Page 1

P ORTAFOLI D OCENT JORDI FRANQUESA Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori

Jordi Franquesa  


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

ÍNDEX

1. RESUM BIOGRÀFIC .................................................................................................................  3   2. DESCRIPCIÓ DE LA DOCÈNCIA REALITZADA  ........................................................................  4   L'evolució  .......................................................................................................................  4   Les assignatures impartides  .........................................................................................  5  

3.LA MEVA FILOSOFIA DOCENT ..................................................................................................  6   Estratègies docents  .......................................................................................................  7   El Portafoli de l'alumne  .....................................................................................  8   L'avaluació  ......................................................................................................  13   La retroalimentació  .........................................................................................  13  

ANNEXES ENQUESTES ................................................................................................................................  14   COMENTARIS D'ALUMNES EN EL PORTAFOLI  ..........................................................................  20   EXAMEN  ......................................................................................................................................  23   EL PUZZLE  ..................................................................................................................................  26   EL MILLOR I EL PITJOR  .............................................................................................................  31   L'ORGANITZACIÓ DEL CURS  ....................................................................................................  33   EL CAP I LA CUA  ........................................................................................................................  36   EL PLA D'ACTUACIÓ A L'AULA  .................................................................................................  38   BIBLIOGRAFIA  ............................................................................................................................  63  

2


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

1. RESUM BIOGRÀFIC La primera incursió en l'especializació, després d'accedir a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona amb Matricula d'Honor a COU, la vaig fer quan encara estudiava la carrera, en un curs d'un mes i mig de durada a la Universitat d'Illinois de Chicago (EEUU). A partir d'aquí va començar la meva inquietud per la docència i la investigació, la qual cosa va derivar en aconseguir, al final de la carrera, una beca de formació de personal investigador FI de la Generalitat per a realitzar la tesi doctoral, i que em va permetre començar d'una manera seriosa la meva trajectòria docent i d'investigació. Paral·lelament, vaig realitzar el Màster en Projectació Urbanística, que em permetre aprofundir amb força més intensitat el tema de la tesi doctoral: les comunitats jardí urbanes. La tesi va ser llegida al cap d'uns anys amb l'obtenció de la cualificació de Excel·lent Cum Laude, i va obtenir també el Premi Extraordinari de Doctorat que la Universitat Politècnica de Catalunya lliura bianualment, la qual cosa va derivar en la publicació del treball per part de les edicions de la pròpia universitat. Tot plegat va ésser un incentiu per aprofundir encara més en la matèria, la qual cosa va permetre treballar en la publicació d'alguns articles en diferentes revistes (RiUrb, Apunts, Visions, Arquitectonics, ...), i també va incentivar la meva primera participació activa en un projecte I+D consolidat sobre la rehabilitació d'àrees residencials monofuncionals, i en concret, les urbanitzacions. Durant aquesta etapa d'intensa investigació, vaig tenir ocasió també de realitzar algunes conferències sobre la residència de baixa densitat al Brasil (Goiânia), a Venècia, a Lisboa, a Holanda i a Mèxic, totes elles vinculades a la meva investigació troncal. Aquesta activitat docent i d'investigació va ser compaginada durant tres anys treballant com arquitecte municipal en un nucli urbà, la qual cosa em permetre complementar les tasques docents amb una visió molt més professional, pràctica i molt més real de l'activitat de l'arquitecte, en especial interessant pel seu contrast amb la docència més teòrica, enriquint significativament la meva capacitat docent. Darrerament, des del 2012 formo part del Grup de Recerca en Urbanisme (GRU), amb menció de qualitat des fa ja alguns anys i liderat pel catedràtic Joaquim Sabaté, del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'ETSAB. Aquest va ser un important punt de partida per alimentar la meva inquietud per millorar les metodologies d'aprenentatge, que va acabar de consolidar-se en la participació d'un intens curs de formació de professorat (ProFI), organitzat per l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) de la UPC, de 160 hores (a més de la participació en nombrosos altres cursos). Aquest curs en concret em va obrir un camp fabulós per millorar la meva eficàcia docent. Tant és així que, juntament amb dos companys d'arquitectura d'altres departaments, vàrem constatar la manca en el món acadèmic de l'arquitectura d'una plataforma d'innovació docent. Amb aquest objectiu, vàrem fundar l'any 2012 l'organisme GILDA (Grup per a la Innovació i la Logística Docent en

3


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  Arquitectura),

que

depèn

de

l'entitat

RIMA

(Recerca

i

Investigació

en

Metodologies

d'Aprenentatge), que al seu torn depèn de l'ICE. L'objectiu d'aquesta nova plataforma (http://www.upc.edu/rima/grups/gilda) consisteix en promoure la millora de la formació del professorat, incentivar la recerca sobre metodologies d'aprenentatge per l'àmbit d'arquitectura, incentivar també el debat sobre les estratègies, desenvolupar projectes d'innovació docent i difondre les experiències docents aplicades a les aules i als cursos. La incorporació d'aquestes noves metodologies en l'àmbit de la docència m'han permès augmentar

considerablement

les

valoracions

de

les

meves

iniciatives

i

metodologies

d'aprenentatge en les enquestes dels alumnes sobre el curs docent, i obrir al seu torn un nou camp de investigació, que ha derivat en diferentes i suggerents activitats: la participació en diferents congressos (entre ells un a la universitat de Harvard i un altre al Japó), l'organització d'un Congrés d'àmbit estatal a la nostra universitat sobre la innovació docent en arquitectura (JIDA'13, que tindrà a més una periodicitat de 6 mesos donat l'èxit de la primera edició, i que ja ha estat publicada la primera edició a UPC Commons), la gestació d'un nou Grup d'Investigació Consolidat en aquests moments en curs, i l'obtenció d'una important ajuda del Pla Nacional I+D d'investigació sobre innovació docent que ha començat just enguany.

2. DESCRIPCIÓ DE LA DOCÈNCIA REALITZADA L'evolució Des dels primers anys de docència, la meva activitat que començà el 1997 va ser d’expectativa. La meva tasca docent es limitava a reconèixer les tècniques d’aprenentatge emprades al departament, el seu mecanisme i la manera que tenien els diferents professors d’explicar la lliçó i els continguts de les matèries. Cal dir que les assignatures troncals d’Urbanística es divideixen en dues hores teòriques i dues de pràctiques a la setmana, i els primers anys donava una classe al curs, i reforçava la classe de taller d’algun altre professor. La meva activitat, per tant, era limitada, al marge de l’enorme esforç que em suposava muntar una classe teòrica de dues hores. En el moment de la meva incorporació a la plantilla del professorat el 2000 vaig començar a tenir una visió un tant més crítica sobre les activitats docents. Tot i que els cursos eren coordinats per altres professors, i que jo havia de limitar-me al seu programa, tant quant a continguts com quant a la metodologia d’aprenentatge, la meva manera de veure les coses començava a distanciar-se sensiblement en alguns aspectes concrets de la docència. L’any 2005 va ser l’any en què em vaig plantejar seriosament de fer alguna cosa diferent, especialment a les classes de taller, on ja feia alguns anys que no anava de reforç, sinó que jo n’era el responsable. A partir de la lectura d’un llibre sobre estratègies docents universitàries, en concret "Lo que hacen los mejores profesores universitarios", de Ken Bain, se’m va encendre

4


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  el llum, i vaig començar a emprar noves tècniques d’aprenentatge que varen demostrar ser molt interessants pels alumnes. En concret, i d'entre diverses activitats, fa ja uns quatre anys que aporto a les sessions de taller vídeos i escrits durant els primers 15 minuts abans de la sessió de taller, que han estat molt ben rebudes per l’alumnat, i que m’han esperonat a seguir en aquesta línea, i que sens dubte el nou curs sobre Innovació Docent està retroalimentant amb noves tècniques que desconeixia, especialment les cooperatives (vegeu el resultat de les enquestes en l’annexe i especialment els comentaris d’alguns alumnes).

Les assignatures impartides En termes generals, la meva docència s'ha centrat fonamentalment en les assignatures troncals d'Urbanística de la carrera d'Arquitectura, que estic impartint ja des del 1996. Aquesta assignatura s'imparteix en els cursos de segon, tercer i quart, hi he estat successivament en tots els cursos al llarg dels anys, la qual cosa permet entendre i copsar amb garanties el procés d'aprenentatge dels estudiants. Paral·lelament a aquesta assignatura, he impartit docència també en diferents Workshops d'estiu i en assignatures de doctorat, alguns d'ells a l'estranger. Es resumeixen els més rellevants: §

Curs 2011/2013 §

Planes,

Actuaciones

Esratégicas

y

Desarrollo

Local.

Planeamiento

Urbano

y

Territorial, al "Máster en gestión creativa y transformación de la ciudad", impartit a Ciutat de Mèxic, de 15 hores per curs. §

Curs 2012/2013 §

Open_TE'TSAB12, Workshop d'estiu dins el programa "Post-Suburbia", impartit a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de 50 hores.

§

Curs 2010/2013 §

Projectar la Ciutat, assignatura de doctorat del Departament d'Urbanisme de l'ESAB, de 15 hores.

§

Projectar el Territori, assignatura de doctorat del Departament d'Urbanisme de l'ETSAB, de 15 hores.

§

Curs 2010/2011 §

City and Mobility. From the ideal city to the transport city, a "SMANFUL, Suburban mobility architecture and new forms of urban life", impartit a l'Escola d'Arquitectura del Vallès, conferència de 3 hores.

§

Curs 2009/2010 §

Rehacer Paisajes: el Valle Central de Lisboa, dins del "Seminario Internacional de Proyecto", workshop d'estiu impartit a la ciutat de Lisboa, de 80 hores.

§

Curs 2007/2008 §

Taller Internacional del Poroyecto en Piacenza, workshop de "Piacenza futura. Experimentar la renovación urbana", impartit a Piacenza i Barcelona, de 40 hores.

5


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

§

Curs 2006/2007 §

Introducció a l'Urbanisme Sostenible, optativa de la carrera, impartit a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de 52 hores.

§

Curs 2000/2001 §

Curs de Passarela per a estudiants d'arquitectura, assignatura pont, impartit a l'Escola d'Arquitectura del Vallès, de 60 hores.

§

Curs 1999/2000 §

International Laboratory of Architecture and Urban Design (ILAUD), workshop d'estiu impartit a la ciutat de Venècia, amb Giancarlo di Carlo, de 200 hores.

§

Curs 1997/1998 §

Curs Internacional d'urbanisme, dues edicions, workshop d'estiu, impartit a la ciutat de Vic, de 150 hores cada curs.

3. LA MEVA FILOSOFIA DOCENT La meva experiència docent des del 1997 m’ha demostrat que efectivament és molt més interessant el que fan els alumnes que no pas el que fa el professor. En aquest sentit, és fonamental escollir bé les tasques que haurà de fer l’alumne per tal de garantir un adequat aprenentatge de la matèria docent. Això vol dir que és clau el planteig de l’assignatura i de les seves activitats, i on la classe magistral ha de perdre força davant les tasques de recerca dels alumnes (que poden substituir algunes d’elles, però no totes) i on les activitats que incentivin i potenciïn la seva capacitat de raonament crític han de passar inexorablement al primer pla. El coneixement és construït, no rebut. No només emmagatzem per poder pensar sobre l'assignatura. Els nostres cervells són alhora unitats d'emmagatzematge i de processament. És com l'aprenentatge al bressol. Quan erem petits no apreníem la llengua materna memoritzant regles, sinó organitzant de manera inductiva els models de molts exemples. Per tant hem d'aprendre els coneixements mentre aprenem a fer-los servir per prendre decisions. La fòrmula és intuició + formació. Això fa molt més per l’eficàcia d’una informació que l’emmagatzematge de dades. Això requereix una actitud activa, no passiva. La veritat però no resideix en el cap del professor. Crec que hem de fer el possible per ajudar els alumnes a aprendre i a desenvolupar les seves capacitats, però ells han de decidir seriosament si volen prendre part d'aquesta experiència. Els alumnes han de tenir el control sobre la seva educació i el seu aprenentatge. Per tant, ho han de pendre com un nou repte. No vull introduir-los a la força una mena de motllo, sinó que es tracta d'escapar-ne: substituir “aprovo” per “aprenc”. Es tracta d'una invitació. Com entenc que funciona l'aprenentatge? En distingeixo quatre models: [1] model "magatzem" (el professor deposita les resposts correctes en els caps dels estudiants); [2]

6


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  model "bingo": al mestre “no li agrada la meva opinió”; [3] model "majordom": simplement els alumnes donen al professor el que vol; [4] Model "crític": només aquest tipus d’aprenentatge permet generar pensadors independents, crítics i creatius de debó. Entenc que l'aprenentatge implica un desenvolupament tant personal com intelectual i ni la capacitat de pensar ni les qualitats d'un ésser humà madur són immutables. La gent pot canviar, i aquests canvis –no només l'acumulació d'informació– representen l'aprenentatge autèntic. Complement clau : si no sóu capaços de valorar el vostre treball, no heu après de debó.

