Issuu on Google+

GUIA IN-FORMATIVA

DE VIATGE

Federació per a la llengua i la cultura catalanes

de

Perpinyà


PRESENTACIÓ Per cinquè any consecutiu, la Federació d'Entitats en Defensa i Promoció de la Cultura Catalana, el Casal Jaume I de Perpinyà, l'Agasalla (grup de joves del Casal Jaume I) i la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) organitzem conjuntament el final del Correllengua a Perpinyà, coincidint amb la diada de la Catalunya Nord. Enguany, acollim l’efemèride de commemorar el 345è aniversari del Tractat dels Pirineus (1659), amb la vista posada en la recuperació dels lligams històrics entre el nord i el sud de la nació. A més, se'ns obren bones perspectives de futur, com ho demostra cada any l'increment de participació i de mobilització en l’acte final del Correllengua, que ja s'ha convertit en una cita ineludible del calendari nacional. Un any més us presentem aquesta guia de viatge, que pretén ser una eina més per al coneixement de Catalunya Nord. Esperem que aquesta guia us faci més profitós un viatge com aquest i aprendre o conèixer més a fons les semblances i les diferències entre la situació del nord i del sud del país.

Aprofiteu aquest viatge per fer amistats i coneixences amb la gent del Nord del país. Només així podrem fer que la nostra consciència nacional deixi de ser un sentiment abstracte i esdevingui el resultat d'una experiència concreta, d'una estimació per uns paisatges i uns pobles que hem vist, i per unes persones amb qui hem estat i parlat. Durant tota la jornada us recomanem seguir amb cura les consignes que us facilitarà l'organització, per respecte al treball dels qui vetllen dia a dia per la revitalització nacional al nord del país.

· Capcelera de la manifestació de Perpinyà 2003

2


SOM UN SOL POBLE i

PARLEM CATALÀ En l’edició de l’any 2004 del Correllengua hem cregut important seguir reivindicant la necessitat de recobrar-nos en la nostra unitat lingüística i nacional. Per això, el lema del Correllengua és Som un sol poble i parlem català!, amb l’objectiu de sensibilitzar i involucrar tota la societat civil en la necessitat de consolidar-nos en la nostra unitat lingüística i nacional. Sols des de la unitat nacional, des de l'assumpció sense prejudicis del nostre marc territorial complet, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, podrem avançar en la defensa de la nostra llengua. Els intents per dividir-nos com a poble venen d’enrere. La recent polèmica creada arran de l’intent d’oficialització del valencià (al marge del català) a la Unió Europea és només una peça més de l’engranatge que pretén l’esquarterament del nostre país. Perquè saben que, dividits i descoordinats som febles, però nosaltres sabem que units agermanats, som invencibles.

El secessionisme pretén introduir un fals debat: enfrontar català i valencià al·legant que són llengües (i per tant, cultures,) diferents i, partint d’aquesta falsa premissa, denunciar un suposat intent d’engolir una identitat valenciana (!?) per part dels principatins (!?!?). En definitiva, és una marrada més subtil per fer el que han fet sempre: una defensa aferrissada de l’espanyolisme més ranci. A nivell científic, la unitat de la llengua és indubtable. No és una qüestió política, com ens volen fer creure, sinó científica i en això hi ha un consens total. Per acabar amb aquests embats desestabilitzadors, ens cal situar en el mapa la nostra llengua, el català i la nostra nació, els Països Catalans. Per tant, cal reclamar el reconeixement de la nostra sobirania lingüística i nacional. Tot allò que s’aparti d’aquest dret, és fugir d’estudi.

