Page 1


EDITORIAL

2

Guanya el ‘sí’, els Països Catalans hi perden Edita

Casal Independentista de Sants Jaume Compte C/ Premià, 31, baixos 08028 Sants Dipòsit legal B-71770-91

www.llibertat.com/jcompte

L’Insurgent no es fa responsable, necessàriament, del contingut dels articles que hi apareixen, i la seva opinió es veurà reflectida en l’editorial.

Sumari 2 EDITORIAL 3 CASA NOSTRA 4-7 EL BARRI OPINA 8 BARRI

Ja hi estem acostumats, ja vam per dre el 1707, i el 1714, la guerra del ’36 i l’oportunitat del ’79. I aquesta serà no més una més de l es efemèrides en què la història deixarà els Països Catalans al costat dels perdedors de la batalla. Però no ho dubteu, seguirem plantant cara.

colonial i perpetua les desigualtats socials.

És per això que des del Casal, al Casal, al carrer i des d’on faci falta continuarem treballant per acon seguir avançar políticament cap a un escenari en què l’únic referèndum que ens haguem de plantejar sigui el Això sí, si d’una derrota com la de del lliure i democràtic dret a l’au l’onze de setembre de 1714 en fem todeterminació, sense sentir el diada nacional, d’aquesta derr ota soroll de sabres al darrere l’orella també n’hem de fer una lectura pos amenaçant altre cop la nostra itiva. La baixa decisió. Un dret participació, de que les Na cions “A la g ent del Casal, menys del 50%, Unides ens molt inferior a la reconeix, un dret mai ens ha f et falta un que va fer possible referèndum autonomista que l’estat l’estatut del 1979, espanyol respec per plantejar alternai un no menyspre - tives i discur s a l’actual ta per als pobles able vot negatiu, saharaui i mon situació d’ocupació i part del qual era tenegrí, un dret, espoliació” d’arrel sobiranista, però, que se’ns evidencia que els nega sistemàticatalans s ota a dministració d e l a cament, cosa que els exè rcits Comunitat Autònoma de Catalunya rojigualdos i les policies quadribar no fan seu de forma majoritària aquerades ens recorden a diari. st text i que per tant en un futur no gaire llunyà caldrà reobrir el debat de Fins que no arribi aquell dia, la l’encaix dels Països Catalans; és a democràcia no arrib arà a l’estat. No dir, el debat del trencament n’hi haurà mentre no ens sigui d’Espanya. reconegut el dret de decidir col·lecti vament el nostre futur , i no n’hi A la gent del Casal, mai ens ha fet haurà mentre aquelles i aquells que falta un referèndum autonomista per lluitem pel reconeixement d’aquest plantejar alternatives i discurs a l’acdret deixem de ser perseguits per fertual situació d’ocupació i espoliació ho. que els estats francès i espanyol exerceixen cada cop d’una manera més ferotge vers la societat catalana i que ens condemna a la desaparició com a poble, ens imposa la llengua


CASA NOSTRA

3

Pel futur de Sants: Diguem NO Sota el lema Pel futur de Sants diguem NO a l’Estatut, el dia 9 de juny es va celebrar a Cotxeres de Sants l’acte principal de la Campanya Diguem No al nostre barri. Amb l’assistència d’unes 150 person es i el visor posat en dos marcs terri torials ben diferenciats, l’un allà a on portem a terme la nostra vida diària (el b arri d e S ants) i l ’altre e l m arc legal imposat (la Comunitat Autònoma Catalana), les interven cions van posar de manifest la neces sitat de menysprear les hipotètiques virtuts de l’Estatut que es refrendava el dia 18, volcant el nostre esforç a construïr una nova casa, els Països Catalans, enlloc d’intentar fer reformes a un pis encabit dins un edi fici que no ens aporta res, l’Estat espanyol. L’acte s’inicià amb el passi d’un audiovisual a on diferents personali tats de la cultura i la societat civil catalana, c om J .M Terricabras, Feliu Ventura, Vicent Partal, Isabel ClaraSimó, representats dels immigrats, del nou sindicats d’estudiants dels Països Catalans o dels acomiadats de la SEAT entre d’altres, donaven difer ents punts de vista per a votar no. La intervenció posterior , v a p osar d e manifest que la proposta d’Estatut no resolia els problemes del barri; Jordi Soler, veí del barri vinculat a L ’ABS i al CSS, va expressar la seva negati va a secundar la iniciativa estatutària al no trobar-hi elements que de forma directa beneficiéssin als treballadors i treballadores que resideixen a Sants; va agraïr a la gent d’ERC del barri el seu posicionament des d’un bon prin cipi pel no, to t i no seguir a la seva cúpula dirigent i va recalcar , entre moltes altres coses, que el sistema de finançament que ens aportarà aquest nou Estatut no permet als diferents barris, viles i pobles de l a CAC

