Page 1

Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

INTRODUCCIÓ ‘La crisi ha produït una pujada dels tipus d’interès’. ‘La crisi econòmica ha produït un gran increment de l’atur en aquests últims mesos.’ ‘El sector de l’automòbil ja comença a notar la crisi’. ‘Diverses immobiliàries i constructores s’han vist afectades per la crisi immobiliària’. Aquests enunciats provenen dels medis de comunicació, i tots tenen en comú la mateixa paraula: ‘crisi’. Possiblement aquesta és la paraula que més s’ha escoltat durant aquests darrers mesos. Per tot arreu es parla d’aquesta crisi que està colpejant a tot el món desenvolupat: per la ràdio, la premsa, la televisió, pel carrer... Però, sabem realment d’on ve aquesta crisi? Podríem entendre amb total claredat totes les notícies que surten sobre aquest tema a la premsa o a la televisió? Quins han estat els factors propulsors? Per què Espanya l’està sofrint tant o més que molts països de la Unió Europea? Sembla que la crisi té molt a veure amb un fenomen anomenat globalització, sabem què és? Probablement la majoria de la població (parlant tant a nivell nacional com internacional) no podria respondre amb total seguretat a aquestes preguntes. Nosaltres, en major o menor mesura, tampoc no ho sabíem amb certesa. Cap a finals de juny del 2008 calia escollir un tema per al treball de recerca, un tema que encara no havíem escollit. En aquells moments l’agreujament de la crisi econòmica s’aguditzava i els medis de comunicació no paraven de parlar-hi. Aleshores, el nostre tutor de seguiment ens va proposar un tema: ‘La globalització i la crisi econòmica actual’. Era un tema idoni, un tema actual i que a tots dos ens agrada, ja que l’economia ens interessa. A més, fent aquest treball també aprofitaríem per conèixer les arrels de la crisi i posar-nos al dia en el que es refereix a economia en general, a com funciona el món econòmicament parlant i, sobretot, saber exactament què és la globalització, terme del qual no estàvem molt familiaritzats i que és molt important per entendre aquesta crisi i per conèixer com funciona el sistema econòmic que regeix aquest món, que és el capitalisme.

1


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Aquestes motivacions són també els nostres objectius per al treball, és a dir, entendre i analitzar amb relativa profunditat aquesta crisi econòmica. Volem que les persones que llegeixin aquest treball tinguin una visió clara de la situació econòmica actual; que entenguin a grans trets l’economia mundial, tant la històrica com la moderna; que tinguin suficient informació sobre la globalització, que la valorin i que facin les seves pròpies conclusions. Que, quan algú li pregunti què és la globalització, o si creu que existeix, sàpiga respondre amb criteri propi. En el primer bloc, parlarem de la globalització, una de les variables més importants de l’economia mundial i un dels factors més decisius per entendre d’on prové aquesta recessió, també és un tema força polèmic, ja que hi ha persones que neguen l’existència d’això, i també n’hi ha que estan en contra. En el segon bloc analitzarem la crisi pròpiament dita, l’examinarem des de els seus inicis en els Estats Units, passant per Espanya i acabant per Ripollet. En aquest bloc explicarem bàsicament les seves incidències en els diversos sectors de l’economia i les mesures que proposen els diferents organismes públics. Desprès, analitzarem en una àmbit més reduït la situació a Ripollet, com ha incidit la recessió al nostre poble i quines mesures està disposat a dur a terme l’ajuntament. Per obtenir més dades de la nostra vila farem algunes entrevistes a diversos organismes com partits polítics o immobiliàries.

2


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

BLOC 1 GLOBALITZACIÓ

3


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

GLOBALITZACIÓ És un procés econòmic, polític, tecnològic, social i cultural, encara que fundamentalment econòmic, ja que les seves arrels es troben en el desenvolupament mundial de l’economia des de fa segles, com veurem més endavant. Definir globalització no és fàcil, ja que és un procés actual i encara està evolucionant, dit a grosso modo és la “unió” dels diversos països en un únic territori. Econòmicament parlant (que és l’àmbit on es centrarem) es podria dir que és la unificació de les diferents economies en un únic mercat capitalista mundial. HISTÒRIA La globalització té el seu inici després de la caiguda del mur de Berlín i de la fi de la guerra freda, el 1989, quan els dos blocs que imperaven en el món – comunista i capitalista – cauen, guanyant el bloc capitalista. A partir d’aquell moment les barreres comercials desapareixen i el món entra en una nova època de canvi. A la dècada dels 90 hi ha una sèrie d’esdeveniments que donen lloc a què ja a finals del segle XX es parli d’una nova era: la globalització. No obstant, això és el resultat d’un procés iniciat el 1492, amb el descobriment d’Amèrica per part de Cristòfor Colom. A partir de llavors i durant els següents segles les potències europees es llancen a la conquesta del món, moguts per l’afany de descobrir i d’aconseguir més riqueses. Aviat, gran part del món estava colonitzat per aquestes potències, per la qual cosa el comerç internacional començava a guanyar importància. Llavors, el segle XVI neix un conjunt d’idees econòmiques que es coneixen com el mercantilisme. MERCANTILISME I REVOLUCIÓ INDUSTRIAL El mercantilisme considera que el progrés d’una nació depèn del capital que tingui aquesta, i que aquest capital, que és la quantitat de metalls preciosos, s’augmenta tenint més

exportacions

que

importacions.

Això

4

s’aconsegueix

realitzant

mesures


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

proteccionistes, com per exemple incrementant els aranzels (impostos que es paguen per concepte d’importació o exportació), per afavorir les exportacions. El mercantilisme va durar entre els segles XVI i XVIII, tenint auge al segle XVII i el seu ocàs durant el XVIII. Els segles XVIII i XIX es caracteritzen per diversos esdeveniments de gran rellevància: la Primera i Segona Revolució Industrial, i l’auge i consolidació del capitalisme com a sistema econòmic i del liberalisme com a doctrina econòmica. La Primera Revolució Industrial va incrementar considerablement el comerç internacional gràcies a les noves invencions. Per una banda, la producció nacional va augmentar amb les noves màquines, com el teler mecànic, la màquina de vapor o la pila elèctrica; la producció va augmentar també gràcies als nous tipus de conreu, al sistema Norfolk, que consistia en la rotació dels cultius, cosa que fa que la terra mai s’esgoti i no deixa la terra improductiva; i a màquines de conreu com la segadora mecànica o l’arada de Rotherham, la qual tenia una forma triangular que va fer que fos més fàcil tirar d’ella i es va adaptar millor per què fos tirada per cavalls. D’altra banda el comerç internacional també es va incrementar amb el vaixell de vapor, la locomotora i les primeres línies de ferrocarrils; el telègraf elèctric va afavorir la comunicació a distància. Amb això les migracions internacionals van augmentar i va propiciar la creació de grans empreses. L’economia va canviar, el capital va esdevenir un bé essencial per al funcionament de les empreses. En la indústria tèxtil les inversions eren relativament petites, però en sectors com la mineria o la siderúrgia es necessitaven inversions més grans. Per això es necessitava un finançament exterior i les empreses es van transformar en societats anònimes, on el capital està fraccionat en accions, que es venen i es compren a les borses de valors. D’altra banda els bancs de dipòsit es van expandir i es van anar consolidant els bancs d’inversió, especialitzat en préstecs de llarg termini. Finalment, el capitalisme guanya força i s’integra en les societats industrialitzades, reforçat per la defensa del liberalisme.

5


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

CAPITALISME, LIBERALISME I SEGONA REV. INDUSTRIAL El capitalisme és un model econòmic en el qual la distribució, la producció i els preus del béns i serveis són establerts pel mercat lliure, és a dir, per les lleis de l’oferta i la demanda, on el preu és acordat pel consentiment dels venedors i dels compradors, encara que, a la pràctica, crec que són les grans corporacions les que fixen els preus a què cal comprar, ja que, actualment, tenen un gran poder d’influència sobre la nostra societat. També, defensa el dret de la propietat privada dels instruments de producció (fàbriques, maquinària y estocs de béns). Aquesta propietat es concentrava en la burgesia, mentre que la resta de la població, el proletariat, no posseïa cap propietat, només treballaven a les fàbriques a canvi d’un salari, produint un excedent,que era el benefici del capitalista burgés. Així, aquesta societat es mou lliurement, on cada individu busca el seu propi benefici personal: el capitalista busca la maximització del benefici propi; els treballadors treballen per aconseguir un salari i els consumidors busquen adquirir el que vulguin al preu més baix. En aquesta societat, la competència entre els empresaris, els quals per conquerir la major quota de mercat possible redueixen els costos i els preus, beneficia al consumidor, ja que, com hem dit abans, ell és qui busca els preus més baixos. A més, resulta un al·licient per a la renovació tecnològica. El liberalisme, del qual se’n consideren pares John Locke, Juan de Mariana, Adam Smith i Benjamin Franklin, està en contra de la intervenció de l’estat en l’economía ja que dificulta el creixement de la mateixa. L’estat ha de deixar el mercat “lliure” i ha d’eliminar les barreres proteccionistes i els monopolis que frenin el lliure desenvolupament del comerç. Com hem dit anteriorment, cada individu busca el seu benefici personal, el seu interès personal. Aquest interès és també un interès general, el de la societat. Adam Smith (1723 – 1790), un dels pares del liberalisme i un dels més famosos economistes de la història defensa , en la seva teoria del comerç internacional, la relació entre comerç i creixement econòmic. Segons els seus principis, els diferents béns deuran produir-se en el país que costi menys produir-lo i aleshores, exportar-lo a la resta de països. Així, avantatge absoluta és la que té aquell país que és capaç de produir un bé 6


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

amb un cost de producció menor. A més defensa el comerç internacional lliure, sense proteccionisme, per aconseguir el creixement econòmic, i aquest comerç estaria basat en el principi de avantatge absoluta. No obstant, la idea més important és la de la mà invisible, de la qual ara en parlarem. Per a Adam Smith, el fet que no s'arribi a un caos ni a l'abús d'unes parts sobre les altres (compradors sobre venedors, i al revés) en el mercat es deu al fet que, a través del preu, s'arriba a un equilibri no definit per ningú en particular sinó per la suma de totes les forces que intervenen en el mercat: la infinitat d'ofertes i de demandes particulars que els individus realitzen. El fet que s'assoleixi aquest equilibri va dur a Adam Smith a encunyar la metàfora de la mà invisible, indicant d'aquesta manera que el nivell de preus s'assoleix sense que hagi d'intervenir des de fora la "mà" visible, és a dir, l’Estat. D’altra banda, David Ricardo (1772 – 1823), també un dels economistes més prestigiosos de la història, explica la teoria de l’avantage comparativa. Aquesta teoria és l’evolució de la teoria d’Adam Smith. Segons la teoria de l’avantatge comparatiu, els països hauran d’especialitzar-se en la producció d’aquells béns i serveis que poden intercanviar de manera més eficient en el mercat internacional, és a dir, aquells que tenen un cost d’oportunitat més baix.. A més, defensa el lliure comerç, ja que priva al consumidor de productes barats. Ja ben entrat al segle XIX, a la segona meitat d’aquest, s’inicia la Segona Revolució Industrial. Bàsicament potencia el que va fer la primera. Anem per parts: d’una banda les noves formes d’energia, el petroli i l’electricitat, van afavorir el nivell de vida i van anar substituint les antigues fonts d’energia, el vapor i el carbó. Això va fer que augmentés la producció ja que eren molt més eficients. L’electricitat, a més, va afavorir la comunicació a llarga distància gràcies al telèfon i a la ràdio; al transport (ferrocarril elèctric, tramvia, metro...); a la il·luminació (bombeta) i a l’oci (fonògraf, cinematògraf...). El petroli va millorar el transport, amb la creació de l’automòbil, a més de poder donarli un ús molt variat (llums, lubricants...). El transport també va evolucionar amb el vaixell a vapor i l’aviació.

7


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Tot això va provocar un augment demogràfic molt gran, la població europea es va duplicar, passant dels 187 a 401 milions d’habitants. Les migracions també es van incrementar, entre 1815 i 1914, 60 milions d’habitants van abandonar Europa cap a altres llocs del món, ja que el colonialisme afavoria altres llocs per a viure, amb la creixent importància d’altres ciutats del món, les quals oferien unes condicions de vida semblants a les d’Europa. L’economia britànica va deixar de ser l’única industrialitzada i van sorgir molts altres competidors en el mercat mundial. El comerç internacional es va expandir considerablement gràcies als progressos del transport i a l’expansió del lliure canvi. Així, durant aquests dos segles el capitalisme es va assentar, amb el model de la Divisió internacional del treball, en què Europa s’encarregava de la producció de béns manufacturats, i els països no europeus s’encarregaven de la producció de matèries primes, guiant-se per la teoria de l’avantatge comparatiu de David Ricardo. En l’àrea del comerç internacional el lliure comerç substitueix al mercantilisme proteccionista.

TORNADA AL PROTECCIONISME I CRISI DEL 29 Però a partir de l’últim terç del segle XIX es consolida una nova època de proteccionisme. La primera causa és la depressió que va patir Europa cap a finals d’aquest segle. Els avenços en els transports van afavorir l’arribada de molts productes agrícoles a molts països d’Europa, amb la conseqüent baixada dels preus, però no amb una disminució de la producció. Així doncs, el continent europeu va entrar en una crisi de sobreproducció, on cada vegada hi havia més productes, preus més barats i menys beneficis. D’aquesta manera els estats europeus van adoptar mesures proteccionistes. Això va fer que les potències europees colonitzessin noves àrees de comerç i de recursos (Àfrica, Àsia i Oceania), aquesta situació va desembocar a noves tensions entre aquestes potències. Les següents causes d’aquesta etapa proteccionista van ser els diversos conflictes que van caracteritzar el segle XX, les dues guerres mundials i la guerra freda, en què per primera vegada es va arribar a pensar en l’extinció de l’ésser humà.

8


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Després de la fi de la Primera Guerra Mundial s’arriba al període anomenat d’entreguerres. La situació dels països havia canviat molt des de principis de segle. Al final de la guerra gran part d’ Europa està destruïda, Alemanya ha de pagar unes fortes reparacions de guerra, Rússia es converteix en el primer país comunista gràcies a la revolució de 1917, i les altres potències europees, com França o Anglaterra van perdre una quantitat considerable de la seva riquesa. D’aquesta manera els Estats Units, grans beneficiats de la guerra, es consolida com la nova potència mundial. Un fet que perdurarà fins als nostres dies, i que, com veurem ens afectarà de manera directa en la economia del nostre país. Aquest període es caracteritza per dos fets: la gran crisi de 1929 i l’aparició de règims autoritaris a diversos països d’ Europa, com el feixisme a Itàlia o el nazisme a Alemanya. La crisi de 1929: la dècada de 1920 va començar esplèndidament per a EEUU, sent la major potència econòmica del món, va experimentar un creixement en molts àmbits, amb una pujada del nivell de vida en general. Aquest enlairament econòmic es va basar en una transformació de la producció, dominada per la innovació tècnica. Els nous invents, com l’automòbil, els electrodomèstics, etc i els nous sectors (com la construcció, pneumàtics, carreteres...) van fer que augmentés l’ocupació i la demanda, a més del desenvolupament dels ja existents (siderúrgia, material elèctric, vidre...). En definitiva, va ser un període de gran progrés, conegut com els feliços anys vint. Però aquesta etapa no va durar molts anys. El sector agrari estava estancat a causa de les poques exportacions, això va fer que milions de persones es desplacessin cap a les ciutats. Allà treballaven amb uns salaris molt més baixos que abans, amb la qual cosa a poc a poc la pobresa va augmentar i van sorgir barris molt pobres, caracteritzats per la manca d’equipaments i per la penúria dels residents. D’aquesta manera els diners es repartien amb desigualtat: els pobres eren més pobres i els rics encara més rics. L’economia, ja vers el 1929, havia deixat de créixer. Les exportacions eren insuficients per a disminuir l’excedent de producció que hi havia. A més, la producció màxima de diversos productes, com l’automòbil, s’havia assolit ja, amb la qual cosa era evident que l’economia començava a flaquejar. 9


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Molts dels empresaris,davant del temor de no poder vendre els seus productes, van començar a invertir en la borsa, creient que els seus beneficis serien majors. Així començava una etapa de gran especulació borsària, que desencadenaria en el crac de la borsa de Nova York el 1929. Cada vegada la gent comprava més a la borsa, amb la qual cosa els preus de cotització van pujar encara més, per això cada vegada compraven més accions. Un nombre significatiu d’inversors es van endeutar per comprar-ne més. Hi va haver un moment en què ja el preu de les cotitzacions (molt més alt) deixaven de tenir relació amb els beneficis de les empreses. El Dijous Negre, el 24 d’Octubre del 1929, va ser el dia clau per l’inici de la crisi. Amb el convenciment de que els preus no pujarien més, milers de persones van vendre les seves accions, aquest dia es van negociar 12.9 milions d’accions, una xifra rècord. Això va desencadenar la venda massiva d’accions, la gent volia vendre el més ràpid possible per perdre el mínim. Les vendes van sobrepassar a les compres, no obstant, ja molts inversors estaven arruïnats. Els dies següents, el dilluns i el Dimarts Negre es van seguir venen accions, el dimarts es va superar el rècord anterior i es van negociar 16.4 milions d’accions. Molts bancs van començar a exigir el pagament dels préstecs pel pagament de les accions, amb la qual cosa les vendes van augmentar encara més per poder pagar aquests préstecs. Així va començar la caiguda del mercat de valors que no va parar de descendir fins el 1932. El crac de la borsa va ser el detonant de la depressió. A causa de la caiguda de les accions moltes empreses no van poder pagar els seus deutes i van haver de tancar o van haver de reduir la seva plantilla, amb la qual cosa l’atur va augmentar espectacularment. El consum també va caure per l’augment de la pobresa, per consegüent la producció va minvar molt i les empreses havien de fer el que hem explicat unes línees més a dalt: o tancar o reduir la plantilla, a més d’abaixar els preus, en conseqüència es va entrar en un període de deflació. Els bancs també van sortir molt perjudicats, d’una banda la fallida de la borsa els va afectar considerablement, d’altra, la retirada de diners dels estalviadors i de les entitats financeres. Tot això va provocar una crisi de liquiditat considerable. Poc a poc es van anar produint les primeres onades de fallides bancàries, que no es van aturar des de 1930 fins el 1933. En conjunt, més de 4000 bancs van desaparèixer. 10


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

La crisi bancària va provocar la denegació de més préstecs a empreses i a consumidors, per tant moltes més empreses van tancar i l’atur va pujar encara més. Solucions a la crisi: Roosevelt, el president dels EEUU escollit el 1933, va posar en pràctica l’anomenat New Deal, basat en la intervenció estatal i en les idees keynesianes. New Deal: es centra en la intervenció de l’Estat, amb dos objectius principals: la reactivació econòmica per mitjà del consum i la inversió; i l’assentament de controls dels bancs. Les intervencions van ser: crear obres públiques, devaluar la moneda, estimular la inversió per mitjà de crèdits estatals, fixar un salari mínim i crear subsidis d’atur. Aquesta política econòmica s’associava, com ja hem dit abans, amb les teories de Keynes. Keynes (1883 – 1946), va crear un seguit de teories econòmiques i polítiques que van ser un model a seguir en les següents dècades. Aquest economista va ser el primer en defensar que per fer front a la crisi l’Estat havia d’intervenir en l’economia, mitjançant la política fiscal. En l’economia sempre hi ha cicles d’expansió econòmics i de recessió. Aquests cicles tenen quatre fases: expansió, descens, recessió i reactivació:

11


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Segons Keynes, el problema principal de l’economia era la falta de demanda. L’Estat ha d’intervenir en la demanda, ja que sense aquesta, no hi ha incentius per augmentar la producció, i en conseqüència, l’ocupació. Així, durant la fase de recessió l’Estat s’hauria d’endeutar per incrementar la demanda. Desprès, durant la fase d’expansió, obtindria superàvit i pagaria els deutes pendents. També, durant el moment d’auge hauria de limitar-la. D’aquesta manera els cicles econòmics s’atenuen i no es converteixen en fases de crisis. Per combatre la crisi l’Estat ha d’invertir en obres públiques, això crearia ocupació amb el conseqüent augment de la renda familiar. Quan això passa s’ha d’augmentar els impostos directes (IRPF, sobre el Patrimoni...) per incrementar els ingressos de l’Estat. Amb l’augment de la renda hi ha més consum, amb la qual cosa la producció creix. Amb això s’ha de potenciar els impostos indirectes (IVA, etc) per la mateixa raó que s’ha dit unes línies més a alt. Així, amb això el dèficit pressupostari s’equilibra i es torna a una situació econòmica normal. Tot i això, aquesta reactivació econòmica generarà inflació. Així, un dels objectius de l’economia moderna és seguir creixent econòmicament però mantenint la inflació sota uns paràmetres relativament normals. Amb aquestes idees, els EEUU van combatre la crisi, que va durar fins la Segona Guerra Mundial, quan l’Estat va canviar la direcció d’inversió pública cap a la indústria armamentística.

