Page 1

Manual de

PRIMERS AUXILIS per a Caps Jordi Jové Solé Infermer i Estudiant de 6é de Medicina Monitor de lleure de A.E.iG. Cal-Met Demarcació Nord-Occidental

Juliol 2015 1 http://www.medicau.com


Avís Els coneixements en ciències de la salut i normatives estan en constant evolució, encara que les actuacions aquí descrites són generals i estàndards, l’atenció mèdica és personalitzada, per tant l’autor no pot assumir cap responsabilitat pels danys que es poguessin generar a tercers com a conseqüència dels continguts d’aquest document. Es recomana als lectors que consensuïn i s’informin amb els pares corresponents de quina serà l’actuació més apropiada davant nens amb problemes mèdics (al·lèrgies, diabetis, intoleràncies, ets). La informació present en aquest document no pot en cap cas substituir les indicacions mèdiques ni dels pares. S’ha realitzat els màxims esforços per redactar aquest dossier amb rigor científic i exactitud, el text ha estat revisat també per personal sanitari. Jordi Jové, autor del manual. Foto de la portada d’en Yeray Hernández. AEiG Xots Text revisat per personal sanitari (una metgessa i una infermera).

2 http://www.medicau.com


Continguts del manual El que heu heu portar a la farmaciola i com utilitzar-la .....................................................................................4 Com curar una ferida lleu, idea general: ............................................................................................................8 La fitxa de salut i l’autorització en sortides i campaments, imprescindible: ......................................................8 Les 15 afeccions més comunes amb nens: ......................................................................................................10 1. Picades d’insectes ...................................................................................................................................10 2. Un cop al cap ..........................................................................................................................................10 3. Li surt sang del nas ..................................................................................................................................11 4. S’ha cremat!! ..........................................................................................................................................11 5. Cremades del sol.....................................................................................................................................11 6. Li ha entrat alguna cosa a l’ull ................................................................................................................12 7. Torçades de turmell i embenat ...............................................................................................................12 8 . Embenats al genoll .................................................................................................................................13 9. Butllofes als peus després de caminar ....................................................................................................13 10. Mal de coll i d’oïda ................................................................................................................................14 11. Febre .....................................................................................................................................................14 12. Diarrees.................................................................................................................................................15 13. Vòmits ...................................................................................................................................................15 14. Polls (“piojos”) ......................................................................................................................................17 15. Nen/a celíaca .......................................................................................................................................17 Situacions per a les que cal estar preparat: .....................................................................................................18 Actuació general en situacions d'urgència .................................................................................................18 Pèrdua de coneixement ..............................................................................................................................18 Ennuec (“atragantamiento”) ......................................................................................................................19 Fractures. Com immobilitzar braç i espatlla amb fulards ...........................................................................19 Insolació i cop de calor ...............................................................................................................................21 Actuació davant una reacció al·lèrgica .......................................................................................................21 Consideracions del nen amb Diabetis Mellitus tipus 1 ...............................................................................22 Tall de digestió o hidrocució* dedicat als socorristes ........................................................................................22 Ofegament* dedicat als socorristes...................................................................................................................23 Dubtes en la nostra actuació com a monitors:.................................................................................................26 Situacions reals comentades, dubtes freqüents: ........................................................................................26 Els pares ...........................................................................................................................................................28 Quan trucar als pares? ................................................................................................................................29 Com donar una noticia inesperada i no morir en el intent? .......................................................................29 Referècies web de les images del manual i Bibliografia:..................................................................................30

Alguns diran que aquest dossier és molt llarg, jo dic que és molt complert. Utilitzeu-lo en cas de dubte! 3 http://www.medicau.com


l que heu hem heu portar a la farmaciolai com utilitzar-la El que de portar a la farmaciola i com

utilitzar-la

Gasses estèrils (bastantes, és el que més es gasta) Tisores, pinces, alcohol, per desinfectar material Esparadrap Suerets fisiològics o solució sabonosa, Termòmetre digital Ibuprofens (pels caps) i paracetamol. Linitul (Fig.1) Tiretes (millor covertplast: per tallar a mida -> Fig.2) Benes compressives, (fig.3) Compeed o comfeel si en teniu (fig.10 pag 15) Agulles estèrils i fil (per petar butllofes) Cristalmina (Fig.4 Desinfectant com el betadine) Crema solar, aftersun, crema de cacau (opcional) Afterbite i/o alergical

Fig. 1: linitul. gassa blanca vaselinada per a que no s’enganxin les crostes o cremades a la gassa que cobreix la ferida. Va molt bé.)

Guants Silvederma (pomada per les cremades, pels cuiners!)

Fig. 1 Linitul

EXTRA, opcional: Mefix (Fig.5, pàgina següent) Tubifix. (Fig.6) Si en teniu és una malla per aguantar gasses en articulacions va molt bé (Mirar més avall) Fig. 2: Tiretes per tallar a la mida

Fig. 3 bena compressiva (ok)

bena de malla (no es pot usar per embenats,no la poseu a la farmaciola) Fig. 4: Cristalmina

Podeu posar més coses també és per a caps: compreses, trombocit, reflex, fortasec per la diarrea, hibitane (coll sec o afonia), etc. Tot el que vulgueu però, hauríeu de tenir tot el citat a la llista més o menys. Mireu bé la caducitat! Els xarops o dalsy que es donen a les menjades ho podeu tenir a la zona de cuina o rebost. A la farmaciola de ruta, ha de dur pràcticament el mateix. Valoreu la quantitat però heu de tenir força gasses, linitul, compeed, agulles (estèrils, si no ho són, podeu tirar un xorro d’alcohol i encendre amb un encenedor després netegeu amb una gassa. (millor agulles estèrils). 4 http://www.medicau.com


Us de la farmaciola Ara que ja saps que portar, saps quan i com utilitzar cada cosa? D’entrada la prevenció es clau. Tot allò que puguem evitar no ho haurem de curar! Però, en qualsevol cas, per greu que sigui, mantingueu la serenitat i feu només allò que sigui necessari, res més. D’acord amb la normativa vigent un monitor de lleure no pot donar cap medicament a cap nen/a sense l’autorització paterna, les cures es faran amb aigua i sabó de pH neutre i utilitzant sempre uns guants que no siguin de làtex. En cas de donar alguna mediació és necessita també la recepta del metge. A la realitat dels campaments de molts agrupaments aquesta norma no es segueix estrictament i sol haverhi dubtes en el què pot fer i què no un monitor. Anem a veure per què està escrita d’aquesta manera: La paraula medicament inclou tota substància que tenint un principi actiu pot ocasionar algun efecte, això ho avarca tot. En el moment que es permet donar algun medicament, ja sigui afterbite a una picada o cristalmina (antisèptic sense coloració) a una ferida hem de dir quan està indicat, quan no, en quina dosi, etc. Les plantes anomenades “medicinals” com fulles que calmen la picor o baixen el dolor es consideren medicaments? Tenen un efecte, i s’hauria de regular la seva administració. Per administrar qualsevol medicament es necessita una mínima formació sanitària que, amb el carnet de monitors de lleure no tenim, per tant. La millor manera per “cobrir-nos les espatlles” a nivell legal és no donar res. El fet de no desinfectar una ferida pot facilitar que s’infecti durant els campaments i d’aquí el dilema que alguns caps pregunten.

Fragment de conversa per facebook amb un cap: Pau: Ei Jordi!!! Com va això? Escolta ahir vam fer reunió de branca i ens vam encallar en temes de la farmaciola, tens una estoneta? Jordi: Hola Pau!! I tant home! Digues digues Pau: Si els pares m’autoritzen a utilitzar cristalmina i afterbite, puc donar-ho a un nen? Jordi: Si si, per fer-ho perfecte ho hauries de tenir per escrit. El més fàcil es que surti a l’autorització de la sortida o campaments. Si no ho tens escrit però ho has comentat a la reunió i als pares els sembla bé usar la farmaciola... jo ho faria, com molta gent que ho fa encara que no és del tot correcte (falta tenir-ho escrit). Pau: Si no ho tenim a l’autorització però sempre hem utilitzat cristalmina que ens pot passar? Jordi: Fins no fa massa es “permetia” l’ús de antisèptics, ara per estar coberts legalment no es dona sense el permís dels pares. Encara que, al Anem preparats 2015 indica l’ús d’un antisèptic sense coloració per ferides. Que passa si cureu i no surt a l’autorització, al nen/a si no es al·lèrgic a la cristalmina no li passarà res. (tot i que existeix aquesta al·lèrgia, és molt rara). De cara als pares la majoria no es queixen, es una cura normal que es sol fer als col·legis, a casa, al cau, no curar implica més risc d’infecció. No obstant es incorrecte usar antisèptic (medicament) sense l’autorització dels pares. Pau: I si en comptes de cristalmina utilitzo povidona iodada? Jordi: És un medicament igual, la cristalmina té més efecte antisèptic i no porta iode. Existeix l’al·lèrgia al iode, en un cas d’al·lèrgia apareixeria una dermatitis irritant a la zona de la ferida. La cristalmina ha “desbancat” al iode. Pau: Una monitora nostra és socorrista pot fer les cures ella? Jordi: Si, com a socorrista té uns coneixements ampliats en primers auxilis respecte el que és monitor de lleure per tant pot fer cures i utilitzar cristalmina o afterbite encara que no hi hagi una autorització paterna escrita. Sap utilitzar el material i valorar/ curar ferides. Els monitors amb formació sanitària (socorrisme, infermeria, 5 http://www.medicau.com


