Page 1

Vol. 4, núm. 1 - gener/març 2015

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME


Imatge de la portada: Tauler de dues files de sis forats procedent de Costa d’Ivori Col·lecció privada

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent monauale@gmail.com

Pàg. 2


SUMARI Pàg 4 Les imatges del tercer any de Món aualé. En els darrers 4 números de la revista digital que esteu llegint, hem gaudit de fotografies fetes arreu del món que mostren com de viva és la pràctica dels jocs mancala. Volem agrair a les persones que al llarg del tercer any de Món aualé ens han cedit les excel·lents obres fotogràfiques per ser publicades.

Pàg 5 Tauler Bawo tallat en un arbre viu. Havíeu vist mai un tauler mancala tallat en un arbre viu? Si la vostra resposta és que no, a partir d’ara ja podreu explicar que n’heu vist un. Es tracta d’un tauler de quatre files de vuit forats per fila per jugar al Bawo, a Malawi.

Pàg 6-9 Tipus de peces de joc en els jocs mancala (II). Us mostrem alguns exemples més de peces de joc que s’usen en els jocs mancala. En aquesta ocasió ens centrem en diferents usos dels cauris al llarg de la història: com a moneda de canvi, com a peces de joc de diversos jocs mancala, com a daus en altres jocs de taula; en pràctiques endevinatòries i en manifestacions artístiques diverses: màscares, vestits,...

Pàg 10-11 Pàgines centrals. Podeu veure una fotografia de Miqui Gimenez feta a Victoria Falls, Zimbabwe, l’any 2012 on dos homes juguen al Mulalalaba en un tauler de fusta de quatre files de sis forats.

Pàg 12-17 L’ Izgagan i

altres jocs del Sàhara i el Sahel.

Us expliquem com jugar a l’Izgagan (també conegut om Tihulelin Ti-n Äzgag) i a altres jocs mancala en països del Sàhara i el Sahel: Marroc, Algèria, Sàhara occidental, Mauritània, Mali, Níger, Sudan, Egipte i Eritrea.

Pàg 18 Glossari. Part 13. Us parlem d’algunes tàctiques o moviments d’obertura (en anglès opening gambits) que fan referència a una sèrie de tàctiques especials dissenyades per canviar la distribució uniforme inicial de les peces, de manera que els jugadors intenten sorprendre amb una disposició inesperada o nova.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (XIII). Es pot veure una targeta postal del 1911 de Sierra Leone on es poden veure uns homes que juguen al Warri. També us mostrem una il·lustració de l’escriptor, artista i explorador nord-català Jacques Aragó (1790-1855) on dues dones juguen al Tchonka en un tauler de dues files de vuit forats i un forat a cada extrem.

Pàg. 3

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Les imatges del tercer any de Món aualé Certament, val més una imatge que mil paraules Volem agrair a les persones que al llarg del tercer any de Món aualé ens han cedit les excel·lents obres fotogràfiques per ser publicades. Poder divulgar els jocs mancala acompanyats de totes aquestes imatges ha estat molt gratificant. Al llarg dels darrers quatre números de la revista digital que esteu llegint hem gaudit de fotografies fetes arreu del món que mostren com de viva és la pràctica dels jocs mancala. Podem veure homes massai que juguen en un tauler de 2 files de 8 forats a Kenya. Al nord de Ghana, a Tamale, uns homes juguen a l’Oware. A Soweto (Johannesburg), Sud-àfrica es juga en un espectacular tauler de 4 files de 44 forats. A Vietnam xiquets i xiquetes juguen a l’Ô ăn quan en taulers que dibuixen a terra amb guix o altres materials. A Nova York, a l’American Museum of Natural History es poden veure exposats diversos taulers mancala.

© Cybil Ransom Joyce © Lea Maguero © Miqui Giménez

© Dylan Davies

© Stephen Godwin

Món aualé ben segur que no seria el que és sense la generositat dels següents col·laboradors: Cybil Ransom Joyce, Miqui Giménez, Lea Maguero, Marieke Holtuis, Stephen Godwin, Dylan Davies i Michael L. Moore. Moltes gràcies a tots i totes! © Marieke Holthuis

Pàg. 4

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015

© Michael L. Moore


Tauler Bawo tallat en un arbre viu

Tauler de quatre files de vuit forats tallat en un arbre viu per jugar al Bawo, al centre de Malawi © Dean Stocker

