local, la sub-marca, anirà acompanya d'un claim: "el mitjà social de..." per tal de que la gent conegui el significat del acrònim de les 3 lletres, per si hi hagués algun dubte, i sobretot per fer pregnant l'atribut de "mitjà social" a l'audiència. El símbol "apèndix" sempre serà d'un dels colors corporatius quan acompanyi al logotip. Si fos sobre una massa de color, la diferenciació seria en blanc, però el logotip sempre anirà en negre.

Els colors es combinaran indistintament intentant sempre que sigui de manera equànime perquè cap color destaqui sobre la resta. Al resultat final del "visual" dels elements amb l'identitat corporativa aplicada podem comprovar que adopta de manera apropiada alguns dels atributs proposats: jove, proper, horitzontal, transparent, sincer, comunitat... Els conceptes de mitjà social arrelat al territori, capaç d'adaptar-se als municipis del Barcelonès i el Maresme, i amb un fort compromís social es poden entreveure, per això cal reforçar-ho amb una bona campanya de presentació i arrelament.

19


3. Marca

transforma la realitat

comparteix el teu punt de vista

puntzero.org

puntzero.org

Diferents cartells de llançament

Diferents cartells de llançament

3.2. Productes i serveis 3.2.1. Campanya llançament Abans de implantar-se en un territori cal donar-se a conèixer i crear una expectació entre l'audiència potencial. Per això s'editaran 3 cartells amb 3 eslògans diferents que són un call-to-action clar cap al públic objectiu. 1. "Explica el que t'envolta", una crida a la participació en el projecte relacionat amb l'entorn més immediat, hiperlocal. La imatge virada amb el color corporatiu es una imatge abstracte d'un paisatge de llums de cotxes, semàfors, de la ciutat. 2. "Transforma la realitat", fa referència a la participació i als desitjos de canvi social de l'audiència. La imatge

és d'una assemblea del moviment 15M amb les mans esteses a l'aire. 3. "Comparteix el teu punt de vista", convida a l'audiència a crear comunitat al voltant del projecte. La imatge és del públic d'un esdeveniment captant fotografies des dels seus smartphones i tauletes per compartir-ho a les xarxes socials, amb una clara referència al periodisme ciutadà. Aquesta campanya de llançament també comptarà amb el suport d'un pamflet desplegable on es donaran més detalls del projecte per tal de convèncer a l'audiència potencial que es faci sòcia i es comprometi amb el projecte. En aquest pamflet de mida DIN-A7 (un A4 desplegable) 107x74mm s'inclouen una sèrie d'atributs relacionats amb la marca i una breu explicació dels detalls de productes i serveis que ofereix el projecte. 20


3. Marca

Plana d'entrada al domini principal

Plana d'entrada al domini principal

La publicació digital adaptada a diferents plataformes

3.2.2. Publicació digital El principal producte del projecte és la publicació digital. Aquesta publicació està penjada on-line i té un disseny adaptatiu a qualsevol plataforma.

Sota la capçalera trobem una barra de menú per poder dividir la publicació segons temàtica (i desplegar el codi de colors de la marca).

Si entrem al domini principal trobarem primer un mapa del àmbit d'actuació geogràfic on podem escollir quin municipi en els que es té implantació volem visitar.

Tot seguit una altra línia dinàmica on es poden seguir els últims tweets publicats, per tal d'integrar les xarxes socials a la publicació. I just abaix un carrusel on van circulant les notícies principals editades per l'equip professional de la publicació i seguint el codi de colors temàtic.

Un cop escollim el municipi trobem la plana principal de la publicació. A la capçalera de color blanc veiem el logo col·locat a la dreta amb el símbol de color (variarà a cada edició entre els 4 colors corporatius) i a l'esquerra la portada de la publicació impresa amb la possibilitat de descarregar-la en PDF.

A sota del carrusel la publicació es divideix en 3 columnes principals on trobem el seguit de últimes notícies a l'esquerra, i a la dreta el rànquin amb les notícies més comentades i que, per tant, més interès provoquen entre l'audiència, el vídeo de l'entrevista al protagonista de la setmana. La columna de la dreta està reservada per patrocinadors i el club "gent.0". 21


3. Marca

r 3-9 febre núm 2

2014

ciutat puntzero.org

descarrega’t la revista en pdf

veïns

ajuntament

oci

esports

durant hora el març s’arranjaran els desperfectes del passeig marítim última

ciutat

opinió

entrevistes

moviments

col·labora

| 10:47h badalona la tercera ciutat catalana amb més persones d’origen xinès | 12.00h el pp presenta uns pressupostos que n

ciutat

ciutat

moviments

durant el març s’arranjaran els desperfectes del passeig marítim

l’avinguda martí pujol un dels punts negres de badalona en accidents de trànsit

els veïns de dalt la vila, indignats amb la instal·lació de la fibra òptica al barri

pah i partits polítics volen consensuar sancions als bancs que tinguin pisos buits

27 gener 2014

27 gener 2014

27 gener 2014

27 gener 2014

28

7

28

7

notícies recents

28

7

28

7

cerca

el + comentat

moviments

prop de 70 entitats, organitzacions i partits signen el pacte local pel dret a decidir el manifest també va rebre dijous el suport de més de 50 exregidors municipals i de tots els exalcaldes que la ciutat ha tingut en democràcia. 27 gener 2014

28

7

ciutat

el front litoral, objectiu d’inversors internacionals en els darrers mesos, diferents grups d’empresaris s’han mostrat interessats i han visitat el front litoral badaloní-adrianenc, entre el port de badalona i la desembocadura del besòs i amb les tres xemeneies com a peça clau. 12 gener 2014

28

7

el desembre, l’estat va aprovar una llei per la qual les administracions locals que venen d’un pressupost prorrogat, com és el cas de badalona, poden tirar endavant uns comptes sense la majoria absoluta del ple municipal. 27 gener 2014