desenvolupar les polítiques socials necessàries per a l’adveniment d’un sistema del benestar real. L’Indian Punjabi Group va posar el color i l ’alegria m usical a l ’acte. E l grup d e c ultura p opular d el b arri v a introduir la cultura de la seva nació, l’índia, aportant frescor i dinamisme a l’acte p olític, a lhora q ue e ns v a apropar a les noves formes culturals que estan arribant al nostre país. Al seu torn,Oriol Jonqueras va inter venir de forma decidida, divertida i radicalitzada; no com va succeïr durant l’acte que vam portar a terme per a la celebració del 15è del Casal. Va iniciar la seva dialèctica recordant-nos aquella celebració i la seva incertesa per haver estat titllat de regionalista en la columna que el Casal fa a cada número de la Burxa. Entrant en el tema que ens ocupava i recordant l’article 206.3 del nou Estatut, a on s’hi exposa "...la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de soli daritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat", va evidenciar el poc marge de maniobra que tindrà la Generalitat per marcar les pautes financeres i, fent futurologia, va determinar que aquest article serà l’excusa de CiU per a reclamar una mica més d’aquí uns quants anys. Alhora, va mantenir la idea que el NO

no ens farà perdre res i fins i tot v a argumentar que ni tan sols ens quedarem en el marc jurídic del 79. La seva h ipòtesi r equeia e n q uè t an l a Comunitat A utònoma Valenciana com l’andalusa, han fet de la seva reforma de l’Estatut una còpia de la catalana i , p er ta nt, a questa s erà l a base per a que totes les comunitats puguin reformular els seus Estatuts. D’aquesta manera, si votem que no, segons Jonqueras només farem un joc de suma zero(no perdrem ni guan yarem r es), p erò d onarem u n v ot d e dignitat nacional i de reafirmació d’existència com a poble. En canvi, si votem q ue s í h aurem t ornat a d eixar perdre l’oportunitat de dir prou a l’Estat espanyol. Un cop acabada la intervenció de l’historiador i regidor Oriol Jonqueras, l’acte es va amenitzar amb les intervencions de Carles Rabassa, que va recitar algunes obres de difer ents poetes catalans i d’uns companys que van fer en solitari una inter pretació modernitzada del Diguem No d’en Raimon. Com sempre, els Segadors va posar punt final a un acte dinàmic i alegre que va exposar amb claredat que el vot negatiu era la millor aposta per les santsenques i les catalanes.


EL BARRI OPINA

4

Breu valoració dels resultats obtinguts al referèndum del 18-J Arrel del referéndum celebrat el passat dia 18 de juny , s’han realitzat unes entrevistes amb les mateixes preguntes, a diverses persones del barri, per copçar les diferents opinions entorn a aquest esdeveniment. Vas anar a votar el dia 18 de juny? Per què? Sí. Calia mostrar el nostre rebuig a una proposta d’estatut que no millora en res els nostres drets nacionals ni els socials (treball, educació, habitatge...)

Quina valoració fas dels resultats? Ens diuen que de cada tres possibles votants, només un ha votat afirmativa ment. La meitat del cens no ha anat a votar. D’això se’n diu indiferència.

Vas anar a votar el dia 18 de juny? Per què? Si, vaig anar a votar . F ins e l m oment sempre he votat quan es tracta d'eleccions al Parlament o fan referència al país. Tot i que amb gran dosis d'escepticisme envers els partits polítics, avui per avui, no penso que l'alternativa sigui l'abstenció, tot arribarà...

Quina valoració fas dels resultats? M'ha sorprès la rotunditat del si, mal grat que la dinàmica del referèndum estava plantejada en clau espanyola i s'ha visualitzat que calia anar contra el PP . L'abstenció la trobo lògica donat el desgavell i presumeixo amaga molt vot sobiranista que no estava d'acord amb

Millora alguna cosa en la teva vida i en la societat en general, l’aprovació de l’estatut? No, en absolut. Les problemàtiques que realment afecten la societat (com ara la precarietat laboral, l’encariment del preu de l’habitatge, la m anca de recursos públics, etc.) continuen sense resoldre’s.