Estratègies docents El primer dia de classe dedico les dues hores de què disposo a explicar primer el contingut del curs, els seus reptes, les dificultats amb què es trobaran, i molt especialment, dedico una bona estona a explicar que entenc per aprenentatge i què considero que és el raonament crític. Els mecanismes de treball que acostumo a utilitzar els agrupo en tres paquets diferents: A. Dirigides per mi: classes magistrals i visites de camp. Les empraré per centrar-me en els continguts prioritaris, impartir, explicar i clarificar informació. B. Dirigides pels alumnes: inicio l'activitat, però m'enretiro immediatament, tot i mantenint el control al final de les activitats. Les empraré per entrar en detalls, ampliar la comprensió, proporcionar diferents punts de vista i arribar a una comprensió personal més fina al comparar-la amb els companys. C. Autodirigides: són les activitats independents d'aprenentatge i d'estudi que haurà de fer l'alumne individualment. Les empraré per desenvolupar un coneixement profund. Dins del grup A, en les classes teòriques, utilitzo algunes estratègies per no fer aquestes sessions tant aburrides, incorporant talls cada 30' i incloent activitats curtes. Entre elles, donar 2' perquè plantegin una pregunta capciosa del que s'ha explicat i escollir-ne un parell a l'atzar i respondre-la en 5', o al final de la sessió contestar algunes preguntes que hauran d'entregar i que seran recuperades en la següent sessió. En el cas de les visites de camp, el procés és similar, però s'inclou una activitat més en aquesta visita que els permeti sentir personalment l'objectiu de la visita, de manera que no es limitin a prendre apunts i prou (caldrà concretar). Dins del grup B, es contemplen diferentes activitats: §

La realització de treballs de 5' després d'una pregunta capciosa que jo els pugui plantejar, en treball individual.

§

Bola de neu: plantejo una pregunta, la resol un alumne, i aquest en fa una altra que resol el següent...

§

Discusió sobre algun article que han de dur ells, i penjar-lo prèviament al forum (uns 15' de debat).

§

Think-Pair-Share.

§

Brainstorming i Queststorming.

7


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  §

Controvèrsia estructurada.

§

Puzzles.

§

Correccions dels treballs creuades.

§

Construcció conjunta de les preguntes d'examen.

Dins del grup C, es contemplen les següents activitats: §

Selecció i reinterpretació de material de curs complementari al inclòs al programa docent (treball de recerca).

§

Fòrums oberts.

§

Construcció del Portafoli Digital.

§

Autoavaluació i avaluació dels treballs dels companys.

El Portafoli de l'alumne Aquesta és una de les activitats que millors resultats m'ha donat. Es tracta d'una narrativa argumentada del procés d'aprenentatge de l'alumne, elaborada amb diferents materials i llenguatges, vinculat amb els coneixements previs de que disposa l'estudiant. No és una simple acumulació de documents i treballs. En aquest sentit, l'alumne ha de demostrar que ha après. Per això, aquest document ha de recollir continguts obligats per la pròpia assignatura, i d’altres aportacions optatives, on l'alumne pren protagonisme en el seu procés d’aprenentatge: ell és el centre del treball, i les tasques assignades pel professor són només instruments per forçar l'aprenentatge de l'alumne. Ha de ser una eina digital, per la seva versatilitat, que permeti afegir i treure documentació, endreçar i reestructurar en qualsevol moment, i ha de poder incloure tècniques avançades com vídeos, links i fins i tot aplicacions de software paral·leles. Es tracta doncs d'un instrument d’avaluació contínua, on es pot estimar una dedicació de ½ h a la setmana com a tasca no presencial. Ha de perseguir el fet de documentar el que s'ha après, el propi procés d’aprenentatge, així com la pròpia autoavaluació. La seva estructura pot ser com segueix: 1.

Índex.

2.

Introducció (objectius, espectatives i finalitats...).

3.

Organització estructurada i argumentada de les evidències de l'aprenentatge.

4.

Una valoració general, amb conclusions sobre l'aprenentatge, així com una valoració crítica del curs.

El portafoli ha d'incloure documentació de dos tipus: 1.

La DOCUMENTACIÓ emprada per l'alumne i el material que ha elaborat. §

El contingut de la materia docent.

§

Els documents elaborats per l'alumne.

8


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  §

Les fonts d’informació emprades per fer les activitats, que ha de ser necessàriament diversa, d'origen individual i colectiu: bibliografia, pàgines web, articles acadèmics, articles periodístics (La Vanguàrdia), fotos, treball de camp, anàlisis, esquemes, vídeos, entrevistes, experiments, avaluacions, correccions meves i de companys..., i també referències a treballs dels companys.

2.

La reflexió i L’ANÀLISI CRÍTIC sobre el procés d’aprenentatge: l'evolució, les idees de l'alumne i els seus objectius. §

Per això cal una fitxa d'aprenentatge per a cada exercici, i també fitxes sobre altres activitats d'aprenentatge i raó de la seva inclusió: valoració de l'experiència, definició dels nous conceptes apresos, reflexió sobre el que s'ha après i les seves repercusions (mapes conceptuals).

ABANS DE  LA  FEINA  

1. Per  a  què  creus  que  et  servirà  realitzar  aquesta   feina?  

LA FEINA  

DESPRÉS DE  LA  FEINA   1.  Quin  és  l'argument  més  important  que   n'extreus  del  treball?  

2. Quins  creus  que  són  els  seus  tres  objectius   principals?  

2. Quin  aspecte  consideres  que  potser  et  caldria   de  millorar?  

3. Com  estructuraràs  la  teva  feina  per  demostrar   que  has  assolit  aquests  objectius?  

3. Quines  noves  preguntes  i  inquieuds  et  genera   aquest  treball?  

§

El Cap i la Cua: el primer dia es planteja una pregunta genèrica sobre l'assignatura (cas d'estudi, imatge, text...) que els alumnes hauran de resoldre en uns 15'. La mateixa pregunta es plantejarà el darrer dia, i es resoldrà. L'objectiu és que l'alumne prengui consciència del seu aprenentatge que ha obtingut al llarg del curs.

§

Els comentaris meus sobre els treballs, i les reflexions realitzades al taller.

§

Una valoració final sobre el curs i sobre la lectura del tema central de l'assignatura.

Com ja he comentat, aquesta és una activitat clau en l'aprenentatge dels alumnes. La construcció d'un bon portafoli suposa un important esforç per a l'alumne, però a canvi obté unes compensacions que compensen amb escreix aquest esforç. Val a dir que no tots els alumnes prenen la decisió de tirar endavant el portafoli, quan aquest es planteja com a una opció de curs, i sovint requereix alguna compensació per tal de poder engrescar-los a realitzar-lo. La meva estratègia ha estat, en algunes ocasions, de valorar la nota final amb la opció d'arribar a 12 sobre 10 en el cas de que realitzin aquesta tasca. Altres opcions de curs han estat de plantejar-lo com a tasca obligada, però val a dir que els resultats no són llavors tant satisfactoris. Amb l'objectiu de facilitar el màxim possible aquesta tasca, he construït un patró o plantilla a Google Sites per tal de que els alumnes la puguin utilitzar amb el propòsit de construir el seu propi portafoli. Aquesta plantilla és perfectament modificable quant als seus continguts i quant a la seva estructura, tenint en compte que la tasca del portafoli és absolutament individual i que,

9


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  per tant, molt personal. El gran aventatge d'aquest sistema digital és que permet incloure documentació molt diversa, des de vídeos, links, power points, i altres sistemes digitals. La plantilla està organitzada en diferents apartats que estan tots ells orientats a buscar el raonament crític de l'alumne respecte les activitats que ell haurà d'anar desevolupant al llarg del curs

(aquesta

plantilla

es

pot

visitar

si

accediu

a

l'adreça

d'internet

següent:

https://sites.google.com/site/urbanistica2portafoliupc/). La seva estructura és com segueix: 1.

PRESENTACIÓ. Aquesta primera pàgina recull les dades de l'alumne, la seva imatge, i incorpora un apartat d'introducció on s'explica quina és la definició del portafoli i quins motius han empès a l'alumne a realitzar-lo, així com també un apartat on s'especifiquen els objectius del document.

2.

PROGRAMA. S'inclou aquí només el programa de l'assignatura, facilitat pel professor.

3.

APUNTS. Aquesta pàgina preté recollir els apunts que l'alumne ha estat recopilant a propòsit de les sessions teòriques impartides pels professors. La pàgina està endreçada per sessions, cada una d'elles corresponent a una classe teòrica, i dins de cada una d'elles l'alumne pot incloure les idees principals de la sessió, al seu entendre, incorporar també els dubtes principals que la classe li ha generat, així com també incloure el que ha après a partir d'aquesta lliçó.

10


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  4.

EXERCICIS. Aquest apartat preté recollir els exercicis de curs que l'alumne ha anat desenvolupant al llarg de la seva trajectòria d'aprenentatge al quadrimestre. Cada un dels exercicis inclou la possibilitat de presentar l'enunciat de l'exercici, la rúbrica facilitada pel professor (és a dir, els criteris que s'empraran per avaluar la tasca, un document que s'explica amb més detall més endavant), la Fitxa d'Aprenentatge, i també les correccions que s'han efectuat tant per part del professor com també les suggerències d'altres companys de classe que s'hauran suscitat al llarg de les correccions de taller, o degut a alguna activitat de curs vinculada amb les coavaluacions i les autoavaluacions. Així mateix, també hi ha un petit apartat que permet apuntar les hores fora d'aula que l'alumne ha necessitat per elaborar el treball, i que són molt orientatives per a mí per poder saber l'equilibri que existeix entre la càrrega docent corresponent a l'assignatura i la real. Aquesta pàgina també inclou un darrer apartat que és el Cap i la Cua, una activitat que ja hem comentat més amunt.

11


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  5.

ACTIVITATS DE TALLER. Durant les sessions de taller, abans de procedir a fer les correccions dels treballs dels alumnes, realitzo sempre una petita activitat de 20 minuts o mitja hora de durada, en què es busca fer una reflexió sobre la temàtica del curs o també sobre aspectes genèrics de la ciutat. Consisteix en veure un vídeo suggerent, o llegir un curt article, o construir una definició entre tots, o definir amb els alumnes una pregunta d'examen que sortirà en una propera prova. Aquestes activitats generen un debat obert, sovint molt interessant i profitós pel seu aprenentatge. A més d'aquestes activitats diverses, també és aquí on cal incloure l'activitat del puzzle, que cada any realitzem i que s'explica amb més detall més endavant.

6.

TREBALL DE RECERCA. També és freqüent que al llarg del curs, els alumnes hagin de desenvolupar una tasca de recerca. Part del contingut de la matèria docent, especialment la més objectiva, es deixa a l'alumne per tal de que faci un petit treball d'investigació que es tradueix en una exposició pública d'uns deu minuts de durada.

7.

COAVALUACIONS. Com ja hem comentat abans, l'alumne no ha après el suficient si no és capaç de fer-se una autoavaluació, o de valorar el seu propi treball. És en aquesta pàgina on l'alumne ha d'incloure aquestes importants tasques, així com també les elaborades per altres alumnes que, al llarg del curs i mitjançant activitats de coavaluació, han valorat el seu treball i, òbviament, també les seves valoracions respecte treballs dels companys.

8.

TESTIMONIS. En aquest apartat, l'alumne pot introduir experiències personals que l'han incitat a reflexionar sobre la matèria docent de l'assignatura o sobre la idea de la ciutat en termes generals. Això vol dir que introduirà aquí algun article que hagi llegit per seu compte, o una experiència que hagi tingut vinculada amb la matèria, o una pel·lícula que hagi vist i que l'hagi fet pensar sobre la ciutat, o fins i tot els vincles de la ciutat amb altres disciplines, com la poesia, la música o altres.

9.

BIBLIOGRAFIA. Tota la documentació consultada per l'alumne, ja sigui per a elaborar els treballs, com l'emprada per aprofundir sobre les sessions teòriques o pels testimonis, sera classificada en aquesta pàgina, que podrà també incloure els links a les pàgines utilitzades per elaborar el document.

