Page 1


SENSE SER

AVENTURERA HE VISCUT COM S’HA DE

VIURE, O SIGUI,

PERILLOSAMENT

Mercé Rodoreda,

escriptora barcelonina.


SUMARI 04 12 20

LLOCS SECRETS

Com fugir de la massa

STREET ART

Colors pels carrers

08 16

CUINA BCN

5 sentits a Barcelona

TERRASSETES Llocs màgics

AHIR AVUI

LLocs del passat i present

Anna Sans // Adriana Serrano // Jordi Padró // Marc Artacho


LLOCS SECRETS COM FUGIR DE LA MASSA Plaça Rodona, Barri Gòtic.

NG69

04


n aquesta Guia de Barcelona, aconsellarem dos itineraris depenent del motiu de la teva visita. Si el motiu de la teva visita a Barcelona és únicament relaxar-te, t’has equivocat de destinació, així que agafa el cotxe o el tren destino a qualsevol de les platges fora de la ciutat.

E

Si el motiu és, purament o en part, turístic, segueix la següent rutina o pren nota dels llocs que puguin interessar-te visitar. Aquí intentarem parlar dels més importants i els agruparem per zones perquè et puguis planificar diferents llocs. En aquesta Guia de Barcelona, us indiquem un recorregut en aquest apartat per a unes vacances curtes, mostrant el bàsic i principal per a una visita ràpida. Depenent del temps que estiguis, podràs seguir-ho d’una manera més relaxada o més estresante, a ritme de Barcelona.

05 NG69


Plaça de Sant Felip Neri, Barri Gòtic.

NG69

06

Començarem al matí en la part alta de Passeig de Gracia, a l’altura de l’Avinguda Diagonal. Passejarem en adreça mar, cap a la Plaça Catalunya. Aquesta avinguda es caracteritza pel seu alt standing en comerços i per descomptat edificis de gran importància. Baixant Passeig de Gracia, en l’encreuament amb el carrer Provença, a mà esquerra trobem el primer d’aquests edificis, La Pedrera (o Casa Milá) d’Antoni Gaudí (Passeig de Gracia 92). Si seguim baixant, a escassos 200 metres abans de Plaza Catalunya, trobem altres dos edificis en els quals hem de detenir-nos: La casa Batlló, també d’Antonio Gaudí, i just a la seva esquerra, l’edifici contigu conegut com a Casa Amatller, de Jusep Puig i Cadalfach (Passeig de Gracia).

Una vegada arribem a la Plaça Catalunya, en aquesta Guia de Barcelona, us suggerim creuar-la a Diagonal per accedir a la Rambla de Barcelona, també coneguda com a Rambla dels Flors. En aquesta, simplement es tracta de seguir passejant, mostrant major importància al Mercat de la Boquería i el Teatre del Liceu de Barcelona, tots dos situats a la nostra dreta direcció al mar.

La Plaça de Sant Felip Neri

(en català plaça de Sant Felip Neri) és una plaça singular de Barcelona, que rep el nom de l’Església de nom homònim d’estil barroc que la presideix. Està al Barri Gòtic, en el districte de Ciutat Vella, i més concretament al barri del Call i Sant Felip Neri.


Plaça del Diamant, Barri de Gràcia.

HISTÒRIES POC CONEGUDES QUE S’AMAGUEN A LA CIUTAT La plaça s’erigeix sobre l’antic cementiri medieval de Montjuïc del Bisbe, destruït durant la Guerra Civil Espanyola.1 Es pot accedir a la plaça prenent primer el carrer Sant Felip Neri i posteriorment, el carrer de Sant Sever. L’Església de Sant Felip Neri té annexada la casa de la Congregació del Oratori de Sant Felip Neri, a la qual també es pot accedir des de la mateixa plaça. La plaça està envoltada de cases d’estil renaixentista. També és la seu de les antigues cases dels gremis de Caldereros i Sabaters,1 aquesta última és la seu del Museu del Calçat de Barcelona.2 En el centre de la plaça es troba una font d’aigua amb base octogonal.