medicina, ets) tenen coneixements per fer cures sense requerir autorització paterna. Sempre abans de posar res assegurat que no es al·lèrgic/a (ho tindríeu apuntat) Pau: Aaaaaa! Llavors si tenim una nena asmàtica, la soco li pot donar el ventolin quan “xiula”? Jordi: jajajajaja No no. Parlem de cures rutinàries, Per administrar broncodilatadors o medicació per a una determinada malaltia (al·lèrgics, diabètics, antibiòtics, etc), ho has de tenir pautat pel metge (els pares ho escriuran a l’autorització o a la fitxa de salut.) Heu de saber com es dona, quanta dosi i a quina hora. (p.ex. amoxicil·lina 5cc cada 8h durant els primers 3 dies) Pau: I si és infermer/a? Jordi: Tampoc, la pauta l’ha d’escriure el metge. (pots donar els medicaments que receptin els metges o t’autoritzin els pares). Si no ho té pautat és incorrecte. Exemple: donar 2 bufs de ventolin a un nen que “xiula” (sibilants respiratorsi) a la nit però no han dit que sigui asmàtic ni porta cap tractament. Ex 2: Donar les gotes d’un nen amb conjuntivitis al·lèrgica a un altre que també li piquen els ulls però no porta gotes). Si algun cap ho fa i no passa res, no passarà res però recorda que no és correcte. Pau: A vegades hi ha nens que porten Amoxicil·lina (prenen antibiòtic) i tenim un paperet dels pares que ens autoritzen a donar-ho però cap paper del metge, ho podem donar? Jordi: Al meu entendre si porta l’amoxicil·lina i teniu escrita la pauta i el permís és per que se l’ha de prendre, encara que no tingui un document mèdic jo li donaria al nen, no sé si és 100% correcte, considero que no donar-ho es pitjor que fer-ho. Si no tens el paperet truca als pares i t’autoritzaran “verbalment”, assegura’t fer bé la pauta. Pau: I si una caravel·la hem demana un paracetamol per dolor de la menstruació? Jordi: Tu com a monitor no l’hi hauries de donar, no obstant, si no és al·lèrgica al paracetamol, se n’ha pres altres cops i li va bé, es esperable que no passi res dolent. En cas de ser infermer o socorrista crec que li podries donar, sinó molts caps diuen a la noia que en cas de voler un paracetamol l’agafi ella sota la seva responsabilitat de la farmaciola, els caps no l’hi ha donat. Pau: Pot passar que, per evitar assumir qualsevol responsabilitat, els nens portin a la motxilla paracetamol, dalsy, pastilles per l’afonia, cremes, ets ets i “s’autogestionin” ells tot aquest arsenal? Jordi: Si pot passar, a algun lloc passa. Al final pot acabar en debat, el nen es lliure de pedres el que tingui, quants paracetamols es prendrà? Quantes pastilles per l’afonia? I els caps que hi poden fer? Sembla que res? Si es pren pastilles en excés pot fer una sobredosi, a part d’agafar un mal hàbit. Jordi: Pau podem discutir d’això durant hores i hores, està bé saber-ho però recorda que fa no massa marxàveu d’excursió amb una nena al·lèrgica i no portaveu medicació per que “per dos dies no calia” o bé, venia la Laura de campaments sent diabètica i si, té 13 anys ja, però tot i les reunions amb la mare, els caps anàveu força peixos amb el tema. Pau: Ja veus... t’anava a dir que els guants que portem quan en portem són de làtex i no sempre els utilitzem. Tant discutir de la farmaciola ahir i al final fallem per punts més seriosos tu! Bé, gràcies pels aclariments ens veiem en breu, fins aviat George! Jordi: de res jefe! Fins aviat Pau!

Tingues present que la norma està escrita per cobrir-nos l’esquena al ser difícil de definir i justificar usos de medicaments sense autorització paterna. Sentit comú, davant dubtes pregunteu als pares i acordeu en una reunió pre campaments com tractar aquets temes. És una bona idea incloure-ho a l’autorització. La comunicació amb pares i el sentit comú és clau! (En aquest manual podreu llegir “pots posar silvederma” o altres cures. No escric de nou si estàs autoritzat.) Els medicaments Caducats perden el seu efecte, no fan res. Abans de marxar mireu el que teniu i les dates de caducitat. No porteu medicaments caducats. Si et prens un paracetamol caducat per error no passa res. 6 http://www.medicau.com


L’aigua oxigenada és un desinfectant poc potent, encara que tothom l’anomena per portar-ho a la farmaciola, no es necessita. Portareu betadine o cristalmina que és més eficaç. El mèfix. És opcional, fa d’esparadrap. Va de conya ja que pots fer grans quadrats i enganxar. Si algú treballa a algun centre sanitari i en pot aconseguir perfecte. És una tira ampla de cotó, per una banda és adhesiu i va molt bé per enganxar gasses.

Què NO hem de portar a la farmaciola? • Medicaments caducats o preparats sense data de caducitat o en mal estat. • Medicaments que ens van receptar o tenim per la farmaciola de fa molt temps. • Medicaments sense la Caixa o la dosi apuntada que pugui induir a error. • Aigua oxigenada • Termòmetre que no funcioni. • Pinces i tisores rovellades o que no tallin. • Vena blanca de malla, porteu compressiva. • Aspirina, és millor el paracetamol (caps). • Cotó fluix, és millor utilitzar gases estèrils.

Exemple d’us del mèfix. Una butllofa al taló : El pioner s’ha arrencat la pelleta i es veu la pell rosada de sota, si teniu comfeel (fig.10 pag 15), poseu-ho. Sinó teniu comfeel per tapar la butllofa i mèfix: netejar, un “xif” o dos de cristalmina” tapeu amb una gassa (no feu massa doblecs que li molestarà al posar-se el quet, si la gassa és massa grossa retalleu) i es subjecta amb una tira de mèfix de costat a costat (fent una U). No retalleu excessivament el pegat o li marxarà de lloc! Ben enganxat als laterals. Si no teniu ni comfeel ni mèfix: 2 gasses planes tapant el taló com una U i enganxeu esparadrap de roba pels 4 costats de la gassa. Pot aguantar 1-3 dies o més. Si s’embruta molt, supura o es mulla canviar. Per més informació de butllofes llegiu a la pàg. 14: “Butllofes als peus després de caminar”

Fig. 5: fotos del mèfix

Tubifix pot tenir altres noms (tubinet). És opcional, a vegades hi ha mares que us donen material per la farmaciola o es pot comprar a la farmàcia. El tubifix és una malla, si s’ha de tapar una ferida amb gasses en una articulació, (colze o genoll) el esparadrap pot ser ben poc útil, es desenganxarà tota l’estona. Es fa la cura i es subjecta amb un tros de malla (fotos). N'hi ha de varis diàmetres, per a dit, canell- mà o cama. Penseu en quina branca esteu i quin diàmetre necessiteu aprox. Si no apreta i va gran, caurà. No teniu tubifix: per aguantar la gasa al colze podeu fer un petit embenat amb venda de crepè, podeu apretar, no massa (és elàstic però aquell braç no s’inflarà, és una ferida). Embenat de mig braç en amunt fins a mig avantbraç així no caurà. si no us surt bé segurament caurà. Compte amb deixar ferides grosses (rascades que sagnen i són grans etc. ) a l’aire, als campaments hi ha molta pols, s’embrutarà i es poden infectar.

Fig. 6: fotos del tubifix a una mà, genoll i dit http://www.medicau.com

7


utorització paterna campaments, imprescindible: Com curar unaa sortides ferida illeu, idea general:

Tot i que cada ferida pot ser diferent i hem de tenir una idea general. El següent ho fem sempre: Què fer: 1. Renta la ferida amb aigua i sabó, sèrum fisiològic o aigua a raig per arrossegar les restes de sorra. Retira qualsevol cos estrany (petits cristalls, tela, estelles,...) o brossa. Fes servir aigua i sabó per netejar bé i cristalmina (opcional, mireu primer que no sigui al·lèrgic). 2. Talla l’hemorràgia pressionant amb una gasa estèril o un mocador net durant 10 minuts (sense deixar de fer pressió) perquè coaguli. 3. Si la ferida és en un braç o una cama, procureu mantenir el membre més amunt que el cor. 4 Cobreix la ferida (a l’aire s’embrutarà). Useu tiretes si es petit, si és més gran i creieu que s'enganxarà a la gassa  Linitul! aquella gassa vaselinada que teniu a la farmaciola i serveix per això, damunt el linitul una o dos gasses, subjecta amb esparadrap o mèfix. Si sagna, posar aigua i amb un paquet de gasses, pressionant durant força estona. Aneu al CAP. (els tallets als dits de les mans poden sagnar molt, compte no hi hagi cap vidret dins la ferida). Si sagna molt o és profund, cap al metge. En ferides lleus a zones difícils que no aguanta l’esparadrap pel moviment (colze) petit embenat. 5. Si s’embruta o es desenganxa, cal canviar l'apòsit. Deixar-ho al aire quan hi hagi crosta o la ferida estigui tancada. (En unes hores o dies depèn de la ferida) 6. Si més endavant fa mal, està inflat, calent i roig  està infectat, netejar i portar al metge. No és urgent però potser li pautarà antibiòtic. El nen pot tenir malestar i febrícula.

Quan cal anar al metge: 1. Quan, tot i pressionar la ferida durant 10 minuts, aquesta no deixa de sagnar. 2. En ferides importants, grosses o profundes. (Ferides no lleus). 3. Si el nen no està correctament vacunat contra el tètanus. Gairebé tothom està ben vacunat. 4. SEMPRE que dubteu o no tingueu clar que fer. Recordeu de trucar i comentar-ho als pares! Què no fer: No netegis la ferida amb cotó, perquè els petits filaments que es queden enganxats a la ferida poden provocar una infecció. El millor és gasa estèril o un mocador de paper. Tampoc facis servir alcohol, perquè crema la pell i augmenta el dolor.

La fitxa i l’ autorització sortides Com curar de unasalut ferida sagnant o raspadura,en idea general:

i campaments, imprescindible:

L'autorització i els papers fets al inici de curs són la vostra "cobertura legal" davant els pares i la justícia, és molt important, especialment si hi ha problemes o mal entesos amb medicaments i trasllats. Al full d’inscripció a baix, hi sol posar “observacions” aquí és on escriuran si el nen/a pren algun xarop actualment o se l'hi escapa el pipi a les nits, per exemple. En cas de prendre alguna medicació que us posin la pauta! Un paper important pels monitors és la Fitxa de salut, la passem a principi de curs, hi consta els problemes mèdics o no tant mèdics que tingui el nen durant el curs i què fer en cas que passi res. Ha de quedar clar. Hi 8 http://www.medicau.com


ha el full típic que utilitzem molts caus i la fitxa de salut de minyons escoltes i guies, més complerta i exhaustiva (es recomana utilitzar aquesta). Quan hagueu de donar medicació en una excursió o al camp, si la solen portar sempre a l'autorització els pares escriuran “autoritzo als caps a donar ...”, sinó està escrit per què és medicació que prenen ara al marxar us poden autoritzar en un paper a part feta mà o dir-ho al pujar a l’autobús (autorització verbal?) Els pares us han de dir com s'administra el fàrmac p. ex Inhaladors (accuhaler), antibiòtics en botella que es reconstitueixen i es guarden en nevera, o altres. Que escriguin (encara que sigui a la caixa del medicament) cada quant es dona, quantitat, durada de tractament per no haver-hi errors. Recordeu que durant les excursions i campaments vosaltres sou els responsables de la canalla, és important que sapigueu què fer. Es sol tenir algun model d'autorització (amb word) per a sortides i campaments, els fulls de Meg estan molt bé, al word es pot canviar el que vulgueu, dates, lloc, si feu alguna activitat de risc o de muntanya, també ho podeu apuntar. Al final els pares firmen i ho autoritzen tot. Tots heu de tenir un paragrafet com aquest o similar a les autoritzacions: En aquesta autorització manifesto el meu acord perquè participi en les activitats normals de l’escoltisme que es facin i també ha pujar vehicle privat si es necessari (trasllat al CAP,...). En cas d’accident o de malaltia que requereixi una intervenció medico quirúrgica URGENT, autoritzo al metge que l’atengui perquè l’efectuï. Si un nen es d’una mútua (Muface, Adeslas, etc.) i es fa mal, abans d’anar al CAP truqueu a la mútua, s’haurien d’atendre allà (no ho fem mai...). Si aquesta està molt lluny, comenteu-los-hi que anireu al CAP, després ja s’aclariran amb factures. SEMPRE, si es urgent, porteu el nen al metge i els “papers” després. És molt útil fer una llista dels nens que tenen alguna malaltia, al·lèrgia o intolerància, prenen medicació, etc. i posar-ho al principi del dossier i/o a la cuina pels intendents. Així els identificareu amb un cop d'ull.

