Page 1

ANUARI 2011 Il路lustracions de Jordi Ballonga publicades o exposades durant l'any 2011

& ---> Blog & book: Ballonga


LA FARGA PALAU DE RIPOLL Il·lustracions publicades al quadern de didàctica i difusió número 20 del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. mNACTEC. Farga Palau de Ripoll Textos i il·lustracions Jordi Ballonga. Glossari, activitats i coordinació: Magda Fernàndez. Maquetació: Víctor Navarro Amb la col·laboració de: Jordi Mascarella i Rovira Pere Molera i Solà ISBN: 9788439384823 Llibreria de la Generalitat: LLIBRERIA EN LÍNIA

Reconstrucció de la farga Palau als voltants de la segona meitat del segle XVIII, quan es reduïa el mineral de ferro a acer

Elements característics de la Farga Catalana: les trompes, per proporcionar aire a pressió al forn. La roda hidràulica per transmetre moviment al martinet.


Reconstrucció de la farga Palau al començament del segle XX, quan es fonia el coure procedent de peces malmeses per fer-ne de noves.

Per l'elaboració dels textos i les il·lustracions he consultat la següent bibliografia: Jordi Mascarella i Rovira: La farga. Quaderns de la revista de Girona núm. 43. Eudald Graells: La indústria dels claus a Ripoll. Contribució a l'estudi de la farga catalana. Fundació Salvador Vives. Barcelona 1972. Eudald Graells: Les armes de foc a Ripoll. Maideu, 1974. Eudald Graells: Els orígens industrials de Catalunya. Ripoll, 1990. Jeroni Marín i Surroca: El ferro i la mineria al Ripollès i al Canigó. Consell Comarcal del Ripollès. 2007 Pere Molera, Consol Barrueco i Jaoul: Llibre de la farga. Rafael Dalmau, Editor. 1983. Júlia Simon i Arias: La Farga catalana: Estudi metal·lúrgic del procés. Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Tecnologia (Barcelona) .1992. Júlia Simon i Arias: Un apropament a la siderúrgia catalana de fa 150 anys. Quaderns d'història de l'enginyeria. Jordi Guàrdia i Felip. Memòria de la intervenció arqueològica a la Farga Palau. Centre d'informació i Documentació del Patrimoni Cultural. 2004. Traduccions sense autoria dels treballs de camp de les fargues del Pirineu fetes per T. Richard i J. François a començaments del segle XIX Consulta de les il·lustracions de l'Encyclopédie ous Dictionnaire raisonné des sciences, des Arts et des Métiers. Pàgina web d'Andorra. Farga Rossell: Farga Rossell. Andorra També he consultat plànols des dels anys 1.800 al 1990 i fotografies antigues de Ripoll a l'Arxiu Comarcal del Ripollès. Gràcies a Soler&Palau he pogut visitar l'edifici que és al costat de la farga per comprovar l'existència de dues rodes horitzontals d'un antic molí fariner. He visitat, guiat pel senyor Florenci Clivillé, la localitat de Pardines per contactar amb el ferrer J. Hubach el qual ens va mostrar el sistema de fer claus mitjançant una clavera.


MUSEU DEL GAS Il·lustracions encarregades per la companyia Gas Natural Fenosa i exposades a la coberta-mirador de l'edifici seu de la Fundació Gas Natural Fenosa i Museu del Gas, a Sabadell. Adaptació museística de les il·lustracions per l'exposició: Dani Freixes & Varis Arquitectes. Enllaç: MUSEU DEL GAS

El Museu del Gas, un edifici sostenible. He destacat els elements constructius que participen en l'estalvi del consum energètic convencional: plaques solars fotovoltaiques, aljub per emmagatzemar l'aigua de pluja, coberta vegetal i coberta de fusta de bambú per l'aïllament acústic i absorció de les radiacions solars.


Il·lustració panoràmica des de la coberta-mirador del Museu del Gas. S'ha destacat els edificis i les muntanyes més emblemàtiques: d'est a oest: Serralada de Collserola amb el Tibidabo; massís de Montserrat i serrat de Collcardús; Massís de Sant Llorenç del Munt amb el Cavall Bernat i la Mola.