07 NG69


CUINA BCN 5 SENTITS A BARCELONA

Bar Velòdrom.

Cal Xim.

Koy Shunka.

La Mar Salada.

Via Veneto.

Torre Alta Mar.

NG69

08

“TIME OUT” ESCULL ALS MILLORS RESTAURANTS DE BARCELONA.


Bar Velòdrom.

hir es va celebrar la primera edició dels premis gastronòmics de la revista Time Out Barcelona, una iniciativa que pretén escollir als millors restaurants de la ciutat comtal agrupats en diferents categories. La cerimònia de lliurament de guardons, que també va incloure un homenatge als cinema nombres de la remodelada revista Cuina, es va celebrar a la sala Luz de Gas, on es van donar cita un elenc de cuiners barcelonins i personalitats de la gastronomia catalana.

A

Els restaurants guanyadors van ser triats per un jurat format per alguns dels millors especialistes en gastronomia de la ciutat, com els periodistes Marcelo Aparicio (Time Out i France Press), Pau Arenós (El Periódico), Cristina Jolonch (La Vanguardia), Josep Sucarrats (director de la revista Cuina), Belén Parra (El Mundo) i Montse Mompou (TVE, Continuarà); l’humorista Carles Flavià i el músic Miqui Puig.

Tots els guanyadors: • Premi Time Out Barcelona: Bar Velòdrom • Premi especial del jurat: Dos Cels • Millor cuina tradicional: Freixa Tradició • Millor cuina internacional: Koy Shunka • Millor carta de vins: Cal Xim • Millor menú qualitat-preu: La Mar Salada • Millor servei: Via Veneto • Millor carta de postres: Coure • Restaurant amb més encant: Torre Alta Mar

09 NG69


SABROSURA! Premi Time Out Barcelona Un reconeixement més enllà de les categories. Encara que en la premsa ens encanti simplificar la realitat a força de penjar etiquetes, les coses no són tan senzilles. Dins dels nostres guardons, la categoria del Premi Estafi Out neix de la necessitat de reconèixer mèrits únics i especials, difícils d’encasellar. Els nostres nominats són els hornos Turris, Baluard, Reykjavik i Crustó, per l’esforç que han fet per retornar el bon pa en la taula; el Bar Velòdrom, en reconeixement a la recuperació d’un espai emblemàtic que tothom donava per perdut, i el xef Jordi Vilà, que després de maravillarse amb el restaurant Alkimia s’ha posat al capdavant de la pizzería Saltimbocca.

Millor Cuina Internacional Dos Escuradents, Indochine i Koy Shunka encapçalen l’ariet asiàtic de l’alta gastronomia de la ciutat. Barcelona ja disposa de restaurants de tots els continents i nacionalitats: mexicans, italians, francesos, jamaicans, cubans… I sobretot asiàtics. El fet que cada vegada hi hagi més tipus de restaurants fa possible que els barcelonins tinguem el paladar més acostumat a destriar un bon japonès o xinès del que abusa del glutamato i la fritada. Els nostres nominats, tots d’arrel asiàtica, donen fe que la bona cuina internacional a Barcelona sobretot passa per l’extrem Orient.

NG69

10

Via Veneto.


EXQUISIT! Millor Carta de Vins Monvínic, Cal Xim i Moo han aconseguit una síntesi envejable entre els fogons i la carta de vins. Aquí sí que tenim un problema. Quin criteri hem d’usar per determinar si un restaurant té una carta de vins bona o no? L’extensió de la carta? Criteris de racionalitat en la classificació? Tenir les millors anyades? O saber què vins convenen més en cada carta i saber oferir maridatges? No sempre és fàcil trobar una bona carta de vins en aquesta ciutat, però els nostres nominats han aconseguit un equilibri perfecte entre els fogons i el celler: són tres exemples de la importància de la cultura del vi en la nostra gastronomia.

