Page 1

Una línia evolutiva contínua entre els animals i els humans EDUA¡D PÚNSET La confecció de la lljsta hjstóica de les raons adduides per demoslrar la singxlanlal dels humds en relació ar¡b la resta dels a¡imaLs podria semL,larjocosa si no fos per I esquinea

ment emocional que suposava per a delerminals col lectius de ilósoh leólegs i fnls r lot cjentifics Ani lorma pan del consens cientjnc elconceptede co¡r¡üentre eLs Lu]s iels al

llnia en paraules de Io¡¡ Bo¡¡er prolessor emérit d Ecologia j Bioiogja evolu¡va a La Universitat de

Es lracta d u¡a

Prjnceton que va a¡ar evolucionant peró que no exhibeix

drpL..o

ou

\o.óaoó\

oL!

Solament nosaltres podem labicar eines aft-maven Frns que es veren desautontzats qu¡¡ la ciéncia mostrava els xim'

panzés fabricant les seves própies eines per extraure 1ér Els

'SoLamenr nosalr¡es podem

parlar'. canvi¿ven de terq Fjns

la cjéncia els desautontzava de nou en demostra¡ I exisléncia de llengrualge també en Laresta qLLe

á.imals lenen capacitats que !¡s pocs a¡ys

es desco¡ex¡en la

'Solamenl nosaltres lenjm conscjéncia de nosaltres mateixos repljcaven des prés impertéÍits els mateixos col lectius Fnls que la ciéncia mostrava que els

xr,np¿izés es reconeixjen a simatejxos davant deLmrralL "Solament nosaltres som capaqos de c.ear simbols contrnuen hlant unes dar rere d alires tes suposades drfer¿ncres entre els homimds ilaresladels animals Aquesi cabdell no té li La cténcra ha contnbull decisivament a normaLrlzar eLconceple de cor¡nu a qu¿ s aL ludia abans en aconseguir mesurar per pimera vegada processos emo

ctonals i eLseu impacle en delemjnats o¡gans cerebrals. com I estr¿s en Lhrpo camp La possibilitat de mesurar lln:ácies a les noves tecnologies de tomolnafia per emrssió de positrons o ressonáncia magmélrca va pemetre que la psrcolo $a r la qestió emocional ent.essrn de ple en el camp de I análisi cientjhca

lr::xt;ttn'xl

El paper de Charles Darwin

Darwin va saber resoldre un interrogant heretat que no era f¿cil desentranyar. Filósofs i teólegs havien deixat ben clar, abans que ell, que quan es constatava l'existéncia d un disseny o funció calia buscar-ne un autor o creador. La gran contribució de Darwiñ va consistir a explicar la complexitat organitzativa ifuncional dels éssers vius com a resultat d un procés natural -la selecció ñatural-, sense necessitat de recórrer a un creador o altre agent extern. Els profusos i cañviants orígens iadapta-

cions dels organismes es van situar també ciéncia.

-i

ño solament el regne inanimat- en els camps de la

DarwÍn acceptava pertectament que els organismes estan dissenyats per a deierminats propdsitst és a dir, que estan organitzats funcionalment. Els peixos estan adaptats per a viure en Iaigua, i els ronyons, per regular la composició de la sang. Peró Darwin va oferir també una explicació natural del disseny. A partir de llavors es podien explicar comportaments intencionats dels éssers vius com a resultat de lleis naturals expressades en processos


EDUARD PUNSET ENTREVISTA

Jordi Sabater Pi E. PuNsEr: Els gorilles tenen maa premsa, no? J. SABATER: N,4olt r¡aa premsa ¡a¡xó ve des de unyive delsegle passal, d un explorador Írancoar¡ericá que es dea Pau DuChai Ll,

que va exage€f a feroctat d'aquests pacíÍics lranqu s ani

E. PuNsEr: l\4lra, el que és curiós és que des que hem arrbat a seu rec assenyao e xir¡panzé- ha fel !ns quanls ntenis d'apaudi

nte

unes vegades, de cfdar nos Lrna mica l'atenció, com sr de veritat volgués comunicar se, no?

J.

SaBATER:

Ell

nt-onta con¡un¡car-se

e

SaBATER: Es

inc us¡va de

glaó realment tra¡scende¡ta

En condicions experimentals, podem ensenlar cinc.centes ponules als ximpanzés.

I I I

I I J

que passa és que no

sap com fer ho i nosatres..

