Issuu on Google+

les malalties de la ment, principal amenaga per a la salut numana EDÜ¡¡D PUNSET Aquest és el segle que la comu.rilat crentlfica ha calalogat com el segle de la ment' r paradoxalaent, en qu¿ les malaLlres ment¡ls es conveniran en la pimera plaga per a Ia salut hu¡¡na Per qué el segle de la ment? Senzillment perqrLé per pimera vegada els psi quratres metges, biólegs moleculars i psi.ó1egs estan col laboranl per desgra¡ar

el ce¡-{ell neurona

a

neurona.

Per qué poden conveijr-se en la prncipaL amenaqa per a la salut Les malalties mentals? Senzillament perqué la nostra ment té LL.la capacitat prodigosa per a inflüÍ en la percepció sensoriaL la memória, les emocions i el fiúcionament deL nostre cos En el quadre d aquesta paqma de punts convexos o cóncaus, seqons es mili en tenim u exempie

----

Canvia per tu mate¡x el quadre sense tocar-lo Durant milers d'anys, el cervell ha habituat l'ésser humá a veure punts cóncaus quan I'ombreig s'exposa a la pad superior dels punts. Quan Iombreig es dibuixa a la part inferior, en canvi, el cer vell transmet la idea que els punts són convexos. (El lector pot enganyar, al seu torn, el ceruell donant la volta a la p¿ginai és a dir, la part de dalt a baix ila pan de baix a dalt. Els punts que abans apareixien com a cóncaus ara seran con

---

vexos.)

----

I I I

¡l por"n"io¡

H" s"n" "tptiqu"n "l probabid'una persona i les que ¡itats es compoti il'una

*

| I

l; :;x",i: fn:fÍ;r,l' I

N hi ha més molt més Un augllrent conslant de les homones de I eslrés p¡ovoca ua reducció del volün de t ]npocamp u¡a paÍ del cen¡elL implicada en els pro cessos de l'aprenenlatqe i la memória Al conlrai deL que ocore amb la resta dels anim¡ls en els hlLnans n hi ha prou a imaginar les causes que provoquen I estrés perqué ¡lecli el cos No calveure la lleona i converrir-se en la seva presa:n'hi ha prou somrar que ha rrompul en el dormitori o imaqr¡ar que s és l Lrllim de la classe per a sentu se es lressat l,es persones depressives pe¡sen aúi tot el temps La depressió és mamal¡]liareal comI epilépsja o la diabetis:cal deslLrgar lade la idea rom¿¡tica que la relaciona ar¡b la creatiüta¡ i la genialitat La depressjó és una malál1ia com qu¡lsevol ¡ltra. La depressió no solament aJecla I eslai d ámm. srnó tots els

drgas del

cos

La genética i la depress¡ó

Si algú té una variant específica d'un gen denominat s-HTT, aquesta persona tindrá més risc de patir depressió. S'ha calculat que entre el 10o/o i el 20% dels humans pateix depressió. Peró perqué aquest gen s'expressi icondueixi a la depressió, és necessari un entorn negatiu que estimuli el desenvolupameni de la malaltia. Robert Sapolsky, professor de ciéncies biológiques ide ciéncies neuroldgiques a I'Escola de l,4edicina de la Universitat de Stanford, em va dir a San Francisco: 'Aquesia conclusió passar¿ als annals de la ciéncia com la investigació més important de psiquiakia biológica en viñt-i-cinc anys."


EDUARD PUNSET ENTREVISTA

Robert Sapolsky R, SApoLsKy: Aixíque aqlest va sere prir¡er gran descobrmentr h ha Lln gen que codfca una proterna que deierm quania seToton na es comunca entre les neurones. podriem dii '!a estál Hen't descobea( la causa de la depressió S e gen equ vocat mal assumpte, pat rás depress ó

na

tens cronica.

E,

PUNSET:

Tot són gens, diran els qu

subest men I mpacte

de

memória o les

gens Ientorn

Ni tan so s

pots icen_ ala nitl

crar te com a b óleg s no repeteixes axó entre somnis És tan imDodanil Perb n ngú ¡o h¡ pensa

e

ca perlsar que molt pocs de

nosaltres r¡oúer¡ de vercla o mal¿rla o de feb¡a groga o a guna cosa per l'esti, sinó que morirem de rnaates occdentals, en es qua s e cos es deteriora duÉnt setanta o vu tanta anys: diabe_ t s h pertens¡ó, cáncer

Podem iúÍluír ei el funcíonament noste co6 mitjdúganl eI pensament,

entorn.