Millor Menú Qualitat-Preu Moderi (13,50 €), Sureny (9,90 €) i La Mar Salada (12 €). Si un migdia qualsevol esteu prop dels nominats, anar a menjar és inexcusable. Fins a fa quatre dies, el nostre menú de cada dia era el gran oblidat en la revolució culinària catalana. En Time Out Barcelona tenim molt clar que és tan important el tracte i la saviesa aplicada al producte humil i diari com les degustacions. Per sort, a Barcelona els cuiners joves i imaginatius que revolucionen els migdies amb pocs euros i una extraordinària relació qualitat-preu gairebé són norma. Les cartes de nit tenen una contrapartida al migdia que ens fan tornar millor en el treball. I això no té preu.

11 NG69

Torre Mar Alta.


T R A NG69

12

Il路lustraci贸 de Doggie, Barri G貌tic.


À B R U T

S R E R R A C S L E P R O L O C

ui s’hauria imaginat fa ben pocs anys quina dels artífexs d’una acció d’art urbà anunciarienon que les seves malifetes en un senyor hotel de la Via Laietana. Davant d’un polític còmplice total de les seves intencions. Tot ha canviat moltíssim. Barcelona ha passat de ser la meca dels grafiters més creatius d’arreu del món a convertir-se en una de les ciutats amb una normativa més enemiga de tota fera artística que té desigs irrefrenables de pintar parets. El perill és obvi: acabar nit sí i nit també amb una multa a les mans.

Q

Per hi ha trobar vies alternatives meu que a aquesta situació que tan maleeixen els del ram de l’street art, han nascut

alguns col·lectius mediadors, com ara l’enginyosa associació Rebobinart, amb una altra mentalitat. Des de fa uns cinc anys, busquen sintonies amb els governants de la ciutat per farcir una xarxa del que ells anomenen murs lliures –és a dir, legals–, que posen a disposició dels artistes que necessiten expressar-se als carrers. I la fórmula funciona. L’han anat condimentant amb un pla pedagògic, amb diversos projectes de promoció dels artistes, i ara es llancen a l’organització d’un festival, de nom Ús, que se celebrarà l’1 de febrer als antics Encants Vells, un recinte marcat per les transformacions de la plaça de les Glòries. L’Ajuntament els l’ha cedit perquè el pintin del dret i del revés.

Carrers de Barcelona, Sants.

13 NG69

GRAFFITI O BANDALISME?


Il路lustraci贸 de Nanna Coco, Encants Vells.

NG69

14

Il路lustraci贸 de Marc Artacho, La Pau.

DES DE FA UNS CINC ANYS, BUSQUEN SINTONIES AMB ELS GOVERNANTS DE LA CIUTAT


VOLA LA IMAGINACIÓ A l’hora de buscar informació sobre aquest tema he tingut algunes dificultats. Hi ha grans quantitats d’informació, tant a internet com en llibres, però la major part d’aquesta és escrita per autors que no pertanyen al món de l’art urbà, i he preferit seleccionar aquells que sé que veritablement formen o han format part d’aquest món alguna vegada, cosa que ha dificultat la recerca d’informació. Durant els mesos d’estiu, he estat fotografiant les mostres d’art de carrer de la ciutat més propera, Lleida, per tal d’analitzar-les i elaborar, així, el meu treball de camp. En els primers apartats del treball, hi ha explicades tres tècniques diferents dins d’aquest art, l’origen de cadascuna, i un recull d’autors amb les seves obres per tal d’exemplificar de manera gràfica aquestes tècniques. Un cop explicat això, comença l’anàlisi de l’art urbà de la ciutat de Lleida, organitzat segons si es tracta d’art legal o il·legal. Per concloure el treball i per donar sentit a la qüestió que ens presenta el títol del treball, trobem un apartat on es mostra la discussió actual sobre si el graffiti és art o és vandalisme. Agraeixo el suport i el recolzament de la meva tutora del treball, Chus García de Oteyza, que m’ha donat empenta, m’ha guiat i m’ha ajudat a organitzar el temps que ha requerit aquest treball. També agrair el suport moral dels meus pares i amics, que han sigut capaços de donar-me ànims en els moments de més neguit. Per acabar, dono les gràcies també a la professora de l’escola Anna de Dios, que m’ha ajudat a aconseguir alguns dels llibres emprats a l’hora de fer el treball. Encara que aquestes dues imatges ens mostren art que es troba al carrer, entre elles hi ha grans diferències. L’escultura de l’esquerra és art oficial, és a dir, està situada en un lloc determinat del carrer i té una finalitat commemorativa. En canvi, el graffiti de la dreta és un exemple de com utilitzar el carrer com a element artístic, i no sols com a suport. L’art urbà, l’art de carrer o l’street art fa referència a qualsevol mostra d’art que trobem al carrer, i és un derivat directe dels graffitis. Com tots els moviments artístics, el graffiti ha evolucionat donant lloc a una explosió de creativitat, de noves idees i milers d’artistes arreu del món que exposen el seu art al carrer, com si es tractés d’un gran museu. Aquesta evolució ha portat amb ella noves tècniques i estils, i ha portat als artistes a utilitzar noves formes i materials. L’art urbà engloba tant el graffiti com la resta de tècniques.

