Page 1

TODO VA A CAMBIAR Enrique Dans

Jordi BermĂşdez Martos 27/11/2011


Jordi Bermúdez Martos

Ressenya del llibre Títol Todo va a cambiar. Tecnología y evolución: adaptarse o desaparecer Autor: Enrique Dans Enrique Dans, va néixer a La Corunya al 1966. És Professor de Sistemes d’ Informació a l’ escola de negocis IE des l’any 1990. És Doctor (Ph.D.) en Management, especialitat en Information Systems per la Universitat de Califòrnia (UCLA), MBA per l’Instituto de Empresa, CPCL por Harvard Business School i llicenciat en Ciències Biològiques per la Universitat de Santiago de Compostela. Actualment viu a Madrid, i col·labora habitualment amb nombrosos diaris i revistes com El País, El Mundo, Público, ABC, Expansión, Cinco Días, Libertad Digital o PC Actual en temes relacionats amb Internet i les noves tecnologies. Menció especial requereix el seu blog www.enriquedans.com, on escriu molt activament fa més de sis anys i que és actualment un dels blogs més populars en llengua espanyola. Enrique Dans té una àmplia experiència acadèmica i de serveis en fòrums acadèmics, així com un important bagatge en el món empresarial1. Ha estat escollit per quart any consecutiu com una de les vint-i-cinc persones més influents del sector d’Internet a Espanya a la llista de “Los 500” el.laborada pel diari El Mundo. Ha fet diversos estudis entorn al començ electrònic publicats a revistes i congressos internacionals i a la premsa general i econòmica sobre Internet, Noves Tecnologies i la seva aplicació al món de l’empresa. Els seus interessos en el camp de la investigació estan centrats en xarxa d’Internet i la nova economia, els efectes de la tecnologia en el comportament dels consumidors i les conseqüències per a les empreses en general. Editorial Deusto S.A. Nombre d’edició

Primera

ISBN

9788423427635

Lloc i data de publicació Tipus de llicència

Barcelona, 2010

Obres de l’autor

Creative Commons BY NC SA

Llibres: Todo va a cambiar. Tecnología y evolución: adaptarse o desaparecer (2010)

1

Vegeu el currículum vitae al seu blog http://www.enriquedans.com/curriculum.

2


Jordi Bermúdez Martos

Blog: www.enriquedans.com (Articles publicats periòdicament de diversos temes d’actualitat).

Articles de premsa : http://www.enriquedans.com/prensa (Articles publicats a diferents mitjans a partir del 2000 fins a l’actualitat). Format Enquadernació Nº de pàgines Idioma Tipus de lletra Gènere Tema

15 x 23 (cm) Tapa dura 300 Castellà Lletra d’impremta (Arial_11) Tecnologia Influència del desenvolupament tecnològic en la societat, en la cultura i en els models de negoci de les empreses.

Context

La situació de canvi que exposa el llibre està contextualitzada a nivell mundial, i emmarcada en els darrers vint anys. Descripció del contingut

Enrique Dans escriu aquest llibre a demanda dels lectors del seu blog, amb la intenció de posar a sobre de la taula elements de reflexió entorn a la influència de la tecnologia en la societat, d’aportar idees i interpretacions per estructurar el sentit comú sobre un camp d’acció nou.. A la primera part del llibre, fa un recorregut històric del conflicte que ha provocat el fenomen social de les descàrregues de música i pel·lícules amb copyright per part dels usuaris de la xarxa. Des que Napster va iniciar aquest camí, fins al dia d’avui en que les descàrregues P2P col·lapsen el tràfic amb tot tipus d’arxius, la interacció entre els drets d’autor i la xarxa ha estat una de les més violentes i contradictòries de la història actual. En aquest sentit, l’autor destapa els interessos purament comercials de les empreses , que han privat de qualitat i varietat l’oferta artística potencial sobretot en el món de la música. Internet, ha fet que el model de negoci d’aquestes empreses perdés sentit, ja que ha aportat als artistes un mitjà de promoció lliure, on tot el món pot mostrar-se i tots els usuaris poden fer còpies gratuïtament.

