Capturar una història en un segon Nº4

Page 1

BARRET, PELLOT, CAVALLET Capturar una història en un segon Jordi Güell | Fotografia 4

BARRET, PELLOT, CAVALLET

En aquest número del “Capturar” hi podràs trobar tres nous reportatges emmarcats en el projecte “de festes i festers”: Les festes de Sant Antoni de Forcall “La Santantonà”, el Ball de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols i la Dansa de Gala de Campdevànol. Barret, pellot i cavallet són elements representatius de cada una d’aquestes festes ...

Barret

Vestit de gala, amb un barret de copa i gambeto el capdanser és la figura central de la Dansa de la Gala de Campdevànol. Se l’identifica amb la figura del senyor feudal, és l’únic ballador que dansa amb totes les noies per després lliura-les a les seves respectives parelles.

Pellot

A la Santantonà de Forcall les Botargues porten el pellot a les mans. Elaborat a partir d’una peça de paper cargolada a manera de pal i lligada amb cordills, colpegen al terra i als espectadors.

Cavallet

Segons conta la llegenda, Sant Feliu de Pallerols es trobava assetjada pels moros els quals disposaven de moltes armes i de gran cavalleria superant les tropes cristianes. Els vilatans recolliren roba i fustes, fabricant un exèrcit fictici. Construïren uns cavalls de fusta, uns gegants que llançaven enormes pedres i una mula o bèstia folla (la mulassa). Els santfeliuencs es van llançar contra l’enemic, que va fugir espantat.

La Dansa de Campdevànol

La Santantonà de Forcall gener 2016 Ball de Cavallets, Gegant i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols maig
2016
setembre 2016

LA DANSA O GALA DE CAMPDEVÀNOL

La dansa, representativa d’antigues danses cerimonials, és l’acte principal de la Festa Major del Roser i es balla el tercer diumenge de setembre a Campdevànol. El seu origen es troba en el traspàs de càrrecs de les pabordies del Roser, es creu que podria remuntar-se al segle XVII, temps en que les confraries del Roser tenien molt de pes.

Hi ha qui hi veu també, una representació del dret de cuixa del senyor feudal amb les noies de la població.

La dansa durant el segle XX ha anat incorporant canvis en el vestuari, en la part coreogràfica i musical, i en el sistema de renovació dels balladors, modificacions que no n’han afectat l’estructura bàsica.

El nom de “La Gala” li vindria donat per ser la dansa de gala de la Festa Major, o pel fet que el capdanser galeja a totes les balladores. Antigament era coneguda amb el nom de “Ball de les Caputxes i Dansa del Roser”.

Havia estat una dansa oberta; quan el capdanser havia ballat amb totes les balladores, s’obria el torn del públic. Cap parella no podia incorporar-s’hi fins que la noia no havia ballat primer amb el capdanser, que després la lliurava al noi que l’havia demanat. Sovint la balladora no sabia a qui seria entregada.

El capdanser balla amb la batllessa, la campesa i amb cadascuna de les balladores. A la mà porta una almorratxa amb cintes de colors plena d’aigua perfumada, amb la que ruixa a les balladores. Un cop acabat de ballar-hi, la lliura al seu respectiu ballador. Tot seguit comença el Ball Cerdà.

La part final són les corrandes que acaben amb el contrapàs, on els balladors aixequen les noies que s’aguanten a les seves espatlles. Es fan diverses aixecades per grups de parelles i finalment s’ajunten en una sola rotllana.

A l’acabar s’anota en el llibre de la Gala els noms dels balladors, la cobla, el temps de la durada de l’aixecada i el nom de les autoritats presents deixant-hi una petita dedicatòria.

La Gala es balla dos dies. A l’acabar, junts van a les atraccions amb el vestuari en que s’ha ballat. Malgrat que amb algun canvi per protegir-ne la roba més sensible i bonica.

santantonà De ForCall

Al gener, per Sant Antoni, a Forcall s’hi celebra “La Santantonà”. Festa d’origen pagà en que el cristianisme hi ha anat introduint elements.

L’Associació de la Confraria de la Santantonà, any rera any, escull els majorals que seran els qui es cuidaran d’organitzar i vetllar pel desenvolupament de la festa. Aquesta festa ha sabut conservar la tradició en els actes que es celebren al llarg de tot l’any: la rifa del corder, el berenar de dilluns de Pasqua, les processons, carabasses i confitura, la tallada del Maio, la Capta, la “Pastà” de la rotlleta, les tronques, la “plantà del maio”, la representació de la “vida del sant”, la “Santantonà”, la “cremà de la barraca”, la “benedicció dels animals”, la “llaurà i sembra”, el “ball rodat”, els “Botets” i no pot faltar la carn, cuinada a les brases de les tronques, així com les típiques “coquetes” i “rotlletes”.