Completa la frase: "Si hag guanyat el ‘no’...

ués

aquest estatut.

Millora alguna cosa en la teva vida i en la societat en general, l’aprovació de l’estatut? De ben segur que "algo" aportarà. Però el tema no és si aportarà o no, sinó que al cap de 27 anys no calia aprovar un estatut que no modifica res substancial. Depèn com es desenvolupi el tema del finançament serà dificil que es visualitzi alguna millora social, infrastructures, deslocalització, sanitària, etc etc. Al barri dubto arribi un duro més...

Completa la frase: "Si hagués guanyat el ‘no’... Si hagués guanyat el no... D'entrada ho

Caldria començar de nou amb un pro jecte de participació ciutadana que respongués als interessos i necessitats reals del nostre poble.

Creus que aquest resultat tanca o reobre el debat sobiranista? Evidentment continua obert. Sobirania i aquest estatut són dos mots antònims. JOSEP MIRÓ TORRES

hagués celebrat amb cava. El desgavell hagués estat formidable. La nostra autoestima i dignitat nacional hagués sortit sobreixida. Segurament portaria una situació de crisi i tensions a nivell estatal, però és necessari si es vol fer un pas endavant. Com a mínim podríem tornar a plantejar el projecte del 30 de setembre.

Creus que aquest resultat tanca o reobre el debat sobiranista? Aquests resultats, amb la humiliació per la rebaixa a Madrid, la gran abstenció i la migradesa de les avantatges, de ben segur, s'aniran visionant a poc a poc, sense dubtes que reobrirà el debat sobi ranista (amb l'ajut d'Euskadi). PEP RIBES


EL BARRI OPINA

Vas anar a votar el dia 18? Per què ? Vaig anar a votar i vaig votar que SI.. No he deixat d’anar-hi cap vegada. No vull que els altres decideixin per mi, especialment q uan l ’abstenció n o e s cap opció política.

Quina valoració en fas dels resultats del referèndum del dia 18? Positiva. Si bé no era l’estatut desitjat, millorava bastant la situació actual.

Vas anar a votar el dia 18 de juny? Per què? Si. Vaig anar a votar i vaig votar que no. Cal dir que, d’inici de tota la moguda de l’Estatut no pensava anar a votar. Ni si s’hagués acceptat íntegre l’Estatut del Parlament. No crec massa n i e n el s E statuts n i e n e l parlamentarisme. Sovint, als col. lectius en que em bellugo, discutim sobre si participar a les eleccions no és una manera de validar aquest sis tema que no ens agrada. A l’altre costat solem posar aspectes utili taris sobre quí ens convé més (o menys) que governi. Aquest cop però, el nivell d’insults va arribar tan amunt que em van provocar una situació de rebuig per sonal i vaig pensar fer el que més els toqués els nassos.

Quina valoració fas dels resul tats? M’hagués agradat que el NO hagués tingut una mica més de ressò. Mai he cregut que fos una alternativa viable perquè sortís. Menys amb tota la caballeria mediàtica en contra. Una altra cosa que he vist ara és que votar el mateix que el Partit Popular ha fet que molta gent, que estava en

5

Creus que aquest Estatut aporta alguna millora al barri i a la societat en general? Evidentment ho crec, del contrari hauria votat NO.

Completa aquesta frase " si hagués guanyat el no.... Legalment l’Estatut hauria continuat l’anterior. A més hauria provocat grans perjudicis polítics col·laterals : deixava en m ala s ituació l a Ge neralitat

contra d’aquest Estatut, es quedés a casa, o no votés que NO per evitar que el PP instrumentalitzés el resultat.

Millora alguna cosa en la teva vida i en la societat en general, l’aprovació de l’estatut? Segurament hi ha coses que milloren l’Estatut del 79. Faltaria més! Aquell va ser un Estat tot just sortint de la dictadura, amb un país convulsiu i aprop d’un cop d’estat. El problema, al meu parer, és que no assoleix els mínims d’autogovern, de f inançament i d ’identitat q ue e l nostre país requereix. A més, amb aquesta posició de SI defensiu que ha adoptat la classe política c atalana e s m enjaran t otes les retallades que ens cauran en el desenvolupament de lleis estatals. No seran generosos en l’aplicació de l’Estatut. No ho han estat mai i menys ara en una situació de desmo bilització.

Completa la frase: "Si hagués guanyat el ‘no’... Hauria calgut que haguéssi m sa but crear un clima de mobilització i engrescament que, malhauradament, no hem sabut crear.

d’esquerres i el P.P. obtenia un èxit no volgut per mi.

