Page 1

Vol. 8, núm. 2 - abr/jun 2019

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME


Imatge de la portada: Tauler de fusta plegable Bao en forma del continent africà procedent de Tanzà nia.

REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 8, nú mero 2 – Abril/Juny 2019

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició : Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2


SUMARI Pà g 4-5 Art mural i jocs mancala. Els murals en parets o façanes d’edificis, grafits i altres accions ar s ques al carrer s’estan conver nt en una tendència arreu, els darrers anys, tan en àmbits urbans com rurals. Es mostra el mural que va pintar l’ar sta malai Akid One en la darrera edició del Benalla Street Art Wall to Wall Fes val, a Austràlia, en el que el joc congkak és el protagonista.

Pà g 6-9 Jocs mancala tradicionals a l’Asia occidental. Es parla d’una vintena de jocs mancala que es juguen o s’han jugat a estats i territoris de l’Àsia occidental, regió que agrupa els països més propers a la Mediterrània, anomenada sovint com Orient Mitjà o Pròxim Orient Es pot veure una infografia on es mostra la ubicació geogràfica d’aquests jocs.

Pà g 10-11 Pà gines centrals. Es pot veure una fotografia d’uns homes que juguen al mangala en un tauler de dues files de set forats a la localitat d’As-Salt, a Jordània.

Pà g 12-16

Jocs mancala tradicionals a l’Asia occidental.

(Cont.) Es parla d’una vintena de jocs mancala que es juguen o s’han jugat a estats i territoris de l’Àsia occidental, regió que agrupa els països més propers a la Mediterrània, anomenada sovint com Orient Mitjà o Pròxim Orient Es pot veure una infografia on es mostra la ubicació geogràfica d’aquests jocs.

Pà g 17 Germanes juguen a l’oware. Es mostra un oli sobre llenç pintat l’any 2015 pel jove ar sta ghanès Odei Nyamekye on dues germanes juguen a l’oware.

Pà g 18 Glossari. Part 30. En aquesta ocasió s’expliquen els conceptes ‘Grafits en forma de jocs de taula’ i ‘Jocs mancala romans’ usats en el món dels jocs mancala de manera genèrica i específica, respec vament.

Pà g 19 El racó del col·leccionista (XXX). Es poden veure unes fotos del tauler bao que apareix en la portada d’aquest número procedent de Tanzània. En ambdues cares hi ha tallats diversos animals de la sabana africana: elefants, girafes, rinoceronts i un búfal.

Pàg. 3

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Art mural i jocs mancala Akid One va començar la seva carrera com ar sta d’aquarel·les a Kota Bharu, Malàisia. Posteriorment va con nuar els seus estudis d'animació a Malacca, Malàisia. Allà, també va exposar per primera vegada l'art del graffi i, per tant, va començar la seva carrera amb pintura per aspersió. Foto: @walltowallfes val

A Benalla, una localitat rural australiana d’uns 14.000 habitants al nord-est de Melbourne, es celebra des del 2015 el Benalla Street Art Wall to Wall Fes val. Degut a la reduïda dimensió de la d’aquesta localitat, el Fes val d’art crea un ambient que abraça tota la ciutat que mai havia exis t, ajudant a enriquir la comunitat. Benalla compta amb una quan tat de murals que han crescut a més de 50, conver nt-la en una de les "galeries" d’art de carrer més densament poblades d’Austràlia.

En la darrera edició del Benalla Street Art Wall to Wall Fes val (5-7 abril de 2019) l’ar sta malai Akid One va pintar el mural que es veu en aquestes pàgines en el que el joc congkak és el protagonista. L’esdeveniment de la localitat australiana, a més d’un impressionant programa ar s c, compta amb una gran varietat d’ac vitats educa ves durant el cap de setmana del fes val.

A Catalunya tenim un fes val similar d’art mural des del 2016: el Fes val GarGar de Penelles que és una inicia va que difon la cultura ar s ca al món rural, una manera crea va de visualitzar el pe t poble de la Noguera i conver r-lo en punt d'interès i reclam turís c. Durant tres dies Penelles es transforma en un centre cultural on els murals i la musica l’obren als visitants. Hi par cipen ar stes del territori i internacionals.

Pàg. 4

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019

L’ar sta Akid One. Foto: @walltowallfes val


L’obra mural completada d’Akid One al Benalla Street Art Wall to Wall Fes val 2019, a Lowry Place, Benalla, Austràlia. Foto: Villa Nu

a Views

L’Art mural és un pus d’art de carrer desenvolupat en espais públics i privats en parets, façanes d'edificis, voreres. Els murals en parets o façanes, els grafits i altres accions ar s ques al carrer s’han conver t en una tendència arreu els darrers anys, tan en àmbits urbans com rurals.

