Issuu on Google+

PUBLICACIÓ DEL GRUP D’ESTUDIS LOCALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Núm. 34-35 - 2009

CONTEXTOS FUNERARIS A LA MEDITERRÀNIA NORD-OCCIDENTAL (SEGLES V-VIII)


GAUSAC PUBLICACIÓ DEL GRUP D’ESTUDIS LOCALS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Any XVIII Núm. 34-35 2009 Edita: Grup d’Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès (GEL) amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Casa de Cultura Jardins del Monestir 08172 Sant Cugat del Vallès Director: Domènec Miquel i Serra Consell de Redacció: Jordi Aguelo, Alba Alayo, Antoni Bardavio, Jordi Casas, Gemma Foj, Helena Garcia, Domènec Miquel, Lluís Muñoz, José F. Mota, Imma Pueyo, Alba Rodríguez i Judit Vico Consell Assessor: Miquel Barceló, Sergi Beser, Jaume Busquets, Victòria Camps, Reis Fontanals, Jordi Maluquer de Motes, Manel de Miró, Josep Fontana, F. Xavier Hernández, Borja de Riquer, Lluís Roura, Verena Stolke, Jaume Suau, Joan Tort i J. Alexandre Vivar Revisió de textos: J. Lluís Saez Realització: Via Gràfica Sabadell, SL D.L. B-23951/93 ISSN 1139-6830 Títol clau: GAUSAC (Sant Cugat del Vallès) Títol abreujat: GAUSAC (St. Cugat del Vallès) Nota: El Consell de Redacció no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles publicats. Revista incorporada a la base de dades ISOC del CSIC. Obra de la portada: Títol: Teixit, 2010. Autor: Carmen Anzano


ÍNDEX

Gausac 34-35

EDITORIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2009 3

5-6

ESTUDIS: CONTEXTOS FUNERARIS A LA MEDITERRÀNIA NORD-OCCIDENTAL (s. V-VIII) Pròleg. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Vestigis dels clàssics en les restes funeràries tardoantigues Anna Maria Puig – Dolors Codina – Bibiana Agustí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11-16

Sepulturas e iglesias en la Hispania tardoantigua. Una relación difícil María Ángeles Utrero Agudo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

17-34

Christian relics in early medieval graves Dieter Quast . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35-44

Sobre les tombes femenines amb presència de fíbules laminars a Hispania (segles v-vi): precisions tipològiques i cronològiques a un article recent Joan Pinar Gil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

45-57

Archéologie du pouvoir dans les nécropoles du haut Moyen Âge du Piémont centro-méridional entre occupation ostrogothe et conquête lombarde Paolo de Vingo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

59-89

Aristocraties et pouvoirs locaux dans les nécropoles lombardes durant le Regnum Langobardorum centre-ouest Paolo de Vingo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

91-113

Eines de sempre per a un coneixement arqueoantropològic eficient Bibiana Agustí – Dolors Codina – Núria Villena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

115-120

Espacios funerarios en la Bética durante la Antigüedad tardía: mundo urbano vs. mundo rural Julio Miguel Román Punzón . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

121-130

Las necrópolis de época visigoda en la provincia de Guadalajara. Una revisión crítica Enrique Daza Pardo – Raúl Catalán Ramos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

131-143

El mundo funerario en el limes visigodo-bizantino: el territorio valenciano Llorenç Alapont . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

145-158

El món funerari de les ciuitates d’Emporiae i Gerunda a l’Antiguitat tardana. Balanç global Josep Maria Nolla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

159-174

Sepolture tardoantiche e altomedievali in Emilia Romagna: osservazioni preliminari sull’aggiornamento delle ricerche Cinzia Cavallari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

175-190


La necrópolis oriental de Carthago Spartaria Dinámica de un espacio funerario entre el Bajo Imperio y la Antigüedad tardía Maria José Madrid Balanza – Jaime Vizcaíno Sánchez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

191-209

Las necrópolis altomedievales de Loranca (Fuenlabrada, Madrid) Pilar Oñate Baztán . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

211-222

La necrópolis de Boadilla: aspectos funerarios y contexto cronocultural de un asentamiento de época visigoda Raúl Catalán Ramos – Juan Manuel Rojas Rodríguez-Malo. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

223-236

Una àrea funerària a Barcino (segles IV-VI dc): l’exemple de Santa Caterina Jordi Aguelo Mas – Josefa Huertas Arroyo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

237-245

Les necròpolis tardoantigues a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental): Aproximació a un marc tipològic i cronològic Pere Lluís Artigues i Conesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

247-262

La necròpolis de Cal Guardià (Argentona, Maresme) Emiliano Hinojo García – Daniel Vázquez Álvarez . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

263-272

Aux portes de Toulouse, le cimetière mérovingien et carolingien du Mouraut (Vernet, Haute-Garonne) Didier Paya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