Els nous fenòmens de transferència d’arxius P2P i de

Streaming, han dinamitat el model de negoci de les discogràfiques que, no sabent adaptar-se a les noves tendències socials, han invertit una fortuna inútilment en intentar protegir els drets d’autor amb tot tipus de sistemes per evitar còpies no autoritzades. A mesura que els avenços tecnològics de maquinari i de connectivitat han anat guanyant eficàcia, el negoci per Streaming ha guanyat punts, els usuaris de la xarxa han vist com augmentava l’oferta duna manera gegantina, i les empreses han optat per orientar la intencionalitat productiva a potenciar els

3


Jordi Bermúdez Martos sistemes de recomanació i descobriment . En aquest sentit, el concepte de copyright ha perdut coherència i li cal una redefinició que, segons Enrique Dans, haurà d’estar condicionada només a aquells casos en els que hi hagi intenció de lucre. La gratuïtat de la música, juntament amb experiències de compra superiors en llocs com Tunes i Spotify ( més varietat, més barates i una compra més àgil i ràpida), fan que la música estigui en el seu millor moment, superant totes les barreres que les discogràfiques han intentat posar. Per altra banda, a l’any 2009 les estadístiques han demostrat que no hi ha equiparació entre número de descàrregues i pèrdues d’ingressos per part dels artistes, de manera que el problema només existeix en el sentit que les discogràfiques vulguin continuar tenint beneficis venent productes sense sentit, vinculant l’èxit a la venta de còpies en plàstic que ja no les vol ningú.

L’impacte de la tecnologia ha provocat la disrupció en una creixent varietat d’indústries, com la de la música, els diaris, les telecomunicacions, les enciclopèdies i el Software. En tots aquests casos, els trepidants canvis tecnològics generen sistemes més eficients i aniquilen els que no són capaços d’adaptar-se a aquests guanys d’eficiència. Alguns exemples són: Skype, que aporta comunicacions de veu gratuïtes amb molta qualitat, amb un model de negoci basat en ingressos col·laterals; Wikipèdia, que enfonsa el concepte d’enciclopèdia de suport rígid i inalterable, oferint continguts gratuïtament fruit del treball de la intel·ligència distribuïda; àdhuc el software, que tampoc ha tingut capacitat adaptativa a la presència del software lliure i gratuït. El que ha determinat la intensitat de la disrupció que el impacte tecnològic ha provocat en cada indústria, ha estat les diferències provocades en les variables que modulen els processos disruptius: l’escassa fricció de les operacions telemàtiques, la disminució dels costos de transacció i comunicació, la naturalesa del producte ( pel que fa a la tangibilitat o no dels productes que es busquen), i el model d’interacció bidireccional que augmenta l’eficàcia comunicativa en totes les gestions comercials i organitzatives. L’autor afirma, que les empreses d’avui dia només sobreviuran si se n’adonen del canvi inevitable davant els processos disruptius i intenten adaptar-se en comptes de negar o evitar els canvis.

L’autor fa un recull històric dels canvis que han dibuixat els sistemes de comunicació al llarg de la història, remarcant el canvi copernicà amb l’arribada d’Internet. Amb l’evolució de les eines de la xarxa, la comunicació ha passat d’una etapa unidireccional en tots els sentits a la fortíssima vocació democràtitzadora en la que totes les persones tenen veu, paral·lelament amb un creixement exponencial en el número d’usuaris. Un punt d’inflexió crucial va ser l’adquisició de Blogger per Google, donant lloc a la denominada

4


Jordi Bermúdez Martos Web 2.0 . Aquesta nova filosofia de comunicació va tombar les barreres d’entrada, esdevenint la xarxa el primer medi veritablement democràtic de la història de la comunicació humana. Aquesta nova dimensió social i participativa va dotar Internet d’un dinamisme i un creixement encara més gran, tant a nivell d’usuaris com de continguts.

