Issuu on Google+

Mercat Central de Fruites i Hortalisses 28

Mercat Central del Peix 36

Mercabarna-flor 44

Sector Carni i Escorxador 52

Zona d’Activitats Complementàries (ZAC) 56

MERCATS I ZAC


Un Mercat en creixement

mercat central de fruites I hortalisses

disminueix la demanda dels productes exòtics

Durant el 2009, s’han comercialitzat 1.123.690 tones de productes al Mercat Central de Fruites i Hortalisses. Això representa un lleuger increment del nombre de tones de l’1,7% respecte a l’any anterior. Aquesta dada confirma la fortalesa d’un Mercat que, malgrat l’impacte de la crisi econòmica viscuda durant aquest any, ha mantingut la línia de creixement dels darrers exercicis.

incrementa la demanda dels productes de temporada

TOTAL MERCAT Evolució del nombre de tones comercialitzades (2005-2009)

1.200.000

El 2009 ha estat un any estable quant a la comercialització

1.000.000

del Mercat Central de Fruites i Hortalisses, tot i els efectes

800.000

derivats de la crisi econòmica. D’altra banda, els empresaris

600.000

hortofructícoles i la direcció de Mercabarna han celebrat durant

400.000

l’any l’aniversari de dues iniciatives de gran importància

200.000

per al sector: els 20 anys del canvi d’horari de nocturn a

0

diürn del Mercat i els 10 de la campanya «5 al dia».

No obstant això, la situació econòmica sí que s’ha deixat notar en la cotització mitjana del Mercat, que ha disminuït un 3,3% en relació amb el 2008. El preu mitjà ha estat de 0,83 €/kg. Durant aquest any, les cotitzacions dels productes s’han ajustat al màxim i, a més, el consumidor ha demanat més productes de temporada, generalment més econòmics, i ha defugit de la compra de productes de preu més elevat, com els exòtics i els de contraestació.

1.066.955

1.085.609

1.097.832

1.104.326

1.123.690

540.157

532.053

541.977

544.376

559.921

549.095

551.197

553.386

557.801

523.151

Tones Tones fruites

2005

2006 Tones hortalisses

2007

2008

2009

1,7% d’increment del tonatge respecte al 2008

Mercat Central de Fruites i Hortalisses 28•29


Es comercialitzen més fruites El volum de vendes de les fruites ha augmentat un 2,8% en comparació a l’exercici anterior. En total, al Mercat s’han comercialitzat 559.921 tones d’aquests productes. En canvi, el preu mitjà ha experimentat un descens significatiu del 4,2% respecte al 2008 i s’ha situat en l’1,07 €/kg.

Les fruites que més han incrementat la seva comercialització

+37%

+71%

Cirera

Codony

curiositats

Dàtil

Cirera

PomA

La seva comercialització

La gran campanya de cire-

La gran oferta d’aquest pro-

creix any rere any grà-

res, tant nacional com de

ducte ha fet incrementar les

cies, sobretot, a l’augment

contraestació (procedents

vendes de totes les varietats

de la població immi-

de Xile i l’Argentina), sumada

de pomes entre el 10% i el

grant, gran consumidora

a un descens dels preus del

30% i ha provocat una dismi-

d’aquest producte. El 2009

21% expliquen l’augment

nució dels preus d’entre el

se n’han venut 741.000 kg.

d’enguany de la comercialit-

10% i el 20%.

zació d’aquest producte.

Síndria sense grana

CastanyA

Des de la seva irrupció al

Caqui

Important increment de la

Mercat, aquesta varietat

Se’n reactiven les vendes

comercialització d’aquest

de pell negra i sense llavors

gràcies a la introducció de

producte com a conseqüèn-

s’ha consolidat com un

noves varietats d’aquesta

cia del preu assequible

producte molt apreciat

fruita, com per exemple la

i de l’allargament de la cam-

pels consumidors.

persimó, de polpa més dura,

panya comercial que, durant

la qual cosa en fa més

aquesta tardor, s’ha estès

còmode el consum.

també el mes de novembre.

+63%

+115%

Caqui

Castanya

+95%

+43%

Estabilitat en la venda d’hortalisses

Carbassa

Calçot

Faves i pèsols

Any rere any, els consumidors

Tot i els preus elevats que ha

Es reactiva el consum

aposten cada cop més per

registrat aquest producte, la

d’aquests productes frescos

aquesta hortalissa, que està

comercialització del calçot

que, fins ara, havien perdut

«de moda» al Mercat per-

segueix augmentant. Això

quota de mercat en favor

què té un preu assequible.

s’explica per la gran presèn-

dels congelats. Els preus com-

cia d’aquest producte en

petitius d’aquestes hortalisses

el sector de la restauració

han afavorit aquest aug-

i l’increment de les sortides

ment de la comercialització.

Al llarg del 2009, s’han comercialitzat 557.801 tones d’hortalisses al Mercat. Aquesta xifra és molt similar a la de l’any anterior i només representa un lleu increment del 0,8%. Pel que fa al preu mitjà, aquest ha disminuït un 2,9% respecte al 2008, assolint una cotització de 0,56 €/kg.

amb familiars i amics relacionades amb el seu consum.