28

7

veïns

la bonoloto deixa més de 170.000 euros al barri de bufalà el dimecres, dia 5, es va registrar una butlleta premiada de segona categoria (5+c encerts) que havia estat validada al carrer independència, al barri de bufalà. 12 gener 2014

ciutat

l’alt preu dels lloguers al carrer de mar es tradueix amb un gran nombre de botigues tancades cada dia que passa al carrer de mar hi ha més locals tancats. l’actual context econòmic està passant factura al carrer més comercial de la ciutat. 27 gener 2014

28

7

4pedres, les millors cervesses de badalona 12 gener 2014 28 7

ajuntament

el pp presenta uns pressupostos que no necessiten recolzament

gent.0

28

7

Entrades gratis a inauguració de Filmets 12 gener 2014 28 7

esports

jornada optimista pels equips de badalona tres dels equips de la ciutat tenen compromisos com a locals, i intenteràn, amb l’ajut de la seva afició, endur-se el partit. 12 gener 2014

28

7

5% en literatura catalana a llibrería saltamartí 12 gener 2014 28 7

l’entrevista esports

tercer empat consecutiu (1-1) Captura de la home de la publicació digital

empat insuficient per a les aspiracions del cf badalona, que segueix sumant però continua sense poder allunyar-se de la zona de perill. 27 gener 2014

28

7

Entrades gratis a inauguració de Filmets 12 gener 2014

22


3. Marca

r 3-9 febre núm 2

2014

ciutat puntzero.org

descarrega’t la revista en pdf

veïns

ajuntament

oci

esports

durant hora el març s’arranjaran els desperfectes del passeig marítim última

ciutat

opinió

entrevistes

moviments

col·labora

| 10:47h badalona la tercera ciutat catalana amb més persones d’origen xinès | 12.00h el pp presenta uns pressupostos que n

ciutat

ciutat

moviments

durant el març s’arranjaran els desperfectes del passeig marítim

l’avinguda martí pujol un dels punts negres de badalona en accidents de trànsit

els veïns de dalt la vila, indignats amb la instal·lació de la fibra òptica al barri

pah i partits polítics volen consensuar sancions als bancs que tinguin pisos buits

27 gener 2014

27 gener 2014

27 gener 2014

27 gener 2014

28

7

28

7

28

7

28

7

home > ciutat > l’avinguda martí pujol un dels punts negres de badalona en accidents de trànsit

ciutat

el front litoral, objectiu d’inversors internacionals en els darrers mesos, diferents grups d’empresaris s’han mostrat interessats i han visitat el front litoral badaloní-adrianenc, entre el port de badalona i la desembocadura del besòs i amb les tres xemeneies com a peça clau. 12 gener 2014

28

7

veïns

la bonoloto deixa més de 170.000 euros al barri de bufalà

ciutat

l’avinguda martí pujol un dels punts negres de badalona en accidents de trànsit

el dimecres, dia 5, es va registrar una butlleta premiada de segona categoria (5+c encerts) que havia estat validada al carrer independència, al barri de bufalà. 12 gener 2014

por brais rodriguez 27 gener 2014

La Guàrdia Urbana ha elaborat un estudi detallat dels accidents de trànsit que es van produir l’any 2013 a l’avinguda de Martí Pujol, una important via de circulació en l’eix mar-muntanya. En aquesta avinguda es van registrar 43 accidents, pràcticament la mateixa xifra que la registrada el 2012, quan s’en van produir 45. La cruïila més perillosa de l’avinguda de Martí Pujol és amb l’avinguda del Conflent, just al costat de l’autopista B-20, on es van produir durant tot el 2013 un total de 7 accidents. Les altres cruïlles més perilloses de l’avinguda de Martí Pujol, cadascuna d’elles amb 4 accidents, són amb les confluències dels carrers Llenguadoc, Bufalà, Baldomer Galofré i Via Augusta. El regidor de Seguretat, Convivència i Participació, Miguel Captura deha la plana d'una notícia desplegadaentre l’avinguda de Martí Pujol i amb Jurado, explicat que l’encreuament l’avinguda del Conflent és un encreuament amb semàfors i, per tant, ben senyalitzat. “La causa d’alguns dels accidents en aquest punt s’ha de buscar en el fet que alguns conductors no respecten el semàfor, i per aquest motiu

28

7

esports

jornada optimista pels equips de badalona tres dels equips de la ciutat tenen compromisos com a locals, i intenteràn, amb l’ajut de la seva afició, endur-se el partit. brais rodríguez

12 gener 2014

28

7

periodista i editor. responsable de la secció de barris del centre de bdn.0

28

bdn.0

7

1.037

accidents amb intervenció de la GU durant 2013

23


3. Marca

4 núm 2 3-9 febrer 201

puntzero.org

Portada de la publicació digital

3.2.3. Publicació impresa La publicació impresa serà un producte del projecte que servirà de suport a la publicació digital. Tindrà periodicitat setmanal i tindrà com objectius:  Arribar a una forquilla de públic més ampli del cercle habitual de socis cooperatius i usuaris.  Editar les notícies més comentades i seguides a la publicació digital per donar les claus per entendre el "perquè" dels fets.  Fer "marca" a través del disseny gràfic El format de la publicació és un A5 plegat (A2 desplegat) i compta amb diverses seccions: Portada La portada presenta una fotografia d'un personatge anònim de la ciutat amb un rètol amb la capçalera de la revista. És indestriable que la portada de la publicació serà una de les cares principals del projecte per a molta gent, per aquest motiu es cedeix el protagonisme a les persones anònimes de la ciutat que tinguin quelcom interessant a explicar.