Aquesta gran depressió es va traslladar a quasi tot al món. Aquest és un exemple de la magnitud de la “globalització” d’aquella època, com, per una crisi en un únic país, pot repercutir en les economies de la resta del món. La crisi a Europa: La retirada de fons monetaris i la interrupció d’inversions als EEUU va posar en dificultats a molts països europeus. En general tots van experimentar un descens en la producció agrícola i industrial, una reducció dels intercanvis i un gran augment de l’atur. Amb la crisi financera a nord-amèrica, la fallida del principal banc d’Àustria, Credit Anstalt, va ser el detonant de la crisi financera a Europa. Els crèdits entre les entitats europees van fer que poc a poc els bancs anessin caient. Fent també que la crisi s’aguditzés.

12


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Molts països van devaluar les seves monedes per abaratir les exportacions i intentar promoure l’activitat interior, això va provocar l’ensorrament del comerç internacional, ja que els intercanvis minvaven i s’iniciaven polítiques proteccionistes, com per exemple l’expressió anomenada beggar my neighbou,(fastiguejar el veí) que consisteix en l'aplicació de contingents màxims (quantitats màximes de determinats productes) o tarifes més elevades d'importació amb la finalitat de poder extreure el màxim capital al país del qual s'importa la mercaderia per a suavitzar el xoc de la crisi en els països afectats. Aquest caiguda del comerç internacional va afectar a molts països de Sud i Centre Amèrica i d’Àsia, atès que eren els principals exportadors d’aliments i de primeres matèries. Aquesta depressió no es va acabar a tot el món ja a les acaballes de la dècada dels 30 i principis dels 40. Aquesta crisi ens va deixar un fet que canviaria el pensament dels diversos països respecte a com afrontar els problemes econòmics. Aquest fet és la intervenció de l’Estat a l’economia, ideat (o al menys va ser el primer en defensar-lo) per John Maynard Keynes. Les seves teories es van convertir en una tendència de pensament econòmic i van ser seguides per la majoria d’economies mundials en la segona meitat del segle XX, Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Alemanya, etc. Molts països van posar en pràctica la intervenció de l’Estat en les seves economies. Ara s’anava perfilant un pensament diferent del capitalisme, defensat per les idees liberals. Començava una època en què l’Estat jugava un paper significatiu en els sistemes econòmics. DÈCADA DELS 40 I CREACIÓ D’ORGANIMSES INTERNACIONALS La dècada dels 40 es caracteritza per la Segona Guerra Mundial, però també per la creació de l’organització més gran existent l’ONU i tots els seus òrgans dependents (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, etc) i altres acords, com el GATT. Passada la II Guerra Mundial va esdevenir una època de canvi, un període on es van crear, firmar i acordar un seguit de tractes, acords i organitzacions que van formar les bases del nostre present i que donen una part de raó per la qual avui dia es parli del fenomen de la globalització.

13


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Les conseqüències econòmiques de la guerra van ser catastròfiques. Bona part dels països europeus estaven devastats i les sumes de les reparacions s’elevaven a quotes altíssimes. D’altra banda, els EEUU es van reafirmar com a superpotència mundial, que, juntament amb la URSS, van protagonitzar la guerra freda. La reconstrucció d’Europa es va fer gràcies a la cooperació de diversos països, entre els quals estaven els EEUU. En aquests països, la intervenció de l’Estat va ser fonamental per la reactivació econòmica i social, va ser un element decisiu que, com em dit, va marcar un canvi respecte al passat. També això va permetre establir les bases de l’Estat del benestar. Aquestes polítiques d’intervenció es van anomenar l’Estat del Benestar, en què l’Estat s’encarrega de proporcionar benestar als ciutadans del país, és a dir, proporciona un conjunt de drets bàsics (sanitat, vivenda, educació, serveis socials, pensions de jubilació, protecció de l’ocupació o de l’ocupat...) què tota persona ha de gaudir per portar una vida digna. Abans que s’acabés la Segona Guerra Mundial un primer conjunt de 26 països van crear l’Organització de les Nacions Unides que tenien com a primer objectiu defensar la carta de l’Atlàntic, principis de la qual eren bàsicament: esforçar-se per obtenir de part de tots els països igual accés al comerç i a les matèries primeres del món que els siguin necessàries per a la seva prosperitat econòmica, la col·laboració de tots per millorar les normes del treball, la prosperitat econòmica i la seguretat social; i el restabliment de la pau en general al món. Al cap de poc es van unir més països i el 1945 es va fer la primera conferència on 50 països van firmar la Carta de les Nacions Unides (que bàsicament és una constitució interna). L’ONU té molts organismes interns, un d’ells és el Consell Econòmic i Social, les tasques del qual són: promoure nivells de vida més elevats, la plena ocupació, i el progrés econòmic i social; d'identificar solucions per als problemes de salut, econòmics i socials en el plànol internacional; de facilitar la cooperació en l'ordre cultural i educatiu; i de fomentar el respecte universal dels drets humans i les llibertats fonamentals. Dintre d’aquest consell es troba el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.

14


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

FMI: es va crear el 1945, els objectius principals són: 1. Promoure la cooperació monetària internacional a través d'una institució permanent que proporcionés un mecanisme de consulta i col·laboració en problemes monetaris. 2. Facilitar l'expansió i el creixement equilibrat del comerç internacional i contribuir a promoure alts nivells d'ocupació i ingressos reals i a desenvolupar la producció de tots els països associats. 3. Promoure l'estabilitat dels canvis, assegurar que les relacions canviaries entre els seus membres siguin ordenades i evitar les depreciacions amb fins de competència. 4. Ajudar a establir un sistema de pagaments per a les operacions en compte corrent efectuades entre els països i a eliminar les restriccions canviaries que dificultessin el creixement del comerç internacional. 5. Posar a la seva disposició als països membres els recursos del Fons, donant-los així l'oportunitat de corregir els problemes de les seves balances de pagaments sense recórrer a mesures que poguessin destruir la prosperitat nacional i internacional. BM: es va crear el 1945, al principi, amb la finalitat d'ajudar a les nacions europees en la reconstrucció de les ciutats durant la postguerra. Però més endavant van anar ampliant les seves funcions. Actualment està format per cinc organitzacions: 1.Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF): (1945, 184 països membres). És l’organització més important del banc, ja que per poder ser membre de les altres, abans s’ha de ser membre d’aquesta. L'objectiu del BIRF és reduir la pobresa en els països d'ingrés mitjà i en els països més pobres amb capacitat creditícia, promovent el desenvolupament mitjançant préstecs, garanties i altres serveis no crediticis, com d'anàlisis i assessoria. 2.Associació Internacional de Foment (AIF): (1960, 160 països membres). Les aportacions realitzades a la AIF permeten que el Banc Mundial proporcioni milionaris crèdits anuals sense interessos als 78 països més pobres del món. Aquesta proporciona diners per a la construcció de serveis bàsics (educació, vivenda, aigua potable, sanejament...), impulsant reformes i inversions destinades a augmentar la productivitat i l'ocupació.

15


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

3. Corporació Financera Internacional (CFI): (1956, 175 països membres). La missió de la CFI és promoure el desenvolupament econòmic a través del sector privat. Els socis comercials inverteixen capital per mitjà d'empreses privades en els països en desenvolupament. Dintre de les seves funcions es troba atorgar préstecs a llarg termini. 4. Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (OMGI): (1988, 151 països membres). El OMGI promou la inversió estrangera en els països en desenvolupament proporcionant garanties als inversionistes estrangers contra pèrdues ocasionades per riscos no comercials, com expropiació, guerres, etc. 5. El Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI): (1966, 143 països membres). El CIADI té com meta principal cuidar la inversió estrangera en els països, al proporcionar serveis internacionals de conciliació i arbitratge de diferències.

Poc després, el 1948, es va firmar el General Agreement on Tariffs and Trade ( Acord General sobre el Aranzels i Comerç, GATT). Considerat com l’antecessor de l’actual Organització Mundial del Comerç. El GATT és un acord de cooperació comercial que té la missió de regular i liberalitzar el comerç mundial i establir normes que regulin les relacions comercials estables entre països, és a dir, reduir els aranzels i altres barreres que obstaculitzaven el comerç internacional. Pel que fa només a Europa, la necessitat de crear un territori unit, tant econòmicament com políticament per tal de col·locar-se com un nucli de molt poder, va portar a la creació de la Unió Europea. El primer pas va ser la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) el 1951, amb l’objectiu d’aconseguir un mercat comú d’aquests productes per a tots els seus integrants. Amb l’èxit d’això, es va crear un mercat comú europeu, amb la creació de la Comunitat Econòmica Europea. A partir d’aquí, la comunitat va anar creixent, tenint una etapa de creixement fins la dècada dels 70, amb la crisis del petroli; i després d’aquesta un altre període de creixement econòmic fins arribar als nostres dies, sent la primera potència comercial. 16


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

La Unió Europea, que va néixer com a tal el 1993, té diversos òrgans econòmics, dintre dels quals es troba el Banc Central Europeu. No obstant, parlarem d’ell més endavant, a l’apartat de les mesures que pren davant la crisis actual. Com es veu, en aquesta època les barreres comercials estaven molt baixes, eren poc importants, la integració econòmica mai havia estat tant elevada i les multinacionals començaven a consolidar-se, obtenint gran poder econòmic. GUERRA FREDA No obstant, això s’ensorra amb la Guerra Freda. La lluita entre el capitalisme dels EEUU i el comunisme de la URSS. No entrarem massa en detalls sobre el conflicte ja que és un tema que no ens pertoca. La Guerra Freda va suposar una època de molta tensió mundial, amb diverses guerres a diferents llocs del món, com a Corea, la qual estava dividida entre la nord, aliada del comunista Stalin, i la sud, més al costat dels EEUU. Al final, al 1953, es va signar un armistici i Corea va quedar dividida, tal i com la coneixem avui dia. Una altra guerra va ser al Vietnam, on, també, estava dividit entre el nord comunista, liderat pel dictador Ho Chi Minh, i el sud, que comptava amb el suport militar dels EEUU. La guerra, que va començar el 1957, va ser molt dura i va acabar el 1975, quan, després d’haver fet uns acords (Acords de París) i es va acabar l’ajuda militar dels EEUU, el règim comunista va ocupar el sud i va proclamar la unificació del territori. També hi van haver moments de molta tensió, com el bloqueig de Berlín, el qual va ser el primer incident de la Guerra Freda, el 1948. La ciutat de Berlín estava dividida en quatre (igual que Alemanya), però bàsicament eren dos blocs, l’occidental (capitalista) i l’oriental (comunista). En aquest incident, els soviètics van bloquejar el seu sector creant un mur i van aïllar el sector occidental. Els EEUU van respondre creant un pont aeri per abastar la ciutat. Finalment, després d’onze mesos, Stalin va posar fi al setge, i a continuació es van crear dos estats: la República Federal d’Alemanya (occidental) i la República Democràtica Alemanya (oriental). Aquests dos estats es van mantenir fins a la caiguda del mur de Berlín el 1989, la qual també continuava dividida en dues. El moment de màxima tensió va arribar amb la crisi dels míssils a Cuba.

17


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Cuba, després de l’arribada al poder de Fidel Castro, va ser una aliada dels soviètics. El 1961 els nord-americans van fer un intent de desembarcament de tropes a la badia de Cochinos. L’URSS va actuar i va demanar la col·locació de míssils nuclears a Cuba que apuntessin cap a EEUU. Davant d’això, el president Kennedy va ordenar un bloqueig naval de Cuba, per tal d’impedir que arribessin els míssils al país. Finalment, el president Khruixov va ordenar la retirada dels vaixells que transportaven els míssils i Kennedy, davant d’això, va aixecar el bloqueig. Aquests han estats els esdeveniments més importants de la Guerra Freda, uns fets que van dividir el món en aquests dos blocs. Durant aquesta època les multinacionals juguen també un paper molt important en la globalització econòmica. En aquest període comencen a consolidar-se. Aquestes són el fruit de diversos elements: La primera d'elles és la necessitat de les empreses d'augmentar la seva producció, no només amb la fi d'incrementar el lucre, sinó amb la finalitat de reduir els costos unitaris. Per aquesta i altres raons l'empresa es veu obligada a ampliar els seus mercats, creantlos a l'estranger. Un altre element que incideix en la instal·lació de filials a l'estranger, són les diferències de costos, especialment en països on la mà d'obra és bastant més barata. Les restriccions comercials i aranzelàries que es van imposar durant i després de les guerres mundials també van incidir en el desenvolupament d’aquestes empreses. Per a poder accedir als mercats locals, les multinacionals van crear versions més petites de si mateixes en diversos països del món. Totes aquestes causes tenen un objectiu comú: incrementar els beneficis.

INTERNET, OMC I ELS PROCESSOS D’INTEGRACIÓ ECONÒMICA A finals de la dècada dels 60, es crea la primera connexió de computadores, coneguda com ARPANET. A partir de llavors, les connexions van anar augmentar, creant com el que avui dia es coneix com Internet. Aquest fenomen és un dels impulsors més importants de la globalització, ja que possibilita la realització instantània de

18


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

comunicacions i transferències econòmiques a qualsevol part del món. Elimina virtualment les fronteres nacionals. Més endavant en parlarem més acuradament. El 9 de novembre de 1989 cau el mur de Berlín. Això va suposar la caiguda del comunisme i la victòria del capitalisme, amb la conseqüent victòria dels EEUU i la consolidació com a única potència mundial. La gran frontera que impedia el desenvolupament del comerç internacional va desaparèixer i s’entra en una nova època, una època on incrementa la integració econòmica (les diferents economies són integrades, estan més unides, i les barreres entre comerços desapareixen), l’ús d’Internet i el desenvolupament de les tecnologies i les transaccions internacionals. El 1995 es crea l’Organització Mundial del Comerç, sent l’evolució del GATT. L'OMC (153 països membres) és l'únic òrgan internacional que s'ocupa de les normes que regeixen el comerç entre els països. El seu nucli està constituït pels Acords de l'OMC, documents que estableixen les normes fonamentals del comerç internacional. Són contractes que obliguen als governs a mantenir les seves polítiques comercials dintre dels límits convinguts l'objectiu dels quals és ajudar als productors de béns i serveis, els exportadors i importadors a dur endavant les seves activitats. El propòsit primordial és ajudar que els corrents comercials circulin amb la màxima llibertat possible, sempre que no es produeixin efectes secundaris desfavorables, eliminant les barreres proteccionistes. L'OMC serveix de fòrum per a la celebració de negociacions comercials i serveix d'òrgan en la solució de diferències, l’objectiu és aconseguir el benestar de la població dels països membres. De manera resumida, l’OMC s’encarrega de: -Administrar els acords comercials -Servir de fòrum per a les negociacions comercials -Resoldre les diferències comercials -Examinar les polítiques comercials nacionals -Ajudar als països en desenvolupament amb les qüestions de política comercial, prestant-los assistència tècnica i organitzant programes de formació -Cooperar amb altres organitzacions internacionals. En aquesta dècada Internet es popularitza i es comença a utilitzar en àmbits domèstics.

19


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Ja en aquesta dècada es perfila els diferents processos d’integració que existeixen actualment: L’1 de novembre de 1993 neix la Unió Europea, successora de la Comunitat Europea. El 26 de març de 1991 es crea el Mercosur (Mercado Comum do Sul, Mercat Comú del Sud). Els seus estats membres són Argentina, Brasil, Paraguai, i Uruguai, i més endavant, Veneçuela. Bloc comercial els propòsits del qual són promoure el lliure intercanvi i moviment de béns, persones i capital entre els països que l’integren, i avançar a una major integració política i cultural entre els seus països membres i associats. L’1 de gener de 1994 entra en vigor el NAFTA (North American Free Trade Agreement, Tractat del Lliure Comerç d’Amèrica del Nord). Bloc comercial entre Canadà, Estats Units i Mèxic que estableix una zona de lliure comerç. CAN (Comunitat Andina de Nacions), és una comunitat de quatre països (Bolívia, Colòmbia, Equador, i Perú) que tenen un objectiu comú: arribar a un desenvolupament integral, més equilibrat i autònom, mitjançant la integració andina, sud-americana i llatinoamericana. MCCA (Mercat Comú Centreamericà), està integrat per Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua. En 1990 els presidents centreamericans van acordar reestructurar, enfortir i reactivar el procés d'integració, així com els seus organismes. A l'abril de 1993 es va arribar a un acord de lliure comerç que té com objectiu l'intercanvi de la majoria dels productes, la liberalització de capitals i la lliure mobilitat de persones.

