Issuu on Google+

Número VII. Desembre 2012

ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA


Actualitzacions en Fisioteràpia Sumari

Edita

SUMARI

JUNTA DE GOVERN Degà: Manel Domingo Corchos, Vicedegana: Montserrat Inglés Novell, Secretari: Gabriel Liesa Vivancos, Vicesecretària: Marta Romera Durà, Tresorer: Ramon Aiguadé Aiguadé, Vocals: Maria Giné Garriga, Rafel Donat Roca, Benilde Martínez González, Marc Lari Viaplana, Eva Cirera Serrallonga, Rafel Nadal Dolcet, Núria Coral Ferrer COMITÈ CIENTÍFIC I DE REDACCIÓ Maria Giné, Ramon Aiguadé, José Ramírez, Mercè Sitjà, Josep Medina COORDINACIÓ Roser Alfonso Pernias, Silvia Quiñonero Gómez ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC Marta Bordas Manjón DISSENY I MAQUETACIÓ Jordi Rodríguez Ramos El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya no participa necessàriament de les opinions manifestades en els articles signats, la responsabilitat dels quals correspon exclusivament als seus autors. Seu social c/Segle XX, 78. 08032 Barcelona Tel. 93 207 50 29 Fax. 93 207 70 22 www.fisioterapeutes.cat cfc@fisioterapeutes.cat Enviament dels manuscrits a: Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Revista Científica. c/Segle XX, 78. 08032 Barcelona revistacientifica@fisioterapeutes.cat D.L.: B-16049-2012 ISSN: 2014-6809

MA-1681 / 10

EC-5221 / 10

EC-5221 / 10

2

MA-1681 / 10

EDITORIAL

Pàgina 3

La fi del món Ramon Aiguadé, tresorer i responsable de la Revista Científica

ARTICLES ORIGINALS

Pàgina 5

Factores pronósticos que condicionan ganancia funcional en pacientes con fractura de fémur en centro sociosanitario Miquel Canal Sabaté, Kilian Lansaque Alvarez

RESUMS D’ARTICLES

Pàgina 11, 12 i 14

El dolor cervical d’origen traumàtic perjudica el control neuronal del múscul semispinós del cap Schomacher J, Farina D, Lindstroem R, Falla D. Estudi d’intervenció. abordatge mitjançant exercici i mobilitzacions de la síndrome del túnel carpià Page MJ, O’Connor D, Pitt V, Massy-Westropp N Revisió sistemàtica: intervencions de rehabilitació en pacients amb polineuropatia inflamatòria desmielinitzant aguda Khan F, Amatya B.

AGENDA

Pàgina 15


Actualitzacions en Fisioteràpia Editorial LA FI DEL MÓN Ramon Aiguadé Tresorer i responsable de la Revista Científica

Aquests dies els diaris van plens d’informacions relatives a la possibilitat que la fi del món es produeixi el dia 21 de desembre del 2012 emparant-se en una predicció dels Maies fa milers d’anys. D’entrada hom podria pensar “quina por!”, però quan llegim atentament la notícia, resulta que el dia 21 es pot produir des d’un simple aiguat, un terratrèmol, una revolució social o bé l’apocalipsi, és a dir, la fi del món com tots l’entenem. Quantes coses, no? En base a això, és clar que el dia 21 de desembre hi haurà qui veurà en actes de la vida quotidiana la fi del món; exactament igual que haurà passat el dia 20 o el dia 22 de desembre. És a dir, que de vegades veiem allò que volem veure, aspecte que no lliga gens amb la ciència i l’evidència científica. Segur que, com no pot ser d’una altra manera, els Maies encertaran la seva predicció. Malgrat això, no es preocupin! que el dia 22 de desembre hauran vist cantar els nens de San Ildefonso i mantindran la il·lusió de què els toqui La Grossa. M’atreviria a predir que no els haurà tocat La Grossa i que això no els farà més infeliços. M’atreviria a predir, també, que hauran passat uns magnífics dies de Nadal i que hauran vist el Concert d’Any Nou i el Concurs de Salts d’Esquí des del sofà de casa seva després d’una nit intensa i amb certa ressaca. I això no ho diuen els Maies; ho dic jo convençut que cada any el Nadal és irrepetible, malgrat tenir una sensació de viure el Dia de la Marmota. El passat mes de setembre vaig tenir la possibilitat de participar en dos actes que m’han fet canviar la manera de veure les coses. D’una banda, l’Ordre des Masseurs Kinésithérapeutes francesa ens va convidar a un acte al Senat de París per defensar la col·legiació obligatòria al país veí. I és que algunes declaracions de la Ministra de Sanitat francesa havien posat en risc aquesta necessitat -al meu parer, fonamental- per a les professions sanitàries, atès que la col·legiació és el garant de l’usuari i el que li assegura la millor assistència sanitària. Durant l’acte es va presentar, per part d’un alt càrrec ministerial, un òrgan que traduït al català seria: Missió interministerial de vigilància i llui-

ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII, Any 2012

ta contra les derives sectàries. A la seva pàgina web, www.miviludes.gov.fr, val la pena de fer-hi una ullada. Hi identificaran mètodes que al nostre país han gaudit d’un èxit sense precedents. Quedi clar, que no vol dir que aquests mètodes siguin una secta, però sí que -sempre segons el govern francès- la seva pràctica pot representar un risc de deriva sectària, sobretot, perquè els fisioterapeutes tractem amb persones que sovint estan malaltes i desesperades per solucionar els seus problemes de dolor, impotència funcional... A la sala, repleta de fisioterapeutes de diversos països, no tothom hi va estar d’acord, i fins i tot hi va haver un espontani que va fer posar vermell el president de l’Ordre Nacional Francesa, el bon amic Jean-Paul David. El savoir-faire francès va fer que les coses no anessin a més, però més d’un dels presents ens miràvem amb cara d’espantats. A dia d’avui, en el nostre entorn encara estem lluny de parlar de riscos o derives sectàries en algunes de les tècniques que utilitzem en fisioteràpia, però caldrà treballar pel camí de l’evidència científica si volem que qualsevol tècnica de fisioteràpia sigui sòlida i acceptada en el món sanitari. L’altre acte va ser el congrés de la IFOMT al Quebec, on vam tenir l’oportunitat de veure el bo i millor de la fisioteràpia mundial, sempre amb un suport científic: Diane Lee, Peter O’Sullivan, David Butler, Harry Von Piekartz, Mariano Rocabado, Bill Vicenzino... van aportar el seu granet de sorra (alguns, una platja sencera!!!) al creixement i reconeixement de la fisioteràpia. Personalment, m’ho mirava amb certa enveja sana del que m’agradaria que fos la nostra realitat el dia de demà. De tornada a la realitat, aquests dies hem sentit parlar també (i fins i tot ha sortit per televisió) de la tècnica del Slapping massage, que vindria a ser l’art ancestral tailandès de bufetejar la cara del client (perdó, del passerell!) per tal de prevenir arrugues entre d’altres beneficis per a la salut. La tècnica és dolorosa i de ben segur que veient el vídeo alguna arruga deu desaparèixer com a conseqüència dels hematomes que es