10. CONCLUSIONS. És important que, a més d'explicar el seu aprenentatge vers la visió de la ciutat, i si realment s'ha produït un canvi en el pensament de l'alumne, esmenti també quins han estat els seus episodis crítics en què poden reconèixer un canvi en el seu coneixement, que pot ser un comentari concret del professor o d'un company, una experiència seva, un treball, un exercici, etc. Així mateix, l'alumne pot fer també una valoració del curs en la seva globalitat.

12


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  L'avaluació Quant a l'avaluació dels treballs, normalment ho faig mitjançant lletres, de la A a la D, en comptes de números. Crec que és millor parlar de conceptes, doncs és més enriquidor per tots, i també més fàcil entendre els objectius de l'assignatura. Hi ha assignat un verb principal a cada lletra, i alguns de secundaris, com segueix: §

La D: denota una qualitat i una complexitat de comprensió només passable, i tot el que sigui menys que això serà insuficient. RECORDAR: identificar, llistar, descriure. L'alumne és capaç de comprendre d'una manera mínimament acceptable.

§

La C: és bastant satisfactòria. COMPRENDRE: interpretar, classificar, explicar. L'alumne és capaç de comprendre els coneixements declaratius, de comentar el contingut de forma significativa, i de conèixer una quantitat raonable de continguts.

§

La B: és molt satisfactòria, però manca de l'aportació personal que caracteritza la A. APLICAR: implementar, desenvolupar, comparar. L'alumne és capaç d'aplicar el contingut de l'assignatura, reconèixer les bones i les males aplicacions dels principis.

§

La A: denota una qualitat d'aprenentatge i de comprensió excel·lent. CREAR: planificar, criticar, idear, formular hipòtesi. L'alumne és capaç de reflexionar sobre el seu treball docent, d'evaluar les seves decisions, de formular una teoria, i sentar unes bases que permeten generar nous enfocaments.

La intenció és no posar nota als treballs suspesos, donant per sentat que els han de refer i que no són definitius, i que entregaran al final del curs. La voluntat és que aquests verbs aparéixin en els objectius de l'assignatura, i que entenc s'han de suscitar en cada activitat, i han d'aparèixer en les tasques d'avaluació, de manera que es pugui jutjar fins a quin punt satisfan els objectius. Si els verbs apareixen als objectius i també a l'hora d'avaluar, els alumnes poden abordar un aprenentatge profund.

La retroalimentació Quant a la retroalimentació sobre la metodologia de treball i les dinàmiques de curs, al final de curs sempre reparteixo una enquesta per tal de conèixer els aventatges o desaventatges de les activitats plantejades, per tal de poder redreçar-les de cara al següent curs. Tot seguit, en l'apartat dels annexes, adjunto les enquestes de l'any anterior, i el seu resultat, i incorporo alguns dels textes que els alumnes han adjuntat a l'es enquestes o que han incorporat en els seus portafolis de curs, on reflexionen sobre aquest i sobre el meu mecanisme i mètode d'aprenentatge.

 

13


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

   

 

Enquestes Curs  2010  -­‐  2011   Urbanística  I  i  II   Jordi  Franquesa  

14


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

       

15


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

   

16


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

Els valors corresponen a una mitjana sobre 24 alumnes al primer quadrimestre, i 20 el segon quadrimestre

APRENENTATGE 1 El curs m'ha semblat intel·lectualment engrescador i estimulant 2 He après coses que considero valuoses 3 El meu interès en la matèria ha augmentat com a resultat d'aquest curs 4 He après i he comprès els continguts d'aquest curs ENTUSIASME 5 El professor ha mostrat entusiasme impartint aquest curs 6 El professor ha estat dinàmic i actiu durant el curs 7 El professor aconsegueix que les seves presentacions resultin amenes 8 Amb la seva manera de presentar la matèria, el professor aconsegueix mantenir l’atenció durant tota la classe ORGANITZACIÓ 9 Les explicacions del professor eren clares 10 El material del curs estava ben preparat i s’ha explicat curosament 11 Els objectius anunciats van coincidir amb el que realment es va ensenyar, de manera que sempre he sabut cap a on anava la cosa 12 La forma en què el professor exposava la matèria m'ha fet fàcil prendre apunts INTERACCIÓ AMB EL GRUP 13 En aquest curs s'animava els estudiants a participar en les discussions a classe 14 S'invitava els estudiants a compartir els seus coneixements i idees 15 S'animava els estudiants a preguntar i se'ls donava respostes satisfactòries 16 S'animava els estudiants a expressar les seves idees i a qüestionar les expressades pel professor ACTITUD PERSONAL 17 El professor s'ha mostrat accessible en el tracte individual amb els estudiants 18 El professor em feia sentir ben rebut quan li demanava ajut o consell dintre o fora de les hores de classe 19 El professor ha mostrat interès sincer per tots els alumnes 20 El professor estava adequadament disponible per als estudiants fora de les hores de classe CONTINGUT 21 El professor va analitzar quan calia, les implicacions de plantejaments alternatius a les teories exposades 22 El professor va presentar l'origen o fonament de les idees o conceptes desenvolupats a classe 23 El professor va presentar punts de vista diferents als seus quan calia 24 El professor va discutir de forma adequada els avenços actuals en la matèria EXÀMENS 25 Els comentaris del professor sobre els exàmens i treballs corregits van ser de gran ajuda 26 Els mètodes d’avaluació d’aquest curs són equitatius i adequats 27 Els continguts dels exàmens i d’altres treballs avaluats es corresponien amb els continguts del curs, i d’acord amb l’èmfasi que va posar el professor a cada tema TREBALLS DEL CURS 28 La bibliografia i el material recomanat d’aquest curs són complerts i adequats 29 La bibliografia, el material addicional, els treballs encarregats, etc., contribueixen a millorar la valoració i la comprensió de la matèria CÀRREGA DE TREBALL I DIFICULTAT 30 Aquest curs comparat amb altres, ha estat (Molt fàcil = 1, Molt difícil = 5) 31 La càrrega de treball d’aquest curs comparat amb altres, ha estat (Molt petita = 1, Molt gran = 5) 32 El ritme del curs ha estat (Molt lent = 1, Molt ràpid = 5) 33 En mitjana, la càrrega de treball setmanal de l’assignatura incloent les hores de classe i el treball fora de classe ha estat (De 0 a 2 = 1, Més de 12 = 5) VISIÓ GENERAL 34 Aquest curs és millor que la majoria dels que he fet a aquesta Universitat 35 Aquest professor és millor que la majoria que he tingut a aquesta Universitat ALTRES OPINIONS SOBRE LA MATÈRIA I EL CURS 36 El teu nivell d’interès a la matèria abans de fer aquest curs era (Molt petit = 1, Molt gran = 5) 37 La qualificació final que esperes obtenir en aquest curs és (<3 = 1, >9 = 5)

Evolució (%)

Primer i Segon quadrimestre del curs 2010-2011

Quadrimestre 2n

Resultat de l'enquesta  

Quadrimestre 1r

4,42 4,17 3,63 4,04

4,15 4,20 4,10 4,15

93,9 100,7 113,0 102,7

4,75 4,71 4,58

4,80 4,75 4,65

101,1 100,9 101,5

4,38

4,10

93,6

4,17 4,04

4,25 4,20

101,9 104,0

3,50

3,45

98,6

3,58

3,75

104,8

4,88 4,83 4,58

4,65 4,65 4,20

95,3 96,3 91,7

4,58

4,45

97,2

4,54

4,85

106,8

4,46

4,35

97,5

4,54 3,54

4,40 3,90

96,9 110,2

3,88

4,05

104,4

3,88

4,00

103,1

3,96 4,04

3,95 4,10

99,8 101,9

4,08 3,71

3,55 3,75

87,0 101,1

3,79

4,05

106,9

3,13

3,60

115,0

3,54

3,70

104,5

3,46

3,35

96,8

3,83

4,05

105,7

3,42

3,20

93,6

4,04

3,75

92,8

3,88 4,38

3,80 4,40

97,9 100,5

3,38

3,55

105,0

3,63

3,80

104,7

17


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

Valoració     dels  alumnes  de  les  preguntes  38,  39  i  40  de  l'enquesta        

38    

Si us  plau,  indica  quines  són  les  característiques  d’aquest  professor/curs  que  t’han  ajudat  més  en  el  procés  d’aprenentatge   d’aquest  curs  

"La forma clara d'expressar les idees que té el professor, els referents que es donen a les classes teòriques i pràctiques, i la facilitat de veure i atendre a les correccions d'altres companys a taller i en les correccions conjuntes." "Saber que tractes amb una persona i no amb un professor prepotent és un primer pas en la motivació de l'alumne." "La seguretat que transmet fa que la matèria sigui motivant; pocs professors intenten comprendre i aconsellar per fer que TOTS els alumnes es motivin." "Totes les explicacions han estat clares i et proposa diferents punts de vista i et convida a reflexionar sobre tots els passos a donar." "Se muestra accesible y cercano, a la vez que crítico, y ha sido su actitud la que ha ayudado a crear un buen ambiente de clase." "Explicacions clares, referents, disposició a respondre preguntes, valoració sempre positiva i constructiva per part del professor, que sempre és respectuós. El professor t'ajuda a desenvolupar la teva idea, no la seva." "És molt positiu amb tots els projectes i no intenta imposar la seva idea, sinó que t'ajuda a desenvolupar la teva. És molt respectuós en les correccions i explicacions i et motiva a continuar treballant." "El seu entusiasme en l'assignatura." "El hecho de poner vídeos, películas, noticias,... relacionados con el tema del curso que nos hagan reflexionar sobre el urbanismo, la arquitectura, la sociedad y la ciudad en general." "Conoce a sus alumnos y proyectos y es cercano a su alumnado. Reflexionar sobre la escala humana desde el principio. Plantear el urbanismo desde otro punto de vista." "Lo que más me ha gustado del profesor es su interés por que aprendamos y conozcamos ejemplos y hechos por los que las cosas han llegado a ser como son." "Que les classes hagin estat amenes i dinàmiques. Que les crítiques del projecte sempre tinguessin una part positiva i una negativa." "El hecho de hacer planteamientos conceptuales sobre lo que hace el urbanismo en la realidad, en vez de hacer tanto análisis descriptivo, como se hace en las teóricas y otros cursos. Poner al alumno frente a frente con los problemas de la realidad y el valor social del urbanismo." "Curiosidad, estimulación, superación y las ganas de enseñar y formar tanto conceptualmente como profesionalmente." "La seva implicació i l'aportació de temes que no estaven relacionats amb l'exercici." "Se interesa mucho en explicar la materia y aporta visiones interesantes incluso fuera del tema principal del curso." "Interès per analitzar i pensar molt bé el que és el projecte." "Les classes pràctiques, les autoavaluacions i el sistema d'encaminar el projecte." "Les entregues pautades i les autoavaluacions." "Les classes de tallers i les breus introduccions i debats són molt més interessants que les llargues classes teòriques." "Molt proper, motivador i curiós." "La seva ideologia i enfocament de l'urbanística." "El més interessant han estat les classes curtes que hem fet abans de les correccions." "És un professor que es nota que li agrada el que fa i que té ganes de transmetre els seus coneixements. A més a més, des d'un principi ha encaminat molt bé el procés projectual de l'exercici, sense deixar-nos avançar quan no hi havia una idea clara del projecte."

18


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  "La manera de plantejar-se i mirar les coses. La manera de treballar, d'organitzar-se i el mètode de treball." "Haver-te de mirar les entregues dels companys per avaluar-les ha estat molt enriquidor." "És un dels pocs professors que veu els projectes amb el got mig ple, i no mig buit com la majoria dels d'aquesta escola." "Fomentar l'intercanvi entre l'alumne i el professor. Bona preparació de les classes, i proposta de temes de debat molt variada i profunda." "La fàcil relació professor/alumne quant al tracte per part del professor. La voluntat per part del professor d'adaptar els nous conceptes presentats per tal de fer-los fàcilment comprensibles per l'alumne." "La seva disposició i interès vers l'assignatura, i l'aportació de nous coneixements amb les petites xerrades a classe." "El seu interès per les classes i per l'alumne, la seva participació a les classes de taller portant material i "petits jocs" per a tractar diversos temes relacionats amb el curs."