Akid One completant el seu mural en la darrera edició del Benalla Street Art Wall to Wall Fes val. Foto: @jalanjalan_mag

L’ar sta malai Akid One treballant en el seu mural en la 5ª edició del Benalla Street Art Wall to Wall Fes val. Foto:@akid_one

Pàg. 5

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Jocs mancala tradicionals a Àsia occidental

Uns homes juguen al hawalis en quatre files de set forats al port de Sultan Qaboos, a Masqat, Oman. Foto: Andrea Moroni (CC BY-NC-ND 2.0) 2012 Alguns drets reservats

A con nuació us descrivim 5 jocs mancala que es juguen o s’han jugat a l’Àsia occidental amb regles de joc conegudes a occident: el Halusa d’Iraq, el Hawalis d’Oman, el Piç de Turquia, el La’b madjnuni de Síria i el Mangola de Grècia, Turquia i Ucraïna. Halusa— Iraq ⑥⑥⑥⑥⑥⑥ ⑥⑥⑥⑥⑥⑥

El joc Halusa o Halusi es jugava a la regió d’Iraq. Aquest joc està relacionat, segons alguns autors, amb el joc mancala pales Almanqala, el turc Mangala i, també amb el joc jugat al Bàl c, conegut com German Bohnenspiel, que procedia de Pèrsia.

Regles resumides del Halusa: tauler: 2×6, dues files de sis forats. núm. peces: 72 (36 per jugador). disposició inicial: 6 llavors per forat. direcció sembra: an -horària. sembra: volta simple. Es dipositen les llavors una a una començant pel forat següent del que s’han agafat. collita: només en la fila pròpia. Quan la darrera llavor sembrada cau en un forat propi que conté un nombre parell de llavors, comptant la que s’acaba de dipositar, aquestes són re rades del tauler pel jugador que estava sembrant. Es poden fer captures múl ples si el forat(s) precedent(s) al forat on ha caigut la darrera llavor sembrada també contenen un nombre parell de llavors. objec u: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan un jugador no pot moure o es

Pàg. 6

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


produeix un bucle. En el primer cas, les llavors restants són capturades pel jugador que ha pogut moure en la volta anterior. En el segon cas, cada jugador captura les llavors restants en el seu costat del tauler.

Hawalis— Oman ②②②②②②② ②②②②②②② ②②②②②②② ②②②②②②②

El joc Hawalis és jugat pels homes en el Sultanat d’Oman. Va ser descrit a Oman per Alexander J. de Voogt primer l’any 2003 (1) i recentment el 2014. De Voogt va escriure que les regles de la tercera etapa d’un joc mancala jugat a les Sheychelles conegut com Makonn són molt similars al joc mancala Hawalis d’Oman. I va afegir que: “Els jocs mancala trobats a Zanzibar i Madagascar, encara que amb quatre files, són molt diferents. En canvi, es poden trobar jocs similars a Moçambic. Una breu comparació entre jocs mancala d’Oman i Seychelles suggereix que en ambdós països els jocs van ser introduïts des d’una àrea similar de la costa moçambiquesa.”(2)

Segons Charpen er, De Voogt i alt. (3): “A finals del segle XIX, un període en el qual el Sultanat d’Oman regeix Zanzíbar des de Muscat, una població africana que va arribar va introduir el Hawalis, l’únic joc mancala conegut avui en aquesta regió”

Regles resumides del Hawalis: tauler: 4×7 (quatre files de set forats). peces: 56 llavors (28 per jugador). disposició inicial: 2 llavor en cada forat. direcció de la sembra: an -horària. sembra: múl ple (o encadenada). Cada jugador per torns comença un moviment agafant el con ngut de qualsevol dels seus forats de les seves dues files que con nguin més d’una llavor. Les llavors es sembren una a una en els següents forats fins que la darrera llavor de la volta caigui en un forat buit.

Quan la darrera llavor de la volta cau en un forat buit, el torn acaba amb captura o no. Si un jugador té només llavors solitàries en les dues files de forats pròpies, se li permet sembrar-les amb condicions. El jugador pot ara sembrar una llavor solitària de la mateixa manera i direcció però sols en un forat buit. No se li permet sembrar-la en un forat que con ngui una altra llavor solitària. collita: una captura es realitza quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat buit de la fila interior pròpia i els forats directament oposats a aquest (el forat oposat de la fila interna de l’adversari i el forat directament al darrera d’aquest en la fila externa de l’adversari) contenen almenys una llavor cadascun. Es captura el con ngut d’aquests dos forats de l’adversari i les llavors es re ren del tauler. Si el forat oposat de la fila interna de l’adversari està buit, no hi ha captures. Però si el forat oposat de la fila externa de l’adversari està buit, és pot capturar el con ngut del forat oposat de la fila interna de l’adversari. objec u del joc: capturar totes les llavors de l’adversari. el joc acaba…: quan un jugador no té llavors i, aleshores perd. NOTES: (1) VOOGT, Alex J. De. Hawalis in Oman: a first account of exper se and dispersal of fourrow mancala in the Middle East. A: Board Game Studies 6, 2003, 95-98. (2) VOOGT, Alex J. De. Makonn and the Indian Ocean: East African slave trade and the dispersal of rules. A: Board Game Studies Journal online 8, 2014, 147–152. (3) CHARPENTIER, Vincent; VOOGT, Alex J. De et Alt. Games on the seashore of Salalah: the discovery of mancala games in Dhofar, Sultanate of Oman. A: Arabian archaeology and epigraphy, 2014: 25: 115–120.

