Page 1

Som el resultat de dues loteries: la dels gens i la de I'entorn EDúA¡D Pr-rNsET

L'aniscada investigació anü les cél lules germinals

I{iro

com els amics anomenen el bióleg MjrosLav Radman defensa en tnbunes pla¡etáies en companyia dejames Wat son el descobidor amb Francis Crick ile I eslructura de la molécula dADN I any 1953 la necessilat d'explorar moll més

ioo' _'

I

o ov'o s

ú¡ic. Ningú més no s hi atreveix

"

q

A Miro tal vegada lart de comprovar que els bacteris mulen més. al coniran dels humam, per a sobreviure en un entom c¡nviant li ha pegal per esqung¡r els vels que .óbrexen l rn tocable i convent se enun delspocs capdavmte¡s de la qe nética de les cél lules gen¡rn¿ls Jano estracta de regenerar els teixús d un individu mentre visqui. sjnó d mlerlerir en el fulur de la humejtal per sempre Per amolts cienlilics supósa assumirun nsc injustilicat i ex lremadamenl perillós Quns podrien se¡els av¿ntatges po lenclals que es derivanen d invesligar en La Linia germinaL, que es peryetua generació a generació en lloc de ia terá pia genélica somalica aplicada a cada pacienl de lorma in Es baclers sadaplen almed mllaneañt rápdes o¡s senélqúes. Axó e s dóna un avanlaige

murac

experjment anü ratoLins s ha mtelferjt anr¡ éxit en la Ljnra gemrn¡l és a dir m gen detucluós que se srbstitueix no en Ia cél lLrla adequadaper ar!1 ratoli de termi¡at i per tant solament per a eli snó en les c¿L lules reproductores de ma nera que será resrstent al cancer per exeñple per sempre r. pe¡ descomptal per als seus descendenls En Lm

evo ut

ma¡ipulacjó qenélica de L ó\'ul r de l esperma es tra¡smel de p es a füs néts i besnéts: es la Lna vegada i es lr¡¡sme1 a 1ola la descendénoa deL fuilLr. No és comparable al descobrjment de Les vaclnes o els antibto¡cs La percona que rep La

aquest tractament somatic no el transmet a la seva descendéncia Som eL resuttat d úa loteria genéttca Ningú no pot lnar 'aquest espermatozorde és preciós r aqiest óvLrl és meraveLlós, dexaré que s ajunttn per a ser io

Els gens cont¡nuen, i l'entom fa la resta Els gens continuen. Per als éssers humans n'hi ha prou a observar una escala de mil anys: si per exemple, cada per soná té dos fills, aquests gens es transmetran, en teoria, a uns 130 milions de descendents. I aixó en només mil anys, que és un periode Frolt cu'l en la vida d una espécie. per aixó és tan emocionant aplicar la genética al passat de la nostra esp¿cie, per reconéixer i reconstruir el nostre pro cés evolutiu fins a arribar als pocs ancestres africans que, fa cinquanta mil anys, van donar origen a tota la humanitat contemporenia. llentorn va marcar les diferéncies entre les mal anomenades races, que no són sinó el resultat de dife

rents processos d'adaptació a l'eniorn.

!


EDUARD PUNSET ENTREVISTA

Nicholas Wade E. PuNsET: fap cac¡ó de la genétca a passat de Iesp¿c e ha permés reconstÍr r cientifcament a nostra evo uc ó. D on ven r¡ realr¡ent. És veítab ement meravellosa la histdra de la gra¡ m gracjó procedent d Afrlca. N. WaoE: Si. Comenqa amb un_grup mot redult de persones potser soar¡ent unes c nc Es una cosa sobre Ia qua me reix la pena meditar. Tal vegada soament ce¡t cinquanta van dexar África per anar cap a Ásia i, posterorr¡ent, Europa,

m

L 9'rérr'¿

¿ fL¿ ér ' d I qlp

ó1algL1

f

rota

Ia

E. PUNSET:Com dimon s s exp ca aixó? Totes aquestes perso nes tene¡r el mate¡x or¡gen,. peró Lns s han quedal gua que

la Lirqia-_d

rr dry. ale.

5d_ "rvi"l

d

N. WAoE: Bé aquesta és la gran pregunla de la preh storia, I en cara no he¡¡ aconseguit respondre la adequadament. Per¿ crec que a resposta, en un sentil general, és que

les persones de les diferents zones delmón van haver d'adaptar se a condicions a en torns d ferenis. Les primeres persones qLre est, peF van son r d'Africa van anar cap qué espéc¡e humana era Lrna espécie fo pica que preler a v ure en lerrlors cálids. Axíque van anar en es van quedar a á. direcció est f ns qLre van arabar a Austrá

aent actuat

de ton'l

JJ:[:iü.";'""-1lh:'*,"Llln::*;:"xxd'unes'cenf cions, en e qual solament quedaven unes cinc mil oersones. Aixó va ocórrer en a qun momeni ante ror a fa c nquanta r¡¡l anys. No sabem per qué la xifra d'éssers humans es va red!ú ta¡I, potser va ser per una sequera o u¡ alfe problema, ped en quasevol cas es tractava d un nombre baix, no sLrperior a d'un pobe menut.