15 NG69


TERRASSETES LLOCS AMB ENCANT

NG69

16 La Caseta de Migdia, Montjuïc.

La Caseta està situada en el Mirador del Migdia a Montjuïc i envoltada de centenaris pins i vegetació Mediterrània. Podreu prendre simplement un refresc en plena natura o fins i tot degustar el seu famós pollastre a la brasa.


Antic Teatre, Ciutat Vella.

a unes setmanes vam ser la família al complet a veure un espectacle infantil i familiar en el Antic Teatre de Barcelona. Fins ara en aquest teatre solament feien obres destinades a públic adult, però aquest any han començat amb una programació dirigida als més petits amb la companyia Bruc Brothers Company, fan obres infantils en diferents idiomes. Per familiaritzar-se amb altres idiomes, sons musicals (utilitzen diversos instruments) d’una forma lúdica i pedagògica no conociamos el Antic Teatre i ens va encantar.

F

Està situat molt prop del Palau de la Música, en una callecita gairebé paral·lela a Via Layetana... solament pujar les escales entres com en un “oasi” dins del centre de Barcelona. El diumenge que vam ser (ens oblidem la càmera, per això hem pres prestada una foto de Bruc Brothers) cap a molt sol, i vam poder gaudir de la terrassa del bar abans de veure l’espectacle. Ho vam fer en el nostre Facebook, però no en el bloc… I val molt la pena! Us presentem The Garden, la nova terrassa de l’Hotel H10 Catalunya Plaza i les seves sessions de Música en directe. Petit refugi urbà. The Garden és un espai encantador situat en un pati típic de l’interior de l’Eixample.

EL PLAER DE GAUDIR D’ INSTANTS PLENS DE DETALLS.

17 NG69

La Candela, PobleNou.


No és el mateix dir “avui hem sopat en un italià” que “avui hem sopat en un venecià”. Encara hi ha categories! Quan, al Poble-sec, va obrir el Xemei, aquest incís es va fer imprescindible. Els bessons –xemei, en dialecte venecià– Stefano i Max Colombo van portar a Barcelona una cuina transalpina que superava d’una vegada els macarrons a la bolonyesa i les pizzes quattro stagioni. El Arribava el peix tal com el cuinen al Vèneto, i havíem d’aprendre què són les sarde in saor o el baccalà el mantecato: una altra cuina italiana era possible. Les sarde són la versió veneciana de les sardines escabetxades i aquell baccalà és una brandada sense ingredients làctics. Al Xemei us ho serveixen en un assortit que també inclou un verat al forn i seitons marinats, i que heu de demanar sí o sí per posar-vos en situació. Cosa que, d’altra banda, no us costarà gaire.

NG69

18

A BARCELONA HI HA MOLTES TERRASSES ENCANTADORES ON TROBES LA TRANQUIL·LITAT.