Espàrrec verd S’imposa el consum d’aquesta varietat, més

Les hortalisses que més han incrementat la seva comercialització

fàcil de cuinar, per sobre de l’espàrrec blanc.

+27%

Dàtil

Síndria sense grana

curiositats

+21%

Espàrrec verd

+37%

+47%

Pèsols

Carbassa

+11,5%

Pebrot vermell

Faves

+17%

Enciam iceberg

Mercat Central de Fruites i Hortalisses 30•31


Orígens dels productes del Mercat El 63,4% dels productes comercialitzats al Mercat durant aquest any han estat d’origen nacional i el 36,6% restant procedien de la resta del món.

principals orígens producte nacional

principals orígens producte d’importació

El producte nacional ha suposat 713.543 tones i els orígens principals han estat:

El producte d’importació ha suposat 410.349 tones i els proveïdors principals del Mercat han estat:

Almeria 18,1% (129.224 tones)

França 34% (139.807 tones)

Barcelona 14,1% (101.132 tones)

Bèlgica 10,6% (43.800 tones)

València 14% (100.456 tones)

Brasil 7% (29.031 tones)

Múrcia 10,2% (73.039 tones)

Costa Rica 6,6% (27.058 tones)

Lleida 7,7% (55.060 tones)

Sud-àfrica 5,1% (20.877 tones)

Castelló 6,1% (43.824 tones)

Xile 4,6% (19.192 tones)

Tenerife 5,3% (38.205 tones)

Itàlia 4% (16.222 tones)

% respecte al total de tones de producte nacional

% respecte al total de tones de producte d’importació

Orígens principals dels productes més comercialitzats al Mercat

Enciam iceberg 24.836 tones Almeria (10.691 tones) Múrcia (9.950 tones)

Ceba 31.270 tones València (11.534 tones) Lleida (8.095 tones)

Plàtan 77.630 tones Tenerife (39.218 tones) Altres Amèrica (38.412 tones)

Meló 46.850 tones Brasil (14.321 tones) Múrcia (7.380 tones) Almeria (5.226 tones)

63,4% DEL PRODUCTE COMERCIALITZAT ÉS D’ORIGEN NACIONAL (713.543 T)

36,6%

DEL PRODUCTE COMERCIALITZAT ÉS D’IMPORTACIÓ (410.349 T)

Patata blanca 159.088 tones França (102.922 tones) Barcelona (23.621 tones)

Tomàquet madur 70.210 tones Almeria (35.738 tones) Múrcia (11.995 tones)

Poma 61.108 tones Lleida (17.383 tones) França (15.903 tones) Girona (9.387 tones)

Taronja 73.555 tones Com. Valenciana (54.576 tones) Sud-àfrica (8.439 tones)

Mercat Central de Fruites i Hortalisses 32•33


Un fet clau per a la modernització del sector

Aquest any s’ha commemorat el 20è aniversari del canvi d’horari, de nocturn a diürn, del Mercat Central de Fruites i Hortalisses.

10 anys educant els consumidors del futur

La concentració empresarial al Mercat

Un total de 5.549 alumnes de 4t de primària d’escoles de Catalunya han participat durant el curs 2008-2009 en la campanya «5 al dia». Però això no ha estat l’únic que ha passat a «5 al dia» durant aquest any.

Fa vint anys, hi havia 290 empreses, entre majoristes i cooperatives agràries, operant dins del Mercat Central de Fruites i Hortalisses. Actualment, n’hi ha 166. Però, per què s’ha produït aquesta reducció en el nombre d’operadors?

I és que el 2009 aquesta campanya, que impulsen Mercabarna i l’AGEM, ha complert deu anys d’existència. En aquesta dècada, prop d’uns 40.000 infants han passat per les instal·lacions de Mercabarna per conèixer el món de les fruites i les hortalisses. Per commemorar aquest aniversari, Mercabarna i l’AGEM van organitzar una gran festa lúdica dedicada a les fruites i hortalisses en què van participar més de 2.000 persones.

Una iniciativa, promoguda per Mercabarna i l’Associació Gremial d’Empresaris Majoristes de Fruites i Hortalisses de Barcelona i Província (AGEM), que va ser clau per a la modernització del sector hortofructícola, ja que va afavorir el relleu generacional dins de les empreses i va potenciar la captació dels nous compradors de la gran distribució i la restauració. Per commemorar aquella fita, Mercabarna i l’AGEM van organitzar el mes de març la jornada «El futur en la comercialització i la distribució de fruites i hortalisses i l’evolució de Mercabarna», durant la qual representants dels diversos canals de comercialització que conflueixen a Mercabarna van debatre sobre l’evolució i els grans reptes de futur del sector.