Que la capçalera sigui un element dintre de la fotografia i no un element gràfic extern es justifica pel fet de enfortir el rol del personatge, i recorda a una pancarta o a un element reivindicatiu, que reforça el concepte de mitjà crític i inconformista de la publicació. La fotografia sempre serà en exteriors i es demanarà al personatge que interactuï amb el rètol, amb els únics condicionants que sigui sempre visible i que guardi una proporció aproximat de 1/5 de la superfície de la portada. Al rètol apareix el logotip i a cada número el símbol canviarà de color entre la gamma corporativa de la marca. Entrevista La primera doble de la publicació presenta l'entrevista al personatge anònim de la portada. La fotografia de presentació del personatge forma part de la mateixa sessió que la portada però en actitud dialogant. L'entrevista és un extracte-resum de l'entrevista sencera que es pot veure en vídeo a la web, i que un codi QR enllaça directament per poder gaudir-la en un smartphone o tablet. 24


3. Marca

vetllessin més pel compliment del programa aniria bé.

pot fer de substitut d’altres mitjans de transport a barcelona? també del cotxe o la moto? sí. de fet les validacions al bus urbà han baixat des de la implementació del bicing. pot fer de substitut del cotxe i la moto, si bé hem de tenir en compte que està pensat per desplaçaments d’última milla, inferiors a 3 km.

de quina manera es podria estendre el bicing a tota l’àrea metropolitana de barcelona? per què encara no s’ha fet? segurament a causa de la indiosincràcia de barcelona (amb més recursos que la resta de ciutats de l’àrea metropolitana i una carta municipal pròpia), acaba portant la iniciativa tota sola, sense tenir en compte la realitat geogràfica i les necessitats de mobilitat. el projecte àreabicing comportava molts dubtes pel que fa a comptabilitat amb bicing i no es va tirar endavant perquè cap empresa veia el projecte rendible (havien de fi nançar el servei sobretot via publicitat en un període de crisi). l’emt va tirar enrere el projecte i ha apostat pel bicibox (aparcaments segurs de bicicletes). caldria que des del parlament s’impulsés una llei per regular la bicicleta pública, la seva compatibilitat, integració tarifària...

en què ha millorat, des que es va posar en funcionament ara fa cinc anys? doncs des dels ancoratges a la robustesa de la bici passant pel telèfon d’informació, que ara és gratuït. encara cal millorar la distribució de bicicletes.

jose téllez. cal estendre el bicing a tota l’àrea metropolitana parlem amb en jose téllez, badaloní de 29 anys, estudiant de ciències polítiques i de l’administració a la universitat pompeu fabra. és expert en mobilitat i coneix a la perfecció el funcionament del transport públic a catalunya. el seu interès per la mobilitat sorgeix fa una pila d’anys. últimament ha intentat transmetre aquest interès per la mobilitat a través del seu blog i del projecte rodalia.info

ets usuari del bicing? et soluciona molts trajectes? sí, sóc usuari des del dia que el bicing tenia dues úniques parades: una a cada extrem del passeig lluís companys. la mobilitat interna per dins la ciutat la faig gairebé sempre amb les “bicicletes vermelles”. el meu trajecte més habitual és per tornar de la pompeu a l’estació de l’arc de triomf. el trajecte invers no el faig perquè és a hora punta i sé que seria difícil trobar ancoratges lliures a la rodalia del campus. creus que el bicing és un bona idea? sí, és una idea genial i havia de ser una ciutat com barcelona la que ho implantés a gran escala.

el servei no és rendible. ho hauria de ser? què es pot fer perquè ho sigui una mica més? el servei de bicing costa uns 20 milions d’euros anuals, dels quals només 4 milions es recuperen via quotes dels abonats. això vol dir que els usuaris només paguem un 20% del seu cost “real”. ara bé, cal tenir en compte que al transport públic els usuaris paguen el 40% del cost del bitllet. és per això que el cost del bicing no és pas elevat i és assumit en gran part a través del que es recapta amb l’àrea verda i blava de bs:m. és millorable; sobretot caldria treballar en incorporar publicitat a les estacions i a les bicis mitjançant els parafangs.

hi ha prou carrils bici a barcelona? n’hi calen més o amb àrees 30 n’hi hauria d’haver prou? gràcies al bicing s’ha millorat molt en aquest aspecte. cal connectar carrils i zones 30 constituint una xarxa i, sobretot, millorar els carrils existents.

qui creus que pot gestionar millor el bicing, l’actual consistori ecosocialista o un possible xavier trias a l’ajuntament? sóc partidari d’una gestió des de l’entitat metropolitana del transport, tal i com passa amb la resta del transport urbà i de la primera corona. el bicing està en zones limítrofes i tindria sentit que les traspassés i que arribés a l’hospitalet, a sant adrià... no té sentit plantejar una xarxa que respecti els límits polítics en una àrea urbana contigua. d’altra banda, crec que xavier trias no hauria tirat endavant el bicing, però sembla que té intenció de millorar-lo. ara ja no el pot tirar enrara. potser un canvi d’interlocutors amb clear channel [empresa gestora del bicing] que

quines altres experiències semblants al bicing destacaries d’altres ciutats espanyoles? i europees? a catalunya destacaria sant andreu de la barca, on s’ha implamentat un bicing low cost: bicisab. també la girocleta (a girona) i ambicia’t (a terrassa). a nivell europeu el sistema mare del de barcelona és oslo. i hi ha moltes ciutats espanyoles i europees que, a través de clear channel, han muntat sistemes similars als de barcelona o, fi ns i tot, millorats gràcies a l’experiència a gran escala de barcelona (perpinyà, saragossa, estocolm...).

pots veure el vídeo de l’entrevista sencera al web

Durant el març s’arranjaran els desperfectes del Passeig Marítim

L’Ajuntament de Badalona té la intenció de rentar la cara al passeig marítim abans de l’estiu. Segons fonts municipals, durant el proper mes de març s’envarnisaran les fustes del passeig i s’arrenjaran les que estan trencades. La intenció es netejar-li la cara per tenir-lo a punt pel proper estiu. Pel que fa al Pont del Petroli, es netejaran les pintades, se substituiran les fustes malmeses i s’instal·larà una càmera de vigilància propera a la figura de l’anís del Mono per evitar actes vandàlics. Durant els darrers mesos, els veïns de la façana marítima han denunciat el deteiorament de la zona, amb pintades al Pont del Petroli i un descontrol en la pesca sobre el pantalà.