· Capcelera de la manifestació de Sant Jordi 2004

3


EL CORRELLENGUA 2004: LA FLAMA AL LLARG DEL PAÍS

4


EL CORRELLENGUA 2004: LA FLAMA AL LLARG DEL PAÍS Els actes del Correllengua d'enguany es varen iniciar el passat 4 de setembre a Organyà. Durant dos mesos, la flama de la llengua ha recorregut bona part de les comarques de tot el país, fent actes significatius a Castellonroi, Vinaròs, Va l è n c i a , E i v i s s a , M e n o r c a i Barcelona. Per primer cop, la ciutat de Barcelona va acollir un acte central del Correllengua, que va assolir l’objectiu de demostrar que la capital també és molt important en el procés de normalització nacional i lingüística. Els noms de les columnes d'aquest any han estat Jaume Fuster, Lola Anglada, Francesc de Borja Moll i Vicent Andrés Estellés. El manifest i el cartell han estat conjunts arreu de la nació gràcies a la col·laboració entre la CAL i Acció Cultural del País Valencià. La pàgina web , ha recollit tots els actes del Correllengua, notícies, material,... i una de les novetats d’enguany ha estat la realització d’un butlletí electrònic setmanal amb opinions, entrevistes, recomanacions, notícies... Aquesta ha estat una edició especialment important del Correllengua, en què han crescut el nombre d'actes celebrats (més de 500), el nombre de poblacions que han acollit el Correllengua, la participació en els actes, les adhesions dels ajuntaments (més de 200), ... en definitiva, una edició que ha servit per fer créixer i consolidar aquesta iniciativa i convertir-la en un dels esdeveniments més multitudinaris de reivindicació de la llengua catalana.

La flama de la llengua ha recorregut la majoria de comarques dels Països Catalans per reivindicar l'esperança en la nostra llengua i cultura, per demostrar que som un poble viu, que vol viure plenament en la nostra llengua. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

5


CONÈIXER

LA CATALUNYA NORD Amb el nom de Catalunya Nord es coneix la part de Catalunya que, actualment, està sota domini de l'Estat francès. Està formada per les comarques del Capcir, el Conflent, el Rosselló i el Vallespir, a més de la zona nord de la Cerdanya. Aquestes comarques, junt amb la comarca occitana de la Fenolleda, formen el departament francès dels Pirineus Orientals, dins la regió Llenguadoc-Rosselló. A Catalunya Nord hi viuen prop de 400.000 persones, amb Perpinyà com a ciutat més important amb més de 100.000 habitants. Catalunya Nord concentra tan sols el 0'6% d'habitants de l'Estat francès, mentre que dins els Països Catalans representa més d'un 3% de la població La Catalunya Nord es troba des de 1659 sota domini de l’Estat francès, un dels estats més jacobins i centralistes del m ó n . A q u e s t e s ta t , q u e e s v o l capdavanter en drets humans, no respecta ni les llengües ni les identitats diferents a la francesa. De fet, els catalans no tenen cap existència legal per l'estat i la llengua resta prohibida en tots els àmbits públics, sense cap reconeixement lingüístic ni cultural.

6

Catalunya Nord, malgrat els intents d’assimilació francesa, ha mantingut sempre un sentiment de pertinença a la catalanitat que, per petit que sigui, li ha permès de sobreviure. Avui en dia encara queda prou gent per promoure la llengua i la cultura catalanes, per demostrar que el futur d’aquesta part del país es troba en la unitat amb la restat de territoris catalans. Per tant, és important sempre que pugui viatjar al nord del país (o a la resta del territori), per conèixer la seva gent i establir lligams humans i afectius que se'ns dubte ajudaran a la nostra (re)construcció nacional.


EL CATALÀ

AL NORD DE CATALUNYA La llengua catalana, tot i ser la llengua natural de tot el Rosselló, a partir del segle XVII es veu perseguida de manera constant i sistemàtica, malgrat que això no ha aconseguit fer-la desaparèixer del tot. Lluís XIV, després de l'annexió dels comtats del nord de Catalunya, va jurar respectar els usos, els privilegis i les lleis pròpies del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya. Tot i això, quaranta anys més tard del Tractat dels Pirineus, va emetre un edicte pel qual es prohibia l'ús de la llengua catalana. Era el 2 d'abril del 1700. Era l'acta que certificava l'inici de la persecució de la llengua catalana, amb l'objectiu d’eliminar-la. L'Estat francès, un dels més centralistes i jacobins del món, ha usat tots els mitjans que ha tingut al seu abast per acabar amb les minories nacionals i lingüístiques dins el propi domini, i això ha fet recular el català (si voleu obtenir més informació d'aquest genocidi, podeu llegir l'interessant llibre de Joan-Lluís Lluís, "Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos", la Magrana). És a dir, que aquest estancament no és degut tan sols a l'enlluernament cultural per allò francès sinó que és resultat d'una acció premeditada d'eliminació i menyspreu de tot allò que no sigui francès. El lema "parlez français, soyez propres" (parleu francès, sigueu nets) escrit a les aules era el símbol de la "democràcia" de la república francesa, que prohibia parlar en català a l'escola.