En el cas de les empreses majoristes –que han passat de 267 a 155– s’explica pel procés de concentració empresarial que s’ha anat produint al llarg d’aquests anys, un fenomen molt lligat a l’evolució dels mateixos clients dels majoristes. Al detallista de comerç tradicional (fa dues dècades, comprador majoritari del Mercat) s’han anat incorporant altres perfils de compradors amb més capacitat de compra (la gran distribució, les cadenes de fruiteries modernes, les empreses que proveeixen el sector de la restauració, etc.) que demanen proveïdors més grans. Per la seva banda, el nombre de cooperatives al Mercat també ha disminuït en aquests anys (de 23 a 11), principalment per la progressiva desaparició dels terrenys dedicats a la producció agrícola en favor del desenvolupament urbanístic, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona.

40.000 INFANTS HAN PASSAT PER MERCABARNA EN UNA DÈCADA

2.000

PERSONES VAN PARTICIPAR en LA FESTA DE «5 AL DIA»

experiència

divulgació

Col·laborar per aglutinar esforços i coneixements informació

Observatori Agroalimentari de Preus

Fundació del Món Rural

Mercabarna forma part de l’Observatori Agroalimentari de Preus de Catalunya. Aquest òrgan, depenent de la Generalitat de Catalunya i integrat per institucions i entitats vinculades al sector agroalimentari, té com a objectiu aportar la màxima transparència informativa sobre la formació dels preus dels aliments i afavorir el diàleg entre els diferents agents de la cadena.

Mercabarna col·labora amb la Fundació del Món Rural, integrant-se dins del col·lectiu Saó, un grup de reflexió que pretén fomentar el debat i la divulgació sobre el món rural i el sector agroalimentari. Mercabarna aporta a aquest grup els seus coneixements i la seva experiència en el camp del comerç i la distribució majorista de producte fresc amb l’objectiu d’enriquir les activitats i els debats relacionats amb el desenvolupament de l’agricultura catalana. Mercat Central de Fruites i Hortalisses 34•35


El Mercat augmenta les vendes El Mercat Central del Peix ha comercialitzat 84.245 tones de peix i marisc, fresc i congelat, al llarg del 2009, el que suposa un increment de les vendes del 3,8% amb relació al 2008. Després de quatre anys experimentant una disminució progressiva de les vendes, el 2009 el Mercat ha trencat aquesta tendència a la baixa, gràcies a la bona oferta de productes que hi ha hagut durant tot l’any. Aquest increment de l’oferta s’ha concentrat especialment en dues famílies de productes:

mercat central deL Peix

• Les espècies de cultiu, que cada any augmenten la comercialització, sobretot productes com el musclo, el salmó, la cloïssa, l’orada i el llobarro. •E  ls transformats (preparats, elaborats i semiconserves), uns productes que han tingut una gran acceptació entre els consumidors pels preus assequibles i per la comoditat a l’hora de cuinar-los.

El preu mitjà disminueix L’impacte de la crisi econòmica al Mercat s’ha traduït en una important disminució del preu mitjà, ja que s’han ajustat al màxim els preus dels productes. En concret, aquest descens ha estat del 9,5% respecte a l’exercici anterior. La cotització mitjana del Mercat s’ha situat en 5,68 €/kg, la mateixa que es va assolir el 2003.

9,5%

TOTAL MERCAT Evolució del nombre de tones i preus (2005-2009)

90.000

89.403

84.952

82.018

81.168

84.245

7,00

75.000

6,50

El volum de vendes del Mercat Central del Peix ha augmentat

60.000

6,00

aquest 2009. En canvi, la crisi econòmica s’ha fet notar en els preus,

45.000

5,50

que han experimentat un descens generalitzat. D’altra banda,

30.000

5,00

el Gremi de Majoristes ha seguit impulsant les accions incloses dins

15.000

4,50

la taula de Mercat Proactiu, una iniciativa que té com a projecte

0

destacat la posada en marxa del Centre Interactiu del Peix (CIP).

0

Tones Tones

2005

2006

2007

2008

2009

de disminució del preu mitjà respecte Al 2008

Euros

5,68

euros/kg preu mitjà del mercat

3,8%

d’increment de les vendes respecte al 2008

Preu mitjà (euros/kg) Mercat Central del Peix 36•37


Comercialització del fresc i el congelat El 85% dels productes que s’han comercialitzat al Mercat són frescos i la resta, el 15%, són congelats. FRESC

CONGELAT

L’augment global de vendes al Mercat s’ha concentrat, sobretot, en els productes frescos. En total, entre peix, marisc i altres productes (cefalòpodes, semiconserves, elaborats i preparats), s’han comercialitzat 71.703 tones de productes frescos, el que suposa un 4,8% més en relació amb el 2008.

En el cas dels congelats, el volum de comercialització s’ha mantingut pràcticament igual al del 2008, amb un lleu descens de l’1,2%. En total, se n’han venut 12.330 tones.

Respecte als preus, han disminuït un 7,1% en relació amb l’any passat. Aquest descens s’ha notat especialment en el marisc, que en conjunt ha estat un 14% més econòmic que el 2008.