39    

Si us  plau,  indica  quines  són  les  característiques  d’aquest  professor/curs  que  s’haurien  de  millorar  de  forma  prioritària   (especialment,  aspectes  no  considerats  a  les  preguntes  anteriors)  

"De vegades ens ha costat trobar el següent pas que haviem de fer." "No hauria d'exigir treballs extra ni comptar els examens que en altres classes no puntuen." "Cap. És molt bon professor." "Más referencias adecuadas a la escala que trabajamos." "¡No hay nada que mejorar!" "Ser més específic quan es demanen algunes coses en què tothom planteja dubtes. Ser més concret en les correccions." "S'haurien d'eliminar les classes teòriques perquè aporten molt poc a l'alumnat. Amb la càrrega teòrica de les introduccions i els debats del principi de les sessions del taller es pot aprendre molt més, i disposant d'aquest temps extra es podrien combinar els debats i les correccions sense que disminueixi el temps de correcció del treball." "No tinc cap queixa del professor. Al contrari, és d'agraïr l'interès i l'entusiasme que desperta, les ganes d'ensenyar, d'explicar, però sobre tot, d'escoltar." "Sincerament, ha estat dels pocs professors que he trobat a la carrera, per no dir l'únic, que ha donat confiança als alumnes, cosa que crec que potencia la nostra capacitat de crear i de pensar en superar-nos. Molts altres professors haurien d'aplicar-se en treballar seguint un mètode similar."

40    

Si us  plau,  utilitza  l’espai  addicional  per  a  clarificar  qualsevol  de  les  teves  respostes  o  per  afegir  qualsevol  comentari   complementari    

"El meu interès en la matèria ha augmentat respecte el curs anterior, tant per la matèria de projecte com pel professor." "Com valora també el treball de l'ajudant; és el primer cop que veig com també el professor es preocupa pel seu aprenentatge recolzant-se en els seus comentaris." "Las clases teóricas de Jordi Franquesa: BRILLANTES; las de los demás dejan mucho que desear." "Considero que mi manera de pensar y trabajar a partir de este curso ha cambiado notablemente." "Tendría que haber más profesores en la Universidad con este interés y predisposición por hacer que aprendamos y nos interesemos por la asignatura." "Es el mejor curso de urbanística que he hecho en esta universidad, el único que me ha hecho pensar y reflexionar, y en el que el profesor muestra interés y preocupación por lo que hace." "Me parece muy muy favorable incluir el eportafolio del curso como una entrega. Refleja el nivel en que te encuentras y la progresión que experimentas durante el curso."

19


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

     

  Comentaris  d'alumnes   en  el  Portafoli     Curs  2011  -­‐  2012   Urbanística  VI   Jordi  Franquesa  

20


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

    Incloc en aquests dos fulls el darrer escrit de dos dels portafolis del curs.  

 

21


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

   

22


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

 

Examen Curs  2012  -­‐  2013   Urbanística  I  i  II   Jordi  Franquesa  

23


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

          Tot i que els examens teòrics no són massa freqüents en les assignatures d'Urbanística, sovint permeten detectar aquells alumnes que tenen una major capacitat per emprar el raonament crític a l'hora de valorar qualsevol qüestió vinculada amb el fet urbà. És per aquest motiu que són activitats que utilitzo amb molta freqüència. És més, l'excusa de l'examen permet realitzar interessants tasques en el sí de les sessions de taller, en tant que poden obrir interessants debats. Una de les estratègies docents més suggestives és, precisament, preparar algunes de les preguntes d'examen amb els alumnes. Atès que les preguntes són sempre obertes, de caràcter genèric, i en la majoria dels casos opinables, qualsevol d'aquests examens no inclou més de dues o tres preguntes. Això permet de consensuar una o dues d'elles amb l'alumnat. L'activitat consisteix en organitzar grups de 4 ó 5 alumnes, i donar-los un temps d'uns deu minuts per tal de que plantegin una pregunta d'examen que permeti abordar una determinada temàtica de partida que jo els concreto des d'un principi. Després d'aquest periode de temps, cada un dels grups enuncia la seva pregunta, que anem escribint a la pissarra. Un cop totes estan escrites, mitjançant el debat obert, anem acotant, eliminant i reconstruïnt la pregunta definitiva a partir de les primeres, de manera que al final de la sessió obtenim una pregunta final que és la que els apareixerà a la prova escrita. No cal dir que és prudent deixar una segona pregunta sorpresa a l'examen, però cal tenir present que l'examen teòric serveix, al menys en la meva assignatura, per a reorientar la nota final de curs, que depèn molt més dels treballs de projecte que els alumnes elaboren al llarg del quadrimestre. Així mateix, la implicació de l'alumne en l'elaboració de la pregunta també aconsegueix una major implicació en la resposta per part seva, i garanteix per una altra banda el seu aprenentatge d'una manera més efectiva. Tot seguit adjunto una petita prova escrita, valorada. En aquest cas, no es tractava d'un examen de curs, sinó una de les tres proves escrites que cal entendre més aviat com a comentari de text. Són tres escrits que cada alumne realitza al llarg del curs, i que complementen les visites de camp (i que també es tradueixen en una entrega individualitzada, en un nombre també de tres), els tres exercicis de curs, i els tres vídeos que realitzen (per tant, aquest escrit és un dels dotze treballs que fa cada alumne).

24


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

         

25


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

   

 

El puzzle   Curs  2012  -­‐  2013   Urbanística  I  i  II   Jordi  Franquesa  

26


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

27


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

           El puzzle és una coneguda activitat cooperativa que permet aprofundir i desenvolupar l'aprenentatge en l'alumne a partir d'un determinat contingut temàtic que el professor consideri adequat per al seu coneixement. En comptes de fer una sessió teòrica sobre aquest contingut, el professor escull uns determinats articles que expliquin l'essència dels coneixements d'allò que es vol transmetre a l'alumne. En els gràfics anteriors s'esquematitza el procés de desenvolupament d'aquesta activitat (extret del llibre "La enseñanza universitaria centrada en el aprendizaje. Estrategias útiles para el profesorado", editada i coordinada per Leonor Prieto Navarro, Educación Universitaria, Octaedro, ICE-UB, 2008). En el meu cas, no faig grups superiors als 3 alumnes, per qüestions d'operativitat i amb el propòsit també de centrar la matèria i no haver d'utilitzar massa articles que podrien despistar l'alumnat. L'experiència requereix un temps d'una hora i mitja o dues hores, en funció de si els alumnes venen a classe amb l'article ja llegit, o l'han de llegir al taller abans d'iniciar l'activitat. En aquest darrer cas, no és recomanable emprar articles massa llargs, doncs precisament la bondat d'aquesta activitat és l'intercanvi de coneixements entre els alumnes, i no pas la lectura. En canvi, però, el fet de que vinguin amb l'article llegit implica una important tasca prèvia d'assignació dels articles als alumnes, que es pot realitzar mitjançant Atenea, però que presenta algunes dificultats si algun dels alumnes no es presenta al taller per fer l'activitat, doncs llavors és necessari refer alguns grups. Els resultats d'aquesta activitat han demostrat ser absolutament satisfactoris, en tant que no és el mateix prendre apunts sobre determinats conceptes, que haver-los d'explicar. Està demostrat que en el primer cas, només retenim al voltant d'un 20% del contingut, mentre que si nosaltres expliquem els conceptes, la retentiva d'aquests arriba al 95%. Una segona virtud d'aquesta activitat és que tots els alumnes han d'implicar-se, obligatòriament. No és possible que un alumne prengui una actitud passiva, doncs en un moment o altre haurà d'explicar els continguts del que ha llegit a la resta de companys. El desenllaç d'aquesta activitat pot ser divers, hi he emprat diferentes modalitats (en el Pla d'Actuació a l'Aula que es presenta més endavant s'especifica una d'elles). Des de fer una pregunta al final de la sessió que ha de respondre només un dels components del grup (mentre que els altres poden marxar, i on la nota serà per als tres), passant també per la construcció d'un paràgraf entre els tres alumnes que enllaci els tres articles (i ha moltes altres opcions). De totes les alternatives, aquesta darrera és la que més he utilitzat: una vegada fet el text, un dels alumnes el penja a un Fòrum d'Atenea pensat per aquest fi, de manera que tots els altres alumnes poden accedir als textes de tots els altres grups. De totes maneres, aquesta activitat no és del tot rodona fins que no es fa un feedback dels resultats de l'activitat. És molt útil per a ells que, en la propera sessió, jo en faci una valoració de l'experiència, enfasitzant aquells comentaris introduïts al Fòrum i posant de relleu aquelles aportacions més interessants que hagin fet els diferents grups. Adjunto en els següents dos fulls dos esquemes que han nascut a partir d'aquests puzzles, i que m'ha servit de patró per explicar a l'alumnat el que ha donat de sí l'activitat, sempre a partir de les seves aportacions i ampliant-les amb altres conceptes que a mí se'm poden acodir.

28


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

     

29


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

   

30


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

   

 

El Millor  i  el  Pitjor   Curs  2011  -­‐  2012   Urbanística  I  i  II   Jordi  Franquesa  

31


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  Aquesta activitat comporta només uns 10 minuts en el taller, però el seu resultat és molt important i pot representar canvis d'orientació en el curs significatius. Consisteix en emprar un petit espai en la vuitena o novena sessió on els alumnes han d'escriure en mig full aquelles coses que consideren més interessants que s'han fet en les anteriors setmanes, així com també aquelles que consideren pitjor. L'objectiu d'aquesta tasca és senzillament reorientar en la mesura del possible aquells aspectes que als ulls dels alumnes no són prou satisfactoris de cara a la segona meitat del curs. Així mateix, serveix també per consolidar aquelles activitats millor valorades per l'alumnat en la construcció del seu propi aprenentatge. És molt important que aqueta tasca tingui un feedback, és a dir, és important de comentar els seus resultats a l'aula, i comentar conjuntament quins aspectes han estat millor valorats i quines mesures correctores pretenem dur a terme a partir de llavors per reconsiderar les tasques menys valorades o les metodologies que cal millorar. Ajunto un full resum d'aquesta tasca que m'ha servit per fer els comentaris a l'aula a partir dels resultats de l'activitat.

32


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

       

 

L'Organització del  Curs   Curs  2012  -­‐  2013   Urbanística  I  i  II   Jordi  Franquesa  

33


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

                      Tot i que és imprescindible tenir ben plantejat quines activitats es pensen desenvolupar en cada una de les setmanes del curs, cal estar també preparat per a qualsevol canvi organitzatiu que es pugui presentar. En aquest sentit, des d'un bon principi, tinc perfectament definides les activitats pensades per a cada setmana, però amb una certa flexibilitat. Aquesta flexibilitat respon bàsicament a l'opció oberta que plantejo a principi de curs, i que consisteix en donar als alumnes l'opció de que part del contingut de la matèria a desenvolupar pot formar part de les seves pròpies inquietuds. Això vol dir que, en un marge d'un 10 o un 15%, la matèria docent resta a partir del consens entre els alumnes i el professor. Val a dir que, tot i donar-los aquesta opció a principi de curs, poques vegades s'ha traduït en la introducció de nous conceptes per part de l'alumnat, excepte en una ocasió, però cal dir també que aquesta ocasió va ser en un curs de 4rt de carrera, on l'alumnat té més clares les seves inquietuds quan ja té un bagatje més consolidat sobre la matèria de l'assignatura en qüestió. El full que tot seguit presento demostra aquesta necessitat de ser flexible en les activitats de taller, i mostra només quan s'han de fer determinades activitats, la majoria dels casos a partir de les diferentes entregues dels treballs que han de realitzar, al marge però dels coneixements que s'han d'anar desenvolupant al llarg del curs. Les A encerclades signifiquen activitats de 30 minuts que realitzem al principi de les dues hores de taller; la C encerclada significa que en aquella sessió no hi haurà activitat, i es dedicaran les dues hores a la correcció dels treballs, mentre que la P significa que en aquella sessió s'exposaran els millors treballs de l'entrega efectuada la setmana anterior, i es discutiran conjuntament per tal de que cada alumne pugui fer una autocrítica del seu propi treball. Les activitats del "millor i pitjor" es localitzen estratègicament en la meitat del curs, per tal de poder reorientar determinades activitats de curs, com ja s'ha comentat.