Molts pares varen deixar de parlar en català als seus fills perquè aquesta era considerada una llengua de pagesos i gitanos. Tot i això, les terres nordcatalanes tornen als seus orígens i en l'actualitat sembla que tornen a revifar els projectes culturals i cívics que miren cap al sud (ja siguin els Casals Jaume I, e l C o r r e l l e n g u a , l ' I d e n t i ' C AT. . . ) . Les escoles catalanes a Catalunya Nord han tingut i tenen un paper cabdal en l’extensió del coneixement social del català. Les escoles que segueixen el sistema d'immersió són tres: l'escola Arrels, la xarxa d'escoles la Bressola i el col·legi Comte Guifré. També cal destacar el paper de les escoles bilingües, que han fet passes importants per a l’extensió de l’ús social del català, en normalitzar la presència de la nostra llengua a l’ensenyament. A més, en aquest camp es produeix una acceptació creixent de l'ensenyament del català, i creix cada any la demanda dels pares que els seus fills coneguin la llengua catalana. Avui en dia, un de cada quatre nins tenen contacte amb la llengua catalana a l'escola, tot i que aquesta xifra es troba lluny de la demanda requerida. Segons una enquesta recent, dos terços dels nord-catalans (63%) creuen que s’hauria d’augmentar l’ús del català. Les dades també mostren com prop d’un 40% dels enquestats afirma que sap parlar el català i un 65% l’entén. Un terç dels enquestats sap llegir en català i el 10% el sap escriure.

7


EL TRACTAT

DELS PIRINEUS El Tractat dels Pirineus és l'acta que certifica la cessió a França dels territoris del Nord de Catalunya. El Tractat fou signat a l'Illa de Faisans el 7 de novembre de 1659 entre les monarquies francesa i espanyola, amb la cessió a França dels comtats catalans del Rosselló (Conflent, Capcir i Vallespir) i la meitat de la Cerdanya com a resposta per l'aixecament català de 1640. Aquest pacte entre les monarquies francesa i espanyola violava les lleis i Constitucions catalanes que havia jurat respectar el monarca espanyol Felip IV. No ho va fer. L’amputació d'una part important del territori natural de Catalunya suposà una pèrdua de recursos econòmics i un retrocés de la llengua i cultura catalanes en la Catalunya que va romandre sota mans franceses.

LA RESISTÈNCIA CATALANA Els catalans del nord no acceptaren el Tractat dels Pirineus, perquè es sentien catalans germans dels catalans de l'altra banda dels Pirineus i no francesos. Malgrat les promeses de Lluís XIV de respectar la particularitat catalana després de la pau dels Pirineus, els habitants del Vallespir i del Rosselló patiren nombroses vexacions. S'imposà l'obligació de parlar i escriure en francès i la prohibició del català a l'escola i aviat les presons s'ompliren d'homes i dones acusats de fer contraban amb la sal. La sal era un bé molt preuat i després del Tractat dels Pirineus, s'imposà als catalans del Nord la prohibició de comerciar amb els del Sud, a més de gravar la sal amb un impost, la gabella, cosa que trencà la tradició de la lliure circulació pel territori, molt necessària pel bestiar oví i boví i per a la conservació de la carn de porc. Fou llavors quan començà l'aixecament popular dels Angelets de la Terra.

LA REVOLTA DELS

ANGELETS DE LA TERRA Els Angelets (així anomenats per les seves aparicions per sorpresa) actuaren entre 1660 i 1675 sobretot contra els agents de la gabella i contra les tropes franceses. El seu crit era "Visca la terra!" i eren comandades per l'intrèpid Josep de la Trinxeria, (a més de Damià Noell i Joan Miquel Mestre, l'hereu Just). Aquest era fill de Prats de Molló i l'any 1660, en Josep decidí organitzar una guerrilla de resistència. Al 1669, hi va haver una revolta generalitzada al Vallespir. Els angelets foren durament perseguits i obligats a fugir cap a l'altra banda de la "frontera" i molts pobles foren saquejats i cremats, i molts dels seus col·laboradors empresonats i condemnats a mort (la casa d’en Trinxeria fou enderrocada de manera “exemplar”). Aquests fets esperonaren encara més els resistents i quan es feu evident el perill d'una insurrecció general de les terres recentment annexades, els francesos llançaran una expedició amb milers d'homes per acabar amb els Angelets. Aquest seran vençuts definitivament el 5 de maig de 1670 a la batalla del Coll de la Regina.