Més de 1.000 accidents de trànsit durant el 2013 a Badalona. La Guàrdia Urbana ha elaborat un estudi detallat dels accidents de trànsit que es van produir l’any 2013 a l’avinguda de Martí Pujol, una important via de circulació en l’eix mar-muntanya. En aquesta avinguda es van registrar 43 accidents. La cruïila més perillosa de l’avinguda de Martí Pujol és amb l’avinguda del Conflent, just al costat de l’autopista B-20, on es van produir durant tot el 2013 un total de 7 accidents. Les altres cruïlles més perilloses de l’avinguda de Martí Pujol, cadascuna d’elles amb 4 accidents, són amb les confluències dels carrers Llenguadoc, Bufalà, Baldomer Galofré i Via Augusta. El regidor de Seguretat, Convivència i Participació, Miguel Jurado, ha explicat que l’encreuament entre l’avinguda de Martí Pujol i amb l’avinguda del Conflent és un encreuament amb semàfors i, per tant, ben senyalitzat. “La causa d’alguns dels accidents en aquest punt s’ha de buscar en el fet que alguns conductors no respecten el semàfor”, ha afirmat el regidor. El govern municipal està estudiant la possiblitat d’instal”lar càmeres de trànsit mòbils a diferents punts de la ciutat per controlar el compliment dels senyals. En aquesta avinguda es van registrar 43 accidents. La cruïila més perillosa de l’avinguda de Martí Pujol és amb l’avinguda del Conflent on es van produir durant tot el 2013 un total de 7 accidents.

L’Avinguda Martí Pujol un dels punts negres de Badalona en accidents de trànsit

Com solucionar els accidents de trànsit a Martí Pujol?

1.037

accidents amb intervenció de la GU durant 2013

616

accidents van registrar alguna víctima

2

persones van perdre la vida

Els veïns de Dalt la Vila, indignats amb la instal·lació de la fibra òptica al barri

Igual que a molts altres municipis, Badalona hauria d’haver votat aquesta setmana al seu Ple municipal una moció favorable a imposar sancions als bancs que tinguin pisos buits. Després de diferents reunions, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca ha consensuat – amb PP, PSC, CiU i ICV-EUiA– una proposta de cara al proper Ple. La plataforma badalonina recorda que la llei tipifica com a “infracció molt greu” mantenir un habitatge desocupat i pot ser sancion a endegar mesures en base a la legalitat existents per ampliar el pa amb multes “de fins a 900.000 €”. En aquest sentit, volen isntar l’Ajuntament de Badalona a

Molts veïns del barri de Dalt la Vila de Badalona s’han mostrat indignats aquests darrers dies amb la instal·lació de la fibra òptica als seus carrers per part de Jazztel. La companyia va signar un conveni amb l’Ajuntament per implantar aquest servei a bona part de la ciutat, però el casc antic reserva certa excepcionalitat. Per salvaguardar el patrimoni històric i l’estètica dels seus carrers, Dalt la Vila compta amb una normativa específica recollida al Pla Especial de Millora Urbana (PEMU), que, segons entitats de la zona i part de l’oposició, no s’està respectant. Les crítiques ataquen a la falta de control del govern municipal i destaquen que s’estan instal·lant caixes de connexions de “dubtosa qualitat estètica” a les façanes i cablejat aeri, quan es porta molt de temps reclamant el soterrament de tots els cables del barri per millorar la imatge. El regidor Daniel Gracia argumenta, a més, que la companyia ha preguntat a cada finca si volia la instal·lació i que, en qualsevol cas, si no s’hi està d’acord, es pot renunciar. Des de l’associació de veïns admeten haver estar consultats per Jazztel, però consideren haver estat “enganyats”, perquè en cap moment se’ls hi va explicar que els treballs serien així. “No pot ser que nosaltres tinguem cura del més mínim detall estètic dels nostres carrers i una empresa arribi i faci el que vol. La sensibilitat del govern cap al barri és inexistent des de fa temps”.

és un badaloní enamorat del disseny gràfic. va estudiar a l’escola d’art i disseny pau gargallo i ara fa set anys que va començar a treballar com a dissenyador. el seu primer projecte va ser crear la imatge corporativa de l’empresa a3difusion. però segurament, el que més repercussió mediàtica ha tingut per ell ha sigut el número 1 que va dissenyar pel campió de moto gp jorge lorenzo.

els dissenyadors gràfics fan un paper essencial darrere el producte, fent que sigui més atractiu per al públic sense que se n’acabi d’adonar, oi? si, realment tot està ple de disseny, potser molta gent no s’adona del disseny, però jo crec que inconscientment aquest disseny influeix a l’hora d’escollir entre dos objectes, serveis, etc. iguals. potser una de les principals virtuts d’un bon dissenyador és saber observar tot el disseny que passa per davant dels seus ulls en el transcurs del dia. quins àmbits del disseny treballes? realment faig de tot: disseny web, disseny per a xarxes socials com apps, personalització de pàgines 2

d’on treus la inspiració a l’hora de crear un logo per a una empresa? doncs la trec, primer de tot, d’escoltar al client. crec que és primordial saber escoltar, doncs així t’adones d’allò que realment necessita i vol el client. sembla una obvietat, però és un aspecte que s’ha de cuidar i no tothom ho fa. altres coses que també ajuden són analitzar la competència o mirar llibres i webs relacionades amb el tema. però, realment, mai saps d’on t’arribarà la inspiració, per això deia abans què un bon dissenyador ha d’anar sempre amb els ulls ben oberts, ja que, per desgracia o per sort, és una professió “de 24 hores”, un mai deixa de ser dissenyador, ni fent una cervesa amb els amics, ja que potser fi ns i tot analitzes la tipografia del logotip de la beguda (riu).

dóna’ns uns consells per cuidar la nostra imatge i reputació on-line, tu que ets un expert! un consell és ser constant, publicar contingut interessant periòdicament, però sense abusar, no s’ha de saturar a la gent perquè sinó el teu missatge perd força. quina ha sigut la teva principal eina per aconseguir els teus millors clients: linkedin, el teu lloc web,…? doncs la veritat que linkedin m’ha funcionat molt bé, i facebook també; però són coses diferents, les xarxes socials són un medi de difusió, medi que utilitzo per promocionar la meva web. però allò que veritablement funciona per aconseguir clients és el boca a boca: un client content és la millor promoció que pots tenir, perquè aquest parlarà bé de tu a tothom, i això no té preu.