Havíeu vist mai un tauler mancala tallat en un arbre viu? Si la vostra resposta és que no, a partir d’ara ja podreu explicar que n’heu vist un. Es tracta d’un tauler de quatre files de vuit forats per fila per jugar al Bawo, a Malawi. Dean i Penny Stocker ens han cedit amablement aquesta imatge a Món aualé per a gaudi dels lectors. Dean i Penny són un matrimoni de missioners que treballen en la cura de la salut i el desenvolupament comunitari a Salima, al centre de Malawi, a Àfrica oriental. El Dean volia anar a Àsia per viure com un monjo budista i la Penny volia ensenyar a sudamèrica però Déu tenia altres plans per a ells,

expliquen. Van anar com a voluntaris del Cos de Pau a Zimbabwe, i va ser allà on Dean va acceptar a Crist i Penny va ser cridada per atendre a persones, especialment dones i nens afectats pel VIH i la SIDA. Al seu retorn als EUA es van casar i van començar a preparar–se per tornar a l’estranger com a missioners. Ara són a l'Àfrica amb els seus dos fills després de 17 anys i 3 graus (per al Dean un doctorat en Física, i per a la Penny una llicenciatura i un mestratge en Infermeria), afegeixen. D. Stocker és el director de l’orfenat Kindle Orphan Outreach, a Malawi. Visita’l a: <http://stocker.with.sim.org>

Pàg. 5

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Tipus de peces de joc en els jocs mancala (II) Us mostrem alguns exemples més de peces de joc que s’utilitzen en els jocs mancala. En aquesta ocasió us parlem dels còdols, de les llavors de manjadi, de les de tamarinde i, sobretot, dels cauris. Generalment aquestes peces de joc no tenen un valor determinat ni pertanyen a un jugador o altre. El seu color, mida i forma no són importants. El nombre de peces que es necessiten per jugar varia en funció de les regles de cada joc.

Llavors manjadi

Còdols

Adenanthera pavonina

Usats sobretot en taulers mancala en que els forats són excavats a terra. Són fragments de roca de formes arrodonides com a conseqüència de l’erosió i del transport dels agents erosionadors (corrents d’aigua i de vent).

A Kerala, al sud de l’Índia es juga al joc Kuzhipara amb les petites llavors de color vermell intens de l’arbre lleguminós manjadi . Es coneixen com manchadi kurus o manchadi paras (1).

En el número anterior de Món aualé us explicàvem que les peces de joc poden tenir un significat simbòlic que depèn sobretot del context social i cultural on es juga el joc. Al sud de l’Índia les peces que es distribueixen en els forats reben el nom de “hallus” i “pals”en llengua tàmil: dents, explicava l’any 2008 el Dr. Partha Desikan. El 1906 Henry Parker descrivia un mancala jugat a Suez, Egipte, conegut com manala. Explicava que els cauris utilitzats com a peces rebien el nom de “kilab” (gossos).

Llavors de tamarinde Tamarindus indica Són unes llavors dures d’un arbre tropical que pertany a la família de les lleguminoses o Fabaceae. La polpa que envolta les llavors de tamarinde té moltes aplicacions a la cuina tradicional dels països de les zones tropicals asiàtiques, africanes i sud-americanes. També es fan servir per jugar a jocs mancala com el Congkak, a Malàisia, o l’Ali Guli Mane, jugat a l’Estat de Karnataka, a l’Índia.

Pàg. 6

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Cauris usats com a peces en un congkak de dues files de set forats i un forat extra a cada extrem procedent d’Indonèsia.

Cauris usats com a moneda de canvi Els cauris s’han utilitzat habitualment com a diners en moltes parts del món fins a principis del segle XIX en àrees d’Àfrica, Aràbia, Àsia i en les illes del pacífic. De fet, s’han utilitzat durant més temps per més gent i sobre una major àrea geogràfica que les pedres precioses, l’or i la plata. Les illes Maldives van proporcionar la principal font de petxines de cauri a través d'Àsia i parts de la costa est d'Àfrica. Enormes quantitats d’aquests cargols de les Maldives van ser introduïdes a l'Àfrica per les nacions occidentals durant el període de la tracta d’esclaus. L'ús de cauris com a moneda implicava comptar un gran nombre d’aquestes petites petxines. Es van desenvolupar sistemes especials per fer aquesta tasca més fàcil. Per exemple, en l’època

colonial britànica trobàvem a Nigèria les següents equivalències (2):   

40 cauris equivalien a 1 corda. 2000 cauris equivalien a 50 cordes o 1 cap. 20000 cauris equivalien a 10 caps o 1 sac.