N. WADE: les persones que van abanclonar Afr ca, de nou ho sabem per a genética, pertanyen a un ún c grup. Nem de teni en compte que, en aquella época, els grups lriba s estaven for mats per Lrnes cent c nquanla perso¡es... s una tr bu superava e s cent cinquanta membres comengava a d vidi se. Cenl cin quanta semb a ser la qÉndária dels grups de avors i ara. coar'r

h at't lt.

a

a

D.o o¿l,d

od' dd

.l qi .or oo " "

A.ia

r iop" ."1

.o

menQara tÉslladar-se te¡ra endins. Eslem parlant de la cúsplde de lú tima glacació... fa c nquanta m I anys. fÚ tima g aciacló no va acabar f ns fa deLr anys.

E. PuNsElrlncrelblel

qL-.¿bérrqr.

r¿ -n"r"¿ ¡ "

grrpe qrp o-'ngr¿r.rroo

sem que solaa¡ent van ser cenl ci¡quania persones les qlre van abandonar Áfr ca. Axó s gnif¡ca que tota la gent de fora d'Afrca descendeix d'aquesles cent cinquania persones. E. PuNsEr: Una mica de lot aixó qlreda avui d a Si pregLrntenl a qualsevo persona quania gent conex, probablement ens diá que no són més de cent cinquantal

Aixíque els qu¡ van a¡ar cap a latituds del nord van eslar sot mesos a e¡oTmes pressions: es van veure ob igats a dese¡vo lupa¡ un mode de vida completament diferenti van haver de sobrev ure en un c ima mol fred a qua no estaven acostumatsi van haver de cTear noves arr¡es.. Tol va haver de canviarl I pot' ser aquest és e mot Lr: que la press ó per a canv ar va ser mo t més gran en aquestes peTsones que en les que se n van arar a Austrá a, que a¡és o menys van poder cont nuar amb antic

r¡ode de vda, coan a caQadors recoL ectors.

m

anys qlan van cornenqar e s pr .orgr , on o . or "--lbld qLp a .ó .o prolund genétic Lrn seqüéfc a d canvi en lésser h(]¡¡á, que es prou pacif va tornar menvs aqressiu, c per a poder estab ir se en una cor¡unitat fixa aprendre a conv uTe No va ser l¡ns fa qu nze n prq

¿qqérld¡o - l.n-

N. waDE: És cert. sÍ.

F.PUN(-. oo p! pFrooró. qLe\drdod oo'dr Álrdo..r.¡ tenir la pe I fosca, més o menys, par ar en e mate x idioma, N. WaDE Probablement.

Nicholas wade

E.P-Nsr :l¿qJ1. /ar¿'d'dALc olrd:L_-olles dÁ,..loe prés a Europa. Vint o trenta mil anys després, els aborigens

?€riodista cLentilLd .lel New vo¡k Tiftes i de

d'Ausi¿rlia estan en un estai de cvlliizacó práclicament gLralal clels seus ava¡tpassats, menlre que a Asia iEuropa hem ca¡ ¡e-n córór o rp¿, pó' o r-fo r'd . vl vrdr ' ompe on er litzac ó.

descril ies invesligácions que ¡aslregen el genona humá lins á pocs ancest¡es al¡i' dds que, la cinquanla mil mys, van dona¡ oiiee¡ a tota la humánilal coniemporenia.

l'

ar

ievisres com ¡vd¡u¡e i S¿¡¿¡.e. Ha estudiat

i


E. PuNsFr: La pr mera lnvasió d Amér ca per part de peBones procedents de S béria a s tues fa dotze m anys. Va ser llavols? O abans? Va ser fa dotze m anys? N. WaDE En total, probabement h va havertres invasions: apri mera fa qu nze mil anys, a segona fa dotze m anys i la tercera fa deu mil o vuit mil anys

N. WaDE: S estás caQant, e s lladrucs són inúi si de let, són f ns i tot perjudicials per¿ un lladruc resulla mol úti enungosguar-

did. Potser aixó va ajudar que els nosfes avantpassats s assenlessin perqu-a els gossos podien oorar e tereny aertar an'rb e

s

adrucs de quasevol atac.

