Capturar
FESTA
DE
I FESTER
una història en un segon Jordi Güell | Fotografia 2
DE FESTA I FESTER
A casa nostra tenim un ric catàleg de tradicions, balls i entremesos, processons i demès festes. La gran difusió que se’n fa d’algunes, genera el risc de que s’imposi un model de festa únic, en detriment de la riquesa que aporta la diversitat.
A finals dels anys setanta, amb la mort del dictador, les incipients llibertats varen recuperar l’espai públic. Hi hagué un esclat de festa i d’ocupació del carrer. Molts pobles i ciutats agafaren el model festiu del “Gran Penedès” i elements del teatre de carrer (de la mà de grups com Els Comediants) i adaptaren les seves festes a aquest model.
Així, avui, ningú es planteja programar la seva festa sense diada castellera, cercavila gegantera -percussió inclosa- i correfoc, a vegades, en detriment d’elements d’arrel tradicional que els hi són propis.
Aquest projecte fotogràfic vol recollir “festes tradicionals úniques”, fugint de la uniformitat i amb la voluntat de cercar elements diferenciadors i elements tradicionals, des dels ulls dels que les fan, les organitzen... des dels ulls dels festers.
Al sud, en diuen fester de l’encarregat d’organitzar i administrar una festa pública i dels membres d’una confraria que regeixen la festivitat del sant patró. A ells va dedicat aquest treball, òbviament no hi poden ser tots els que m’he anat trobant, però el meu reconeixement i agraïment per les facilitats que he rebut de tots ells.
Homes-óssos a Prats de Molló Febrer 2016 Les Falles d’Isil, el foc que camina Juny 2015 El Maig i el Ball del Cornut Abril 2015el maig i el Ball Del Cornut
De Cornellà Del terri
Cornellà del Terri celebra la seva festa major coincidint amb la Setmana Santa, entre divendres sant i dilluns de pasqua. La festa gira al voltant de la plantada de l’Arbre Maig i d’una dansa anomenada Ball del Cornut.
Una celebració a l’entorn de la commemoració de l’arribada de la primavera i de l’esclat de la natura simbolitzada per l’arbre, conegut popularment com a maig.
El ball del cornut, és un ball rodó. Podria simbolitzar la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l’Edat Mitjana. Els vilatans amb ironia van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que poden haver acabat esdevenint el Ball del Cornut.
Altres versions diuen que la dansa prové d’un ritus destinat a obtenir protecció davant els mals esperits, malgrat que hi ha qui hi veu l’establiment definitiu de la primavera ... el boc que fecunda els ramats, simbolitzats pels corns.
La festa va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1999.
Pots veure el reportatge sencer a www.jgc.cat
El Cornut, amb un barret de pell que duu dues banyes de boc, és el personatge central de la dansa en la que escull una pubilla que s’endú de la resta de balladors.
L’experiència viscuda, transmesa d’avis a nets, és la garantia del manteniment de les tradicions, tot donant-hi continuïtat i adaptant-les a les noves formes i usos dels temps que els hi tocaran viure.
Cada divendres sant es talla el maig que ha estat tot l’any a la plaça i van a cercar-ne un de nou (un pollancre o un àlber). Una vegada escollit i abatut el transporten per deixant-lo preparat per substituir el de l’any anterior i serà l’eix de totes les celebracions de la festa.
El dilluns de pasqua els veïns coronen l’arbre amb un cim de pi i guarneixen el tronc amb diferents banyes i corns d’animals. Una vegada guarnit, l’aixequen al bell mig de la plaça amb l’ajuda de llargues cordes i la força dels que hi participen. L’arbre restarà allà dret fins al divendres sant de l’any següent.
Una vegada plantat l’arbre, la festa culmina amb el Ball del Cornut.
Sis parelles de dansaires ballen al ritme de la música d’una cobla, sobtadament apareix el Cornut que balla entre ells, fins que pren una noia tot trencant la rotllana per poder sortir furtivament.
Aquest ball, celebrat en un ambient d’alegria, bromes i bon humor és únic al territori català.
