Page 1

Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor

“Hem conversat sobre la necessitat de pensar per no improvisar, sobre el valor del diàleg i del respecte als altres, sobre l’ètica i la coresponsabilitat en l’actuació política. I hem diàleg lleial i les nostres accions al servei del país

La intenció final de la conversa ha estat Teresa Pous Mas (Llinars del Vallès, 1956) és llicenciada en filosofia i ciències de l’educació (especialitat filosofia) i diplomada en biblioteconomia. És membre del Comitè d’Escriptors Perseguits del PEN Català. A més de diverses publicacions historicomèdiques editades durant els anys de treball com a conservadora del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, ha publicat set llibres de converses. La majoria de diàlegs han estat mantinguts amb científics, metges i filòsofs. En el darrer llibre de converses, La necessitat de ser útil, va dialogar amb Moisès Broggi sobre el sentit de la vida. Ha estat col·laboradora del suplement de Cultura de l’Avui. Del seu treball d’escriptora cal remarcar les novel·les La cançó dels deportats (Premi Marian Vayreda 2006) i El metge d’Atenes (Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga 2010).

precisament aquesta: expressar el sentit i el goig de pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor.” Aquest és un llibre que posa el pensament, el diàleg i l’acció al servei de Catalunya amb una proposta engrescadora, raonable i raonada: pensar millor per entendre més, entendre més per actuar millor. Per sumar esforços i preparar el futur. Per avançar junts cap a la responsabilitat i la llibertat. Perquè no hi ha dubte que, tot i que la dedicació al país ha de ser quotidiana i continuada, aquests són uns temps extraordinaris.

Teresa Pous conversa amb Josep-Maria Terricabras

realitat el dret a decidir del poble de Catalunya.

Pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor

© Joan Ferrer

per acabar reflexionant sobre la urgència de fer

© Jordi Play

Teresa Pous conversa amb Josep-Maria Terricabras

insistit en la necessitat de posar el pensament, el

Josep-Maria Terricabras Nogueras (Calella de la Costa, 1946), doctor en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona i per la de Münster (Alemanya), és catedràtic de filosofia a la Universitat de Girona i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la mateixa universitat. També és membre de l’Institut d’Estudis Catalans i president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. Ha publicat, entre altres, Ètica i llibertat, La comunicació, Fer filosofia avui, Atreveix-te a pensar, Pensem-hi un minut, Qüestió de criteri, I a tu, què t’importa?, Idees de Combat i diversos títols del projecte Philosophy for Children, de M. Lipman. És traductor i editor d’obres de Wittgenstein, Freud i Nietzsche, i ha dirigit l’actualització del Diccionario de Filosofía de J. Ferrater Mora. És col·laborador habitual en diferents mitjans de comunicació i té obert un nou web de filosofia (www.terricabras.net) i perfils a Twitter (@jmterricabras) i Facebook (www.facebook.com/josepmaria.terricabrasnogueras).

ISBN 978-84-15224-33-4 BIC: JP

www.arallibres.cat

TERRICABRAS_DESPLEGAT_11mm.indd 1

8/3/13 12:53:55


“Quant voldras coneixer negu coneix abans e qui est tu… ab ira no vulles parlar ni ab virtut vulles callar…. no vulles anar per sender en que null be no pusques fer…” ramon Llull

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 9

06/03/13 17:24


inTroDucció

“Per no portar mai més a la pràctica accions monstruoses com les referides a l ’Holocaust, hem d ’afinar molt la nostra consciència i el nostre pensament.” Aquestes són les primeres paraules que el professor Terricabras em va dir al començament de la nostra conversa. Aquell matí, mentre anava conduint cap a Girona, sabia que, al cap de poc, la vitalitat de Josep-Maria Terricabras faria de contrapunt d ’aquell dia gris i plujós, que tenia el seu encant. Pensava en les reunions compartides al PEN Català, en les seves intervencions “energètiques” i lúcides, sempre fruit d ’un suggeridor i estimulador equilibri entre el seny i la rauxa. Pensava en la seva voluntat de generar sinergies, en l ’enorme capacitat de treball, en la seva formació, en l ’autoritat natural i en la gran intel·ligència que, molts moments, intenta de dissimular per no incomodar ni fer sentir la seva superioritat. Molta gent coneix les publicacions filosòfiques de Josep-Maria Terricabras, les seves traduccions, el treball internacional en el reconeixement dels drets lingüístics dels pobles, la tasca amb els im11