Els processos principals d’integració. El més avançat és el de l’UE

20


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

CIMERES I CONTRACIMERES A finals d’aquesta dècada apareixen diverses cimeres internacionals molt importants, com la G-20, grup de països format en 1999 pels vuit països més industrialitzats (G-8, del qual ara en parlarem), els onze països amb les principals economies emergents de totes les regions del món, i la Unió Europea com a bloc. És un fòrum de cooperació i consultes entre els països en temes relacionats amb el sistema financer internacional. L’última cimera del G-20 ha estat al novembre de 2008 a Washington, per parlar sobre la crisi econòmica mundial. Una altra cimera important és la de Amèrica Llatina, el Carib i la Unió Europea. Aquesta reunió avalua els avanços registrats en la matèria de cohesió econòmica, combat a la pobresa, igualtat i justícia social. Una reunió que es celebra cada dos anys des de 1999. També, a finals de 1990 es consoliden unes altres cimeres, com la de la OMC o la del G-8, sent aquesta la reunió de un grup de països industrialitzats del món el pes polític del qual, econòmic i militar és molt rellevant a escala global. Està conformat per Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó, Regne Unit i Rússia. La finalitat d'aquestes reunions és analitzar l'estat de la política i les economies internacionals i intentar prendre decisions entorn del sistema econòmic i polític mundial. L’última cimera que es va fer va ser al juliol de 2008, a Hokkaido (Japó). No obstant, com l’existència d’aquestes cimeres és un fet rellevant, també hi ha les contracimeres, sovint relacionades amb el moviment antiglobalització, moviments en protesta de la celebració d’aquestes cimeres i, ja aprofitant l’ocasió, en protesta contra diferents aspectes del món (pobresa, guerres, economia, etc.). Hi ha moltes contracimeres, com la de Seattle al 1999, quan 50.000 manifestants van aconseguir avortar la cimera de l'Organització Mundial del Comerç. Una altra va ser el 2001, una contracimera del G-8, a Gènova, on es van reunir prop de 150.000 manifestants. Aquest mateix any es va fer una en contra de la cimera del Banc Mundial, aquesta va ser cancel·lada i va ser substituïda per una videoconferència, els manifestant van sortir amb el lema “contra l’Europa de la guerra i el capital”. En definitiva, la tendència actual des de 1999 és quan hi ha alguna cimera de l'OMC, Banc Mundial, Fòrum Econòmic Mundial, G-8 i, en general, totes aquelles que

21


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

reuneixen als líders mundials, s'organitza una contracimera, que inclou manifestacions i activitats paral·leles. No obstant, aquests moviments estan perdent protagonisme en favor del Fòrum Social Mundial, el qual és una trobada anual que porten a terme membres del moviment per una globalització diferent, per a organitzar campanyes mundials, compartir i polir les estratègies de reunió, i perquè els diferents integrants s'informin uns a altres dels nous moviments existents. El pròxim Fòrum Social Mundial es desenvoluparà entre els dies 27 de Gener al 1 de Febrer de 2009 a Belém (Brasil). En conclusió, a partir de finals de la dècada dels noranta ja es comença a parlar d’una nova era: la globalització.

EFECTES DE LA GLOBALITZACIO Principals repercussions de la globalització econòmica: Les repercussions de la globalització econòmica sobre l'economia mundial són en certa manera les que es deriven d'un marc institucional en el qual el mercat predomina sobre l'Estat. Aquesta situació determina l'aparició d'una nova etapa econòmica caracteritzada per cicles econòmics més profunds, en els quals curts períodes d'elevat creixement econòmic aniran acompanyats de petites fases de recessió o crisi econòmica. Aquesta major ciclització de l'economia mundial té una de les seves principals bases en la menor intervenció de l'Estat en l'economia. Aquest, al veure limitada la seva funció com a contrapès del mercat, perd gran part del seu paper estabilitzador (és, per exemple, el cas dels països que formen part de la Unió Monetària Europea que han arribat al compromís de limitar considerablement la funció de la política fiscal). Per tant, la globalització econòmica té avantatges i inconvenients resultants de la sobirania del mercat. Així, en el cas de la globalització comercial, l'increment de la dimensió de mercat que suposa un comerç més lliure té repercussions tan positives sobre l'economia mundial com: l'augment de la productivitat, l'increment de la qualitat dels productes i una creixent disponibilitat de varietats per part dels consumidors. No obstant, tot i que l'aparició de la distribució de la renda a l'interior dels països (FMI, 1997), contribueix a establir, primordialment nous competidors en l'escena econòmica mundial té efectes limitats sobre en els països desenvolupats, una clara distinció entre

22


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

dues tipologies diferents d'individus: aquells qui són capaços d'utilitzar la nova tecnologia (i, per tant, apropiar-se d'una prima salarial) respecte als qui no tenen aquesta possibilitat. Aquesta situació, en major mesura afavorida per la menor intervenció de l'Estat en l'economia que per la creixent competència entre empreses de diferents països, provoca un increment de la desigualtat de la distribució interior de la renda en la majoria dels països de l'economia mundial i elimina alguns dels triomfs assolits, per un sistema de capitalisme com el renà, en l'època posterior a la Segona Guerra Mundial. La globalització financera, tot i que incrementa l'eficiència en l'assignació de l'estalvi en l'economia mundial i afavoreix notablement el creixement econòmic d'aquells països en què confien els inversors internacionals, és indubtable que contribueix de manera decisiva a l'aparició de crisis financeres relativament freqüents en diferents països. No hi ha dubte que els anys 90, al mateix temps que han estat denominats per molts autors com "els de la globalització", també podrien rebre el sobrenom de la "dècada de les crisis financeres". Així, en aquesta dècada hem observat crisis del Sistema Monetari Europeu (1992), Mèxic (1994), Sud-est Asiàtic (1997), Rússia (1998) i Brasil (1999). Aquesta freqüència de les crisis té molt a veure amb la llibertat dels moviments de capitals i la sobrereacció dels tipus de canvi que en moltes ocasions provoca. A més, una altra característica clau de la globalització financera és l'extensió des d'un país emergent a d'altres de les crisis financeres (el denominat "efecte contagi"). Aquest és, per exemple, el cas de la crisi d'Amèrica Llatina (1999) i Rússia (1998) que té el seu punt de partida en l'observada anteriorment al Sud-est Asiàtic (1997). Finalment, la globalització tecnològica planteja la incògnita de si la difusió de manera més ràpida entre els països dels avenços tecnològics constituirà o no una nova font de desigualtat i desequilibri entre els mateixos. Així, si per aprofitar els avantatges que ofereix Internet un individu ha de tenir un ordenador i estar connectat a la xarxa, és indubtable que la major part de la població mundial en un principi no podrà disfrutar-ne. Perquè això no tingui lloc, seria desitjable la intervenció de l'Administració per afavorir l'accés a la nova tecnologia al major nombre de persones possible. D'aquesta manera, tot i que el pensament únic ha arraconat la política fiscal al "bagul dels records" i considera que l'Administració ha d'intervenir directament el mínim possible en l'economia, la col·laboració entre Estat i mercat continua sent necessària. És important quant creixem però també com es distribueix aquest creixement econòmic. La

23


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

globalització econòmica només podrà considerar-se un èxit si, a més d'augmentar la riquesa de les nacions, incrementa la renda de la majoria dels seus individus. Negatius -Necesitat de competir,:baixada de preus (baixada de preus perque hi ha molta produccio) Un dels efectes evidents de la globalització és l'augment de la competència entre empreses. La mobilitat de les multinacionals, la seva recerca incessant d’emplaçaments que els concedeixin avantatges sobre els seus competidors, és un factor que pot afectar el medi ambient a través del seu intent d'evitar les regulacions per defensar-lo. La necessitat de competir a curt termini és un al·licient per “retallar cantonades” i no respectar, entre d'altres coses, les regulacions estatals per a la protecció del medi ambient. Particularment, les indústries més regulades en el món ric tenen un al·licient constant per cercar en el món pobre unes circumstàncies propícies que facin rebaixar els costos que aquest tipus de regulació els ocasiona. Algunes multinacionals s'aprofiten de la debilitat de les regulacions mediambientals dels països en desenvolupament per instal·lar-hi les seves fàbriques. Aquestes fàbriques tenen una tecnologia més barata que la que haurien d'adoptar al seu país d'origen per complir les regulacions. La tragèdia de Bhopal a l'Índia17 no hagués passat a la Union Carbide de Boston, senzillament perquè no s'hagués permès funcionar a la fàbrica amb tan poques mesures de seguretat com tenia l'Índia. En declaracions de l'advocat Stanford Lewis, autor d'un informe documentat sobre la indústria química del segle XX18: “El desastre de Bhopal és només un exemple d'un patró major d'abusos contra els drets humans comesos per la indústria química al llarg del segle XX”. L'informe esmenta el cas de l'empresa japonesa Chisso Corporation, que durant dècades va saber que els seus residus rics en mercuri provocaven la malaltia de Minamata, que ataca el sistema nerviós humà. Almenys 3.000 persones van morir i més de 10.000 supervivents tenen el sistema nerviós destrossat. L'empresa sempre va negar la seva responsabilitat en els danys. Vuit anys abans de la catàstrofe de Bhopal, en vam tenir una de semblant, encara que menys greu, a Seveso, Itàlia (1976). Unes filtracions de gas tòxic van formar un núvol tòxic que va afectar milers de persones. Ara hi ha la Directiva de Soveso, que regeix l'emmagatzemament i el transport de materials perillosos. Res de semblant no existeix 24


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

en el món pobre. En comptes de defensar-se d'aquest tipus d'agressions al medi ambient i d'evitar perills per als seus ciutadans, molts governs estan ansiosos per rebre al seu sòl inversió estrangera i han rebaixat les regulacions mediambientals per atreure-les. La tragèdia de Bhopal ja està oblidada fins i tot a l'Índia, i només es pensa en els avantatges de les empreses estrangeres que porten ocupació qualificada, tecnologia i know how. Es produeix així en el món pobre una mena de competència per atreure empreses a costa de retallar les regulacions mediambientals, la qual cosa es tradueix en una “cursa cap al nores” i de la qual en resulta una rebaixa de la legislació mediambiental en grans zones del món. Al final les indústries perilloses es concentren en veritables “polígons de la mort”, en els quals una catàstrofe pot tenir conseqüències gravíssimes. La competència intensa entre empreses, fomentada per la globalització, introdueix en el procés de presa de decisions econòmiques una tendència a veure les coses a curt termini, que és molt perillós per al medi ambient. Els directors i gerents de les grans empreses estan obsessionats amb el curt termini perquè les seves actuacions es jutgen cada dia al mercat de valors a través de les cotitzacions de les seves accions en la borsa.

DEFINICIÓ DE GLOBALITZACIÓ Com ja hem dit abans, tenir una definició exacta i àmpliament acceptada de globalització no és fàcil, ja que és un terme recent i que encara s’està produint, a més que hi ha molta gent que neguen l’existència d’aquesta. Podríem dir que la globalització és la creixent integració de les diverses economies nacionals en un únic sistema econòmic capitalista mundial, això implica també la penetració mundial de capital. Els factors impulsors del seu desenvolupament són, com hem vist, el desenvolupament del lliure comerç i els seus tractats; l’aparició i l’increment de les empreses multinacionals; la propietat privada; l’avenç de la tecnologia (principalment Internet) i el simple creixement econòmic. A més, encara que no siguin impulsors directes, sí que ajuden al seu desenvolupament: l’Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. No obstant, hi ha qui pensa que aquest fenomen no existeix, uns altres que és una etapa del capitalisme. El que sí està clar és que la globalització i el capitalisme estan relacionats.

25


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Nosaltres creiem que la globalització és un procés en evolució, no és un resultat “d’una cosa”, ja que encara s’està desenvolupant i anirà desenvolupant-se sempre, perquè només és un període de la història que acabem de veure, solament és que alguns estudiosos han posat un nom a aquest fenomen que ha s’ha anat desenvolupant des del segle XV, el món s’ha anat “unint” cada vegada més, fins que sembla que ha arribat el moment de posar un nom a aquest fenomen. El que sí és cert, és que aquest fenomen existeix, d’una manera o d’una altra. El fenomen és palpable i és un dels motius per els quals la crisi econòmica ens està afectant d’aquesta manera, ja que sense globalització, potser no ens estaria perjudicant tant i hauria arribat en un altre moment i en altres circumstàncies. A continuació parlarem de la crisi que afecta als Estats Units.

26


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

BLOC 2 ANÀLISI CRISI ECONÒMICA

27


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

CRISI DELS ESTATS UNITS Per a entendre la recessió o desacceleració econòmica que estem vivint cal conèixer un dels factors més importants d’aquesta crisi, el propulsor que va portar la recessió a Europa: la crisi financera dels EEUU. Principalment, la gran causa de la crisi al país nord-americà ha estat per la enorme bombolla especulativa relacionada amb els béns immobles (cases, finques, terrenys, etc.), a aquesta bombolla se li sumen dues causes: la bombolla tecnològica de finals del segle XX i els atemptats de l’onze de setembre. Abans de tot, però, definim alguns conceptes bàsics. Bombolla econòmica: és un fenomen que es produeix en els mercats, en bona part a causa de l’especulació, que produeix una pujada anormal del preu d'un producte, de manera que aquest preu s'allunya cada vegada més del valor real del producte. Aquest procés porta a nous compradors a comprar amb la finalitat de vendre a un preu major en el futur, això provoca una espiral de pujada contínua del preu del producte, arribant a preus molt alts fins que la bombolla acaba esclatant (en anglès crash), a causa del inici de la venda massiva de l'actiu quan hi ha pocs compradors disposats a adquirir-lo. Això provoca una caiguda brusca dels preus, duent-lo a preus molt baixos, fins i tot inferiors al seu nivell real, això fa que els deutes de les persones vinculades a aquest procés puji enormement. Això es coneix com crack. D’altra banda, aquest procés de comprar per després vendre més car és el fenomen denominat especulació, així, com hem dit, l’especulació està molt relacionada amb la bombolla especulativa. També, ara parlarem de la Nova Economia, terme que va ser creat a la fi dels anys 90 per a descriure l'evolució als països desenvolupats, d'una economia basada principalment en la fabricació i la indústria a una economia basada en el coneixement, degut essencialment a la globalització econòmica. Les seves característiques són: - Centrar-se en la informació i el coneixement com bases de la producció, la productivitat i la competitivitat.

28


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

- És una economia global, la producció i gestió de béns i serveis s'organitza a nivell mundial. - La xarxa és el sistema d'organització en la Nova Economia. Així, aquest fenomen està molt unit amb la globalització, es podria parlar fins i tot del mateix fet. Com dèiem, les causes de la bombolla immobiliària són dues: La bombolla tecnològica, també anomenada Bombolla.com, va ser una corrent especulativa que es va produir entre els anys 1997 i 2001, en la qual les accions de les empreses de diverses borses del món relacionades amb Internet i amb l’anomenada Nova Economia van augmentar els seus valors a causa de l’auge d’Internet d’aquella època. Quan va esclatar la bombolla les empreses denominades Punt Com van començar una sèrie de tancaments, fusions, adquisicions i acomiadaments, que va fer que alguns analistes sostinguessin que la Nova Economia mai va existir, que tot es va tractar d'una gran bombolla creada per alguns oportunistes per a obtenir-ne beneficis. L’esclat de la bombolla va marcar el principi d’una relativa suau, però llarga recessió als països occidentals, a més d’una nova direcció de la inversió cap als béns immobles. D’altra banda, els atemptats de l’onze de setembre de 2001 a les torres bessones del World Trade Center i al Pentàgon van suposar un clima d'inestabilitat internacional que va obligar als principals Bancs Centrals a baixar els tipus d'interès a nivells molt baixos, a fi de reactivar el consum i la producció, a partir d’aquest any, els Estats Units va entrar en una recessió econòmica, de la que no es va recuperar del tot abans del crack. Així, amb la combinació d’aquests dos factors va començar a créixer la gran bombolla immobiliària que esclatarà a l’any 2007.

29


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

L' inici d'un cicle de crisi econòmica es ja un fet. Ara els comentaris es centren en opinar sobre el nivell de virulència que dita crisi pot tenir i la seva durada. Tot hom està a l' expectativa. Especialment molts es fan la pregunta de si l'economia americana entrarà o no en recessió o si ja hi ha entrat, amb les conseqüències que una economia tan potent pot tenir per tots. Mes enllà dels aspectes ja coneguts: fallida d' hipoteques "sub-primes", caiguda del sector immobiliari o de les borses, etc. hi ha molts d'altres instruments financers, que els profans, i els que no som experts en aquest camp, desconeixem plenament i que poden ser molt més greus que els ja esmentats. Hi ha una gran quantitat de complexes instruments financers, CD's, Hedge Funds, derivats, futurs, emergents, estructurats, warrants etc. etc., que ni les pròpies autoritats monetàries mundials coneixen el grau de qualitat que tenen i el abast de les minusvàlues que poden generar. Per si no n'hi hagués prou, hi ha un problema addicional: el dòlar. Què passarà amb el dòlar ? I la pregunta de moment no es saber si seguirà baixant respecte al Euro o d'altres monedes. La pregunta es què passarà amb l' immensitat de reserves de dòlars que hi han acumulades en els bancs centrals asiàtics, de mig orient i de Rússia. Els Estats Units estan generant aquests darrers anys un dèficit anual per compte corrent de més de 700.000 milions de dòlars, que va a parar en bona part als bancs centrals esmentats. Només els 11 països més significatius d' Àsia tenen unes reserves de més de 4 bilions de dòlars. ( Per evitar confusions el que els americans en dirien 4 trilllion ). Dels quals solament la Xina en te 1.6 bilions. Què farà Àsia amb tota aquesta muntanya de diners ?. Fins ara els reciclava comprant bons del tresor i altres valors americans. Però amb el nivell de magnituds de les que estem parlant ja es veu que no pot seguir així indefinidament. Pot els Estats Units seguir vivint molt més temps per sobra de les seves possibilitats?