Piç— Turquia ⑨⑨⑨ ⑨⑨⑨

Jugat a l’est d’Anatòlia. Probablement relacionat amb el kazakh Toguz Kumalak; pot ser jugat per dos o més jugadors (en un rang de 2-5). És un joc mancala que es juga sense tauler, sense forats. És a dir, inicialment, cada jugador té tres munts de peces de joc: faves o grans de blat de moro. Cada pila consta de segueix a la pàgina 12

Pàg. 7

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Jocs mancala tradicionals a Àsia occidental La’b madjnuni

1

La’b hakimi

Jugat a Síria. 2x7 amb disposició desigual de les llavors.

Jugat a Síria. 2x7 amb 7 llavors.

Halusa

La’b Roseya

2

Jugat a Iraq. 2x6 amb 6 llavors.

3

Hawalis

4

5

23

Restes fortalesa Crac dels Cavallers (o de l’Hospital), Síria. 2x7.

13

(?)

24

5

Restes arqueològiques Temple Baal, Palmira, Síria. 2x7.

5

14

14

Al-Manqala

15

7

6 3

Jugat pels pales ns a Galilea, Pales na. 2x7 amb 7 llavors.

Jugat a Turquia, Grècia i Ucraïna. 2x6 amb 6 llavors.

6

Mangala

Fig.4

16

Jugat a As-Salt, Jordània. 2x7.

Jugat a Turquia. 2x6 amb 3 llavors.

7

Manqala

17

Jugat a Pales na al s. XVII pels àrabs beduïns. 2x6 amb 6 llavors.

Jugat a Mugla, Turquia. 2x?.

8

Jugat a Teyma, Aràbia Saudita. 2x7 amb 7 llavors.

Mankala

18

Jaciment arqueològic a Guederà, Israel. 2x5.

9

Jugat a Iraq. 2x6 amb 6 llavors.

Mangala

(?)

5

Mangola

Baqura

Meneli Taş

21 22

Jugat a Ilgin, Turquia. 2x5.

Jugat a Oman. 4x7 amb 2 llavors.

Bea a

12

Jugat a Alep, Síria. 2x7.

Jugat a Turquia. 2x3 amb 9 o 12 llavors.

Evcik

Mankalé

(?)

Petròglifs a Al Jassasiya i centre península, Qatar. 2x7, 2x20, circulars.

Jugat a Síria. 2x7 amb 7 llavors.

Piç

Al ev

11

(?)

19

Jaciment arqueològic a Qal’at al-Bahrain, Bahrain. 2x6.

10

Jugat a Gaziantep, al sud-est de Turquia. 2x7 amb 5 llavors.

(?)

20

Restes fortalesa de Qasr-alAzraq, Jordània. 2x7.

Pàg. 8

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019

joc documentat amb regles incompletes, errònies, confoses o desconegudes a occident. joc documentat amb regles conegudes a occident. joc documentat sense regles en jaciment / restes arqueològiques / altres

(?) nom desconegut.


Fotos Fig.1: Fortalesa Crac dels Cavallers, Síria [Felix da Costa Pardo. Cortesia Manuel Hidalgo, 2010] Fig.2: Restes arqueològiques Temple de Baal, Palmira, Síria. [A.de Voogt. Mancala players at Palmyra. A: An quity 84. 2010: 1055-1066] Fig.3: Jaciment arqueològic Qal’at al-Bahrain, Bahrain. [Pierre Lombard. Archéologie du “mancala”: un jeu tradi onnel aux origines controversées, ArchéOrient - Le Blog, 17 février 2017] Fig.4: Jaciment arqueològic a Guederà, Israel. [AFP. Ancient po ery factory unveiled in Israel—Phys.org, 31 July 2018] Fig.5: Fortalesa de Qasr-al-Azraq, Jordània [K. Wagar. Discover 5 of the most incredible castles in Jordan— wanderingwagars.com 2016] Fig.6: Petroglifs al centre península Qatarí, Qatar [Marhaba.qa QM announces discovery of new rock carvings site—15 July 2018 Figs.7 i 8:Petroglifs de Jabal Al Jassasiya, Qatar [Alexey Sergeev— asergeev.com 2010]

Àsia occidental

Fig.3

És una regió d’Àsia que agrupa els països més propers a la Mediterrània, anomenada sovint com Orient Mitjà o Pròxim Orient (tot i que hi ha discrepàncies a l’hora de definir l’àrea geogràfica que comprèn)

Fig.1

10 13 23 24 11 1 12 15 18 1716 20

Fig.2

És la regió a l’oest del con nent asià c formada pels següents estats i territoris. Al sud del Caucas: Armènia, Azerbaidjan. Al Pròxim-Orient: Turquia, Xipre, Síria, Líban, Jordània, Israel, Pales na, Gaza, Cisjordània, Kurdistan, la península egípcia del Sinaí. Al Golf Pèrsic: Oman, Emirats Àrabs Units, Bahrain, Qatar, Kuwait, Iraq, Iran. Al Mar Roig: Aràbia Saudita i Iemen.