:

e

r-oconeixement

de seu prop

e Pe a a'nPP 01 -r"" ¿ n-or ró r¿.o..re-Lo oe td d.. "pd.r. ro. a- ta rror uL¿r r¡ o.ll . ctó. ¿p¿,é . o. td | .r)t . [

-"lpd /e

_

sims. O!an una ma¡e perd elseu f

entra en un eslat de depressió que li poi durar r¡esos. E. PuNsEr:Texp caré u¡a cosa que és mot dific no qualifca¡ d 'esquema d nte ligénca slpero¡compartt' en elsenti que 'uU tza elpsicóeg N choas Mack ntosh.I/lasseguren que h ha

E- PuNsFri lj/lenys.

J. SABATER:N¡enys encara;ellla uns gestos que, en gibles, perd nosaltres quasi no sabem fer res...

reconeixe¡ davant de nriral. Aquíve la noció lo:lo sóc jo, tu ets tui dos éssers diferents. Alxó fa mot poc tea¡ps no se sab a i és molt important perqué vol dlr que en el procés d evo uc ó cerebral s'ha passat un esJ.

f

són

i¡le l-

E. PUNSET: Se ns ha d t des de ben pelts que som lota ment diferents dels anlmas luna de les coses que ens deen és 'Els per exemple, no saben parlari ien canvi 'home sap par no? Oué els d us quan et lrobes ar¡b alxoi

ai

J. SaBATER: Constanlment e s d uen aixoi h ha una barera, una fossa immensa quasi inlÉnquejabe, i aixó no és ver¡tat. E ls no saben pa¡lar, naiuraiment peró tenen u¡ s stea¡a de con¡uni

cacló compex En condicions de captivital poden uliltzarf ns a cinc-centes paraules d ferents. E. PuNsFr: Enfe ells?

J. SaBATER:Amb nosatres. Enlre ells no sabem, perq!é intenlern que e s aprengui¡ a nostra nosaires no coneixem a seva co

xinrpanzés, no sé en quin lloc d'Afr¡ca quequanarribalestacó seca i no h ha aigua han aprés a no beure dels to s amb a¡gua putrefacta, ¡ que per ev¡tar maal¡es infeccioses, llavors ex caven, peforen pous per beure ajgua ¡eta.

J. SABAfEF: A¡xó nosatres ho fiem exper¡menial en un estudi al Se¡egal, a la ¡egló de Niokoo Koba que és una regió semidesértica. una saba¡a molt árida. A ells no se'ls ocorre beure la g,"pf loll¿d¿ ¿r gpi-lo l¿ -fp lv¿-nFf Lp\ aó1poL i beuen a gua fresca.

E. PuNsFr: laquesta experiénca que adquireixen, d guer¡,

aqlesta nnovacó que fan, com

la t¡ansmeten als alres?

J. SABATEF: Es transmel cu tura menti e s joves ho observen, els atres ho observen, ho aprene¡,lorma parl de seu patrlmonicul tural ia¡xo la cont nua.

mun cació, axi que estem en un p a de desigualtat En s¡tuacons exper mentals pod-or¡ ense¡yar c nc centes parau es als xlmpanzés, i aconsegueixen ut |izar pronons perso¡a s E ls

tenen consc éncia del seu paop esquema...

lordi Sabaler Pi E. PuNsFr: Escolta, aquest és un alfe argumenti se'ns ha d¡l: 'Som d ferents perqué e s no tenen consc énc a no tene¡ cons

ciénca de si mateixos' no? El coneixement del que ca¡v els homes sique tenirn co¡sc éncia

són.

en

J. SaBAT-p. De o qre ler e r -'l e:qLe-nd oel .eJ propr é"-e, "r Els saben que són diferents dels alres. E. PuNsFr: Escolta, elx mpanzé es reconeix, a més

a

¡dcelona,

i

1922. És primal¿leg

especialisla en l'estüdl del componamenl dels animals.

Ha estat proiessor d'liologia a

la U¡ive6ilal de Ba(elona.

Es

aulor de nonb¡oses aporlacio¡B cie¡tiliques sob4 con' ducles cullurals en divsses

mirall, no?

esp¿cies, enlre les quals desla.a el seu d€scobnm€¡t de lá

utililzació d eines ¡e! pan dek ximpanzés.