273-291

The suburban necropolises of northern Toulouse: A comparative study of the burial rites of Saint-Sernin and Saint-Pierre-des-Cuisines Christian Clement. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

293-308

Le necropoli apule di Belmonte e Rutigliano Isabella Baldini Lippolis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

309-326

Le sepolture del quartiere portuale di Classe: riti funerari e distinzione sociale Debora Ferreri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

327-334


PINAR - JUÁREZ (ed.) CONTEXTOS FUNERARIS (s.V-VIII)

Gausac 34-35 2009

237-245

UNA ÀREA FUNERÀRIA A BARCINO (SEGLES IV-VI dC): L’EXEMPLE DE SANTA CATERINA JORDI AGUELO MAS – JOSEFA HUERTAS ARROYO RESUM La necròpolis de Santa Caterina, situada a prop de la catedral de Barcelona i datada als segles iv-vi, constitueix un jaciment molt important per a la història de la ciutat. Està formada per diversos tipus d’enterraments, que van des de les tipologies més simples fins a construccions monumentals ornades amb pintures. Tanmateix, la informació més rellevant és, possiblement, la presència d’un probable edifici cultual relacionat amb la necròpolis. Aquesta podria representar el motiu de la construcció posterior d’una església, al segle xi.

RESUMEN La necrópolis de Santa Caterina, situada cerca de la catedral de Barcelona y datada en los siglos iv-vi, constituye un yacimiento muy importante para la historia de la ciudad. Está formada por distintos tipos de sepulturas, que van desde las tipologías más simples hasta construcciones monumentales ornadas con pinturas. Sin embargo, tal vez la información más relevante sea la presencia de un probable edificio cultual relacionado con la necrópolis. Esta podría representar el motivo de la posterior construcción de una iglesia, en el siglo xi.

SUMMARY The Santa Caterina (Saint Catherine) necropolis, located near the cathedral in Barcelona and dating back to 4th-6th centuries, is a very important site for the city’s history. It is formed by several types of burials, ranging from the simplest ones to monumental buildings with paintings. Nevertheless the most important information is possibly the presence of a probable cult building connected to the necropolis. It could be the reason for the further construction of a church in the 11th century. Codis, Códigos, Codes UNESCO: 550301, 550401, 550501


238

Gausac 34-35 2009

Jordi Aguelo Mas – Josefa Huertas Arroyo

Introducció En el decurs del projecte de remodelació del Mercat de Santa Caterina de Barcelona, situat a l’illa delimitada per l’avinguda de Francesc Cambó i els carrers de Freixures, Colomines i Giralt el Pellisser, es va portar a terme una intervenció arqueològica que va permetre recuperar dades sobre la història de la ciutat des d’època prehistòrica fins a l’actualitat. Aquesta intervenció es va realitzar en el marc del projecte del Servei d’Arqueologia del Museu d’ Història de Barcelona, amb l’autorització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el finançament de l’Institut de Mercats de Barcelona i Foment de Ciutat Vella, SA i portada a terme per les empreses Sapic i Codex SCCL, sota la direcció tècnica de Josefa Huertas i Jordi Aguelo. Com tota intervenció preventiva estava supeditada a l’obra concreta, fet que en marcarà els límits físics, que no coincideixen amb les estructures dels diferents moments, a causa de la reparcel·lació de què han estat objecte aquests terrenys al llarg del temps. De manera molt resumida direm que el solar, on a mitjan segle xix es construí el mercat, està ocupat entre els segles xiii i xix per la part monumental del convent de l’orde dels pares predicadors, també coneguts com a dominics (el qual es troba sota l’advocació de Santa Caterina). Anteriorment s’ha documentat l’existència d’un petit conjunt conventual situat entre els segles xi-xii, així com un primer intent d’urbanitzar aquests terrenys a finals del segle xii i inicis del xiii. Durant els segles altmedievals, el solar es degué utilitzar per a tasques agràries, atesa la localització de diferents pous i sitges amortitzats amb materials dels segles ix-xi dC. En el període romà es poden situar dos moments amb funcionalitats radicalment diferents, ja que en època altimperial s’ocupa la zona amb part d’un centre de producció ceràmica, mentre que en un moment pertanyent ja a la tardoantiguitat es documenta una gran necròpolis, que centrarà el present treball. Cal assenyalar també que en aquest solar s’ha documentat una fase corresponent al bronze antic, amb la localització de dues sitges i un enterrament doble que tanca les troballes de la intervenció (fig. 1). Igualment, dos fets que van condicionar la interpretació de les restes són la gran activitat constructiva desenvolupada al llarg del temps al solar objecte d’aquesta intervenció, que comportà que les noves estructures anessin afectant les construccions de les fases anteriors; i la conservació parcial, de les restes esmentades, a una zona de reserva arqueològica que es pot visitar al nou edifici del mercat. Aquest espai conserva la capçalera, els dos primers trams de l’església gòtica i els diferents elements anteriors

Fig. 1. Evolució del solar fins a inicis del segle XIV.

situats dins del mateix àmbit. Aquest fet ha marcat la conservació de diversos elements funeraris sense excavar de la zona interior de la necròpolis; per aquesta raó les dades es podrien veure modificades si en algun moment se’n reprèn l’excavació.