Textos inspirats amb els del programa de la Festa Major de 2015 de Núria Valentí . El primer de maig els fallaires més experts trien els arbres per fer les falles i el pi per la falla major. Cal tallar-los, pelar-los i asclar-los. Ben apilats, s’assecaran durant dos mesos als prats a punt per a que els fallaires els vagin a recollir i començar la festa. El 2015 la UNESCO va reconèixer les Falles del Pirineu com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. La baixada de falles de 2015 la pots veure sencera a www.jgc.cat les Falles D’isil, el FoC que Camina
A la tarda del 23 de juny els fallaires recullen la falla i pugen al Faro. Un cop allà aniran a buscar llenya per encendre les falles. Berenaran, ballaran i cantaran cançons a l’espera que es faci fosc.
Quan el cel apagui el llum, el cap dels fallaires encendrà a la plaça d’Isil la falla major: aquest és el senyal, i tot comença.
Des de dalt el Faro no hi ha camí marcat. Sense cap llum i amb la pesada falla a l’espatlla, un darrera l’altre van fent camí. Les falles poden arribar a pesar més que ells mateixos.
Baixar les falles havia estat exclusiu dels homes, avui però, la dona hi participa activament en tots els papers de la festa.
L’arribada dels fallaires és el més emocionant, emmascarats, bruts i fent pudor de socarrim. Aniran fins al cementiri a marcar una creu en honor dels fallaires difunts i finalment llançaran la falla al voltant de la falla major.
HOMES-ÓSSOS A PRATS DE MOLLÓ
Tres feréstecs homes-óssos baixen de les muntanyes després d’un llarg temps d’hibernació, tenen gana, també gana sexual. Acompanyats dels caçadors, entren al poble fins que els barbers aconsegueixen caçar-los. És la tradicional festa de l’ós.
La festa està carregada de simbolismes: La foscor dels óssos i la blancor dels barbers podria molt ben ser una al•legoria de l’hivern que marxa i la primavera que arriba, o de la nit que s’escurça i el dia que s’allarga, o de la victòria del bé en la seva lluita contra el mal, o ...
Els óssos d’antigues edicions escullen tres joves que el dia de la festa seran els qui interpretaran aquest paper, tot empaitant i ennegrint de sutge als vilatans de Prats de Molló.
Els barbers o homes de blanc, amb la cara enfarinada i vestits de blanc van a la cacera dels óssos i són els encarregats d’afaitar-los i retornar-los al seu aspecte d’home.
S’acaben el dies de fred i la primavera ja treu el cap, és diumenge de Carnestoltes. Óssos i caçadors fan un tiberi al Fort de la Guàrdia.
Amb la panxa plena i ben regada de vi “quan més engatats van els protagonistes, més bé representen el seu paper” van adoptant l’aspecte d’ós, vestits amb pells de xai i amb la cara i braços emmascarats amb una barreja de sutge i oli.
Tot seguit sembraran la por i el terror pels carrers de Prats de Molló.
A primera hora de la tarda els óssos baixen al poble, on es dispersen entre la multitud. La cacera dura dues hores durant les quals es llancen contra tot allò que es belluga.
Els caçadors (que de fet són aliats dels óssos) durant les corredisses, els ajuden amb l’oli i el sutge que es freguen de nou per poder continuar empastifant. Escullen secretament les noves víctimes que els ossos atacaran, saltaran al damunt, abraçaran, empastifant-les de negre. Sovint són les noies joves les que estan més exposades, tot i que els homes també poden ser atacats.
Les taques negres de l’ós, al rostre i a la roba, són un honor pels habitants, que després les mostren ufanoses com un trofeu.
Acorralats per tants perseguidors, finalment, cauen a les mans dels barbers que els porten a la plaça. L’afaitat reuneix els ossos i els barbers en el darrer acte de la festa.
Capturant una historia en un segon Jordi Güell | Fotografia jordifotografia@jgc.cat www.jgc.cat
Núm. 2: març 2022
Primera edició
DL: GI 238-2022
ISSN: 2696-9947
Imprès a: Gràfiques Fornells, S.C