8

El catalans no es donaren per vençuts i varen organitzar el que es va conèixer com el complot de Vilafranca de Conflent, en què planejaren un nou alçament per sorpresa, que finalment fou descobert i els seus impulsors foren durament reprimits.


QUÈ CAL VEURE

A PERPINYÀ?

Perpinyà és una de les ciutats més importants de la Catalunya medieval, i per això cal visitar els carrers de la part vella. No podem deixar de veure: -L'ajuntament. Començat al segle XII, és una de les mostres més representatives de l'arquitectura del Rosselló, amb la utilització de còdols i cairons. Al bell mig del pati, hi ha la famosa escultura d'Aristides Maillol, La Mediterrània. -La Catedral de Sant Joan. D'estil gòtic català, cal veure-hi el claustre-cementiri, el més gran d'Europa, que ha estat restaurat fa poc.

-El Palau dels Reis de Mallorca. Situat al Puig de la Vila, data del segle XIII. És un dels miradors més preciosos que té la ciutat. A més, ens recorda que el territori nordcatalà va formar part en l'antiguitat del regne de Mallorca. -El Castellet. Antic edifici de defensa, avui en dia acull la Casa Pairal (museu de la vida rural nord-catalana). Durant els anys del franquisme, el fet que onegés la senyera damunt el Castellet significava per a molts catalans del sud un símbol de llibertat, llibertat que d'altra banda no existia per a la llengua a l'Estat francès.

Altres llocs interessants per visitar: -La Llibreria Catalana. Situada al número 7 de la Plaça Joan Payra, hi trobareu tot el que vulgueu sobre la realitat nord-catalana, des de llibres fins a revistes, passant per discos o pamflets polítics. -El Centre de Documentació i d'Animació de la Cultura Catalana. Amb biblioteca, videoteca, discoteca i centre de documentació (Avinguda de Gran Bretanya, 42). -El Bar ri de Sant Jaume. Barri de predomini gitano, és un dels barris on podem sentir més viva la llengua catalana, ja que n’ha esdevingut llengua d’ús. Darrerament, l'impacte de la immigració magribina ha transformat el barri. -Ràdio Arrels. Noves instal·lacions d'aquesta històrica emissora de ràdio del nord, situades al carrer dels Agustins 46. -Botiga oficial de l’USAP. Situada al carrer Mailly, 38. En ella hi podreu trobar tot allò referent a aquest equip de rugbi (samarretes, vestimenta oficial, pilotes, gorres...) però cal que prepareu la cartera, degut a l'alt cost d'aquests articles.

9


MAPA

DEL CENTRE DE PERPINYÀ

2

7

4

1

5

10

6


3

1. Plaça Aragó 2. El Castellet 3. El Palau d'Exposicions 4. La llibreria catalana 5. Nou local de Ràdio Arrels 6. Casa de la Generalitat de Catalunya 7. Plaça de Catalunya 11


QUÈ CAL CONÈIXER A CATALUNYA NORD?

· l´USAP: la força del rugbi català

· La porta dels Països Catalans de Salses

La Unió esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) és l'equip de rugbi de Perpinyà, el club bandera de la regió del nord de Catalunya.

Aferrada a la terra pedragosa de les Corberes, s'alça majestuosa, després de moltes vicissituds, la Porta dels Països Catalans. Aquesta escultura, obra d'Emili Armengol, fa gairebé dotze metres d'alçada i constitueix el punt d'entrada a les terres catalanes.

L'equip juga a l'estadi Aime Giral de Perpinyà, però l'USAP és quelcom més que un equip de rugbi, és un fenomen social (si fa no fa com el FC Barcelona al sud). Si bé fa uns anys es tractava d'un equip modest, les gestes de l'USAP han fet d'aquest equip un dels fenòmens més interessants de l'esport de les darreries del segle XX. Recentment, han arribat a la final de la lliga francesa, però no han assolit l’èxit de guanyar-la. L'USAP és la recuperació de l'orgull català, de l'expressió de la catalanitat desacomplexada de molts (que no de tots) ciutadans de les terres nordcatalanes. Com diu un dels seus lemes: "Orgullosos de ser catalans".

La iniciativa de la construcció d'aquesta porta anà a càrrec d'Armand Sansó, i han estat moltes les dificultats que ha hagut de superar. Així, els entrebancs de l'exprefecte Bernnat Bonnet, els successius retards del finançament, dels permisos, dels tràmits, de les obres de la porta... en definitiva més de 20 anys no han pogut vèncer la voluntat i tenacitat d'aquest home. Tothom qui accedeix a terres catalanes des del Nord, veu aquesta porta, ja sigui per carretera, autopista o bé en ferrocarril. I és que la idea de la porta va néixer arran de la construcció de la Porta Catalana a la Jonquera. Aleshores, la gent del Nord, indignada, va decidir contrarrestar aquesta iniciativa amb la Porta dels Països catalans, autèntica porta d'entrada a les terres catalanes.