3


Actualitzacions en Fisioteràpia Editorial

generen després de la sessió. També es constata una vermellor a les galtes que et dóna un aspecte de persona sana. Com a efecte secundari deu quedar alguna equimosi primer blavosa, però que al cap d’uns dies es deu convertir en verdós - groguenc. Li vaig ensenyar el vídeo als meus fills i el gran em va dir: “però mira que s’ha de ser babau!”. Com diria en Laporta: “que no nos embauquen”. El Slapping massage acaba d’obrir el seu primer centre a San Francisco i el preu per sessió és d’uns 300 euros els 15 minuts. Jutgin vostès mateixos. El camí de la nostra preciosa professió serà llarg, perquè venim de la injusta realitat de no tenir accés a la recerca científica per la via del doctorat i, per tant, d’accés limitat a beques de recerca i d’altres ajuts limitats al grau de doctor. Els temps canvien i, poc a poc, la presència de doctors, entre els quals algun dels membres del Comitè Científic i de Redacció d’aquesta Re-

4

vista (enhorabona Mercè Sitjà per la teva recent lectura de tesi!) va en augment. Tenim un futur prometedor de recerca i molta feina per fer. Ganes i il·lusió no ens en falten, i el Col·legi serà al vostre costat per poder fer créixer la nostra professió cap el camí de l’evidència científica: beques de recerca, formació, la Revista Científica, la col·laboració amb la SCFCB... Però no ho podem fer sols. Necessitem la força del col·lectiu per generar informació, sinèrgies... Hi ha moltes vies de participació: algunes molt senzilles com fer-nos coneixedors d’articles per poder ser publicats a la Revista en l’apartat de traducció de resums d’article. Als més agosarats: esperem els vostres articles per ser publicats a la nostra humil però viva Revista. I finalment, deixin-me que acabi aquestes línies en unes dates tan assenyalades per a tots nosaltres, desitjantlos a tots i totes un molt Bon Nadal i Profitós 2013!!!!


Actualitzacions en Fisioteràpia ARTICLE ORIGINAL Factores pronósticos que condicionan ganancia funcional en pacientes con fractura de fémur en centro sociosanitario PROGNOSIS FACTORS DETERMINING FUNCTIONAL GAIN IN PATIENTS WITH FEMUR FRACTURE IN HEALTH AND SOCIAL CARE CENTER Miquel Canal Sabaté1, Kilian Lansaque Alvarez2 Fisioterapeuta de CSS Can Torras 2Fisioterapeuta i osteòpata del CSS Can Torras

1

Correspondència: Centre sociosanitari Can Torras, carrer Ferrer i Guàrdia s/n - Correu electrònic (klansaque@hotmail.com)

Resumen:

Abstract:

La fractura de fémur es una patología muy frecuente de ingreso en los centros de atención sociosanitaria. Por ello surge la necesidad de evaluar qué características son necesarias para establecer criterios que permitan identificar la ganancia funcional necesaria para obtener autonomía.

A femur fracture is a very common pathology to come into a health and social care center. It is necessary to evaluate those essential features which will establish the needed criteria to identify the expected functional gain to reach autonomy.

Obtener un pronóstico funcional desde el ingreso para adecuar las necesidades y los recursos del paciente geriátrico durante el tiempo de estancia y en el momento del alta son nuestras prioridades para optimizar los recursos asistenciales. El estudio tiene como objetivo valorar de forma global al enfermo con fractura de fémur para obtener un perfil estándar, un pronóstico fiable de ganancia funcional y el rendimiento medio terapéutico.

Our priority is to obtain a functional prognosis, from the moment a patient is admitted, in order to adapt the needs and resources of geriatric patients during their stay and until they leave. In this way we will optimize health care resources. The study aims to evaluate the patient with a femur fracture in a comprehensive way in order to obtain a standard profile, a reliable prognosis of functional gain and an average therapeutic performance.

Para dicho fin hemos confeccionado un estudio descriptivo y longitudinal de los pacientes ingresados con fractura de fémur entre los años 2005 - 2008, recogiendo como variables clínicas: estado funcional, comorbilidad, edad, tipo de fractura y grado de deterioro cognitivo.

To achieve such a goal we have elaborated a longitudinal and descriptive study of those patients with femur fracture in the years from 2005 to 2008, gathering clinical data such as functional status, comorbidity, age, type of fracture, and patient´s cognitive degree of deterioration.

La muestra del estudio está formada por 133 casos con edad media de 85 años (87% mujeres).

The study sample comprises 133 cases of an average age of 85 (87% women).

Tras el estudio multivariante, el Barthel, la edad y el GDS (Global Deterioration Scale) han sido determinantes en el pronóstico de mejora funcional respecto a las otras variantes estudiadas.

After evaluating different type of research, Barthel, age, and GDS (Global Deterioration Scale), have been crucial to predict functional improvement, against other studied concepts.

Los resultados obtenidos nos indican que la valoración del estado funcional al ingreso, previo a la intervención de fisioterapia, es el factor más útil para estimar un pronóstico funcional en relación a la mejora en las actividades de la vida diaria (AVD).

