Issuu on Google+

refugis

Text i Fotografies: Josep

LLusà

Sarradets L'escenari perfecte

El refugi de Sarradets, situat a la zona central del Parc Nacional dels Pirineus, just a tocar del vessant nord de la bretxa de Roland, és possiblement un dels més coneguts i visitats de tota la serralada. Això ho saben especialment els excursionistes francesos. Aquests aprofiten, estiu rere estiu, el seu ràpid accés des del coll d’Especières per convertir aquest majestuós entorn en una autèntica romeria. Obert com a tal des de 1956, Sarradets està emmarcat en un dels racons més extraordinaris de tot el Pirineu. Enlairat fins als 2.587 m, és un dels més elevats del massís. Tot i la seva sòlida construcció, el menjador resulta massa petit i els vàters exteriors són un xic incòmodes. En aquest aspecte el CAF de Tarbes, gestor del refugi, té feina a fer. No obstant això, l’amabilitat, la bona cuina dels guardes i l’entorn fan d’aquest indret un destí ineludible de tot bon pirineista. 64 Vèrtex 219

Qui no coneix o ha sentit a parlar de la bretxa de Roland o la Gran Cascada? Sarradets és perfecte mirador d’aquests dos increïbles fenòmens geològics del Pirineu. Diu la llegenda que Roland, nebot de l’emperador Carlemany, fugint malferit de la persecució sarraïna després d’una derrota en territori peninsular, tant sí com no volia tornar a França per morir al seu país. Arribat a un punt encerclat per parets impos-

sibles de superar, hagué de recórrer a la seva espasa Durandal per fer un tall al rocam calcari i així poder arribar a la seva destinació. Des del refugi fins a l’entalladura més famosa dels Pirineus s’hi arriba en poc més de mitja hora d’esforç i 220 m de desnivell positiu. 1.30 h més de camí i serem al Talhon (3.144 m), un dels tres mils més accessibles i mirador de primer ordre.


Des del petit plateau on hi ha enclavat el refugi, la nostra vista forçosament es dirigirà també a la Gran Cascada, situada just a sota dels increïbles plegaments del vessant N del pic de Marboré. Amb una caiguda de 420 m, és la segona més llarga d’Europa. Admirarem també les parets del circ de Gavarnia, els Astazus, la falsa bretxa i tota una panoràmica sense fi... Al refugi s’hi pot arribar de 3 maneres: des del poble de Gavarnia, bressol del pirineisme, bé seguint el sender fins al coll de Bujaruelo i després continuar per l’HRP (Haute Randonnée Pyrénéenne) fins al refugi, o bé enfilant directament l’HRP per les échelles de Sarradets. La segona opció consisteix a accedir-hi des del vessant aragonès i creuar la bretxa de sud a nord. I la darrera és començar l’excursió a San Nicolás de Bujaruelo per arribar-hi en unes 4.30 h passant pel coll de Bujaruelo. La majoria dels excursionistes, especialment els francesos, escullen la primera opció i deixen el vehicle al coll de Tentes (2.208 m). Molts d’ells, especialment a l’estiu, s’aproparan al refugi i com a molt arribaran a la bretxa, seguint un marcat sender. D’aquests, alguns més pujaran el Talhon. I és que centenars de persones passen cada dia per Sarradets durant el període estival. Resulta espectacular la quantitat de famílies amb nens que s’hi acosten, un fet del tot estrany al nostre país. M’atreveixo a donar un consell als que hi passeu la vostra primera nit. Acosteu-vos al proper coll de Sarradets i contempleu des d’aquest lloc la posta de sol dirigint la mirada al Vinhamala (NW). No parleu. Només mireu i sentiu.

REFUGI DE SARRADETS (CAF), 2.587 m Guarda: Lionel Marquis Informació i reserves: tel. 00 33 683 381 324 Accés: els 3 esmentats. Places: 57 places. 30 a la part lliure. Període d’obertura: de la darrera setmana de maig al 31 de setembre. Darrera setmana de febrer i primera de març. Serveis: àpats, WC i mantes.