Aquest resultat tanca o reobre el debat soberanista? L’estatut no plantejava un debat sobiranista de forma oberta. Per tant el debat continuarà i seguirà molt temps tan si sortia el SI com el NO. No crec que avui per avui el conjunt dels catalans tinguin com una fita important la sobirania de Catalunya. XARLES.

En aquesta situació hauria estat el moment de parlar a Espanya de tu a tu, com a poble, dir -los que s’han acabat les retallades i les humilia cions i que caldria començar a con struir les relacions mútues des de zero. De t ota m anera e stic c onvençut q ue aquest pas caldrà donar -lo en un moment o un altre. Algun dia ens haurem de plantar, no?.

Creus que aquest resultat tanca o reobre el debat sobiranista? Ni tanca ni obre. Tot segueix igual. Amb u na m ajoria d e g ent q ue p assa de la política (amb tota la raó), amb una classe política majoritàriament mesella del govern de Madrid i amb uns moviments social s amb poca capacitat d’incidir . Tot en un món estrictament injust i desigual i amb uns poderosos (i partidistes) medias que han agafat el rol de "sostenir" el sistema imperant. El referèndum ni varia el nostre camí, ni el millora ni l’empitjora. Ens cal seguir treballant i trencant les nostres pròpies limitacions per fer canviar la correlació de forces i la implicació de la gent. JORDI SOLER


EL BARRI OPINA

6

Vas anar a votar el dia 18 de juny? Per què? No, no vaig anar a votar . Perquè em sembla que participar de l’espectacle és legitimar i reforçar un procés que senzillament respon a una negociació o pugna entre elits pel poder polític. La llibertat no és poder votar sí o no en un referèndum, sinó tenir la possibiltat de canviar les regles del joc.

Quina valoració fas dels resultats? La classe política catalana ha actuat com ens té acostumats, amb una covardia que fa basarda: amb interès partidista i els calçotets cagats a Madrid i amb clares perspectives preelectorals a Catalunya. Ha utilitzat l’actual domini quasi monopolític dels mitjans per atreure darrere seu les m asses d ’ovelles o bedientspanxaplenes que s’atipen menjant herba mediàtica, conformistes fenicis esclaus del menys dolent (el 73,9% del sí). Per altra banda, la campanya pel no, ha permès veure la imatge grotesca i paradoxal de posicions en teoria antagòniques defensant el no, les del PP o Convivència Cívica Catalana i les d’ERC o la Plataforma pel dret a decidir. Tot i la respectable feina d’aquest últim grup, és evident que no han sabut arribar a la majoria

Vas anar a votar el dia 18 de juny? Per què? Sí, perquè malgrat no respectar el nostre marc nacional, era una bona oportunitat per deslegitimar el règim estatutari que intenta ofegar les legí times reivindicacions nacionals.

Quina valoració fas dels resul tats? És evident que l’estatut s’ha aprovat, i per tant hem perdut un altre cop una oportunitat per trencar el marc jurídic espanyol. Tot i a ixò, t ambé s’ha evidenciat que la fractura entre la classe política i la societat és cada cop més gran.

de g ent a mb p roblemes r eals (20,76% del no). El més important, el que els fa més mal i por, és la victòria de l’abstenció. No s’ha de ser neci i pensar que tota aquesta gent que no va votar és gent amb capaci tat crítica, però sí que evidencia com a mínim el divorci evident entre els interessos de la classe política i la gent del carrer.

Millora en alguna cosa la teva vida i en la societat en general, l’aprovació de l’estatut? Sí, sí, no vau notar un canvi dilluns al matí? Quan vaig entrar a trebal lar... no ho sé... em notava més, més... més... torrat pel sol de la platja? (tot i que van dir que plouria perquè la gent no marxés). De fet, el tema em cansa una mica. Entre Espanya al Mundial i l’estatut he passat una setmana horrible, contes tar aquest qüestionari ja m’esgota.

Completa la frase: "Si hagués guanyat el ‘no’...

que sigui quin sigui el resultat tot segueix igual.