El secret de l’èxit d’Internet són els protocols que governen la transmissió d’informació, lliures i accessibles per a tothom (de codi obert). A més,

l’abaratiment de les connexions a la xarxa i

l’aparició de nous sistemes d’edició de la web a l’abast de tothom (pas de l’edició HTML als editors WYSIWYG), va popularitzar Internet com un espai bidireccional on la participació diversa aportaria paulatinament neutralitat. Tot i així, aquest principi de neutralitat, incrustat a la xarxa des dels seus orígens, ha patit i pateix la força destructora dels diferents actors empresarials que encara volen controlar i alterar la naturalesa d’Internet i transformar-lo en adequació als seus interessos . En aquest sentit, les empreses de telecomunicacions, la indústria cultural i la gestió política, fan excessos per monitoritzar la xarxa, provocant un moviment activista per part dels usuaris en defensa dels principis democràtics i de neutralitat de la xarxa. Aquesta s’ha convertit en el punt central de la interacció social, i els usuaris volen una xarxa neutral.

Un dels impactes més importants que ha provocat la presència d’innovacions tecnològiques a la indústria ha estat la disminució de costos de transacció i comunicació. Moltes empreses no han pogut adaptar-se als canvis i han quedat pràcticament extingides (com per exemple Kòdak), en benefici de empreses com Ebay o Weblogs S.L., que han nascut adaptant-se a la flexibilitat i hiperconnectivitat que aporta Internet, reduint els costos de transacció i comunicació i augmentat la productivitat de manera important.

La mecanització i els avenços tecnològics ha afavorit l’accés de més persones a treballs qualificats, provocant la protesta recurrent d’aquells especialistes que veuen amenaçat el seu lloc de treball. Aquests esdevenen detractors actius dels avenços tecnològics, recolzant crítiques sobre els nous models de negoci, el nou estil de vida i defensant la tradició com a millor manera de funcionar en la indústria. Aquesta actitud ha aportat beneficis momentanis per a alguns detractors, però en cap cas a frenat l’avanç inexorable de la tecnologia. Dintre d’aquests detractors de les noves tecnologies, no només estan els que defensen els seus propis interessos. També hi ha els que no poden accedir a la tecnologia per diferents motius, conreant nuclis d’ansietat, idealització de la tecnologia, apatia i indiferència. En aquests grups, es conreen els tòpics de perillositat de la xarxa, sens dubte producte de la ignorància.

5


Jordi Bermúdez Martos La situació carencial que provoca la ignorància o la indiferència davant la tecnologia, és la que produeix aquesta reacció defensiva de negació i la resistència al canvi. La solució, segons Enrique Dans, resideix en acceptar la tecnologia com una cosa natural, un fenomen social més, i “fer servir” la xarxa per aprendre a usar-la. Aquesta culturització digital és l’arma per evitar els perills d’Internet.

Un aspecte rellevant del canvi és l’efecte que la tecnologia està provocant en la generació de joves que han nascut amb ella. El contacte dels infants amb les noves tendències es considera un valor de futur, i l’autor valora, per sobre dels hipotètics perills d’Internet, l’actitud de confiança i el contacte permanent amb la tecnologia. Als pares, no els pertoca el paper de filtrar l’accés a la xarxa, sinó el de crear aquest clima de confiança i aportar respostes amb naturalitat als diferents continguts, més o menys recomanables, que el nen va trobant. En aquest sentit, E. Dans diferencia els conceptes de natius digitals i immigrants digitals, argumentant la diferència d’estructuració cognitiva producte de les diferents interaccions amb l’entorn. Tot i així, a nivell educatiu les metodologies no han canviat gaire, i els nous recursos com la PDI o els llibres digitals segueixen fent-se servir de manera unidireccional, cosa que no ajuda a la capacitació dels nens per a la gestió eficaç del gran volum d’informació que hi ha a la xarxa. Aquesta nova generació, té unes pautes socials de grup molt influenciades per l’ús de les xarxes socials que, en contra del que diuen els detractors , ajuden a la socialització dels infants, lluny dels convencionalismes socials habituals dels adults. En aquest sentit, és important que els pares comprenguin la privacitat de l’espai de la xarxa que ocupen els seus fills.

La crisi d’identitat individual que la industrialització ha inserit en la societat, està patint una recuperació espectacular amb la presència de les xarxes socials. La personalització que la xarxa aporta a tots els seus usuaris, fa que la veu de tots i cadascun d’ells pregui força, i que no tinguin el sentiment de ser lacais del seu entorn de treball: s’està canviant el sentiment del “ser” pel sentiment “d’estar”, de manera que la xarxa juga un paper de projecció de la persona i de reflex de la seva activitat arran de mitjans com pàgines web, fòrums, blogs, xarxes socials, etc, que faciliten la presència de les persones en molts àmbits diferents. La persona ja no és el que la seva empresa diu d’ell, és el que la xarxa i la persona mateix diuen de si mateixa.