un cop tens la inspiració, com és el procés de creació? quan ja has parlat amb el client i has fet una recerca d’informació, s’intenta treure paraules clau o conceptes que ajudin a defi nir aquesta marca. un cop tens clara tota la part “teòrica” es comencen a analitzar tipografies, colors, formes, i poc a poc comença a sortir alguna cosa amb cara i ulls que s’ajusta a les premisses establertes, després es tracta d’anar polint poc a poc el disseny, al igual que fa un escultor amb la pedra.

pots veure el vídeo de l’entrevista sencer al web

habitatges buits

6.500

propietats de bancs

3800

estàn en venda o lloguer

destí de la despesa corrent economia i hisenda

50.194

urbanismes i serveis municipals

ciutadans xinesos a catalunya

4%

del total d’estrangers

32%

viuen a barcelona

el desembre, l’estat va aprovar una llei per la qual les administracions locals que venen d’un pressupost prorrogat, com és el cas de badalona, poden tirar endavant uns comptes sense la majoria absoluta del ple municipal. com? aprovant els números a la junta de govern local. aquesta norma dóna certa llibertat al pp, que podria treballar en solitari. tot i així, fonts municipals manifesten que l’objectiu és aconseguir el major consens possible durant els propers dies i setmanes, de cara a posar en marxa el planejament econòmic aquest febrer. el president del grup del psc, jordi serra, titlla de “ficció i engany” els nous pressupostos. assegura que l’augment en serveis socials només es per cobrir el que no pagui la generalitat, però que no hi ha un increment real de serveis. “aquests comptes consoliden la pujada d’impostos del pp”, sentencia serra. el líder local de ciu, ferran falcó, assegura que no tenen “decidida la posició” envers als comptes. la votació nacionalista “anirà condicionada a que es garanteixin” partides que des de la federació es veuen prioritàries a l’hora de seure’s a parlar, com són el manteniment de la via pública, la despesa social, la promoció econòmica i el foment de l’ocupació. des d’icv-euia, carles sagués critica la falta d’informació que els grups han rebut dels pressupostos. considera que es busquen titulars i que no hi ha un augment real en serveis socials, sinó més aviat rebaixes en àmbits com l’educació.

serveis personals, benestar i famílies

més dades i el pressupost complert a la nostra web

participació i qualitat democràtica

jordi mas. un mai deixa de ser dissenyador, ni fent una cervesa amb els amics

què és fonamental per crear una pàgina web atractiva? jo crec que el principal d’una web no és la estètica, sinó la funcionalitat; per això sempre intento fer portals web molt senzills on els usuaris puguin navegar fàcilment. a vegades et trobes amb webs amb mil efectes, súper atractives, però després no pots trobar ni el telèfon de contacte. potser el més difícil és fer web estèticament bones i alhora molt funcionals.

el pp presenta uns pressupostos que no necessiten recolzament

seguretat i ordre públic

què diu d’una empresa la seva imatge corporativa? tot, per això es tan difícil de crear, ja que s’ha de simplificar tot el que la empresa vol transmetre en una imatge gràfica: valors, a què es dedica l’empresa, a qui va dirigida, etc. potser l’element més important és la marca (el logotip); però tot influeix: colors, tipografies, el paper que s’utilitza per imprimir les aplicacions, etc.

8.000

*dades segons la pah

alcaldia

per què una empresa ha d’apostar avui dia per una bona imatge a les xarxes socials? una empresa ha de estar present allà on els seus consumidors la puguin trobar i, és clar, les xarxes socials avui en dia són un lloc molt rellevant, doncs gairebé tothom té presència en elles i, si la teva marca també hi és present, tens molts números de poder arribar a molta gent que pot necessitar els teus serveis. també s’ha de dir que per arribar a aquest públic s’han de saber fer bé les coses, ja que les xarxes socials no són una vareta màgica, només són una eina.

fomentar l’habitatge de lloguer social de la ciutat i garantir el dret a la vivenda. Es podrien haver arribat a votar dues diferents, i és que CiU va anunciar fa uns dies que en presentaria una de forma independent.

5

4

d’empreses, campanyes de màrqueting (facebook, twitter), cartells, fotografia, marxandatge, packaging, plv… etc. però potser la meva especialitat és la creació de imatges corporatives per a empreses.

La PAH i els partits polítics volen consensuar sancions als bancs que tinguin pisos buits

*

* secretaria, intervenció i defensor del ciutadà ** mediació i convivència

**

10%

7%

4%

viuen a viuen a viuen a st. coloma badalona l’hospitalet

badalona la tercera ciutat catalana amb més persones d’origen xinès

Segons l’Observatori de la Immigració de Badalona, Sant Roc és un dels barris amb més població estrangera, juntament amb la Pau, la Salut i Artigues, entre d’altres. Mentre a la ciutat la mitjana de nouvinguts se situa entorn el 15%, a aquests barris més d’una tercera part dels veïns provenen d’altres països. Les principals nacionalitats d’aquests immigrants són la marroquina i la pakistanesa, seguides de la xinesa i l’equatoriana. La Fundació Ateneu Sant Roc de Badalona és una de les moltes entitats de barri que treballen per aconseguir una millor cohesió social a la comunitat. I no és gens fàcil: el col·lectiu immigrant en aquesta zona era del 34,6% al 2009. Per aconseguir el seu

objectiu, l’Ateneu té en marxa més de 15 projectes adreçats a nens, joves i adults, sense importar la seva nacionalitat. Tanmateix, tot aquest esforç per lluitar en pro de la integració dels immigrants i l’acceptació del catalans queda deslluit per les campanyes anti immigració que el PP badaloní enceta sempre que hi ha eleccions a la cantonada. Les declaracions del seu líder, Xavier Garcia Albiol, “poden fer molt mal quant has de treball a les escoles i als instituts”, afi rma la coordinadora de la fundació, Pilar López. Segons dades facilitades per Casa Àsia, li segueixen Santa Coloma de Gramenet, amb el 9,7% dels xinesos residents a Catalunya, Badalona (7%) i l’Hospitalet de Llobregat (4%).

