GERARD QUINTANA – 110
entendre-la millor. Ja sabia el que li havia passat al seu avi, d’això n’havien parlat molts cops. Quan va sortir de la comissaria els pares l’estaven esperant a la Via Laietana. Aquell dia ella li va explicar per primera vegada que havia estat tancada allà mateix quan estava embarassada d’ell. No li va donar gaires detalls. L’havien detingut per possessió de propaganda comunista i antifranquista i de llibres prohibits. El fet que no li haguessin trobat cap arma va facilitar que els contactes de la seva àvia aconseguissin deixar-la en llibertat després de tres setmanes de reclusió a la Model. Feia poc que havien tancat la presó de dones de les Corts i faltaven uns quants anys perquè obrissin la nova presó de la Trinitat. No li agradava parlar d’aquells dies. Mentre anava desfent l’equipatge el Bru va veure el llibre de Whitman a la maleta de la seva mare. —Em pensava que ja no llegies —li va dir el Bru. —Hi ha llibres que no els portes amb tu per llegir, només són part de la memòria que no vols arrossegar però a la qual tampoc pots renunciar. El Bru li va preguntar de qui era aquell llibre. Ella va callar i se’l va mirar. Al cap d’uns segons li va dir: —Del teu pare. Me’l va regalar fa molts anys. —Del pare? —va respondre. —Vés a dormir, Bru, ja acabaré jo sola. Demà seguirem parlant. És molt tard. L’endemà el Bru va marxar ben d’hora cap a Bar-
Entre el cel i la terra3.indd 110
7/2/19 10:59