Al centre d'Àfrica era possible amb cauris pagar impostos a inicis del segle XX i comprar petits articles al mercat fins ben entrada la dècada de 1950. (3) La majoria de les societats en el món d'avui estan acostumades a pensar en l'or com una representació de la riquesa. Podem mirar cap enrere i veure els cauris com una mostra pintoresca utilitzada per pobles antics en un temps passat. A la Xina els arqueòlegs han trobat que la distribució de cauris coincideix amb l'adquisició gradual de territoris per part de la dinastia Zhou. El subministrament natural de petxines de les regiPàg. 7

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Tipus de peces de joc en els jocs mancala (II) ons costaneres no podia satisfer la creixent demanda interior. La gent va començar a fer caragols imitació d’os, banya, petxina, pedra, argila, plom, bronze, or i plata. No obstant això, no tots els cargols i cargols d’imitació van ser utilitzats com a diners. (4) Els cauris també van ser utilitzats com a decoració, per exemple en la roba. Els cauris s’han usat en joieria i en altres elements decoratius com ara cistelles i tapissos.

Hi havia una època en el passat en que només un ximple podia renunciar a cauris a canvi d’or. Els cauris eren acceptats també pels nadius americans en les transaccions amb els colons europeus. Com a peces usades en els jocs mancala Des de fa molt temps al continent asiàtic, al sud de l’India les peces usades en els jocs mancala són cauris. Aquests, posteriorment han estat reemplaçats per còdols o llavors (de tamarinde a Tamil i d’olinda a Sri Lanka). Es creu que el nom en llengua bahasa del joc Congklak, i el nom malai i singapur, estretament relacionat, del joc

©Islington Education Library Service / www.iels.org

Chongkak era usat per referir-se als cauris; encara que “tengkuyung” podria ser una paraula per descriure millor els cauris, diu el Dr. Partha Desikan (5) Dos exemples de mancala en els que s’usen o usaven cauris com a peces de joc són el Manala jugat a Suez, a Egipte, i el Palamkuzhi jugat a l’estat de Tamil Nadul, al sud de l’Índia. Usats com a daus en altres jocs de taula Els cauris eren usats també antigament a l’Índia com a daus. Al Pachisi, per exemple, es llançaven sis cauris i en funció de si quedaven cara amunt o cara avall, aleshores s’obtenia una puntuació que determinava el moviment de les peces de joc. Dos cauris cara amunt: 2 punts,..tres cauris cara amunt: 3 punts, quatre cauris: 4 punts, cinc cauris: 5 punts, sis cauris: 6 punts i una nova tirada, 1 cauri: 10 punts i una nova tirada, cap cauri cap amunt: 25 punts i una nova tirada. Altres jocs de taula en que els moviments de les peces són determinats pel llançament de cauris són el Pancha keliya jugat a Sri Lanka, l’Edris a Jin jugat a Síria. (6) Cauris usats per a l’endevinació Els cauris es continuen utilitzant en rituals d’endevinació en algunes religions animistes africanes i en països asiàtics. També es troba en països d’Amèrica del sud i el Carib a conseqüència de la diàspora africana. Per exemple, l’Obi és un sistema per predir el futur que es va originar dins de la religió tradicional ioruba i els seus diversos llinatges del Nou Món (com la Santeria) determinat per la posició resultant al llançar quatre peces de coco, quatre cauris amb els cims tallats o quatre monedes. O el Diloggun, també d’origen africà, el practiquen al Carib sacerdots iniciats usant setze cauris en rituals endevinatoris més complexos on les lectures són molt més refinades. (7)

Pàg. 8

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Cauris usats per l’endevinació al Brasil. Foto de Cyro Masci (CC BY-NC-SA 2.0) 2014

A l’Índia, a Kerala, els cauris són un instrument important per a l’endevinació i són seleccionats especialment, netejats, santificats (generalment mitjançant el cant de mantres i banyats en les aigües del Ganges i altres rius sagrats). Per exemple, en l’Ashtamangala Prashna, un tipus de numerologia on s'utilitzen 108 cargols de cauri, l'astròleg quan toca per primera vegada els cauris mentre medita el seu mantra, demana orientació espiritual. L'astròleg divideix arbitràriament els cauris en tres munts, un a la seva esquerra, un al davant d'ell i un a la dreta, que representen respectivament: el passat, el present i el futur. Amb els dígits obtinguts es farà la predicció. Els dígits senars són considerats bons, mentre que els parells són considerats dolents. (8)

NOTES (1) “Diplomatic games”. The hindu (June 25, 2006). <http://www.thehindu.com/todays-paper/tp-features/tp-sundaymagazine/ article3232244.ece>

(2) THE BRITISH MUSEUM The wealth of Africa. Money of Africa. Presentation, 2010. (3) MEYER, John Erik. “History of money”. The perfect currency, 2015. <http://www.theperfectcurrency.org/main-history-of-money/history-of-money>