En canvi, el preu mitjà d’aquests productes ha disminuït de forma considerable, un 18,7%. Com en el cas dels frescos, la baixada de preu s’ha focalitzat principalment en el marisc (-24,5%).

COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES FRESCOS

COMERCIALITZACIÓ DELS PRODUCTES CONGELATS

PEIX

PEIX

44.715

tones

MARISC

18.694

tones

MARISC tones

altres

8.294

2.652 4.210

tones

CEFALÒPODES tones

TOTAL PRODUCTE FRESC

71.703

tones

4.121

Orígens dels productes frescos del Mercat El 56,4% dels productes frescos que s’han comercialitzat el 2009 al Mercat són d’origen nacional, mentre que el 43,6% són d’importació. Això indica més presència de peix i marisc autòcton al Mercat durant aquest any, ja que el 2008 el 51% de les espècies comercialitzades procedien d’Espanya.

ELABORATS

Salmó

Cloïssa cultiu

12.330

El producte nacional ha suposat 40.428 tones i els orígens principals han estat:

El producte d’importació ha suposat 31.275 tones i els proveïdors principals del Mercat han estat:

Galícia 19,9% del peix 49,1% del marisc

EUROPA França 12,9% del peix 10% del marisc

Catalunya 13,7% del peix 9,9% del marisc

Irlanda 3,6% del peix Itàlia 2,9% del peix 20,3% del marisc

Comunitat Valenciana 6% del peix 0,4% del marisc

tones

TOTAL PRODUCTE congelat

els frescos que més han augmentat la comercialització

principals orígens producte fresc d’importació

Cornisa Cantàbrica 8,7% del peix 0,1% del marisc

tones

1.347

principals orígens producte fresc nacional

Gran Bretanya 4,3% del marisc

tones Andalusia 0,4% marisc

+16,7%

PAÏSOS TERCERS

% respecte al total de tones de peix o marisc fresc nacional

+19%

Sud-àfrica 4,9% del peix Namíbia 1,1% del peix Canadà 2,1% del marisc Estats Units 0,7% del marisc

Calamar

+31,9%

56,4%

% respecte al total de tones de peix o marisc fresc d’importació

del peix i marisc fresc és d’origen nacional

43,6% del peix i marisc fresc és d’importació Musclo

+8,8%

Bruixa

+32,1%

Mercat Central del Peix 38•39


Els productes frescos del Mercat que més han incrementat i disminuït el preu

+21,6%

Ostra

+15,8%

Congre

+19,2%

Rossellona

+17,5%

Sèpia

4

Nous serveis per als usuaris

Vetllant per la seguretat alimentària

Durant aquest any, ha entrat en funcionament un nou magatzem per a la conservació de gel. Aquesta cambra, que té una capacitat de 125 m3 i pot arribar a emmagatzemar fins a 1.800 sacs de gel, permet flexibilitzar els estocs procedents de les fàbriques de gel del Gremi de Majoristes.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona, amb la col·laboració de Mercabarna, ha dut a terme una campanya informativa adreçada als compradors del Mercat. L’objectiu d’aquesta acció ha estat recordar les bones pràctiques de conservació, higiene i manipulació en el transport d’aquests productes que, per la seva naturalesa, requereixen un tractament molt acurat.

D’altra banda, a finals d’any s’ha habilitat un nou espai, situat al costat d’un magatzem del Gremi de Majoristes del Peix, Etiquetatge i traçabilitat per descarregar el peix de Etiquetaje y trazabilidad segona hora, és a dir, el producte procedent dels camions Cal complir les normes d’higiene que arriben un cop ja ha establertes per la comennormativa sanitària. No respectar-les va en perjudici del producte. Va en perjudici çat la venda o d’aquells que node tots. Es preciso cumplir lasel normas han acabat la descàrrega en de higiene establecidas por la normativa sanitaria. temps previst per a aquesta No respetarlas va en del producto. tasca i que, per tant,Vaperjuicio no poden en perjuicio de todos. usar els llocs de descàrrega del Mercat perquè estan ocupats pels detallistes. La nova zona de descàrrega, de 1.100 m2, permet als usuaris disposar d’un espai més ampli i més ben condicionat per dur a terme aquesta tasca. Exigiu l’etiqueta en tots els productes que compreu Exija la etiqueta en todos los productos que compre

+29,4%

+21%

Castanyola

Calamarsó

Bones pràctiques d’higiene en el transport dels productes de la pesca Buenas prácticas de higiene en el transporte de los productos de la pesca !

s sempre Protegiu-no ¡Protéjanos siempre! En benefici dels vostres clients i de la salut de tots En beneficio de sus clientes y de la salud de todos

Amb la col·laboració de: Con la colaboración de:

Gremi de ConsiGnataris majoristes de Peix i marisC FresC i ConGelat de BarCelona i ProvínCia

-35,5%

-52,7%

Cloïssa de cultiu

-69,5%

Porteu els documents de compra del peix durant el transport Durante el transporte lleve junto con el pescado los documentos de compra

Corball de cultiu

Peu de cabra / Percebre

-42%

Lluerna

-69,5%

Peu de cabra (Percebe)

Mercat Central del Peix 40•41


Objectiu Apropar el món dels

productes pesquers al públic en general i, molt especialment, als escolars de primària, per afavorir uns hàbits alimentaris saludables.