2 9

8

Fig.5

19 21 22

4 Fig.7

Fig.6 Fig.8

NOTA: S’ha intentat ser rigorós amb la ubicació geogràfica dels jocs en el mapa, tot i que per raons d’espai, alguna icona no està ubicada exactament on hauria d’estar.

Pàg. 9

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Pàg. 10

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Jugant al mangala a As-Salt, Jordània. Foto. Mohammed Sada. Cultural Heritage Programme.

Pàg. 11

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Jocs mancala tradicionals a Àsia occidental con nua de la pàgina 7

dotze (o nou) comptadors. Aquests munts s'anomenen kuy. Regles resumides del Piç : tauler: 2×3, dues files de tres forats. No s’usa un tauler sinó que cada jugador col·loca tres munts amb 9 peces en cada un. núm. peces: 54 (27 per jugador). disposició inicial: 9 peces en cada munt. direcció sembra: horària. sembra: volta simple. Al seu torn, un jugador agafa tots els comptadors d’un dels seus munts, que han de tenir almenys dues peces. Un munt que conté una sola peça, no es pot sembrar. Les peces agafades es distribueixen en sen t horari a les piles següents. Tanmateix, la primera peça ha de sembrar-se en el lloc buidat d’on s’han agafat i la resta, una a una en els munts següents. Un jugador en el seu torn ha de sembrar com s’ha explicat. Si no pot, passa fins que pugui tornar a sembrar. collita: només en la fila de l’adversari. Quan la darrera llavor sembrada cau en un munt de l’adversari que conté tres peces, comptant la que s’acaba de dipositar, es queda en propietat aquest munt i ho indica marcant-lo amb guix a d’alguna altra manera. Cada peça situada en aquest munt és aleshores de la seva propietat. Aquest munt capturat, d’ara endavant serveix com a “forat d’acumulació”, s’anomena piç ("bastard", "fill il·legí m"). objec u: capturar més peces que l’adversari. el joc acaba…: quan cap jugador no pot sembrar. El jugador que té en possessió la majoria de peces (les solitàries que quedin en els munts propis i les peces acumulades al/s seu/s piç) és el guanyador. NOTES: AND, Me . Çocuk Oyunlarının Kültürümüzdeki Yeri ve Önemi (Lloc i importància dels jocs infan ls en la nostra cultura) A: Ulusal Kültür, Abril. Ankara 1979. [Publicat el 21 de gener 2009 a antropoloji.net] [mangala.blogcu.com/cocuk-oyunlarinin-kulturumuzde-yeri-veonemi/2331911] [mancala.fandom.com/wiki/Pi%C3%A7]

Existeix el mot Mangala que pot referir-se, almenys, a 5 jocs mancala tradicionals diferents. El primer és un joc tradicional dels beduïns jugat a Egipte i el Sudan que es coneix com Mangala bedawi. Un segon joc: el Mangola o mangala tradicional, conegut des del segle XVII, jugat a Turquia, Grècia i Ucraïna. Un tercer mangala jugat encara en algunes zones al sud-est d'Anatòlia que el podríem anomenar Mangala d'Anatòlia. Un quart mangala, conegut també com Um el bagara, jugat al Sudan. I un cinquè, també conegut com Al-manqala, jugat a Pales na, Israel i Síria. Excepte el Mangola (o Mangala tradicional) que s’explica en la pàgina següent, els altres mangales mencionats no s’expliquen en aquestes pàgines donat que ja es va fer una extensa referència a Món aualé n.25. Hi ha un sisè joc mancala, inventat recentment que és un fals mangala tradicional, anomenat pels propis inventors com Mangala oyunu. A Turquia, l’any 2009, es van inventar aquest joc mancala que combina sense massa sen t les regles del tradicional Togyzkumalak del Kazakhstan i Kirguistan i les del Kalah americà (alhora una variant comercial inventada a mitjans del segle XX per William Champion, qui les havia adaptat de les del Dakon d’Indonèsia) i li van posar el nom Mangala. Res té a veure amb el Mangola o Mangala tradicional, que era molt popular els segles XVII i XVIII. Al Mangala oyunu no existeix la captura d’un forat de l’oponent i afegeix les 2 maneres de capturar conegudes del joc comercial Kalah (inventat als EUA a meitat del segle XX en adaptar les