(4) THIERRY, F. 'The origins and development of Chinese coins' A: Origin, evolution and circulat (Manohar, Sri Lanka, 1998), pp. 15-62 (5) DESIKAN, Partha. “Chongkak challenge” (excerpt April-June 2008) <www.peranakan.org.sg>

(6) BELL, R.C “Board and table games from many civilizations”. Revised Edition. New York: Dover Publications, Inc., 1979. (7) ASSOCIATION OF INDEPENDENT READERS AND ROOTWORKERS “Obi and Diloggun Divination” (September 16, 2014). <http://readersandrootworkers.org/wiki/Category:Obi_and_Diloggun_Divination>

(8) DASA, Shyamasundara. “Ashtamangala Deva Prashna”, p.5, 19961999. <http://www.shyamasundaradasa.com/jyotish/resources/articles/adp/ ashtamangala_deva_prasna_3.html>

Pàg. 9

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Dos homes juguen al Mulalalaba a Victoria Falls, Zimbabwe, 2012. Foto cortesia de Miqui Gimenez. Pàg. 10

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Pàg. 11

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


L’Izgagan i altres jocs del Sahara i el Sahel

Lèb Bbut Ahboxen:

Buqruru:

Jugat al sud-est del Marroc, a Zagora i a Taghbalt, a la regió de Souss-Massa-Drâa pels berbers (o amazigs) de raça negra (antics esclaus de les diferents tribus del Sahara), segons ens van explicar informants de la vila de Taghbalt, l’any 2010. Jugat en taulers de dues files de quatre, sis, vuit o deu forats.

Jugat al sud d’Algèria pels xiquets tuaregs, a Abalessa, a la província de Tamanrasset, en dues files de quatre forats excavats a terra, segons va explicar Paul Bellin en l‘article L’enfant Saharien a travers ses jeux publicat l’any 1963.

Mankaleh Leab el-akil i Mankaleh Leab el-ghasheem Jugats en taulers de dues files de sis forats a El Caire (Egipte) fins a principis del segle XX, en els cafès àrabs. Descrits per primera vegada per Edward W. Lane.

Manala: Es jugava a Suez (Egipte) fins a principis del segle XX en taulers de dues files de sis forats. Aquest joc va ser descrit per primera vegada per Henry Parker l’any 1909.

Manala bedawi: Jugat pels bedawiyet a Egipte i al nord-est del Sudan, a la zona al llarg de la Mar Roja, en taulers de dues files de sis forats. Henry Parker el va explicar per primera vegada l’any 1909.

Krur:

Andada:

Jugat al Sàhara occidental i a Mauritània en taulers de dues files de quatre forats. Descrit per primera vegada l’any 1955 per Charles Béart.

Jugat al nord-oest d’Eritrea pels kunama en dues files i un rang de dotze a vint-i-quatre forats. Descrit per Richard Pankhurst.

Bechi:

Um dyar:

Jugat al nord-oest d’Eritrea pels kunama en dues files de tres i quatre forats. Mencionat l’any 1913.

Jugat al Sàhara occidental i a Mauritània per les adolescents i xiquetes de parla Hassania en dues files i un rang de dos a dotze forats, excavats a terra. Descrit per primera vegada l’any 1952 per Ould Hamidoun Mokhtar.

Wouri: Jugat a Mali pels malinké en dues files de sis forats. Mostra similituds amb el joc Ba-awa dels akan de Ghana, conegut a Nigèria com a Odú pels ioruba i com a Ayo Eleh pels Igbo.

Qelat Keren: Tihulelin Ti-n Äzgag o Izgagan: Es jugava a la regió d’Agadez, a Níger, especialment per part de les xiquetes tuaregs. També és conegut amb el nom Izgagan. Descrit per primera vegada per M. Dominique Casajus l’any 1988. Jugat en dues files de quatre i sis forats.

Um el Banât: Jugat al Sudan pels kababish en dues files de sis forats. Descrit per primera vegada per R. Davies l’any 1925.

Andot: Jugat al Sudan pels bedawiyet o beja en dues files de sis forats. Descrit per primera vegada per Thomas Richard Hornby Owen l’any 1938.

Pàg. 12

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015

Jugat a Eritrea a Keren en dues files de sis forats. Descrit per Richard Pankhurst l’any 1971.

Alemungula: Jugat al sud-oest d’Eritrea pels bedawiyet en dues files de cinc forats. Descrit per Richard Pankhurst.