Terrassa del Museu Tèxtil és un lloc molt contemporani situat en Carrer de Montcada, en el casc antic de la ciutat. La seva cuina és lleugera i aquesta basada fonamentalment en productosguacamole, cucús i preparacions amb vegetals frescos. El valor del menú durant el dia és de 10,50 euros i a la nit i cap de setmana és de 17,50 el euros. El lloc està adaptat per rebre a persones amb discapacitat. El Cranc Boig té una dels les terrasses amb millor vista sobre dintre el Mediterrani. Situat en el Port Bar Jardí, Gòtic. Olímpic, és un lloc ideal per festejar algun esdeveniment familiar o simplement per anar amb amics a provar les delícies mediterrànies de la seva cuina. Les especialitats són els arrossos amb mariscs i els valors per persona fluctuen entre 30 i 40 euros. Sigues que molts no compartiran aquesta decisió però per a mi és una de les millors terrasses de la ciutat per la seva mix entre canalla i secreta. Prop del Born però allunyada del turisteo, la plaça de Sant Pere acull la terrassa del restaurant La Candela, el menú de la qual del migdia és un dels millors de la zona, sens dubte. Ja estic trigant a tornar… Les terrasses a Barcelona són una veritable institució de l’oci. Les hi ha de tot tipus i per a tots els gustos, només cal buscar les que s’acomoden a les nostres butxaques i al gust pel menjar i les begudes, però totes són una molt bona alternativa a la diversió. El Cranc Boig té una de les terrasses amb millor vista sobre el Mediterrani. Situat en el Port Olímpic, és un lloc ideal per festejar algun esdeveniment familiar o simplement per anar amb amics a provar les delícies mediterrànies de la seva cuina.


Alaire, Eixample.

Sigues que molts no compartiran aquesta decisió però per a mi és una de les millors terrasses de la ciutat per la seva mix entre canalla i secreta. Prop del Born però allunyada del turisteo, la plaça de Sant Pere acull la terrassa del restaurant La Candela, el menú de la qual del migdia és un dels millors de la zona, sens dubte. Ja estic trigant a tornar… Les terrasses a Barcelona són una veritable institució de l’oci. Les hi ha de tot tipus i per a tots els gustos, només cal buscar les que s’acomoden a les nostres butxaques i al gust pel menjar i les begudes, però totes són una molt bona alternativa a la diversió. Terrassa del Museu d´Història de Catalunya és un lloc genial, i com no serho en aquest ambient privilegiat en Per Vell de Barcelona. Des d’aquesta terrassa pot mirar en panoràmica la ciutat i gaudir d’un aperitiu abans per a sopar i mentre es gaudeix del paisatge al ràfec de la història de Catalunya. Seguint la línia de terrasses amb cultura està la del Museu Frederic Marès, on trobem en Cafè d’Estiu, un lloc que inspira un ambient ideal per a la conversa o la lectura enmig de l’edificació estilo gòtic, que convida a la tranquil·litat. Terrassa del Museu Tèxtil és un lloc molt contemporani situat en Carrer de Montcada, en el casc antic de la ciutat. La seva cuina és lleugera i aquesta basada fonamentalment en productes naturals, principalment amanides, quiches, guacamole, cucús i preparacions amb vegetals frescos. El valor del menú durant el dia és de 10,50 euros i a la nit i cap de setmana és de 17,50 euros. El lloc està adaptat per rebre a persones amb discapacitat. El Cranc Boig té una de les terrasses amb millor vista sobre el Mediterrani.

19 NG69


La història de Barcelona s’estén al llarg de 4.000 anys, des de finals del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l’actualidad.

NG69

20 LLOCS DEL PRESENT I DEL PASSAT

AHIR AVUI


l substrat dels seus habitants conjumina als pobles íberosos (layetanos), cartaginesos, romans, jueusu, visigotso, musulmans i cristians. Malgrat pels vestigis d’assentaments íberos i cartaginesos, el veritable naixement de la ciutat es va produir en època romana, del primer moment de la qual d’esplendor anirà evolucionant fins a convertir-se en un dels principals ports del Mediterrani occidental, aconseguint en l’Edat Mitjana la primacia sobre la resta de comtats catalans i convertint-se en una de les ciutats més importants de la Corona d’Aragó. Després de la unió de Castella i Aragó Barcelona sempre ha gaudit d’una posició de gran rellevància en el desenvolupament polític, social i econòmic d’Espanya. En l’actualitat, esdeveniments com els Jocs Olímpics de 1992 i el