12


QUÈ CAL CONÈIXER A CATALUNYA NORD?

· l´IDENTICAT: les jornades de la catalanitat Cada any, a principis del mes de juny, es du a terme al poble de Baó (Rosselló) l'Identi'CAT. Són unes jornades de 4 dies que pretenen mostrar la riquesa cultural d e l n o r d d e l pa í s , d e m a n e r a desacomplexada i participativa. Són quatre dies d'actuacions musicals, castells, diables, jocs infantils, xerrades, gastronomia... nascuts també amb la voluntat d'enfortir els lligams entre el nord i el sud del país (per això cada any hi participen grups de les Illes, el Principat o el País Valencià).

· Els productes de la terra Si veniu a Catalunya Nord, no podeu deixar passar l’oportunitat de tastar els productes genuïns d’aquesta part del nostre país. Els vins Catalunya Nord és una terra rica en vins. De fet, les produccions vinícoles es varen desenvolupar massivament a partir del segle XIX són de tres tipus: vins dolços naturals, vins negres o vins de taula.

Les jornades són promogudes per l'Associació Aire Nou de Baó, una activa entitat nordcatalana (guardonada recentment amb el premi Joan Coromines que atorga cada any la CAL) que aplega els castellers del Riberal i els Diables, Bruixes i Sorollosos del Riberal. Podeu obtenir-ne més informació a Dels vins dolços naturals destaquen les denominacions Ribesaltes, Moscat de Ribesaltes, Maurí i Banyuls; de les quals les principals varietats són garnatxa, moscat, macabeu, carinyana i malvasia. La cervesa Cap d’Ona Es tracta d’una cervesa elaborada al nord del país, que compta amb diferents especialitats i sabors: Blanca de les Garrigues, Rossa de l’Albera, Ambrada del Cap i Costa Vermella. A més, està etiquetada en català. Alter cola: la cola catalana Un altre dels productes estrella de la casa Cap d’Ona és l’Alter Cola, la cola catalana. Es tracta d’una novetat recent que pretén desbancar la multinacional americana amb un refresc de cola genuí i fet a casa nostra. Tasteu-la i jutgeu-la vosaltres mateixos!

13


L´Actualitat nordcatalana · Frèche: l´obssessió anticatalana El president del Consell Regional del Lleguadoc-Rosselló, Georges Frêche va indignar al món polític i cultural nordcatalà en afirmar que el català (com l’occità deia ell), era un patuès derivat del llatí. En francès, la paraula patuès (patoi) aplicada a una llengua dóna una connotació pejorativa, arcaica i folklòrica, a la mateixa. Aquesta afirmació despectiva té la seva raó de ser en el jacobinisme d’alguns responsables polítics nordcatalans. Cal recordar aquí el paper que durant molts anys va jugar en Bernat Bonnet, el prefecte destinat més anys a la Catalunya Nord, i que es convertí en la personificació de la persecució que pateix el moviment cultural i cívic catalanista a la Catalunya Nord. Algunes de les "perles" de Bonnet varen ser una càrrega policial contra la gent gran que lluitava contra la construcció d’una pedrera a Vingrau o els casos de persecució descarada del moviment catalanista, que van arribar fins i tot a prohibir el registre d’entitats amb noms en català.

· THT: alta tensió a la Catalunya Nord L’energia s’ha convertit en un cavall de batalla al nord del país. El projecte d’autopista elèctrica, que tindria una capacitat de 400.000 volts, va ser projectat ara fa 3 anys però ha topat amb la resistència dels nordcatalans. A part dels problemes sanitaris que poden afectar la salut dels habitants, hi ha també objeccions d’ordre ambiental, per la desconfiguració que sofririen algunes comarques, com el Vallespir. El traçat de la línia és motiu de polèmica, per l’oposició de quasi la totalitat d’ajuntaments de la zona. La línia passaria de Baixas (al Rosselló) fins a Montferrer (Vallespir) on es desdoblaria en dos recorreguts, un que passaria per Prats de Molló en direcció cap a Vic i l’altre aniria fins a la costa. Les mobilitzacions antilínia han estat importants a tota la zona del nord del país (comarques empordaneses incloses) i han demostrat que en un problema “transfronterer” tan greu com aquest, els catalans de “banda i banda” hem d’anar units més que mai.