Fig. 7: Pàgina 1 de la Fitxa de Salut de meg. Es sol omplir al principi de curs. Descarrega’t aquest model de fitxa de salut a: www.medicau.com Apartat de primers auxilis -> autoritzacions i fitxes de salut.

9 http://www.medicau.com


Les 15 afeccions més comunes amb els nens:

Les 15 afeccions més comunes amb nens: Aquest apartat està tret de la web: www.jouscout.com/accident.htm text re-escrit i revisat.

1. Picades d’insectes Vespes, abelles, borinots, escorpins i escolopendres tenen una picada verinosa. Les picades de mosquits, puces i paparres no són verinoses, però resulten molestes, i en ocasions poden transmetre malalties. Per contra, no heu de tenir por de les aranyes, ja que les del nostre país són gairebé totes inofensives (només hi ha un parell d'excepcions). Símptomes: Si li ha picat un insecte verinós, a més del dolor, la zona estarà inflada i envermellida. Què fer: Aplica-hi fred. Fes servir un drap moll amb aigua freda o una mica de gel embolicat en un mocador. Renta la zona amb aigua i sabó o amb una tovalloleta humida (sense alcohol). Quan cal anar al metge: Si té una picada a la boca, dóna-li a llepar un gelat o un glaçó de gel i porta’l al metge. Si té vàries picades per tot el cos i apareixen vesícules vermelles, molt de picor, malestar general o vòmits, porta al nen a urgències. Les picades d’escorpí i d’escolopendra haurien de ser vistes per un metge, perquè el seu verí és molt potent. Sentit comú, porta'l al C.A.P. si tens dubtes. Què no fer: Tampoc hi posis saliva o fang, perquè es podria infectar la ferida. Si li ha picat una abella, haurà deixat l’agulló clavat a la pell; l’agulló està connectat a una petita bossa que conté verí. Se li ha de treure cuidadosament, però no amb unes pinces ni amb els dits, perquè en pessigar l’extrem de l’agulló, estaries injectant més verí. Pots treure el fibló empenyent-lo amb una agulla, sense punxar la bossa del verí. (pot ser difícil de fer a un castor). Sinó fas res la pell l'expulsarà en unes hores. Les paparres (“garrapatas”) poden ser confoses amb berrugues. Si té una paparra enganxada al cos, no l’arrenquis de la pell, perquè el cap es quedaria a dins i podria infectar la ferida. Fes servir calor, oli (no calent), alcohol o aigua calent per obligar d’insecte a marxar.

2. Un cop al cap Què fer: Posa-hi gel per evitar la inflamació. També serveix una bossa de congelats, una llauna de refresc fresca, o un mocador xop d’aigua freda si no hi ha ferida. Si n’hi ha, renta-la amb aigua i sabó i desinfecta-la. Parlem de cops lleus, banals. Què no fer: No posis gel directament sobre la pell perquè la cremaries; embolica el gel en un mocador. Quan cal anar al metge: Després del cop, estigueu la resta del dia atents al comportament del nen per si observeu algun d’aquests símptomes: Que perdi el coneixement Que sagni o tregui altres líquids pel nas, les orelles o la boca Que tingui mal de cap encara que faci hores que s’ha donat el cop Que vomiti o en tingui ganes, encara que faci hores que s’ha donat el cop Que expliqui problemes de visió Que pateixi somnolència Que es senti desorientat o atordit Que perdi l’equilibri. 10 http://www.medicau.com


Alerta! Un cop al cap, com explicàvem és un dels casos que pot ser greu! Immediatament després del cop pot perdre mínimament l’equilibri o està atordit, es normal. Si aquests símptomes són persistents o no han desaparegut una estona després del cop (per sentit comú), indiquen que pot ser greu: Cap al metge. Altres símptomes d'alarma: pèrdua de coneixement, sensació de mal de cap i mareig, endormiscat, confondre l'entorn persones o perdre la memòria encara que faci hores. Davant qualsevol d'aquests símptomes o el dubte cal anar al metge

3. Li surt sang del nas Causes: un cop, un esternut fort, fragilitat de les venes del nas, mucosa nasal irritada, lesions provocades per ficar-se el dit al nas... Què fer: Primerament tranquil·litzeu al nen, perquè molts nens s’espanten quan veuen sang. Mantenint el cap recte, pressiona amb els dits els dos orificis nasals durant 10 minuts (sense traure la mà en cap moment). Si no aguanta tanta estona pressionant el nas feu un tap amb paper de vàter o un cleenex, grosset que no marxi cap a dins el nas, si s'empapa tot poseu-ne un altre i deixeu-lo molta estona. No li deixis sonar-se el nas o tocar-se’l, encara que se senti incòmode amb el coàgul. Quan cal anar al metge: Si passats 15 minuts de pressionar bé no s’ha aturat l’hemorràgia, porta’l al metge. Què no fer: No li tiris el cap enrere, millor endavant i pressionar per parar el sagnat.

4. S’ha cremat!! Què fer: Refreda la pell amb aigua freda i neta. Col·loca la zona afectada sota l’aixeta d’aigua freda o la dutxa. Si estàs fora de casa, tira-li aigua amb una ampolla o submergeix la zona afectada. La norma és mantenir la zona afectada en remull tanta estona com faci falta fins que deixi de fer mal (fins que al treure el membre de l’aigua el ferit no noti que li augmenta el dolor). No rebenteu les butllofes! Cobriu-les amb gasses estèrils i ho sosteniu amb bena elàstica sense pressionar. Com a norma general No apliqueu sobre la cremada cap pomada ni ungüent!! mulleu-ho contínuament. Si l'afectat es a un cap, o cuiner i la cremada és una zona enrogida amb una petita bombolla, o més lleu després de refrescar força, pots posar silvederma®, comprova primer que no és al·lèrgic a res. No petis la butllofeta. En nens o nois/es podríeu posar silvederma i no passaria res però sempre és millor de cara als pares anar al metge i fer les cures que us indiquin. Quan cal anar al metge: Si la cremada ha deixat la pell negra o marró o li surten butllofes, no es troba bé o no et fa bona espina. Cap al metge. Avisa als pares, encara que sigui lleu. És una ferida i com a tal es pot infectar. Si fa mal, està inflamat, calent i roig  infectat. Que ho mirin al centre de salut. Què no fer: No esperis! Cal actuar. Recorda que l’aigua fresca és el remei més eficaç (molt millor que pomades i olis). En cas que surti una butllofa, no la punxis; el líquid que hi ha a dins protegeix la ferida d’infeccions.

5. Cremades del sol Protegeix els nens amb cremes solars del factor més alt (nº 40) i fes que s’estiguin a l’ombra en les hores de més calor. Si no s’estan banyant, fes-los portar gorra i samarreta. Recorda-ho a les reunions de pares! 11 http://www.medicau.com


Què fer: Si es produeix la cremada, posa-li abundant crema hidratant tipus after-sun sobre la pell, millor la que conté àloe vera, un extracte vegetal que és calmant i reparador. Si no en tens, mulla un llençol en aigua freda i embolica al nen amb ell. Quan cal anar al metge: Si té qualsevol símptoma sospitós com: febre, mareig, vòmits o mal de cap, porta’l ràpidament al metge, perquè són símptomes d’insolació (veieu més endavant el punt “Insolació i cop de calor”). També hi has d’anar si li surten butllofes o la zona cremada és àmplia. Què no fer: No li posis llet, mantega, oli o productes greixosos, que no li faran cap efecte.

6. Li ha entrat alguna cosa a l’ull Què fer: Sempre que un cos estrany entra dins l’ull (mosquits, sorra, etc.) el llagrimeig de l'ull escombra tota la brutícia. Tira-li aigua de la zona pròxima al nas cap a fora. Si la brossa és a la parpella pel costat intern, compte al parpellejar el cos estrany "ratlla" la còrnia. El nen estarà més tranquil amb l'ull tancat. Si no marxa la sensació de cos estrany amb aigua, ull tancat tapa'l i cap al metge encara que no vegeu res a l'ull. Quan cal anar al metge: Si li han llençat sorra als ulls i es nota un objecte estrany que no marxa, ves al metge per descartar possibles lesions a la còrnia. Si no marxa la sensació de cos estrany amb aigua, o fa mal, ull tancat tapa'l i cap al metge encara que no vegeu res a simple vista. Què no fer: No li deixis fregar-se l’ull, es podria fer ferides. No li intentis treure amb pinces o altres instruments. En cas de dubte, sentit comú, no tot són emergències i no tot es “insignificant”.

7. Torçades de turmell i embenat Què fer: Posa-li gel embolicat en un mocador (també serveix una bossa d’aliments congelats). És important no moure el peu i mantenir-lo aixecat amunt. Al cap d'uns 15 minuts, hauria d’haver millorat una mica. Quan cal anar al metge: Si després de 15-20 minuts encara li fa molt mal i no pot recolzar el peu, porta’l a urgències, podria tractar-se d’un esquinç d’un lligament o una fractura  El turmell s’inflamarà, pot aparèixer "una bola" i un morat a la zona. No és una urgència vital però fa mal. Per torçades poc "innocents", cap al metge. Què no fer: No utilitzis pomada antiinflamatòria en els primers moments, perquè pots emmascarar els símptomes i interferir en el diagnòstic del metge. Tampoc facis embenats a la zona si no saps fer embenats o no estàs en plena ruta. Si esteu al mig de la muntanya: Quan un es torça el turmell, si es treu la bota pot ser que el peu se li inflami i no se la pugui tornar a posar. Si esteu de ruta i lluny del campament això pot ser un inconvenient. La Fig. 8 mostra com fer una "immobilització" per sobre del calçat amb el fulard, fins al campament o en algun lloc on el Fig. 8: Com Immobilitzar una mica el peu amb el fulard puguin recollir. Per caminar, es pot d’ajudar d’un bastó. Fer un embenat de turmell: és un cas excepcional, NO FEU ENVENATS SI NO EN SABEU, només el farem si estem de ruta, sabeu comes fan i el noi/a de seguir caminant fins al punt de parada més pròxim, allà es 12 http://www.medicau.com


treu. Si no el feu no passa res. En tot cas el millor es aixecar el peu i posar-hi algo fred però ara no sóm al camp. Si després d’una estona parats hem de seguir recorda que un embenat no “cura”, es temporal. Utilitza bena de crepè elàstica. No pressionis, la bena ha d’anar “rodant” ja es tensarà quan s’inflami el cop. L’embenat es comença des de sota els dits i anar pujant fins a mig bessó. Sempre de distal a proximal. Fig. 9 (a la imatge de l’esquerra hauria de començar sota els dits). Quan la vena passa per davant puja inclinada, donar el tomb per la part posterior i baixa inclinada fent un 8. Es l’embenat en “espiga” la línia roja fa de guia. No apreteu. Fig. 9: Embenat d'un turmell

Els dits del peu són la vostra referència. Si l’afectat diu que nota formigueig, se l’inflen els dits o canvien de color, heu de treure l’embenat. L’embenat mai per sobre el mitjó, contacte amb la pell. En arribar a mig bessó pots, tallar i fixar amb esparadrap, Fi. O seguir fent l’embenat de baixada (una altra capa) fins que s’acabi la bena i fixar. Encara que estigui aquí escrit d'entrada no heu de fer embenats! Pots fer més mal si no n'has fet mai.