Antecedents altimperials Les grans dimensions del solar intervingut van permetre observar un fet que difícilment es pot documentar en intervencions urbanes i que serà una de les aportacions més interessants de la intervenció que ens ocupa: el manteniment o canvi en les línies de propietat o dels terrenys al llarg de, pràcticament, 2.000 anys (Aguelo, Huertas i Puig, 2005). Així, es pot comprovar que les restes del moment altimperial ocupen una zona molt clara dins del solar i que es podrien situar aproximadament en la meitat oriental d’aquest, amb una partició clara de l’espai ocupat.


Una àrea funerària a Barcino (segles IV-VI dc): l’exemple de Santa Caterina

Gausac 34-35 2009 239

Fig. 2. Planta general de la necròpolis.

Com ja s’avançava en la introducció, en aquest moment, situat al voltant del canvi d’era, el solar està ocupat per una zona de producció ceràmica. Les restes no són de gran entitat, els murs localitzats estan construïts, entre altres elements, amb fragments de pivots d’àmfora, tegulae i pondi i delimiten àrees on es localitzen estrats amb forta presència d’escòries, cendres i ceràmica de rebuig. On no es localitzen murs s’ha documentat un gran retall d’extracció d’argila, reblert amb argila, nòduls de calç i força material (Aguelo, Carreras i Huertas, 2006), bàsicament àmfora, i un pou quadrangular d’extracció d’aigua. La meitat occidental del solar no presenta cap mena d’ocupació de l’època. En un moment posterior a l’abandonament del centre productiu es produeix un gran rebliment, que en alguns llocs arriba als dos metres, que recreix el nivell suavitzant el relleu i canviant la fisonomia de la zona.

Descripció general de la necròpolis Segles més tard es torna a ocupar el solar; curiosament, i malgrat el canvi de nivell, el límit occidental de la nova ocupació és el mateix del moment anterior, encara que es concentri a la meitat meridional. La resta està desocupat d’estructures, a excepció d’una tomba aïllada, que no pertany al grup de la necròpolis, a tocar el carrer Freixures.

La necròpolis (fig. 2), datada entre el segle iv dC i la primera meitat del vi dC, se situaria molt a prop de les muralles de la ciutat, propera al ramal de la Via Augusta que partia de la porta del Cardo Maximo (actual plaça de l’Àngel) i recorria la costa. Presenta una extensió aproximada de 1.350 metres quadrats conservats a l’excavació i està formada per diversos tipus d’enterraments: d’inhumació en fossa simple, àmfora, taüt, tegula a doble vessant, capsa de tegula de secció quadrada, i construccions funeràries on s’encabeixen diferents enterraments, ubicats principalment a l’interior de formae. En el decurs del procés d’excavació s’han arribat a documentar al voltant de 130 individus. Cal destacar com a fet més significatiu la utilització de murs que delimiten i divideixen l’espai d’enterrament. Així, podem distingir dues parts ben diferenciades, tant per situació com per tipologia de les tombes. A la part de la necròpolis situada a l’interior dels murs de delimitació (zona interior), hi localitzem les construccions funeràries, acompanyades d’enterraments senzills. A la resta de necròpolis (zona exterior) hi trobem únicament enterraments simples, i només conserva part d’un mur a la zona occidental; però el límit nord també està clarament marcat malgrat l’absència de mur, ja que s’hi dibuixa una línia clara de delimitació, perquè els enterraments més propers a aquest límit nord es troben més junts que la resta i arriben a tocar-se per tal de no creuar una línia


240

Gausac 34-35 2009

Jordi Aguelo Mas – Josefa Huertas Arroyo

Fig. 3. Planta parcial d’un dels mausoleus, en els diferents moments de l’excavació. A la part superior amb el paviment; a la part inferior esquerra un enterrament infantil en capsa de tegula, i a la dreta les tres formae.

immaterial. Creiem que aquest fet pot ser indicatiu de la presència d’un canvi de propietat i/o usos de l’espai que és el reflex d’una parcel·lació més antiga.

Zona exterior

individus, està representat l’enterrament en fossa simple. Cinc individus infantils estan dipositats en àmfores i, finalment, amb un exemple de cadascuna, trobem una fossa simple amb coberta de fragments d’àmfora, una forma exempta i un enterrament secundari.

Està formada per enterraments en fossa simple, tegula a doble vessant i àmfora. Les tombes no arriben mai a superposar-se, deixant un espai entre elles, a excepció de les ja esmentades. Això ens faria pensar en algun sistema de senyalització de la tomba, que no ens ha arribat.