Pàg. 12

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


regles del joc tradicional Dakon, jugat a Indonèsia). Aquest joc inventat l’any 2009, a més a més, la manera d’acabar el joc, canvia: ambdós jocs acaben quan un dels jugadors no té cap llavor en els forats de la fila pròpia. Però mentre en el Mangala tradicional, les llavors restants en la fila del jugador que no s’ha quedat sense llavors són dipositades en el seu magatzem, en el Mangala inventat recentment, el jugador que primer es queda sense llavors en la seva fila, també captura les llavors restants dels forats de la fila de l’adversari. La qual cosa canvia substancialment l’estratègia de joc.

Tauler 2x7. Síria. TM-4182-16 (c.1974) (Na onal Museum van Wereldculturen, Leiden, Països Baixos)

Mangola— Grècia, Turquia, Ucraïna ⑥⑥⑥⑥⑥⑥ ⑥⑥⑥⑥⑥⑥

El joc Mangola o Mangala jugat a Grècia, Turquia i Ucraïna. Aquest mangala va ser descrit per primera vegada per Thomas Hyde l’any 1694. Es juga en un tauler de 12 forats excavats a terra. Inicialment hi ha sis comptadors de vidre o cauris en cada forat. El joc va ser representat en pintures otomanes ja al s. XVI. A Europa, va ser esmentat per primera vegada el 1664 pel viatger francès Jean de Thévenot al seu relat "Rela on d'un voyage fait au Levant...". El 1694, el joc va ser esmentat pel viatger anglès Thomas Hyde en una llista d'aproximadament 30 jocs. El Mangala va ser molt popular a Constan noble el 1771, quan va ser vist pel viatger francès Pierre Augus n Guys. El joc també va ser trobat el 1801 per Edward Daniel Clarke a Balaklava, Crimea (ara un suburbi de Sebastopol, Ucraïna) i per Peter Emund Laurent a l'illa de Chios (ara Grècia) el 1818. També es va esmentar en dues novel·les populars que van ser publicades a principis del

Jugadors de mangala Muzeum Narodowe w Warszawie, Polònia. Obra no exposada. Núm inventari: M.Ob.2481 MNW

Tauler 2x7. Jerusalem. Museum of Archaeology and Palaeontology , University of Pennsylvania, USA. (Culin, S. 1894, Mancala, The na onal game of Africa. Report of Na onal Museum.)

Pàg. 13

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Jocs mancala tradicionals a Àsia occidental s.XIX a Londres: "Ida d'Atenes" (1809) i "Anastasius" (1819). El mangala podria haver influït el mandoli (Illa Hydra, Grècia) i el banban (Bòsnia). Les seves regles són similars (però no idèn ques) al joc del bàl c alemany, conegut com bohnenspiel, originat a Pèrsia, on es coneixia com manqala o manqalat. Regles resumides del Mangola: tauler: 2×6, dues files de sis forats. peces: 72 (36 per jugador). disposició inicial: 6 peces en cada forat. Per a més comoditat, en la descripció que segueix em referiré a aquestes peces com a llavors. direcció sembra: an -horària. sembra: volta simple. Per torns, cada jugador comença un moviment agafant totes les llavors de qualsevol forat de la fila pròpia i es sembren una a una en els forats següents en direcció an horària fins que totes les llavors de la mà són distribuïdes. Si un jugador té una sola llavor en un forat la pot moure al forat següent de la seva dreta. Un jugador ha de sembrar si pot, però passa quan els forats propis estan buits. collita: si l'úl ma peça sembrada cau en un forat a banda i banda del tauler, fent un total de dues, quatre o sis peces, incloent la darrera que s’ha sembrat, es captura el con ngut. Si aquest forat és precedit per altres forats que contenen dos, quatre, o sis peces, també es captura el seu con ngut. objec u: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan tots els forats estan buits. El jugador que captura més peces, guanya el joc. NOTES: GERING, Ralf. Mancala III (cri cal views). <h p://mancala.wikia.com/wiki/Mangala_III_(cri cal_views)> CLIMENT, Jordi. Mangala: un joc turc ancestral o un dubtós joc tradicional inventat recentment? A: Món aualé 2 (4) p.14 2013. CLIMENT, Jordi.El fals mangala turc: un joc mancala modern. A: Mon aualé 7(1)pp.14-17 2018.