L’acte més significatiu és ”La Santantonà”, amb la construcció de la barraca i el seguici format pels dimonis, el “despullat”, la “filoseta” i Sant Antoni i Sant Pau.

De bon matí

l’esquellot

seguit s’anirà

la barraca amb el “maio” i les costelles. Es vestirà de

la “capolleta”.

passa
i tot
construint
carrasca, ginebre i pi, quedant coronada per

Les figures de la Santantonà

Sant Antoni i Sant Pau representen el bé i lluiten contra tot el seguici infernal. Sant Antoni, vestit amb una sotana marró porta un collar de mandarines -el rosari- i una creu amb la què beneeix el públic i espanta Botargues. Sant Pau, a les mans porta els Evangelis i una branqueta d’arbre.

El Despullat és el cap de tots els personatges infernals. A la mà porta l’extrem de la corda de la qual va estirant per tal de conduir Sant Antoni i Sant Pau a la barraca.

La Filoseta és l’únic personatge femení que sempre és interpretada per un home transvestit. La seva funció és temptar a Sant Antoni i Sant Pau durant tota la cercavila fins a la porta de la Barraca.

Les Botargues són el dimonis de Sant Antoni.

Els Majorals, Teeros, els de la Corda i els Dimoniets, Dolçainers i tabaleters, son altres participants en la cercavila.

Sant Antoni i Majoral Botarga Sant Pau La Filoseta El Despullat
Durant el vespre recorren els carrers de Forcall -donant i recollint corda- . En una punta el despullat (el Mal) i a l’altre els sants (el Bé). Mentrestant les botargues burxen als sants, pugen als balcons, assetgen a les dones i no deixen de fer petites malifetes tot ballant al so de la dolçaina amb els braços alçats agafant amb les dues mans els extrems del pellot.
En el moment culminant de la festa el Despullat entra a la barraca amb les botargues tibant la corda, un estira-i-arronsa amb Sant Antoni i Sant Pau, mentre el foc va prenent i les flames cremen amb intensitat la barraca. En el mateix instant en què tot sembla perdut, ressorgeixen d’entre les flames Sant Antoni i Sant Pau que han escapat del foc. Botargues, Despullat, Filoseta i altres personatges infernals cauen al terra fulminats. Finalment, tots els personatges plegats, sants i dimonis, celebren exultants la renovació del contracte. El conflicte i la lluita entre el Bé i el Mal s’ha prorrogat per un any.

CAVALLETS, GEGANTS I MULASSA

Aquest ball, conegut popularment com la Matadegolla, està format per quatre danses: el Ball Pla, la Matadegolla, el Contrapàs i la Sardana Curta (La Pastoreta i l’Antiga).

L’origen d’aquesta dansa tradicional es desconegut. La versió més popular fa referència a que el ball va néixer en el context de la victòria dels cristians davant els sarraïns. Els vuit cavallets, armats amb llances i espases representen 4 cavallers cristians i 4 de l’exèrcit sarraí.

Per Pasqua Granada, a Sant Feliu de Pallerols es celebra la Festa Major en la que els Cavallets, Gegants i Mulassa en són els protagonistes. Hi realitzen tres actuacions, la darrera el dilluns de pasqua a la plaça, davant de l’Ajuntament.

També participen a la processo de Corpus.

La mulassa és una bèstia negra i un cap extensible, a la què els nens li canten:

Mulassa verda, lleganyosa, mal d’ulls, seca de ràbia, farta de criar, cul de perola, nas de cirera, ves-te’n a dormir.

El dissabte de la segona pasqua s’hi fa una cercavila pels carrers de Sant Feliu. En aquesta actuació la música és interpretada per un violinista, en la resta d’actuacions la música és interpretada per una cobla.

Capturar una història en un segon Jordi Güell | Fotografia jordifotografia@jgc.cat www.jgc.cat

Núm. 4: setembre 2022

Primera edició

DL: GI 238-2022

ISSN: 2696-9947

Imprès a: Gràfiques Fornells, S.C

Darreres publicacions

Núm.

Núm.

Març

Núm.

Abril

Insòlits

festa

processó

1 –
Gener 2022
2 – De
i festers
2022
3 – La
de Verges
2022
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.