The acquired results show that evaluation of the patient’s functional status when admitted, before they are offered physiotherapy, is the most useful factor to predict a functional prognosis with a view to improving basic improving activities of daily living (BADL).

Palabras Clave: Fractura de fémur. Pronóstico funcional. Índice de Barthel. GDS. Índice de Charlson. Ganancia funcional.

Keywords: Femur fracture. Functional prognosis. Barthel Index. GDS. Charlson Index. Functional gain.

ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII, Any 2012

5


Actualitzacions en Fisioteràpia Factores pronósticos que condicionan ganancia funcional en pacientes con fractura de fémur en centro sociosanitario

Introducción La fractura de fémur es una de las mayores causas de morbilidad en la población anciana. Su incidencia aumenta con la edad. Así, un estudio efectuado en el 2007 sitúa a Cataluña con la tasa más alta de incidencia ajustada para ambos sexos y por 100.000 habitantes (1). Los pacientes afectados por enfermedades crónicas que padecen fractura de fémur reciben, en un recurso sociosanitario, una atención multidisciplinaria y obtienen, en su mayoría, un rendimiento funcional significativo. Los centros sociosanitarios tienen como principal objetivo asistencial recuperar el deterioro funcional y reducir la incidencia de institucionalización definitiva. La crisis socio-económica actual ha limitado los recursos en el sector sanitario obligando a optimizar las medidas terapéuticas, intensificar la rehabilitación funcional (2) (3), disminuir los tiempos de permanencia en las unidades de media y larga estancia y reestructurar la organización y gestión de los centros asistenciales. El objetivo es conocer las variables clínicas del enfermo con fractura de fémur ya desde el momento del ingreso en el centro, previa valoración multidisciplinar, para elaborar un pronóstico funcional objetivo (4) (5) y así agilizar los recursos sociosanitarios y familiares para el enfermo en el momento del alta (6) (7). La atención multidisciplinaria y en especial el tratamiento de fisioterapia temprano e intensivo son imprescindibles para una atención de calidad, puesto que la fractura de fémur no sólo afecta al paciente de edad avanzada y a sus familias, sino a los recursos sanitarios públicos. Material y método Coincidiendo con la diferencia que observamos en los resultados finales de los enfermos con el mismo diagnóstico de fractura de fémur, resolvimos profundizar en el estudio de aquellos factores que podrían condicionar la ganancia funcional, instaurando una pauta de recuperación activa intensa1, con el objetivo de ajustarnos a los nuevos modelos sanitarios. En un inicio, buscamos en los antecedentes cognitivos y patológicos (8) las causas de una evolución desfavorable en la ganancia funcional, pero descubrimos que no sólo estos intervienen, sino que otros factores pueden influir en su desarrollo. El presente estudio se define como descriptivo y longitudinal con una muestra de 133 pacientes con fracturas de fémur, mayores de 65 años, ingresados consecutivamente durante un periodo de 3 años (2005 - 2008) en el Centro sociosanitario Can Torras, Alella (Barcelona). Nuestro centro consta de 119 camas, 25 de convalecencia y 94 de larga estancia, que son atendidas por un equipo multidisciplinar. Durante el periodo del estudio fallecieron 10 sujetos. La

1

Más de dos horas de fisioterapia diarias.

6

edad media de la muestra es de 85 años. Del total de la muestra, 117 fueron mujeres, representando el 87%, y el 44% presentaron deterioro cognitivo asociado a la fractura. La mayoría de los enfermos ingresados en nuestro centro procedían del HUGTIP (Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona), siendo el 61% en el año 2008; el 12% procedían del Hospital Esperit Sant; 7,5% del Hospital Municipal de Badalona; 7,5% de domicilio, y el resto de la muestra de diversos hospitales de la zona metropolitana de Barcelona. La estancia media de institucionalización en la unidad de convalecencia fue de 56 días y de 76 para la unidad de larga estancia. Se recogieron diferentes variables clínicas al ingreso. Para ello hemos utilizado la base de datos propia del centro, llamada VIGUIN (Valoración Integral Geriátrica Unificada Informatizada) que reunifica las escalas que solicita el sistema RUG2 y otras que han introducido los diferentes servicios de nuestro centro para completar la información clínica de los usuarios (médica, enfermería, fisioterapia, psicología, terapia ocupacional y trabajo social). De las escalas, seleccionamos el Barthel (como valoración funcional), el GDS (para valorar el grado de deterioro cognitivo) y el Índice de Charlson (como referencia de la comorbilidad), puesto que son las valoraciones integrales geriátricas validadas más utilizadas en el ámbito sociosanitario. Para medir la ganancia funcional (9) del enfermo durante la estancia en nuestro centro, hemos utilizado la diferencia entre el Índice de Barthel de alta menos el de ingreso. Del sumatorio de las ganancias funcionales divididas por el tamaño de la muestra obtendremos la ganancia funcional media del centro. ∑ [Barthel Alta- Barthel Ingreso] Ganancia funcional = media ∑ Nº de enfermos Resultados • En el CSS Can Torras se obtiene una ganancia funcional media de 20 puntos en el Índice de Barthel. • Los pacientes con Barthel de ingreso igual o inferior a 30 no obtienen la ganancia funcional media del centro. • Los pacientes con Barthel de ingreso igual o superior a 35: a. presentan un buen resultado terapéutico b. obtienen la ganancia funcional media del centro independientemente del índice de comorbilidad de Chalson.

2 El sistema RUG (Grupos de Utilización de Recursos) es una variable específica del CMBD (Conjunto Mínimo Básico de Datos) que utiliza el CatSalut en los centros sociosanitarios, y que recoge y agrupa la situación funcional del paciente, la presencia de diferentes diagnósticos, la necesidad de determinadas técnicas de enfermería y los minutos de RHB utilizados.