La’b madjnuni — Síria ⃝⃝⃝⃝⃝⃝⃝ ⃝⃝⃝⃝⃝⃝⃝

El joc La’b madjnuni, (“Leab al-mashnun’ah”) (1) significa “el joc boig” segons va explicar Stewart Culin (2) (3). Aquest joc era jugat a Síria. Ell explica que a finals del segle XIX el va veure jugar a Nova York (EUA) entre immigrants sirians: ”El visitant de la pe ta colònia siriana al carrer Washington a la ciutat de Nova York pot trobar sovint dos homes obs nats amb aquest joc. En diuen Mancala. Els materials són un tauler amb dues files de depressions i un grapat de pedres o petxines que es transfereixen d’un forat a un altre amb molta rapidesa. Un xiquet de Damasc em va descriure els mètodes de joc. Hi ha dues formes principals, que depenen de la manera en què les peces es distribueixen al començament del joc. Dues persones hi par cipen, i s’u litzen noranta-vuit cauris (wada) o còdols (hajdar). Un joc s’anomena La’b madjnuni, o “joc boig”. Els jugadors seuen un davant de l’altre amb el tauler col·locat longitudinalment entre ells.”

Rep aquest nom perquè no podem escollir el forat en el que iniciem la nostra sembrada. Cal començar el torn sempre del forat propi de més a la dreta i per tant, no podem determinar el resultat de la nostra acció. Cap habilitat és necessària en la pràc ca d’aquest joc mancala, doncs el resultat de cada sembra és matemà c, d’acord amb la manera en què les peces s’han distribuït al principi. Aquesta és la raó del seu nom: “el joc boig” (la’b madjnuni). Regles resumides del La’b madjnuni: tauler: 2×7, dues files de set forats. Taulers de fusta. peces: 98 llavors (49 per jugador). disposició inicial: es distribueixen les llavors de manera desigual. Un jugador col·loca totes les llavors en els catorze forats. Col·loca almenys 2

Pàg. 14

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


llavors en cada forat, la resta de les llavors, com vulgui. direcció sembra: en direcció an -horària. sembra: volta múl ple (encadenada). El jugador que ha repar t les llavors en els catorze forats comença el torn de joc. Cada jugador, per torns, agafa les llavors del forat situat més a la dreta en el tauler i es dipositen, una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, aleshores acaba la volta sense captures i és el torn de l’adversari. Si la darrera llavor sembra cau en un forat que conté 3, 5 o més llavors, comptant la llavor que s’acaba de dipositar (és a dir, 2, 4 o més sense comptar la darrera llavor sembrada), el con ngut d’aquest forat s’agafa i es sembra en una nova volta i així successivament fins que es cau en un forat buit o es captura. El torn acaba.

llavors a aquest (5). Cada jugador compta el nombre de llavors que té de més que el seu oponent. NOTES: (1) transliteració de l’àrab (el joc boig) (2) CULIN, S. Mancala, the Na onal game of Africa. US Na onal Museum Report. Washington, 1896 (3) CULIN, S. Exhibit of Games in the Columbian Exposi on in Journal of American Folklore 6 1893.pp 205-227 (4) CULIN, S. Exhibit of Games in the Columbian Exposi on in Journal of American Folklore 6 1893.p 207: “(…) el jugador captura dos o quatre, així com el con ngut del forat oposat, i si hi ha dos o quatre en el forat o forats següents on ha parat, també els captura amb els oposats.” CULIN, S. Mancala, the Na onal game of Africa in US Na onal Museum Report. Washington, 1896 p.598: “(…) pren les dues o quatre peces amb les oposades, i si un o més dels forats que segueixen contenen dos o quatre sense la intervenció d’un forat amb qualsevol altre número, pren el con ngut amb els oposats.” (5) Stewart Culin no va explicar què ocorre quan un del jugadors no té llavors en el seu costat del tauler. Assumim que el joc acaba si l’adversari no pot fer un moviment que li doni llavors a aquest.

A con nuació es descriuen jocs mancala que es juguen o s’han jugat a l’Àsia occidental amb regles desconegudes, incompletes o confoses a occident. Al ev— Turquia ③③③③③③ ③③③③③③

El joc Al ev jugat a Anatòlia en taulers de dues files de sis forats amb tres llavors en cada forat al començament de la par da.(1)

Evcik— Turquia Jugant a Sı́ria. Blog voyage-syrie, 2009.

collita: en ambdós territoris. El jugador captura el con ngut d’un forat si hi ha 2 o 4 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar i també el con ngut del forat oposat on ha caigut aquesta darrera llavor sembrada. Si el(s) forat(s) següent(s) (4) també contenen 2 o 4 llavors, aquestes també es capturen i també el con ngut dels forats oposats. Es re ren del tauler. objec u: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan no queda en el tauler cap llavor o un dels jugadors no té llavors en el seu costat i l’adversari no pot fer un moviment que li doni

⃝...? ⃝...?