R. SapoLsKy: Tot són gens, f ns que arri ber¡ al s-agon aspecte mportant el més ¡mportant de lestud : per a qua sevo cosa que hágr¡ aprés sobre genét ca durant e s ú t ms fes nr anys el que hauríem de p antelar nos Lna vegada unaatraés:esgensnodeteÍninen gens e s gens deter¡¡ nen certes coses en entoTns concÍets. La interacció entre els

R, SAPoLSKY: Dalguna manera,

-]

ocions,

lr*:''"'*;iiÍ ment del nostre cos r¡itjanqant

e pensament, ia memória es emocons. aixó no lé

res a veure

s

sobreviurem o no al carboncle o a la verc a, si¡ó qu-" conceTnexa ar¡ane¡aenel qlal el nostre cos sápiga durla diabetis, a ca¡d opatia etcétera, elcéte€. an'rb

lquan entrem en e tercny dels prir¡ats nte igents isocals com nosaltres, entrer¡ en un Arnb¡t en

e qual e

pensament

emocions a capacital de canviar a maneTa en qué e nos tre cos fu¡ciona j respon i canviar-a d u¡a manera drástica, resulten cruclals per a def n r qu de nosalfes está sa qui males

E. P!NSET: Cert.

com deies segons aquest estud, perventua tens a versió ncorrecta d aquesl gen pat rás de

R. SapoLsKy: Perb

resulta que

s

prFq<ó?rr aoroJ_l -\l¿ol.l "n. r roó(¿ ,.Iqró e \d a versió ncorrecta de gen estar exposat du¡ant el peri

teni

lat. E. PuNsfli lqué li passa a nostre cos? És a dir, qué li pot passar a cos quan pensem en aguna cosa lunesta?

ode de cre xement a un eniorn esfessant Aixi que I estud exemplfica pefectamenl que no es facta del gen de la depressló, sinó d'un gen que fa que siguern més vulnerables a la depress¡ó en determinats entorns es tressants. E. PuNsETi lmaglneu, ectors meus;feu el mateix exercic amb mi ara. Ara quas tancarer¡ els ulls, a descansar. Resp rarem Tesp Ten els qui fan meditac ó s m'equ voco er¡ corregexen, peró qlan aspires trelrs !na r¡ca d eslómac quan espires així eL contreus I en aquesta ca ma que ten m

quas com

ara busqueu els batecs

delcor i quan

e s trobeu comenceu a

complar. Un dos tres ara penseu que cada vegada que es dóna un d aquests batecs, és un batec menys qu-. I queda per a v ure. En una vida hi pot haver r¡ilers, m¡l ons de batecst cadascun d aquests batecs que passen ens acosta a¡és

a a ¡¡ort

ara, és clar, Lrn ha de pensar en la mort no? a m , a menys, se m'accelera el pos ara de soble , en oc del rtme que tenia abans, pausat, escolta, comenQa a anar més de pressa. Aixo és un clar exer¡pe del poder de la imaginació. Solament d raaglnar-ho e¡'r poso quasi malat, a guna cosa passa en a guna part del meu cervelli pol ser que passi aguna cosa que s gu devastadora. Oué hi passa?

ror¡ s ."l i lir gLe- ' Jld .^R. Sa"oLs<.: 5 on -r sacó d emergéncia sera perqué algú t intenta devorar o bé per qué ets tu qu¡¡nienta devorar algú perq!¿ estares corrent per savar a vida per la sabana Tot elque fa e cos en aquestes c T-

L'

ro

cumstáncies és fabu ósL Se segreguen (]n munt d hormones d estrés, que aporten energia altorrent sanguini perqué els múscu s funclonin a¡illor augr¡enta el rltr¡e cardiac augmenta a

tensió arterialj es cancellen tots e s projectes de construcció a la'g p n 'li. pFrq' .l¿ oqi, a ". qJé rr óó ó oó óo ror' ,o és el rnor¡e¡t d'arribar a la pubertat o ovu ari és mi or dexar ho per a u¡ alfe momenl. Es paralitza elcrexement, adges-

.

tió, la reprodlrcc ó.

Roben satolsky, 1957 fs prolesor de neuiologia i ciéncies neü¡olóti_ ques a la Unvei tal de Slanlord. [a sevá invesli8ació se cenlra e¡ €lB ienes reladionals ámb I er!és i la degeneradió neuronal, aixi com e¡ I aplidació de lá lernpia g¿nica com a

métode per a prolegü les neuro¡€s


EDUARD PUNSET ENTREVISTA ROBERT SAPOTSKY

E. PUNSET: E sexeL

R. SApoLsKY: Exaclamentl M llor produir esperma en un atre moment, no quan corres per saLvar la v da. Tot aixo té moltissir¡ sentit s tens esirés com eltenen els r¡amifers norr¡als perqu¿ es t¡acta d'un breu període de lerror fisic absolut. Perb qué fem nosatres? Aner¡ iho aclivem pensant que está desaparexent a seva tropical, que est¿

desapa-

m'he preguntat:peró qué passa? Perqué quan dono e pat, de vegades n tan sols en menlaL Peró abans l'animal canvla totalment, és a d r, desborda fe ctat.