34


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

       

35


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

     

 

El Cap  i  la  Cua   Curs  2012  -­‐  2013   Urbanística  I  i  II   Jordi  Franquesa  

36


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

El Cap i la Cua és una tasca de breu format, però que té una immensa efectivitat en detectar i prendre consciència per part de l'alumne de quins han estat els coneixements genèrics adquirits al llarg del curs. La tasca consisteix senzillament en mostrar-los una imatge intencionada el primer dia de classe. Sense cap informació prèvia, els alumnes han de fer un escrit de mitja pàgina en què han de reflexionar sobre aquelles idees que la imatge els està suggerint. Aquest text cal que el guardin fins a final de curs. Al darrer dia de classe, se'ls projecta la mateixa imatge, i han de tornar a fer la mateixa activitat. Després, l'exercici consisteix en rellegir l'escrit de principi de curs, i fer-ne una valoració crítica sobre el seu aprenentatge. Això permet que l'alumne sigui més conscient de la seva evolució i que sigui capaç de extreure una concisa valoració del curs i de la maduració de la seva capacitat de raonament crític. Aquesta imatge és la que he emprat enguany per a realitzar aquesta activitat, ja que el curs pretenia aprendre a llegir els diferents teixits de la ciutat i reconèixer les seves interrelacions.

37


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

 

El Pla  d'Actuació  a  l'Aula   Curs  2010  -­‐  2011   Urbanística  I  i  II   Jordi  Franquesa  

38


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

Aquest Pla d'Actuació a l'Aula pretén plantejar una sèrie de mesures i estratègies implementades a l'aula, on s'inclouen també els resultats d'algunes de les metodologies emprades i una valoració de les mateixes a partir dels resultats obtinguts.

ÍNDEX

1. CONTINGUTS TREBALLATS AL TALLER QUE SERAN APLICATS ....................................     2. CONTEXT DE L'APLICACIÓ  ..................................................................................................     3. APLICACIÓ EN RELACIÓ AL CONTEXT  ...............................................................................     4. PLANIFICACIÓ DETALLADA DEL CANVI  ............................................................................     5. RECOLLIDA D'INFORMACIÓ, AVALUACIÓ I RETROALIMENTACIÓ  .............................       El calendari d'activitats  ..........................................................................................     Les competències  .......................................................................................................     6. L'APLICACIÓ DEL PLA  ..........................................................................................................     1. Les rúbriques  ...............................................................................................................     2. La Fitxa d'Aprenentatge  ..............................................................................................     3. El puzzle  ......................................................................................................................     4. La coavaluació  .............................................................................................................     5. Les activitats de taller  .................................................................................................     6. El Portafoli digital  ........................................................................................................     El Control  .........................................................................................................................    

RESULTATS ...............................................................................................................................     Conclusió final  ........................................................................................................................    

39


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

1. CONTINGUTS TREBALLATS AL TALLER QUE SERAN APLICATS

Els mecanismes de treball que es pretenen utilitzar en aquest pla de treball els agruparé en tres paquets diferents: A. Dirigides per mi: classes magistrals i visites de camp. Les empraré per centrar-me en els continguts prioritaris, impartir, explicar i clarificar informació. B. Dirigides pels alumnes: inicio l'activitat, però m'enretiro immediatament, tot i mantenint el control al final de les activitats. Les empraré per entrar en detalls, ampliar la comprensió, proporcionar diferents punts de vista i arribar a una comprensió personal més fina al comparar-la amb els companys. C. Autodirigides: són les activitats independents d'aprenentatge i d'estudi que haurà de fer l'alumne individualment. Les empraré per desenvolupar un coneixement profund. Dins del grup A, en les classes teòriques, empraré alguns dels consells donats al curs per no fer aquestes sessions tant aburrides, incorporant talls cada 30' i incloent activitats curtes. Entre elles, donar 2' perquè plantegin una pregunta capciosa del que s'ha explicat i escollirne un parell a l'atzar i respondre-la en 5', o al final de la sessió contestar algunes preguntes que hauran d'entregar i que seran recuperades en la següent sessió (concretaré més aquest procés en el desenvolupament del pla). En el cas de les visites de camp, el procés serà similar, però s'inclourà una activitat més en aquesta visita que els permeti sentir personalment l'objectiu de la visita, de manera que no es limitin a prendre apunts i prou (caldrà concretar). Dins del grup B, es contemplen diferentes activitats: §

La realització de treballs de 5' després d'una pregunta capciosa que jo els pugui plantejar, en treball individual.

§

Bola de neu: plantejo una pregunta, la resol un alumne, i aquest en fa una altra que resol el següent...

§

Discusió sobre algun article que han de dur ells, i penjar-lo prèviament al forum (uns 15' de debat).

§

Think-Pair-Share.

§

Brainstorming i Queststorming.

§

Controvèrsia estructurada.

§

Puzzles.

§

Correccions dels treballs creuades.

§

Construcció conjunta de les preguntes d'examen.

40


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  Dins del grup C, es contemplen les següents activitats: §

Selecció i reinterpretació de material de curs complementari al inclòs al programa docent (treball de recerca).

§

Fòrums oberts.

§

Construcció del Portafoli Digital.

§

Autoavaluació i avaluació dels treballs dels companys (aquesta activitat es planteja com a substitució de les visites de camp en assignatures de cursos superiors, però no en aquesta assignatura, com es veurà).

Evidentment això és un llistat preliminar, i caldrà veure quines d'aquestes activitats es podran dur a terme, atès que hauran de fer tres treballs en parelles de dos alumnes, i que necessitaran de diverses correccions a les sessions de taller. Caldrà per tant ser curós amb la qüestió de la disponibilitat de temps.

2. CONTEXT DE L'APLICACIÓ

Enguany m'han assignat dues assignatures troncals d'Urbanística que corresponen al segon curs de carrera i suposen la primera vegada que els alumnes senten parlar de la ciutat i de l'urbanisme (l'Urbanística s'imparteix també a tercer i quart curs). Són alumnes que ja han realitzat un primer curs de projectes, però que desconeixen l'impacte que qualsevol projecte implica per la ciutat. Per tant, el fet que sigui la primera aproximació de l'alumne a la lectura de la ciutat suposa la necessitat d'emprar recursos que despertin el seu interès sobre la matèria des d'un bon principi. El present pla abasta l'assignatura d'Urbanística I. És per tant important disposar primer d'una bona bibliografia, de manera que els alumnes tinguin a l'abast tot el material que té a veure amb la història de l'urbanisme, i intentar en la mesura del possible referenciar els bons projectes urbans sempre que sigui possible, apostant per una part de recerca en aquest aspecte que haurà de desenvolupar l'alumne. Però una de les facetes més importants d'aquest curs és aprendre a llegir la ciutat amb ulls d'urbanista, la qual cosa requereix una especial atenció per tal de descobrir les seves disfuncionalitats per poder intervenir sobre ella. Això implica elaborar tasques de visites de camp i d'anàlisi pormenortizat dels diferents elements fonamentals de la ciutat: els carrers, les places, i les edificacions. El curs consisteix en 4 hores lectives a la setmana, de les que 2 es dediquen a classes magistrals, i les altres 2 a taller, on es corregeixen els treballs que van desenvolupant els alumnes. Som 3 professors per a 90 alumnes: les sessions teòriques les imparteix un sol professor en una sola aula on hi ha els 90 alumnes, i el taller són aules de 30 alumnes per professor, on es fa un seguiment més personalitzat dels seus treballs.

41


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

3. APLICACIÓ EN RELACIÓ AL CONTEXT

Per abordar la qüestió de la creació d'un suport documental necessari per a valorar la ciutat i poder tenir eines per a la seva intervenció, es pretén confiar en les sessions teòriques, així com també en el treball de recerca que haurà de fer l'alumne, i també caldrà insistir en les correccions sobre rellevants intervencions que, d'una manera o d'altra, serà necessari de forçar la seva consulta per part de l'alumne. Al marge d'això, es proposaran lectures optatives per aquells que tinguin interès en aprofondir sobre determinats aspectes de la matèria docent, i que es podrà compartir a través del fòrum d'Atenea. Aquesta activitat permetrà augmentar la nota si s'escau, però el fet de no realitzar-la no suporarà una reducció de la mateixa. Quant a l'aspecte de l'aproximació a la lectura de la ciutat, es preveuen distintes visites de camp degudament planificades que provoquin la reflexió de l'alumne i impliquin l'elaboració d'un produte avaluable. Aquest treball formarà part de les "tasques", a diferència dels "exercicis". Quant a l'exercitació en l'anàlisi, hauran d'elaborar tres treballs o exercicis (un per a cada un dels elements), on demostrin la seva capacitat de lectura, anàlisi, síntesi i hipòtesi, necessàries com a pas previ a qualsevol intervenció. Donada la complexitat de la lectura de la ciutat, també es deixarà un marge per a les seves inquietuds, de manera que als tallers es deixarà durant uns 10 ó 15 minuts la possibilitat de que ells plantegin temes de debat que els inquietin, a partir d'una lectura, una experiència personal, una película o qualsevol estímul similar. Això permetrà incidir en la motivació sobre la nova assignatura i esperonar el seu interès. Aquest espai de temps s'aplicarà després dels 15' que es dedicaran a discutir la sessió teòrica anterior. A més de tot això, els treballs d'entrega suposen anàlisis sobre escenaris urbans. Aquests treballs poden formar part d'un projecte docent més ambiciós, que pretengui establir una sèrie de mirades urbanes sobre la ciutat de Barcelona, de manera que any rera any es pot buscar d'elaborar un fons documental sobre aquests treballs, seleccionant aquells més interessants, amb el propòsit de poder fer, després d'alguns anys, una publicació que abasti sectors interessants de la ciutat. Els treballs de recerca dels alumnes també pot tenir un destí similar.

42


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  Les competències Pel que fa a les competències de l'assignatura en qüestió, l'actual pla del 2010 estableix les següents competències específiques (s'especifiquen en gris les que no es veuran afectades pel nou pla, entenent que o bé no necessiten millora, o bé no són molt rellevants, assenyalades amb un asterisc (*), o bé es consideren inadequades o inabastables, en aquest darrer cas assenyalades amb dos asteriscs (**)): 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21.

Aptitud per a aplicar els coneixements gràfics a la representació d'espais i objectes (T). Aptitud per a concebre i representar els atributs visuals dels objectes i dominar la proporció i les tècniques de dibuix, incloses les informàtiques (T). Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme dels sistemes de representació espacial. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de l'anàlisi i teoria de la forma i les lleis de percepció visual. Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de la geometria mètrica i projectual (*). Coneixement adequat i aplicat a l'arquitectura i a l'urbanisme de les bases de tipografia, hipsometria i cartografia i les tècniques de modificació del terreny (*). Aptitud per a la concepció, la pràctica i el desenvolupament de projectes urbans (T). Aptitud per a elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans (*). Capacitat per a redactar projectes d'obra civil (T). (*) Capacitat per a dissenyar i executar projectes urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge. Capacitat per a aplicar normes i ordenances urbanístiques. (**) Capacitat per a elaborar estudis mediambientals, paisatgístics, i de correcció d'impactes ambientals (T). (**) Coneixement adequat de les teories generals de la forma, la composició i els tipus arquitectònics. Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura. Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de la vida, la habitabilitat i els programes bàsics de vivenda. Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals. Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics. Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes. Coneixement adequat dels fonaments metodològics del plantejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana. Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala. (**) Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa al desenvolupament professional.

Les competències genèriques són les següents: 1. 2. 3.

Sensibilitat i compromís social: Conèixer i entendre la complexitat dels fenòmens econòmics i socials típics de la societat del benestar; capacitat per a relacionar el benestar amb la globalització i la sostenibilitat; habilitat per a utilitzar de manera equilibrada i compatible la tècnica, la tecnologia, l'economia i la sostenibilitat. Aprenentatge autònom: Detectar carències en el propi coneixement i superar-les per mitjà de la reflexió crítica i l'elecció de la millor actuació per a ampliar aquest coneixement. Ús solvent dels recursos de la informatització: Gestionar l'adquisició, l'estructuració, l'anàlisi i la visualització de dades e informació de l'àmbit d'especialitat, i de manera crítica els resultats d'aquesta gestió.

El nou Pla d'Aplicació a l'Aula pretén afectar algunes de les competències descrites més rellevants. En concret, i pel que fa a les competències específiques, s'inclou tot seguit aquelles competències sobre les que s'incidirà, especificant els aspectes insatisfactoris dels resultats actuals i les esmenes que es pretenen fer: 1.

En l'apartat 4, tot i que es fan visites de camp, aquestes no estan preparades amb antel·lació, i els apunts que els alumnes prenen no tenen cap tipus de traducció efectiva. Al nou pla, els apunts seran filtrats, endreçats i argumentats, i formaran part d'una entrega (tasca 1, 2 i 3), i seran inclosos també en el portafoli (vegeu l'apartat d'iniciatives, punts 4 i 6).

43


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  2.