LA LOCOMOTORA DE SANT FELIU DE GUIXOLS Il·lustracions encarregades per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Adaptació museística de les il·lustracions per l'exposició: DIGIT. Enllaç: DIGIT


L'antiga locomotora del Carrilet de Sant Feliu de Guíxols seccionada per poder observar el sistema de vaporització, pressió i generació de moviment: encesa del fogar, circuit de l'aigua i del vapor, augment de la pressió del vapor i sortida pel cilindre, i transmissió de forces: èmbol, biela, manovella i roda. Enllaços VIES VERDES PREMSA


LA RESCLOSA DE VILANOVA DE LA MUGA La il·lustració està exposada en un plafó al Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries. Adaptació museològica de les il·lustracions: DIGIT.

Enllaços: ECOMUSEU-FARINERA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES

La resclosa del riu La Muga desvia part de les seves aigües cap el rec del Molí fins a la Farinera de Castelló d'Empúries. La il·lustració reconstrueix el sistema de comportes a començaments del segle XX i que va estar en us fins l'any 2009 què va ser substituïda per una comporta metàl·lica amb un accionament modern similar al cric. La seva funció era evacuar els sediments de fangs i terres acumulades a la resclosa. L'Ecomuseu-Farinera de Castelló d'Empúries va recuperar la comporta i el cric (aparell que permetia aixecar la comporta) originals i els té exposats al mateix Museu. La il·lustració pretén donar a conèixer el sistema de funcionament d'aquest enginy en l'emplaçament original.

Fotografia de la dècada dels anys 30 del segle XX de la resclosa de Vilanova de la Muga i el sistema de comportes.

El rescloser elevant la comporta de la resclosa amb el cric per tal de desensorrar els sediments acumulats.


La Farga del Roquer es va construir entre el 1846 i el 1848 com a farga d’aram, amb posterioritat va tenir diferents funcions vinculades totes elles a l'aprofitament de l'energia hidràulica: adoberia de pell, torneria i, finalment, una serradora que elaborava peces de fusta per l'estructura de la carrosseria d'autocars i camions.

Farga del Roquer. Arbúcies

Enllaç web: AJUNTAMENT D'ARBÚCIES Il·lustracions encarregades per l'Ajuntament d'Arbúcies Adaptació museística de les il·lustracions per l'exposició: DIGIT. Enllaç web: DIGIT

Turbina tipus Francis datada al 1934 i que aprofitava l'energia hidràulica per convertir-la en mecànica per accionar les serradores mitjançant embarrats, politges i corretges transmissores.


CURSOS DE TECNOLOGIA D'ESO Il·lustracions publicades als llibres de text digitals en els quatre cursos de Tecnologia d'ESO. Editorial: Text-La Galera. Enllaç web: TEXT-LA GALERA

Tecnologia. Procediments per a la construcció d'una balança romana al taller de tecnologia. Peça ja elaborada seguint els passos pertinents

Serrant superficialment el tub metàl·lic amb una serra de ferro per tal de fer-hi petites incisions per marcar-hi les diferents mesures de pes.

Doblegant un clau per donar-li forma de ganxo

Abocant una barreja d'aigua, ciment i sorra a un got de plàstic per tal de fer el contrapès de la balança.


Tecnologia. Procediments per la construcció d'un avió. Serrant amb la serra de marqueteria el cos de l'avió.

Tecnologia. L'avió acabat un cop s'han fet tots els procediments per la seva construcció.

Tecnologia. Procediments per a la construcció d'una cinta classificadora automàtica. Il·lustració esquemàtica del procediment.


LA FASSINA BALANYÀ DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ Il·lustracions publicades al quadern de didàctica i difusió número 22 del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Il·lustracions Jordi Ballonga. Textos: Jordi Ballonga, Magda Fernàndez, Ester Majós, Florenci Romeu. Glossari, activitats i coordinació: Magda Fernàndez. Maquetació: Víctor Navarro. ISBN: 97884 39387206 Enllaç: FASSINA BALANYÀ Llibreria de la Generalitat: LLIBRERIA EN LÍNIA

Visió de la fassina Balanyà i els seus espais de producció de destil·lació de la brisa per obtenir alcohol. Reconstrucció datada a la dècada del any 1940, en plena postguerra.