30


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

El món de les finances està basat en la confiança. La crisis financera actual i el seu possible agreujament pot fer perdre la confiança en el Sistema Financer Mundial? Poden els països que tenen aquests elevats nivells de reserves en dòlars caure en la lògica temptació d' abandonar-lo paulatinament per adquirir monedes més fortes, com ara, el Euro? Qui compraria aquests dòlars? Es corre el risc de viure una caiguda lliure del dòlar? Esperem i confiem que no, dons una caiguda lliure del dòlar seria terrorífic per a tots, inclosos en primer lloc els propis nord-americans. El proper President o Presidenta dels Estats Units no ho tindrà fàcil si vol redreçar l'economia i retornar als equilibris bàsics. Implicaria tornar als "fonamentals de l'economia", es a dir, reduir el consum o el que es equivalent a guanyar menys, treballar més, rebaixar el dèficit fiscal retallant els beneficis socials i o apujant els impostos. No sembla un programa electoral engrescador per guanyar les eleccions. Ni sembla que cap dels actuals candidats, ni el propi país, estiguin disposats a portar-ho a la pràctica. Per no acabar tan pessimistes, cal dir, que l'historia ensenya que de les crisis econòmiques sempre s'en surt, i després torna la bonança. El que no està clar en aquest moment es saber qui pagarà els plats trencats, i quina nova correlació de forces hi haurà en les economies dels diferents països per iniciar la nova etapa. Fons tòxics, recessió, hipoteques subprime, enfonsament de les borses, rescat d’entitats financeres, por, nacionalització de bancs, diners públics per salvar bancs privats, pànic,conseqüències imprevisibles sobre l’economia real, la que ens afecta directament a la majoria de persones. En poques setmanes estem descobrint termes econòmics el significat últim dels quals se’ns escapa. Costa entendre perquè de cop tot s’enfonsa i ens arrossega plegats. La bombolla immobiliària que ha provocat la crisi global equival al valor real de tot el patrimoni dels Estats Units, i culpa d’aquesta inflada econòmica especulativa a la política ultraliberal de l’administració Bush, segons la qual l’Estat ha de deixar lliure el mercat, perquè aquest tendeix a l’equilibri.

31


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

QUE HA PROVOCAT AQUESTA SITUACIÒ? La crisi actual te l’origen a l’esclat de la bombolla immobiliària als EE.UU. Aquesta crisi és més gran que les altres crisis financeres que hem viscut durant les nostres vides. Totes aquestes crisis passades en els darrers 25 anys formen par del que jo anomeno una superbombolla. La crisi actual es podria haver previst amb alguns anys d’antelació, ja que els seus orígens es remunten a l’esclat de la bombolla d’internet a finals de l’any 2000”.

EN QUÈ CONSISTEIX LA BOMBOLLA IMMOBILIÀRIA? L’any 2005 el 40% de les llars comprades als Estats Units no havien de servir com a primera, sinó com a segona residencia”. “Els requisits per optar a un crèdit [per comprar un d’aquests habitatges] es van diluir i les hipoteques es van posar a l’abast de persones amb poca solvència (les anomenades hipoteques subprime). Les hipoteques van arribar a donar-se sense exigir cap garantia. Cap al final del procés les cases es podien comprar sense tenir diners i sense haver de respondre cap pregunta.” “Tots els beneficis que s’obtenien des del prestador original fins a l’últim comprador del crèdit es basaven en les comissions. El negoci no eren els interessos de la hipoteca, sinó les comissions. Quan més gran era el volum amb que s’operava, més gran era el benefici. Els bancs [que donaven les hipoteques] es van desprendre de les subprime convertint-les en obligacions de deute garantides,i venent-les a inversors del mercat global. Aquests títols amb garanties hipotecaries dels EE.UU. s’han distribuït àmpliament arreu del món, i alguns tenidors institucionals europeus, sobretot alemanys, hi estan fins i tot més implicats que no pas els nord-americans. Els fons toxics: El valor facial estimat d’aquestes obligacions de deute garantides (ODG, obtingudes a partir de les hipoteques subprime) és de 42,6 bilions de dòlars. Per posar les coses en perspectiva direm que aquesta xifra és igual al patrimoni privat total de tots els Estats Units. [Un altre exemple comparatiu que ens permet veure la importància de la bombolla:] “La capitalització de tots els valors de la borsa dels EE.UU. suma 18,5 bilions de dòlars.

32


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Als EE.UU hi ha 2,3 milions de persones enganyades per aquests prestadors sense escrúpols. La crisi de l’habitatge tindrà conseqüències socials a gran escala.

CONSEQÜÈNCIES A GRAN ESCALA Aquesta crisi tindrà conseqüències a gran escala. No es tracta d’un afer de negocis, com de costum, sinó la fi d’una era. Perquè el sector financer ha contaminat a d’altres sectors. Bombolles immobiliàries hi ha a EE.UU, al Regne Unit, a Espanya i a Austràlia. El que diferencia la bombolla immobiliària dels EEUU de les altres és el seu volum i la importància que te per l’economia global i per al sistema financer internacional. No s’ha actuat be ni s’ha actuat a temps [amb aquest fons tòxics]. S’ha deixat que el mercat busqués l’equilibri. No es va prendre cap mesura reguladora. L’any 2000 es van denunciar conductes abusives amb les subprime. La Reserva Federal [banc central d’EE.UU] no va actuar. L’any 2007 Edward M. Gramlich, ex governador de la Reserva Federal va publicar un llibre alertant sobre la bombolla subprime, just abans de que s’iniciés la crisi. [No se li va fer cap cas]. ACTUACIÒ AMB RETARD? Al final de la Segona Guerra mundial, la industria financera –bancs i mercats- estaven estrictament regulada. Els anys de postguerra van ser testimonis d’un aixecament progressiu de les restriccions, un procés lent al principi però que es va anar accelerant fins arribar a un crescendo en els anys 80.Actualment S’ha mostrat una confiança excessiva en els mercats i en el capitalisme. Pensar que el mercat s’autoregula i tendeix a l’equilibri és una veritat i en Ronald Reagan ho anomenava ‘la màgia del mercat’. Aquest veritat va esdevenir el dominant l’any 1980, quan Reagan va ser escollit president i Margaret Thatcher primera ministra al Regne Unit”. “La globalització del mercat financer és el gran èxit del fonamentalisme de mercat impulsat per les polítiques neoconservadores(que no deixen de ser igual de conservadores) de l’administració Bush. Si el capital financer té llibertat de moviments, els Estats tenen dificultats per gravar-lo o per regular-lo perquè es pot traslladar a alguna altra banda. Això col•loca el capital financer en una posició privilegiada. Sovint, els governs han de parar més

33


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

atenció a les exigències del capital internacional que no pas a les aspiracions de la seva pròpia gent.” PREVISIÓ DE FUTUR Aquesta crisi tindrà conseqüències més greus i duradores que les crisis semblants que s’han produït en el passat. El creixement trigarà molt més en recuperar-se. Algunes grans institucions financeres podrien revelar-se insolvents i costarà més obtenir crèdit. Per contra, la Xina, la India i alguns països productors de petroli experimenten un desenvolupament dinàmic que podria no veure’s afectat significativament per la crisis financera i la recessió (o depressió dels EE.UU). Durant l’administració Bush, els EE.UU han patit una davallada precipitada del seu poder i de la seva influència al món. La invasió d’Iraq té molt a veure amb la pujada del preu del petroli i amb la indisposició de la resta del món a tenir dòlars. Una recessió als EE.UU i la resistència de la Xina, l’Índia i els països productors de petroli reforçaran el declivi del poder i de l’influencia dels EE.UU. En termes generals és probable que travessem un període de gran incertesa i de destrucció de la riquesa financera abans no sorgeixi un nou ordre. Arribem a la fi d’una era (d’hegemonia del estats units), d’un llarg període de relativa estabilitat basat en la posició dels EE.UU. com a poder dominant i del dòlar com a principal divisa de reserva internacional. Presagio un període d’inestabilitat política i financera que espero que vagi seguit per l’aparició d’un nou ordre mundial. Per entendre què està passant necessitem un nou model. El model vigent, segons el qual tots els mercats financers tendeixen a l’equilibri, és fals i enganyador.”

EUROPA Ara be, els problemes no quedaran limitats als Estats Units. Molts dels seus problemes poden ser aplicables, en major o menor escala, a molts dels països de la Unió Europeus i també a molts d’altres, que també hauran de pagar les seves factures. Dins del descalabre, un aspecte que pot ser positiu per la Unió Europea es que davant els problemes que emergeixen de la globalització, ha quedat palesa la necessitat de

34


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

disposar d’ una major unitat política i d’ institucions europees que parlin i actuïn amb una sola veu. XINA, JAPÓ, ORIENT MIG, RUSIA, BRASIL, ETC. TENEN LA CLAU. Qui ho havia de dir: Avui el grans països deutors son els Estats Units i alguns països, especialment anglo-saxons, i en canvi els països creditors, els que tenen les reserves financeres que poden salvar la situació son: Xina, Japó, Orient Mig, Rússia, Brasil, etc. Suposa un canvi tan radical, que necessàriament ha de tenir unes conseqüències polítiques enormes. Que faran aquest països amb les seves reserves? Compraran bancs o empreses occidentals? Es dedicaran a finançar els bons dels fons de rescat emesos per els diferents estats? Seguiran invertint en el dòlar per evitar el seu colapse? En aquest moment no hi ha masses respostes, però si que queda clar que el monopoli del poder mundial exercit per Occident està tocant a la seva fi. L’ activitat econòmica d’ aquests països i els seus excedents financers també es veuran afectats per la crisi, degut en bona part a la disminució de la demanda internacional; disminució que difícilment podran compensar el consum intern, el qual no te de forma immediata la capacitat d’ augmentar la demanda. Tot seguit compararem la crisi del 29 amb la actual,tot que hi ha grans difèrencies entre aquesta i la del 29 ,pero principalement hi ha 2 grans difrencies -Actualment la crisi es quasi global,per tant per tal de surtir es tindran que prendre mesures mundials. -En la crisi del 29 la politica monetaria no estava tan desevolupada .A més a més actualment sésta optant per una política molt més intervencionista.Seguidament ho explicarem amb més atenció.

35


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

CRISI DEL 29 VS CRISI 2007 Aquí trobem una grafica de com ens trobem actualment comparada amb la crisi del 29:

La crisi financera global ha sembrat el pànic. Les borses de tot el món s'han desplomat com mai abans no ho havien fet. Analistes financers i experts econòmics coincideixen a qualificar aquesta com la pitjor crisi des de l'any 1929 i utilitzen la comparació per parlar una segona gran depressió. Se'ns recorden episodis d'especuladors llançant-se per les finestres de les seves oficines de Wall Street i cues de nord-americans famolencs captant pa pels carrers de New York. Fins i tot algun Premi Nobel com el meu col·lega de Columbia, Joe Stiglitz, ha dit que la caiguda de Wall Street és al capitalisme el que la caiguda del mur de Berlín va ser al comunisme. Les paraules de Stiglitz són una gran contribució intel·lectual al debat, perquè demostren una vegada per sempre que l'obtenció del premi Nobel no vacuna el guardonat contra la capacitat de dir ximpleries. A veure, siguem seriosos: ni això aquesta crisi financera representa el final del capitalisme ni estem davant d'una nova gran depressió. La situació actual s'assembla a la del 29 en dos aspectes fonamentals. El primer és que han caigut les borses. Si. I què? Molta gent ha perdut diners i això és trist. Ara bé, això no vol dir de cap manera que s'acosti una gran depressió! Els moviments a curt termini de les borses no reflecteixen l'estat real de l'economia, especialment durant episodis com els actuals, en els quals els

36


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

jugadors de borsa s'han convertit en una colla de psicòpates que compren i venen basant-se en rumors, pànics i pors poc fonamentades. Dit això, la situació actual difereix de la de 1929 en sis aspectes fonamentals. Primer, el 1929 els dipòsits bancaris no estaven assegurats. Quan van començar les males notícies, totes les famílies dels Estats Units van córrer al seu banc a buscar els seus estalvis. Aquests, lògicament, no tenien els diners de totes les famílies perquè l'havien deixat (aquest és, precisament, el seu negoci), per la qual cosa van tornar el que van poder i quan es van quedar sense diners van haver de tancar les portes. Milions d'americans van perdre tots els seus estalvis. Res d'això no ocorrerà el 2008 perquè els dipòsits estan assegurats, precisament, gràcies a la lliçó de 1929. Segon, el 1929 el sistema monetari es basava en el patró or, que impedia que la Reserva Federal (FED) augmentés la liquiditat del sistema si no augmentaven prèviament les seves reserves d'aquest metall. Com l'or a les mans de la FED no va augmentar, no va poder imprimir els diners que desapareixien per culpa de les fallides dels bancs. El 2008, els bancs centrals de tot el món estan imprimint diners per dotar al sistema financer de liquiditat. Tercer, el 1929 hi havia deflació i els preus i salaris baixaven contínuament. Això va fer que els deutes familiars fossin inassumibles: si un té un deute de 100 i un salari de 300, un pot pagar. Però si el salari baixa a 200, i després a 100, i després a 50 i el deute continua sent el mateix, un acaba per no poder pagar. Això va contribuir grandemente als problemes dels bancs. El 2008 no solament no hi ha deflació sinó que hi ha inflació. Quart, la renda per càpita dels Estats Units el 1929 era d'uns 6.000 dòlars (en preus actuals). Avui està per sobre dels 36.000 dòlars. Una caiguda de la renda d'un 25% quan ganes 6.000 planteja problemes seriosos de fams. La mateixa caiguda quan ganes 36.000 és un problema, però no genera desastres humanitaris. Cinquè, la reacció dels Estats Units davant de la crisi del 1929 va anar la promoure les compres de productes americans posant aranzels a les importacions (la tristament cèlebre Smooth-Hawley tariff). Naturalment, la reacció dels estrangers va ser la de posar aranzels als productes americans, la qual cosa va desencadenar una guerra comercial que va perjudicar tot el món. En l'actualitat, malgrat que se senten algunes veus des de la progressia antiglobalitzadora, no existeixen economistes documentats que proposin el proteccionisme com la sortida a la crisi. I sisè, i més important, la taxa de retorn de les inversions fora del sector financer l'any 1929 era de 0,5%. És a dir, el 1929, si un invertia un dòlar fora del sector bancari, un 37


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

obtenia un retorn gairebé nul. El 2008, el retorn de la inversió en sectors no financers és del... ¡10%! Perquè es facin una idea, la taxa de retorn mitjana dels últims 50 anys ha estat del 7%. Aquest factor és molt, però que molt important, perquè si bé el creixement econòmic d'un país no ve precedit per augments de la borsa, sí vénen precedits de... la taxa de retorn de les inversions en el sector no financer! És a dir, que mentre els psicòpates de Wall Street han anat fent les seves bogeries financeres, Sillicon Valley ha continuat innovant i això, a la llarga, és el que determinarà el creixement de l'economia nord-americana. L'esmentat d'una altra manera, quan els financers recuperin el seny, l'economia Americana sortirà disparada cap a una nova senda de creixement. Ah! Gairebé m'oblidava. Els deia que hi havia dos factors que feien que la crisi del 1929 i l'actual fossin semblants. Una ja la hi he comentat: les borses es van desplomar. La segona: els governs, els de llavors i els d'ara, no saben el què està passant. Un es queda de pasta de moniato quan, una setmana després de deixar que Lehman trenqués, el mateix govern proposa un pla de salvamiento tots els altres bancs. Un es queda de pedra quan veu que el pla de rescat canvia radicalment simplement perquè... la borsa ha reaccionat negativament! Si el govern pensava que el pla era bo i encara no s'ha implementat, què més dóna el que opinin els histèrics de Wall Street? L'única explicació que hi ha d'aquest comportament erràtic és que el govern d'avui camina totalment perdut. Tan perdut com el del 1929.

38


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Aquí tenim un gràfic de la crisi del 29:

Mostra una clara caiguda .La primera caiguda ve seguida de un rebot del 60% ,que és molt en termes borsaris. Després d’aquest rebot la caiguda va ser fulminant.Com esta passant actualment. Aquest és una gràfic on és veu clarament l’efecte borsari de las dos crisis(la del 29 i l’actual )és un fet sorprenent que l’asamblança és quasi perfecta. *La gràfica en pàgina següent.

39


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

BANCS REPERCUTITS

LEHEMAN BROTHERS El banc Lehman Brotares s'ha declarat en fallida, per -segons la companyia- protegir-ne els actius i maximitzar-ne el valor. El 16 de novembre va expirar el termini per trobar un comprador, però el principal candidat, el britànic BARKLAYs, s'ha fet enrere davant les condicions imposades. Hores abans, alguns càrrecs de Lehman Brotares ja recollien de les oficines els seus objectes personals.

40


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

L'única esperança per al banc Lehman, que havia perdut el 74% del seu valor a la borsa l'última setmana, era que una altra entitat se'n fes càrrec per salvar-lo. Lehman ha explicat en un comunicat que presentarà la documentació necessària per declarar-se en fallida davant del Tribunal de Fallides del Districte Sud de Nova York. El sistema financer nord-americà s'hi estava preparant. De fet, la situació ha precipitat la compra de Merryll Lyinch(cas que veuremes endavant) per part del Bank of America, per 50.000 milions de dòlars, uns 35.000 milions d'euros.

Pero la qebra d’aquest banc no nomès afecta a aquest banc sino que afecta a tots els seus holdings es ha dir que amb la caiguda d’aquest banc moltes altres empreses s’han vist afectas,un altre motiu pel qual el governs dels estats units ha tingut que deixar de banda la seva historia com un pais liberalista ,i l’estat s’ha introduit en el mon capitalista.

QUINA ERA LA FUNCIO DE LEHMAN BROTHERS? Lehman Brotares és un banc d'inversions, cosa que ha facilitat que hagi fet fallida. El motiu és que els bancs d'aquesta mena no tenen clients, sinó accionistes que compren valors que cotitzen a la borsa. Són entitats que busquen finançament en el mercat financer, és a dir, van al mercat de capitals a buscar inversions i, justament, aquest mercat és el que s'ha ressentit més de la crisi de les "subprime" o hipoteques de risc. La falta de confiança ha fet que les empreses cada vegada ho hagin posat més difícil per 41


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

deixar diners i, per tant, aquests bancs han topat amb més dificultats a l'hora de buscar liquiditat.

