__MAIN_TEXT__

Page 1

NĂşmero 1 (abril de 2015)


Això que teniu a les mans no és una revista. És un repte llençat a l'aula i que els alumnes de GES1 han sabut convertir en alguna cosa més que un exercici d'avaluació. Digues­me és la mostra que a l'aula hi ha curiositat pel món que ens envolta. A més, hi ha interès per exposar­la al nostre entorn. Però, sobretot, hi ha la necessitat de comprendre­la en un espai comú de comunicació entre les persones que comparteixen experiències d'aprenentatge al Centre de Formació Permanent d'Osona Sud, format per les escoles d'adults de Tona, Els Hostalets de Balenyà i de Centelles. Per aquest motiu, volem convidar­vos a que llegiu la revista. Poseu­vos còmodes perquè això és per a vosaltres. Josep Miquel Arroyo Professor del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud

Sumari Salutació i sumari Pàgina 2 L'actualitat Pàgina 3

del

centre

Perspectives, els reportatges de Digues­me El Camp de les Lloses: molt per descobrir Pàgina 5 Ildefons Cerdà: cinc anys a Centelles Pàgina 9 L'entrevista Entrevista a Joan Plata: "No tothom ha de tenir carrera, però sí una mínima formació" Pàgina 11 Staff/informació del centre Pàgines 14­15


L'ACTUALITAT DEL CENTRE Smartphones per a totes les edats L'escola d'adults de Tona, dels Hostalets de Balenyà i de Centelles obre les portes a un taller d'ús d'smartphones per a majors de 60 anys

El mòbil és per a tots A principis del tercer trimestre començarà el curs “Ruta pel teu mòbil”, per a gent de més de 60 anys. En aquest curs s'ensenyarà a utilitzar, configurar i gestionar el telèfon mòbil amb sistema operatiu Android. Consta de 6 sessions, es divideix en 2 nivells a Tona i 1 a Centelles i als Hostalets de Balenyà. Els horaris són:

Tona nivell 1 ­Dilluns d'11:00 a 12:30 ­Dimarts d'11:30 a 13:00 ­Dimecres de 15:00 a 16:30 ­Dilluns de 15:00 a 16:30 (Maig) Centelles nivell 1 ­Dilluns de 15:00 a 16:30 ­Dimecres de 17:00 a 18:30

Tona nivell 2 ­Dilluns d'11:00 a 12:30 ­Dimarts d'11:30 a 13:00 ­Dimecres d'11:00 a 12:30 ­Dilluns de 17:00 a 18:30 (Maig) Hostalets de Balenyà ­Dilluns i dimecres de 17:30 a 19 (Maig) ­

Per a més informació, contacti amb l'Aula Oberta de Tona, amb l'Ateneu dels Hostalets de Balenyà o amb l'Escola de Persones Adultes de Centelles.

3


Mou­te al ritme de la música A Tona i als Hostalets de Balenyà proposen classes de ball Durant aquest trimestre s'ofereixen tallers corporals a Tona i als Hostalets de Balenyà. A Tona, pots practicar Zumba, Batuka i Shabam; i als Hostalets, només Zumba. Els horaris són els dilluns de 21 a 22 als Hostalets, i els dimecres de 10 a 11.30 a Tona. El Zumba és una disciplina fitness que barreja ritmes llatins. Aquest exercici ajuda a tonificar la musculatura i a perdre pes. D'altra banda, la Batuka barreja moviments aeròbics amb balls llatins. I finalment, el Shabam és una classe reactiva. Combina l'entrenament cardiovascular amb una coreografia equilibrada. Si et vols informar, entra a www.osonaformacio.org o informa't trucant al 93887076 (Tona) o al 938820659 (Els Hostalets de Balenyà).

Fes exercici mentre balles (Font: Google)

4


Música en família Nova exposició de Música en família va tenir David Casals lloc del 7 de febrer fins al 21 de març de 2015

La inauguració tindrà lloc a la sala Parés de Barcelona el dia 26 de març i estarà fins al 21 d'abril de 2015

L'Escola Municipal de Música de Tona va elaborar un taller per estimular i afavorir el desenvolupament integral dels nens a través de la música amb la participació dels David Casals inaugurarà una nova exposició el pares. dia 26 de març a la sala Parés de Barcelona. Mostrarà nous treballs amb tècnica sobre fusta. Es podrà visitar fins al 21 d'abril.