8 . Embenats al genoll Poden ser per subjectar unes gasses damunt una ferida (en articulacions costa que no caiguin les gasses), com tots els embenats es comença de més distal a proximal, l'embenat de genoll va des de mig bessó fins a mitja cuixa. Per subjectar una gassa no cal tant. Si es per un cop en una ruta si. Cops al genoll poden lesionar algun lligament, si s’inflama i es posa morat, cama amunt amb gel i cap al metge procurant no carregar pes amb la cama si toca a terra. Si nota algun “crac” o li costa fer qualsevol moviment  cap al metge. Per valorar canvis en una cama, turmell, genoll, canell, etc. Comparar amb l’altra cama o braç. Recorda que no has de fer embenats excepte si es un cas molt urgent a la ruta.

9. Butllofes als peus després de caminar Les butllofes que es produeixen per fricció (p.ex. després d’una llarga excursió a peu, o les que surten a les mans després de treballar) no són gaire diferents de les produïdes per cremades. La capa externa de la pell se separa de la interna, i l’espai que queda entremig s’omple de líquid. Al cap d’uns dies, el líquid acumulat es reabsorbeix i la capa externa cau, apareixent una pell nova a sota. Què fer: Quan la zona de pell sotmesa a fricció comença a posar-se vermella i es noten les primeres molèsties, és el moment d’actuar, abans que surti la butllofa. Cobreix la zona amb un apòsit especial per a butllofes (Compeed o comfeel de venda en farmàcies). Si no en tens a mà, cobreix-la amb una Tireta o amb una gasa subjecta amb esparadrap o mèfix. El comfeel es posa abans que començar la ruta, fa de 2a pell i evita en part que surti, si es forma la butllofa no el tragueu, ajuda a curar-la. Es fa un saquet de color blanquinós és normal. Si ja ha sortit la butllofa i és plana, no la rebentis. Cobreix-la amb gases subjectes amb esparadrap per encoixinar-la. Si la butllofa és grossa o molesta punxeu-la amb una agulla estèril, podeu deixar un fil per evitar que es tapin els orificis o bé, fer força foradets i apretar una mica per treure el líquid. Es desinfecta amb cristalmina i es tapa amb una gassa i esparadrap per evitar que s’infecti. Si ha rebentat sola, cal desinfectar bé la zona i cobrir-la després amb apòsits per evitar la infecció.

13 http://www.medicau.com


Quan cal anar al metge: Si la butllofa fa molt mal i, el metge pot rebentar-la si ho considera oportú fent servir instrumental estèril, i extreure el líquid de dins. Després es cobrirà la zona amb apòsits antisèptics. Què no fer: Quan es trenca la capa externa de la butllofa, surt el líquid de dins. No Retalleu la pelleta deixant al descobert la capa de pell immadura que s’infecta amb facilitat. Si penja la pelleta, No tallar amb tisores brutes o el primer que tingueu a mà. Mesures preventives: Als peus, hi ha dues coses que cal evitar: la humitat i les arrugues. Si planegeu fer una ruta caminant, no estrenis botes de muntanya el mateix dia; porta-les durant dues setmanes abans de marxar, perquè es vagin estovant i agafant la forma del peu. Per caminar amb botes són adequades unes mitges gruixudes de trekking o bé uns mitjons gruixuts de cotó o mitjons de caminar; és molt important que no quedi arrugues, perquè et faria sortir una butllofa. Mantingues els peus secs i ben curats; la humitat et produirà butllofes; quan feu un descans aprofita per treure’t les botes i ventilar els mitjons. Va Bé posar vaselina al taló abans de sortir o un apòsit de Comfeel (Fig. 10) tapant el taló en forma de U.

Consell! El compeed o el Comfeel és car, a la reunió de pares pels campaments ensenyeu-los el compeed i recomaneu que en comprin a la farmàcia i en portin els seus fills per la ruta, són els seus peus.

Fig. 10 Apòsit comfeel (es pot retallar) i un taló sense la pelleta de la butllofa. Es veu per la marca que ho portava tapat.

10. Mal de coll i d’oïda Què fer: Remeis casolans -> beure líquids calents. Molta gent recomana l’aigua calenta amb mel i llimona. Mireu l'autorització si ja venia amb faringitis i porta Antibiòtic o dalsy. Es sol anar al metge i que digui. Quan cal anar al metge: Si apareix febre, pus per la oïda i dolor intens o hi ha malestar general.

Recorda: Les otitis poden ser una urgència! Si el nen plora molt i li fa molt mal, directes al metge. No espereu a que li baixi el dolor, no baixarà. El timpà s’està bombant i causa dolor intens. Si de sobte deixa de fer-li mal i portava unes hores queixant-se, segurament s’ha perforat el timpà i s’han equilibrat les pressions als dos costats (la otitis encara hi és i ara hi ha un petit orifici al timpà). Cap al metge. Tranquils el timpà curarà sol. Un nen pot queixar-se de dolor al matí i a la tarda - vespre tenir molt dolor, no espereu a demà.

11. Febre La temperatura normal d’una persona amb bona salut és d’uns 37ºC (36,5ºC si la mesureu a l’aixella). A partir dels 38ºC es considera que té febre. La febre és un mecanisme natural del cos per a combatre els microbis. El problema és que, si puja massa, també fa mal al nostre propi cos. 14 http://www.medicau.com


Si la temperatura passa dels 39ºC és "urgent" baixar-la: subministra al nen un analgèsic (dalsy si els pares te l'han donat), sinó ves al metge, despulla’l i mulla-li la pell amb tovalloles xopes (especialment el front, el clatell i els canells). Atura’t si comença a tremolar. Quan cal anar al metge: Si té febre de 38ºC aprox. o més alta Què no fer: No abriguis al nen en excés. NO donis Aspirina a un nen menor de 6 anys que tingui febre.

12. Diarrees Si se us presenten quadres de diarrea assegureu-vos de la potabilitat de l’aigua que esteu bevent. En cas de dubte, no aneu "a ull" mireu les instruccions i feu-ho be. La majoria de diarrees són per un quadre viral, per canvi d'hàbits o nervis. Les femtes seran marronoses i força líquides. En cas de diarrea intensa, porteu la persona al metge. Si es una diarrea suau, seguirem una dieta astringent i beurem aigua amb freqüència (barregeu-la amb unes gotes de suc de llimona). En les primeres hores és útil fer dieta a base de líquids (aigua amb llimona, sopes). Dieta astringent: arròs bullit, pa torrat, pernil dolç, pollastre amb poc oli, poma, plàtan. Les solucions de rehidratació oral si en voleu comprar a la farmàcia van bé sinó aigua amb llimona i sucre. Evitar: picants, sucs de fruita, llet. Quan cal anar al metge: En diarrees molt intenses, que poden suposar una deshidratació. Quan la diarrea dura més de 5 dies. Quan les deposicions van acompanyades de moc o sang, o tenen coloració verdosa roja (infecció no vírica). Prevenció: 1. Potabilitat de l’aigua de beguda Com fer-ho? Bullint l’aigua com a mínim durant 10 minuts i deixar refredar Afegint-hi pastilles potabilitzadores. Es ven a les farmàcies, heu de seguir les instruccions d’ús. Afegint-hi unes gotes de lleixiu comercial, sempre que a l’etiqueta indiqui que el lleixiu és APTE PER A LA DESINFECCIÓ DE L’AIGUA DE BEURE, i seguint les instruccions. Nota: 20 gotes equival a 1 mil·lilitre. Cal esperar mitja hora abans de consumir-la perquè el clor faci efecte. Després, deixeu-la una estona destapada perquè en marxi la “pudor”. 2. Mesures d’higiene que s’han de respectar a la cuina. Si no teniu congelador o nevera (al camp o pròxim a ell) haureu d’anar a comprar CADA DIA el menjar fresc que us calgui: carn, peix, embotit, fruita i verdura fresques, iogurts i flams, etc. I construir una zona fresca fent una petita presa al riu per deixar-hi un parell neveres de càmping. Així l'aliment es conservarà fresc durant unes hores. Compte no vagin les neveres riu avall

13. Vòmits Si es donen de forma aïllada, són un símptoma molt inespecífic en els nens; qualsevol problema pot venir acompanyat de vòmits: Els nervis per alguna cosa que ha de fer La por davant una situació nova i estranya El fàstic per menjar alguna cosa que no li agrada Haver de suportar olors desagradables Una emoció molt forta, o que l’ha fet plorar intensament 15 http://www.medicau.com