La posició de les inhumacions és sempre decúbit supí amb les mans a la cintura o a la pelvis, a excepció dels enterraments d’infantils (2-3 anys) en àmfora que se situen, generalment, en posició fetal, encara que també es documenta algun exemple en posició de decúbit supí.

Aquesta zona presenta dues orientacions; la més representada és la NE-SO, que provoca un sistema d’enterrament en bateria ocupant-se els espais entre grups per tombes orientades SE-NO.

Malauradament, no es localitza cap element material associat a les tombes, a excepció d’un dau d’os.

Els enterraments són d’inhumació primària, a excepció d’un enterrament secundari molt a prop del límit septentrional de la necròpolis, conformat per una tegula vertical que marca la concentració d’alguns ossos llargs i un crani. La tipologia més utilitzada és la de tegula a doble vessant, amb 46 individus; a continuació, amb 15

Com a elements de datació, a banda dels purament rituals, hem de parlar dels diferents tipus d’àmfores. Concretament s’han documentat els tipus Keay IV, XIX, XXIV A, XXV, LXI, que bàsicament es daten entre finals del segle iii i la primera meitat del v dC, amb un únic exemple que podria arribar fins a la primera meitat del vi dC. Aquestes tipologies (fig. 7), considerant la circulació de les àmfores, se situen en el moment de major utilització de la necròpolis en


Una àrea funerària a Barcino (segles IV-VI dc): l’exemple de Santa Caterina

Gausac 34-35 2009 241

Fig. 4. Vista del mausoleu anterior amb les formae en primer terme.

un context de mitjan segle iv dC - primera meitat del v dC. que es podria allargar fins a la segona meitat del segle v - inicis del vi dC.

Zona interior El conjunt, com ja hem avançat, es troba delimitat per dos murs, concretament als límits septentrional i oriental. No tenim cap evidència dels altres dos tancaments, ja que es troben fora del solar excavat, però probablement seguirien el mateix esquema. Aquesta zona conserva la totalitat dels edificis funeraris documentats i les tombes més complexes, malgrat que també s’hi troben algunes tombes simples (en tegula, àmfora i fossa), en franca minoria respecte a les edificacions. S’han individualitzat 10 edificis (7 identificats amb gran fiabilitat) i 11 formae exemptes, que podrien formar part d’alguna edificació tot i que el seu estat de conservació no permet afirmar-ho. A les figures 3 i 4 es pot veure una de les plantes de les edificacions i una fotografia (fig. 3-4). Com a la zona exterior, la tomba en tegula de doble vessant és la que presenta major proporció amb 7 exemplars; a continuació se situen 5 exemplars de fossa simple, 4 de fossa simple amb taüt, 1 amb fossa revestida i 2 d’àmfora. Un altre fet que també la diferencia de la zona exterior és la superposició de les tombes, ja que es localitzen edificacions que amortitzen tombes anteriors. Les edificacions, molt malmeses per accions posteriors (bàsicament la construcció de la capçalera poligonal i les tombes de l’església del convent), es conserven pràcticament a nivell de fonaments i presenten una planta quadrangular. La majoria d’edificis funeraris no són elements isolats, sinó que hi documentem una voluntat d’adossar-se entre ells, arribant, fins i tot, a compartir murs o a recolzar-se en els murs perimetrals de la necròpolis. Les edifi-

Fig. 5. Vista d’un dels mausoleus amb enterraments no individuals.

cacions generalment tenen una superfície interior entre els tres i el set metres quadrats. Es tracta de construccions modestes, encara que amb una clara voluntat de monumentalització. Així, s’han localitzat restes de decoració policromada a l’exterior d’un dels edificis. El seu mur meridional presenta una decoració pictòrica formada per plafons que imiten un opus sectile amb marbrejats, en colors groc, vermell, blau, negre, etc. Les pintures que imiten marbrejats tenen paral·lels a pràcticament tot l’Imperi i són usuals a partir del segle IV dC. Dins de la ciutat de Barcelona trobem diferents exemples de pintura mural que imita marbrejats, però l’exemple més proper al que ens ocupa correspon al sòcol pintat de l’habitació on es va trobar el Mosaic del Circ, exposat al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona) i recuperat el 1860 als números 9 i 10 del carrer de la Comtessa de Sobradiel (Barral, 1973). Altres exemples de pintura mural d’aquests moments documentats a Barcino es localitzen al conjunt episcopal i a l’excavació de l’Arxiu Administratiu (Beltrán de Heredia, 2001). El nombre d’enterraments situats a l’interior de les edificacions varia entre els dos i els quatre, i els contenidors es van construint a mesura que s’utilitzen. A banda dels contenidors d’obra es localitzen, a dos dels edificis, solucions mixtes, concretament una tegula a doble vessat en un, i una capsa de tegula en l’altre. Un fet que cal remarcar és que la majoria de les formae estan ocupades amb enterraments individuals, però també s’han localitzat alguns exemples amb diversos enterraments (fig. 5); fins i tot s’ha documentat una forma amb pisos d’ocupació, és a dir, es localitza un enterrament on el terra d’aquest és la tapa de l’inferior. Els contenidors de maçoneria presenten un acabat d’opus signinum al seu interior. El paviment