Washington Mutual

Nova fallida històrica als Estats Units. El banc Washington Mutual (WaMu) ha protagonitzat l’enfonsament més gran d'una entitat financera en la història nord-americana, cosa que el converteix en tot un símbol dels excessos del "boom" immobiliari dels últims anys en el país. El Govern Bush, en el que suposa la major intervenció d'un banc fins a ara, s'ha vist obligat a prendre el control de l'entitat, que atresora 307.000 milions de dòlars en actius, i acordar una venda d'urgència a JP Morgan. En les últimes setmanes, el Govern americà havia tractat de forçar a WaMu a negociar la seva venda a un altre grup bancari, encara que les negociacions no han tingut èxit, el que ha obligat al Govern a escometre la intervenció. Es dóna la circumstància que JP Morgan es va veure obligada fa només sis mesos a adquirir, sota la pressió del Govern, altra entitat abocada a la fallida, el banc d'inversió Bear Stearns. L’enfonsament de Washington Mutual supera, de bon tros, el que es va produir el 1984 amb la caiguda de Continental Illinois National Bank and Trust, un banc de Chicago que fins a ara tenia el rècord de la major desfeta d'una entitat financera. Amb l'acord del dijous, JP Morgan assumirà el control de les 2.300 oficines que Washington Mutual, una entitat amb 119 anys d'història, té en tot el país, així com la seva voluminosa cartera de crèdits i dipòsits. Només en la darrera setmana, quan ja es coneixia el perill que s’acostava sobre

42


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Washington Mutual, l'entitat ha patit la sortida dels comptes dels seus clients de 16.700 milions de dipòsits. Això li ha deixat "sense la suficient liquiditat per poder complir amb les seves obligacions" i li ha col·locat en una condició "defectuosa per seguir fent negocis" amb els seus clients, segons un comunicat de l'Oficina de Supervisió Bancària. El cost de l'operació per a JPMorgan Chase serà de 1.900 milions de dòlars i no afectarà els dipòsits dels clients de Washington Mutual, segons fonts de la indústria financera. Per altra banda, la Corporació Federal d'Assegurances de Dipòsits, que protegeix les assegurances dels bancs, va assenyalar que no haurà d'acudir als seus fons. El salvament de Washington Mutual, que té la seva seu en Seattle, és l'últim d'una sèrie d'intervencions de l'Estat en entitats financeres del país que s'han vist abocades a la fallida per la seva enorme exposició als actius "tòxics" relacionats amb l'ensulsiada del mercat hipotecari.

MERRYLL LYNCH La Reserva Federal dels Estats Units ha aprovat la compra de la financera Merrill Lynch per part de Bank of America. L'adquisició de Merrill Lynch, valorada en 44.000 milions de dòlars, va ser anunciada a mitjan setembre en endurir-se la crisi causada per la desplomada dels crèdits hipotecaris. Amb la compra, Bank of America consolida la seva posició de gegant, reforçada per una sèrie d'adquisicions que inclouen el banc hipotecari Countrywide Financial. Bank of America passa a controlar els actius consolidats de Merrill Lynch, que ascendeixen a 875.000 milions de dòlars amb dipòsits d'aproximadament 77.800 milions. Font: Village people

43


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

UN FET SORPRENENT Un dels factors que esta agreujant mes la crisi financera al estats units ,es que mentre uns perden grans quantitats de diners ,altres guanyen una quantitat de diners estratosférica . Aquí tenim un clar exemple ,en un article publicat a la web . Quinze executius de grans firmes financeres i constructores es van endur, cadascun, més de 100 milions de dòlars (més de 79,9 milions d'euros) en compensacions i dividends d'accions mentre, al mateix temps, es gestava l'actual crisi de mercats, segons ha afirmat el diari The Wall Street Journal. "Quatre d'aquests executius, inclosos els presidents de Lehman Brothers i Bear Stearns, van estar al capdavant de companyies que han fet fallida o han patit una caiguda del 90% en la cotització de les seves accions", afegix el diari. “Entre 2003 i 2008, Charles R. Schwab, president de la signatura Charles Schwab, va percebre 816,6 milions de dòlars en compensacions en efectiu i guanys de la venda d'accions; Dwight Schar , de NVR, va rebre 626,3 milions de dòlars. Angeo R. Mozilo, executiu principal de Countrywide, va amassar una fortuna de 470,7 milions de dòlars, seguit molt de prop per Robert I. Toll, de Toll Brothers, amb un ingrés de 427,8 milions de dòlars, segons la investigació del diari. Richard D. Fairban, president del banc Capital One va quedar en la lliga intermèdia amb tot just 245,3 milions de dòlars. Bruce Karatz, de KB Home, va cobrar 191,8 milions, i Richard S. Fuld, de Lehman Brothers, 184,6 milions de dòlars”

Tenint en compte que entre aquest grapat de persones sumen aproximadament mes 1500 milions de dòlars de beneficis nets ,es clar que desetabilitza la economia .La majoria d’aquestes persones son els dirigents del principals bancs dels EE.UU.Ara a sobre ,per part del govern ajudaran a aquest bancs per tal que no quebrin ,sense tenir en compe els sous dels seus mandataris.

44


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

SECTOR INMOBILIARI

El sector immobiliari nord-americà travessa el seu pitjor moment des de la crisi que ja va viure el mercat entre 1991 i 1992 i tocarà fons en 2009. La rendibilitat total de la inversió en actius immobiliaris decreixerà per primera vegada en vint anys i el valor dels immobles caurà entre un 15% i un 20% des dels màxims registrats en 2007. A partir de finals de 2010 es podria iniciar una lenta recuperació marcada per l'aversió al risc, la restricció del finançament i una economia afeblida. Aquestes són les principals conclusions que ofereix la trentena edició de l'informe Tendències del Mercat Immobiliari en Estats Units 2009, realitzat per Urban Land Institute i PricewaterhouseCoopers. L'informe es realitza a partir de la informació que proporcionen més de 600 enquestes i entrevistes a experts del sector: inversors, promotors, immobiliàries, entitats de préstec, brokers i consultors. L'informe destaca algunes de les tendències que es produiran abans que el mercat immobiliari pugui recuperar-se: - l'enduriment de les condicions creditícies juntament amb la feble situació de l'economia americana seguirà llastrant el mercat de l'habitatge residencial - els REITs -societats d'inversió immobiliària- seran els fons que lideraran la recuperació del mercat - la caiguda de la demanda en el sector no residencial no afectarà al mercat immobiliari de forma significativa fins a 2009 - la reducció dels costos energètics es convertirà en una prioritat per al futur Els enquestats destaquen que el sector travessa el pitjor moment des de la crisi que ja va viure el mercat entre 1991 i 1992. Per als experts, ?solament quan es reestructuri el finançament dels immobles es corregiran els preus i el mercat tocarà fons. Aquest procés pot provocar la pèrdua de llocs de treball i el tancament d'algunes companyies?. L'any 2009 serà dolent per al promotors: no sembla que hagi possibilitats de finançament per a obra nova i els projectes just acabats no seran fàcils de vendre per les baixes previsions. Les perspectives de promoció en la majoria de ciutats i sectors s'acostaran a mínims

45


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

històrics. Per sectors, únicament els pisos mantenen certa fortalesa gràcies a que, cada vegada més joves i adults no poden afrontar els pagaments d'una casa en propietat i opten pel lloguer, el que permet mantenir el sector relativament sanejat. El sector industrial s'afeblirà per la caiguda del consum, es fabriquen i distribuïran menys productes; les oficines també cauran pel fre d'expansió de moltes companyies (fins i tot algunes reduïxen les seves dimensions); finalment, en època de recessió es retallen viatges de negocis o oci, el que perjudicarà al sector d'hotels. Els inversors han de centrar-se en estratègies de gestió dels actius i d'arrendament per a mantenir i atreure nous inquilins i evitar, d'aquesta forma, la caiguda de fluxos d'efectius al mercat. Els experts coincideixen que, una vegada es recuperi la liquiditat, els inversors haurien d'acontentar-se amb rendibilitats més moderades. Quan torni la liquiditat, les entitats financeres demanaran uns requisits més estrictes a l'hora de prestar grans sumes de capital el que impedirà un endeutament elevat de les companyies. Per la seva banda, s'obre una excel·lent oportunitat per a aquells inversors que disposin de liquiditat perquè podran comprar a preus baixos i recapitalizar als propietaris amb dificultats. L'estudi destaca alguns dels aspectes clau per al mercat en el 2009. Els més importants seran d'índole econòmica o financera com l'ocupació, les evolucions dels tipus d'interès, els costos energètics - especialment la dependència del cru- o la inflació. Tots ells de considerable importància segons l'informe. En menor mesura, també s'identifiquen importants assumptes relacionats amb qüestions polític-socials com la immigració o l'amenaça terrorista. En relació als aspectes relacionats directament amb el mercat del Real Estigues, els costos provinents dels materials de la construcció continuen sent ho que més preocupa als experts. L'informe també elabora un rànquing amb les ciutats d'Estats Units amb un major atractiu d'inversió en 2009. Per al pròxim any, els ràtis cauen en gairebé totes les ciutats i sectors. Davant unes pessimistes perspectives d'inversió, els experts segueixen preferint els coneguts nuclis costaners, bé comunicats a nivell internacional. Al capdavant de la classificació se situen Seattle i San Francisco, seguides per Washington D.C, Nova York i Los Àngeles. Destaca l'entrada, per primera vegada en més de deu anys, de de Houston en el top tingues gràcies a l'impuls de la seva indústria energètica. Els mercats amb una major exposició al desastre immobiliari cauen en picat, especialment Florida, el Sud de Califòrnia i el sud-oest. Per a Guillermo Massó, soci del grup de Construcció i Immobiliari de PricewaterhouseCoopers, el sector residencial a EEUU és clarament el més afectat en 2008, però en el sector d'oficines i sobretot en el comercial l'efecte de la crisi es notarà encara més en el 2009, per la 46


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

repercussió de la crisi econòmica general en les empreses i de la caiguda del consum. És interessant l'interès que manté el sector residencial per a lloguer, els apartaments, estimulat per la dificultats per a la compra d'habitatge i l'obtenció d'hipoteques. Les previsions per a EEUU tant en quan tocarà fons el sector com de l'inici de la recuperació possiblement poden servir de patró per al nostre cas a Europa, encara que amb diferents terminis, ja que EEUU és més flexible i es produïxen més ràpidament tant les correccions com les recuperacions.

47


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

SECTOR DE L’AUTOMOVIL

GENERAL MOTORS: General Motors Corporation (NYSE: GM), també coneguda com GM, és, després de la japonesa Toyota, la segona empresa d'automòbils més gran del món. Fundada en 1908, GM avui dia té 326.999 empleats al voltant del món. Amb la seu central en Detroit (Michigan), EUA, GM fabrica els seus cotxes i camions en 33 països. En 2005 GM

va

vendre

globalment

9,17

milions de cotxes i camions sota les següents marques: Buick, Cadillac, Chevrolet, GMC, GM Daewoo (ara dissolta,

però

reemplaçada

per

Chevrolet a Europa i en alguns altres països), Holden, Hummer, Oldsmobile (ara dissolta), Opel, Pontiac, Saab, Saturn Corporation, Vauxhall Motors. GM opera una empresa de finances, GMAC Financial Services, que oferix finançament i segurs d'automòbil, residencials i comercials. La subsidiària de GM OnStar és proveïdora de serveis d'informació i seguretat de vehicles. GM és l'accionista majoritari de GM Daewoo Acte & Technology Co. de Corea del Sud, i té col·laboracions de compres de productes i trens de transmissió amb Suzuki Motor Corp. i Isuzu Motors Ltd. de Japó. GM també té col·laboracions de tecnologia avançada amb Toyota Motor Corporation de Japó, DaimlerChrysler AG i BMW AG d'Alemanya, i operacions de fabricació de vehicles amb diversos fabricants d'automòbils al voltant del món, incloent Toyota, Suzuki, Shanghai Automotive Industry Corporation de Xina, AvtoVAZ de Rússia i Renault SA de França. Les parts i accessoris de GM es venen sota les marques de GM, GM Performance Parts, GM Goodwrench i ACDelco a través de GM Service and Parts Operations, que subministra concessions i distribuïdors mundials de GM. Els motors i les transmissions de GM són venuts a través de GM Powertrain. El mercat nacional més gran de GM són els Estats Units, seguit de Xina, Canadà, el Regne Unit i Alemanya.

48


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

La crisi a afectat a GM ,sense cap tipus de dubte i esque les accions del gegant automobilístic han arribat a caure dia 9 de gener de 2008 per sota dels 6 dòlars, un nivell mínim que no tocava des de l'estiu de 1951. La crisi que sacseja a les empreses del motor, acrescuda per la vorágine financera dels mercats, enfonsa als fabricants de cotxes i no solament en borsa. La difícil situació per la qual travessa la companyia ha dut a la cúpula directiva de General Motors a plantejar-se la possibilitat de vendre les seves oficines centrals en Detroit. Els inversors castiguen amb duresa les accions del primer fabricant de cotxes d'Estats Units, que a aquesta hora lidera les pèrdues de l'índex Dow Jones en el qual cotitza. Els seus títols es deixen un 13%, fins a 6,01 dòlars. Però GM no està solament en la seva caiguda lliure, el seu rival Ford també perd avui un 7,8%, fins a 2,45 dòlars, situant-se en nivells de principis de 1980. La desconfiança que regna en el parquet novaiorquès entorn de GM està més que justificada tenint en compte les fortes pèrdues amb les quals va tancar el segon trimestre -15.500 milions de dòlars-. La delicada situació financera d'aquest colós avingut a amens no passa desapercebuda, menys quan es va filtrar la remor que les altes esferes de GM estudien la possibilitat de vendre la seva caserna general en Detroit, el Renaissance Center o RenCen. De no aconseguir la anisada refinanciación de la seva seu, que ascendeix a 500 milions de dòlars, el fabricant de cotxes nombre uneixo d'EEUU podria desprendre's de les seves oficines centrals en la capital automobilística nord-americana. Segons el previst, els directius de GM havien de reunir-se amb diversos fons de pensions locals per a la refinanciación de RenCen. Caiguda de les vendes a Europa Els problemes creixen per a GM, que el dia 9 de gener ha publicat les seves vendes a Europa. De gener a setembre la companyia nord-americana ha lliurat un total de 1,62 milions de cotxes, el que suposa un descens del 1,9% respecte al mateix període de l'any anterior. La caiguda supera les previsions dels analistes. Segons ha explicat GM en un comunicat, les retallades en les vendes es deuen a la feble demanda que hi ha en els països de de Europa occidental, ja que a Europa de l'Est les seves vendes s'han disparat un 43% en els nou primers mesos de l'any, fins a 318.245 unitats

49


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Gràfic de generals motors :

Gràfic de l’expansion

Podem observar la gran caiguda que ha tingut el gegant nort americà ,on a tingut els seus mínims historics.

FORD COMPANY, CHRYSLER

La Ford Motor Company (sovint cridada simplement Ford o Ford's) és una empresa multinacional nord-americana constructora d'automòbils amb base en Dearborn, Michigan, Estats Units. Va Ser fundada en el 16 de juny de 1903 per Henry Ford en Detroit, Michigan. Segons la revesteixi Fortune, DaimlerChrysler i Toyota Motor van superar a Ford situant-se com el segon i tercer grup de constructors d'automòbils mundial amb més ingressos en 2004 respectivament. Durant molts anys Ford va anar el nombre dos global per darrere de General Motors. Ford contínua sent un de les 500 més grans corporacions per ingressos. La Ford Motor Company abasta també Volvo, Mercury, Lincoln i Mazda. En l'actualitat Ford té plantes de construcció en molts països del món, i crea automòbils per a diferents països basantse en els gustos locals. Actualment oferix dos models híbrids, el Ford C-Max i el Ford Escapi.

50


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Fitxa tècnica: Indústria Automació Productes Automòbil Ingressos US$ 172.455 milions (2007) Benefici d'explotació US$ 5.296 milions (2007) Benefici net US$ -2.723 milions (2007) Empleats 87.700 (2008) Filials/participades Automotive Components Holdings Jaguar Land Rover Volvo Chrysler LLC és una companyia nord-americana que fabrica automòbils des de 1925. DaimlerChrysler va anar la tercera empresa automobilística més gran del món, tenia el seu cedeix a Alemanya, i agrupava diverses de les empreses més importants, entre aquestes, Chrysler, que produïa les marques Chrysler, Dodge i Jeep. El 17 de maig de l'any 2007 DaimlerChrysler va anunciar la venda de 80,1% de Chrysler a la signa Cerberus Cabdal Management, LP per un valor de 5.500 milions d'euros. A 2007 Chrysler canvia de mans, i l'empresa alemanya va canviar el seu nom a Daimler AG però conservant encara el 19,9% de les accions. El 6 d'agost de 2007, després de l'anunci de la venda d'accions a Cerberus, Chrysler Corporation LLC, o "La Nova Chrysler", va donar a conèixer un nou logotip i va engegar la seva nova pàgina web. Robert Nardelli també es va convertir en President i CEO de Chrysler baix la propietat de Cerberus. Actualmente Chrysler LLC se encuentra al borde de la quiebra por la crisis económica mundial y la caída de ventas en Estados Unidos. Las divergencias de opinión con el presidente de la General Motors, hicieron que uno de sus mejores directivos, Walter Chrysler, se encontrara desocupado a los 45 años. Su afán emprendedor y la necesidad de proyectarse a sí mismo, tras haberse ocupado de la operación de rescate de la Willys Overland, situada al borde de la quiebra, le hicieron concebir la idea de realizar su propio coche. Se puso en contacto con tres ingenieros de prestigio y juntos concibieron la idea de lanzar un vehículo. En 1924 tuvo lugar la

51


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

presentación del automóvil: el Chrysler Six. Al final del primer año de producción se habían obtenido 32.000 pedidos

Fitxa Tècnica: Tipus Privada Fundació 6 de juny de 1925 Calmi Auburn Hills, Míchigan Indústria Automòbil Productes Automòbils camions furgonetes Ingressos 47.116 milions Beneficis -1.118 milions Empleats 132.130 (2006)

Resum efectes crisi en Ford i Chrysler Ford i Chrysler van anunciar uens dramatiques aturades de la seva producció a Amèrica del Nord que evidencien les creixents dificultats que tenen els fabricants d'automòbils per a vendre els seus productes en Estats Units. Chrysler, el tercer fabricant nordamericà d'automòbils, va dir que detindrà la producció de les seves 30 plantes nordamericanes (22 en Estats Units, cinc a Mèxic i tres a Canadà) durant un mes, fins al 19 de gener. Poc després de l'anunci de Chrysler, Ford va dir que pararà la producció en 10 de les seves 12 plantes de muntatge de vehicles d'Amèrica del Nord durant tres setmanes en comptes de les dues setmanes tradicionals durant les festes nadalenques. Per la seva banda, el major fabricant d'automòbils nord-americà, GM, havia anunciat a principis de desembre una important reducció de la seva producció a Amèrica del Nord durant el primer trimestre del 2009. GM va dir que produirà 250.000 vehicles menys del previst perquè "la velocitat i gravetat del declivi del mercat de l'automòbil en EUA en les recents setmanes ha estat sense precedents"segons la propia companyia. Chrysler i Ford van adduir les mateixes raons per a justificar les aturades. Chrysler va explicar que a causa de la continuada falta de crèdit per als compradors d'actuacions i el dramàtic impacte que ha tingut en les vendes globals del sector en Estats Units s'ha vist obligat a reduir la seva producció per a mantenirl'inventari dels concessionaris alineats amb la