Una part del llibre especialment interessant, és el trajecte històric de les grans empreses que han marcat el creixement de la tecnologia en les darreres dècades. Microsoft, segons Dans, és una combinació de sort, sentit de la oportunitat i visió estratègica. Bill Gates i Paul Allen, van crear la companyia al 1975, i sota el lema “una llar, un ordinador”, van revolucionar el món de la informàtica.

6


Jordi Bermúdez Martos Les seves estratègies comercials no eren gaire respectuoses ni amb els clients ni amb la competència, ja que llençava al mercat els productes molt ràpidament amb poca fiabilitat, i arreglava els problemes després. Això si, a un preu molt més baix que els seus competidors. A més manipulava el mercat pactant amb empreses de Hardware i tolerant la còpia il·legal, amb el propòsit d’augmentar el nombre d’usuaris i de socis corporatius, controlant així la certificació d’estàndars a favor de la companyia. Una altra estratègia deslleial era integrar aplicacions gratuïtes al sistema operatiu, anul.lant les ventes d’altres aplicacions semblants . Aquestes estratègies comercials van portar a Microsoft a tenir un monopoli del 90 % del mercat, el qual patia una absència important de diversitat en aquest sector. Però el fracàs de Windows Vista, acompanyat de l’aparició del Software lliure, va ser el principi del davallament de Microsoft . La lluita contra el Software lliure és una batalla perduda, que ni tan sols l’aparició de Winsows 7 ha pogut guanyar. A més, l’adaptació als nous temps en els que d’un PC s’ha passat a múltiples dispositius de poca potència amb les aplicacions al núvol, l’han guanyat, de moment, Google i Apple, amb comunitats d’usuaris més entusiastes i compromesos. Enrique Dans reconeix el mèrit de Microsoft d’haver popularitzat l’informàtica, però també el responsabilitza d’un alentiment del progrés tecnològic i el culpabilitza de la inseguretat a la xarxa. En conclusió, Microsoft domina el mercat però ja no marca tendències: no ha sabut adaptar-se als canvis. Pel que fa a Google, va néixer amb una nova definició del concepte de rellevància en el seu algoritme de recerca, sense un clar model de negoci. Al llarg de la seva història ha fet moltes adquisicions, donant llum a aplicacions com Google Maps, Google Eart, Youtube, etc. , sempre amb la filosofia d’oferir els continguts de manera gratuïta. El seu especial concepte de la publicitat adaptada, i el seu model de negoci basat en l’economia de l’atenció, han fet de Google la empresa que marca les tendències actuals en Internet. Un dels secrets de Google, és el canvi de paradigma en la manera de calcular la rellevància dels llocs en el seu motor de recerca: va innovar que analitzar les relacions en forma d’enllaços entre pàgines web, era la millor manera de calcular la rellevància. El cercador construeix un índex de les pàgines segons aquest criteri, i aquest és l’ordre d’aparició en el motor de recerca. El seu model de negoci, està recolzat per la subhasta de paraules clau entre els anunciants, per la condició de pagament per part de l’anunciant només quan l’usuari fa “clic” a la publicitat, i pel la puntuació per qualitat dels anuncis (ja que considera els anuncis com un servei per l’usuari). A més, ha introduït el concepte de democratització de la publicitat, de manera que qualsevol empresa pot fer publicitat, o bé allotjar publicitat a la seva web. Un moment clau en l’expansió de l’imperi de Google, va ser la sortida a bossa a l’agost de 2004, ja

7


Jordi Bermúdez Martos que amb els ingressos obtinguts es van ampliar notablement la quantitat d’aplicacions lligades a la marca. Últimament, Google està desenvolupant un model de serveis al núvol, en coherència amb les noves tendències de mobilitat dels usuaris a diferents punts de la xarxa. Aquesta filosofia recolza les eines que milloren el treball col·laboratiu (com Google Docs i Google Wave). Un dels temes més freqüentment retrets a Google és l’acusació de ser un monstre de la privacitat, ja que acumula molta informació dels seus usuaris. Però la resposta ha estat molta cura en la custòdia, i màxima transparència en el control de la informació: l’usuari pot variar-la o eliminar-la en el moment que vulgui.