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 11

06/03/13 17:24


migrants nord-africans, la seva generositat envers el país i els companys de viatge en aquesta aventura apassionant i gens fàcil que és la de ser catalans. Josep-Maria Terricabras és catedràtic de filosofia i director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona. Ha estat becari de la Universitat de Münster (Alemanya), del St. John ’s College (Cambridge) i de la Universitat de Berkeley (Califòrnia). És membre de l ’Institut d ’Estudis Catalans, president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional i l ’any 2000 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, concedida pel Departament d ’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. És autor, entre altres, d ’aquests llibres: La comunicació, atreveix-te a pensar, i a tu, què t ’importa?, Pensem-hi un minut o Qüestió de criteri. També és editor i traductor de Wittgenstein, investigacions filosòfiques, de Freud, el malestar en la civilització i de Nietzsche, ecce homo o sobre veritat i mentida en sentit extramoral. I és el director de l ’edició actualitzada del Diccionario de Filosofía de J. Ferrater Mora. Quan vaig arribar a casa del professor Terricabras, després d ’instal·lar-nos al saló, que és un espai ampli, amb uns grans finestrals, amb una llar de foc i amb unes plantes –sobretot una kèntia– felices de viure allà, vàrem iniciar la nostra conversa. Vàrem conversar unes quantes hores sobre la necessitat de pensar, de dialogar i de fer. I, especialment, de la necessitat de treballar per Catalunya. Abans de dinar, vaig donar voltes a aquest pensament, expressat per Josep-MariaTerricabras en un moment de la conversa: “El respecte no és indiferència. És una paraula que ve del llatí: respicio, que vol dir tornar a mirar... El respecte és fonamental. El respecte 12

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 12

06/03/13 17:24


no és dir: “ah, cadascú que pensi el que vulgui.” Això és indiferència. Respectar és dir, per exemple, “això que dius, ¿m ’ho pots tornar a dir, sisplau, que ho tornaré a pensar?” Respectar és interessar-se per l ’altre.” Havent acabat el deliciós i saludable dinar preparat per la Montserrat –la seva muller –, tots tres vàrem pujar a l ’estudi del filòsof. És a la part més alta del seu àtic gironí i dóna a una terrassa. L ’estudi és una gran sala lluminosa, amb prestatges i el terra de fusta, i amb documents escampats per tot arreu. Els llibres, la fusta i “el silenci que ensenya” fan una atmosfera agradable, feta de quietud. Vàrem sortir a la gran terrassa. La Montserrat m ’ensenyà les plantes aromàtiques i medicinals –l ’orenga, la menta, la sajolida, el julivert– d ’aquest indret privilegiat que, a l ’estiu, permet passar bé les hores lentes, llegint o pensant i, als vespres, fer agradables sopars a la fresca. Malgrat el dia fred, vaig poder contemplar un espectacle esplèndid: les teulades de la ciutat, la catedral i el cel de Girona, ennuvolat i gris. En aquells moments, valorant la importància del sentiment de l ’amistat, vaig recordar el professor Emilio Lledó, que ens el va transmetre més enllà de la seva càtedra de Filosofia a la Universitat de Barcelona. Quan el professor Lledó estudia les reflexions d ’Aristòtil sobre aquest sentiment tan present en la Grècia Clàssica (en els diàlegs de Plató, en els poemes homèrics, en la lírica i en el teatre), ens diu: “La retrobada amb l ’altre suposa el reconeixement d ’una semblança. Per això, l ’amistat engendra la justícia. Així, doncs, ningú no pot desitjar cap mal per al seu semblant, o sigui per a aquell que és ‘un altre en si mateix.’ ” Puc dir que aquest sentiment d ’amistat s ’experimenta treballant amb el professor Terricabras. 13