Frêche resumeix perfectament la seva filosofia amb la frase “La meva capital és París, la meva llengua és el francès, la meva bandera és bleu blanc rouge i el meu himne és la Marsellesa”. El seu anticatalanisme (i ignorància, perquè no dir-ho) arriba fins a l’extrem de proposar el nom de Septimània a la regió a la qual pertanyen les comarques del nord del nostre país, fent referència a l’època dels romans.

14

El CD del Correllengua: aquest és un recull de cançons de grups i solistes catalans que tenen com a eix comú la defensa i promoció d’ús de la llengua catalana. En ell, hi podem trobar grups d´arreu del país. El podeu adquirir a www.correllengua.org o al 93 415 90 02 a un preu de 8 euros.


LA UCE

LA UNIVERSITAT CATALANA D´ESTIU DE PRADA La Universitat Catalana d'Estiu, referència obligada a la Catalunya Nord, va ser un projecte iniciat l'any 1969 pel GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans) i el Grup Cultural de la Joventut Catalana, amb l'objectiu de ser un espai de debat i reflexió sobre la llengua i el país. El projecte, acollit a Prada de Conflent, s'inicià amb diverses xerrades i conferències al Liceu Renouvier, lloc d'acollida dels participants. Les actuacions musicals foren també un element habitual de les vetllades de la UCE. La Universitat va créixer ràpidament en quantitat i en qualitat. Alumnes d'arreu dels Països Catalans assistien a la cita estiuenca de Prada, i més en temps de la repressió i el silenci franquista. Però també professors i especialistes destacats acudien a Prada a fer classes. I és que l'ambient acadèmic es barrejava amb la lluita i la reivindicació, sobretot en les sessions musicals que oferiren artistes com Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillem d'Efak, Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, Al Tall o d'altres.

Amb els anys, la Universitat passà per diferents alts i baixos, fruit també de la complexa relació amb les u n i v e r s i ta ts c a ta l a n e s i a m b l'administració de la Generalitat. Prada, malgrat el pas del temps, s'ha mantingut com a punt de referència d'un país tan en l'àmbit acadèmic, com en el cultural, el polític i el social. Cada any es celebra una nova edició de l'UCE entre el 15 i el 25 d'agost aproximadament. No us deixeu perdre l'oportunitat de visitar-la i aprofiteu les beques que atorguen les universitats catalanes per assistirhi. Podreu gaudir una setmana intensa de formació, amb professors de diferents disciplines provinents d'arreu dels Països Catalans, xerrades, homenatges, concerts, cinema, excursions... tot convivint amb gent interessant d’arreu de la nació. Si mai podeu anar-hi, hi tornareu. Segur!

15


LA CANÇÓ AL NORD Musicalment, les terres del nord de Catalunya també han donat grans músics i cantants. Així, a partir del treball de gent com Pere Figueres o Jaume Figuerola (que formaren el grup Guillem de Cabestany), es recuperaren peces tradicionals o cançons reivindicatives.

Jordi Barre

Teresa Rebull és una altra de les veus il·lustres residents al nord. També Joan Pau Giné (que ens va deixar de forma prematura ara fa més de 10 anys) o el grup Crescendo han estat una referència musical arreu de les comarques del nord, però sens dubte l’èxit més multitudinari el té el cantant Jordi Barre (amb nombroses cançons desvetlladores de consciències, com poden ser les incloses en el treball amb Joan Tocabens, Els Angelets de la Terra). Un músic destacable és Pascal Comelade, amb una notable trajectòria musical, plasmada en una multitud de treballs discogràfics, ja fos en solitari o bé acompanyat de gent de diversa procedència (com Jaume Sisa, Enric Cassasses o Toti Soler) i generalment amb estils musicals avantguardistes. D’altres grups que han aconseguit ser coneguts més enllà de les terres del Rosselló són Gerard Jacquet, Blues de Picolat o bé l’Agram.

l´Agram

També artistes del sud tenen un èxit notable a les comarques del nord, com poden ser Lluís Llach o bé més recentment grups del sud com Mesclat, Obrint Pas o la Carrau que assoleixen certa popularitat entre els joves. Cal destacar també el grup nordcatalà 100 grammes the tetes, que és un dels més populars al Nord i recentment s’ha atrevit a publicar alguna cançó en català.