La incorporació de l’ordinador, ha aportat un gran augment en la productivitat i una finestra de comunicació amb el món. Però com a maquinari va perdent protagonisme a mesura que milloren les aplicacions al núvol, fins al punt que la potència d’un ordinador ha deixat de ser rellevant. En aquest marc, han aparegut els Netbook o ultraportàtils, ordinadors petits, de poca potència i amb un sistema operatiu minimalista, però específicament dissenyats per treballar a la xarxa. El correu electrònic de Google, Gmail, ha contribuït a generalitzar el treball a la xarxa, oferint als usuaris un compte de correu amb molta capacitat de memòria, tant per emmagatzemar missatges i arxius annexats com per adjuntar arxius i enviar-los. A més, treballant al núvol, l’usuari gaudeix d’alguns avantatges afegits, com per exemple la seguretat de les dades, o l’accés a les mateixes des de qualsevol lloc.

Un aspecte crucial en l’evolució de les noves eines i dels nous escenaris comunicatius, és l’evolució de la sintaxis del codi de l’HTML al XML. El canvi més important és la separació dels continguts i els formats (que s’agrupen en els encapçalaments dels fulls de codi). D’aquesta manera el contingut pot ser tractat independentment de manera molt senzilla, i això ha donat lloc a una gran facilitat en l’edició i una millora en l’agilitat de manipulació d’aquests continguts, possibilitant un nivell de seguiment i de difusió gegantí gràcies als fedds RSS (seqüència de continguts absents del format original). En pocs anys, la xarxa ha passat de ser cosa de pocs, a ser el lloc d’intercanvi de tots, l’àgora virtual on comentar notícies, escriure reflexions, intercanviar fotografies o mantenir un diari, de manera molt senzilla i gratuïta. Amb aquest panorama, la Blogosfera va trencar els esquemes de la comunicació tradicional, amb publicacions per part dels usuaris molt aprofundides i acurades de tot tipus de temàtiques, envoltades d’un clima de humilitat i generositat. A més, aquestes informacions eren enriquides amb comentaris d’altres entesos en la matèria i amb links que ampliaven la informació (a diferència de les edicions online tradicionals). Crear un blog resulta molt senzill, a l’abast de tothom, i permet un

8


Jordi Bermúdez Martos control d’accés molt acurat de les visites . Tot i així, el que no és fàcil és mantenir la creativitat i inspiració per actualitzar el blog periòdicament. En aquest sentit, és la mètrica associada a cada blog (reacció dels usuaris a les nostres publicacions), que depèn directament de la qualitat del contingut, de la sinceritat, obertura i transparència, la que definirà la reputació de l’usuari a la xarxa. En el món empresarial, el blog corporatiu captava majoritàriament crítiques i comentaris de disconformitat amb els productes, esdevenint un fenomen comunicatiu que podia amplificar la queixa d’un client descontent d’una manera quasi infecciosa. El valor crucial dels blogs en el món empresarial és l’apropament al client i la humanització de la imatge de l’empresa. Aquest impuls de socialització de la xarxa impulsat pels blogs, va ser amplificat per l’aparició de tot tipus de xarxes socials al voltant de noves eines de comunicació. Twiter, per exemple, que va ser dissenyat per actualitzar a la xarxa el que els usuaris fan en cada moment amb missatges curts, va fer adquirir una sensació de proximitat i connexió absoluta entre els internautes, iniciant una nova generació d’eines anomenada microblogging. També van ajudar els nous telèfons mòbils, amb capacitat de connectar-se a la xarxa, i que esdevenen veritables microordinadors de butxaca, provocant un gran augment en la mobilitat dels usuaris.