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 13

06/03/13 17:24


Al cap d ’una estona, vàrem continuar conversant sobre la necessitat de fer i de posar-se al servei del país, ara i sempre. Vam compartir, també, pensaments de diferents filòsofs: Sòcrates, Kant, Nietzsche, Wittgenstein, Ferrater Mora... Per cert, quan en David Bassa, en una entrevista publicada a la revista Òmnium el desembre del 2012 pregunta a Josep-Maria Terricabras: “El teu filòsof de capçalera?”, Terricabras respon allò que molts esperaríem: “Ludwig Wittgenstein”, autor que trobarem al llarg de la nostra conversa. Josep-Maria Terricabras, que va traduir al català el Tractatus Logico-Philosophicus de Wittgenstein a partir del text alemany, a la introducció diu: “Wittgenstein, en canvi, sabia que les realitats més importants, més radicals, més fundadores, són aquelles sobre les quals no es pot dir res. I no se ’n pot dir res no perquè no les coneguem sinó, al contrari, perquè sabem tan bé en què consisteixen que hem descobert que l ’única possibilitat d ’accés que hi tenim és el silenci, és deixar que es mostrin en allò que és possible de ser dit... Per això, el silenci de Wittgenstein no és, de cap manera, un silenci que ignora, sinó un silenci que ensenya.” Si ens referim als treballs de traductor de Terricabras, no em puc estar de recordar la seva traducció i pròleg d ’ecce homo (com s ’arriba a ser allò que s ’és), de Nietzsche. En un passatge del llibre hi podem llegir allò “tan humà” que Nietzsche va escriure en una carta a Lou Andreas-Salomé: “Tots parlen de mi, quan al vespre seuen al voltant de la llar, però ningú no pensa en mi!” Uns quants dies després de la trobada amb Josep-Maria Terricabras, repassant el primer text del nostre diàleg en una de les sales de la Biblioteca de l ’Ateneu Barcelonès i recordant el que em va dir sobre Kant referent a la “minoria d ’edat”-mental-, vaig pensar 14

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 14

06/03/13 17:24


també en la grandesa de les obres de Tolstoi. Però no pas en la seva extraordinària obra literària, sinó en la seva correspondència amb Gandhi i en els seus treballs filosòfics i espirituals. Tolstoi escriu: “Sens dubte, l ’home no és lliure si l ’imaginem immòbil, si oblidem que la vida de la persona i de la humanitat no és altra cosa que un moviment incessant de l ’obscuritat a la llum, des d ’un nivell inferior de veritat cap a un altre de superior…” Avui, 30 de gener del 2013, fa seixanta-cinc anys de l ’assassinat de Gandhi. A Catalunya s ’ha presentat el manifest “Catalunya per la seguretat humana i per la pau”, impulsat pel col·lectiu Pau i Treva, que defensa que el futur Estat català no tingui exèrcit. Josep-Maria Terricabras dóna suport a aquest manifest, que es lliurarà als diputats del Parlament de Catalunya. El primer punt de l ’apartat de propostes diu: “Proposem fer un procés inclusiu i pacífic cap al nou estat, amb mitjans democràtics i no violents, cercant el màxim consens a l ’hora de prendre decisions de gran importància. Desarmar la paraula i no respondre a provocacions.” Lanza del Vasto, filòsof, escriptor, escultor i poeta, va viure uns quants mesos al costat de Gandhi i es va convertir en un altre apòstol de la noviolència. Lanza del Vasto, que creia que “la violència legal és tornar mal per mal”, va dir també: “El que és terrible és la violència concentrada dels bons, dels justos, que preparen guerres mundials i maten pobles sencers amb total tranquil·litat de consciència.” Descriu la imatge que li va quedar de Mahatma Gandhi amb aquestes paraules: “una imatge blanca, neta, perfecta. Vaig intentar endur-me aquella coherència, aquella unitat de vida… Gandhi és l ’únic que en el desert d ’aquest segle ha estat un oasi de verdor.”