52


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

demanda del mercat nord-americà". El moment triat per Chrysler i Ford per a anunciar els parones no és casual. A mitjan cada mes, els concessionaris dels fabricants avancen les xifres de vendes durant el període, informació que serveix als fabricants per a preveure les xifres finals mensuals. La decisió de Chrysler i Ford és un clar indicatiu que les xifres de desembre poden marcar un dramàtic empitjorament de les condicions del mercat en Estats Units. En aquest sentit, Chrysler va dir que els concessionaris de les seves tres marques (Chrysler, Jeep i Dodge) han informat que "hi ha molts compradors que volen vehicles, però que no poden tancar els acord per falta de finançament". "Els concessionaris han assenyalat que han perdut entre un 20 i un 25 per cent del seu volum de vendes per aquesta situació del crèdit", va afegir el fabricant. Paral·lelament, la presidenta de l'Associació Nacional de Concessionaris d'Automòbils d'EUA (GENS per les seves sigles en anglès), Annette Skyora, va sol·licitar avui al president George W. Bush que "actuï" de forma immediata perquè els fabricants d'automòbils aconsegueixin ajuda financera d'emergència. L'administració del president Bush, sota pressió demòcrata, s'ha compromès a proporcionar 14.000 milions de dòlars en préstecs d'emergència a General Motors i Chrysler després que els republicans bloquegessin en el Senat un projecte de llei que hauria facilitat aquests fons als fabricants. La Càmera de Representants, sota control demòcrata, va aprovar la setmana passada el pla de rescat per a ajudar-los a mantenir-se a flotació fins al 31 de març de 2009, però el projecte no va passar el filtre de la Cambra alta. No obstant això, el Govern federal segueix sospesant la forma i condicions que proporcionarà està ajuda i no ha indicat quan podria lliurar els fons als fabricants. Skyora va afirmar en un comunicat que "aquests són moments desesperats en moltes comunitats en tot el país". "Hem escoltat paraules d'ànim de la Casa Blanca, però no hi ha temps que perdre. Molta gent depèn de la Casa Blanca per a proporcionar préstecs pont que previnguin el col·lapse del sector del motor. Necessitem acció ara", va afegir

53


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

AJUDES PER PALIAR LA CRISI AUTOMOBILÍSTICA Els tres grans de la indústria automobilística nord-americana s'han sortit amb la seva, en part, i han aconseguit que l'Administració els injecti amb urgència fins a 12.517 milions d'euros (17.400 milions de dòlars) per a evitar la fallida. Ho va anunciar personalment el president d'Estats Units, George Bush. Fuentes de la Casa Blanca van concretar després les xifres. L'ajuda sortirà del pla de rescat del sector bancari i s'ha consultat amb l'equip de Obama. En una primera fase, Chrysler i General Motors (GM) rebran un total de 9.639 milions. Ford no se suma de moment al pla perquè no té tanta necessitat de tresoreria. Al febrer, el sector podrà rebre altres 2.877 milions, encara que la xifra depèn de l'aprovació prèvia per part del Congrés de l'ampliació del fons de rescat bancari per 251.798 milions. El secretari del Tresor, Henry Paulson, va anunciar ahir que ja ha reclamat el desbloquejo de la segona part del pla. De l'ajuda federal, 6.762 milions els rebrà GM i 2.877 Chrysler en un primer lliurament, i haurà 2.877 milions suplementaris per a GM baix determinades condicions a partir de febrer, segons va detallar Joel Kaplan, col·laborador de Bush. Durant el seu discurs televisat abans de l'obertura dels mercats, Bush va justificar la decisió com una solució per a evitar que les fàbriques d'automòbils es declarin en fallida, o, si ho fan, que sigui de forma ordenada. Una de les condicions establertes per Bush per a la concessió de l'ajuda financera és que les companyies presentin un pla de viabilitat abans del 31 de març del 2009. En cas contrari, haurien de retornar els fons. L'ÚNICA SORTIDA Segons el president, davant la negativa del Congrés d'autoritzar un pla d'ajuda, "l'única forma d'evitar un col·lapse desordenat és que el poder legislatiu actuï". Els préstecs donaran tres mesos de termini als fabricants per a reestructurar-se i ser companyies viables. Bush va advertir que els constructors i els sindicats haurien d'adoptar "decisions difícils necessàries per a reformar el sector". Chrysler i GM van anunciar ahir que acceptaven tots els requisits exigits. Entre les condicions s'inclou el dret de l'Estat d'adquirir accions preferencials, límits als premis als directius; eliminació de certs privilegis, com l'ús de jets privats; el Govern podrà bloquejar transaccions superiors als 100 milions de dòlars; prohibició de concedir dividends mentre no s'hagi retornat l'ajuda a l'Estat. El Tresor va afegir condicions més dures, com reduir en dos terços el deute; eliminar la disposició que permet que els treballadors en atur tècnic segueixin percebent el salari o l'equiparació dels sous dels productors de marques americanes amb els de les fàbriques de constructors estrangers situats en Estats Units. 54


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

PLA ECÒNOMIC DE BUSH

Bush va promulgar un pla per 700.000 milions de dòlars que s'ha usat, principalment, per a donar diners als bancs(principalment va ser rebutjat) i per a la nacionalització parcial d'assegurances, bancs financers i serveis hipotecaris. El Congrés d'EEUU va donar finalment avui llum verda a un pla de rescat financer de 700.000 milions de dòlars, que rubricará immediatament la Casa Blanca, i que representa una taula de salvació per a l'economia del país. El pla, que en una primera versió va ser rebutjat dilluns passat per la Càmera de Representants, va ser suavitzat i aprovat pel senat el dimecres i finalment votat de nou avui per la Cambra baixa. En un intent de sumar suports entre els legisladors, el Senat li ha incorporat nous punts, com alleugeriments fiscals i mesures que beneficien al ciutadà mig relacionades amb la protecció dels dipòsits bancaris i mesures sanitàries. Com a conseqüència d'aquestes addicions, l'Acta d'Estabilització Econòmica d'Urgència de 2008, com es denomina al paquet, ha passat de tenir 102 pàgines en la seva versió del dilluns, a contar avui amb 451. L'eix central de l'acord segueix sent la capacitat del Tresor per a adquirir el deute de dolenta qualitat dels bancs per un import de fins a 700.000 milions de dòlars. D'ells, podrà usar 250.000 milions immediatament i altres 100.000 si el president d'Estats Units, George W. Bush, determina que els necessita. El Congrés pot retenir els altres 350.000 milions si no està satisfet amb l'acompliment del programa

55


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Les mesures principals que ha afegit el Senat són les següents: -S'eleva

de 100.000 a 250.000 dòlars la garantia que s'aplica als dipòsits dels clients

bancaris quan una entitat es veu abocada al tancament o a la fallida. És mesura té per objecte mantenir la confiança en el sistema bancari i evitar la fugida de diners d'una entitat a una altra. - Milions de contribuents amb ingressos mitjos es beneficiaran de l'exempció a la cridada "Taxa Mínima Alternativa", una norma que, en general, implica impostos més elevats. - Es concedeixen desgravaments fiscals i altres incentius per a les empreses o particulars que inverteixin en energies renovables, com plantes solars o eòliques, producció de etanol celulósico, o en la compra de cotxes elèctrics o híbrids. - S'atorguen exempcions fiscals per a les empreses que inverteixin en nous mercats, en investigació i desenvolupament, així com als petits comerços i restaurants que inverteixin en millores. - Es dóna autoritat a la Comissió de Valors nord-americà per a prohibir la pràctica coneguda com "mark to market", que permet a les entitats assignar a un bé el valor de mercat. Aquestes mesures s'uneixen a unes altres ja contingudes en el programa, com les següents: Els contribuents rebran drets de compra d'accions (warrants), amb el que es beneficiaran si les empreses que reben l'ajuda es recuperen. -El Govern limitarà els ingressos dels directius de les companyies participants en el programa. Els caps d'empreses en fallida no podran rebre beneficis multimillonarios quan siguin acomiadats, els quals es coneixen en l'argot financer nord-americà com "paracaigudes daurat". El Govern també elevarà els impostos a signatures que paguin als seus directius per sobre de 500.000 dòlars a l'any.

56


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

-S'establirà un consell de supervisió del programa, que inclourà al president de la Reserva Federal, el de la Comissió del Mercat de Valors, el director de l'Agència Federal de Finançament d'Habitatges i el secretari d'Habitatge i Desenvolupament Urbà.

SÍNTESI DEL PLA ECONOMIC DE BUSH: El Govern comprarà el deute privat de dolenta qualitat La iniciativa inclou una proposta que ha rebut el major suport de les últimes modificacions realitzades: elevar el límit del dipòsit federal del segur (l'equivalent al Fons de Garantia de Dipòsits espanyol) als diners que els clients tenen en els seus comptes bancaris, que era de 100.000 dòlars per dipòsit, fins als 250.000 dòlars. Des del seu respatller en el Senat, demòcrates i republicans han treballat per a assolir els vots necessaris que superessin el rebuig inicial del Congrés. El pla atorga al Govern la potestat per a comprar el deute de bancs afectats per la crisi financera, i les seves impulsors diuen que si funciona, la llei permetrà el restabliment del crèdit i evitarà un enfonsament a curt termini de l'economia nordamericana. Amb la majoria de les borses operant a l'alça (a Espanya l'Ibex-35 va pujar 3,78 per cent) un abans de la votació, tots els mercats miraven al Congrés a Washington, a pesar dels analistes i congressistes que van advertir que la llei podria no ser suficient per a reavivar els mercats globals. Trichet protegeix l'acord "En Estats Units, com a Europa i la resta del món, hem d'afrontar la gran correcció dels mercats que està en marxa", va dir el president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, en declaracions a Radio France. "Així que no podem dir que després de tal o com acció, es va acabar", va agregar, encara que va aclarir que era absolutament necessari que s'aprovés el rescat a Washington. El president nord-americà, George W. Bush, va llançar ja el dijous una nova cridada als representants perquè seguissin l'exemple del Senat i sancionessin definitivament el crucial paquet legislatiu. "Els treballs de la gent estan en perill", va dir Bush en la seva aparició pública.

57


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

CRÍTIQUES AL PLA ECÒNOMIC Les crisis tenen una forma sorprenent d'instruir als profans en qüestions i conceptes tècnics que d'altra forma resultarien tremendament foscs. I les crisis financeres no són l'excepció. Per molt positiu que aquest coneixement solgui ser ex davant, ex post els encarregats de formular les polítiques van haver d'esforçar-se al màxim per evitar problemes de risc moral, un excessiu apalancamiento del sistema bancari, un ús inadequat de les titulizaciones i uns incentius distorsionats dels executius dels bancs, mentre s'aprovaven amidades per a contenir una crisi creditícia galopante que amenaçava a l'economia de forma molt immediata. Un bon exemple és l'aprovació per part el Congrés nord-americà del pla de rescat (Troubled Asset Relief Program, TARP) del secretari del Tresor nord-americà, Henry Paulson, lamentablement retardat pel politiqueo bipartidista viscut com a conseqüència de la proximitat de les eleccions de novembre. Com és ben conegut, el TARP autoritza al Tresor nord-americà a comprar als bancs fins a 700.000 milions de dòlars dels seus ?actius tòxics?, contribuint així al seu procés de desapalancamiento, millorant la transparència dels seus balanços i reforçant la seva capacitat per a atreure nou cabdal. S'han expressat múltiples preocupacions pel que fa a la viabilitat i justícia d'aquest pla. En primer lloc, la complexitat i heterogeneïtat dels instruments que haurien de vendre's va suscitar dubtes sobre la velocitat amb que podria aplicar-se. En segon lloc, una preocupació essencial és el preu que es pagarà pels actius. D'una banda, un preu proper al valor de mercat no brindaria cap capitalització i per tant podria fer que el pla resultés insuficient. D'altra banda, un preu superior a aquest equivaldria a subvencionar als bancs (i els banquers), el que planteja una situació aparentment sense sortida. L'actual president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, va formular l'útil suggeriment que un preu intermedi entre els preus ?de venda a la desesperada? disponibles per als bancs en el mercat i el preu que s'obtindria si els actius es mantinguessin en balanç fins al seu venciment podria realment ajudar als bancs i, al mateix temps, suposar un cost limitat per als contribuents. %. Tanmateix, molts comentaristes consideren necessària una capitalització directa dels bancs o, en altres paraules, una nacionalització parcial, per a garantir que la societat es beneficiï del potencial alcista quan en el futur ressuscitin les institucions financeres.

58


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Una major reflexió sobre aquest tema apuntaria que el que realment importa és que semblants plans siguin suficientment potents i ?definitius?. Certament, la mera adquisició d'actius per part del Tresor no dóna a l'Estat accés al futur potencial alcista, però és que a més suposa un compromís més limitat de diners públics, ja que donada la naturalesa sistémica del problema, injectar capital a parts del sistema bancari potser no basti, tret que es garanteixin al mateix temps els passius dels bancs, fent el compromís públic més ampli. AL final, lògicament, ha prevalgut el pragmatisme. Seguint l'exemple britànic, en l'actualitat la majoria dels països estan garantint de forma general tant els dipòsits bancaris com la refinanciación dels bancs i oferint formes d'injectar capital directament en el sistema bancari. Pot dir-se que les crisis sistémicas justifiquen respostes sistémicas de les autoritats. A pesar de les grans sumes de diners manejades, el cost fiscal d'aquestes mesures de contenció més completes podria perfectament resultar molt inferior al derivat d'aplicar mesures parcials que posteriorment podrien resultar insuficients. Un primer indici que les mesures estan donant fruit seria una tornada a la normalitat del mercat interbancari, seguit, més endavant, per una tornada a pràctiques creditícies menys restrictives per part dels bancs, una vegada finalitzat el procés de desapalancamiento. Mentre s'apreciaran inevitablement els efectes macroeconòmics de la crisi

PLA ECÒNOMIC DE OBAMA El futur pla d'estímul econòmic de la futura Administració Obama ja té xifres. L'equip econòmic del president electe ha arribat a un acord amb la Càmera de Representants per a accedir a 825.000 milions de dòlars (uns 625.000 milions d'euros) que contribueixin a reactivar l'economia nord-americana mitjançant un programa d'inversions i retallades fiscals. El paquet de mesures estaran desglossades en 550.000 milions per a inversions i 275.000 milions en retallades fiscals. En concret, entre les partides més destaques del pla d'estímul del pròxim president dels Estats Units es troba una retallada d'impostos per a les famílies de 140.000 milions de dòlars, 43.000 milions en ajudes per a la gent en atur, 20.000 milions per a programes d'assistència alimentàries i beques d'estudi per

59


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

altres 15.000 milions. A més, preveu una partida de 90.000 milions de dòlars per a inversions en infraestructures i 87.000 milions en ajudes als estats Un altre dels punts negociats ha estat l'exclusió de les retallades fiscals de companyies com les dues hipotecàries Fannie Mae o Freddie Mac, així com unes altres que hagin rebut injeccions de liquiditat dintre dels programes de rescat que van comprar actius infectats per les hipoteques subprime. Segons ha destacat la portaveu de la Càmera, Nancy Pelosy, les mesures pactades són ?el primer pas per a una acció concertada amb la qual crear i protegir de tres a quatre milions de llocs de treball, estimular la nostra economia i començar el procés per a la seva transformació en el segle XXI?. No obstant això, el text haurà de passar ara per la votació en el senat i en els pròxims dies es procedirà al debat en la Cambra alta de la democràcia americana. La setmana passada, el propi Obama urgió al Congrés perquè aprovés el seu pla d'estímul econòmic insistint que l'economia nord-americana es deteriorava a pasaso engegantits i que de no actuar amb celeritat, les conseqüències podrien ser terribles. Per això, l'exsenador per Illinois va asseverar que seran mesures "dràstiques" i "costoses" a curt termini necessàries per a sortir de la "severa i profunda" recessió. El president electe va assegurar que aquest pla permetrà de forma immediata tornar a crear ocupació i asseure les bases per a un creixement de llarg de termini, encara que va reconèixer que tindrà un "cost considerable", i a curt termini "augmentarà el dèficit". "Però igual de certes seran les conseqüències de no fer gens, amb una major pèrdua d'ocupacions, ingressos i confiança en la nostra economia". El president electe d'Estats Units, Barack Obama, diu que les seves propostes per a estimular l'economia nord-americana podrien salvar o crear entre tres i quatre milions d'ocupacions per a 2010, un 90% d'ells en el sector privat. El pla econòmic de Obama, que inclou la injecció de 800.000 milions de dòlars (uns 595.000 milions d'euros) per a rescatar al país de l'amenaça de la recessió, ja ha estat redactat per la presidenta del consell d'assessors econòmics del president electe, Christina Romer, i pel principal conseller econòmic del vicepresident electe Joe Biden, Jared Bernstein. "Estic segur que si ens unim i conjurem el Gran Esperit Americà una vegada més, respondrem als desafiaments del nostre temps" Obama va anunciar aquestes estimacions en el seu discurs setmanal radiofònic i per Internet. "Els treballs es crearan en l'àmbit de la petita i gran empresa, a través d'un ampli espectre d'indústries". "Seran la classe d'ocupacions que no acceptarà la gent amb vista al curt termini, sinó que serviran per a posicionar la 60


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

nostra economia per a liderar el món a llarg termini", va afegir. Mig milió d'aquestes ocupacions seran conseqüència de l'increment de la inversió en fonts d'energia no contaminants. Les indústries per al desenvolupament d'energia neta veuran doblegada la seva producció en els pròxims tres anys, millorant l'eficiència energètica de dos milions de llars nord-americanes. "Aquests treballs 'made in America', com la construcció de panells solars, turbines eòliques, cotxes més eficients i el desenvolupament noves tecnologies energètiques, paguen bé i poden realitzar-se des de l'exterior del país", va afegir. El president electe va indicar així mateix que les seves estimacions reflecteixen que gairebé 400.000 persones tornaran a treballar en el camp de les infraestructures, bé reparant carreteres, ponts o escoles, o bé instal·lant quilòmetres de cables de banda ampla per a permetre la connexió a Internet. "No només anem a crear treballs, sinó que ajudarem als quals van perdre els seus, així com als estats i a les famílies més afectats per aquesta recessió", va manifestar. Entre altres mesures, el pla comprèn "ampliació del segur d'atur, una retallada impositiva valorat en 1.000 dòlars (744 euros), i assistència federal als estats que no retallin el seu pressupost per a serveis essencials com Policia, Bombers, educació i sanitat". Com ve fent durant les últimes setmanes, Obama va advertir que les mesures adoptades per a combatre la crisi no tindran un efecte immediat sobre l'economia, i que la situació empitjorarà abans de registrar una millorança. En aquest sentit, el president electe va expressar la seva confiança en la capacitat del poble nord-americà. "Hem travessat abans moments com aquest. Estic segur que si ens unim i conjurem el Gran Esperit Americà una vegada més, respondrem als desafiaments del nostre temps i escriurem el nou gran capítol de la història americana", va concloure

Eleccions,Obama president i el seu programa econòmic Entre les propostes més importants podem destacar: . Extensió dels retalls impositius per als qui guanyin menys de 250.000 dòlars per any. . Anul·lació d'aquests retalls en el cas dels que guanyen més que aquesta suma.