L’espai Aquest centre està pensat com un espai museogràfic on s’experimentarà amb el món del peix i es recorreran els diferents escenaris que segueix el peix des de la seva extracció fins a les llars o els restaurants.

Ubicació i calendari

Un projecte per promoure el consum de peix El 2009 s’han posat les bases per a la posada en marxa del futur Centre Interactiu del Peix (CIP), una iniciativa del Gremi de Consignataris Majoristes de Peix i Marisc, Fresc i Congelat, de Barcelona i Província (GMP) amb la col·laboració de Mercabarna i el suport d’altres institucions i entitats.

El Centre Interactiu del Peix estarà ubicat dins del Mercat Central del Peix de Mercabarna i es posarà en marxa la tardor del 2010.


Vendes a Mercabarna-flor Durant el 2009, Mercabarna-flor ha comercialitzat 14.025.159 unitats de flor, planta i complements. Aquesta xifra indica que el volum de vendes s’ha mantingut, amb un lleuger descens de l’1,4%, respecte al 2008, any en el qual la comercialització havia disminuït a causa de l’inici de la crisis econòmica, que va coincidir amb el canvi d’ubicació del Mercat. El preu mitjà del Mercat s’ha abaixat un 5,06% respecte a l’any passat i s’ha situat en 0,75 €/unitat.

11.509.832 unitats DE FLOR

1.391.224 unitats DE PLANTA

850.002 unitats DE COMPLEMENTS

249.012 unitats DE VERDS

Flor

S’han venut 11.509.832 unitats de flor al llarg del 2009, un 2,1% menys que el 2008. Planta

En total, s’han comercialitzat 1.391.224 unitats de planta. Això suposa un increment del 9,6% en relació amb l’exercici anterior. Complements

Aquest 2009, el volum de comercialització de complements ha estat de 850.002 unitats, el que representa una disminució del 5,7% respecte al 2008.

MErcabarnaflor Aquest any, la comercialització a Mercabarna-flor s’ha mantingut respecte a l’any anterior, malgrat les dificultats que han patit les empreses a causa de la crisi econòmica. A més, Mercabarna-flor ha tornat a ser aquest any una font d’inspiració per als floristes, amb la celebració de cinc demostracions d’art floral pensades per fidelitzar els clients i atraure nous compradors.

Verds

En aquest cas, se n’han venut 249.012 unitats, una xifra el 8,7% inferior en comparació amb l’any anterior.

14.025.159 unitats DE FLOR, planta i complements comercialitzats

5,06% de disminució del preu mitjà respecte a l’any passat

Mercabarna-flor 44•45


Els productes de Mercabarna-flor més comercialitzats

Lilium

flors més comercialitzades durant el 2009

553.770

Rosa

unitats

3.872.020 unitats

Crisantem

851.400

Unitats de PRODUCTES més comercialitzats durant el 2009 Flor Rosa 3.872.020 Clavell 1.534.280 Crisantem 851.400 Clavell mini 669.380 Lilium 553.770 Gerbera 449.410 Alstroemeria 431.830

Planta Ponsètia 167.467 Plantes aromàtiques 152.757 Gerani 91.522 Petúnia 82.339 Ciclamen 82.065 Begònia 55.577 Kalanchoe 51.931 Pensament 36.183 Altres 112.664

Verds Eucaliptus 41.298 Falguera de cuir (leather) 38.101 Arboç 18.318 Hortènsia 13.350 Fulla d’aspidistra 10.652 Fulla d’aràlia 10.400 Asparragus plumosos 10.200 Boix 8.966 Altres verds 26.369

unitats

Clavell mini

669.380 unitats

Alstroemeria Clavell

1.534.280

431.830 unitats

unitats

Gerbera

449.410 unitats

Mercabarna-flor 46•47


Orígens dels productes de Mercabarna-flor S’incrementen les flors procedents d’Holanda i Colòmbia Barcelona (el Maresme) continua

sent el principal subministrador de flor del Mercat (el 49% provenen d’aquest origen), però any rere any perd quota de mercat en favor d’Holanda, d’on procedeixen ja el 26% d’aquests productes, i de Colòmbia, amb el 19,1%. En quart lloc, se situa l’Equador (3,8%).

Origen dels productes de Mercabarna-flor % Respecte al total d’unitats de flor, Planta o verds comercialitzats al mercat

Holanda

26% Flor

Barcelona, proveïdor principal de planta

27,3% Planta

Durant el 2009, Barcelona (el Maresme) ha tornat a ser el principal origen (70,6%) de les plantes d’exterior que es venen al Mercat. S’ha de destacar l’augment de la planta procedent d’Holanda, que ja suposa el 27,3% d’aquests productes.