15

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 15

06/03/13 17:24


Un llibre de converses és un convit on potser puguem experimentar la joia d ’ampliar la mirada, de sentir noves paraules i nous silencis. Ha estat un privilegi poder conversar amb Josep-Maria Terricabras. Aquesta conversa m ’ha permès de conèixer aspectes del seu pensament i d ’aprofundir en temes essencials del pensar, del dialogar i del fer. Hem conversat sobre la necessitat de pensar per no improvisar, sobre el valor del diàleg i del respecte als altres, sobre l ’ètica i la coresponsabilitat en l ’actuació política. I hem insistit en la necessitat de posar el pensament, el diàleg lleial i les nostres accions al servei del país, per acabar reflexionant sobre la urgència de fer realitat el dret a decidir del poble de Catalunya. La intenció final de la conversa ha estat precisament aquesta: expressar el sentit i el goig de pensar, dialogar i fer en una Catalunya millor.

16

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 16

06/03/13 17:24


La necessiTaT De Pensar

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 17

06/03/13 17:24


“aquella paraula… que tinc en el meu interior.” homer

“És tan còmode ser menor d ’edat! si tinc un llibre que pensa per mi, un pastor que reemplaça la meva consciència moral, un metge que jutja la meva dieta, i així successivament, no necessitaré del propi esforç!” Què és Il·lustració? immanuel kant

“en el camp del pensament, la pressa és una mala consellera... i és que, davant de molts fets, tendim –de manera quasi irrefrenable– a suposar, pressuposar o interpretar, quan el que hauríem de fer és mirar, examinar, observar, comparar. només després d ’això podem passar a interpretar, explicar i opinar. un judici massa ràpid gairebé sempre respon a un prejudici... L ’ educació i la maduresa humanes no haurien de comportar només un afinament dels sentits i dels sentiments, una major capacitació per a les relacions personals o un augment de la qualificació professional, sinó que també haurien de millorar la destresa en la comprensió de la realitat i haurien d ’afavorir, doncs, el rigor en el pensament, la subtilesa dels judicis i l ’oportunitat de l ’acció.” Atreveix-te a pensar Josep-maria Terricabras

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 19

06/03/13 17:24


Pensar Per no imProvisar

Tot caminant pel centre de Girona, penso en les obres de Konrad Lorenz, el genial professor d ’Anatomia comparada i de Psicologia animal a Viena (1937), catedràtic de Psicologia humana a Königsberg (1940), Premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1973, etc. Terricabras cita aquest eminent investigador en alguns passatges dels seus llibres i es refereix als consells de Lorenz per prevenir els perills del nostre instint agressiu. En aquest sentit, Lorenz destaca que cal recuperar la reflexió, i insisteix en la necessitat d ’autoconeixement i d ’autocrítica. A més dels seus grans treballs científics, Lorenz va escriure una petita joia fruit dels seus estudis de conducta animal: “Quan l ’home trobà el gos.” I, en un diàleg brillant entre Lorenz i Alain de Benoist, el científic exposa pensaments que ens conviden a reflexionar: “El tot és més que la suma de les parts”, “tot comportament és alhora reactiu i espontani”, etc. Lorenz és autor de teories revolucionàries i d ’idees suggeridores que ens fan pensar i tal vegada

21

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 21

06/03/13 17:24


transformar-nos, com ara la seva coneguda confessió, on diu que es resisteix a veure en l ’home d ’avui –en nosaltres– la imatge definitiva de Déu, o el pensament: “Nosaltres som la baula perduda, tant de temps buscada, entre l ’animal i l ’home autènticament humà.” En algun moment de la conersa, el professor Terricabras ha esmentat Raimon Panikkar, i em sembla útil recordar alguns pensaments d’aquest filòsof –de mare catalana i de pare hindú– que fan referència a la llibertat i a la necessitat que cadascú té de conèixer-se a si mateix. Si no ens coneixem i no confiem en nosaltres no podrem conèixer els altres i no serem capaços de dialogar des de la confiança mútua. Panikkar ens fa veure que cal aturar-nos, deixar de ser autòmates i entendre allò que la mitologia ens explica del déu Cronos: que devorava els homes. En una conversa amb Antoni Bassas, Panikkar diu: “Això de no tenir temps ho diuen els esclaus, els que han perdut la disciplina, els que no són lliures ni es coneixen. El problema més profund de la cultura actual és aquest, la falta de temps... Ens hem cregut que l’home és una màquina. Les màquines es poden accelerar, però l’home no. L’home accelerat no té temps, es posa nerviós, perquè ha perdut el sentit de la contemplació... Hem confós la intensitat amb la velocitat. La velocitat és inversament proporcional a la intensitat, que consisteix a viure cada segon com si fos únic, sense passat ni futur. Com més velocitat més superficialitat. Estar tranquil, assossegat, vol dir ser mestre d’un mateix... Tenir més confiança en nosaltres mateixos, recuperar la llibertat... No tenim iniciativa ni pensament. Hem perdut el sentit de la dignitat humana i ja no creiem en nosaltres, per això no creiem en els altres i, en darrera instància, tampoc en Déu.” 22