Mareig per viatjar en cotxe, o pujar a una atracció de fira Borratxera per haver begut alcohol (en adolescents) Primers símptomes d’un embaràs (en adolescents) Fins aquí, aquestes causes no tenen la major importància (des d’un punt de vista mèdic). Generalment, els problemes seriosos vénen acompanyats de molt mal estat general, febre i altres símptomes de gravetat. Què fer: El primer és descobrir quina és la causa del vòmit. Si creus que es deu a una malaltia, o no ho tens gens clar porta el nen al metge. Pregunta al nen/a si està nerviós per la ruta, Si li passa normalment, etc. Els vòmits per mareig al autobús solen resoldre al arribar a lloc. Que no es girin contínuament al autobús, si es maregen cap enrere, ben asseguts, si té ganes de vomitar que avisi! Estigueu una mica alerta al nen que ha vomitat quan arribeu al campament. Quan es tracta d’una gastroenteritis (que és la malaltia més habitual, a vegades els pares ho comenten abans de marxar), el tractament serà com segueix: 1. El vòmit pot haver espantat al nen. Tranquil·litza’l. 2. Que begui aigua ensucrada per no perdre líquids. Millor o fer activitats de córrer si està una mica xafat. de moment que begui líquids (llet no) 3. Si no vomita en 24 hores anirem re- introduint la dieta habitual, però espera 2 o 3 dies abans de donar-li productes làctics (el iogurt serà el primer que podrà menjar). Quan cal anar al metge: Si juntament amb els vòmits apareix algun d’aquests símptomes, porta al nen ràpidament a un metge: Sempre que el nen, a més de vomitar, tingui mal aspecte general. Si el nen té febre (38 ºC) Si per culpa dels vòmits no pot beure líquids (vomita de nou) i s’observen símptomes de deshidratació (veieu més endavant). Quan també té mal de cap intens o dificultat per doblegar el coll. Quan també té fort dolor estomacal o abdominal. Si mostra el ventre dur, inflat i adolorit. Si unes hores abans de començar els vòmits, el nen havia rebut un cop al cap. Si té vòmits repetits de color verdós o groguenc (bilis). Quan vomita sang o alguna cosa semblant al marró del cafè (la sang barrejada amb l’àcid de l’estómac s’assembla al marró del cafè). Si els vòmits no han desaparegut en un termini de 12 a 24 hores. Quan els vòmits comencen de nou tan bon punt intenta recuperar una dieta normal. Què no fer: No forcis el nen a menjar fins que ell no tingui gana. Evita donar-li llet o productes làctics. No l'obliguis a fer les activitats i jocs que toquen en aquell moment. Símptomes de deshidratació: si observes algun d’aquests símptomes, porta el nen al metge. DESHIDRATACIÓ LLEUGERA: - Boca seca - Poques llàgrimes quan plora - No ha fet pipí durant 7 hores

DESHIDRATACIÓ GREU: - Boca molt seca i enganxosa - Pell seca, arrugada o pàl·lida (a l’abdomen i a les cames i braços) - Està dèbil i sense forces, Rampes musculars - Ulls enfonsats - Somnolència. Desorientació. - Respiració ràpida, Pols ràpid o debilitat - Més de 9 hores sense fer pipí

16 http://www.medicau.com


14. Polls (“piojos”) El poll és un petit insecte que s’alimenta de sang i que es troba generalment al cabell dels nens (rarament al dels adults). Es transmet de nen a nen per contacte directe dels cabells (no vola, ni tampoc es troba en els animals domèstics, ni a l’herba). També es pot transmetre compartint objectes personals (gorres, pintes, cintes per al cabell). La seva aparició no té res a veure amb la falta d’higiene (al contrari, als polls els hi agraden els caps nets). Els xampús normals i l’aigua no l’eliminen. No transmet cap malaltia, però com que pica, resulta molest, i si el nen es grata pot provocar-se erosions i crostes a la pell.

Fig. 11 Ex. de transmissió de polls

Com sabem que un nen té polls: si veiem que un nen es queixa de què li pica el cap o se’l rasca molt sovint, és probable que estiguem davant un cas d’infestació. Examinarem el cap del nen manyoc a manyoc, especialment darrera de les orelles i en el clatell. És difícil veure als polls, perquè es mouen amb rapidesa, però sí que podem veure els seus ous (les llémenes o “liendres”). Són d’un color blanquinós, ovalades, i estan fermament adherides al cabell prop de l’arrel. Poden ser confoses amb caspa, però no Fig. 12 pinte metàl·lic pels polls es desprenen. Si es produeix la infestació, teniu dos opcions per combatre-la: els remeis casolans i els insecticides. REMEIS CASOLANS: Són eficaços, però una mica molestos -> VINAGRE: mullar el cap del nen amb una mescla de vinagre de poma i aigua tèbia a parts iguals. Evitar que li entri als ulls. Embolicar el cap amb una tovallola, bossa o paper film i deixar durant dues hores. XAMPÚS, LOCIONS I COLÒNIES INSECTICIDES: No sempre són eficaços al 100%. S’han de seguir les instruccions que diu l’envàs, i repartir-los generosament per tot el cap sense deixar-se cap lloc. Heu de vigilar que el líquid no entri als ulls ni a la boca del nen. Després del tractament, és necessari eliminar cuidadosament els polls morts i els ous amb un acurat rentat de cabell i la utilització de pintes metàl·liques especials (Fig. 12). Cal examinar a totes les persones que hagin tingut contacte amb el nen, per si s’han contagiat.

15. Nen/a celíaca La celiaquia és una intolerància permanent a les proteïnes del gluten, aquestes proteïnes estan presents a: "trigo, avena, cebada y centeno" i productes derivats d'aquets quatre cereals. Hi ha diversos graus de celiaquia, els pares en cas greu us ho dirien. En general si per descuit menja alguna cosa que porta gluten no farà cap "atac de celiaquia" com a vegades es diu. Pot presentar gasos, vòmits i nàusees, diarrees, estrenyiment, etc. o simplement més o menys de mal de panxa i prou. Els aliments comprats han de tenir el símbol internacional sense gluten (Fig.13)

Fig. 13 Símbol sense gluten

Què fer: informar-vos bé de què pot menjar i què no. Busqueu taules d’aliments. Parleu amb els pares abans de marxar. Mireu "tema 3 el nen celíac i aliments sense gluten" a mini gràfics per a caps. Cal anar al metge: si té molt mal de panxa, vomita o una diarrea important, que no millora fent dieta celíaca i astringent. Per més informació llegiu “El nen amb celiaquia” (web) 17 http://www.medicau.com


Situacions per a les que cal estar preparat: Situacions per a les que cal estar preparat: Apartat re-escrit i modificat de: www.jouscout.com/accident.htm

índex Socorrisme actuació general pèrdua de coneixement Ennuegament Fractures, immobilització de braç i espatlla amb fulards insolació i cop de calor Actuació davant una reacció al·lèrgica Consideracions del nen amb Diabetis PROTEGIR A nosaltres mateixos i a l'accidentat amb guants, obrir finestres en intoxicacions, senyalitzar amb el triangle en accidents, etc.

Actuació general en situacions d'urgència Els primers auxilis no han de substituir mai el metge sinó protegir tan sols l’accidentat fins que l’assistència sanitària sigui possible. Tingueu serenitat i feu el que sigui necessari, però res més. La persona/es que fa la primera assistència al accidentat ha de tenir present la Cadena de socors: PAS - Prevenir, Avisar i Socórrer.-

AVISAR Al 112, a un monitor, al centre hospitalari, etc.

Com donar l’alerta al 112? 1. Truca i senyalitzeu el lloc on es troba la víctima. 2. Si no podeu trucar, envieu una persona a demanar ajuda. 3. En últim extrem, i si us trobeu sols amb la víctima, i no podeu trucar desplaceu-vos al lloc més proper des d’on poder demanar ajuda. L'ajuda és clau.

SOCORRER No us altereu, heu de tranquil·litzar a la víctima. Prioritats d'actuació, no us feu els herois

Què heu de dir per telèfon? Identifiqueu-vos i doneu el lloc exacte i el número d’on truqueu. Preciseu el lloc exacte de l’accident. Tipus d’accident. Nombre de víctimes i gravetat. Perills secundaris. Espereu els equips de socors per donar més precisions i acompanyarlos al lloc de l’accident si fos necessari.

Cal tenir present: Quan truqueu als pares intenteu informar sense posar-vos massa nerviosos. No doneu aliments o líquids a nens que hagin perdut el coneixement o que tinguin lesions abdominals. No toqueu les ferides innecessàriament ni feu embenats quan no cal, els podeu fer malament. Si sou gent, en una situació més o menys urgent mentre un o dos caps estan amb el nen, un altre va a buscar la farmaciola i un altre el dossier de campaments amb la documentació, claus del cotxe etc. Quan porteu un infant al metge o a l’hospital sigui amb cotxe o ambulància cal que l’acompanyi sempre un cap, i dur la documentació sanitària del nen.

Pèrdua de coneixement Tota pèrdua de coneixement en un nen/a fa necessari que l’examini un metge, si es recupera porteu-lo al centre sanitari més proper si no es recupera del desmai (truqueu al 112). Obriu-li la boca per assegurar-vos que no té les vies respiratòries obstruïdes per la seva pròpia llengua o per qualsevol cosa que tingués a la boca (un xiclet, menjar,...). Mentre recupera la consciència, convé col·locar-lo en Posició Lateral de Seguretat (PLS) (fig.14): en lateral, amb el cap Fig. 14 PLS http://www.medicau.com

18


recolzat sobre un braç i la cama lliure flexionada. Controleu-ne el pols i la respiració. Si és un mareig o baixada de pressió: pot passar a pioners, estan en fase de creixement. Estireu al noi o noia a terra i aixequeu les cames. Amb un o pocs minuts ha de començar a recuperar-se. Aquestes pèrdues de coneixement solen preveure’s, la noia nota que es mareja i s’asseu poc a poc abans de caure.

Recorda: Si ha perdut el coneixement o, ha perdut el coneixement i sospitem que ha picat amb el cap a terra o contra una pedra, portar el nen/a al metge. Sobretot quan: tarda “massa” a recobrar el coneixement No reconeix l’entorn, gent o perd memòria Hi ha una ferida al cap. Cap al metge. En castors o llops (petits) no és normal perdre el coneixement, cap al metge i que ho valori.

Ennuec (“atragantamiento”) L’ennuec ocorre quan un tros de menjar o algun objecte s’embussa a la gola i no deixa respirar. El nen no pot parlar i la tos és inefectiva, està angoixat no pot respirar, pot fins i tot posar-se blau o morat en poc temps. Haurem d’actuar ràpidament per evitar l’asfixia, ja que disposem de pocs minuts. 1. Cop a l’esquena, fort i el nen flexionat mirant-se els peus. 2. Fes la maniobra de Heimlich (fig.15), si no funciona, dónali quatre cops secs entre els omòplats amb el nen flexionat, i torna a repetir la maniobra de Heimlich cinc vegades més. Si no funciona encara, torna-ho a intentar. No et rendeixis! 3. IMPORTANT! Si el nen no començar a tossir i respirar es seguirà asfixiant fins a perdre el coneixement, si perd el coneixement TRUCA AL 112, PERÒ JA (pot trucar una Fig. 15 Cops inter escapulars i maniobra de Heimlich: rodeja al nen amb els braços col·loca altra persona mentre nosaltres intentem ajudar al nen). les mans fent un puny damunt el melic, amb el 4. Comença ja a fer maniobres de RCP 30 compressions nen inclinat endavant pressiona fortament el toràciques i 2 insuflacions efectives (com fan a la tele) puny cap endins i cap a dalt fins que arribi l'ambulància. El ritme és 3 cicles/minut. En castors o nens de talla petita, fen un Heimlich vigorós amb el puny l’hi podeu fracturar alguna costella i possiblement fer-lo vomitar, no importa en aquell moment està amb la via aèria obstruïda i és una emergència. Intenteu no passar-vos.