Actualitzacions en Fisioteràpia Factores pronósticos que condicionan ganancia funcional en pacientes con fractura de fémur en centro sociosanitario

• La media en el Índice de Barthel de alta es de 60, representa una dependencia moderada. • El GDS 5 es el índice de corte que garantiza la ganancia funcional media de 20 puntos en el Barthel. • Los pacientes que obtienen una ganancia funcional de 20 puntos tienen una media de edad de 82,86 años mientras que los que no lo consiguen tienen una edad media de 88, 61 años (10). • El tipo de fractura pertrocantérea favorece una mayor ganancia funcional respecto a la subcapital. Discusión y conclusiones La intervención quirúrgica de la fractura de fémur implica, en la mayoría de los casos, una pérdida significativa en las funciones motrices asociadas a las habilidades de la vida diaria. Los datos recogidos durante estos 4 años han mostrado una media de Barthel de ingreso de 40 puntos (siendo más frecuente la ausencia de puntuación al subir/ bajar escaleras, en la deambulación, en las transferencias, en vestir las extremidades inferiores, en el uso del váter y en la higiene) mientras que la media del Barthel de alta fue de 60 puntos. Se deduce así que la ganancia funcional media del centro es de 20 puntos y ello implica una mejora en las habilidades operativas, más específicamente aquellas que implican desplazamiento y transferencias que, en resumen, son los aspectos más importantes del Barthel para lograr una vida independiente (11). Este resultado coincide con los estudios realizados de Granger et al. (12), en los cuales observaron que la mayor parte de los enfermos con buen pronóstico presentan mejoras de hasta 20 puntos en el Índice de Barthel. Hay que resaltar que el 62% de la muestra ha regresado al domicilio con autonomía. En el libro “Aspectes generals de la rehabilitació en geriatria” de la Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia se cita: “si l’Índex de Barthel és superior a 40 en el moment de l’ingrés en una unitat de rehabilitació, indica una probabilitat més gran de tornar al domicili”. Como se puede observar en la Tabla 1, el índice de corte que garantiza la ganancia funcional media de 20 puntos corresponde a un Índice de Barthel de ingreso de 35 puntos; éste representa una dependencia severa, en la que aún se mantiene cierta autonomía para comer, higiene personal, continencia fecal y cierta ayuda para vestirse. En nuestro estudio, tal y como muestra la Tabla II, los pacientes con GDS 5 sí se han beneficiado de la ganancia funcional media del centro (13); de esta forma sí presentarían un criterio de inclusión pese a las dificultades que supone rehabilitar a un paciente con este grado de deterioro cognitivo; lo que contrasta con el protocolo “Vía clínica de rehabilitación de cadera“ del Hospital La Fuenfría de Madrid, en que, a los pacientes con GDS igual o superior a 4, se les excluye del tratamiento de rehabilitación, ya que dificulta la colaboración voluntaria durante el proceso rehabilitador. Evaluamos si la demencia, como entidad propia, podía condicionar la ganancia funcional a partir del Barthel de

ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII, Any 2012

ingreso que presentaban. El estudio nos confirmó que, independientemente del grado de deterioro cognitivo, es el Barthel de ingreso superior o igual a 35 el que condiciona en mayor grado el pronóstico de ganancia funcional. Así también, resaltamos que el 53% de los casos con deterioro cognitivo, no habían sido diagnosticados previamente por sus centros de referencia, provocando que la expectativa de mejora funcional se viese truncada por falta de un correcto diagnóstico cognitivo previo. Es bien conocida la discrepancia entre diferentes autores sobre si la edad es un factor pronóstico de ganancia funcional. A través de este trabajo constatamos que hay una diferencia aproximada de 6 años (88’61 años – 82’86 años) entre los pacientes que obtienen la ganancia funcional media (considerada óptima) y los que no la alcanzan. Un estudio realizado por la Unidad de Geriatría del Hospital Universitario la Paz de Madrid hace referencia al buen pronóstico cuando la edad es inferior a 85 años (14). A partir de nuestros datos, pensamos que todos aquellos pacientes con fractura de fémur que superan la media de edad de 85 años, tendrán más dificultad en conseguir ganancia funcional puesto que es un paciente que año tras año aumenta su nivel de fragilidad y comorbilidad. Presentan en su mayoría: • Pluripatología + polifarmacia • Menor tolerancia al esfuerzo terapéutico por mayor tiempo de confort (encamados postprandiales) • Menor potencial homeostático • Aumento del porcentaje de descompensación clínica Teniendo en cuenta que la estancia media de los enfermos con fractura tanto intracapsulares como extracapsulares es de 57 días, nos llamó la atención la diferencia de ganancia funcional dependiendo de la tipología de fractura. La fractura pertrocantérea y subtrocantérea obtienen un rendimiento terapéutico mayor (20 y 25 puntos de ganancia funcional, respectivamente), mientras que en las fracturas subcapitales (que representa el 36% del total de las fracturas), la ganancia funcional ha sido menor; exactamente de 17 puntos. Esto nos hace pensar en dos posibles hipótesis: 1. Al ser la pertrocantérea y subtrocantérea fracturas extracapsulares (a diferencia de la subcapital/basicervical), entrañan un menor daño articular, favoreciendo una mejor adquisición de rendimiento terapéutico y mayor autonomía. 2. Dado que la diferencia entre la ganancia funcional media del centro (20 puntos) y la de las subcapitales (17 puntos) distan tan sólo unos 3 puntos, creemos que simplemente aumentando el tiempo de estancia en el centro llegarían a obtener el mismo rendimiento terapéutico que las extracapsulares. Como hemos mencionado anteriormente, quisimos ver si la coexistencia de enfermedades crónicas podía influir en el proceso de rehabilitación funcional. Como vemos en la Tabla 4, el Barthel de ingreso condiciona la ganancia funcional independientemente del Índice Charlson.

7


Actualitzacions en Fisioteràpia Factores pronósticos que condicionan ganancia funcional en pacientes con fractura de fémur en centro sociosanitario

Podemos constatar que con el Índice de Barthel de ingreso inferior o igual a 30 puntos:

5. Shakouri SK, Eslamian F, Azari BK, Sadeghi-Bazargani H, Sadeghpour A, Salekzamani Y.

• y Charlson 2 o 3 +, la ganancia funcional ha sido mínima (2,5 puntos en el Barthel),

Predictors of functional improvement among patients with hip fracture at a rehabilitation ward. Pak J Biol Sci. 2009; 12(23): 1516-20.

• y Charlson 0 – 1 (ausencia de comorbilidad), la ganancia funcional es de 14,72 puntos, siendo ésta significativa y aproximándose a la ganancia funcional media del centro.