Tihulelin Ti-n Äzgag o Izgagan: un mancala jugat al Níger Aquest joc es juga en dues files amb quatre o sis forats excavats a terra. Un forat a terra s’anomena anu (unan, en plural). També es pot anomenar ehan (inan, en plural), mot que originalment significa: tenda. Un forat també es diu imi, mot que significa boca o orifici, tot i que aquest darrer terme sembla reservat a forats buits. El terme genèric que es pot traduir per “peça” és tawàdàk (tiwadakiri, en plural), una paraula que també significa: gra de cereal o també quantitat molt petita de qualsevol material. Les peces de joc usades són generalment excrements de camell. Les peces reben el nom particular d’àzgag; el plural d’aquesta paraula és izgagan, que dóna nom al joc. Es diu que el perdedor obté un ejad (ase) o un ehulel (pollí); mentre que el guanyador, a vegades, es diu que obté un aläm (camell). A diferència dels camells, els ases són de poc interès i el propietari difícilment se’n pot enorgullir. Mentre un jugador mou en una mateixa direcció durant cada ronda (horària o anti-horària), l’altre adopta la direcció contrària. Si és el torn d’un jugador i no disposa de cap llavor en cap dels forats del seu costat, aquest perd torn fins que disposi de nou d’alguna llavor per sembrar-la. Aquest joc acaba quan no queden llavors al tauler. El joc Tihulelin Ti-n Äzgag es juga a diverses rondes. Els jugadors compten les llavors capturades al llarg de la primera ronda i omplen els forats de la fila pròpia amb les seves llavors capturades. Es col·loquen 6 llavors per forat. Cal omplir completament cada forat abans d’omplir el següent. Si un jugador decideix que un forat

propi incomplet esdevingui tszori (hiena) ho comunica a l’adversari. Aleshores es bloqueja el forat, és a dir, ni aquest jugador ni l’oponent podran capturar les llavors contingudes durant la nova ronda. El jugador propietari d’aquest forat pot dipositar-hi llavors durant la sembra, mentre que l’adversari no hi pot dipositar cap llavor. Si per error aquest hi diposita una llavor durant la seva sembra, haurà de pagar una multa de 8 llavors. Les llavors acumulades en el tszori es sumaran a les llavors capturades pel jugador propietari d’aquest forat al final de la ronda. Si un jugador decideix que el forat propi incomplet esdevingui tamaghsoyt (cadàver); es coneixen, almenys tres regles diferents que es poden aplicar:

Opció a: el forat tamaghsoyt (cadàver) ocupa el darrer lloc en la direcció de la sembra que ha seguit el jugador durant la ronda (els forats de més a l’esquerra si es sembrava en la direcció horària; els forats de més a la dreta si es sembrava en direcció anti-horària). I és l’adversari qui comença primer la ronda. Es juga normalment però si durant una volta el nombre de llavors del tamaghsoyt augmenta en 2 llavors, són retirades pel jugador propietari del forat. Segueix a la pàgina 15

Pàg. 13

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


L’Izgagan i altres jocs del Sahara i el Sahel

Camp de refugiats saharauis a Dajla © Emmanuel Haddad

Dues files de sis forats excavats a terra a Mali © Tyler Riewer Pàg. 14

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Opció b: el mateix que l’opció a, excepte que es retiren les llavors acumulades per part del jugador propietari del forat tamaghsoyt quan durant una volta el nombre de llavors augmenta en tres. Opció c: el forat tamaghsoyt (cadàver) es pot situar en qualsevol forat propi. És el jugador propietari del forat tamaghsoyt qui comença primer la ronda. Es juga normalment però si durant una volta el nombre de llavors del tamaghsoyt augmenta en 2 llavors, són retirades pel jugador propietari del forat.

Buqruru: un mancala jugat al sud d’Algèria En aquest joc mentre un jugador sembra en una direcció (horària o anti-horària) al llarg de cada ronda, l’adversari sembra en la direcció contrària. Si és el torn d’un jugador i no disposa de cap llavor en cap dels forats del seu costat, aquest perd el torn fins que disposi de nou d’alguna llavor per sembrar-la. El joc es juga a diverses rondes. En acabar cada ronda, cada jugador col·loca 6 llavors en cada forat de la seva fila. Cal omplir cada forat completament abans d’omplir el següent. Si un jugador no pot omplir algun forat amb el nombre requerit de llavors, l’omple tan sols amb les llavors que disposi (hauran de ser dues o quatre). El forat incomplet el pot disposar en qualsevol del forats propis restants. Aleshores, una nova ronda comença. Si en acabar una ronda un jugador té 2 forats incomplets sense cap llavor, es diu que li dóna un «ase» a l’adversari (1 punt). Si té tots els forats buits, li dóna dos «ases» a l’adversari (2 punts) i perd la partida. Les regles resumides d’aquest joc les podeu veure descrites en la pàgina 17.