61


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

. Augment dels impostos als guanys i als dividends. . Destinar 100.000 milions de dòlars perquè tots els nord-americans tinguin assegurança mèdica. . Creació de tecnologies netes com la solar i l'eòlica a través d'una inversió de 150 mil milions de dòlars en 10 anys per produir energies no contaminants. . Crear un impost sobre els guanys de les companyies petrolieres. . Menor dependència del petroli que es produeix anés dels Estats Units. . Creació de 2 milions de llocs de treball i en especial en la indústria manufacturera. . Augment de salaris i major pressupost en educació i accés per a major quantitat de joves al cicle universitari. . Protecció de la propietat de l'habitatge i combat del frau hipotecari. Davant la crisi actual període de prorroga per a afectats a l'hora de tornar el seu préstec com també l'obligació de subministrar informació precisa sobre crèdits hipotecaris. . Combatre els excessos que les companyies emissors de targetes de crèdit i la imposició d'un límit sobre la taxa d'interès cobrada per crèdits. . Reformulació de les lleis de fallida empresarial. . Simplificació de l'actual sistema de pagament d'impostos. . Revisió del tractat de comerç entre els Estats Units, Canadà i Mèxic. . Fomentar convenis flexibles de treball|feina i la sindicalització dels treballadors

62


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

EUROPA ,POR FINANCIERA Amb les grans fallides als mercats dels estats units,i veient com la crisi es trasllada a europa ,els dirigents han decidit fer un pla de prevenció,i sobretot frenar aquesta gran inseguretat que pateixen els europeus ,apujan les reserves bancarias. Com demostra aquest titular surgit al periodico (7/10/08):

“La UE no deixarà fer fallida als bancs i apuja la garantia dels dipòsits per donar confiança”

Chrisitne Lagard( dreta )Joaquin Almunia (centre),(Neeile Cross)

Els ministres de Finances de la UE (Ecofin) han deixat avui clar que no permetran fer fallida a cap entitat financera que pugui arrossegar la resta del sistema, però han decidit elevar la garantia dels dipòsits per convèncer la ciutadania de l'estabilitat del sistema. "La nostra prioritat és restaurar la confiança i el funcionament normalitzat del sector financer", han assenyalat els Vint-i-set en les conclusions de la trobada, en què també han pactat uns principis bàsics que han de respectar les operacions de rescat públic d'entitats amb problemes. La UE prendrà "totes les mesures necessàries per reforçar la solidesa i l'estabilitat del

63


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

sistema bancari i per protegir els estalvis dels particulars", han afegit. Fins a 100.000 euros Encara que no contemplen un escenari de desfetes bancàries, els ministres han decidit elevar fins a un mínim de 50.000 euros, des dels 20.000 actuals, la quantitat que té dret a recuperar cada titular d'un compte o dipòsit en cas de fallida de l'entitat. No obstant, la majoria dels països, entre els quals hi ha Espanya (on el límit actual està en 20.000 euros per entitat i titular), fixaran una xifra de 100.000 euros. Aquesta mesura consisteix en elevar el CC(coeficient de caixa) ,que és el percentatge de diners que, per obligació del Banc Central, reserven les entitats financeres. Aquest fet afecta a la OM (Oferta Monetària, la quantitat de diners que hi ha en circulació en una economia), com veiem ara en aquesta equació: OM = 1/CC · BM* *BM: Base monetària, és la base a partir de la qual els bancs poden crear diner bancari, i influir sobre la oferta monetària. Com que hi ha més coeficient de caixa, és a dir, els bancs tenen més diners, hi ha menys diners en circulació, això és, hi ha menys oferta monetària. Aquesta mesura s’ha adoptat per donar més solidesa als bancs, i per tant, més confiança a la població. Aquest fet afecta a la Demanda Agregada: que és la despesa total que realitza la població, les empreses, el sector públic i els estrangers en una economia per a un determinat nivell de preus. Perquè sigui més entenedor posarem una equació que facilita la comprensió: DA = C + I +D + (X – M) DA: Demanda agregada. C: Consum. I: Inversió empresarial. D: Despesa Pública. X-M: Exportacions menys Importacions. 64


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Aquesta mesura com hem dit, redueix els diners en circulació, per tant hi ha menys diners per al consum i pera la inversió empresarial, en conseqüència, la inflació hauria de reduir-se, però en aquest cas, aquesta mesura no s’ha realitzat amb aquesta finalitat, sinó, com ja hem dit, per donar confiança als consumidors. Com que el consum i la inversió s’han reduït, la demanda agregada ha disminuït, i com queda plasmat en el gràfic, la corba s’ha desplaçat cap a l’esquerra. Com veiem, només afecta a la quantitat degut a què es consumeix menys, i per tant, no cal tanta producció, no obstant, el preu segueix sent el mateix ja que estan disposats a pagar pel mateix preu.

En principi, aquesta modificació és d'aplicació temporal, durant un any, però els ministres han encarregat a la Comissió Europea (CE) que presenti de manera "urgent" una proposta per avançar cap a la convergència entre els sistemes de garantia de dipòsits vigents a cada país. Tallar les distorsions Amb aquesta mesura i la seva aplicació immediata, els ministres busquen tallar les distorsions generades per les decisions adoptades els últims dies per diversos estats membres --Irlanda, Grècia, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Àustria i Portugal-- d'oferir garantia total dels dipòsits en entitats al seu territori.

65


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Els Vint-i-set també s'han mostrat avui d'acord amb el principi definit dissabte passat pels líders dels quatre països europeus del G8 --Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit-- que la resposta a la crisi actual s'ha d'adoptar a escala nacional, però sempre en coordinació amb la resta de socis. Han recalcat que, per garantir l'estabilitat del sistema i protegir els estalviadors, pot ser apropiat injectar fons públics a les entitats amb problemes, una cosa que ja han fet diversos estats membres, com el Regne Unit, Alemanya, França, Bèlgica i Holanda. Però han coincidit que aquestes operacions de rescat han de respectar uns principis bàsics per no perjudicar la competència ni malgastar els diners dels contribuents.

Ajuda pública temporal L'assistència pública ha de ser, en principi, temporal, i no podrà implicar un subsidi per als accionistes de la companyia en el pagament dels títols. El Govern que es vegi obligat a intervenir alguna entitat tindrà capacitat per canviar-ne l'equip directiu i també per decidir sobre la seva remuneració, per evitar la percepció de primes injustificades per una gestió dubtosa. Per evitar un desavantatge competitiu amb les entitats de l'altre costat de l'Atlàntic, han acordat, així mateix, demanar als supervisors que posin en pràctica les recomanacions de la Junta de Normes Internacionals de Comptabilitat (IASB) i que deixin d'aplicar la regla "mark to market", que obliga les entitats europees a comptabilitzar els seus actius en funció del valor de mercat. Flexibilitat Finalment, els ministres han valorat la decisió de la Comissió de ser flexible a l'aplicar les regles comunitàries sobre ajudes d'Estat a les recents intervencions públiques d'entitats financeres. 66


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

El que no han aconseguit avui els Vint-i-set ha estat un acord per tirar endavant la norma sobre requisits de solvència de les asseguradores, per l'oposició d'Espanya i altres països al model de supervisió proposat per a les entitats que operen en diversos estats. La proposta dóna al supervisor del país on l'asseguradora té la seu l'última paraula en decisions clau, cosa que rebutgen Espanya i diversos països més, que formen una minoria de bloqueig. L'Ecofin reprendrà la discussió sobre aquesta qüestió al novembre, igual que sobre diverses propostes per reduir el frau en l'IVA i per ampliar l'aplicació del tipus reduït d'aquest impost a més serveis i béns dels actuals. Doncs així està la situació a Europa, tot seguit ens centrarem en el nostre país, Espanya.

67


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

CRISI ECONÒMICA ESPANYOLA SECTOR IMMOBILIARI I CONSTRUCTOR A Espanya, la crisi és, principalment, a causa de d’aquests factors: la recessió dels EEUU que es trasllada al nostre país (encara que indirectament), la gran bombolla immobiliària que es dóna des de fa uns anys i la poca productivitat del nostre país. En primer lloc, parlarem de la bombolla immobiliària, la qual ha anat creixent sostingudament des de aproximadament a finals del segle XX, caracteritzant-se per una pujada progressiva dels preus de les vivendes, arribant a cotes desproporcionades aquests últims mesos/anys, molt per sobre del preu real. A més, a això cal sumar la dependència de la indústria de la construcció que ha caracteritzat a l’economia espanyola, sent un dels països on més vivendes s’han construït durant els últims anys. Amb la qual cosa, l’ensopegada ha sigut més forta que molts altres països. En aquesta taula veiem com a crescut el parc de vivendes en els darrers anys:

Total Espanya

1991

17.206.363 vivendes

increment mig de 248.022/any

Total Espanya

2001

20.946.554 vivendes

increment de 370.019

Total Espanya

2002

21.722.757 vivendes

increment de 776.203

Total Espanya

2003

22.359.162 vivendes

increment de 636.405

Total Espanya

2004

23.077.828 vivendes

increment de 718.666

Total Espanya

2005

23.830.417 vivendes

increment de 752.589

Total Espanya

2006

24.678.186 vivendes

increment de 847.769

Total Espanya 2007 Font: Banco de España

25.502.640 vivendes

increment de 824.454

Veiem com ha anat creixent gradualment, a simple vista poden semblar unes dades no gaire significatives, però si calculem les últimes dades, les del 2007, amb el número de famílies espanyoles (16,69 milions de famílies), dóna un terme mitjà de 1,56 vivendes per família espanyola, una de les taxes més altes del món. Així doncs, és evident la importància del sector constructor en aquest país. Aquí tenim el preu de la vivenda a Espanya en metres quadrats durant els últims anys, tant del valor real com del nominal. Preu vivenda m2 en valor real, és a dir, el valor calculat per un taxador:

68


Globalització i crisi econòmica Total Espanya

IES Can Mas

1998

Desembre

589,00

Total Espanya

1999

Desembre

623,00

Total Espanya

2000

Desembre

674,00

Total Espanya

2001

Desembre

715,00

Total Espanya

2002

Desembre

779,00

Total Espanya

2003

Desembre

890,00

Total Espanya

2004

Desembre

1.021,00

Total Espanya

2005

Desembre

1.086,00

Total Espanya

2006

Desembre

1.163,00

Total Espanya

2007

Desembre

1.175,00

Total Espanya

2008

Desembre

1.063,00

El preu de la vivenda m2 en valor nominal, això és, quan ja s’ha contractat un crèdit hipotecari: Total Espanya

1998

Desembre

1.089,00

Total Espanya

1999

Desembre

1.187,00

Total Espanya

2000

Desembre

1.335,00

Total Espanya

2001

Desembre

1.453,00

Total Espanya

2002

Desembre

1.667,00

Total Espanya

2003

Desembre

1.931,00

Total Espanya

2004

Desembre

2.286,00

Total Espanya

2005

Desembre

2.516,00

Total Espanya

2006

Desembre

2.763,00

Total Espanya

2007

Desembre

2.905,00

Total Espanya

2008

Desembre

2.712,00

Aquesta taula ens mostra el número de vivendes iniciades: Total Espanya

1998

Desembre

407.400,00

Total Espanya

1999

Desembre

510.600,00

Total Espanya

2000

Desembre

535.700,00

Total Espanya

2001

Desembre

524.600,00

Total Espanya

2002

Desembre

524.200,00

Total Espanya

2003

Desembre

625.400,00

Total Espanya

2004

Desembre

688.300,00

69


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Total Espanya

2005

Desembre

735.100,00

Total Espanya

2006

Desembre

798.700,00

Total Espanya

2007

Desembre

759.900,00

Total Espanya

2008

Desembre

285.100,00

A continuació hi ha les vivendes acabades: Total España

1998

Desembre

297.900,00

Total España

1999

Desembre

356.100,00

Total España

2000

Desembre

415.800,00

Total España

2001

Desembre

498.700,00

Total España

2002

Desembre

426.700,00

Total España

2003

Desembre

448.000,00

Total España

2004

Desembre

488.700,00

Total España

2005

Desembre

522.600,00

Total España

2006

Desembre

584.500,00

Total España

2007

Desembre

637.400,00

Juny

637.400,00

Total España 2008 Font: Sociedad de Tasación

Així, fent una valoració general podem afirmar que, efectivament, hi ha hagut una pujada tant del número de construccions, com del preu d’aquestes. En sis anys, des de 1998, el preu s’havia doblat, i en nou anys s’ha més que doblat. Ara, al 2009, després de l’esclat de la bombolla a l’últim trimestre de 2007, els preus de les vivendes han anat (i estan) baixant. Un procés normal en els esclats d’aquestes. D’una altra banda, el número de vivendes construïdes –tant les iniciades com les acabades- han anat, acord als preus, pujant esglaonadament, ja que per a les constructores i immobiliàries les expectatives eren molt altes, degut a la febre de la segona residència, el turisme de masses, les estacions d’esquí i els complexes turístics associats. També cal esmentar la gran corrupció urbanística que presenta Espanya, segurament deguda a les grans expectatives abans esmentades. Una corrupció que afecta sobretot a la zona de la mediterrània. Els ajuntaments són les administracions que regulen i decideixen quin sòl és urbanitzable o no al seu municipi, amb la qual cosa, les empreses

70


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

interessades a construir en un lloc determinat ofereixen suborns als ajuntaments per a poder-hi construir. Un altre punt és el nombre de segones vivendes i deshabitades, ja que l’Estat espanyol és el líder europeu en aquests temes. Això genera una gran desigualtat en el parc de vivendes, sumat al progressiu endeutament de les famílies, crea una situació insostenible, una escena que, des de feia bastant temps, es sabia que no es podia seguir mantenint, i que “esclataria” tard o d’hora, a menys que la situació s’aturés. Ja a partir de 2003 diversos economistes es qüestionaven sobre l’existència d’una bombolla immobiliària a Espanya. No s’equivocaven, cada vegada era més evident per les dades que hem vist abans. No obstant, els especuladors, constructores, immobiliàries, bancs, ajuntaments... no van fer cas, van seguir obtenint quantiosos beneficis fins que va esclatar al 2007, que, d’aquest moment, en parlarem més endavant. A tot això, també cal comprendre l’endeutament, cada vegada més acusat, de les famílies espanyoles, tal com hem dit unes línies més a dalt. Amb la sostinguda pujada dels preus, a més dels tipus d’interès, l’endeutament de les famílies, conseqüentment, també augmenta. El 1997 l’endeutament representava un 52% de la renda disponible, en 2005 va arribar al 105%. A l’any 2006, una quarta part de la població es trobava endeutada a més de 15 anys. Al segon trimestre de 2007, l’estalvi de les famílies es va situar en un 10% de la seva renda disponible, un percentatge nimi. Anant al tema de les empreses. A continuació mostrem les diverses empreses que cotitzen a l’ibex 35, del sector de la construcció i immobiliari i la seva evolució durant els últims anys fins aquests darrers mesos, així es podrà comprendre l’impacte de la bombolla sobre aquests sectors: Abengoa SA.

71


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

El canal (la tendència) és clarament descendent, com es pot veure des de que va arribar al màxim al juliol de 2007, amb un valor de 36,96, arribant a un mínim a l’últim terç del 2008 d’uns 12,01, sembla que la línia s’apropa a la resistència (línia superior blava) i és possible que la trenqui d’aquí a uns mesos.

Acciona, SA.

El canal descendent és una mica més acusat, arribant a un màxim de 241,90 al novembre de 2007, i acabant amb un valor de 85,87 a l’últim trimestre de l’any passat. Acinerox, SA.

Acinerox ha patit una caiguda més llarga, no tant sobtada, amb un màxim de 23,33 al desembre de 2006, passant per diversos alt i baixos, arribant al seu mínim a l’octubre de 2008, amb 8,42, i acabant amb un valor aproximat de 11,40 a finals de 2008. es pot apreciar que el canal és molt ampli, això és degut a què hi ha hagut uns mínims molt baixos i uns màxims bastant alts.

72


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Acs, Actividades de Construcción y Servicio,SA.

Aquesta segueix una línia descendent relativament poc pronunciada, comparat amb les altres empreses. Va arribar al seu màxim al juny de 2007, situant-se amb 50,60, i ha anat descendint fins a situar-se a 31,52.

Fomento de Construcción y Contratas SA.

Aquesta empresa té una línia que tallarà tard o d’hora la resistència o el suport (línia inferior blava). Això es degut a què el canal és descendent i molt lineal, és a dir, no té moltes variacions, ha anat perdent progressivament el valor de les seves accions amb

73


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

molts pocs alt i baixos. Va arribar al seu màxim al febrer de 2007, amb 83,90, i ha arribat al seu mínim al novembre de 2008, amb 24,64, una variació considerable. Grupo Ferrovial SA.

Té un canal descendent, com totes, i segueix una línia força semblant a les altres, amb una variació força gran entre el primer quadrimestre de l’any 2008. El seu màxim va arribar a l’abril de 2007 (82,75), i el seu mínim al novembre de 2008 (18,02), un descens bastant important. Obrascon Huarte Lain,SA.

Aquesta té un canal molt ampli, ja que hi ha hagut unes variacions molt pronunciades. El seu màxim el va obtenir al juny de 2007 (36,90), i a l’últim terç de 2008 es va situar per sota de l’11,80.

74


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Sacyr Vallehermoso,SA.