Jugat a Mugla, Turquia en taulers de dues files de forats.(2)

Meneli Taş— Turquia ⃝⃝⃝⃝⃝ ⃝⃝⃝⃝⃝

És jugat a Ilgin, Turquia en taulers de dues files de cinc forats.(3)

Baqura— Iraq ⑥⑥⑥⑥⑥⑥ ⑥⑥⑥⑥⑥⑥

Pàg. 15

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Jocs mancala tradicionals a Àsia occidental El joc Baqura, jugat a Iraq en taulers de dues files de sis forats amb sembra múl ple amb sis llavors en cada forat al començament de la par da.(4)

Bea a— Aràbia Saudita ⑦⑦⑦⑦⑦⑦⑦ ⑦⑦⑦⑦⑦⑦⑦

El joc Bea a, jugat a Teyma, Aràbia Saudita en taulers de dues files de set forats amb set llavors en cada forat al començament de la par da.(5)

en gran mesura d'aquest càlcul”. A part de la disposició inicial de les peces i la manera de sembrar, explícitament diferents, assumim que la resta de les regles de joc (direcció, collita, objec u i manera d’acabar la par da) són idèn ques al joc La’b madjnuni que sí descriu clarament. Culin no va explicar què ocorre quan un del jugadors no té llavors en el seu costat del tauler. Assumim que el joc acaba si l’adversari no pot fer un moviment que li doni llavors a aquest. CULIN, Stewart. Mancala, the Na onal game of Africa. US Na onal Museum Report. Washington, 1896. CULIN, Stewart Exhibit of Games in the Columbian Exposi on in Journal of American Folklore 6 1893.pp 205-227.

Mankalé— Síria ⃝⃝⃝⃝⃝⃝⃝ ⃝⃝⃝⃝⃝⃝⃝

La’b Roseya— Síria ⑦⑦⑦⑦⑦⑦⑦ ⑦⑦⑦⑦⑦⑦⑦

És jugat a Síria en taulers de dues files de set forats pels xiquets.(6)

Jugat almenys a Alep, Síria en taulers de dues files de set forats.

Mangala— Jordània

NOTES: (1)(2)(3)(4)(5)(6) Segons Mancala.fandom.com. [h ps://mancala.fandom.com/wiki/Tradi onal_mancala_games]

⃝⃝⃝⃝⃝⃝⃝ ⃝⃝⃝⃝⃝⃝⃝

La’b Hakimi— Síria

Jugat almenys a Amman i As-Salt, Jordània en taulers de dues files de set forats.

⑦⑦⑦⑦⑦⑦⑦ ⑦⑦⑦⑦⑦⑦⑦

El La’b Hakimi, conegut també com La’b Akila, jugat a Síria, és probablement idèn c (o almenys molt proper) al Mangala clàssic, observat per Thomas Hyde a finals del s. XVII. Al s. XIX, Stewart Culin va trobar aquest joc als cafès sirians de Damasc on s’anomenava La'b hakimi ("Joc racional") o La'b akila ("Joc intel·ligent"). Ha estat documentat el 2007 pel Dr. Moslih Kanaaneh d'Arrabeh a Galilea, professor d'Antropologia i Sociologia de la Universitat Birzeit a la riba occidental ocupada. (7)(8)(9) NOTES: (7) Segons Mancala.fandom.com. [h ps://mancala.fandom.com/wiki/Tradi onal_mancala_games] (8) GERING, Ralf. Al-Manqala. <h p://mancala.wikia.com/wiki/Al-manqala> (9)Culin no descriu explícitament les regles del joc La’b hakimi. Deia: “La’b hakimi, el joc racional, o La’b akila, el joc intel·ligent, anomenat en contrast amb el precedent [es refereix al joc La’b madjnuni]. L'èxit depèn en gran mesura de l'habilitat dels jugadors. En aquest joc, és costum a Síria posar set peces en cada forat. Els jugadors, enlloc d’agafar les llavors del forat situat més a la dreta en el tauler, poden usar qualsevol forat del seu costat del tauler com a punt de par da. Ells calculen el forat en què l'úl ma llavor caurà, i el resultat depèn

Foto: As-Salt, Jordà nia. 2016. Sophia Vahanvaty.

Pàg. 16

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Germanes juguen a l’oware

Oware—Sisters at Play d’Odei Nyamekye. 2015 “M'agrada viatjar per Àfrica per pintar retrats de pobles indígenes, rostres joves, vells i alegres. La celebració de múl ples experiències ètniques inspira la meva obra d'art. El meu principal objec u és compar r la meva fascinació per la diversitat de la vida humana. Vaig començar a pintar als 6 anys i aquesta ha estat la meva vida des de llavors. Els meus

quadres representen cultures de Ghana, Kenya, Tanzània, Namíbia, Sudan i altres parts d’Àfrica i del món. El meu dolor principal és representar l'Àfrica que conec i es mo. El fil conductor de la meva obra d’art és mostrar bellesa en el rostre humà i l’experiència humana”, explica Odei Nyamekye, jove ar sta nascut el 1989 a Kwahu-Tafo, Ghana.