Fractures. Com immobilitzar braç i espatlla amb fulards Com diferenciar s’hi hi ha fractura- fissura - esquinçament o un simple cop? Mirar signes d’alerta: Si el nen presenta dolor, impossibilitat per moure el membre afectat i en pocs minuts s’inflama la zona lesionada apareixent un morat, apunta a lesió. S’ha de portar al metge. No és un cop i prou. Que no fer: compte, no manipular en excés, si es una cama i el nen es mareja, estirar-lo a terra i no aixecar la cama lesionada. Si el membre afectat és un braç i estem de ruta, immobilitzar-lo amb un cabestrell fet amb el fulard, si és un espatlla o cama també es pot immobilitzar. És rar veure fractures a campaments, si es dona el cas, No intenteu posar l’os a lloc!! 19 http://www.medicau.com


Les immobilitzacions les farem si cal estant de ruta ja que hem d'arribar a una carretera i anar al metge sense que el membre lesionat es mogui massa. Al campament no és necessari, directes al CAP. La manera d’immobilitzar un membre és “l’entablillat”, que consisteix en lligar-hi un element rígid de manera que tant l’articulació situada per sobre de la fractura com la que està per sota quedin immobilitzades. Passos: 1. L’element rígid (anomenat fèrula, o “tablilla”) es pot improvisar amb fustes, pals, branques, diaris enrotllats, cartró,... En cas de no tenir res a mà, immobilitzeu un braç trencat lligant-lo contra el propi tòrax, o una cama trencada lligant-la amb la sana. 2. Subjecteu la “tablilla” al membre fracturat lligant-la amb dos fulards, amb nusos mai per sobre de la mateixa fractura (no estrenyeu els nusos excessivament, i feu-los que quedin a sobre de la fusta). Col·loqueu fulards o samarretes fent de coixí entre la “tablilla” i el cos 3. no obligueu la persona a canviar la posició del braç amb la que està còmoda, farem la immobilització sense remenar massa 4. Amb el membre correctament immobilitzat, estareu en condicions de portar la persona fins a urgències, perquè pugui ser atesa pels metges. Immobilització de cúbit i radi amb 2 fulards (fig.16):

Fig. 16 Immobilització d'avantbraç amb dos fulards

Immobilització d'espatlla (fig.17): És una mica diferent de l’anterior: 1- Demanarem al nen que "s'agafi l'espatlla bona amb la mà de l'extremitat afectada i col·locarem el fulard a sobre deixant el vèrtex a l'alçada del colze. 2- La punta inferior és doblega per sota el braç cap a l’esquena i es lliga. Segueix les imatges següents:

Fixa’t que no pots moure el braç endavant, pots bloquejar el moviment lateral amb el 2n fulard o un cinturó com mostra la figura de cabestrell doble

Fig. 17 Immobilització d'avantbraç amb dos fulards

20 http://www.medicau.com


Insolació i cop de calor Les temperatures molt extremes i l’excés de calor produeixen una pèrdua de líquids i de sals minerals necessaris per a l’organisme. Aquest fet pot provocar deshidratació i esgotament. Si l’exposició es perllonga es pot patir un “cop de calor”, una situació que pot acabar sent greu. Els símptomes que ens alerten que algú pot estar patint un cop de calor són: febre molt alta, mal de cap, nàusees, set intensa, convulsions, somnolència o pèrdua del coneixement. Davant d’aquests símptomes, traslladeu la persona afectada a un indret més fresc, doneu-li aigua, mulleu-li el cos amb una tovallola humida o una esponja, i venteu-la. Pot ser necessari donar-li un analgèsic contra la febre (p.ex. paracetamol –veieu el punt “10. Mal de coll i d’oïda”–). És important que l’examini un metge. Mesures preventives: Protegiu-vos el cap del sol amb una gorra Als petits, crema solar. Per això la porten tu, recordeu de posar-ne a la ruta A l’hora de jugar, busqueu zones on hi hagi ombres. Compte amb els jocs de matí o tarda 1 a ple sol i corrent a tope! Si teniu calor, mulleu-vos una mica la cara, els cabells, fins i tot la roba i beveu força aigua. Podeu conèixer els símptomes de la deshidratació llegint el punt “13. Vòmits”

Actuació davant una reacció al·lèrgica En una al·lèrgia el sistema immunitari reacciona de forma exagerada davant una substancia o vàries (al·lergen/s). I apareixen els símptomes. En els casos d'al·lèrgia heu de saber a què és al·lèrgic el nen (per evitar-ho tant com es pugui) i què fer si l’hi agafa un atac d’al·lèrgia, els pares us han de facilitar la medicació i explicar com es dona. Ben apuntat a l'autorització! Solen portar antihistamínics. En una al·lèrgia els simpatomes són variats, a alguns els surten “ronxes” rosades a la pell i els pica (urticària), erupcions cutànies (fig. 18), altres poden fer inflamació a la zona de contacte amb l'al·lergen.

Fig. 18 Símptomes cutanis en una al·lèrgia

Què fer: Si hi ha molta inflamació i afecta el interior del coll i boca pot dificultar-ne el pas d’aire. És una emergència vital!! Truqueu al 112! ells li posaran la medicació al arribar. Administreu la medicació que porti el nen, seguint les instruccions que us han donat els pares. En una reacció lleu amb la medicació usual n'hi ha prou, sovint els ha passat altres cops (picor, ulls plorosos, rinitis, etc). Si no millora amb la medicació donada seguiu les instruccions del 112. En al·lèrgies per picades d'insecte actuarem igual (les persones susceptibles solen portar un bolígraf d'adrenalina a sobre). Què no fer: ignorar la situació si es complica, marxar sense medicació. No anar al metge en reaccions greus. Cal anar al metge: Si la resposta al·lèrgica és important o dura tot i el tractament, si la situació es greu. Heu de saber manejar aquesta situació. Per a més informació consulta l’apartat d’Al·lèrgies de la web www.medicau.com

21 http://www.medicau.com


Consideracions del nen amb Diabetis Mellitus tipus 1 La diabetis és tot un món, pot ser difícil de manejar, ser una font de nerviosisme entre caps i pot donar situacions d’urgència. Valoreu si us veieu capaços de fer-vos responsables d’un nen o nena diabètic que ho és des de fa poc temps. Si és rànger, o fa temps que li van diagnosticar i ja s’ho sabrà manejar sol (més o menys) però vosaltres en sou els responsables, heu d’estar a l’aguait. Es recomanable que hi hagi un cap amb formació sanitària que vetlli pel nen o nena. El cas de nens diabètics donaria tema de sobres per una formació a part. El que necessiteu saber està als apartats de diabetis la web: www.medicau.com Què fer. En la diabetis el problema és que el cos no fabrica insulina, una hormona que fa baixar el sucre en sang (glucèmia), per això s’ha d’administrar des de fora  punxada. El nen/a farà 4 o 6 àpats i es repartirà el volum de glúcids per a que no sigui massa alt però sobretot que no sigui massa baix (per molt exercici o per que la pauta d’insulina baixa molt la glucèmia). En cas de qualsevol dubte, truqueu als pares. Heu de saber manejar la dieta, glucòmetre i les insulines (lenta i ràpida). Cal anar al metge: si el nen/a té una glucèmia inferior a 35-40 (baix) i dona símptomes de pèrdua de coneixement. Si el nen no es desperta (està hipo o hiperglucèmic, més freqüent hipoglucèmic).

Alerta! En una hipoglucèmia, el nen està somnolent, tremolant, potser pàl·lid i suant o no haver-hi cap símptoma i estar igualment baix de glucèmia. Si està hipoglucèmic (< 40 mg/dl) i perd el coneixement no podeu donar sucre ni aigua ni res per boca! S'ha de punxar Glucogen Hypokit® . Es punxa com la insulina. Compte amb les hipoglucèmies a la ruta. És molt poc freqüent que un nen o cap sigui diabètic i no ho sapigui estant de campaments (que encara no s'hagi diagnosticat), però s'han donat casos. Davant tot nen o cap que: veu molta aigua a tota hora, contínuament va al vàter i orina grans quantitats d'orina, es nota cansat, xafat, irritable, amb gana, somnolent. --> directe al metge, el diagnosticarà molt possiblement de Diabetis tipus 1.

Tall de digestió o hidrocució [Dedicat als socorristes] El tall de digestió o hidrocució no é un mite, existeix i és semblant a un desmai, el perill és quan es produeix a dins l’aigua (piscines, al riu, en un llac, etc.) Després de menjar la sang es concentra a l’estomac i intestins per fer la digestió, fixa’t que després d’un àpat fort o copiós ens ve son (el cos es savi), si poc després de dinar ens tirem a l’aigua el contrast de temperatura obliga al cos a enviar sang als músculs i pell per mantenir la temperatura corporal, ja que està en contacte continuat amb l’aigua freda. Com que la sang es necessita també a l’aparell digestiu la redistribució fa que altres parts del cos es quedin amb menys sang, entre elles el cervell. La baixada de pressió sanguínia (temporal) al cervell produeix el síncope o desmai. El “tall de digestió” es pot produir amb el canvi brusc de temperatura (sobretot si ens submergim), es pot produir el “reflex d’immersió” els batecs del cor disminueixin amb la distribució de la sang. També quan es fa exercici (a dins l’aigua o a fora). Imaginem un partit de futbol després de dinar un dia calorós. el cos envia sang contínuament sang als músculs i 22 http://www.medicau.com


la persona pot fer un síncope. Si enlloc d’un partit juguem dins l’aigua sense parar o fem piscines, ens pot passar el mateix amb la gravant de perdre el coneixement dins l’aigua i ofegar-nos. Símptomes d’alerta del tall de digestió: apareixen abans del síncope: cansament, obnubilació, pot notar nàusees, vòmits, pal·lidesa, mal de cap, mareig, veure-hi malament, borrós o veure taques de colors, rampes musculars. No solen aparèixer tots alhora i en alguns casos poden no aparèixer i perdre el coneixement. Què es produeixi un tall de digestió, o no es produeixi depèn de varis factors: la temperatura de l’aigua (com més freda pitjor), la temperatura corporal al moment d’entrar, la quantitat de menjar ingerit i el temps entre l’àpat i el bany. Què fer: el millor és la Prevenció: - Eviteu activitats intenses poc després de dinar i amb altes temperatures o exposició solar continuada. - Eviteu menjars copiosos si després teniu previst banyar-vos o esteu d’excursió a una piscina, llac, etc. - Entreu a l’aigua a poc a poc, dutxeu-os abans d’entrar o mulleu-vos el cos per a que el cos es vagi acostumant a la temperatura - En cas de canalla petita estigueu alerta, demanar a un nen que no “es mogui massa” dins l’aigua es absurd, costa molt de complir. - Respecteu un temps mínim de 1-2h abans de banyar-vos (aquella norma sagrada dels avis es certa). En cas que algú es maregi o mostri símptomes de possible tall de digestió, ha de sortir immediatament de l’aigua, si està marejat/da aixequeu-li les cames per afavorir la circulació de la sang cap al cervell. Què no fer: ignorar els símptomes d’alarma no fer cas de les precaucions. Quant anar al metge: En el cas d’un casi ofegament si la persona està inconscient i no respira truqueu al 112 i comenceu les maniobres de reanimació càrdio-pulmonar (llegir ofegament) Truqueu també si estan inconscient, respirant i amb les cames aixecades no millora en pocs minuts.