Aquesta hiperconnexió de la societat ha arribat a influir de manera important en la majoria d’àmbits socials, de manera que desenvolupa una presència en Internet

ben capritxosa: voluntària o

involuntària, desitjada o no, gestionada pels interessats o per terceres persones, etc. El potencial mediàtic ha sobrepassat els límits de la fama i de la política convencional, i ha fet de la privacitat una autèntica anomalia històrica. Un altre fenomen que impregna la societat hiperconnectada és la viralitat o transmissió ràpida de missatges a la xarxa. Els seus inicis són els “memes”, idees senzilles explicades de manera molt fàcil i que es transmeten ràpidament entre els usuaris. Són missatges sorprenents, divertits i artesanals, que el receptor vol creure i decideix retransmetre als seus contactes. Aquesta idea va ser aprofitada ràpidament per les empreses publicitàries, que van apaivagar el seu impuls amb un ús excessiu.

En definitiva, la velocitat de canvi no disminuirà. Cada dia hi ha un número més gran de persones que omplen Internet amb les seves vides, trobant-se més vinculats i propers als seus amics i al seu entorn, gaudint d’una quantitat més gran d’informació que assimilen de maneres més favorables, i fins i tot consumeixen productes millors i més econòmics. A nivell empresarial, l’era digital aporta l’augment d’avantatges competitives i la facilitació de l’activitat professional.

Tot plegat són

propostes de valor que faran inútils els intents de desnaturalització dels tres fronts descrits al llarg del llibre: empreses intermediàries de bens culturals, poder polític i empreses de telecomunicacions.

9


Jordi Bermúdez Martos Tot i així, la segona dècada del nou segle tindrà un inici marcat per la forta lluita entre l’adaptació dels drets dels ciutadans al nou entorn digital, i els intents de control per part dels sectors detractors.

El missatge global de Enrique Dans en el seu llibre, és que tant els usuaris particulars com el món empresarial s’han d’adaptar als canvis per poder progressar. Les noves eines, els nous usos i costums, només es comprenen quan s’utilitzen, quan es porten al pensament. Frases imprescindibles del llibre Disfrute de la mayor herramienta de difusión cultural que la humanidad ha tenido nunca entre manos: la red . (cap. 1) El trabajo de la inteligencia distribuida es completamente insuperable. (cap. 2) El acceso de los niños a internet no es cuestionable, es necesario. (cap. 8) La red es como el mar: si echa basura, recibirá basura. (cap. 16). Las nuevas herramientas, los nuevos usos y costumbres solo se comprenden cuando se utilizan, cuando se manosea, cuando se tienen en la cabeza. (cap. 18)

Valoració crítica Enrique Dans mostra un esquema molt interessant al principi del llibre, que m’ha fet reflexionar molt sobre la cultura ètica que les grans empreses volen imposar al tràfic d’informació que es dóna a la xarxa. Pensant en el referent que un mestre esdevé pels seus alumnes, és important tenir clar quina és la nostra postura davant el tema de la descàrrega de música, pel·lícules i software, etc., perquè de ben segur els alumnes de primària viuen aquesta situació controvertida de manera intensa. En aquest sentit, recullo la estructuració d’idees que Enrique Dans fa entorn al tema de la següent manera: 10


Jordi Bermúdez Martos

Progrés tecnològic Vehicle comunicatiu per l’art Copyright Modes, Fans, Publicitat, etc.

Napster

Models de negoci

Espais d’autoproducció pels artistes

Promoció de l’art amb motius comercials Augment de les vendes

Revolució social de l’accés a les descàrregues gratuïtes

Fi de la selecció comercial de l’art Fi del valor dels suports físics. Proliferació de la circulació de música digital a la xarxa

Pressió de les discogràfiques al poder legislatiu

DRM Hackers

Revisió de la cadena de valor de la indústria

La manera com exposa l’autor

Pèrdua de sentit del copyright

Màxima acceptació social

Música gratuïta a la xarxa

Streaming

(descàrrega legal si no hi ha lucre)

Nou rol de les societats d’autors

P2P P

Gran potencial dels sistemes de recomanació i descobriment

l’afany de dominació d’alguns sectors empresarials front a la

disrupció que la tecnologia provoca en els seus sectors, posa sobre la taula un tema d’interessos poc ètics contra la democratització de la xarxa. Aquesta perspectiva és important que la copsin els nostres alumnes, i és la nostra feina com a mestres desenvolupar aquest esperit crític.