18,8%

Costa Rica

10%

Verds

Girona

17,5%

Verds

Verds

Els verds procedents de Catalunya creixen Entre Barcelona i Girona

aporten el 58,5% dels verds que es comercialitzen al Mercat. Aquest any, Holanda ha perdut pes, tot i que és el segon proveïdor d’aquest producte amb el 18,8%.

Colòmbia

19,1%

Barcelona

Flor

49% Flor

70,6% Planta

41% Verds

Equador

3,8% Flor

Principals productes dels orígens més importants del mercat Flor

56,1% dels productes del mercat són d’origen nacional

43,8%

Barcelona • Rosa • Clavell mini • Lilium HOLANDA • Rosa • Crisantem • Rosa vermella CoLòmbia • Clavell • Rosa • Clavell mini

Plantes BARCELONA • Ponsètia • Gerani • Petúnia HOLANDA • Kalanchoe • Orquídia • Crisantem

Verds BARCELONA • Arboç • Eucaliptus • Asparragus plumosos HOLANDA • Falguera de cuir (Leather) • Falguera d’os (Beargrass) • Falguera d’arbre (Tree-Fe) GIRONA • Eucaliptus • Molsa • Boix

dels productes del mercat són d’importació

Mercabarna-flor 48•49


tendències

Noves tendències: Mercademostracions

El Mercat desperta interès

creativitat

Més de 2.000 floristes van assistir a la 26a edició de les Mercademostracions que, aquest any, han tingut com a tema central apropar la flor i la planta als ciutadans a través de la creació de treballs florals originals i econòmics. Les deu escoles principals d’art floral d’Espanya es van encarregar d’elaborar fins a 300 propostes florals plenes de creativitat i a preus assequibles.

Treballant per al futur amb demostracions i cursos per a professionals

Noves idees per als professionals

Cursos per als professionals de la producció

Al llarg de tot l’any, Mercabarnaflor conjuntament amb l’Associació d’Empresaris Majoristes (AEM) han dut a terme tot un seguit de demostracions florals temàtiques, amb l’objectiu d’oferir idees als clients i ajudar-los, així, a incrementar les vendes de cara a les grans cites comercials del sector. Prop d’un miler de floristes han participat en alguna d’aquestes jornades professionals.

Mercabarna-flor, conjuntament amb el Gremi de Jardineria de Catalunya i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat, ha organitzat durant el 2009 dos cursos d’Aplicador de fitosanitaris. Aquests cursos s’han adreçat a professionals de la producció de flors i plantes que treballen en l’aplicació de plaguicides i desinfectants i volen obtenir el carnet d’aplicador de tractaments DDD (desinfecció, desinsectació i desratització).

2.000 assistents a les mercademostracions

formació

300

Des de la seva inauguració el nou Mercabarna-flor ha despertat la curiositat d’entitats ciutadanes i centres educatius, que han volgut conèixer les instal· lacions i l’activitat que es desenvolupa en aquest Mercat.

Un edifici emblemàtic L’estètica innovadora de Mercabarna-flor, allunyada de la imatge tradicional de mercat, ha fet que aquest edifici es converteixi en un referent de l’arquitectura moderna. Prova d’això és que les principals revistes i portals d’arquitectura i disseny d’arreu del món han publicat durant aquest any diversos articles en què s’explicava les característiques de Mercabarnaflor. Fins i tot la prestigiosa revista holandesa d’arquitectura New European Arquitecture ha seleccionat aquest Mercat com un dels vint millors projectes d’arquitectura del 2009.

En aquest sentit, al llarg de l’any, 523 persones, entre alumnes d’escoles i membres d’entitats culturals i socials, han visitat Mercabarna-flor i han participat en tallers florals per conèixer més a fons les particularitats de les plantes i les flors de temporada. De la mateixa manera, la singularitat arquitectònica de Mercabarna-flor ha fet que professionals del món audiovisual i publicitari escullin aquest Mercat com a escenari per promocionar productes, fer sessions de fotos o, fins i tot, rodar escenes d’una pel·lícula.

noves propostes florals

Mercabarna-flor 50•51


Volum de sacrificis a l’Escorxador

Vaquí Durant el 2009, s’han sacrificat 21.095 tones (87.398 caps) de vedella, el que representa un descens del 18% en relació amb el 2008. Com ja s’ha comentat anteriorment, l’actual conjuntura econòmica ha provocat una disminució en el consum d’aquesta carn i, per tant, dels sacrificis de vaquí a l’Escorxador. A això s’ha de sumar que en alguns moments de l’any també hi ha hagut una certa escassetat d’animals. Pel que fa al preu mitjà de la vedella, aquest s’ha mantingut bastant similar al del 2008, situant-se en 3,09 €/kg. Com a fet diferencial respecte a l’exercici anterior, durant el 2009 la tendència al llarg de l’any ha estat d’intentar disminuir els preus per incentivar les vendes.