En l'apartat 7 i 14, la documentació que reb l'alumne es limita als exemples exposats durant les sessions teòriques, a l'espera de ser macerades (o no) pels alumnes i demostrades en un examen teòric. Partint de la base de que els coneixements queden molt més consolidats quan els explico que quan me'ls expliquen, s'introdueix un important paquet de recerca que es tradueix en 9 hores de treball no presencial per a cada alumne i 10' d'exposició a l'aula. A més de disposar d'una nova base documental del curs, que pot construir-se al llarg dels cursos per poder acabar sent una interessant publicació, incorpora la necessitat de síntesi, organització i expressió com a noves activitats implícites i necessàries. Així mateix, es donarà una rúbrica per a construir el discurs i la presentació (vegeu l'apartat d'iniciatives, punt 7).

3.

Quant als apartats 15, 16, 17, 18, 19 i 21, tot i ser uns temes molt importants i significatius, no és objecte d'estudi intens en l'actualitat en aquesta assignatura. Es pretén incidir sobre aquesta qüestió especialment en les activitats cooperatives que incorporen vídeos i textes d'anàlisi, think-pair-share i brainstormings (vegeu l'apartat d'iniciatives, punt 10).

Pel que fa a les competències genèriques, es planteja el següent: 1.

Pel que fa a l'apartat 1, s'estableix el mateix raonament que el punt 3 anterior. Aquesta faceta de l'urbanisme s'aprofundirà mitjançant iniciatives de treballs cooperatius.

2.

Quant a l'apartat 2, es tracta d'una competència gens treballada en l'assignatura actual. Aquest pla pretén treballar-la mitjançant diferentes tècniques: a través de la correcció creuada al taller (vegeu el punt 9 de l'apartat d'iniciatives), l'autoavaluació dels propis treballs mitjançant la fitxa d'autoaprenentatge (vegeu en l'apartat d'iniciatives, el punt 4), el lliurament de rúbriques per als 3 exercicis i per a la presentació del treball de recerca, el fòrum obert a l'Atenea (vegeu punt 3 de les iniciatives), i l'autoavaluació (com a opció per a cursos superiors, tal i com es descriu més endavant).

3.

Finalment, pel que fa a l'apartat 3, no s'insisteix prou en aquest curs sobre l'organització de les entregues dels exercicis. Al marge d'incidir sobre l'estructuració de l'entrega, el seu ordre i la seva capacitat d'explicar idees suggerents, i tal i com ja s'ha comentat, cada entrega disposarà d'una rúbrica per poder incidir d'antuvi sobre quin serà el resultat del treball abans d'acabar-lo: caldrà fer una "maqueta" prèvia de la composició de l'entrega. Així mateix, es limitarà el nombre de plànols d'entrega per accentuar l'esforç de síntesi, de la mateixa manera que en l'exposició del treball de recerca es limitarà inflexiblement el temps d'exposició.

Totes aquestes iniciatives no impliquen una reducció d'intensitat sobre les altres, ans al contrari, les reforcen i potencien. El que sí suposa és una reducció de 5 hores de classes magistrals, que es substitueixen per exposicions dels treballs de recerca i no suposen, per

44


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  tant, reducció de temari, sinó major en el mateix. El pla, però, sí suposa menys hores de correcció pràctica individualitzada per a cada alumne, però es considera que aquesta reducció s'equilibra mab escreix amb les distintes activitats cooperatives, mentre que les correccions que es mantenen són, per la seva dinàmica plantejada, més constructives per ser compartides amb tota l'aula (en aquest sentit, es pretén eliminar la necessitat que sovint pot tenir l'alumne de que ha de corregir individualment el seu treball al marge del treball dels seus companys, i s'incentiva el raonament crític de manera que l'alumne apliqui a la seva feina els arguments que s'esgrimeixen a propòsit del treball dels seus companys).

4. PLANIFICACIÓ DETALLADA DEL CANVI

Es proposen tres blocs temàtics principals, que ja formen part de la docència vigent: 1.

Els carrers.

2.

Les places.

3.

La parcel·lació i l'edificació.

Cada un d'aquests paquets incorpora una visita de camp a l'inici, l'elaboració d'un treball d'anàlisi comparatiu de dos carrers, dos places o dos tipologies edificatòries, per grups de dos alumnes, i la lectura d'un text (en aquests moments, les visites de camp es tradueixen en una petita entrega dels apunts presos en la visita, mentre que les lectures no tenen una traducció avaluable, sinó són suport que pot donar la sensació de ser opcional). El canvi principal que es busca gravita al voltant d'aquestes tres objectius: 1.

Augmentar la motivació de l'alumnat i el seu interès per la disciplina.

2.

Buscar l'aprenentatge profund en contraposició al superficial, per millorar el nivell de comprensió sobre la disciplina per part de l'alumnat.

3.

Desdibuixar la sensació que sovint té l'alumne de la seva imperiosa necessitat de corregir el "seu" treball i no el del seu company, i demostrar la importància del debat obert i de les activitats cooperatives en favor del "seu" aprenentatge, millorant la seva capacitat d'extrapolar les correccions dels companys al seu propi coneixement.

Amb aquests objectius, es plantegen les següents iniciatives: 1.

Explicar el primer dia, de manera detallada i concisa, el context, objectius i dinàmiques del curs, però fent una especial sessió d'aproximadament una hora sobre què significa l'aprenentatge, com es pot millorar, i quines eines tenim a l'abast per potenciar-lo. Tot i que pot semblar paternalisme (ja que el seu contingut seria aplicable a altres assignatures), crec que és essencial posar-nos

45


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  d'acord en aquesta qüestió, per tal de que entenguin millor que s'espera d'ells (quan jo estudiava ho hauria agraït) (objectiu 1) (calendari: setmana 1). 2.

De les 2 hores de taller, es dedicarà el primer quart d'hora a que els alumnes plantegin temes de debat a partir de les seves inquietuds a partir d'alguna lectura o experiència personal (objectiu 1) (calendari: cada sessió pràctica).

3.

S'obrirà un fòrum on els alumnes que ho desitgin (té caràcter opcional) podran incorporar comentaris de text sobte lectures opcionals que se'ls suggerirà (objectiu 1 i 2) (calendari: des de la primera setmana).

4.

Cada un dels tres treballs d'anàlisi, així com també les visites de camp, hauran d'incorporar una fitxa d'aprenentatge, on es plantegin preguntes abans de fer el treball i després (objectiu 2) (calendari: per a cada tasca i exercici):

ABANS DE  LA  FEINA   1.  Per  què  fas  aquesta  feina?   2.  Com  penses  abordar-­‐la  (estratègies)?   3.  Com  la  muntaràs  per  demostrar  l'assoliment   dels  objectius?  

DESPRÉS DE  LA  FEINA  

LA FEINA     Caldrà  indicar  el   temps  dedicat

1. Quin  és  l'argument  més  important  que  n'extreus  del   treball?   2.  En  quina  mesura  has  assolit  els  objectius?   3.  Com  valores  el  resultat  i  quines  noves  preguntes  et   genera?  

5.

Es faran activitats d'autoavaluació i d'avaluació als companys (només quan es redueixin les visites en els cursos superiors) (objectiu 2) (calendari: a l'inici de cada exercici, avaluant l'anterior).

6.

S'exigirà la construcció d'un portafoli digital (objectiu 2) (calendari: al llarg del curs).

7.

Caldrà fer un petit treball de recerca (objectiu 2) (calendari: setmana 13, i s'exposa la setmana 13 i 15).

8.

Les sessions teòriques de dues hores es partiran en tres paquets: al final del primer hauran de escriure una frase que reflecteixi la idea principal del que s'ha explicat; al final de la segona hauran d'escriure en 2' una pregunta capciosa que, a l'atzar, es debatrà durant uns 5' per a tota la classe (només es respondrà una). Al final de la sessió, acabaran de complimentar el full responent (1) quina és la idea més important trasmesa en la sessió, i (2) quina pregunta els genera. Aquest full es recollirà, i a la següent sessió de taller s'escolliran 2 a l'atzar que es debatran en el petit grup de taller durant 15' (objectiu 2) (calendari: al final de cada teòrica i inici de cada pràctica).

9.

Les correccions al taller implicarà la participació del company en la correcció: abans de que l'alumne exposi, avisaré de que un company triat a l'atzar farà la correcció, però se seleccionarà una vegada feta l'exposició. Això incentivarà l'atenció a la correcció del company (objectiu 2 i 3) (calendari: 50% de les correccions).

46


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  10. Al marge de que els treballs són per parelles, s'inclouran activitats cooperatives (puzzle,

brainstorming,

queststorming,

think-pair-share,

controvèrsia

estructurada...) (objectiu 3) (calendari: en 7 de les 15 sessions pràctiques, alternativament). 11. La meitat de l'examen final, de caràcter teòric, serà construït pels mateixos alumes durant una sessió de taller (objectiu 1, 2 i 3) (calendari: setmana 12).

  El calendari d'activitats

El calendari d'activitats que es proposa es fonamenta en les hores lectives i de treball previstes per una assignatura de 5 crèdits, tal i com estipula el pla d'estudis de l'ETSAB. A partir d'aquesta premisa, i tenint en compte que cada crèdit suposa 25 hores de treball, tenim: 5 ECTS x 25 hores = 125 hores de treball

Si dividim el nombre total d'hores de l'assignatura pel nombre de setmanes lectives, ens queda: 125 / 15 setmanes = 8,3 hores setmanals

Això vol dir que, si tenim en compte que aquesta assignatura divideix la seva activitat lectiva en dues parts de dues hores cada una (una part teòrica els dijous i una pràctica els divendres), les hores que cada alumne ha de fer fora del periode lectiu són 4,3 hores de mitjana. El quadre que segueix s'ajusta a aquesta premisa, i té també en compte la càrrega de l'alumne en les darreres setmanes de curs, de manera que la darrera setmana està molt més alliberada quant a l'activitat fora d'aules que la resta. Les singularitats de les activitats es concreten al peu de la taula. En qualsevol cas, i com ja s'ha avançat anteriorment, cada una de les lliçons comporta l'elaboració d'un DIN-A5 al final de la sessió, que cada alumne ha d'entregar, i on ha de respondre a dues preguntes: (1) "Quin és el missatge principal de la lliçò?"; i (2) "Quina pregunta t'ha quedat oberta a partir del que s'ha dit?". Al prinicipi de la sessió de pràctiques de l'endemà es dedicaran els 15 primers minuts a triar-ne 2 d'aquests escrits a l'atzar i discutir-los conjuntament. Al marge de la seva utilitat pedagògica, també serà útil per tenir un seguiment de l'assistència a les classes teòriques (menys freqüentades), i també els farà servei per a la construcció del portafoli.

47


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  A més d'això, es planteja al llarg del curs una activitat més que serà opcional, per aquells alumnes que desitgin augmentar l'aprofundiment sobre el coneixement en qüestions que ells entenguin suggerents. Amb aquest fi, s'obrirà un Fòrum a l'Atenea per tal de que aquells alumnes que vulguin participar en debats i discusions sobre les seves inquietuds o interessos, o les dels seus companys, ho puguin fer. El fet de no participar en aquests fòrums no suposarà una minva en la nota, però el fet de fer-ho sí podrà augmentar-la. Altrament, per a cada una de les lectures, tasques, exercicis, portafoli i recerca, caldrà indicar el temps dedicat, per tal de poder ajustar en un segon torn els temps previstos en el quadre que segueix. Així mateix, aquesta assignatura requereix fer unes visites de camp. En els cursos posteriors aquesta activitat no es requereix amb tanta freqüència (amb una visita a l'emplaçament del projecte és suficient). Això pot permetre substituir dues de les visites (les dues

darreres)

per

activitats

de

coavaluació,

que

s'entenen

molt

importants

per

l'aprenentatge, però que donada la densitat d'activitats en aquesta assignatura, es deixa per a cursos superiors (en qualsevol cas, l'experiència personal m'aconsella també evitar les coavaluacions als primers cursos, doncs l'alumne no disposa de suficient instrumental per poder fer una bona valoració crítica sobre la feina d'un company). En qualsevol cas, abans de fer els tres treballs es lliurarà una rúbrica per a cada un d'ells, que els servirà per conèixer quins aspectes es valoraran en el seu treball (en cas de fer la coavaluació, seguiran també aquest document). També se'ls lliurarà una rúbrica per a la presentació oral del treball de recerca, que els servirà de guia. El caràcter innovador del següent calendari, amb les iniciatives esmentades, és principalment augmentar de manera considerable la potenciació del raonament crític de l'alumne, per sobre de l'aprenentatge superficial, incidint constantment en l'aprenentatge profund, especialment mitjançant les activitats cooperatives i d'autoaprenentatge.