5. Creus que aquest resultat tanca o reobre el debat sobiranista? Quin debat sobiranista? El de Màtrix o el del carrer? El debat mediàtic sobiranista es tanca en part perquè aquest estatut ha hipotecat les aspiracions nacionals futures per la classe política catalana. Ha reforçat la visió repugnant de l’Espanya plural mara galliana i ha permès avançar moltes posicions als fastigosos de Convergència, que se situen immil lorablement per optar a la presidèn cia. Queda saber si haurà de tornar a decidir ERC, si "tognagan a tenir la clau". De tota manera ja s’ho faran, el que no s’ha de tancar és la lluita quotidiana per defensar la nostra llengua i identitat al carrer , sense estridències, vivint simplement en català. MARC INVISIBLE

Només m’hauria fet gràcia, perquè els del sí estaven tan segurs que guanyarien, tan prepotents... D’altra banda és indiferent, perquè cadascú hauria tret els seus rèdits. La inutili tat d’aquest tipus de processos elec torals precisament rau en aquest fet,

Millora alguna cosa en la teva vida i en la societat en general, l’aprovació de l'estatut? No, perquè els màxims beneficiaris del projecte estatutari són els seus defensors, la burgesia regional, l’espanyolisme de la pastanaga i el pal i la s eva c rossa q ue s ’autoanomena d’esquerres de debò. Cap d’aquests projectes polítics són un avanç per a les classes populars catalanes.

Completa la frase: "Si hagués guanyat el ‘no’... S’hauria obert la porta al futur cap a un procés on la voluntat del poble català hauria pogut expressar la seva

voluntat i el seu dret a decidir sobre el futur de la nació catalana en la seva totalitat.

Creus que aquest resultat tanca o reobre el debat sobiranista? Aquest resultat pretén tancar el debat, però a la g ent q ue t reballa d es d e l a base en la transformació social i la llibertat nacional no ens ha fet falta cap referèndum regional per qües tionar el règim establert, i per tant, ho continuarem fent fins a aconseguir els objectius d’independència i socialisme als Països Catalans. MARC GARCIA


EL BARRI OPINA

Vas anar a votar el dia 18 de juny? Per què? Sí, vam anar a votar el passat dia 18 perquè estem en contra d'aquest estatut. I el nostre rebuig no és només al con tingut de l'estatut sinó també a l a p antomima d e p rocés d e participació ciutadana amb què s'ha volgut justificar. Qualsevol semblança entre el que vàrem votar i el que va sorgir a proposta de les entitats és pura coincidència.

Quina valoració fas dels resultats? Per una banda ha estat una decepció perquè ens esperavem un no més fort. En aquest sentit, e l vot nul i en blanc li han restat força. Però com sempre, qui guanya és l’abstenció i l’única interpretació possible, que és l’única que no fa la classe política, és la distància que hi ha entre aquesta i la gent del carrer, que sent la política com una cosa aliena. És clar que a ells ja els convé, això, només faltaria que hi poguéssim dir la nostra...

Millora alguna cosa en la teva vida i en la societat en general, l’aprovació de l'estatut?

7

Creiem que aquest Estatut no aporta cap millora específica en el nostre barri i si parlem de la societat en general ens hauriem de plantejar respecte a què comporta una millora. Si comparem aquest Estatut amb el del 78 podriem dir que si que aporta alguna millora però aquest és l'ar gument, pobre i fàcil, que han fet els partidaris del sí. El que em de tenir en compte és que aquest és un Estatut aigualit i que ens mantè lligats a les lleis i l'epoli fiscal de l'Estat Espanyol. Per tant s'ha de tenir clar que aquest i cap altre Estatut ens a portarà u na m illora s ubstancial per a la societat catalana.

Completa la frase: "Si hagués guanyat el ‘no’... "Si hagués guanyat el no..." el Principat hauria reviscolat (i la resta de l'estat, però vaja...). S'hauria començat a fer política. "Quin no ha guanyat?", ens preguntaríem. Segurament hauria fet que la gent sortís a manifestar per quin tipus de no havia votat. I les persones partidàries del sí s'haurien d'haver callat i potser per fi s'haurien vist obligades a començar a escoltar en comptes de parlar tant. Però això és ciència ficció. Sembla que no hi ha gaire interès per això de l'Estatut. "Això en què ens pot afectar?", i anar fent. I com que això de

l'abstenció mai es llegeix com una elecció vàlida, sempre és símptoma d'una població equivocada, caracteritzada pel seu desinterès i l'excés benestar, doncs senzillament s'obvia, es parla dels mals de la societat actual, i es decideix per ella, perquè els professionals de la política sí que saben el que es fan.