16

Joan Pau Giné

Gerarda Jaquet


RECOMANACIONS DE LECTURA · Rebels de tramuntana Joan Solé i Amigó Interessant novel·la per conèixer els fets que envoltaren el Tractat dels Pirineus i la resistència c a ta l a n a . É s una narració de la història dels territoris del Nord, la seva amputació de la resta del país i la revolta popular contra el domini francès. La novel·la va rebre el III Premi Leandre Colomer d'Història de Catalunya

· Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos Joan-Lluís Lluís La història de França ha estat una constant de persecució política i social de la llengua i una manipulació de la pròpia història. Així ho conta l'escriptor nordcatalà Joan-Lluís Lluís en el llibre Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (La Magrana, 2002), on pretén desemmascarar no només el jacobinisme francès, sinó també el fet de creure's ser el país més important del món.

· França contra els catalans Marc Duran

· Qui sem els catalans del nord Diversos autors

Sota el pseudònim de Marc Duran s'ha escrit un llibre que desvetlla els interrogants que va crear la figura de Bernat Bonnet, el prefecte destinat més anys a la Catalunya Nord, i que es convertí en la personificació de la persecució que pateix el moviment cultural i cívic català a la Catalunya Nord.

Una perfecta introducció al coneixement de la Catalunya Nord. Diversos experts nordcatalans ens presenten els aspectes bàsics de la història, g e o g r a f i a , economia, situació sociolingüística, gastronomia, cultura... de les comarques del nord del país. 17


CONSELLS

A LA MANIFESTACIÓ

Hem de ser conscients que la realitat nord-catalana és molt diferent a la que podem trobar en les convocatòries o mobilitzacions del sud i per això cal deixar que siguin els mateixos convocants de la manifestació els que marquin les consignes a cridar. En tot cas, us adjuntem una sèrie de consignes facilitades per l'organització per tal d'unificar els criteris de la manifestació i respectar la difícil tasca que duen a terme els patriotes nord-catalans. De la mateixa manera, cal evitar eslògans poc entenedors o contraproduents, que no responen a la convocatòria (per cridar segons què, val més callar) o que poden provocar un sensació de rebuig o de marginalitat política d'aquells qui l'emeten. Des de l’inici de la manifestació fins que es desconvoca públicament, la responsabilitat de qualsevol incident greu es produeixi recau en els organitzadors. Per tant, cal disciplina, saber comportar-se i respectar els responsables del servei d'ordre. Si convé, cal aïllar i expulsar els possibles provocadors, per evitar també actituds fantasmes (per exemple, portar la cara tapada sense cap necessitat) que només provoquen una reacció de rebuig. Tampoc no cal anar beguts a la manifestació. Ja tindrem temps de fer gresca al concert.

18

NO PERDEM EL NORD, SEM CATALANS! D’ACORD, D’ACORD PEL CATALÀ! VOLEM UN ESTATUT PEL CATALÀ! CATALÀ, LLENGUA OFICIAL! LLUITEM CONTRA ELS HEREUS DEL TRACTAT DELS PIRINEUS! PERPINYÀ NO DESCANSA EN LA LLUITA CONTRA FRANÇA!! PERPINYÀ ÉS CATALUNYA! PERPINYÀ, PARLA CATALÀ! NO VOLEM SER UNA REGIÓ DE FRANÇA, NO VOLEM SER UN PAÍS OCUPAT... COMTE GUIFRÉ, ESCOLA SECUNDÀRIA, EN CATALÀ TAMBÉ! UNA TERRA, UNA LLENGUA!! VISCA EL CORRELLENGUA!! SOM UN SOL POBLE PARLEM CATALÀ! EL CATALÀ ÉS LA MEVA LLENGUA, EL FRANCÈS EL MEU PATUÈS!