48


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

3 4   5  

6

7 8   9   10  

11

12

13 14  

15

Teòrica Pràctica     Teòrica   Pràctica   Teòrica   Pràctica   Teòrica   Pràctica   Teòrica   Pràctica   Teòrica   Pràctica     Teòrica   Pràctica     Teòrica   Pràctica   Teòrica   Pràctica   Teòrica   Pràctica  

Hores  totals  

1h

RECERCA

1h

PORTAFOLI

Lliçó innaugural   2h     1   2 Presentació   1h   Lliçó  Aprenent.     Visita  1   2h     3   Vídeo  +  TPS   1h   Correcció     Entrega  Tasca  1     Llicó  1   2h     Correcció   2h   Lliçó  2   2h   3   Vídeo  +  TPS   1h   Correcció   Lliçó  3   1h     Correcció   2h   Entrega  Exercici  1   Visita  2     2h     4   Cooperació  (Pz)   2h   10   Entrega  Tasca  2      (Coavaluació)   Lliçó  4   2h     Correcció   2h   Lliçó  5   2h   3   Vídeo  +  TPS   1h   Correcció   Lliçó  6   2h     5   Cooperació  (Bs)   1h   Correcció   Lliçó  7   1h     Correcció   2h   Entrega  Exercici  2   Visita  3   2h     3 Vídeo  +  TPS     2h   10   Entrega  Tasca  3      (Coavaluació)   Lliçó  8   2h     6   Pregunta  Exam.   1h   Correcció     Entrega  Recerca   Recerca   2h     7   Cooperació  (CE)   1h   Correcció   Examen  Teòric   2h     Correcció   2h   Entrega  Exercici  3   Recerca   2h     8   Recerca   1h   Valoració   9   Entrega  Portafoli  i  Repesques    

EXERCICI

2

Teòrica Pràctica   Teòrica   Pràctica     Teòrica   Pràctica   Teòrica   Pràctica   Teòrica   Pràctica  

TASQUES

1

PRESENCIAL

LECTURA

Setmana

NO PRESENCIAL  

1h

30'

5,5

2h

30'

6,5

1h

1h

3h

30'

8,5

3h

30'

7,5

7h

30'

11,5

1h  

Hores Totals  Primera  part:   (39,5)  

2h

30’

1h 1h  

30'

2h

7,5

3h

30'

2h

9,5

3h

30'

2h

9,5

7h

30'

11,5

Hores Totals  Segona  part:   (43,5)  

2h

30’

1h

 

2h

30'

2h

8,5

8,5

3h

30'

7,5

7h

30'

11,5

6

1h  

1h

1h

7,5

1h

1h

 

2h

Hores Totals  Tercera  part:   Hores  Totals:  

(42) 125  

En  vermell  apareixen  les  sessions  teòriques  (de  les  que  les  tres  darreres  seran  presentades  pels  alumnes  a  partir  del  seu  treball  de  recerca,  i  on   tindran   10'   d'exposició,   i   que   farà   només   un   dels   dos,   triat   a   l'atzar   [es   lliurarà   prèviament   una   rúbrica   per   a   poder   abordar   l'exposició   amb   prou   garanties]).  En  tonalitats  crema  apareixen  les  activitats  cooperatives  (la  Correcció  es  considera  cooperativa,  en  la  mesura  que  es  demana  sovint   l'opinió  dels  altres  alumnes  i  tenint  en  compte  que  les  correccions  poden  ser  fetes  per  companys).  En  tons  violetes  s'especifiquen  les  entregues.     1.    La  Presentació  suposa  l'explicació  de  les  dinàmiques  del  curs  i  de  la  seva  logística.   2.     La   Lliçó   d'Aprenentatge   pretén   sentar   les   bases   i   els   criteris   de   valoració   del   curs,   a   més   de   fer   una   explicació   acurada   del   concepte   d'aprenentatge  i  de  com  construir  un  raonament  crític,  així  com  discutir  sobre  mètodes  de  treball  i  d'autocontrol  sobre  el  coneixement.   3.    El  Vídeo  +  TPS  significa  treballar  sobre  un  petit  curtmetratge  de  no  més  de  5  minuts  sobre  qüestions  urbanes,  que  després  es   treballaran   mitjançant  la  tècnica  del  Think-­‐Pair-­‐Share.  Aquesta  activitat  suposa  la  lectura  prèvia  d'un  text  a  casa.   4.    Cooperació  (Pz):  Puzzle.   5.    Cooperació  (Bs):  Brain  Storming   6.    Pregunta  Examen:  durant  aquesta  hora,  entre  tots  es  pretén  construir  la  meitat  de  les  preguntes  de  l'examen,  de  manera  que  aquestes  siguin   elaborades  pels  alumnes  (l'altra  meitat  serà  elaborada  pel  professor  i  desconeguda).  Aquesta  activitat  ha  demostrat  ser  molt  enriquidora.   7.    Cooperació  (Ce):  Controvèrsia  Estructurada.   8.     Valoració:   durant   aquesta   hora   es   pretén   que   hi   hagi   un   intercanvi   d'opinions   amb   l'alumnat   sobre   la   dinàmica   del   curs,   les   activitats   elaborades  i  els  continguts,  els  punts  febles  i  els  forts  de  l'assignatura  i  del  seu  mecanisme  d'impartició.   9.    Entrega  del  Portafoli  i  Repesques:  els  treballs  no  superats  o  no  entregats  es  podran  lliurar  al  final  amb  el  Portafoli,  tot  i  que  els  treballs  que  no   s'hagin  presentat  durant  el  curs  tindran  un  nivell  major  d'exigència.   10.    En  cas  de  que  no  hi  hagi  visita  de  camp,  es  plantejarà  com  a  substitució  l'activitat  de  Coavaluació  dels  treballs  entregats,  de  manera  que  cada   alumne  haurà  de  valorar  dos  treballs  de  dos  grups  distints  del  seu.  La  Coavaluació  és  individual.  

49


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

   

5. RECOLLIDA D'INFORMACIÓ, AVALUACIÓ I RETROALIMENTACIÓ

Tota la documentació generada per l'alumnat serà facilitada en format digital via Atenea, a excepció de les anotacions de les sessions magistrals, que seran recollides en paper, i discutides en la següent sessió de taller. Aquesta documentació serà avaluada durant la setmana següent, i s'enviarà la valoració via mail per a cada alumne. Els continguts abocats al fòrum seran contestats en el mateix, tot fent al mateix temps un seguiment d'aquelles persones que hi participin. Quant a l'avaluació dels treballs, es farà mitjançant lletres, de la A a la D, en comptes de números. Crec que és millor parlar de conceptes, doncs és més enriquidor per tots, i també més fàcil entendre els objectius de l'assignatura. Hi ha assignat un verb principal a cada lletra, i alguns de secundaris, com segueix: §

La D: denota una qualitat i una complexitat de comprensió només passable, i tot el que sigui menys que això serà insuficient. RECORDAR: identificar, llistar, descriure. L'alumne és capaç de comprendre d'una manera mínimament acceptable.

§

La C: és bastant satisfactòria. COMPRENDRE: interpretar, classificar, explicar. L'alumne és capaç de comprendre els coneixements declaratius, de comentar el contingut de forma significativa, i de conèixer una quantitat raonable de continguts.

§

La B: és molt satisfactòria, però manca de l'aportació personal que caracteritza la A.

APLICAR: implementar, desenvolupar, comparar. L'alumne és capaç d'aplicar el contingut de l'assignatura, reconèixer les bones i les males aplicacions dels principis. §

La A: denota una qualitat d'aprenentatge i de comprensió excel·lent. CREAR: planificar, criticar, idear, formular hipòtesi. L'alumne és capaç de reflexionar sobre el seu treball docent, d'evaluar les seves decisions, de formular una teoria, i sentar unes bases que permeten generar nous enfocaments.

La intenció és no posar nota als treballs suspesos, donant per sentat que els han de refer i que no són definitius, i que entregaran al final del curs. La voluntat és que aquests verbs aparéixin en els objectius de l'assignatura, i que entenc s'han de suscitar en cada activitat, i han d'aparèixer en les tasques d'avaluació, de manera que es pugui jutjar fins a quin punt satisfan els objectius. Si els verbs apareixen als objectius i també a l'hora d'avaluar, els alumnes poden abordar un aprenentatge profund (objectiu 3). Quant a la retroalimentació sobre la metodologia de treball i les dinàmiques de curs, es repartirà una enquesta al final d'aquest per tal de conèixer els aventatges o desaventatges de les activitats plantejades, per tal de poder redreçar-les de cara al següent curs.

50


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

6. L'APICACIÓ DEL PLA

El pla que s'ha presentat, com es pot apreciar, té a veure amb un quatrimestre sencer, en què hipotèticament el meu càrrec consisteix en ser el coordinador de l'assignatura. Atès que el que es pretén en aquest document és fer una valoració sobre l'aplicació del pla, s'ha plantejat l'estudi d'una aplicació parcial del pla. Com s'ha comentat, l'assignatura es divideix en dues hores teòriques i dues de taller a la setmana. Atès que enguany no coordino l'assignatura, el pla s'ha pogut aplicar només en les sessions de taller, en alguns aspectes específics. En qualsevol cas, les activitats dudes a terme tenen a veure amb les competències específiques esmentades més amunt, i molt especialment amb les tres transversals. En conjunt, les activitats que s'han dut a terme són les següents: 1.

Rúbriques

2.

Fitxa d'Aprenentatge

3.

Puzzle

4.

Coavaluació

5.

Activitats a taller

6.

Portafoli

1. Les rúbriques Al llarg del quadrimestre els alumnes han realitzat tres treballs principals, cada un d'ells dividit en quatre apartats: (1) la visita de camp, (2) un exercici teòric, (3) la elaboració d'un vídeo, i (4) la realització d'un treball més extens amb material gràfic. Aquest darrer apartat és un dels que tenia més pes a la nota. Per aques motiu, i per a cada un dels tres treballs s'han preparat unes rúbriques que pretenen informar a l'alumne, abans de començar la seva tasca, quins són els aspectes que es valoraran en el seu treball, de manera que pugui orientar adequadament la seva realització.

 

 

51


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  La rúbrica, com es pot veure, incideix sobre distintes qüestions i amb una intensitat diferent. Els aspectes que es consideren menys transcentals, com la qüestió de la presentació del treball, tenen menys valor, però és important que els alumnes prenguin consciència de que la presentació serà un aspecte que també es valorarà. Altres temes com l'organització del treball o la claredat en l'exposició de la feina són aspectes que tenen major transcendència, i per tant, major puntuació. Però un dels aspectes més importants de la rúbrica és el pes que s'atribueix a la interpretació, és a dir, a la capacitat de l'alumne per extreure'n les seves pròpies conclusions del treball per tal d'incentivar el raonament crític. Aquest apartat, que té un pes específic força important, tindrà com després veurem, unes importants implicacions, en tant que l'exigència que es fa a l'alumne no es resumeix en entregar la feina i prou, sinó que se li demana una valoració de la mateixa i una reinterpretació sobre el treball que s'ha elaborat.

2. La Fitxa d'Aprenentatge Al mateix temps, per a cada una de les feines que l'alumne ha hagut de fer (és a dir, per a cada una de les quatre tasques que han fet en cada un dels tres treballs de curs) s'ha demanat l'elaboració d'una fitxa d'aprenentatge, que consisteix en escriure en un full la resposta a quatre preguntes bàsiques, tant abans de la realització del treball, com també després de la seva elaboració, tal i com ja hem comentat anteriorment. Això ha demanat insistir en l'evolució i desenvolupament del raoament crític, en tant que calia que l'alumne fes un esforç intel·lectual per saber què estava fent, quin sentit tenia tot plegat, i quines conclusions calia treure de la feina feta. També ha significat la presa de consciència per part de l'alumne de que la seva feina serveix per alguna cosa més que per aprovar, i que ha de generar necessàriament noves inquietuds.

3. El puzzle Aquesta activitat es va realitzar al llarg de les dues hores de taller. Per tal de que el temps de què disposàvem a la sessió de taller era limitat, es varen repartir els textes per Atenea mitjançant la introducció d'una taula en què cada alumne podia veure quin dels textes havia de llegir abans de la sessió.

52


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

Tot i l'elevat nombre d'alumnes (43), la tasca es va poder desenvolupar sense problema, a excepció feta d'aquells alumnes que es presentaren sense haver llegit la seva part, i que s'introduiren en els grups preestablerts i complerts, i on només varen poder fer d'oients.