Oví i cabrit

sector carni i escorxador

L’Escorxador de Mercabarna ha sacrificat 26.725 tones de carn el 2009, un 15% menys respecte a l’any anterior. Aquesta disminució dels sacrificis s’explica pel descens de la demanda de carn al llarg d’aquest any. I és que a causa de la crisi econòmica, el consum de carn a Espanya, sobretot de boví i oví, ha baixat, tant a les llars com a la restauració. El consumidor final ha substituït la compra d’aquestes espècies per la d’altres productes carnis més econòmics.

24.000

18.000

12.000

de sacrificis a causa de la conjuntura econòmica. No obstant això,

0

moderns tant en l’àmbit estatal com europeu.

31.300 26.725

6.000

instal·lació perquè continuï sent un dels escorxadors més

32.489

30.000

L’Escorxador de Mercabarna ha disminuït el 2009 el volum s’han fet millores en algunes infraestructures d’aquesta

En aquest cas, l’eliminació de les restriccions sanitàries causades per la malaltia de la llengua blava ha permès l’obertura de fronteres i l’oferta massiva d’aquests animals.

36.000 31.461

Durant el 2009, el preu mitjà d’aquest producte ha estat de 7,36 /kg, el que suposa un augment del 5,4% respecte a la cotització mitjana del 2008. Amb relació al cabrit, aquest any s’ha produït un augment espectacular dels sacrificis. En total, s’han sacrificat 219 tones (48.380 caps), assolint un increment del 357% respecte al 2008.

TOTAL MERCAT Evolució dels sacrificis (2005-2009)

32.533

El volum de sacrificis de xai ha estat força semblant al de l’any anterior, amb un lleuger increment de l’1,3%. En total, s’han sacrificat 4.527 tones (327.953 caps).

Tones

2005

Tones sacrificades

2006

2007

2008

2009

Equí L’Escorxador de Mercabarna ha sacrificat 769 tones (3.143 caps) de cavall, el que suposa un 8% menys en relació amb el 2008. Sector Carni i Escorxador 52•53


tones sacrificades per Línies de matança de l’escorxador

Un Escorxador més modern

Cabrit

219

Increment del sacrifici halal El sacrifici halal s’incrementa any rere any a l’Escorxador de Mercabarna. En total, un 51% de la vedella i un 33% del xai que se sacrifica en aquesta instal· lació ja es fa seguint aquest ritual. Al llarg del 2009 s’han sacrificat 10.843 tones de vaquí i 1.701 de xai.

tones sacrificades

Boví

21.095

tones sacrificades

Nova línia de vaquí

Mercabarna ha estudiat aquest any dur a terme la remodelació de la línia de vaquí de l’Escorxador. Aquesta intervenció permetria augmentar la capacitat de sacrifici de la línia i adaptar-la a les darreres normatives higienicosanitàries.

Aquest augment s’explica, d’una banda, per la confiança que desperta l’Escorxador de Mercabarna entre el col·lectiu musulmà a l’hora de fer els sacrificis dels animals segons els preceptes que estableix la religió islàmica, ja que aquesta instal·lació disposa de la certificació de l’Institut Halal. De l’altra, per la creixent demanda d’aquests productes per part d’altres països europeus, especialment del mercat francès.

Noves infraestructures

Durant el 2009, l’Escorxador ha incorporat dues infraestructures noves. D’una banda, ha començat a funcionar la nova estació transformadora d’energia, que permet dotar de més potència elèctrica aquesta instal·lació. De l’altra, s’ha instal·lat a la zona de càrrega i descàrrega de l’Escorxador una nova estació homologada de neteja i desinfecció per complir les darreres normatives en l’àmbit de la neteja dels camions que transporten el bestiar.

327.953

caps sacrificats d’oví

87.398 caps sacrificats de Boví

48.380

Equí

769

tones sacrificades

caps sacrificats de cabrit Oví

4.527

tones sacrificades

3.143 caps sacrificats d’equí

Sector Carni i Escorxador 54•55


Sector de fruites i hortalisses

zona d’activitats complementàries (zac) En general, el 2009 s’ha produït un descens moderat de l’activitat de les empreses ubicades a la Zona d’Activitats Complementàries, una disminució que s’ha fet notar sobretot en les empreses que proveeixen el sector de la restauració, més afectat per la crisi.

En general, les empreses hortofructícoles ubicades a la ZAC han mantingut, amb una certa tendència a la baixa, el volum d’activitat durant el 2009. Un dels sectors que més ha notat els efectes de la crisi econòmica ha estat el de les empreses que es dediquen a proveir el sector Horeco (hoteleria, restauració i col·lectivitats). La situació econòmica ha comportat un canvi d’hàbits entre els consumidors, que han optat per menjar menys fora de casa.

maduració de plàtans

Les companyies dedicades a la maduració de plàtans han patit un descens en el volum d’activitat del 7% en relació amb l’any passat. En total, durant aquest exercici, han distribuït 73.703 tones d’aquest producte. manipulació de patates

Per la seva banda, les firmes de manipulació de patates han distribuït, al llarg del 2009, 159.867 tones de patates, el que suposa un 11% menys respecte a l’any anterior.