6. Alegre López J, Cordero Guevara J, Alonso Valdivielso JL, Fernández Melón J. Factors associated with mortality and functional disability after hip fracture: an inception cohort study. Osteoporos Int. 2005; 16(7): 729-36.

Estos datos aportan una nueva perspectiva sobre la influencia del Índice de Charlson en la recuperación funcional del paciente con fractura de fémur como se recopila en el estudio “Impacto de la fractura de cadera en mayores de 65 años sobre la mortalidad, la calidad de vida y el uso del sistema de atención médica” de S. Figar et al. (15). En resumen, la tipología de fractura, el GDS, la edad y el Barthel de ingreso del paciente con fractura de fémur, son útiles para estimar un pronóstico funcional en relación a la mejora en las AVD. Agradecimientos Póstumo, al Dr. Manzanares por su desinteresada predisposición a colaborar y por el interés que siempre había demostrado hacia el servicio de fisioterapia, particularmente en este estudio. Al Dr. Cuartero por introducirnos en la comisión de trabajo para la creación del protocolo de fracturas de fémur para la región sanitaria del Barcelonès Nord y por su estímulo en la realización de la presente publicación. A todo el personal técnico del CSS Can Torras por aportarnos diferentes datos del paciente con fractura de fémur. Y a nuestros traductores, Carolina Castellano y Francisco Esteban, que nos han hecho posible y más fácil este inglés técnico que tanto hemos olvidado. Bibliografía 1. Puertas P, Marquez MA, Sabartés O, Colprim D, García A, Sanchez MD. Recuperación funcional en ancianos frágiles tras el ingreso en una unidad de geriatría de agudos. Rev Mul Gerontol. 2010; 19(4): 196. 2. Pioli G, Frondini C, Lauretani F, Davoli ML, Pellicciotti F, Martini E. Time to surgery and rehabilitation resources affect outcomes in orthogeriatric units. Arch Gerontol Geriatr. 2011; PMID: 22178013. 3. Capdevila X, Biboulet P, Choquet O. Strategy of postoperative rehabilitation after femoral neck fracture in elderly patients. Afar. 2011; 30 (10): 55-59. 4. Semel J, Gray JM, Ahn HJ, Nasr H, Chen JJ. Predictors of outcome following hip fracture rehabilitation. PM R. 2010; 2(9): 799-805.

8

7. Zanocchi M, Maero B, Francisetti F, Giona E, Nicola E, Margolicci A, Fabris F. Multidimensional assessment and risk factors for prolonged hospitalization in the elderly. Aging Clin Exp Res. 2003; 15(4): 305-9. 8. Avellana Zaragoza JA, Ferrandéz Portal L. Editores. Guía de la buena práctica en geriatría – Anciano afecto de fractura de fémur. 1ª edición. Madrid: Elsevier; 2007. 9. Baztán JJ, Fernández Alonso M, Aguado R, Socorro A. Resultados al año de la rehabilitación tras la fractura de fémur proximal en mayores de 84 años. An. Med. Interna. 2004; 21(9): 433-440. 10. Cornwall R, Gilbert MS, Koval KJ, Strauss E, Siu AL. Functional outcomes and mortality vary among different types of hip fractures: a function of patient characteristics. Clin Orthop Relat Res. 2004; 425: 64-71. 11. Societat Catalano-Balear de Geriatria i Gerontologia. Aspectes generals de la rehabilitació en geriatria. 1ª Edición. Barcelona: Glosa Edicions; 1997. 12. Calvin A, Davis E, Ford P. The Practice of Geriatrics. 1ª Edición. Philadelphia: Ed. Saunders; 1986. 13. Stenvall M, Berggren M, Lundström M, Gustafson Y, Olofsson B. A multidisciplinary intervention program improved the outcome after hip fracture for people with dementia-Subgroup analyses of a randomized controlled trial. Arch Gerontol Geriatr. 2011. PMID: 21930310. 14. Alarcón Alarcón T, González-Montalvo JI. Fractura osteoporótica de cadera. Factores predictivos de recuperación funcional a corto y largo plazo. An Med Interna. 2004; 21: 87-96. 15. Figar S, Saimovici J, Zunino S, Casas D, Garfi L, Arbelbide J. Impacto de la fractura de cadera en mayores de 65 años sobre la mortalidad, la calidad de vida y el uso del sistema de atención médica. [En línia] 1999 [fecha de acceso8 de octubre de 2011] Disponible en: www.hospitalitaliano.org.ar/archivos/servicios_ attachs/1157.pdf


Actualitzacions en Fisioteràpia Factores pronósticos que condicionan ganancia funcional en pacientes con fractura de fémur en centro sociosanitario

2005 Barthel ingreso

Número enfermos

2006

GF media

Número enfermos

2007 Número enfermos

GF media

2008

GF media

TOTAL

Número enfermos

GF media

Número enfermos

GF media

1

0,00

1

0,00

0 5 4

2,50

1

0,00

5

1,25

0,00

4

11,25

1

0,00

6

3,75

1

0,00

5

13,00

4

22,50

10

11,83

4

8,75

2

10,00

7

17,18

10 15

1

20 25

1

50,00

30

3

-5,00

5

16,00

2

-5,00

5

20,00

15

6,50

35

6

15,00

4

11,25

3

25,00

3

25,00

16

19,06

40

1

35,00

1

55,00

3

23,33

3

23,30

8

34,16

45

2

47,50

5

30,00

2

12,50

4

27,00

13

29,25

50

2

2,50

4

40,00

2

47,50

7

24,28

15

28,57

55

2

27,50

2

22,50

3

28,33

3

33,00

10

27,83

4

20,00

2

22,50

1

25,00

1

25,00

60

2

35,00

65

1

30,00

8

25,83

3

26,66

70

2

20,00

3

16,66

75

1

25,00

1

25,00

2

12,50

2

12,50

33

20,46

123

20,90

1

30,00

80 85 90 95 100 TOTAL

20

26,39

33

18,49

37

18,28

Tabla I. Correlación de GDS y ganancia funcional media. Sólo 123 pudieron ser incluidos en el estudio puesto que los 10 restantes fallecieron.