4. La coavaluació Dels tres treballs més importants que varen realitzar els alumnes, per a un d'ells es va organitzar l'activitat de la coavaluació. Per a poder-la desenvolupar, es va obrir un fòruma a Atenea on vaig penjar tots els treballs, on cada un implicava l'apertura d'un nou tema de debat. Així mateix, vaig penjar també una taula en què cada alumne havia de corregir i valorar dos exercicis. Només calia que l'alumne mirés la taula per saber quins treballs havia de valorar, i entrar en el tema de debat corresponent on es podia baixar el document i penjar la seva valoració. Es va demanar, també, que fossin capaços de posar una nota al treball. A la corresponent pàgina de l'Atenea, on hi havia tots els treballs penjats, s'hi va afegir un text en què s'especificava quins eren els criteris de valoració pertinents a l'hora de posar la nota a cada un dels treballs, i s'esperonava als alumnes a que, en el moment de rebre alguna valoració del seu propi treball, contestessin els comentaris dels seus companys, amb la finalitat d'aconseguir una millor dinàmica de treball i disposar d'un continu feedback sobre la feina realitzada de cada alumne.

53


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

5. Les activitats de taller Al principi d'alguns dels dies de taller, es començà la sessió amb alguna activitat distinta de l'habitual que pretenia incidit novament en el raonament crític. Es tracta d'unes activitats que no duraven més d'uns 20 minuts, i que consistien en fer una petita exposició per part meva, mitjançant principalment un vídeo sobre la ciutat, o sobre una pel·lícula, que vingués a tomb respecte l'exercici que estàvem elaborant. Després d'aquesta exposició, d'uns 5 minuts, els alumnes disposaven de cinc minuts més per apuntar en un paper, i de manera individual, allò que els suggerís el que havien vist, per tal de que, en acabar, poguéssim generar un debat sobre aquella qüestió.

54


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

Aquest exercici també va incloure alguna activitat vinculada amb alguna altra disciplina, com és el cas del quart dia d'activitat, en què es va exposar un fragment d'una música clàssica, a partir de la qual els alumnes havien d'establir vincles amb la disciplina de l'urbanisme. No va ser fàcil, però sí molt estimulant.

6. El Portafoli digital Finalment, i ja des de principi de curs, es va demanar l'elaboració d'un portafoli, en què es va insistir tenaçment que no es tractava d'un recull de les tasques elaborades al llarg del curs, sinó que calia que s'incloguessin valoracions sobre cada un dels treballs, les fitxes d'aprenentatge, les correccions amb el professor, les activitats a l'aula, la valoració de les classes teòriques, entre d'altres coses, així com també una valoració del curs al final. Aquest document havia de tenir una introducció i un índex degudament complimentat, i l'organització d'aquest document suposava una tasca gens fàcil.

El Control Paral·lelament a aquestes activitats, en la vuitena jornada del curs es va procedir a realitzar una petita enquesta als alumnes per tal de que valoressin allò que consideraven millor del curs i allò que creien que caldria modificar, amb el propòsit de poder redreçar en la mesura del possible algunes metodologies docents, o alguns mecanismes de valoració que s'estaven aplicant fins aquells moments.

55


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

Aquesta activitat va implicar un necessari comentari al principi de la següent sessió de taller, amb el propòsit de fer partíceps als alumnes del que havien comentat majoritàriament i per tal de justificar degudament qualsevol canvi de metodologia que es pogués dur a terme a partir dels seus comentaris. L'experiència fou molt satisfactòria en varis sentits. En primer lloc, perquè es tenia en consideració la valoració de l'alumne en certs aspectes, i que això es podia traduir en un canvi de dinàmica en les properes sessions, qüestió aquesta molt valuosa per l'alumne. En segon lloc, em va servir per reorientar algunes de les meves activitats i també la manera de valorar alguns dels treballs. En conjunt el resultat va ser el següent: 1.

El pitjor: (1) les classes teòriques, i (2) la necessitat de realitzar un vídeo en cada un dels tres treballs, i que la nota pesés tant.

2.

El millor: (1) les visites guiades, i (2) donar l'opció a pensar.

Respecte les classes teòriques no es va poder fer res, en tant que jo només en vaig fer dues, i era molt complicat comentar als altres professors el que havien de fer. Quant a la necessitat de replantejar el pes del vídeo, sota l'argument de que no tots els alumnes tenien facilitat per construir còmodament el vídeo, això es va traduir en posar menys pes a la nota

56


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  d'aquesta activitat en la tercera entrega. No cal dir que això m'ha suposat algun problema amb els altres professors, tot i que he pogut canalitzar-lo adequadament.

RESULTATS Tot seguit passo a descriure els resultats que han suposat les activitats introduïdes en aquest curs, i de manera breu:

1. Les Rúbriques La introducció de les rúbriques ha suposat l'entrega d'uns treballs molt més endreçats i organitzats que l'any anterior. Cada un dels plànols que els alumnes han entregat disposaven de títol principal, i estaven també organitzats per temàtiques. Això vol dir que l'alumne era capaç d'organitzar millor el seu treball i que realitzava un esforç per presentar adequadament el seu treball. Aquest esforç per part de l'alumne ha suposat també, al seu torn, una major celeritat en la meva correcció dels treballs, en tant que no havia de fer un sobreesforç per saber de què estaven parlant en cada cas.

Al mateix temps, la introducció d'un darrer plànol que havia de resumir les conclusions principals del treball (un plànol no exigit en els altres grups) m'ha permès copsar ràpidament si l'alumne ha entès el contingut del treball i els seus objectius.

2. Les Fitxes d'Aprenentatge La introducció de les fitxes d'aprenentatge m'ha permès tenir la certesa de que l'alumne fa una valoració crítica sobre el que està realitzant. Garanteix al principi de la tasca que sàpiga quina utilitat tindrà allò que ha de fer (és evident que si no li troba cap utilitat, la seva motivació serà nul·la) i permet fer una valoració personal de la tasca realitzada.

57


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  Aquesta eina és molt útil per poder reconèixer l'evolució de l'aprenentatge de l'alumne, en tant que es pot veure com, al contrastar les fitxes de l'alumnat a principi de curs amb les darreres que realitza, es pot reconèixer una important evolució en la seva manera d'abordar els problemes i en la seva manera de valorar la feina feta i de reconèixer les seves possibilitats i potencialitats.

3. El puzzle Una vegada realitzat el puzzle, la tasca que els alumnes varen haver de fer consistí en elaborar un escrit entre els tres alumnes de mitja pàgina, en què havien d'esgrimir nous arguments que permetessin lligar els tres articles a la vegada. Un d'aquests alumnes s'havia d'encarregar de penjar l'escrit al fòrum d'Atenea per tal de que fos accessible als altres estudiants. El resultat d'aquesta tasca ha estat l'elaboració d'aquests escrits i tot el procés de reflexió i cooperació que l'alumne ha hagut de fer.

58


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

4. La Coavaluació La valoració dels treballs d'alguns companys ha permès a l'alumne prendre consciència del seu propi treball i de les seves mancances. Aquesta tasca, tot i que no ha implicat un esforç considerable per part meva, al marge de l'elaboració de les taules i de penjar cada treball a Atenea, ha suposat un important mètode d'aprenentatge per als alumnes, en tant que no és el mateix realitzar el treball propi, que haver de dir el que està bé i el que no d'un altre treball. El resultat ha estat també satisfactori en la mesura que alguns alumnes s'han pres la molèstia de contestar els companys que els han valorat el treball, la qual cosa ha generat un nivell superior de coneixement.

59


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  Tal vegada, però, cal dir que el fet d'haver de valorar el treball del company posant una nota no ha estat una bona idea, per dos motius principals. El primer és que l'alumnat s'ha sentit incòmode a l'hora d'haver de posar la nota, i la segona és que l'alumne ha estat, en la majoria dels casos, excessivament benevolent en la seva puntuació, atès que el procés de valoració no ha permès l'anonimat.

5. Les Activitats de Taller El resultat d'aquestes activitats és clarament qualitatiu, tot i que no es pot aportar cap evidència, atès que no s'ha recollit cap dada objectiva. En qualsevol cas, aquestes activitats han permès ampliar l'àmbit de reflexió de l'alumnat mitjançant el debat obert. El fet de que l'alumne se senti el centre d'atenció i del pensament en aquestes activitats permet millorar les condicions socials de l'aula, derivant cap unes reflexions de caire distès en què l'alumne es pot trobar més còmode a l'hora de donar una opinió o de senzillament participar en la discusió.

6. El Portafoli La important utilitat d'aquest recurs sobrepassa al meu entendre les expectatives de les altres activitats, si es desevolupa correctament. El fet d'endreçar el material que s'ha elaborat al llarg del curs, i de fer-ne una valoració personal de cada part d'aquest material significa demostrar eficaçment que s'han pogut assolir els objectius de l'assignatura. El resultat d'aquesta tasca és però força heterogeni, ja que mentre alguns alumnes han treballat el document al llarg del curs, altres s'han limitat a recollir el material elaborat per a les entregues on el document no és altra cosa que un inventari. Malgrat això, es pot dir que aquells alumnes que han estat capaços de fer un portafoli han estat capaços també d'haver superat amb escreix els objectius de l'assignatura.

60


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  Conclusió final

Al darrer dia de taller, els vaig passar als alumnes l'enquesta Student Experience of Education Questionnaire (SEEQ), que m'ha permés extreure alguna conclusió més al marge de les que s'han apuntat en l'apartat dels resultats, i que són de caràcter més genèric. Només posaré dues referències recollides en aquesta enquesta que apunta, senzillament, a la idea de que l'alumne ha demostrat una necessitat i avidesa per desenvolupar el seu raonament i la seva capacitat de pensar sobre la disciplina. Per demostrar això, adjunto tres de tants comentaris en la mateixa línea que han aparegut en l'esmentada enquesta:

Com es pot veure, el reclam es repeteix en els tres comentaris, i s'agraeix la predisposició del mètode d'aprenentatge emprat per tal d'incentivar el procés de raonament a l'alumne. En una valoració retrospectiva, podem concloure que són sens dubte quatre de les sis activitats les que potencien en major mesura aquesta demanda: el puzzle, l'elaboració de la fitxa d'aprenentatge, la coavaluació i les activitats del taller.

61


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

  Finalment, adjunto un comentari de un dels alumnes, en què es fa explícita aquesta demanda sobre la necessitat d'incentivar el raonament crític de l'alumne, on es planteja una queixa, no pel desequilibri quant al volum de feina dels meus alumnes respecte els altres dos grups, sinó perquè els altres grups no tenen l'ocpió d'aprofundir en el seu aprenentatge:

62


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

 

Bibliografia        

63


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

La majoria de la documentació que m'ha servit de suport per a reconsiderar les metodologies d'aprenentatge i plantejar noves estratègies docents prové del curs que he realitzat entre el 2010 i el 2012 del ProFi, el curs Programa per a la Formació Inicial del professorat. Tot i que ja fa més de 14 anys que imparteixo classes a la universitat, cal dir que ja fa uns cinc anys que he aplicat noves estratègies i metodologies docents, però també he de dir que ha estat aquest curs el que m'ha donat una empenta important en aquesta dinàmica docent en què l'alumne és el centre d'atenció, i no el professor. Paral·lelament, però, hi ha hagut també alguns llibres que m'han orientat i servit de pauta per poder desenvolupar les activitats amb més confiança: §

BAIN, KEN: "Lo que hacen los mejores profesores universitarios", Universitat de València, Servei de Publicacions, 2007. Aquest va ser el desencadenant del meu interès per la millora docent.

§

Biggs, John: "Calidad del aprendizaje universitario", Editorial Narcea, Madrid, 2010. Aquest és, amb diferència, el millor llibre dels que he llegit, on es planteja de manera brillant el perquè de cada una de les metodologies docents, i on presenta una lectura sobre la docència molt innovadora.

§

Prieto, Leonor, (coord.): "La enseñanza universitaria centrada en el aprendizaje. Estrategias útiles para el profesorado", Educación Universitaria, Ediciones Octaedro / ICE-UB, Barcelona, 2008.

§

Paredes, Joaquín i de la Herrán, Agustín (coord.): "Cómo enseñar en el aula universitaria", Ediciones Pirámide, Madrid, 2010.

§

Sánchez, Mª Paz (coord.): "Técnicas docentes y sistemas de evaluación en Educación Superior", Editorial Narcea, Madrid, 2010.

64


PORTAFOLI DOCENT    /    Jordi  Franquesa  

 

65

Portafoli docent jordi franquesa  

El document incorpora la filosofia docent, un breu currículum acadèmic, metodologies docents, un resum de les enquestes dels estudiants, i u...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you