E. PuNsET: En lloc de ser un espectacle que miren'r en els

zoo

ogics noheuintentatmaie¡senya¡losalgunacog¿2E5adr, no podrien aprendre a escombrar per J. saBArER: Noré senrt per a

e

e{e\'o

s. per a

/o

exer¡pe?

e,s no;no esran rers

J, SaBATER: Estc convenqui que f ns que no es va descob¡ir e foc, l home niav¿ als ¿rllres com ho fan avui dia e s x mpanzés Per qu¿? Perqué l'hor¡e no té vsó nocturna. La retna de

pe, i,X:ffJi:,",!'H"ift':j"t"i:::H?:::::t::5J:i::"; de

f a ió e ro\ l| Ja oe oos , aóo e\ e\\seqüe a*ru,*n. sabana, d'eslepa, d-o selva . Alguns dtuen que st féss¡n el que tu d us, a llarg term ni un gorilla, un xi¡'rpanzé transformara en un hLrmá. No, no, no absol! Els lrornes veiem els animals tament no. Ells van en un alre sen , no nan simplemert con uns se¡vido¡s perqué cl escombrar .. No hem d human lzar los, nostresj i o¡i¿ no és verítat mai no se*n \,

es

humans.

I I |

PUNSET:

I I I

!

L

Fauna

Fixa't en aque|xlmpanzé bona esto¡a que estem aquíi, óbvament, está ulilltz¿nl nsereix en a roca amb lesperanQa qle a sota hi h¿gi ¿

E.

En co¡seqÜéncia, els honrín ds no po

elpa guna

cosarno sé e qué...

d en dorm r a tera; si dormlerl a terra es cleuoruu"n es clepredaclors, va¡ h¿ver cle refugiar se as aóres. Famg

fif

l"?ljl,iL"i,X""iilrJX,ili:i;|,ii

rnoment, aliberarse de escav¡tud per clenomrn¿¡-t¿ d¿lgLrn¿ nrane¡a de dormir en els nius de s ! mpanzés, a le! copes dets arbres.

J. SaaarER: Una recorapensa.

E. PuNsETi I de cara al futur, tu com veus aquesta trar¡bótlca nostra amb els animals?

E. PuNsEl: Una recor¡pensa? Després tre! el pa ¡se'l posa a a boca no?

J.

SABATER: Fa fenta anys es va descobr r que els x mpanzés fabrquen eines simpes (pals d una grandária delerminada)per

J.

obteni térm ls.

Si

t'h

f

xes, aqLrestes rcques són una im tac

ó en

certa manera, de term ters de sabana ¡ en comptes d-o posar hi térmils (perqué aqui no h ha térr¡ ts) h posem una m ca de

re

ació es

Jo aquesta relacó amb els animals la veig trAg ca, s mplement, coÍr uns serv¡dors nostrestlaxd no és vertat. Els an mals, fins itot es plantes són es nostrcs gerr¡ans, perqué compaarim una bona part de nostre ADN Nosaltres tenim un ADN com elde les plantes i més en cara en el cas de la resta de mar¡ifers, SABATER:

Es homes veuen els an mas,

E. PUNSET: tu d us que algun dia ens duran als fibuna s

s con-

tinuem sent tan despielats amb a ¡esta dels an mals.

cultur¿ J. SABATER: Les generaclons futures ens lutjaran de la matexa r¡enl d aprendae a fabr¡car elnes s mples, fins tot¿ut tz¿rob mane,a qre nos"alt,es Jutgem -ats que ia cenl anystenen es jectes natLr€ls per a ajudar a fabrcar aqlestes e nes. Axd és caus. Recorclem que fa tan sols poc més de cent anys que a !n, co¡d'rcta .)'r l'rral Espanya es va abolir de tot 'esclavitucl. Aquest descobr ment demostra que ells són cap¿qos

E. PUNSFI: Escolta Jordi, a veure:tu has dit que no soament no esiem lan luny d'aquests animals s nó que comencem d una

E, PUNSET: tu creus que

manera molt semb anl. deies sembla una barbartat que se qurament niavem a a copa dels arbres gual que molts d'ells.

J. SaBATER: Jo crec que la humanitat va en aqlrest camíi el que p¿s d -" q-e ld nar n¿ -o ql-o¿ a'l arir¿^.

"

ar bara

Lrn

da

qle

aboli¡em

"

> REFLEXIONA . La capacitai de tabicar

>

2. au¿ és la selecc¡ó natura de les espécies? Corn inllueix en

4. Dóna la ieva opinió sobre la ui¡lització econdmica que fem

1

ejnes o la uti ització d un enguatge, són caracte¡isliques exc usivament humanes?

Ievolució d aquesies?

ACTUA an mals. creus que ede da cord amb a visió que la ciéncia moderna té sobre ells?

3. Analilza la teva aclilud cap als

avu d¡a de diversos an mals.

Una línia evolutiva contínua entre els animals i els humans  

Què ens va fer específicament humans?

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you