Creus que aquest resultat tanca o reobre el debat sobiranista? Evidentment, els diversos conflictes provocats per la reedició de l'estatut han posat en escena el debat sobiranista.Tot i que aquest només ha arri bat amb força a una part de la societat catalana (Principat de Catalunya) és notable l'entrada a estrats socials on mai havia arribat. Considerem que el resultat no tanca del tots el debat, però (donada la força dels mitjans de comunicació per obrir i tancar debats d'aquest tipus) el deixa un poc de banda. És per això que l'esquer ra independentista ha de reforçar -se i contruir noves infrastructures per a que quan el debat torni a botar a la palestra estiguem preparades i preparats per a donar una resposta molt més contundent.


BARRI

8

Aturem la demanda, Can Vies és del bar ri !

Aquest passat 10 de maig el Centre Social Autogestionat Can Vies va celebrar els seus 9 anys de vida i dos dies després, enmig de la setmana d’activitats per a celebrar l’aniversari, va arribar la demanda que ha interposat la propietat legal de l’immoble, és a dir , Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona (FMB), entitat de l a qual l’Ajuntament del tripartit municipal té el 5 1% d e l es a ccions; a ixí d oncs, é s l’Ajuntament qui pren la decisió d’ini ciar el procés de "desnonament per precari" contra el Centre Social Okupat. Arrel d’aquesta situació es comença a treballar a dos nivells per a defensar els CSA, primer de tot s’estableix l’es tratègia per a afrontar el procés judicial i s’encausen en el procés més de 10 col·lectius legals que usen, han usat o són a fins a ls p lantejaments d el CS A com a demandats, entre ells el propi Casal, la CAL, la CGT -Catalunya, el Centre Social de Sants, l’Associació de Veïns/es de la Bordeta, el FAGC, La Burxa... I per altra banda s’inicia la campanya

política i social de defensa de l’espai, s’ha fet centenars de banderoles per a penjar als balcons, milers d’enganx ines, s’ha iniciat una campanya d’enviament de faxos als responsables de les diferents ad ministracions i mplicades com són Imma Moraleda de la Regidoria de Sants-Montjuïc, Joa n Clos de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Casas de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona i a en Jordi Hereu President de la Comissió de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament, aquesta campanya de faxs està esde venint u n è xit i u na b ona m esura d e pressió ja que se’n han enviat més de 600 faxs a cada un, i això fa que de tant en tant apaguin els aparells receptors. També s’estan recollint adhesions de col·lectius i entitats a la campanya i signatures individuals. Per a visibilitzar el conflicte s’han realitzat paradetes informatives cada dia de la setmana fins el dia 10 de juny a la carretera de Sants i els dissabtes al matí al mercat, paradetes que es seguiràn fent dos dies a la set mana. El dissabte 10 de juny tots els veïns/es

del barri estaven convocats a les 18 hores a la Plaça de Sants per a mani festar-se en defensa del Centre Social Autogestionat, i així ho van fer prop de 1000 perso nes, a quarts de set es va desplegar una pancarta gegant de suport al CSA a l’estàtua del Ciclista, la Colla Bastonera de Sants va ballar un parell de balls i membres dels Castellers de Sants van fer un pilar on l’anxeneta va desplegar una banderola en favor de Can Vies, així es va iniciar la marxa que va servir per repartir octavetes entre la gent q ue p assejava i r eseguir l a Carretera d e S ants f ins a l a p laça d el mal nom, a mig camí es va desplegar una p ancarta e n u na b astida i u n c op arribats a l a p laça a bans e smentada activistes del CSA van desplegar dues pancartes enormes des de la grua que hi ha a les Arenas on es podia llegir "Menys centres comercials, més cen tres socials" i "Can Vies es queda". D’aquí els manifestants van tornar per la carretera direcció plaça de Sants fins al CSA Can Vies on va tornar a actuar la Colla Bastonera de Sants, tot seguit es va llegir un comunicat sobre la situació del CSA des del terrat d’aquest i els Diables de Sants van realitzar una petita col·laboració pirotècnica. Així doncs, es va concloure la manifestació i es va donar pas a la festa que es real itzava a la capella en suport de l’Albert, el fotògraf de la Burxa que està pendent de judici. A nivell legal el judici contra el Centre Social, que tenia data per el dia 14 de juny, ha quedat aplaçat fins que tots els col·lectius encausats en el procés tinguin advocat i la jutgessa ordeni una altra data. La propera convocatòria és el cercavila en suport al CSA que es realitzarà en el marc de les Festes Majors Alternatives 2006 i ja s’està pensa nt en una gran jornada amb concert de cara al setem bre. Estigueu atentes a les convo catòries !!

Insurgent, Sant joan 2006  

Insurgent, Sant joan 2006

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you