242

Gausac 34-35 2009

Jordi Aguelo Mas – Josefa Huertas Arroyo

metre) i fet amb la mateixa tècnica constructiva de l’encofrat perdut. A l’interior d’aquesta edificació s’han pogut documentar restes de diferents unitats funeràries, entre les quals cal incloure formae, tombes de tegula amb coberta a doble vessant i algun enterrament en àmfora i en fossa simple. Sobre la distribució dels diferents tipus d’unitats funeràries documentades, cal indicar que les formae es localitzen a tocar els murs perimetrals de l’aula, mentre que les tombes de tegula amb coberta a doble vessant i l’enterrament en àmfora documentats es troben a la part central, apartats de qualsevol contacte amb els murs perimetrals, com si aquest espai es reservés per tal d’ubicar-hi les formae.

Fig. 6. Cobriment d’opus signinum.

pot variar entre el mateix acabat que les parets o diferents tipus d’elements ceràmics. El cobriment de les formae està format per una capa de tegula plana i un acabament d’opus signinum (fig. 6).

L’aula Entre les construccions conservades a la zona interior hauríem de destacar la presència d’algunes restes de murs que recolzen sobre els murs perimetrals. Les seves característiques sembla que podrien delimitar un gran edifici, al voltant del qual es basteix la resta de monuments funeraris. Es tracta d’un seguit de fonaments amb la mateixa alineació, que un cop projectats defineixen un edifici de planta rectangular, amb unes mides interiors de 18 per 8 metres, la qual cosa dóna una superfície útil de 144 metres quadrats. Aquests murs, els quals tenen una funció perimetral, són de paredat irregular, d’uns 0,70 m de gruix, fets amb pedres petites o mitjanes sense desbastar i amb morter de calç, col·locades seguint la tècnica de l’encofrat perdut. Aquesta edificació es troba orientada NE-SO i al seu interior s’han documentat diferents unitats funeràries clarament associades al moment de funcionament d’aquesta edificació. Aquest edifici sembla recolzar, al seu extrem sud-oest, contra el mur que delimita la necròpolis pel costat sud-occidental, una mica més ample (1

Finalment, cal indicar que les restes conservades estan molt afectades per les fonamentacions del convent medieval que se li superposa, sobretot per la construcció d’una cripta al segle xviii, cosa que en dificulta la interpretació. Tot i això, podem suggerir el caràcter àulic de l’edifici, que amb la lectura de diferents paral·lels guarda similituds amb, per exemple, l’aula funerària de caràcter cultual que aparegué al sector de llevant del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès (Artigues, Blasco, Riu-Barrera i Sardà, 1997, pàg. 34), amb la qual coincideix, aproximadament, en mides i que presenta la mateixa orientació.

Consideracions generals sobre la necròpolis En l’àmbit formal seria una necròpolis important, amb una gran presència física donada per les edificacions i el tancament que probablement marcaria una gran diferència amb la resta de les zones d’enterraments properes que fins al moment han proporcionat enterraments més senzills. Pel que fa a l’àmbit social, podem veure una diferenciació clara marcada pels diferents tipus de tombes localitzades i la delimitació d’unes zones molt precises. Els tipus d’enterrament, des del més senzill a l’edifici funerari, ens parla de diferents classes socials o com a mínim de diferències econòmiques molt acusades. Els enterraments col·lectius podrien correspondre tant a famílies com a col·legis funeraris. D’altra banda, la marcada divisió de l’espai i la situació de la zona dels edificis, més propera a la via, ens ajuda a situar aquesta diferenciació. Aquesta proximitat és un element de prestigi i per afavorir la visió de les tombes. Un altre factor important per tractar és el de les creences que podrien tenir els individus diposi-