Cohesió social en un barri multicultural

David Casals va néixer a Centelles i es llicenciar en Belles Arts en la Facultat Barcelona l'any 1999. Des d'aquest moment professor de pintura a l'Escola d'Adults Centelles.

va de és de

El dimecres 25 de març a l'Espai Cultural de Balenyà va haver una xerrada solidària (Braval)

Un equip esportiu solidari de l'associació Braval. (Font: Google)

El projecte va començar el 1998, prenent com a eix uns equips esportius forcosament multitècnics. Impulsen actuacions que ajuden a cohesionar la societat a partir dels valors de la diversitat cultural i la superació de les desigualtats i discriminacions que originen les migracions.

Pintures fetes per David Casals.

5


PERSPECTIVES Els reportatges de Digues­me

EL CAMP DE LES LLOSES: MOLT PER DESCOBRIR Al Camp de les Lloses pots trobar diverses antiguitats obtingudes del parc arqueològic. Un cop a dins, pots accedir al museu on descobriràs la prehistòria fins al naixement del poble modern de Tona. A través d'aquest reportatge podràs explorar antics mites, llegendes, rituals i que es recullen en aquest museu únic

Què és? El Camp de les Lloses és un assentament humà preibèric, excavat i recuperat al llarg del segle XX. Compta amb un centre de documentació sobre la vida de l'antiguitat, abans i després de la conquesta romana.

Què hi ha? La col∙lecció arqueològica presenta elements de la vida quotidiana, objectes,rituals i monuments. En primer lloc el mobiliari que es compon de material de ceràmica, tant d'importació com de fabricació indígena (roda de ferro, ceràmica, bol àpode, victoriat...). Altres materials que es troben són objectes metàl∙lics de bronze, així com peces i eines d'origen itàlic.

En segon lloc, també hi ha objectes d'arqueologia municipal,com la destral polida, l'escif, el sarcòfag de l'època de Neolític mitjà ( 4.000­3.500 a. C) i l'època antiga entre el segle III i I a. C.

Monedes del camp de les Lloses (Foto: Oriol Dot)

6


El descobriment Entre els anys 120 i 110 a. C. el Camp de les Lloses es va construir en una zona de la via romana més antiga de la península ibèrica. Es tracta de la via de militars que comunicava l'altrapirenaica de la Gàl∙lia amb les terres catalanes. L'any 1915 es va trobar una notable estela ibèrica que ara es troba al Museu Episcopal de Vic. També s'hi van localitzar estructures de poblament aparegudes amb motiu d'un despreniment de terres l'any 1944. Tot plegat va ser la causa d'unes primeres excavacions fetes entre els anys 1960 i 1972. Les recents excavacions han posat de manifest que el lloc va ser habitat des de l'època de bronze final, però que va tenir el seu moment més important a partir del segle II aC.

El jaciment. (Foto: Oriol Dot)

El museu El museu està dividit en dues parts. L'edifici consta de 200m2. A l'entrada pots observar objectes de ceràmica del Neolític fins a l'actualitat. També hi ha restes humanes, els ossos dels quals estan tots col∙locats per exposar­nos la seva grandària real i, amb això, veure els danys que sofria aquest antic ésser. Passada la primera part, pots accedir a la segona, on es troben objectes tant armes com materials de la vida comuna, com són les monedes antigues. Tots aquests objectes valuosos es troben en vitrines tancades perquè no es deteriorin o es trenquin. Encara que hi ha molts uns altres que estan a l'abast de tots. Les activitats que s'organitzen són: ­ Visites guiades, en les quals et van explicant la vida de les persones que antigament vivien a la zona. ­ Tallers d'arqueologia. ­ Activitats lúdiques. ­ Passejos històrics.

7


Plans de futur El parc arqueològic té com a objectiu excavar i trobar més restes antigues amb les quals ampliar el museu. La primera quinzena de juliol, qui estigui interessat a participar pot accedir al voluntariat.