e lllbte Elvialqe vaig d r' La ia cjéncla i em a la felicital. Les úllimes ciaus de '. Tot f€ictat la d espera de a r¡alor fe icitat semba eslar a sala Axlque erf vaig dir: 'Caram

'. Estava escrvint

és qüestó de*pectatves... Es a

di

quan a

d:es:j: ciódet l,i*' ',Ji. 1".3*'" \e..anis',e ::l """i," l1-,:l "'l-:,"J:Tf """ ""'"" a tlDn mode cfomc. Det mo¡IusI psicotóeics, ¡¿rÁ,,.pL.oe Ifl5I:ti":i:; il:.*il]i I r*"-.",.,1 "n" fo I r.."r.,o_, o,e-. er.oo¿r ennatam rar¡bé us que

iJ.,:.:": ;"::"::J.:

a

;. ,l; ;";;i; Jii;-0," s f

l

per

lactives d'una manera crónica, nrotius purar¡ent psicoóg cs, et fará emmalalt tema no ha evo ucionat per a axó.

r

perqué el sls-

E. PuNsET: Robert t nc un gost bé, una gossa es dil] Pastora. I estiu passat, rnentre escrivia un ll¡bre sobre la fe ctat, sobre el que a ciéncla pot apofiar sobre la felicitat, saps?, em vaig ado nar que Pastora,la meva gossa era pecu iaren un aspecte .. E seu plat per a menjar és fora, en una petita terassa. I cada ve-

gada que h¡vaig a buscar el seu plal comenqa a saltar pea(ot areu. Jo quas¡ nopuccar¡nar F¡ns que recullo el plativag cap a a cu na ar¡b aquest, i Pastora comenqa a bellugar se com boja I he de dlr l: 'Vinga, Pastora, calma't, que nitan sols puc arribar a la cuinal'

Bé una vegada a a cuina

li omplo el plat

ar¡b ceTeals o una m

ca de pemil, ela es queda esperani me, saps? S tardo una r¡lca rnés de habilual comenqa a adrar i després torna a cor¡engar mentretrec e p at a a ierrassa on menja... DuÉnt anys

>

REFLEXIONA 1. Per qué les malaties mentals poden converutrse cipal ame¡aea per a la salut?

2. Oué opina Roberi Sapolsky sobre

e. la prin

la natuÉlesa de la depres_

'aonu'"nt... l'anticipacló de

er és iustament en plaer on resideix el paer' Crec d

que alquns investgadors heu descobert que segregues dopa mina, o el gos, la ffreva Pastora segrega dopamina, abans de menjar, no me¡tre menja. És així? R. SaPoLSKY: Un exernp e perfecte E. PuNsFr: És ncrerbe, no?

R, SapoLsKy: Ho ésl Abans parlAver¡ de a dopamina. La dopam na té a veure amb el p aeri es cre a que, quan aconsegueixes una recompensa, aquesta part del cervel segregava dopamina... Resu ta que aixd és un eror. No es tÉcta de la ¡e compensa sinó de antic¡pacó de a recompensa. E, PUNSET: Cor¡ Pastoral R. SApoLsKy: Exactament com Pastoral Tot resideix en la capa-

citat d'antc pació, aquiés quan pula a dopamina.

>

ACTUA

5.

Fes un esludi en

elleu enlorn per idenlificar situacions q're oc¿sonen psl'¿s an l r malÉ¡ ien els leJs comp¿nys rdmic(' a. ldentificá respostes

d

esirés davanl de peills físics imme

sió? És una maallia orgán ca com motes áltres?

3. Atés que podenr inilulr en el funcionament del nostre cos

o

mitjangant el pe¡sament, a memóia, les ernocions..., refle_ xiona sob¡e I'actitud amb la qual hauriem d'afrontar diveF

ldertinca 'esposres o e"rrés dav¿'l de preocupacion" senerals de les percones.

c.

Hi ha respostes diferenis davanl d'una mateixa siiuació? Descriu algunes d'aquestes possibles respostes.

sés sitrFcions d éslrés.

¿

P-1sa sob e es ava-rárges r oesavant¿iges oe fe.anrsme mltjanqant el qual s aciiva estrés.

d. La resposia d'estrés és voluntária o involunlária?


les malalties de la ment, principal amenaça per a la salut humana