Una àrea funerària a Barcino (segles IV-VI dc): l’exemple de Santa Caterina

Gausac 34-35 2009 243

tats a la necròpolis. Per l’època i el context podrien ser pagans o cristians. És molt difícil d’establir-ho en funció del que tenim, ja que no hi ha, fins al moment, cap paràmetre que permeti una adscripció nítida a qualsevol d’ambdues dues vessants. Algunes teories apunten que l’orientació o l’aixovar present o absent marcaria la diferència, però no sembla fiable al cent per cent. No s’hi han trobat objectes amb simbologia religiosa, però tampoc cap mena d’aixovar associat a les tombes. La possibilitat de l’existència d’una aula amb enterraments a l’interior, la seva cronologia i l’interès evident per situar les tombes en una zona concreta i focalitzada potser es podrien relacionar amb la tradició de la pràctica dels enterraments ad sanctos. Si això fos cert, confirmaria la necròpolis dins d’un context cristià, alhora que permetria relacionar-la, potser, amb l’ocupació posterior de l’espai per edificis religiosos, fet àmpliament documentat al nostre espai cultural des de l’Antiguitat tardana. Un tema que pensem que té interès des del punt de vista de l’ocupació de l’espai és el dels possibles límits d’aquesta àrea cementirial, més enllà dels solars excavats al voltant del mercat. Diferents intervencions (Alcubierre et al., 2004) als carrers que limiten el mercat han permès comprovar que aquesta continua, però sense trobar-ne uns límits clars, que se situarien sota les edificacions actuals. La seva proximitat i situació al nord del ramal de la Via Augusta ens permet apuntar que aquesta podria ser el límit sud, ja que se situa a 50 metres. Si això fos així, i suposant que aquesta mateixa distància –del límit sud conegut de la necròpolis a la via– la traspasséssim a la zona del límit est, el resultat ens permetria parlar de la zona de la plaça de Sant Cugat del Rec com a possible límit oriental, encara que sense arribar a la mateixa plaça, ja que una intervenció (Fabregàs, 1999) allà mateix va donar un tipus d’enterrament molt diferent del localitzat a la necròpolis de Santa Caterina. Totes aquestes dades fan que resulti prou suggerent poder relacionar la necròpolis de Santa Caterina amb el lloc que tradicionalment s’associa al lloc de martiri de Sant Cugat i on, com a mínim des del segle xi, es va edificar l’església del mateix nom que esdevindrà la parròquia del barri. Tornarem sobre aquest tema, però no seria estrany que una mateixa zona de necròpolis comptés amb dos llocs de culte, que se situarien als extrems de la necròpolis. D’altra banda, els límits tan marcats (que es podrien relacionar amb línies de propietat), que es mantenen des de l’època fundacional de la ciutat

Fig. 7. Tipologia d’àmfores recuperades a la necròpolis.

fins a època tardana (el límit occidental és el mateix en ambdós casos), s’han de relacionar amb divisions del territori que remunten, de ben segur, a contextos altimperials. Aquestes línies de propietat funcionen en paral·lel als eixos viaris de la ciutat romana, la qual cosa apunta una possible extensió del seu traçat intern sobre el territori del suburbium, almenys a les zones més properes a les muralles.

Santa Caterina i les altres zones de necròpolis Les dades aportades per l’estudi de la necròpolis de Santa Caterina i les d’altres zones d’enterrament properes físicament i de la mateixa cronologia ens confirmen, d’una banda, que cal deixar de parlar d’una única gran àrea de necròpolis en aquesta zona del nord-est de la ciutat i que cal, doncs, defensar l’existència de diverses necròpolis, de major o menor entitat, possiblement independents les unes de les altres (Riu, 1984; Puig, 1999; Beltrán de Heredia, 2008), que se situen a ambdós costats del ramal de la Via Augusta. Aquestes ocupen parcel·les o solars concrets i definits dels voltants de la ciutat, de propietat pública o privada, on conviuen amb zones o solars destinats a la producció o al conreu. Aquest fet és evident a Santa Caterina, on només s’ocupa una zona concreta i molt delimitada del solar i no es documen-


244

Gausac 34-35 2009

ten ni estructures ni enterraments a la resta, a excepció de la tomba isolada a tocar Freixures. Així, posant en relació el jaciment amb la zona més propera, s’ha de parlar del gran conjunt d’enterraments localitzats durant els anys 1980 (Pagès et al., 1984) a l’avinguda de Francesc Cambó, que s’han vist ampliats amb les intervencions (Bordas i Subiranas, 2004; Bordas i Torres, 2001) dels últims anys realitzades a la zona de prolongació de l’avinguda. La necròpolis de Santa Caterina no es pot entendre com un fet isolat dins del panorama de la ciutat de Barcino, sinó que participa d’una tradició que s’ha documentat a diferents llocs de la ciutat. La comparació amb les dades proporcionades per intervencions anteriors ens porta a relacionar-la tipològicament amb el conjunt d’enterraments de la plaça d’Antoni Maura, que en algun aspecte podria ser similar al que ens ocupa, tant per cronologia com per qualitat de les restes, i on podria identificar-se un espai de caràcter martirial o relacionat amb personatges importants de la comunitat cristiana de Barcino. De tota manera, s’han d’assenyalar una sèrie de diferències significatives, com podria ser la presència a la zona d’Antoni Maura d’una vil·la anterior, que no es documenta al solar de Santa Caterina.