Esquelet prehistòric. (Foto: Oriol Dot)

Cronologia del descobriment del Camp de les Lloses (extreta del llibre"Les col∙leccions de l´exposició permanent del Camp de les Lloses")

8


Ildefons Cerdà: cinc anys a Centelles Cinc anys després de la inauguració de l'estàtua d'Ildefons Cerdà, encara segueix igual i ara forma part de poble. En aquest reportatge repassem com es va fer, qui la va dissenyar i què opinen avui dia els centellencs de l'escultura

El dia 1 de setembre del 2010 es va fer la inauguració del monument oficial a Ildefons Cerdà, ubicat a la rotonda de l’avinguda que porta el seu nom. L'acte va comptar amb la presència del president de la Diputació i el fill adoptiu de la vila. Va ser finançat per la Diputació de Barcelona, coincidint amb els 150 anys de la implantació del pla de l’Eixample de Barcelona. El monument de Centelles està dividit en dues parts: la mitja cúpula i l’estructura. La semicúpula significa el pas de la Barcelona obscura de caire medieval amb problemes de salubritat, superpoblada, amb carrers estrets i mal ventilats d'abans de l’eixample. La cúpula es va fer de 7 metres de base per prop de 2 metres d’altura, sobre la cúpula i ha una interpretació figurativa de Ildefons Cerdà de 3 metres d’alt. Es va procurar que fos resistent i segura a prova de vàndals. El lloc escollit va ser perquè estarà a l'avinguda que porta el seu nom i el costat de les vies del tren que també va ser una de les obres que va fer.

L'escultura en cinc anys Avui dia encara agraeixen a l'escultor Jordi Díez per haver fet la figura de Cerdà. Segons comentava Jordi Díez en una entrevista per a aquesta revista, els habitants de Centelles l'han fet seva. A l'artista li agrada escoltar que el seu art forma part del poble. La inauguració del Cerdà va ser una fita per a la seva vida, perquè amb aquesta obra va comprovar que l'art figuratiu seguia emocionant. 9


Com explica Díez, l'estàtua continua com el primer dia. Per mantenir­la només necessita aigua dolça a pressió. No ha sofert cap robatori ni cap bretolada. Per evitar el "vandalisme futbolista", va posar una peça en una mà per col∙locar una bandera i va fer una escultura robusta per suportar el pes de la gent que hi pugés a sobre en cas de celebracions.

L'escultor Jordi Díez. (Font: Google)

La vida d'Ildefons Cerdà Va néixer el 23 de desembre de 1815 al mas Cerdà de Centelles, després de cursar estudis de llatí i filosofia al seminari de Vic. Va estudiar arquitectura i matemàtiques a Barcelona. El 1835 va estudiar a l’escola d’enginyers, camins i ponts. Com a enginyer va ingressar al cos de camins de l’estat. El 1859 va néixer l'urbanisme modern, com el pla de reforma i l’eixample de Barcelona. A més de ser pioner de l’urbanisme, va exercir de polític, diputat i regidor i el 1873, de president de la diputació de Barcelona. A l’estiu del 1873 va morir mentre feia una cura al balneari de Caldes de Besaya (Cantàbria).

Trajectòria professional Va iniciar la seva carrera com a enginyer a la prefectura d'obres publiques, on va ser destinat estar 1839 i 1849 a diferents llocs, on va fer un dels seus treballs més importants a Barcelona: l'Eixample (1859). El que fa important a aquesta obra és que va enderrocar les muralles de la ciutat, fet que en aquell temps encara ningú s'havia plantejat. Inicialment l'Eixample es va construir segons el Pla Cerdà, que consistia en un pla estructural basat en illes quadrades en edificis i espai per als vianants amb parcs. 10


L'ENTREVISTA Entrevista a Joan Plata: «No tothom ha de tenir carrera, però si una mínima formació» Hem entrevistat el Joan Plata, veí dels Hostalets de Balenyà i exalumne del centre. Va començar a fer el GES quan es va quedar sense feina. Amb el pas dels anys es va animar i va continuar amb els estudis fins ara que, recentment, està estudiant a la Universitat de Barcelona. De tot això, en parlem amb ell en aquesta entrevista.