Per la correcta elaboració de les il·lustracions del procés de destil·lació de la brisa a la Fassina Balanyà he comptat amb les experiències vivencials i laborals relatades pels treballadors de la fassina: Joan Cera, Josep Rosell i Jordi Montserrat. He tingut el suport incondicional i inesgotable de Florenci Romeu, que davant de qualsevol dubte ha remogut cel i terra per desfer l'entrellat, per aquest motiu hem visitat la fàbrica d'holandes del senyor Joan Carbó Curtó localitzada al Vendrell, per esbrinar el recorregut dels circuits de refrigeració en el procés de condensació de l'alcohol. Pel desenvolupament dels processos físics de la destil·lació, he comptat amb la col·laboració de la Doctora en Ciències Químiques, especialitat Química-Física, Mònica Montilla i que actualment és professora d'ESO i batxillerat d'aquesta especialitat. Documents consultats: Nero Calzezzi. El destilador de licores. 1877. Vasset. Guide de fabricant alcools, 1912. Regulateur de pression, systéme Wauquier. Chauffe vin de la Maison Fontaine. Réfrigerants tubulaires.

Destil·lació del vi en aiguardent a una casa de pagès mitjançant un alambí, aquest està datat al segle XVIII i probablement manufacturat pels calderers de l'Espluga de Francolí.


EL MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA Il·lustracions publicades al quadern de didàctica i difusió número 23 del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Il·lustracions: Jordi Ballonga Textos: Josep Alabern, Pilar Alonso, Alba Subirana i Francesc Comas. Coordina: Magda Fernàndez. Grafisme i maquetació: Víctor Navarro. ISBN: 9788439387947 Enllaç: MUSEU DE LA TÈCNICA DE MANRESA Llibreria de la Generalitat: Llibreria en línia Diputació: Llibreria en línia

Dipòsit d'aigua construït entre els anys 1861 i 1865 sota la direcció de l'enginyer i mestre d'obres Marià Potó, per recollir i emmagatzemar l’aigua de la Sèquia per distribuir-la a la ciutat de Manresa pel seu consum. Actualment l'espai és ocupat pel Museu de la Tècnica de Manresa.


Documentació utilitzada per la elaboració de les il·lustracions: Plànols de Marià Potó aixecats a l'any 1867. Plano geométrico de la muy noble y muy leal ciudad de Manresa. Levantado por el arquitecto Don Antonio Rovira i Trias. 1861. Il·lustració de Manresa 1375. Reconstrucció històrica de Raquel Valdenebro. Il·lustració: Dani Hernández Massegú. Producció Regió7. Ajuntament de Manresa. Jordi Piñero. Albert Torres. La sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d'origen medieval: Plànol del regadiu de la Sèquia al segle XIV. Ajuntament de Manresa, Junta de la Sèquia de Manresa. Arxiu: 14_345-02.dgn. Plano de ensanche y reforma de la ciudad de Manresa, 1933 Joan Oliveras i Samitir. Desenvolupament industrial i evolució urbana a Manresa. Beca d'investigació 1979. Caixa d'estalvis de Manresa Plànols dels dipòsits vells procedents del arxiu del Parc de la Sèquia. Il·lustració de Joan Vilanova: La Sèquia de Manresa. He comptat amb la col·laboració de les directores Núria Matamala i Alba Subirana; de la restauradora del Museu, Pilar Alonso.

Obrador vetaire de mitjanç segle XVIII a les golfes d'una casa manresana. Teixint vetes amb un teler de rem, i una cinta de seda amb un teler de perxer .

Il·lustracions 2011. Jordi Ballonga  

Publicacions i exposicions de les il·lustracions de Jordi Ballonga durant el 2011.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you