Recorda: La majoria de talls de digestió es produeixen en persones que, després d'una llarga exposició al sol i amb la pell molt calenta, decideixen banyar-se; en aquestes condicions la cabussada al mar, riu o llac pot provocar fàcilment la pèrdua de coneixement.

Fig. 19 Seqüència de la hidrocució

Ofegament: [Dedicat al socorristes] Actualment es defineix l’ofegament com el procés que determina una alteració respiratòria com a conseqüència d’una immersió/submersió en un medi líquid (independentment del pronòstic). El grup de gent més afectada són els menors de 4 anys, els ofegaments en bebès sol ser per descuits a la banyera o piscina, dels 1 als 4 anys es produeixen majoritàriament en piscines. 23 http://www.medicau.com


Contràriament a la opinió popular, la majoria dels ofegaments en nens són silenciosos, els intents per no enfonsar-se es solen confondre amb jocs o picar a l’aigua. avant un ofegament o casi ofegament primer cal identificar la víctima i saltar a l’aigua per treure-la de manera segura. Ens farem 3 preguntes claus: - L’entorn és segur? - Edat aproximada del nen? (lactant, escolar, adolescent...) - Hi ha hagut traumatisme? *Si es sospita que la víctima a picat de cap a terra al entrar a l’aigua (fig.20) i pot haver lesió cervical cal manipular la víctima “en bloc” protegint la columna, en aquest cas estant la víctima conscient i referint dolor al coll o cap, compte, no hi ha pressa per treure’l de l’aigua. Un monitor o socorrista es col·locarà al costat de la víctima amb una mà a la nuca i l’avantbraç enganxat a la columna vertebral, i l’altra mà a la mandíbula recolzant l’avantbraç a l’esternon (mobilització en bloc). La víctima i el socorrista poden estar en vertical, tocant de peus al terra almenys el socorrista. En aquesta posició es pot valorar consciència, respiració per minut i pols. Si es té una taula d’immobilització cervical i collaret el socorrista ho utilitzarà, si no es té cal trucar al 112. espereu a l’aigua no tragueu la víctima, ho faran els de l’ambulància de forma segura. No m’allargo explicant aquí la Reanimació Cardio – Pulmonar (RCP) amb el pacient traumàtic, els socorristes ja ho saben.

Fig. 20 Trauma en medi aquàtic

*Si la víctima no és traumàtica traieu-la ràpidament i seguiu la seqüència de RCP bàsica per a nens (Fig. 21), pàgina següent.

He posat l’algoritme de RCP pediatria enlloc del d’adults per què com he comentat anteriorment, la majoria d’ofegaments es donen en menors de 4 anys. La seqüència de RCP en adults té les següents diferències: - La híper extensió del coll pot ser “intensa” però sense lesionar-lo. - Es Truca al 112 si la víctima està inconscient i no respira (no 1 minut després de RCP) - El massatge i la ventilació van a un ritme de 30/2. Davant un ofegament la víctima pot traure aigua per la boca al principi, prové de l’estomac, no s’ha de forçar la sortida d’aigua comprimint el tòrax ni fer maniobra de Heimlich, endarrereixen l’inici de la reanimació i augmenten el risc de vòmits i aspiració. En nens, al recuperar la respiració solen vomitar (aigua i el contingut de l’estomac), col·loqueu-lo en PLS, fregueu-li els vòmits (seran repetits). Quan el socorrista efectua un rescat indicarà a tothom que surti de la piscina (atenció exclusiva a la víctima) i després farà un informe del succés.

24 http://www.medicau.com


Seqüència de Reanimació Càrdia – Pulmonar pediàtrica

Respiració boca - boca

En nens si no hi ha pols o és inferior a 60 batecs x’ comencem massatge cardíac

Palpació del pols en lactant (a) i nen (b)

Trucar al 112

Massatge cardíac en lactant (a) i nen (b)

Fig. 21 Seqüència de Reanimació Càrdia – Pulmonar pediàtrica *Font

de l’algoritme i imatges: https://www.aeped.es/sites/default/files/anales/51-4-18.pdf

www.aeped.es

25 http://www.medicau.com


Dubtes en la nostra actuació com a monitors: Com s’ha comentat àmpliament a l’ús de la farmaciola l’actuació del monitor de lleure és força limitada en cures, encara que ho fem tots a casa nostra. La responsabilitat davant un acció no coberta per l’autorització paterna sovint porta a discussió, aquí teniu deu exemples de situacions reals. Recorda que els monitors amb formació sanitària tenen coneixements per actuar en situacions “límit”. Fixa’t que a la pràctica, en uns campaments quan un nen es fa mal sempre fem una cosa o altra per sentit comú. Per qui ho vulgui saber, el paracetamol no té efectes secundaris greus, en nois grans no passa res per prendre un paracetamol, (te'l pot demanar una noia guia per dolor de la menstruació i poc més). Si el vols donar mira sempre que no sigui al·lèrgic/a. Compte si el nen s’autogestiona els paracetamols que no se’n prengui en excés, una sobredosi pot produir problemes de fetge greus. Els ibuprofens i aspirines no es sol donar als nens (a no ser que t'ho diguin els pares o per indicació mèdica: dalsy, apiretal, i altres). L’aspirina està contraindicada en nens. No et facis l'heroi, no sol passar gran cosa als campaments i si creus que s’ha d’anar al metge aneu-hi. En cas de dubte sempre truqueu als pares. Recorda la importància de la fitxa de salut i l'autorització.

Situacions reals comentades, dubtes freqüents: L’objectiu d’aquest apartat es compartir dubtes freqüents que apareixen i comentar com es va actuar, no pretenc dir als monitors què fer, saltant-se potser les seves competències, ja que l’actuació en aquests casos no està sempre clara. Si que hi ha recomanacions a tenir en compte per evitar mal entesos.

1.

Una daina pujant una muntanya durant la ruta, comença a costar-li respirar, al agafar aire es sent un xiulet (com un asmàtic), una monitora li pregunta si és asmàtica, no. No té cap al·lèrgia. La cap porta un ventolín a la motxilla i veien que la nena està una mica nerviosa li ensenya i li fa un “buf” de ventolin® (ben fet, com els asmàtics). És correcte el que ha fet aquesta monitora? No es correcte. En aquell moment i amb una nena nerviosa i que respira malament, ho va fer i la nena va respirar molt millor. Si dubteu truqueu (allà no hi havia cobertura). No s'ha de donar medicaments a un nen si no està pautat. Se’ls ha d'explicar en algun moment als pares la situació. Poden queixar-se però normalment no ho faran per què l’alternativa de no donar ventolin era seguir respirant amb sensació de falta de aire important. (Els pares ho van agrair i van preguntar al pediatra pel diagnòstic de l’asma).

2.

Una nena està malalta i la volen porta al metge, però no tenen firmat que “els caps puguin pujar la nena al cotxe”, curiosament, aquest paper els caps l’han passat i els pares d’aquesta nena no el van firmar. No està autoritzada a pujar al cotxe dels caps. Que fem? Truqueu als pares i se'ls hi comenta, si no teniu cobertura o no contesten i la nena ha d’anar al metge, hi anireu amb cotxe, es puja i cap al CAP. La necessitat d’atenció sanitària és una prioritat. Aneu provant de trucar. Poden queixar-se els pares? Si truqueu no haurien de fer-ho, si no contesten igualment heu trucat, entendran que era necessari portar-la al metge i per tant pujar al cotxe. Els pares no entendrien que davant la necessitat d’anar al metge no s’hi anés per no tenir autoritzat pujar al cotxe. Si es quelcom molt urgent trucareu al 112 expliqueu que passa i l'ambulància us vindrà a buscar. 26 http://www.medicau.com


3.

Un pioner es crema mentre preparava el dinar, cuinaven amb el fogonet i s’ha tombat l’olla amb aigua bullint, té una cremada a la cama i segurament necessitarà cirurgia reparadora. Aquest cas és un accident, no hi ha “culpables” però si hi ha lesions greus pot acabar en judici. Quan comencen a fer ells/es els menjars (RiNG) ensenyeu-los bé com muntar el cremador, cuinar en un lloc pla, amb la bomboneta ben recolzada a terra. No cal de tenir por, s'ha de fer bé. Si s’apaga el foc, treure l’olla o paella i encendre-ho. En aquest cas, es va tombar per què al provar d’encendre el fogonet des de sota (sense treure l’olla) devia tocar la base de l’olla i al retirar la mà ràpid es va tombar l’olla en direcció al noi. No més de 3 persones al voltant d’un fogonet, s’ha de posar els 5 sentits, no es lloc per xerrar. Si s’utilitza més d’un fogonet (més d’un grup cuinant) ben separats! En cas contrari els moviment d’un grup o ensurt pot fer caure l’olla o paella del grup del costat!

4.

Una castoreta buscant els plats a l’hora de sopar us ensenya un sobre amb uns sobrets dins on hi diu amoxicil·lina. Diu que s’ho ha de prendre abans d’anar a dormir, no en sabíeu res n’hi teniu cap paper autorització escrita clar. Li donareu? Jo l’hi donaria (que cadascú valori), segurament a la mare se l’hi ha oblidat dir-vos abans de pujar al bus/ tren que la nen ara pren antibiòtic. Si el porta es per què se l’ha de prendre. Truqueu i pregunteu sobretot si no està anotada la pauta.

5.

Portant un nen al metge el cotxe té un accident. (No l’he viscut però imaginem-la). El pugem al cotxe o truquem a una ambulància? Recordeu que per molt urgent que sigui, cal mantenir la calma, heu d’arribar. Per portar un nen al metge no hi ha problema, si teniu un accident pel camí i el nen resulta ferit els pares demanar explicacions. Segurament corríeu massa, si tant tant urgent era us poden dir, per què no vareu trucar a una ambulància? Que aquesta no sapigui arribar al camp no es excusa, la podríeu esperar al principi de la carretera ara si cal et localitzen per gps i les ones del mòbil. Esteu autoritzats a portar nens al cotxe si es necessari, (autorització paterna) vigileu i no correu.

6. S’ha de portar un nen al metge, els caps esteu al ressopó i si féssim bufar a l’etilòmetre tots marcarien... No és correcte que tots els caps marquin i això antigament passava, hi hauria d’haver uns torns, amb dos caps que no beguin cerveses a la nit i almenys un d'ells pugui portar cotxe. Per altra banda, si cal portar un nen al metge a la nit, es que és “urgent” (cop de cap al joc de nit, otitis, vòmits importants, pèrdues de coneixement sense explicació, mals de panxa sospitosos, hemorràgia, atacs d'asma que no milloren bé) s’ha de portar doncs. No val el no portar una urgència al metge per evitar una possible multa i esperar a demà, si es urgent us la jugueu. Truquem a l'ambulància? Si és urgent si, sinó segurament no estarà justificat, només és per evitar agafar el cotxe. Com cregueu.