Um dyar: un joc mancala jugat al Sàhara occidental i a Mauritània L’Um dyar s’ha jugat excavant forats a la sorra o bé en taulers de fusta, habitualment, de dues files amb un nombre parell de forats en un rang de 2 a 12 forats. Les peces de joc poden ser llavors, fruits llenyosos però també petites petxines, excrements de cabra o camell. El nombre de peces per forat es calcula sumant el nombre total de forats que té el tauler. És a dir, 32 (16 per jugador) en un tauler de 2×2 amb 4 llavors per forat; 64 (32 per jugador) en un tauler de 2×4 amb 8 llavors en cada forat; 144 (72 per jugador) en un tauler de 2×6 amb 12 llavors en cada forat i, així, successivament.

Regles resumides de l’Izgagan tauler: 2×4, dues files de quatre forats; 2x6, dues files de sis forats. peces: 48 (24 per jugador) en un tauler 2×4; 72 (36 per jugador) en un tauler 2×6. disposició inicial: 6 llavors en cada forat. direcció sembra: horària o anti-horària. Es pot triar la direcció que cal mantenir durant cada ronda. Mentre un jugador mou en una direcció (horària o anti-horària), l’altre adopta la contrària. Això es decideix de comú acord entre els dos jugadors. sembra: volta simple. Cada jugador per torns comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la seva fila. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents en la direcció acordada per a cada un. No és obligatori «alimentar a l’adversari» quan aquest no té llavors en el seus forats. Quan és el torn d’un jugador i no disposa de cap llavor en els forats del seu costat del tauler, perd el torn. L’adversari repeteix torn fins que el jugador que no tenia llavors en disposi altre cop en el seu costat. collita (*): en ambdós costats. El jugador captura el contingut d’un forat de qualsevol costat del tauler si hi ha 2, 4, o 6 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el precedent també conté 2, 4, o 6 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament, fins i tot creuant el límit del territori, de manera que es poden deixar tots els forats buits del tauler amb una collita encadenada. Les llavors capturades es retiren del tauler. objectiu del joc: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan no queden llavors al tauler. Es juga a diverses rondes. Els jugadors compten les llavors capturades al llarg de la ronda i omplen els forats de la fila pròpia amb les llavors capturades. Es col·loquen 6 llavors per forat.

Segueix a la pàgina 16

Pàg. 15

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


L’Izgagan i altres jocs del Sahara i el Sahel Continua de la pàgina anterior

L’Um dyar és un joc jugat per les dones (adolescents i jovenetes preferentment) però, de manera ocasional, hi juguen els homes (sempre amb dones i en família, ja que jugar només entre homes es diu que es considera de poc prestigi per a ells). Es juga durant tot l’any, però amb més freqüència durant el Ramadà i el període hivernal (quan hi ha més temps per a l’oci). La sembra és en volta simple i la direcció és antihorària. Les llavors es col·loquen una a una, dipositant la primera en el mateix forat on han estat agafades (excepte quan es sembra una llavor solitària; en aquest cas aquesta llavor es mou al forat següent). Les llavors solitàries, per tant, sí que es poden sembrar. No hi ha obligació d’alimentar a l’adversari. Un jugador repeteix torn quan l’oponent no té llavors per jugar, i així, successivament fins que l’adversari rep llavors per sembrar. La collita es fa en ambdós territoris. Es poden fer captures encadenades i es pot creuar el límit de la fila pròpia.

El jugador captura el contingut d’un forat si hi ha 2, 4 6 o 8 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2, 4, 6 o 8 llavors, aquestes també es capturen i així, successivament. Les llavors collides es retiren del tauler. L’objectiu del joc és el de capturar totes les llavors de l’adversari. El joc acaba quan no queden llavors al tauler. L’Um dyar es juga també a diverses rondes. Els jugadors compten les llavors capturades al llarg de la partida i omplen els forats de la fila pròpia amb les seves llavors capturades. El nombre de peces per forats és la suma del nombre total de forats que té el tauler. Si un jugador no pot omplir algun forat amb el nombre requerit de llavors, l’omple amb les llavors restants que tingui l’adversari. Els forats que restin buits, s’anul·len. Per indicar que un forat està anul·lat es marca amb una fulla o branqueta. Si els forats estan excavats a terra, aleshores s’esborren.