E

Fórum Universal de les Cultures han situat a Barcelona com una ciutat mundialment reconeguda i lloada, important focus turístic i cultural, així com centre financer i congresístico de reconegut prestigi. Els orígens de la ciutat de Barcelona són confusos. Abans de la conquesta romana de la península Ibèrica, l’àrea del pla de Barcelona i zones confrontants conserva restes de finals del neolític i principis del calcolític. Posteriormente els van desenvolupar la cultura dels layetanos, un poble íbero. Es té constància de dues poblacions veïnes, Barkeno, situades sobre les muntanyes Táber (Ciutat Vella) i Laie (o Laiesken), la localització de la qual es creu en les faldilles de la muntanya de Montjuïc (segles III i II a. C.), amb certa activitat comercial.

21 NG69

Les Rambles.


La Sagrada Família.

S’han trobat dos cecas d’aquest període. Entre els segles III i II a. C. van circular dracmes d’imitació emporitana, amb la llegenda íbera Barkeno. Laiesken va encunyar també monedes que van prevaler durant el primer període romà.

NG69

22

Barcino va ser fundada per Amílcar Barca, pare de Aníbal que també va fundar altres ciutats com Alacant3 Durant la Segona Guerra Púnica (218-202 a. C.), Cartago, liderat per Aníbal Barca, va ocupar la població en el transcurs de la seva marxa cap als Pirineus, havent traspassat l’Ebre, que era fins llavors el límit del domini cartaginès. En molts casos, aquesta ocupació (218 a. C.) és assenyalada com a data de fundació de la ciutat. La d’origen romà atribueix la fundació a Hèrcules (Hèracles en la seva versió grega), 400 anys abans de la fundació de Roma. En aquesta versió, Hèrcules, després del quart treball, s’uneix als argonautas liderats per Jàson a la cerca del vellocino d’or, creuant el Mediterrani mitjançant nou navilis. Una tempesta dispersa la flota prop de la costa catalana, encara que aconsegueixen reagrupar-se totes excepte una nau. Jàson encarrega llavors a Hèrcules la cerca del novè navili. Va trobar el naufragi de la Barca Nona (novena) al costat d’un suau pujol (Montjuïc). Als tripulants els va agradar tant el lloc que amb l’ajuda d’Hèrcules i Hermes van fundar una ciutat amb el nom de la Barca Nona, Barcanona. Aquesta història representa una variació del mite original en el qual el vellocino es trobava en la Cólquida, un territori situat en el Caucas i actualment parteix de Geòrgia.


La llegenda de l’origen cartaginès atorga a Amílcar Barca, pare de Aníbal, la fundació de la ciutat, cap al 230 a. C. amb el nom de Barkenon, Barcelino o Barci Nova en relació al seu llinatge. Aquesta etimologia també és referida sovint respecte a Aníbal Barca. Una altra versió relaciona ambdues llegendes mitjançant una fundació d’Hèrcules i una reconstrucció posterior per part de Amílcar. En qualsevol cas, aquests orígens s’han basat en conjectures sense base arqueològica ni històrica, proposats per crèduls historiadors medievals del segle XV com Pere Tomic o Jeroni

Pau l’origen etimològic està ben fonamentat en el topònim layetano i ibèric, i és defensat per lingüistes i etimólogos de renom com Joan Coromines. Des de l’any 218 a. C. fins al segle I a. C. la informació és escassa. L’entrada de l’Antiga Roma –en aquells dies una República– en la península Ibèrica per contrarestar el poder dels cartaginesos va acabar per esdevenir en l’inici de la conquesta del territori, que duraria fins al 19 a. C., any en què Augusto donaria per conclòs el control de la península. a prolongació d’aquesta conquesta.

Carrer Princesa. Barri Gòtic.

CIUTAT AMB HISTÒRIA, AMB HISTÒRIES, DE AMOR, DE LLUITA, DE PASSIÓ.

23 NG69


NG69  

Exercici de simulació de la revista NG (Morillas). Curs de Disseny del Producte Gràfic.