Foto de Joan Plata exalumne del GES. (Foto: Josep Miquel Arroyo)

11


Com va sorgir la idea d'estudiar a l'Aula Oberta? El 2008 em vaig quedar sense feina, per problemes de salut. I per no trobar feina, em vaig apuntar a informàtica. Quan vaig acabar el curs a mi em faltava alguna cosa i em vaig apuntar al GES de Tona.

Tenia estudis abans del GES? Havia fet cinc cursos de català, d'informàtica i de francès. També tenia nivells B i C de català i de francès.

Quins records conserves de l'escola d'adults? Molts bons, hi havia sempre algú que molestava, però em quedo amb tot.

I després del GES, com va accedir a la Universitat? Vaig anar a Vic a fer la prova d'accés a la Universitat de majors de 25 i de 45 anys per tenir més possibilitats d'entrar­hi. Vaig triar la branca d'Humanitats per fer Biblioteconomia.

Quina carrera fa? I per què? Faig història perquè vaig enamorar­me'n quan feia el curs de la prova d'accés a la universitat.

Va a les festes universitàries? No he pogut perquè visc als Hostalets i havia de traslladar­me a Barcelona. A més a l'aula són unes 80 persones i no conec a tothom.

L'edat és un repte per estudiar? Un ha d'estudiar quan és jove perquè quan et fas gran has de posar més interès. En un examen vaig estar tres hores i vaig estar quasi bé una setmana malalt. 12


Què pensa la seva família que estigui estudiant? Tothom content, així estic distret. Tinc un problema: no m'agrada el futbol, no m'agrada anar al bar, però m'agrada molt estudiar i llegir.

Què té pensat fer quan acabi la carrera? Ho veig molt lluny. El primer any el vaig fer, tot i que no donava l'abast. El més fonamental és que sàpigues prendre apunts i saber entendre el que t'estan explicant.

L'estudi li deixa temps per fer altres coses? El primer any no tenia temps per fer res. Per exemple: els treballs. Havia d'escriure'ls a mà per, després, passar­ho a net a l'ordinador. I al mateix temps ho estava modificant. I ara en aquest segon curs, tinc més temps per fer coses.

Què pensa del sistema educatiu actual? Ha canviat de fa uns anys? Jo me'n recordo de quan anava al col∙legi. Hi havia nens de 6 a 14, fins i tot de 15 anys. A Sant Feliu Sasserres i als Hostalets hi havia 70 alumnes per un professor. També hi havia càstigs com tirar l'esborrador, picar amb el regle els dits i ara, actualment, no es fa això.

Com animaries a la gent perquè reprengui els estudis? S'ha de tenir un mínim (graduat) per fer­nos una mica d'idea de la vida. Ara, això no vol dir que tothom hagi de tenir una carrera.

Part dels alumnes de GES 1 i l'entrevistat, el Joan Plata, a l'Aula Oberta de Tona. (Foto: Josep Miquel Arroyo)

13


Digues­me (revista dels alumnes del CFPOS) Número 1 (Abril 2015)

STAFF

Redacció: Aula Oberta Tona ­ Carolina Bueno

Yajairy Charlott George Brian o'Neal Oriol Dot

Escola de Persones Adultes de Centelles Omar Kaissi Guillem Serrat

Portada: Brian o'Neal


L'Ateneu C/ Vall­llosera, 1 Tel. 93 882 06 59 lateneu@osonaformacio.org

Volem agrair el suport del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud, així com el dels ajuntaments de Tona, dels Hostalets de Balenyà i de Centelles.


Profile for Josep Miquel Arroyo Baena

Digues-me (revista dels alumnes del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud)  

Revista dels alumnes del Centre de Formació d'Adults de Tona, els Hostalets de Balenyà i Centelles. Realitzada pels alumnes de GES 1 de Cent...

Digues-me (revista dels alumnes del Centre de Formació Permanent d'Osona Sud)  

Revista dels alumnes del Centre de Formació d'Adults de Tona, els Hostalets de Balenyà i Centelles. Realitzada pels alumnes de GES 1 de Cent...

Advertisement