LES PROPOSTES DEL GUARDA Excursions a peu i ascensions: HRP fins a Gavarnia. Pics de Talhon (3.144 m), El Casco (3.007 m) i Torre de Marboré (3.011 m). Esquí de muntanya: travessa cap a Góriz, Talhon, pics de Gabieto (3.031 m) i bretxa de Roland. Alpinisme: cares N del Talhon, Gabietos i Marboré (3.250 m). Escalada en roca: cares S del pic de Sarradets (2.739 m) i N de la Torre de Marboré. Escalada en gel: nombroses vies al circ de Gavarnia.

CARTOGRAFIA I BIBLIOGRAFIA

1Alberto Martínez Embid. La brecha de Rolando. Ed. Desnivel, 2000. 1Monte Perdido, Vignemale, La Munia. Esc. 1:30.000. Ed. Alpina. 1Gavarnie-Luz-Saint-Sauveur. 1748 OT. Esc. 1:25.000. IGN francès. V

Entrevista: LIONEL MARQUIS

“Tendim a pensar que l’alta muntanya ha d’estar reservada als grans muntanyencs” Ens atén Lionel Marquis, guarda del refugi des de 1999. A banda de guarda de Sarradets, és guia d’alta muntanya. De les seves paraules es desprèn una enorme passió per aquest racó del Pirineu. -És sorprenent la gran quantitat d’excursionistes que passen pel refugi... -Sí, especialment a l’estiu. Alguns vénen de Góriz o de Gavarnia en travessa, però la majoria deixen el cotxe al coll de Tentes i en poc més d’1.30 h hi arriben per sender marcat (HRP). La major part d’ells faran una petita parada i continuaran cap a la bretxa i el Talhon, el tres mil més accessible de la zona. Faran un mos al refugi, i de tornada cap a casa o al seu lloc d’estiueig. -Dedueixo que el refugi es queda petit a l’estiu... -Sí. 57 places són poques per la quantitat de demanda que tenim. Tot i la relativa poca capacitat que tenim, som 4 treballant durant els mesos estivals. Pensa que molts excursionistes fan l’excursió i abans de tornar al cotxe paren i dinen al refugi. -Em comentes que aquest any heu inaugurat un nou calendari d’obertures... -Sí. Hem allargat una mica més l’estiu i també hem obert més dies a l’hivern. Així donem més possibilitats als practicants de l’esquí de travessa i l’escalada en gel. Tot i això, l’experiència d’obrir més dies a l’hivern o la primavera no és gaire positiva. Amb les acumulacions de neu que hi ha per aquí, el risc d’allaus és força elevat durant bona part de la temporada i l’accés al refugi difícilment esdevé segur. Ens passa una mica com a Bayssellance. Van intentar obrir

més dies durant la temporada d’esquí, però van veure que no era aconsellable. -Quin racó dels que ens envolten creus que és més atraient per a l’excursionista que s’aproxima al refugi? -La bretxa, sens dubte, molt més que la Gran Cascada o el circ de Gavarnia. És increïble la gran quantitat d’excursionistes que atrau. Però és que es tracta d’un fenomen geològic formidable i molt impactant. I des del refugi queda tan a prop que sembla que puguis tocar-la... -Què en penses que sigui tan relativament assequible arribar al refugi? No oblidem que està enclavat en un entorn protegit d’alta muntanya... -Ho trobo bé. A vegades tendim a pensar que l’alta muntanya ha d’estar reservada als grans muntanyencs, però és gratificant veure tantes famílies amb nens acostar-se fins aquí. Això sí, és convenient que vagin ben equipats i que siguin responsables. No s’ha d’oblidar mai l’entorn en el qual estem.

qCorrua d’excursionistes cap a la bretxa. A l’estiu aquest panorama esdevé quasi diari.


Refugi de Sarradets