La necròpolis de Santa Caterina i l’ocupació en època medieval La singularitat i importància de la necròpolis que ens ocupa no acaben amb el seu abandonament, ja que anys més tard, concretament al segle xi, es construeix una església que malgrat no estar dins dels terrenys de la necròpolis, curiosament se situa de tal manera que la fonamentació de l’absis s’adossa al mur que limita la necròpolis per l’oest (fig. 1). Més tard, aquesta església serà acompanyada per diverses edificacions annexes que s’han identificat amb una comunitat eclesiàstica. Totes aquestes edificacions respectaran el mateix límit ja esmentat. Així doncs, tenim que 500 anys més tard continuem amb una línia de divisió molt clara. La lectura de la documentació referida a aquesta àrea porta a pensar que les restes identificades siguin les de Sant Salvador (església no identificada fins al moment), la notícia de l’existència de la qual es documenta l’any 1081 (Carreras, 1916, pàg. 304). El document la situa a la vora de Sant Cugat del Rec o del Camí, i es troba recollit tant per Carreras Candi (Carreras, 1916, pàg. 304), com per Duran i Sanpere (Duran, 1973, pàg. 444). Posteriorment, a principis del segle xii, el lloc on es trobava aquesta església s’hauria vist afectat d’una o altra manera per l’atac dels almoràvits, segons es desprèn d’un document recollit al Cartulari de Sant Cugat del Vallès,

Jordi Aguelo Mas – Josefa Huertas Arroyo

datat l’any 1116. En aquest se situa un lloc anomenat Salvador, prop de l’església de Sant Cugat del Camí, quedant aquest lloc al nord de la via,1 situació que podria coincidir perfectament amb l’àrea ocupada. Aquest lloc s’ha d’identificar amb el mateix indret on l’any 1081 hi havia l’església homònima, que hipotèticament podria haver deixat de funcionar arran de les incursions esmentades. Finalment, es localitza un altre esment contingut a l’antic Arxiu de Santa Anna de Barcelona. Concretament, en un document de l’any 1200, on el prior de Santa Eulàlia del Camp dóna a Jordà Pellicer una peça de terra, al lloc dit Vinyals,2 entre les afrontacions de la qual hi trobem, a ponent, l’alou de Sant Salvador.3 És difícil de creure que el fet de la disposició de l’església sigui fortuït amb aquestes dades. Malauradament no sabem on s’ubicava de manera segura l’església de Sant Cugat, però la zona que s’apunta podria correspondre al límit contrari de la necròpolis, com ja s’ha avançat abans. I posats a ampliar aquesta visió de lloc amb gran importància religiosa, per què no apuntar també la presència de la Capella Marcús, que si bé presenta unes característiques de fundació molt diferents ja que està lligada primer a una zona cementirial i posteriorment a una institució hospitalària, presenta un situació i cronologia similars? Així doncs, què fa que es localitzin tres esglésies romàniques en tan pocs metres? El fet que sigui un punt on s’uneixen el ramal de la Via Augusta i el camí proper al mar és important? És possible que aquesta cruïlla vingui d’època romana i la necròpolis ja s’ubiqui en un punt estratègic? Són preguntes que ara com ara són difícils de respondre però que és interessant de fer-se en previsió de futurs treballs. Un fet que no presenta cap mena de dubte és la rellevància de la zona de necròpolis que ens ocupa, ja que fins i tot la important comunitat de Pares Predicadors amb Sant Ramon de Penyafort al davant, quan ha de construir el seu nou convent, el situa allà. En aquest moment del segle xiii, les antigues línies de propietat desapareixen, desdibuixades per la concentració de terrenys que realitza l’orde dominicà. No pretenem respondre a les múltiples preguntes que estem plantejant perquè no és el treball adequat ni en aquest moment tenim prou dades per contestar-les, però creiem que seria necessari tot un treball posterior que permetés aprofundir aquestes primeres aproximacions. Les planimetries presentades a l’article tenen com a base la planimetria realitzada per l’equip de Codex, SCCL, amb la coordinació de J. Vicó. Fotografies: J. Huertas.