Pel que fa al grup de mestres, és provable que ens trobem a l’escola alguns mestres que no han 11


Jordi Bermúdez Martos agafat el tren de la tecnologia i estan dins la Bretxa digital definida per Enrique Dans. La nova generació de mestres ha d’ajudar a minvar els efectes d’ansietat i indiferència dels companys de claustre amb un suport enfocat a la culturització digital, en una feina de lideratge que recolzi la col.laboració de l’equip docent. També serà important evitar el mal ús propi de la idealització de les noves tecnologies: hem de vetllar per un canvi de metodologies que recolzi un ús pedagògic de les TIC a l’escola.

Un aspecte que trobo molt interessant és el punt de vista de l’autor entorn als perills d’Internet i al paper dels pares a l’hora de posar filtres de navegació als seus fills. Personalment, no m’havia plantejat que els programes de protecció de menors i els filtres de control de pares com un perill per a la cultura digital dels menors. Realment, el plantejament que fa Enrique Dans d’un clima de confiança que permeti que els nens experimentin lliurement és, si més no, agosarat. Ell argumenta que hi ha més perill caminant pel carrer que navegant a la xarxa, però jo crec que, tal com diu ell en molts altres aspectes, no podem aplicar els mateixos esquemes al món analògic que al món digital. L’anonimat i la falta d’estímuls relacionals que ofereix la xarxa (tal i com l’autor explica molt bé a nivell neurològic, argumentació que de ben segur excedeix els coneixements d’un alt percentatge de lectors), és un terreny fèrtil per la psicopatia de molts individus. Per aquest mateix motiu, jo crec que, tant els pares com els mestres, han de permetre als infants l’ús lliure de la xarxa però amb cura: l’observació, el guiatge i el control de la navegació dels infants crec que és necessari. Si volem educar els alumnes en una competència digital a nivell ètic i conductual, i que aquests esdevinguin competents a l’hora de discriminar opcions i continguts de la xarxa, hem de ser-hi al costat per tal d’oferir suport, orientació i un bon referent en la nostra manera de discriminar continguts a Internet.

Finalment, Enrique Dans fa un comentari que jo m’he plantejat diverses vegades pel fet d’haver viscut els canvis a nivell personal. Parla de la importància del canvi del codi HTML al XML, com a moment important per a la popularització d’Internet i de la informàtica en general. Personalment jo crec que ha hagut dos moments com aquest. El primer, quan Apple va decidir crear una interfície visual que apropés a tots els usuaris al maneig dels ordinadors, sistema popularitzat anys més tard per Microsoft amb les diferents versions de Windows. Aquest primer canvi va mostrar a tots els usuaris que l’ordinador podia ser una eina útil i fàcil de fer servir, i que la xarxa podia aportar informació interessant (encara de manera unidireccional). El segon canvi, tal i com diu l’autor, és la separació de formats i codis que introdueix el nou llenguatge XML. En aquest moment és quan entra en acció la interactivitat, la democratització de la xarxa , les possibilitats col·laboratives, i la socialització dels infants a un nivell diferent que, com a mestres, ens hem d’esforçar en 12


Jordi Bermúdez Martos comprendre. El canvi de paradigma està servit i, com educadors, no ens podem quedar enrere.

Quan Enrique Dans parla de reputació a la xarxa, fa referència a la mètrica, que és la resposta que la presència digital d’una persona provoca en les altres. Aquest concepte és molt interessant a l’hora de avaluar la competència digital dels alumnes, ja que la resposta que les seves accions a la xarxa provoquin (sobretot en el seny del grup classe), estarà directament relacionada amb la qualitat, varietat i originalitat de les intervencions (publicacions a blogs, comentaris, etc).

En definitiva, pel bon funcionament d’una escola d’avui dia, és crucial pels mestres adaptar-se, fer servir les eines per aprendre a usar-les i intentar comprendre la cosmovisió dels alumnes del món digital que s’està creant dins la xarxa. La tecnologia a l’escola no és una opció, és una tendència inevitable que hem d’aprofitar per educar millor, amb noves pedagogies que recolzin una educació dels alumnes que els prepari per ser competents davant la contingència.

13

Ressenya del llibre "Todo va a cambiar". E.Dans  

Ressenya del llibre d'Erique Dans

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you