l’alt preu dels lloguers al carrer de mar es tradueix amb un gran nombre de botigues tancades

cada dia que passa al carrer de mar hi ha més locals tancats. l’actual context econòmic està passant factura al carrer més comercial de la ciutat. ara per ara, hi ha una quinzena de locals buits i l’escena de locals tancats ha arribat al carrer per excel•lència de badalona. des del govern local s’ha alertat que els elevats preus dels locals estan obstaculitzant el desenvolupament comercial de la zona. segons la regidora, alguns locals estan demanat un preu massa alt davant l’actual situació de recessió econòmica. pel que fa als lloguers, abans de la crisi hi havia marques que pagaven uns 6.000 euros cada mes pel seu local. ara, alguns propietaris han decidit rebaixar la xifra del lloguer per tal de no trobar-se amb el seu local buit.

3

Doble pàgina interior de la publicació i diagramació a doble columna

Doble pàgina de notícies i diagramació

Algunes icones i infografies representades utilitzant el llenguatge icònic de ISOTYPE

Notícies La següent doble pàgina serà per les notícies seleccionades de la setmana. Les notícies més comentades i visitades de la web seran seleccionades per l'equip professional i seran editades per tal d'intentar respondre a les inquietuds dels usuàries que s'hagin fet present durant el debat a la xarxa. El titular es col·locarà sobre una foto virada relacionada amb la notícia en un dels colors de la gamma corporativa. Si es creu convenient, un codi QR enllaçarà el paper amb el debat relacionat amb la notícia que es produeixi a les xarxes.

Si fos necessari, la notícia es complementarà amb una infografia. El codi gràfic per il·lustrar les infografies serà el instaurat per ISOTYPE (International System of Typographic Picture Education). Aquest codi icònic creat per Gerd Arntz i Otto Neurath als anys '20 es basa en la simplificació màxima dels elements gràfics, i pensat com un llenguatze de recolzament per a representar gràfics i dades de manera visual. Aquestes icones es troben a la web http://www.gerdarntz. org/isotype i són lliures de drets per a projectes educatius i/o informatius. 25


3. Marca

sobre els plans d’ocupació municipals LUÍS SANCHO

imposa l’ajuntament i l’impo, organisme que gestiona el pla ocupacional. cal recalcar que el pla ocupacional està fi nan- çat per l’àrea metropolitana de barcelona, l’ajuntament de badalona no aporta res. el principal punt, amb el que no estem d’acord és amb el del salari que serà de 520€ pel 70% de la jornada. aquesta quantitat es molt inferior a la que proposaven des de l’assemblea, que era de 664€, el que contempla l’estatut de catalunya al seu article 24.3 que es la quantitat necessària que necessita una persona per a viure, que també s’està reclamant amb la ilp de la renda garantida de ciutadania per part de la coordinadora d’aturats i aturades de barcelona i altres entitats i organitzacions de catalunya. tampoc estem d’acord amb el requisit del dels tres anys d’empadronament a la ciutat per tal de poder accedir al pla ocupacional. aquesta mesura discrimina molts treballadors que estan pagant els seus impostos. pensem que el procés de selecció hauria de ser més transparent i que haurien de participar en ell, els sindicats, els grups municipals i l’assemblea d’aturats i aturades per tal d’acabar amb l’adjudicació de llocs de treball per els amics i coneguts del partit que governi i evitar els favors personals i polítics.

assemblea d’aturats de badalona badalona, una ciutat amb més de 220.000 habitants, avui dia té un índex d’atur, segons dades de començament de maig de 23.887 persones, un 20,50% de la població, dels quals uns 9.000 no reben cap tipus de prestació ni subsidi. davant aquesta situació el passat gener l’assemblea d’aturats i aturades va presentar al ple una moció contra l’atur, per tal d’elaborar un pla ocupacional que acollís el màxim nombre de persones en atur i amb condicions dignes. aquesta moció va ser aprovada per tots els grups municipals, inclòs el pp fent gala del seu populisme, ja que aquesta mateixa moció s’ha tornat a presentar al maig, a causa de la seva passivitat i inoperància durant aquests mesos, i la ha rebutjada, mostrant així la seva veritable cara. malgrat haver estat aprovada pel ple municipal, el màxim òrgan de govern de la ciutat, fi ns el dia d’avui no s’ha complert cap dels acords i han tornat a elaborar un pla ocupacional segons els seus interessos, demostrant el caràcter dictatorial i antidemocràtic del sr. albiol. l’assemblea d’aturats i aturades manifesta el seu desacord amb les condicions i requisits que

Dessirée @DGRoig plans ocupacio i ara pagar formacio: #pp no té criteri x l’ocupacio a #Badalona nomes populisme i akest cop ben car!

la transparència i l’auditoria ciutadana MERCEDES GARCÍA auditoria del deute badalona

ciutadans i ciutadanes, assemblees del 15m i diferents xarxes i organitzacions socials de tot el territori estan construint la plataforma auditoria ciutadana del deute (pacd), per a demostrar la il·legitimitat del deute, denunciar els seus responsables i exigir el no pagament del deute il·legítim. les conseqüències del pagament d’aquest deute són transversals, i afecten a múltiples capes i sectors de la societat, també a nivell municipal. és per això que a partir de l’assemblea indignada de badalona hem decidit crear un node de la pacd. el grup auditoria del deute badalona és un grup transversal i integrador, obert a la participació i aportacions d’altres sectors o entitats en lluita,

JordiAndreu @JAndreu

Loles @Lolala

L’atur creix 0,26% a #Badalona al maig. Únic municipi del BCNès on ha augmentat el mes passat

Juan Fernandez B @JuanFernandezB

Carles Pablo @quimerapa Pensions: hi ha diners per pagar el deute però no per pensions.