Una àrea funerària a Barcino (segles IV-VI dc): l’exemple de Santa Caterina

Bibliografia – Aguelo, J.; Carreras, C.; Huertas, J. (2006). “L’ocupació alt-imperial del mercat de Santa Caterina. Un possible centre productor ceràmic”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (Quarhis), època II, 2, pàg. 60-74. – Aguelo, J.; Huertas, J.; Puig, F. (2003): “El convent de Santa Caterina de Barcelona. L’aportació de l’arqueologia”. Dins II Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya (Sant Cugat del Vallès, 2002). Sant Cugat del Vallès. Vol. I, pàg. 78-86. – Aguelo, J.; Huertas, J.; Puig, F. (2005). “El convent de Santa Caterina de Barcelona”. Tribuna d’arqueologia 2001-2002, pàg. 207-222. – Aguelo, J.; Huertas, J.; Puig, F. (2005a). “Santa Caterina de Barcelona: assaig d’ocupació i evolució”. Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (Quarhis), època II, 1, pàg. 11-44. – Alcubierre, D. et al. (2004). Memòria de la intervenció arqueològica del projecte d’infrastructures [sic] troncals des del carrer Carders a la central de RSU, en el mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella. Inèdita. – Artigues, P. Ll.; Blasco, M.; Riu-Barrera, E.; Sardà, M. (1997). “Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d’Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir”. Gausac, 10, pàg. 15-76. – Barral, X. (1973). “Unes pintures murals romanes inèdites i el mosaic amb curses de circ de Barcelona”. Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad de Barcelona, XV, pàg. 31-68. – Beltrán de Heredia, J. (dir.) (2001). De Barcino a Barcinona (segles I-VII). Les restes arqueològiques de la plaça del Rei de Barcelona. – Beltrán de Heredia, J. (2008). “De la ciudad tardoantigua a la ciudad medieval: Barcelona en el siglo xii”. Dins El románico y el Mediterráneo. Cataluña, Toulouse y Pisa, 1120-1180. Barcelona. – Berni, P.; Carreras, C. (2001). “El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques”. Faventia, 23.1, pàg. 103-129. – Bordas, A.; Subiranas, C. (2004). Intervenció arqueològica a la prolongació de l’avinguda Francesc Cambó, entre els carrers Giralt el Pellisser, Gombau i de Fonollar: zona B del projecte d’infraestructures troncals des del carrer Carders a la central de RSU en el mercat de Santa Caterina: Barcelona, febrer-abril de 2004. Inèdita. – Bordas, A.; Torres, G. (2001). Memòria conjunta de les intervencions arqueològiques a: ampliació de l’avinguda Cambó (codi MHCB 18/01 i 02/02), ampliació de

Gausac 34-35 2009 245

l’avinguda Cambó, Gombau 1-3 (codi MHCB 61/02). Inèdita. – Carreras Candi, F. (1916). Geografia General de Catalunya. La ciutat de Barcelona. Barcelona. – DA (1993). “Intervencions a Barcino (1982-1989), Barcelona”. Dins Anuari d’intervencions arqueològiques a Catalunya. Època romana, Antiguitat tardana, campanyes 1982-1989. Barcelona. – Duran i Sanpere, A. (1973). Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat. Barcelona. – Fabregàs, M. (1999). Memòria tècnica del sondeig arqueològic realitzat al nord del solar de Sant Cugat del Rec, Fonollar. Inèdita. – Granados, O.; Rodà, I. (1993). “Barcelona a la baixa romanitat”. Dins III Congrés d’Història de Barcelona. Barcelona, pàg. 25-46. – Pagès, E. et al. (1984). Sondeig arqueològic a l’avinguda Cambó: Barcelona 1984-1985. Inèdit. – Palet, J. M. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època íbero-romana i alt-medieval, segles II-I aC - X-XI dC. Barcelona. – Puig, F. (1999). “Món funerari de Barcino”. Dins Catalunya romànica. Del romà al romànic, història, art i cultura de la Tarraconense Mediterrània entre els segles IV i X. Barcelona, pàg. 265-270. – Riu Barrera, E. (1984). “Esment i especulacions sobre els enterraments alt-medievals barcelonins”. Dins Actes del I Congrés d’Història del Pla de Barcelona. Barcelona, pàg. 129-141.

Notes 1. «...in suburbio civitatis Barchinone, iuxta ecclesiam s. Cucuphatis Camini, in loco vocitato Salvatore, habemus scilicet domos destructas atque combustas, casales, parietes, curtes, puteum, ortum, arboribus diversi generis plantatum, cum solis et suprapositis, gutis et stillicidiis, hostiis, liminibus, ianuis, foveis et cloacis, cum suis pertenenciis. Advenerunt nobis predicta omnia largicione defunctorum, sive aliis quibuslibet modis ac vocibus. Terminantur autem predicta omnia: a parte orientis in domibus et orto canonice et Dalmaci Bernardi, a meridie in carrera, ab occiduo in casis et orto Petri Bernardi monatarii, a circio in alodio Perfecti, iudei» (CSC, doc. 833). 2. Philip Banks diu que la zona que envoltava la ciutat era coneguda amb el nom de Vinyals, i precisa, l’Eixample actual. Pel que fa a Carreras Candi, situa Vinyals enfront de les muralles de la ciutat, damunt les viles noves dels Arcs i del Mercadal (Carreras, 1916, pàg. 316). 3. «Notum sit cunctis quod ego Petrus, prior Sancte Eulalie de Campo, et conventus eiusdem loci damus tibi Iordano Pellipario et tue proieniei atque posteritati unam peciam terre al panem et uinum quam habemus largitione fidelium in territorio Barchinone, in loco dicto Uinealibus, super pontem. Que terminatur ab oriente in alodio Raimundi Ferrarii Goz, a meridie in alodio Perete de Arled socrus tue, ab occiduo in alodio Sancti Saluatoris, a circi in alodio Arnalli Umbaldi» (AASAB, doc. 640).


J. Aguelo / J. Huertas (2009)