E. PuNsEr: aquesta genl es va endur (que gracósl) els seus

de

evolució af rmes que les persones no es van feT se dentáres perqué de cop vota, van uU lzar l'agrcu tura, sinó quevasera fevés. Pfmef es van assentaT, va ser després que ment

gossos domest cals..

h ha un aspecte fasc nant de teu enfoca-

E. PUNSET: N cholas

es van fer agráries. N. WaDE: Si!

E.

PUNSET: i e s van conservar durant aiguns m ers

d anys.

Pero, d aguna manera aquells gossos domeslcals es van ex

li'9

'ldrqó'lc.onFr.¿_ a..pes ) 'ad-.'oo- q,ópl

\ar

rebutjar, no van voler, e s gossos anlcs, ivan adoptar e s euro peus És axi? Oue va passar exactament? N. WADE: Bé és Lna sorpresa

enor¡el E que tothom

so ia pen

sarésque com que resulta tan fác dor¡estcarungosapartr d un llop, i en totes es zones de món hl ha ops, el que va pas sar és que en cada zona a gent va convert r e s llops loca s en gossos Aixb és e que pensávem totsl Fi¡s que es va comen Qar a estud ar a genética dels gossos, i resu ta que a história va ser bastani diferenti S'ha descobert que solament ir va haver una domesticacó, ique probablement va succe r a As a o¡en-

rent de d una comunitat de caqadors reco.lectors.

intel gent en una comun tat de caQadors reco.lectors no t'ajudal Si ets un bon caqador, gualment hau ras de disf bu r a carn amb tothom, no existeix a propietat... no pois queda¡ te la per a tu sol, En canvi, en una comun lat se dentára, ioi 'horitzó de lexpeiéncia humana canvalUn s'esla Per exenrple ser més

b

eix aprdn a comercia r per acu m ular prop¡etats i ulilitzar les per a ma¡ten r més fills... hi ha r¡és probabililats d'evolucló hur¡ana, espec¡a ment evo-

L'uAívers mental il'u\a comuiítat se¿lentdria és completañeút difetunt ¿lel ¿l'una comuúítdt de cagailors

la, a

S¡béra, o algun loc axí. ament va passar una vegada, i tots e s gossos de r¡ón descen de¡xen daquella ú¡ica domesticació.

N. WaDE: Exacle. És un nou descobrir¡ent que han fet e s arqueóegs. So íem pensar que l'agricultura i ei sedentarsr¡e es van do¡ar a hora, que a gent es va establi en un lloc per practcar Iagricultura Aquestaieoria és a que utilitza Jared Diamond en el seu llibre Armes, gérmers i acer Peró no és veritat. fun vers menial d'una comunitat sedenlária és competament dife

luc¡ó cogn t va. I soc

So

T¡ans es

I

cor¡ bé dius, els sibe

van enduT e s seus gossos a Alaska. Em semba que e

per qué es van domesticar els gossos H ha qui diu que va ser per a la caQa.. peró única cosa que eis gossos fan els llops no fan és ladrar.

adren els ops no és

>

"la lransmet

Oué s g nitica 'afi¡mació man pulació genéiica de les cél u es germinas es de pares a fills

?

2.

E. PUNSET: E s gens cont nuen. Pe¡ als éssers humans n'hi ha prou observar una escala de r¡ anys: si per exemple cada per sona té dos f¡ls, aquests gens es fansmetran a uns 130 mi ions de descendents, en teoria laixó en només milanys, que és un periode mot curt en la vrda d'una espéc e. Rea ment, som un caldo de gens, que estan en apobacó,icadascundenos atres és soament un conte nidor tem pora d aquests gens. En el ñrarc históric podríem ten r la temptació de pensar que 'indi

¡o r 'o 6. Tpold

cla¡.

> REFLEXIONA . Aué són es cél u es germi¡als? 1

tat. A xí doncs, crec

d una societat assentada.

que va passar amb e s gossos també té a veure amb e pas a socetats sedentáries. H ha motes teories que intenten explicar

E. PUNSFI: Els gossos

ab

que mo ts de s nostres gens van canv aT com una Teacc ó a aquest nou entorn, al

tots descend m d un pet¡t grup

En qLé es recozen les ¡nveslisacio¡s per a suposar

els éssers humans occidentals que va sorlir d'Afica fa uns cinquanta mil anys?

qle

l

so'-sqe1.er)qre.o1L,lle-

ACTUA

3. Posa en comú opinions sobre els aspecies étics de I experimentació amb cé lules serminars.

4. Eiabora una argumentació, basanl-ie en dades cieniiJiques, sobre origén comú del sénere humá aciual com a descendeni d un añceslre africa.

Som el resultat de dues loteries: la dels gens i la de l'entorn  
Som el resultat de dues loteries: la dels gens i la de l'entorn  

La revolució genètica

Advertisement