2005 Nº Pac.

2006 GFM

Nº Pac.

2007 GFM

Nº Pac

2008 GFM

Nº Pac.

TOTAL GFM

GFM

GDS 2

-

-

-

-

-

-

6

47,50

47,50

GDS 3

-

-

1

25

4

17,5

6

26,66

23,05

GDS 4

3

28

-

-

-

-

1

10

19

GDS 5

1

35

1

30

2

7,5

3

10

20,62

GDS 6

2

2,5

5

12

5

1

5

6

5,37

GDS 7

-

-

1

0

5

2

3

0

1

Tabla II. Clasificación de GDS y ganancia funcional media. GDS1- Ausencia de alteración cognitiva; GDS2- Disminución cognitiva muy leve; GDS3- Defecto cognitivo leve; GDS4- Defecto cognitivo moderado; GDS5- Defecto cognitivo moderado-grave; GDS6- Defecto cognitivo grave; GDS7- Defecto cognitivo muy grave. *Nº Pac.: número de pacientes. *GFM: Ganancia Funcional Media.

ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII, Any 2012

9


Actualitzacions en Fisioteràpia Factores pronósticos que condicionan ganancia funcional en pacientes con fractura de fémur en centro sociosanitario

Nº pacientes Barthel ingreso ≤30

Ganancia funcional media

Nº pacientes Barthel ingreso ≥35

Ganancia funcional media

2005

1

15

6

22.5

2006

6

12.5

3

15

2007

12

2.08

6

15.83

2008

13

13.84

13

26.15

Total

32

10.85

28

19.87

AÑO

Tabla III- Ganancia funcional media con demencia asociada en relación a un Barthel de ingreso inferior/igual a 30 y superior/igual a 35.

CHARLSON 0-1

Nº pacientes

GF* Barthel Ingreso ≤30

Nº pacientes

GF* Barthel ingreso ≥35

18

14.72%

32

25.95%

2

9

3.75%

6

21.50%

3+

7

1.75%

3

25%

Total

34

6.74%

41

24.15%

Tabla IV- Ganancia funcional a partir del Barthel de ingreso e Índice de Charlson, periodo 2007-2008. *GF: Ganancia funcional

10


Actualitzacions en Fisioteràpia Resum d’article EL DOLOR CERVICAL D’ORIGEN TRAUMÀTIC PERJUDICA EL CONTROL NEURONAL DEL MÚSCUL SEMISPINÓS DEL CAP CHRONIC TRAUMA-INDUCED NECK PAIN IMPAIRS THE NEURAL CONTROL OF THE DEEP SEMISPINALIS CERVICIS MUSCLE Schomacher J, Farina D, Lindstroem R, Falla D. Center for Sensory-Motor Interaction (SMI), Department of Health Science and Technology, Aalborg University, Denmark

Resum

RESULTATS

OBJECTIU

Els pacients van mostrar una reducció de l’especificitat direccional del semispinós del cap (P<0.05). A més, l’amplitud de l’EMG durant la contracció va ser menor per als pacients (86.3±38.0 i 104.4±47.0μV per 15 i 30N, respectivament) en relació als controls (226.4±128.5 i 315.8±205.5μV; P<0.05).

La musculatura extensora cervical profunda mostra canvis estructurals en pacients amb dolor cervical, tanmateix la seva activació no ha estat mai investigada amb pacients. Aquest estudi és el primer a presentar dades neurofisiològiques del múscul semispinós del cap dels pacients. MÈTODE

Hi van participar 10 dones amb dolor cervical crònic i 10 controls sans. Es va mesurar l’activitat del múscul semispinós del cap mentre els subjectes realitzaven contraccions isomètriques amb una força de 15N i 30N amb canvis continus en la direcció de la força en un rang de 0-360º. Es van calcular les corbes d’ajustament de l’amplitud de l’EMG (valor mig rectificat, ARV) i el punt mig de les corbes del valor mig rectificat va definir un vector direccional, que determinava l’especificitat direccional de l’activitat muscular.

CONCLUSIONS

L’activitat del múscul semispinós del cap es veu reduïda i menys definida en pacients amb dolor cervical, aquest fet confirma l’alteració del control neuronal d’aquest múscul. DISCUSSIÓ

Aquest resultat suggereix la rellevància d’incloure exercicis específics per al múscul semispinós del cap en el maneig de pacients amb dolor cervical.

Copyright ©2011 International Federation of Clinical Neurophysiology. Publicat per Elsevier Ireland Ltd. Tots els drets reservats. PMID: 22206690 [PubMed – indexat per MEDLINE] Abreviatures

EMG: Electromiografia ARV: Average rectified value (Valor Mig Rectificat)

Referència bibliogràfica: Schomacher J, Farina D, Lindstroem R, Falla D. Clin Neurophysiol. 2012 Jul;123(7):1403-8. Epub 2011 Dec 27. Accessible a: www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22206690

ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII, Any 2012

11


Actualitzacions en Fisioteràpia Resum d’article ESTUDI D’INTERVENCIÓ. ABORDATGE MITJANÇANT EXERCICI I MOBILITZACIONS DE LA SÍNDROME DEL TÚNEL CARPIÀ INTERVENTION REVIEW. EXERCISE AND MOBILISATION INTERVENTIONS FOR CARPAL TUNNEL SYNDROME Page MJ1, O’Connor D1, Pitt V2, Massy-Westropp N3 1

Monash University, School of Public Health & Preventive Medicine, Melbourne, Victoria, Australia 2 National Trauma Research Institute, The Alfred Hospital, Monash University, Melbourne, Victoria, Australia 3 University of South Australia, Health Sciences, Adelaide, South Australia, Australia Correspondència: *Matthew J Page, School of Public Health & Preventive Medicine, Monash University, The Alfred Centre, 99 Commercial Road, Melbourne, Victoria, 3004, Australia. matthew.page@monash.edu

Resum

Síntesi de les dades

Estat de la qüestió

S’hi van incloure setze estudis amb un total de 741 participants amb CTS aleatoris. Dos comparaven un règim de mobilització amb un grup control sense intervenció, tres comparaven una intervenció de mobilització (per exemple la mobilització dels ossos del carp) a un altre (per exemple la mobilització dels teixits tous), nou comparaven la mobilització de nervi com a part d’una intervenció multicomponent amb una altra intervenció conservadora (per exemple una fèrula o ultrasò) i tres comparaven una intervenció de mobilització diferent de la mobilització del nervi (per exemple ioga o tractament quiropràctic) amb una altra intervenció conservadora. El risc de biaix dels estudis inclosos era baix en alguns estudis i confús o alt en d’altres, només tres estudis informaven explícitament que es va ocultar l’assignació i uns altres quatre informaven que l’assignació dels participants era cega.