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 22

06/03/13 17:24


La capacitat reflexiva i els nostres pensaments han d ’estar al servei de millorar-nos i de millorar el món. No podem oblidar que la raó al servei del mal ha portat a la pràctica accions monstruoses. En aquest sentit, vull acostar aquesta reflexió de Josep-Maria Terricabras escrita a Qüestió de criteri: “De fet, la raó desperta pot ser encara més perillosa que la raó adormida. Des de llavors, Auschwitz ha servit sovint per expressar aquest drama: els humans, que vivíem abandonats a la confiança en el poder gairebé il·limitat de la nostra raó, hem obert els ulls i ens hem horroritzat del nostre propi poder, de la nostra capacitat de maldat i destrucció. Després d ’Auschwitz, ja no hem pogut tornar a tancar els ulls. De cop hem sabut que no podríem tornar a dormir tranquils mai més. Que no ens podíem refiar de nosaltres mateixos. Va ser així com l ’optimisme científic, social i vital del segle xix va quedar estroncat definitivament.” Tot i que potser Simone Weil va arribar a fer seu el pensament de Victor Frankl sobre els estats inconscients de relació amb Déu, parlà del silenci de Déu, segurament mirant cap a Auschwitz i els altres camps de la mort. Per no portar mai més a la pràctica accions monstruoses com les referides a l ’Holocaust, hem d ’afinar molt la nostra consciència i el nostre pensament. i és fonamental la tria dels valors. Per exemple, des d ’un punt de vista social o polític, cal plantejar-se a quina societat donaran pas els valors o principis que triem i quins valors podríem escollir per arribar al tipus de societat on ens agradaria de viure. Dit d ’una altra manera: quines conseqüències tindran la meva acceptació dels valors i dels principis que trio? 23

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 23

06/03/13 17:24


Cal saber identificar els conceptes o valors que fomenten la pau i, sobretot, posar “la intel·ligència al servei de la bondat.” M ’agrada reflexionar sobre aquest pensament de Kant –citat a Qüestió de criteri-: “una persona és sempre un fi, una dignitat, que no serveix per a res més sinó per a ser respectada. Fins i tot quan la situació en què es troba és desagradable, vergonyosa o poc noble. I sobretot aleshores.” L ’aprenentage dels valors té un punt misteriós. ni s ’ encomanen com una infecció, ni s ’aprenen com una tècnica. els transmeten una atmosfera, una influència, un ambient, les connexions entre persones… Hi ha valors que cal que tothom comparteixi i defensi, com és el de la llibertat. La llibertat és el valor “bàsic i irrenunciable” de la vida col·lectiva. i és bàsic no confondre fantasies o il·lusions amb valors. Llibertat no vol dir arbitrarietat ni fer allò que vulguis per caprici, perquè no tot allò que vulguis serà bo per a la col·lectivitat. acceptant els valors de la justícia, l ’honradesa o la sobrietat, en molts moments viurem situacions complexes i difícils, i no pas situacions fàcils i gratificants d ’entrada. els valors ho són perquè donen valor a la vida de les persones. Què cal fer per afinar la nostra consciència, per entendre la realitat, per no improvisar i posar el pensament al servei del país? abans d ’entrar de ple en què cal fer perquè el pensament estigui al servei de catalunya, voldria parlar d ’un aspecte previ: la importància del pensament.

24

Conversa Josep-Maria Terricabras .indd 24

06/03/13 17:24


Pensar, dialogar i fer un Catalunya millor  

Teresa Pous conversa amb Josep-Maria Terricabras. En primícia i gratuïtament, aquí teniu les primeres pàgines del nou llibre amb motiu de la...

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you