Jugant a Mali © zouba.org Pàg. 16

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Krur: un altre mancala jugat al Sàhara occidental i a Mauritània El joc Krur s’ha jugat també tradicionalment al Sàhara occidental i a Mauritània, excavant forats a la sorra o bé en taulers de fusta, habitualment, de 2×4 tot i que pot variar el nombre de forats per fila però sempre amb un nombre parell. Les peces de joc poden ser llavors però també petites petxines, excrements de cabra o camell. És jugat amb 4 llavors per forat a l’inici de la partida amb sembra encadenada. L’objectiu del joc és el de deixar a l’adversari sense llavors per jugar. Els jugadors juguen per torns, un després de l’altre. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar o s’acorda entre ambdós. Per començar un moviment es fa amb sembra encadenada en la direcció anti-horària és a dir, d’esquerra a dreta en la vostra fila i de dreta a esquerra en fila de l’adversari. Agafeu les llavors d’un forat del vostre costat del tauler i les distribuïu en els forats següents, una a una. Si la darrera llavor cau en un forat que conté una o més llavors, agafeu el contingut d’aquest forat (incloent la llavor acabada de dipositar) i seguiu sembrant fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit en qualsevol banda del tauler. Aleshores acaba el torn. Si la darrera llavor sembrada cau en un forat de l’adversari que, abans de sembrar, contenia 3 llavors (i amb la que acaba de dipositar, en completa 4) aquest forat queda anul·lat per a l’adversari a partir d’aquest moment. En successius torns el forat anul·lat és saltat per un jugador si el forat es troba situat en la pròpia banda del tauler . Per remarcar aquest fet, s’introdueix algun objecte que indiqui l’anul·lació del forat. El jugador que ha creat aquest forat anul·lat pot seguir acumulant-hi llavors. Les llavors no es retiren del tauler. Un cop heu creat un forat anul·lat, si hi torneu a caure amb la darrera llavor sembrada, acabeu el torn.

NOTES (*) (**) Les regles del joc Buqruru descrites per Paul Bellin l’any 1963 i les regles del joc Izgagan descrites per M. Dominique Casajus l’any 1988 estan incompletes. Assumim per ambdós jocs, en primer lloc, que les captures es realitzen en ambdues files; també assumim que es pot capturar el contingut d’un forat de l’adversari si amb aquesta acció deixem a aquest sense llavors en el seu costat del tauler. En aquest cas, es repeteix torn; i, en tercer lloc, que en la primera volta de cada jugador no es pot capturar.

Regles resumides del Buqruru tauler: 2×4, dues files de quatre forats. peces: 48 (24 per jugador). disposició inicial: 6 llavors en cada forat. direcció sembra: horària o anti-horària. Es pot triar la direcció que cal mantenir durant cada ronda. Mentre un jugador mou en una direcció (horària o anti-horària), l’altre adopta la contrària. Això es decideix de comú acord entre els dos jugadors. sembra: volta simple. Cada jugador per torns comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la seva fila. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents en la direcció acordada per a cada un. No és obligatori «alimentar a l’adversari» quan aquest no té llavors en el seus forats. Quan és el torn d’un jugador i no disposa de cap llavor en els forats del seu costat del tauler, perd el torn. L’adversari repeteix torn fins que el jugador que no tenia llavors en disposi altre cop en el seu costat. collita (**): en ambdós costats. El jugador captura el contingut d’un forat de qualsevol costat del tauler si hi ha 2, 4, 6 o 8 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2, 4, 6 o 8 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament, fins i tot creuant el límit del territori, de manera que es poden deixar tots els forats buits del tauler amb una collita encadenada. Les llavors capturades es retiren del tauler. objectiu del joc: capturar més llavors que l’adversari. el joc acaba…: quan no queden llavors al tauler. El joc es juga a diverses rondes. Els jugadors compten les llavors capturades al llarg de la ronda i omplen els forats de la fila pròpia amb les seves llavors capturades.

Pàg. 17

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


Glossari (13) qencheb: nom amhàric pel moviment d’obertura més comú a Etiòpia on el primer jugador recull, i sosté al palmell de la seva mà, una sola peça agafada d'un dels seus forats. A continuació, pren una peça des del següent forat, i la introdueix en el següent, i continua fent això de forat en forat, reorganitzant així les peces en un patró 3, 5, 3, 5. Es