MADURACIÓ DE PLÀTANS Tones distribuïdes (2005-2009) 79.178

80.000

50.000

74.528

74.414

2006

2007

73.703

68.570

20.000

9.000

6.000

3.000

0 Tones

2005

2008

2009

MANIPULACIÓ DE PATATES Tones distribuïdes (2005-2009) 182.875

176.589

180.000

180.790 159.867

156.872 150.000

120.000

90.000

60.000

30.000

0 Tones

2005

2006

2007

2008

2009

73.703

tones de plàtans distribuïdes des de la zac

159.867

tones de patates distribuïdes des de la zac

Com a fet remarcable destaca l’acord amb el Consorci de la Zona Franca, que permetrà gestionar millor l’espai disponible

per a activitats alimentàries en aquesta àrea.

Zona d’Activitats Complementàries (ZAC) 56•57


LA DISTRIBUCIó a la zac

Les empreses de distribució amb central de compra a Mercabarna, les companyies que proveeixen el sector de la restauració i les cadenes de fruiteries especialitzades han incrementat el volum global de compra. A més, aquestes firmes segueixen tenint el Mercat Central de Fruites i Hortalisses com a principal proveïdor, ja que és on realitzen el 80% de les seves compres, mentre que el 20% restant les fan en origen. Aquestes empreses han adquirit 174.707 tones de fruita a Mercabarna, un 7% més respecte a l’any anterior. En el cas de les hortalisses, el volum de compra d’aquestes firmes al Mercat Central de Fruites i Hortalisses ha disminuït un 2%. En total, han adquirit 125.232 tones d’aquests productes.

VOLUM DE FRUITES I HORTALISSES ADQUIRIDES PER LES CADENES DE DISTRIBUCIÓ DETALLISTA I ELS PROVEÏDORS DE LA RESTAURACIÓ UBICATS A MERCABARNA (2005-2009)

VOLUM DE FRUITES 174.707

180.000

163.038 142.781

150.000

120.000

90.000

60.000 30.373

30.683

28.535

27.388

38.823

0 Tones

2005

2006

2007

2008

Nous serveis

Novacions d’empreses

Les empreses del sector del peix ubicades a la Zona d’Activitats Complementàries (ZAC) han mantingut el moviment de mercaderies en relació amb l’exercici anterior.

Durant aquest 2009, s’han instal·lat a la zona comercial de Mercabarna noves empreses que donen servei als usuaris: una floristeria, una oficina d’atenció personalitzada a les empreses que tenen com a operador de telefonia Orange, una ferreteria, una botiga d’equipament laboral i una empresa d’assegurances.

Durant aquest any, sis firmes de la ZAC i deu locals de l’àrea comercial de Mercabarna han signat els contractes de novació de les seves concessions, cosa que els permet seguir desenvolupant la seva activitat a Mercabarna més enllà del 2017, any en què expiraven els seus contractes de permanència a la Unitat Alimentària.

Les empreses frigorífiques de Mercabarna han tingut un volum d’activitat similar al que es va registrar l’any anterior. En total, han distribuït 94.968 tones, un 5% més respecte al 2008.

148.025

131.733

30.000

Sector del peix

2009

94.968

tones distribuïdes PER LES EMPRESES FRIGORÍFIQUES

+5%

d’increment RESPECTE AL 2008 VOLUM D’HORTALISSES 180.000

150.000 131.669 120.000

121.626

121.661

128.789

125.232

90.000

60.000

30.000

24.297

27.521

24.644

24.949

31.413

0 Tones

2005

2006

Tones adquirides a Mercabarna

2007

2008

2009

Tones adquirides directament al productor

174.707

tones de fruites adquirides a mercabarna

125.232

tones d’hortalisses adquirides a mercabarna

Zona d’Activitats Complementàries (ZAC) 58•59


Objectiu L’acord preveu promoure en aquesta àrea de Barcelona un pol alimentari de fort component innovador i de valor tecnològic afegit. Aquest pol alimentari, que té com a eix central Mercabarna, es complementarà amb les 44 hectàrees contigües al recinte de Mercabarna que conformen el 22AL i una part de la plataforma BZI (ubicada als terrenys que ocupava la SEAT).

Compromís A més, les dues institucions es van comprometre a cooperar en l’intercanvi d’informació, l’impuls de les noves tecnologies, la implantació d’activitats innovadores, així com a col·laborar en temes de formació i mobilitat.

Treball en equip Per tirar endavant aquest acord, s’ha creat una comissió de treball, integrada per la direcció de Mercabarna i la del Consorci, que, al llarg del darrer trimestre del 2009, s’ha reunit tres vegades amb l’objectiu d’intercanviar informació comercial i coordinar futures actuacions conjuntes.

Un pol alimentari capdavanter al món Mercabarna i el Consorci de la Zona Franca van acordar el mes de juliol col·laborar per potenciar el sector alimentari en aquesta àrea de Barcelona.


ggs