L’alcalde de #Badalona ha de reclamar a la Generalitat reconegui tot el deute amb els Ajuntaments

Joan Carles Isal @joanquisal

@DGRoig No sóc expert en ocupació. Però tinc amics i familiars en atur als q el programa els ha semblat una bona i necessària idea #badalona

opina a #deutebdn

El PP #Badalona continuarà pagant el deute il·legítim en contra de la decissió del Ple:

opina a #aturbdn

Carme Cervera @ecerverab No podem re-pagar el que ja hem pagat de la nostra butxaca!!

Elisabet Cervera @ecerverab Una persona sense feina que estudia no està a l’atur. Si l’Ajuntament paga matrícules, està alterant estadístiques de l’atur? #Badalona

com la sanitat, educació, associacions de veïns, etc. la nostra intenció és, juntament amb altres municipis enxarxats, treballar per una millor transparència dels pressupostos municipals, fent-los més accessibles i clars. així com facilitar eines per tal que la ciutadania pugui fer ús del seu dret a la informació, un dret humà fonamental. i d’aquesta manera iniciar i/o acompanyar processos d’auditories ciutadanes dels pressupostos. d’altra banda, és funció també del grup auditoria del deute fer difusió i formació sobre el deute il·legítim i com ens afecta a la nostra vida. empoderar a la societat amb els coneixements suficients que permetin entendre perquè no hem de pagar un deute que no és nostre, els mecanismes que el generen i els actors que hi participen. mitjançant xerrades, formacions i dinàmiques, desmuntar els arguments imposats i mostrar les alternatives al sistema actual.

Ceslalla @cesc_bdn si el ple va aprovar una cosa que s’acompleixi. sinò que pleguin i convoquin noves eleccions.

Miguel Ruperta @saruperta La culpa la té el PSC i l’anterior ajuntament per gastar més del compte. Què paguin ells!!!

Xiripa @xip La crisi que la paguin els que l’han provocada q són els que tenen més i no els de sempre

Sandro Miguel @sandmi @saruperta Els comptes estàn clars i es poden consultar a la web de l’ajuntament. aquí qui ha malgastat és l’actual govern municipal!

7

2/02/2014 estadi del cf badalona AT. BALEARS 2n class. 43 punts

1

1

lolo 1’

65%

35

23

7

FIATC JOVENTUT 7è class. 27 punts

BRUIXA D’OR MANRESA 15è class. 24 punts

93

del castillo 7’ posessió

35%

arribades

33

remat

17

remat porta

Pàgina amb debats proposats per la publicació

27/01/2014 pabelló olímpic badalona

CF BADALONA 14rt class. 24 punts

72

29|17

20|22

26|18

17|16

1

2

3

4

11/15 73%

T1

75% 12/16

23/34 68%

T2

63% 24/38

12/29 41%

T3

John Shurna

12p

anotadors

lolo avança el badalona al primer minut, però poc després del castillo iguala el partit per a l’atlètic balears. abraham, amb un xut al pal, i cárdenas són a punt de marcar abans del descans. piti belmonte fa debutar els últims reforços, negredo i velillas, en la 2a part. al tram fi nal els escapulats pateixen algun ensurt, però es mostren seriosos en defensa.

els badalonins han controlat el partit de principi a fi davant un rival que ha acusat les absències dels seus dos màxims anotadors. de la mà d’un inspirat guillem vives, el joventut va posar terra pel mig ràpidament (29-17 al fi nal del primer quart). la penya ha acabat de deixar sentenciat el xoc amb un parcial de 10-0 a cop de triple.

Mira el resum del partit al reportatge de bdn.0

GRATIS

21% 4/9 Marko Ljubicic

21p

5

5€

descompte a Fema’s

Mira el resum del partit al reportatge de bdn.0

aquesta setmana gaudeix d’avantatges i descomptes a... fes-te’n soci a puntzero.org/club

un croissant amb el teu café al Bar del Círcol Católic

2x1

cervesseria 4 pedres

i+ entra a la nostra web!

recorda: tota la informació al instant allà on estiguis! puntzero.org/bdn

la xarxa de mitjans locals .0 és una nova eina comunicativa al servei de la ciutadania. aquí el ciutadà és el periodista. la nostra tasca és formar, orientar, donar les eines i la plataforma per a que la ciutadania pugui expressar-se. si vols formar part del projecte posa’t en contacte amb nosaltres.

@bdn0 bdn.0

Lleó 22, Badalona | 623 654 987

6

Pàgina de resultats esportius

La meitat de la contraportada

Esports El seguiment dels resultats esportius dels equips locals és una de les dades més cercades i que menys espai troben a la resta de publicacions generalistes i locals.

Contraportada La meitat de la contraportada estarà destinada a auto-promoció del projecte: una breu explicació, recordar altres maneres d'accedir als continguts en les diferents plataformes i xarxes socials i uns destacats de les promocions i beneficis que tenen els socis cooperatius a la xarxa de comerços i establiments col·laboradors que formen part del club anomenat "gent.0"

En la nostra publicació volem marcar la diferència i presentar els resultats esportius de manera exclusivament infogràfica. També s'inclou un enllaç QR per veure el vídeo resum del partit, una manera més clàssica per aquell qui vulgui una informació més complerta del esdeveniment esportiu. Debats A la darrera pàgina es proposa una columna extensa d'opinió a alguna persona o entitat significativa de la ciutat sobre algun tema polèmic o de debat actual entre la ciutadania. El debat es proposarà dies abans als usuaris via Twitter i Facebook i s'escollirà una selecció d'opinions que seran incloses a la pàgina. El debat es mantindrà durant les xarxes ordenat per un hashtag proposat per la publicació.