7.

Mare que es queixa per què el seu nen al vespre del dia que el va a buscar al campament (sent a casa) no es troba massa bé, va a urgències i té bronquitis aguda. Us envia un mail o us truca dient que no us en heu adonat. És un procés "agut", apareix amb poques hores. Tranquils, la mare ha vingut al matí al campament, ha dinat allà com la resta de pares i ha marxat després de l’hora dels adéus. Si ella no s’ha emportat el nen immediatament al arribar es que el nen estava bé i si no ho estava “prou”... vosaltres esteu pendents de tots els nens, la mare no ha vist res alarmant al seu fill i ara a la nit, es queixa. És una “queixa” i a vegades passa, no us heu de sentir culpables, no es culpa vostra! 8. Us oblideu de donar unes pastilles a un nen durant dos dies. És important seguir els tractaments pautats no ho heu de oblidar! Quin tractament era? 27 http://www.medicau.com


En general si no passa res no passa res, al acabar els campaments l’últim dia amb confiança ho podeu comentar, els pares ho entendran. compte amb amagar-ho! el nen sap que no l'hi hem donat? ho pot dir a casa.

9. Nens amb necessitats especials. Diabètics, tractaments forts (esquizofrènics), nens amb retràs psicomotor o algun síndrome. Si no us veieu capaços de portar aquest nen/a durant una sortida o campaments, plantegeu-vos seriosament parlar amb els pares i que no vingui o vingui només uns dies. Valoreu si us en podeu fer responsables per les necessitats que demana. Si ve en sou responsables, igual que de la resta.

10. Una daina de 2n any comenta a una monitora que te “les parts baixes irritades”. Podem posar crema hidratant, o que s’ho posi ella? Si. A la ruta pot irritar-se la part interna de les cuixes pel fregament continuat, especialment en canalla amb sobrepès. Cal evitar mallots apretats i posar crema hidratant (jo ho faria si no és al·lèrgic/a a res). Alerta! Aquesta nena pot tenir els genitals externs irritats i no les cuixes, vigileu amb els malentesos, si a més té molèsties al orinar, picor, sensació d’urgència quan va a fer pipi, pot ser una infecció d’orina i s’ha d’anar al CAP (res a veure amb les irritacions de la ruta). Si una daina us comenta que te “irritat l’entrecuix” o similar, heu d’entendre a què es refereix, que una monitora li faci una ullada, a vegades fa vergonya i no ho diuen, insistiu, pregunteu que li passa. Si hi ha irritació de genitals externs pregunteu si ha tingut infeccions d’orina o si té molèsties i aneu al metge. No és infreqüent veure nenes que fan infeccions d’orina repetidament i la irritació no es sempre evident. En aquests casos, els pares us informaran del tema i us poden donar un pot de tires reactives (fig.22) abans de les sortides i campaments. Es mulla una tira i segons el color que dona sabrem si hi ha infecció i cal anar al metge.

Fig. 22 Tires reactives d'orina

Els pares Com veieu, mentre no passi res seriós, no és un problema greu, però si hi ha danys, si. Es molt normal. Els pares us deixen a càrrec vostre el que més estimen, els seus fills. A vegades abans de marxar alguns pares o mares minimitzen el problema que pugui tenir el nen o nena (otitis, asma), confien que no passarà res i no hi ha suficient comunicació amb els caps en reunions o a la inscripció, sobre els temes mèdics. Alguns escriuen a la l’autorització coses que no sabíeu. Quan parles amb els pares sobre algun incident, se’ls hi ha d’explicar el que ha passat, de manera correcta, amb tranquil·litat, uns ho entendran millor que altres. Si vareu actuar correctament davant una situació estressant ho entendran. Accidents, caigudes o nens que es posen malalts pot passar a casa i a tot arreu. Al principi del manual teniu el què ha de posar-hi en els fulls d’inscripció i les autoritzacions de campaments aquests documents són molt importants i, al final tenen una base legal que pot ser usada en defensa vostra al deixar clar que s’autoritzava a fer totes les activitats o que no s'explica consideracions especials. Com que al final la firma ho autoritza tot, allà hi podeu afegir de tot Ex. Si entre mig dels campaments aneu a fer ràfting  autoritzo a l meu fill/ a fer ràfting, esquí, etc. (autoritzacions pròpies amb word) 28 http://www.medicau.com


El ràfting, esquí o altres activitats de risc no són les pròpies del cau, i si voleu ho podeu posar amb tota la resta de “autoritzo”. En un judici, si es dones el cas és valora la “imputabilitat” d’un acte, si has actuat malament tot i saber-ho, de forma negligent o de forma correcta encara que el resultat sigui de lesió. Com més greu és la lesió més interès hi ha en cobrar indemnitzacions per danys. Us poden cridar a declarar, tranquils no vol dir que sigueu culpables potser només sou testimonis. La feina del jutge és valorar la situació i discernir si vàreu actuar correctament o no. Els fets són els fets, el que es jutja és la intencionalitat o negligència. Davant un accident explicar als pares què ha passat i com, és vital! si ho entenen, ho accepten i no hi ha grans danys normalment no faran denuncia. Recorda que la majoria de lesions greus es deuen a cops, caigudes o accidents fortuïts. No hi ha "culpables" Davant de qualsevol urgència, sentit comú i truqueu.

Quan trucar als pares? Si el nen es fa mal un dissabte al cau trucarem als pares per a que el vinguin a buscar i el portin ells mateixos al metge. Si estem de campaments lluny de casa i el nen es fa mal es més adequat trucar als pares quan ja estiguem al CAP amb el metge, els pares en conèixer la noticia i saber que ja està en mans del metge estaran més tranquils dins de l'ensurt que sol provocar una trucada d'aquestes, a part en cas de dubtes podeu passar el mòbil al metge i que parli amb ells.

Com donar una noticia inesperada i no morir en el intent? En situacions greus trucareu quan sigueu al CAP o hospital. Recorda que els pares no esperen la vostra trucada, amb veu serena expliqueu el que ha passat i el que heu anat fent fins arribar on sou ara, no us allargueu amb explicacions. Comenceu presentant-vos i preguntant si té un moment (la conversa es pot allargar) dieu al principi com està el nen i on sou "El Xavi, ha caigut aquesta tarda jugant i s'ha donat un cop al cap, hem vingut al CAP, ara el Xavi està bé". Com ha passat? Informació per etapes. Exemple (d’informar per etapes): Aquesta tarda jugant a l'hora lliure a caigut i s'ha donant un cop al cap. No ha perdut el coneixement, ni s'ha marejat. Els altres nens ens han avisat, hem posat gel al cop i ens ha explicat com ha passat tot, no ha perdut la memòria en cap moment, estava alerta i tranquil. L'hem anat controlant, una hora més tard ens ha dit que "estava bé" però amb ganes de vomitar. Hem trucat al CAP i ens han dit que vinguéssim per fer-li una ullada al Xavi. Ara som al CAP amb el metge. El Xavi segueix amb les nàusees però cap altre símptoma, i el metge ens ha dit que li voldria fer una radiografia. Us el passem. Si truqueu abans d'anar al CAP els pares us poden fer preguntes que potser no sabeu contestar i no teniu un professional al costat, tot i que ara anireu cap al centre.

Referències web de les imatges del manual : Linitul: http://www.infomecum.com/tratamientos/showproduct/id/51/Linitul bena crepé http://www.comparfarm.com/index.php?route=product/list&path=19_68 Cristalmina http://www.dfarmacia.com/farma/ctl_servlet?_f=37&id=13051488 mefix: http://www.molnlycke.es/apositos-tratamiento-heridas/fijacion-retencion/mefix/#confirm http://www.molnlycke.com/patient/en/Products/Wound-care-products/Mefix/#How-to-apply http://www.mcneilsurgical.com.au/catalogue/index.php?main_page=index&cPath=84

29 http://www.medicau.com


Tubifix: http://www.ortopediamedicacordobesa.com/index.php?page=57&ampliar=107 http://www.zaraclinic.com/tubifix-no-12-venda-tubular-malla-12-dedos picadures insectes: http://www.extertronic.com/picadura-insecto-identificar.htm bendatge peu amb fulards: http://www.jouscout.com/accident.htm http://www.seg-social.es/ism/gsanitaria_es/ilustr_capitulo7/cap7_6b_inmo_corporal.htm https://www.foropolicia.es/foros/post1211866.html pinta polls: http://imgarcade.com/1/pelo-con-piojos/ reacció al·lèrgica: https://www.clinicadam.com/imagenes-de-salud/8700.html tall de digestió: http://www.ideal.es/jaen/prensa/20070729/vivir/existe-corte-digestion_20070729.html hidrocució http://suite101.net/article/hidrocucion-el-mal-llamado-y-temido-corte-de-digestion-a24164#.VYv1d_ntmko ofegament http://es.slideshare.net/crmsin1/captulo-35-ahogamiento-y-casi-ahogamiento-2668896 RCP: https://www.aeped.es/sites/default/files/anales/51-4-18.pdf

Bibliografia: www.jouscout.com/index.htm Cruz M. Tratado de Pediatría. 11ª ed. pàg. 579-621 Boswell John. Manual de supervivència. pag 97-109. Nelson pediatría esencial 6ed. Vàries pàgines. www.aeped.es/protocolos J. Díaz, et al. Preguntes i respostes del lleure educatiu Cruz Roja. Servicios preventivos, socorrismo acuático www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut Gencat.cat Anem preparats 2015 Manual de primers auxilis de la Creu Roja Nigel Barraclough. First aid made easy www.aeped.es/protocolos Y. Lopez, M. Pons. Urgencias ahogamiento. An Pediatr Contin. 2008;6(2):85-92 B. Rubio et al. Recomendaciones sobre la prevención de ahogamientos. An Pediatr (Barc). 2015;82(1):43.e1---43.e5 C. Calvo Macías y cols. Recomendaciones de reanimación cardiopulmonar básica, avanzada y neonatal (II) Reanimación cardiopulmonar básica en pediatria. Anales españoles de pediatria, vol. 51 nº 4, 1999

Jordi Jové Solé Monitor de lleure de AEiG Cal-Met Infermer i estudiant de 6é de Medicina Correu de contacte: jordi.j88@gmail.com Text revisat per una infermera i una doctora 30 http://www.medicau.com

Profile for Jordi Jové Solé

Manual de primers auxilis per a caps, jordi j  

Manual descarregable a www.medicau.com

Manual de primers auxilis per a caps, jordi j  

Manual descarregable a www.medicau.com

Advertisement