El tractament conservador que inclou exercicis i mobilitzacions ha estat d’elecció per a la població que manifestava símptomes lleugers i moderats derivats de la síndrome del túnel carpià (STC). Tanmateix, l’efectivitat i la durada dels beneficis dels exercicis i les mobilitzacions per a aquesta patologia són desconeguts. Objectiu

Revisar l’eficàcia i seguretat de la intervenció amb exercici i mobilitzacions comparada amb la no-intervenció, el placebo o una altra intervenció conservadora en població amb STC. Selecció dels estudis

Es va fer una recerca al registre especialitzat del grup de malalties neuromusculars Cochrane (10 de gener de 2012), CENTRAL (2011, número 4), MEDLINE (de gener de 1966 a desembre de 2011), EMBASE (de gener de 1980 a gener de 2012), CINAHL Plus (de gener de 1937 a gener 2012), i AMED (de gener de 1985 a gener de 2012). Criteris d’inclusió

Estudis controlats aleatoris o quasi aleatoris que comparaven intervencions amb exercicis i mobilització amb no-intervenció, el placebo o una altra intervenció conservadora en població amb STC. Extracció de les dades

Dos revisors independents van avaluar les recerques i van seleccionar els estudis per a la seva inclusió, en van extraure les dades i van avaluar el risc de biaix dels estudis inclosos. Es van calcular les ràtios de risc (RR) i les diferències mitjanes (DM) amb un interval de confiança (IC) del 95% per als resultats primaris i secundaris de l’estudi. També s’hi van incloure les dades dels casos adversos dels estudis seleccionats.

12

Els estudis eren heterogenis en termes de les intervencions realitzades, els resultats mesurats i el calendari d’avaluació de resultats, per tant, érem incapaços d’unificar els resultats dels diferents estudis. Només quatre estudis van aportar el principal resultat d’interès, que és la millora a curt termini (qualsevol mesura en què els pacients indiquen la intensitat de les seves queixes respecte a l’inici, per exemple, l’índex global de millora, satisfacció amb el tractament, en els tres mesos posteriors al tractament). No obstant això, d’aquests tractaments només tres aporten resultats prou complerts per a la seva inclusió en l’estudi. Un estudi de molt baixa qualitat amb 14 participants va trobar que tots els participants que rebien indistintament tractament de mobilitzacions neurodinàmiques o mobilització dels ossos del carp, sense cap participant de control, reportaven una millora general (RR 15.00, 95% IC 1.02 a 220.92), tot i que la precisió d’aquest efecte apreciat és molt baixa. Un estudi de baixa qualitat amb 22 participants va trobar que l’opció d’estar “satisfet” o “molt satisfet” amb el tractament era un 24% superior en els


Actualitzacions en Fisioteràpia ESTUDI D’INTERVENCIÓ. ABORDATGE MITJANÇANT EXERCICI I MOBILITZACIONS DE LA SÍNDROME DEL TÚNEL CARPIÀ

pacients que rebien un tractament instrumental de mobilització dels teixits tous en relació als que rebien un tractament estàndard de mobilització de teixits tous (RR 1.24, 95% IC 0.89 a 1.75), tot i que els participants no tenien una assignació cega i no està clar que l’assignació fos oculta. Un altre estudi de molt baixa qualitat amb 26 participants mostrava que més canells afectats per la STC que feien exercicis de lliscament dels nervis combinat amb l’ús de fèrules i la variació d’activitat no presentaven troballes patològiques en la latència sensorial distal dels nervis mitjà i cubital al final del tractament en comparació amb els que només utilitzaven fèrules i modificaven la seva activitat (RR 1.26, 95% IC 0.69 a 2.30). En qualsevol cas, en aquest estudi va aparèixer una unitat d’anàlisi d’error, ja que la correlació entre els canells dels participants amb afectació bilateral no es va tenir en compte. Només dos estudis mesuraven els efectes adversos, per tant, calen més dades i no es poden extreure conclusions fermes sobre la seguretat de les intervencions amb exercici i/o mobilització. En general, els resultats secundaris de l’estudi (millora a curt i mig

termini en els símptomes de STC, habilitat funcional, qualitat de vida relacionada amb la salut, paràmetres neurofisiològics, i necessitat de cirurgia) tenien un IC del 95% que incorporava efectes en qualsevol direcció. Conclusions

L’evidència dels beneficis per a tota la diversitat d’intervencions amb exercicis i mobilitzacions per al tractament de la STC és limitada i de baixa qualitat. La població que manifesta preferències per les intervencions amb exercicis o mobilitzacions hauria de ser informada pel seu fisioterapeuta de la limitació dels beneficis i la seguretat d’aquesta intervenció. Mentre no es duguin a terme més estudis aleatoris controlats que avaluïn l’efectivitat i la seguretat de les diverses intervencions amb exercicis i mobilitzacions comparades amb altres intervencions conservadores, la decisió sobre l’aplicació d’aquest tipus d’intervenció a la població afectada per la STC hauria de basar-se en l’experiència del fisioterapeuta, la seva capacitat d’oferir aquests tractaments i les preferències del pacient.