Pàg. 17

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Glossari (30) Sabies que... El 2009 al Temple de Baal a Palmira, Síria, dos pus de jocs semblants als jocs mancala han sobreviscut en talles de pedra. Un, conegut com a “joc mancala romà”, té una configuració de dues files de cinc forats. L’altre, té dues files de set forats i fou anomenat “joc mancala sirià”. La ubicació d’aquests jocs en el lloc suggereix dues introduccions en èpoques diferents. Això amplia les idees de l’arqueòleg alemany U. Schädler (sobre la presència de jocs mancala a l’Àsia Menor romana i que "els taulers gravats en pedra havien de ser datats després del s.VIII dC"), i afegeix que diferents variacions de jocs mancala hagin aparegut en períodes de temps separats, com afirma l’inves gador holandès de jocs mancala A. de Voogt.

‘Grafits en forma de jocs de taula’ i ‘Jocs mancala romans’ El terme anglè s Graf iti board games (“gra its en forma de jocs de taula”) s’ha usat i se segueix usant de forma genè rica en el mó n dels jocs mancala per fer referè ncia a l’existè ncia de iles de forats tallats en pedra en altres llocs del mó n que tenen una aparença similar als jocs mancala. Per altra banda, el terme Roman mancala ("joc mancala romà ") s’usa especı́ icament per parlar de iles de forats trobats en la zona mediterrà nia en restes arqueolò giques en edi icis de l’è poca romana tardana.

Foto1 Gra it en forma de joc de taula al teatre d’Afrodı́ sia de Caria, Turquia. Foto2 Gra it de 2 iles de 7 forats a Palmira, Sı́r ia.

Com que molts pobles van ocupar aquest lloc, no és segur quin grup humà hauria de connectar-se a la versió siriana del joc, però probablement eren musulmans: àrabs o otomans. Els edificis més pe ts, al costat dels quals es van trobar la majoria dels “jocs romans”, probablement havien estat destruïts quan els àrabs van ocupar el Temple de Baal. Foto2: Alex De Voogt. Mancala players at Palmyra. A: An quity 84 (2010):10551066.

Sovint aquests dos termes s’han usat en el mó n dels jocs mancala frı́volament i inadequada per part d’alguns autors considerats “seriosos”. Per exemple, quan els patrons de forats tallats en pedra trobats (que s’han volgut veure com jocs mancala de milers d’anys d’antiguitat) en realitat no só n, de fet, ni taulers de joc. O com la a irmació que va fer H. Parker el 1909, assegurant que va veure taulers mancala al Temple de Kurna, Egipte i que va datar-lo al voltant del 1400aC. Els egiptò legs moderns mai han trobat cap

tauler mancala en la rica tradició egı́pcia de jocs de taula. Malgrat tot, avui en dia, moltes webs citen aquesta ridı́cula a irmació de Parker com una certesa. El terme Roman mancala ("joc mancala romà ") é s, a primera vista, enganyó s, ja que no hi ha cap prova que cap joc mancala s’originé s amb els romans o que els solcs trobats en restes romanes siguin en realitat un joc mancala. De fet, no hi ha descripcions d’aquest joc en el registre escrit romà i, tot i que s’han trobat molts exemples de “gra its en forma de jocs de taula” que semblen taulers de jocs mancala a l’Asia Menor romana, no é s possible provar que les regles de joc fossin similars a les dels mancala d'avui. Es evident que algunes d’aquestes troballes il·lustren patrons de distribució de prà ctiques d’algun tipus de joc. Ara bé , aquestes prà ctiques es remunten a è poques molt posteriors a la construcció dels edi icis, com en el Temple de Baal de Palmira, a Sı́ria, on es podien identi icar almenys 18 taulers tipus sirians. Com que va ser una base militar i una fortalesa, no é s sorprenent trobar gra its de jocs de taula. Un es va trobar en posició vertical. Altres es van trobar en fragments de pedra, indicant que les columnes havien col·lapsat abans que el joc fos cisellat a la roca. El mé s probable é s que els hagin produı̈t despré s de l'è poca romana. Foto1: Schädler, Ulrich. Mancala In Roman Asia Minor. A: Board Games Studies 1, 1998.

Pàg. 18

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


El racó del col·leccionista (XXX)

Tauler plegable Bao en forma del continent africà El tauler de joc que es pot veure en la portada d’aquest nú mero procedeix de Tanzà nia. En cada una de les iles centrals es pot identi icar el caracterı́stic quart forat, comptant des de la dreta, en forma quadrada que s’anomena Nyumba. Tallats en ambdues cares, es poden veure diversos animals de la sabana africana: elefants, girafes, rinoceronts i un bú fal.

Pàg. 19

Mó n aualé . Volum 8, nú mero 2 - Abril/Juny 2019


Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUITA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 8, nú mero 2 - abril-juny 2019

Profile for Món aualé

Món aualé n.30  

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 8 número 2 (abril -juny 2019) ISSN 2014-7597.

Món aualé n.30  

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 8 número 2 (abril -juny 2019) ISSN 2014-7597.

Advertisement