Algunes tàctiques d’obertura en els jocs mancala (part I) Les tàctiques o moviments d’obertura (en anglès: opening gambits) fan referència a una sèrie de tàctiques especials dissenyades per canviar la distribució uniforme inicial de les peces, de manera que els jugadors intenten sorprendre amb una disposició inesperada o nova. Ara bé, la majoria de jocs mancala no disposen d’aquesta possibilitat i els jugadors se submergeixen en la partida sense aquesta mena de refinament. Aquests moviments

normes que funcionaran durant la resta del joc. Aquest tipus de 'cursa', que té un paral·lelisme amb el moviment d'obertura en els escacs d'Etiòpia, és una pràctica generalitzada en taulers de tres files a les terres altes d'Eritrea i al voltant de Massawa, i en els taulers de dues fileres, a l'àrea d’Ansaba Hamasdn i a l’oest d’Eritrea, tal com explicava Richard Pankhurst l’any 1982 a Gabata and Other BoardGames of Ethiopia and the Horn of Africa. Un moviment d'obertura menys conegut es troba en algunes de les províncies centrals d’Etiòpia,

coneixen diverses variants de la tàctica, per exemple, a Jimma i a Gofa, on es col·loquen dues peces al palmell de la mà en lloc d'una, i es produeix un patró 6, 2, 6, 2. En finalitzar aquest procés es deixa la peça retinguda inicialment a la mà en l'últim forat que conté 3 peces, que està a la fila del seu oponent, i augmenta el seu contingut de tres a quatre peces. weg: primera captura del contingut d’un forat que fa un jugador automàticament al completar el moviment d’obertura gencheb, amb la qual cosa és el torn de joc del seu oponent.

d'obertura, que en molts casos tenen poca relació amb les regles de la resta del joc, poden variar significativament d'una regió a una altra. Per exemple, al nord d'Etiòpia hi ha jocs mancala que es juguen en taulers de dues i tres files de forats que tenen moviments d’obertura. Alguns consisteixen en una mena de 'cursa' simultània. Els jugadors comencen movent a la vegada, recollint i deixant les llavors en sembra encadenada, i continuen d'aquesta manera fins que un d'ells arriba a un forat buit. Només després de fer aquest moviment d’obertura podra n jug a r alternativament d'acord amb les

sobretot a Shawa, Wallo, Harar, Arussi i Wallaga, tal i com explica Richard Pankhurst. El jugador recull tot el contingut d'un dels seus forats i el col·loca en el següent forat. A continuació desplaça el contingut del següent forat de la mateixa manera, i procedeix així per tal de reorganitzar les llavors en un patró 0, 8, 0, 8. Just abans d'acabar aquest moviment, però, agafa l'últim grup de quatre llavors i les distribueix una a una en els següents forats, recollint el contingut d'un forat en el qual hi deixa una última peça, i continua fins que arriba a un forat buit, moment en que el moviment d'obertura arriba a la seva fi.

Pàg. 18

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


El racó del col·leccionista (XIII) Targeta postal del 1911 de Sierra Leone Targeta postal circulada amb segell de 1d. Uns homes juguen en un tauler amb dues files de sis forats i un forat magatzem a cada extrem. Emesa l’any 1911 a Freetown, Sierra Leone amb destinació a Anglaterra. A la llegenda hi diu: <Natives playing a game of Warri. Sierra Leone> [col·lecció editor]

Il·lustració de mitjans del segle XIX de Macassar, a l’illa Sulawesi Us mostrem una il·lustració de l’escriptor, artista i explorador nord-català Jacques Aragó (1790-1855). Es poden veure dues dones que juguen al Tchonka en un tauler de dues files de vuit forats i un forat a cada extrem, a la península de Macassar, a l’illa Cèlebes (Sulawesi, en indonesi). Aquesta il·lustració va ser titulada “Families Chinoises jouant au Tchonka” / “Famílies xineses que juguen al Tchonka”. Els esbossos originals de Jacques Etienne Victor Aragó han estat redibuixats i reimpresos en litografies amb diferències significatives en els personatges que hi apareixen i, a voltes, canviant el tema i la ubicació original de l’escena que es mostrava. [col·lecció editor]

Pàg. 19

Món aualé. Volum 4, número 1 - Gener/Març 2015


i en el pròxim número... Jocs mancala a Madagascar. Us farem cinc cèntims sobre alguns dels jocs mancala que es juguen o es jugaven a l’illa de Madagascar.

Aprenem a jugar a l’Uugg. L’Uugg era un joc mancala jugat a Abissínia (nom com era coneguda l’actual Etiòpia fins al segle XX) en dues files de cinc, sis o set forats per fila. Va ser descrit per Marcel Cohen l’any 1911.

Aprenem a jugar al Motik ka ia. El Motik ka ia va ser descrit per primera vegada per R.H. Barnes l’any 1975 qui el va veure jugar a l’est d’Indonèsia, a l’illa de Lembata (abans coneguda com a illa de Lomblen) a l’Arxipèlag de Solor. Es jugava en dues files de set forats.

Món aualé Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME Volum 4, número 1 - gener/març 2015

Món aualé n.13  

Revista divulgativa dels jocs mancala. Volum 4 número 1 (gener - març 2015) ISSN 2014-7597.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you