Referència bibliogràfica: Page MJ, O’Connor D, Pitt V, Massy-Westropp N. Exercise and mobilisation interventions for carpal tunnel syndrome. Cochrane Database of Systematic Reviews 2012, Issue 6. Art. No.: CD009899. DOI: 10.1002/14651858.CD009899. Accessible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22696387

ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII, Any 2012

13


Actualitzacions en Fisioteràpia Resum d’article REVISIÓ SISTEMÀTICA: INTERVENCIONS DE REHABILITACIÓ EN PACIENTS AMB POLINEUROPATIA INFLAMATÒRIA DESMIELINITZANT AGUDA REHABILITATION INTERVENTIONS IN PATIENTS WITH ACUTE DEMYELINATING INFLAMMATORY POLYNEUROPATHY: A SYSTEMATIC REVIEW Khan F, Amatya B. Department of Medicine, Dentistry and Health Sciences, University of Melbourne, Parkville, Australia - fary.khan@mh.org.au

RESUM

La polineuropatia inflamatòria desmielinitzant aguda (síndrome de Guillain-Barré, SGB) pot ser una causa significativa de discapacitat a llarg termini; i és susceptible de fer rehabilitació. La rehabilitació és un recurs car i cal urgentment una evidència científica que en justifiqui la despesa. Aquesta revisió sistemàtica presenta una visió global de diferents intervencions basades en l’evidència amb adults amb SGB i els resultats afectats. Es va realitzar una recerca, fins al mes de març de 2012, a Medline, EMBASE, CINAHL, AMED, PEDro, LILACS i a la Cochrane Library, d’estudis que aportessin resultats d’intervencions de rehabilitació a pacients amb SGB adreçades a la restauració funcional i la participació. Dos revisors van aplicar els criteris d’inclusió per triar els estudis potencials i, independentment, en van extreure les dades i van avaluar-ne la qualitat metodològica. Els estudis inclosos van ser avaluats críticament usant l’enfocament metodològic qualitatiu del grup GRADE. Els nivells formals d’evidència es van assignar seguint el format estàndard definit pel National Health and Medical Research Council. Es van seleccionar 14 estudis (una revisió sistemàtica, un estudi aleatori controlat, un estudi de cas-control, cinc estudis de cohorts i sis informes de casos/sèries de casos) que descrivien un ventall d’intervencions de rehabilitació per persones

amb SGB que van ser avaluats per a cercar la millor evidència fins aquell moment. Un estudi controlat aleatori d’alta qualitat demostrava l’efectivitat de la rehabilitació multidisciplinària ambulatòria d’alta intensitat per reduir la discapacitat en persones amb SGB en els etapes finals de la recuperació, comparat amb intervencions de menor intensitat de fins a 12 mesos. Quatre estudis d’observació van recolzar, a més, la millorar de la discapacitat i de la qualitat de vida en pacients ingressats que seguien una intervenció multidisciplinària de rehabilitació de fins a 12 mesos. L’evidència per a les intervencions monodisciplinàries és limitada, amb evidència “satisfactòria” per a la reducció de la fatiga, millora de la funcionalitat i de la qualitat de vida en persones amb SGB amb intervencions de fisioteràpia. Aquesta revisió proporciona una “bona” evidència per donar suport a la intervenció multidisciplinària de rehabilitació en adults amb SGB; i evidència “satisfactòria” per a intervencions de fisioteràpia amb aquests pacients. L’evidència per a altres intervencions monodisciplinàries és limitada o no concloent. Els buits que existeixen en la recerca no han de ser interpretats com una manca d’efectivitat de la intervenció de rehabilitació en SGB. Calen més estudis de recerca amb disseny d’estudis adequats, amidament dels resultats, tipus de modalitats i relació cost/efectivitat per a aquestes intervencions.

Referència bibliogràfica: Khan F, Amatya B. Eur J Phys Rehabil Med. 2012 Sep;48(3):50722. Epub 2012 Jul 23. Accessible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22820829

14


Actualitzacions en Fisioteràpia AGENDA

Combined Sections Meeting of the American Physical Therapy Association

Topics on Women’s Health and Aging in Men and Women

Data i lloc: 21-24 de gener de 2013, San Diego,

Data i lloc: 26-28 d’abril de 2013, Boston

Califòrnia

Temàtica: Diferents àmbits de la pràctica de la fisioteràpia Informació: www.apta.org/CSM

Temàtica: Salut de la dona i envelliment Informació: www.ioptwh.org/pdfs/IOPTWH%20 %20IPTOP%20Conference%202013.pdf

Physioforward Scientific Conference Forward Thinking - Forward Moving - Making it Happen!

International Conference on Sports Rehabilitation and Traumatology: Football Medicine Strategies for muscle and tendon injuries

Data i lloc: 5 i 6 d’abril de 2013, Otago, Nova Ze-

Data i lloc: 20-22 d’abril de 2013, Londres

landa

Temàtica: El futur de la pràctica de la fisioteràpia Informació: http://physio100.otago.ac.nz/conference

12th International Congress of Shoulder and Elbow Surgery 4th International Congress of Shoulder and Elbow Therapists Data i lloc: 10-12 d’abril de 2013, Nagoya, Japó

Temàtica: Fisioteràpia de l’extremitat superior

Temàtica: Fisioteràpia esportiva i traumatologia Informació: www.footballmedicinestrategies.com

1st World Congress on Pelvic Pain Data i lloc: 30 maig – 1 de juny de 2013, Amster-

dam

Temàtica: Abordatge del dolor pelvià d’origen visceral Informació: www.pelvicpain-meeting.com

Informació: www.congre.co.jp/icses2013 3rd World Parkinson Congress Data i lloc: 1-4 d’octubre de 2013, Montreal

Informació: www.worldpdcongress.org

ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII, Any 2012

15


Actualitzacions en Fisioteràpia AGENDA

8th Interdisciplinary World Congress on Low Back & Pelvic Pain

WCPT World Physical Therapy Congress

Data i lloc: 27–31 d’octubre de 2013, Dubai

Temàtica: Diferents àmbits de la pràctica de la fisioteràpia

Temàtica: Abordatge interdisciplinari del dolor d’origen lumbar i pelvià Informació: www.worldcongresslbp.com

16

Data i lloc: 1-4 de maig de 2015, Singapur

Informació: www.wcpt.org/congress


ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII. Desembre 2012

Dipòsit legal: B-16049-2012 ISSN - 2014-6809


ACTUALITZACIONS EN FISIOTERÀPIA Número VII. Desembre 2012

Dipòsit legal: B-16049-2012 ISSN - 2014-6809


Revista vii alta