Desplegable central El suport paper ja hem vist al començament d'aquesta memòria que té actualment una vida molt efímera i està poc valorat per l'audiència. Per tal de donar a la publicació un valor afegit i fer-la més atractiva per un públic jove i acostumat al món digital la contra-cara desplegable es reserva per un pòster amb una fotografia o il·lustració d'alguns elements gràfics icònics de la ciutat. Un breu peu de foto recolza l'obra i serà un col·leccionable setmanal. 26


3. Marca

És el símbol del Restaurant “La Donzella de la Costa”, situat al Passeig Maritim de Badalona, i on l’especialitat de la casa és el peix del dia, els plats de pescadors i la cuina de mercat. El propietari, en Ramón Durich, és un peixater nascut a Badalona, que prové d’una llarga tradició en el món del peix, que es remunta a fa més de 100 anys i que un dia va somiar un projecte en comú amb la seva familia: Explicar una historia que comença al mar i acaba a la vostra taula”. Foto: Jose Téllez

Fundada l’any 1868 pels germans Bosch, ha esdevingut la fàbrica d’anisats més important de Badalona. La visita permet conèixer el sistema de producció artesanal que s’utilitza fa

Fundada l’any 1868 pels germans Bosch, ha esdevingut la més de 130 anys, i que ha convertit aquest licor en un dels fàbrica més important de Badalona. visita permet mésd’anisats populars del món. Destaquen, per la seva La importància conèixer el sistema de producció que s’utilitza patrimonial, les sales modernistesartesanal de destil·lació, l’arxiu i elfa mésdespatx de 130 anys, i que ha convertit aquest licor en un dels del gerent. més populars del món. Destaquen, per la seva importància Foto: Jose Téllez patrimonial, les sales modernistes de destil·lació, l’arxiu i el despatx del gerent. Foto: Jose Téllez

Pòsters desplegables de la publicació

Display per a comerços i establiments col·laboradors

27


3. Marca

ja al carrer

explica, entén, comparteix, transforma

ja al carrer

explica, entén, comparteix, transforma

puntzero.org/bdn bdn.0

@bdn0

puntzero.org/bdn bdn.0

@bdn0

Pòster per a comerços i establiments col·laboradors

Captura del perfil del projecte a les xarxes socials

Display La publicació s'entregarà als comerços col·laboradors en una capsa que es transforma en display, per destacar el producte sobre els aparadors dels comerços i establiments col·laboradors. El pedestal del display resa el eslògan de llançament de la publicació impresa, que també està als pòsters de llançament.

cia física al carrer) i els call-to-action de la campanya teaser: "explica, entén, comparteix, transforma".

Pòsters de publicació Per reforçar la presència de la publicació impresa als comerços i establiments col·laboradors s'editen també uns pòsters amb cada número, de 420x148mm. El protagonista del pòster és el personatge de la portada acompanyat del eslògan de llançament de la publicació impresa: "ja al carrer" (que dona sentit a que, a més d'una publicació digital, també té presèn-

3.2.4. Xarxes socials Les xarxes socials on es desenvoluparà tota l'estratègia digital del projecte serà Facebook i Twitter. L'icona de perfil serà el símbol canviant el color (cada setmana canviarà segons la publicació impresa), i l'imatge de capçalera serà la mateixa que la portada. L'objectiu a xarxes socials és informar al minut de totes les novetats i notícies que es produeixen i fomentar debats sobre temàtiques que preocupen a la ciutadana que es recolliran a la publicació impresa. 28


3. Marca

Simulació d'alguns dels diferents espais de la seu social del projecte.

3.2.5. Seu social La seu social serà el centre neuràlgic del projecte. El lloc de referència per als socis i usuaris. El centre ofereix serveis de socialització com una cafeteria i actes públics, de formació en periodisme ciutadà i noves tecnologies de la informació,

a banda de ser l'espai on s'ubica la redacció física del equip professional editor de les publicacions digitals i impreses. La senyalètica del espai estarà marcada per grans espais vinilats en els colors corporatius de la marca i senyalitzat amb la tipografia principal en gran format. 29


Bibliografía

MAX BRUINSMA i ED ANNINK (editors). Gerd Arntz. Graphic Designer. Rotterdam, 010 publishers 2010. JOAN CANELA. "De la revista a la comunitat de lectors". L’anuari de l’ espai català de comunicació. (Gener 2011, pp 4-6). Barcelona. BERTRAN CAZORLA. La conquesta dels mitjans. La Directa.[Publicat el 19/06/2013]. Disponible a: <http://directa.cat/noticia/conquesta-dels-mitjans> CLAUDE E. ERBSEN i altres (editors). Innovations in Newspapers2011 world report. Londres, Innovation International Media Consulting Group, 2011. OSCAR ESPIRITUSANTO i PAULA GONZALO RODRÍGUEZ. Periodismo Ciudadano Evolución positiva de la comunicación. Madrid, Ariel i Fundación Telefónica, 2011. En descarga libre en PDF:

<http://www.fundacion.telefonica.com/es/que_hacemos/media/publicaciones/Periodismo_ciudadano.pdf>

JEFF JARVIS. El nuevo modelo informativo: hiperlocal. 233 grados. [Publicat el 14/05/2009]. Disponible a: < http://233grados.lainformacion.com/blog/2009/05/jarvis.html> JACINTO LAJAS PORTILLO. Cinco cosas que el New York Times ha aprendido de su experiencia hiperlocal. Periodismociudadano.com. [Publicat el 08/07/2012]. Disponible a:

<http://www.periodismociudadano.com/2012/07/08/cinco-cosas-que-el-new-york-times-ha-aprendido-desu-experiencia-hiperlocal/>

RODRIGO LÓPEZ ALONSO. Isotype: Base e inspiración para la infografía. Gráfica Constructiva. [Publicat el octubre de 2011]. Disponible a: <http://www.graficaconstructiva.com/2011/10/isotype-funcionalismo-en-la.html>

ESTEBAN MURGA. Periodismo hiperlocal para salvar al periodismo. Mis apis por tus cookies. [Publicat el 12/01/2011]. Disponible a: < http://www.misapisportuscookies.com/2011/01/periodismo-hiperlocal-para-salvar-al-periodismo/>

TONI PIQUÉ BIO. periodisme · journalism. Disponible a: <http://periodisme.tumblr.com> VITTORIO SABADIN. El último ejemplar del New York Times. Barcelona, Sol90media, 2007. YOLANDA ZAPPATERRA. Diseño editorial. Periódicos y revistas. Barcelona, Gustavo Gili, 2008.

30


Memòria. Projecte final dels Estudis Superiors de Disseny Gràfic