MANIFEST 2004:

El Correllengua ja és entre nosaltres. La flama de la llengua arriba un any més, carregada de força i vitalitat, per continuar reivindicant que, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, som un sol poble i parlem una mateixa llengua. La unitat de la llengua catalana sempre ha estat una evidència científica per a la comunitat lingüística internacional. Però el que hauria de ser un fet normal no ho és en el nostre cas, per l’oposició d’aquells que no volen fer cas de les raons científiques. Per tant, és obligació de tots nosaltres demostrar que la defensa de la unitat del català és més que una raó científica; és una raó de ser. Aquest és el primer repte que se’ns presenta en l’actualitat. Reivindicar, un cop més, la unitat per sobre dels intents secessionistes, que pretenen esquarterar la llengua. Reivindiquem el Correllengua com a escenificació d'aquesta unitat, una mostra del que ha de ser la normalitat de poder viure en la nostra llengua, a la ciutat, al poble, al barri o a tot el país; a qualsevol àmbit de la societat. L’altre repte que hem de superar és el desànim que podria produir la lectura d’algunes enquestes sociolingüístiques. Ben al contrari, la constatació d’un cert retrocés de l’ús social de la llengua, cal convertir-la en un toc d’alerta per continuar treballant, i mai no en una justificació per al cansament ni l’abandó. Cal reforçar l'ús social de la llengua, amenaçat constantment per les forces assimilacionistes dels Estats francès i espanyol i per l'embranzida d’un cosmopolistisme disfressat de modernitat i de multiculturalitat, que pretén imposar-nos una visió aliena del món. Per tot això, cal més que mai engrescar la ciutadania amb el nostre projecte i obrir les portes de la nostra llengua i cultura, sense complexos, a totes les persones que viuen al nostre país. I tenim també el repte d’Europa. A la nova Europa hem de ser-hi, però amb veu pròpia, perquè la volem rica, diversa i respectuosa amb totes les llengües i tots els pobles. No volem una Europa de portes tancades, no volem ser ciutadans de segona, volem i exigim el ple reconeixement de l’oficialitat del català a Europa, sense matisos ni renúncies. Europa ha de saber que volem ser-hi, que volem formar-ne part, i que per això, ens cal total sobirania lingüística. No volem intermediaris. Qui millor que els propis parlants d’una mateixa llengua, tots junts, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, per reclamar l’estatuts legítim que ens correspon! La flama del Correllengua recorre cada any el país amb la voluntat de demostrar que, tots junts, podem guanyar. Animem els que ja treballen per la llengua a continuar aquest treball sense desànim. Encoratgem els que ja la parlen a usar-la sempre, en tots els llocs i en totes les circumstàncies. Convidem als qui encara no la saben a aprendre-la i a fer-la servir, i a convertir-se així en membres de ple dret d’aquest país. Participem del Correllengua i fem present la llengua al lloc que li correspon, com a llengua nacional d’un poble que no vol renunciar a cap dels drets que li corresponen.

Endavant amb el Correllengua! Visca els Països Catalans!

19


ENFORTEIX LES ENTITATS PER LA LLENGUA TOT COL·LABORANT-HI ECONÒMICAMENT!! EL FUTUR DE LA LLENGUA I EL PAÍS DEPÉN DE TU!!

CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana) C. Santa Perpètua 15 baixos 08012 Barcelona 93 415 90 02 93 415 87 18 www.cal-llengua.org cal@cal-llengua.org c.c 2100 0780 19 0200085432

Casal Jaume I de Perpinyà (propera obertura de nou local)

Arrels dels Països Catalans

Amics de la Bressola

Av. Diagonal 515 6è 08029 Barcelona

Mare de Déu del Pilar, 8 baixos 08003 Barcelona Tel. 93 268 9110 · Fax 93 268 9112

Tel/Fax. (0033) 04 68 35 38 91 www.acpv.net/casals/perpinya.html ccc@wanadoo.fr

Tel. 93 410 12 73 http://perso.wanadoo.fr/arrels/index.html

bressola@escoltes.org http://usuarios.lycos.es/amicsbressola/ c.c. 2100 0631 44 0200058796

Escola de Secundària Comte Guifré

Mil Dimonis

Carrer de la Saboneria, 1 66000 Perpinyà Tel. (0033) 04 68 67 11 97 Tel. (0033) 04 68 51 81 05 comte.guifre@wanadoo.fr

Edifici P1 66860 Perpinyà

c.c. 2100 0419 95 0200383678

www.mil-dimonis.com

Associació Presència Catalana (l’afer Martí)

ACPV

Tel. (0033) 04 68 35 38 91 Fax. (0033) 04 68 34 21 92

1, ronda Henri Poincaré 66100 Perpinyà presenciacatalana@hotmail.com

C. Moratín, 15 porta 8 46002 València Tel. 902 117 076 Fax 96 351 17 88

c.c 17294568000 Credit Agrícola, Perpinyà

www.acpv.net info@acpv.net


Guia de viatge Perpinyà 2004