Sacyr té un canal força estret, a causa de les poques variacions, però, com tots, el té descendent. El seu màxim és de 54 al novembre de 2006, i el seu màxim de 6,50 al novembre de 2008. Com es pot observar, la tendència general durant el 2007 és d’una línia descendent, cada vegada més pronunciada. Al 2008, la caiguda dels valors s’accentua cada vegada més, fins arribar a uns mínims històrics en algunes empreses. Tornant al tema general de la construcció i de la immobiliària, i anant a la segona meitat del 2007, ja aquests sectors mostraven clars símptomes d’esgotament, i es veia una crisi pròxima, ja que a més, als EEUU, la crisi de les hipoteques subprime estava començant a afectar al seu sistema financer, i ja al setembre la Reserva Federal havia injectat 38.000 milions de dòlars al sistema monetari per mitjà de la compra de deute en mans d’altres entitats financeres. El número d’hipoteques contractades va baixar notòriament, aquí mostrem un gràfic que il·lustra les hipoteques immobiliàries, tant del número, com de l’import:

Rústiques i urbanes (any)

Número

Mes

(unitats)

75

Import (milions d’euros)


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

2003

Desembre

104.404

11.499,72

2004

Desembre

120.664

15.077,32

2005

Desembre

136.265

19.756,21

2006

Desembre

122.696

19.982,23

2007

Desembre

102.976

16.593,81

2008 Font: INE

Setembre

100.868

15.852,65

A finals de 2007 hi van haver 20.000 hipoteques menys respecte l’any anterior, i ja al 2006 hi van haver 14.000 menys que el 2005. l’última dada que tenim és de setembre de 2008, durant el qual hi van haver 2.000 menys que l’any anterior. Aquestes dades, a més de representar la crisi del sector immobiliari, també han afectat molt als bancs, però d’aquests en parlarem més endavant. El desembre de 2007 es va saber que durant aquell any el preu de la vivenda de segona mà va baixar un 2% a Barcelona i un 0,3% a Madrid, les primeres caigudes des de l’any 2000. El preu de vivendes lliures va pujar un 4,8%, no obstant, va ser la menor pujada dels últims deu anys. La caiguda dels preus i el símptoma d’estancament reflecteixen l’inici de la crisi immobiliària a Espanya, de la qual, ara en parlarem. Al primer trimestre de 2008, les principals empreses de construcció van veure reduïdes les seves vendes un 72%, passant a ingressar 20 milions d’euros, dels 500 milions del mateix període l’any 2007 que van sumar Metrovacesa, Martinsa-Fadesa, Realia, Reyal Urbis, Parquesol i les divisions immobiliàries de Sacyr Vallehermoso i Acciona. Els que l'any passat ja tenien pèrdues, les augmenten; i els que van registrar guanys, veuen com aquests es redueixen substancialment. També s’arriba a saber, per mitjà del Consell General de Col·legis d’Agents de Propietat Immobiliària, que durant el 2007 van tancar 40.000 agències immobiliàries, amb la conseqüent pèrdua d’uns 120.000 llocs de treball, augurant un 2008 similar. Progressivament, les immobiliàries van començar a abaixar el preu de les vivendes. Cap al maig de 2008, els preus dels pisos van baixar al voltant d’un 30-40% i van començar a fer ofertes de tot tipus. Pel que fa a les immobiliàries i constructores, des de finals de 2007 van fer concurs de creditors un número bastant significatiu. Fem un repàs dels fets:

76


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

-Llanera: La immobiliària valenciana va presentar a l'octubre de 2007 el concurs voluntari de creditors, que afecta a sis filials del grup amb un deute d'uns 700 milions d'euros. La companyia ha començat a vendre actius per a reduir el seu endeutament. -Grupo Ereaga: El grup immobiliari, empresa familiar amb seu en Getxo (Biscaia) i format per 18 societats, va presentar al desembre de 2007 el concurs voluntari de creditors, que va ser acceptat. La companyia posseeix uns deutes de 160 milions d'euros. -Marbar: La immobiliària gallega, de petita grandària (tenia 56 empleats), es va declarar en concurs de creditors el passat mes de gener. El més greu és que 300 compradors de les seves promocions van descobrir que els habitatges, per a la compra dels quals van anticipar diners, estan embargats per diferents bancs a causa de els deutes dels propietaris de la companyia. -Contsa: El grup andalús va sol·licitar al febrer el concurs voluntari de creditors per a satisfer les seves obligacions econòmiques respecte als més de 1.000 socis i inversors, la majoria petits estalviadors que van confiar els seus estalvis a l'empresa canvi d'assolir una rendibilitat mínima garantida. -Habitat: La promotora catalana es va salvar del concurs de creditors el passat mes de febrer de 2008 al aconseguir el suport de totes les entitats creditores, és a dir, La Caixa, Caja Madrid, BBVA, Banco Popular y Santander, les quals s’han endeutat prop d’uns 1.586 milions d’euros per culpa d’aquest fet, segons dades de l'empresa corresponents al tancament de juny de 2008, als quals va tenir accés EuropaPress. . Més endavant, es va conèixer que la companyia acumula pèrdues de 444 milions. -Grupo Jale: Va sol·licitar de manera voluntària el concurs de creditors a la fi del passat mes de febrer. El seu deute supera els 300 milions d'euros. -Nozar: La societat Avalatransa va demanar a principis de març el concurs necessari contra la immobiliària i la seva filial Lena Construccions, per l'impagament d'uns 300.000 euros. No obstant això, el jutge va desestimar la sol·licitud. -Seop: La constructora, obté un deute d'uns 200 milions. La companyia és patrocinador de l'equip de futbol del Racing de Santander i la seva matriu, Grup Silver Eagle, posseeix el 80% de les accions del club. -Grupo Sánchez: La immobiliària catalana, que va començar la seva activitat fa 20 anys, va presentar el 20 de març el concurs de creditors. La mesura afecta a la matriu i a dues filials del grup, que acumulen deutes de 97 milions d'euros. 77


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

-Cosmani: La companyia, que compta amb una cartera d'actius valorada en 1.600 milions d'euros, va presentar el 25 de març la sol·licitud del concurs voluntari de creditors davant la impossibilitat de plantar cara als venciments del seu deute, que ascendeix a 350 milions d'euros. -Prasi: La constructora va fer concurs de creditors el mes de juny. Els seus dirigents van afirmar que la societat ja no tenia activitat. -Encoval: La constructora valenciana va presentar el concurs voluntari de creditors, en un moment en el qual té 950 habitatges fase d'obra. -Lábaro: Aquest grup, creat el 2000, ha passat de pensar en una sortida a Borsa fa un any a fer concurs de creditors després d'haver acumulat deutes per uns 700 milions d'euros i haver deixat de pagar a 87 empreses un total de 40 milions d'euros. -Temple: La immobiliària valenciana ha optat pel concurs de creditors de forma voluntària, i no instat pels creditors, pel que espera resoldre la seva falta de liquiditat "en un termini de mesos", atès que l'actiu supera els deutes contrets amb alguns proveïdors. -Don Piso: la xarxa d’intermediació immobiliària catalana va anunciar als empleats de l'empresa d'intermediació que acomiadarà al voltant del 80% dels 420 treballadors i tancarà les 120 oficines en propietat que gestiona directament. -Martinsa-Fadesa: La immobiliària presidida per Fernando Martín presenta la major suspensió de pagaments en la història d'Espanya davant la impossibilitat de plantar cara al pagament del seu deute, el qual és de 7.005,44 milions d’euros, va fer fallida a mitjans de juliol. Els principals creditors són La Caixa, Banco Popular, Caja Madrid, BBVA, Caixa Catalunya, Banco Santander, Caixa Galícia, Bancaja i Unicaja. -Tremón: La immobiliària ha presentat concurs voluntari de creditors al no poder plantar cara a un deute de gairebé 900 milions, el que la converteix en la segona major promotora en declarar-se insolvent després de Martinsa-Fadesa. Els principals creditors són Banco Popular, Bancaja i Banco Pastor, després hi ha uns altres de menor mida com La Caixa, Caja Castilla-La Mancha, BBVA, Caixa Catalunya o Banco Santander. Com podem veure, la llista és llarga. No obstant, aquí no posarem les reestructuracions i canvis de totes les empreses, ja que aquesta llista ja reflecteix la situació del sector constructor i immobiliari a Espanya.

78


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Així, conseqüentment, l'activitat de la construcció va disminuir. Per exemple, al juny va disminuir el 15,9% en relació al mateix mes de 2007, la caiguda més acusada de tota la Unió Europea (UE), i així ha continuat la situació durant tot aquest any. El clima es va posar més tens quan es va saber que les promotores espanyoles van registrar els pitjors resultats de la seva història. Havien passat de perdre 161,1 milions en el primer trimestre a uns nombres vermells de 3.256 milions en els nou primers mesos de l'any i un deute de 24.453 milions. Les empreses desenvolupadores de sòl (Afirma, Martinsa-Fadesa (actualment en concurs de creditors)i Reyal Urbis) estaven sofrint més la crisi del sector. D'una banda, no venien (o no venen) pisos al ritme que pretenien, mentre que, per una altra, tenen sòl rústic que cada dia resulta més difícil convertir en urbanitzable. Ara, les constructores tenen un altre problema: els bancs ofereixen unes condicions més dures per donar-los crèdit, ja que els bancs es refien menys, amb la qual cosa, l’agreujament de la situació en aquest sector és notòria. D’altra banda, el nombre d'habitatges hipotecats va caure el 36,15 % en el mes de maig, fins a les 74.423 unitats, en relació amb el mateix mes de l’any anterior. Una tendència que reflexa les dades del gràfic anterior. Per la seva banda, la compravenda de vivendes va caure el 34,3% en el mes de maig, fins a les 50.161 operacions. En llocs com Catalunya la situació va ser pitjor ja que es van registrar 5.548 operacions de compravenda, una caiguda del 52,1%. La mitjana d'habitatges venuts al maig va ser 138 per cada 100.000 habitants, encara que aquest nombre puja a 296 si s'inclou la compravenda de tots els tipus de finques. Per altra banda, com es veia en el gràfic del preu de la vivenda, durant aquest any han anat baixant progressivament. El novembre, La Vanguardia va assenyalar que la ministra de vivenda, Beatriz Corredor, va afirmar que l'actual moment era bo per a comprar un habitatge. Va assenyalar que el preu global de la vivenda estava baixant i s'estava situant més o menys al mateix nivell que l'IPC. La ministra va afirmar també que l'última dada "que havia llegit" reflectia que el preu de l'habitatge havia baixat almenys un 15% en els últims dotze o catorze mesos. Per finalitzar, donarem les dades de l’atur del sector de la construcció d’aquests últims mesos.

79


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Hi ha una evolució clarament ascendent, un desenvolupament que concorda amb la situació bastant precària de les empreses d’aquest sector, que ha fet que l’atur augmentés considerablement durant aquest any 2008.

Construcció (any)

Mes

Atur (unitats)

2007

Setembre

238.892

2007

Octubre

240.385

2007

Novembre

251.565

2007

Desembre

283.867

2008

Gener

292.797

2008

Febrer

305.263

2008

Març

316.990

2008

Abril

333.637

2008

Maig

349.128

2008

Juny

370.208

2008

Juliol

390.529

2008

Agost

429.060

2008

Setembre

443.301

2008 Font: INE

Octubre

479.576

SISTEMA FINANCER Un cop explicat la situació dels sectors immobiliari i constructor, passarem a explicar la situació del sistema financer espanyol i del sistema econòmic en general. A l’últim trimestre de 2007, en un marc de crisi ja financera als EEUU i de desacceleració econòmica a Europa, on diversos bancs ja havien estat afectats per la crisi hipotecària dels EEUU, es va donar a conèixer que el BBVA i bancs com Banco Sabadell i Banco Popular havien invertit en fons avalats per hipoteques subprime. Al 2008, es dóna per fet que aquesta crisi serà mundial, afectant també a Llatinoamèrica i Àsia. Les borses de tot el món cauen al primer semestre d’aquest any, en concret, la

80


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

espanyola registra el seu pitjor semestre en 135 anys d’història, segons informava el País l’1 de Juliol d’aquest any 2008. Al mes de gener, el Banco de España confirma la desacceleració de l’economia en els últims mesos de 2007, creixent en aquest any un 3,8% el PIB, una dècima menys que el 2006. Els principals factors que han portat la crisi financera a Espanya han sigut: La construcció: la crisi del sector de la construcció està plenament lligada als bancs. Aquests van invertir molt a la construcció degut al gran auge d’aquesta, però quan la bombolla va esclatar moltes promotores no van poder pagar els deutes ja que molts edificis no es van vendre, per tant, els bancs es van haver de quedar amb els edificis a mig construir i els que ja estaven a punt per vendre’s. Un altre factor ha estat la contínua pujada dels tipus d’interès, de la inflació i de l’euríbor, que ha fet que la classe mitjana espanyola s’ofegués amb els deutes, com hem dit unes pàgines enrere. Això, unit amb els elevadíssims preus de les vivendes, ha fet que el nombre d’hipoteques concedides i contractades (com vèiem al gràfic de pàgines anteriors) pels bancs baixés considerablement, ja que la gent, sobretot els joves, els és impossible accedir a un pis mitjanament decent cobrant un sou mitjà. Un altre punt a destacar és la morositat. Hi ha milers de persones que no paguen als bancs. Això, per aquests, els és un problema, ja que encara que els embarguin les vivendes, hauran perdut diners líquids, que és el que els interessa.

Aquí deixem un gràfic amb el percentatge d’impagaments d’aquests darrers mesos:

81


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Font: El país. I aquí una taula amb el nombre d’efectes impagats i l’import, en milions d’euros: * La gràfica en la pàgina següent.

82


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Font:INE

Per últim, un problema que no ha ajudat a iniciar la crisi, sinó que ha ajudat a aguditzarla, és la desconfiança, tant dels altres bancs, com de les persones. Posem un exemple: Un banc ha invertit força en construccions a la zona d’Alacant, un territori amb una gran corrupció urbanística. Se sap que la promotora del banc a fet concurs de creditors, amb la qual cosa el banc es fa càrrec de les construccions. Amb aquesta situació, al mercat interbancari, els altres bancs, si veuen que aquest banc no està en una situació molt favorable, es pensaran dues vegades deixar-li diners, amb la qual cosa la situació d’aquest banc empitjora amb la manca d’actiu líquid, i ha de recórrer al suport de nous clients que inverteixin al seu banc. És per això que en aquests temps hi ha bancs que ofereixen un tipus d’interès molt alt de l’habitual, per recaptar clients. Això també genera una desconfiança al possible client, ja que aquesta “oferta” significa que el banc no va tan bé com li agradaria. També hi ha un altre tipus de desconfiança, la qual és generada quan hi surten rumors de les possibles fallides dels bancs. Quan això passa, la gent retira tots els fons que té al

83


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

banc. En realitat, aquesta acció només perjudica al banc, ja que es queda sense actiu líquid i la situació s’agreuja. També hi ha un altre factor que pot agreujar la crisi financera. És la implicació i el grau d’aquesta dels bancs espanyols en les hipoteques subprime. Aquí posem els diversos bancs que cotitzen a l’Ibex 35 i la seva evolució durant els últims anys i mesos: Banco Popular:

Banco Popular té un canal semblant a les altres, arribant al seu màxim a l’abril de 2007 (16,03), per, tot seguit, mantenir una línia descendent, fins arribar al seu mínim al desembre de 2008 (5,61). Banco Sabadell:

Aquest banc té un canal descendent molt suau, i amb una gran variació de màxims i mínims. El màxim va arribar al febrer de 2007, amb 9,32, i a l’últim trimestre del passat any es va situar una mica per damunt de 4,95. Banco Santander: 84


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

El Santander té una línia descendent atípica, ja que el valor de les seves accions han baixat molt sobtadament, i a més, té una gran variació de màxims i mínims al primer quadrimestre de l’any 2008, amb la qual cosa el canal és molt més ampli. Després d’aquesta variació, va baixar amb una velocitat considerable, no obstant, comparat amb altres gràfics la variació no és tan sorprenent com altres, ja que el seu màxim, a l’octubre de 2007 era de 15, i el seu mínim al novembre de 2008 era de 5,11. Banesto:

Té, com totes, una línia descendent després del màxim del gener de 2007 (19,14), fins a situar-se amb un mínim de 7,96 al desembre de 2008.

85


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Bankinter:

Bankinter té un canal molt ampli, perquè en poc temps va arribar al seu màxim (14,60), al desembre de 2007, i a l’estiu de 2008 va arribar a valors al voltant de 5, els mesos següents va tornar a pujar i al final de 2008 ha patit una altra baixada important.

BBVA:

El BBVA ha tingut una caiguda progressiva i llarga. El màxim es situa al febrer de 2007, amb 20,08. durant els mesos següents va descendir sense gaires variacions, fins arribar al mínim de 7,16 el passat mes de novembre. Sembla que després d’aquest mínim, pot tornar a recuperar-se.

86


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Bolsas y Mercados Españoles:

Té una tendència semblant a les altres. Màxim al novembre de 2007 (51,30) i després tendència baixista fins a situar-se uns mesos a uns mínims al voltant de 17.

Criteria Caixa Corp.:

El gràfic té una visió més acurada, amb la qual cosa pot donar una visió diferent de la resta de gràfics. La variació no ha estat molt acusada, encara que manté un canal

87


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

descendent. El màxim, a l’octubre de 2007, va ser de 5,05; i el mínim, a l’octubre de 2008, va ser de 2,19. A finals de desembre es va posicionar sobre el 2,82.

Com podem veure, la tendència és baixista en general des de 2007, semblant a les constructores. No obstant, aquestes gràfiques responen d’una manera semblant a la gràfica general de l’Ibex 35, ja que, com podem veure aquí avall, la tendència és baixista des de finals de 2007. A partir de 2008, la borsa ha anat baixant fins a arribar a uns mínims per sota dels 8.000 punts.

Font de tots els gràfics de bancs de l’Ibex 35: Bolsa de Madrid. LA PUJADA DELS PREUS Parlant ja de la pujada de l’IPC i dels tipus d’interés, com vèiem abans, no sols ha afectat a bancs i constructores, ha afectat a molts sectors de l’economia, com, per exemple, el de l’automoció. En general, ha afectat a tot tipus de productes. Només cal recordar quant costava quasi qualsevol producte del supermercat l’any 2006 i quant costa ara. Evidentment, el cost és més elevat. Cal recalcar, també, que la crisi de la construcció afecta directament a moltes empreses lligades a la fusteria, aluminis, cables, ciment, ferro, etc. Això és una cadena, per tant, amb la disminució de diners per al consum, aquest baixa, amb la qual cosa la demanda agregada (la quantitat de béns i serveis que els habitants, les empreses i les entitats públiques desitgen i poden consumir del país per a un nivell

88


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

determinat de preu) també baixa, amb la conseqüent disminució de la producció, com la producció ha disminuït, sobren treballadors, per tant, l’atur augmenta. Amb la qual cosa la crisi s’expandeix per tota l’economia i afecta a gran quantitat de sectors i activitats. Ara veurem l’evolució de l’IPC a Espanya durant els últims anys i d’aquest últim any 2008. Evolució anual del IPC en Espanya (variació anual de desembre de l’any de referència, base 2006): IPC (any)

Variació

1998

1,4%

1999

2,9%

2000

4,0%

2001

2,7%

2002

4,0%

2003

2,6%

2004

3,2%

2005

3,7%

2006

2,7%

2007

4,2%

2008

2,0% (novembre)

89


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

I aquí deixem la variació interanual de 2008 (base2006). *Gràfic en la pàgina següent.

IPC Mes

Variació

Gener

4,3%

Febrer

4,4%

Març

4,5%

Abril

4,2%

Maig

4,6%

Juny

5,0%

Juliol

5,3%

Agost

4,9%

Setembre

4,5%

Octubre

3,6%

Novembre

2,4%

90


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Fonts: INE

Font: La Vanguardia La inflació al 2008 va marcar unes taxes molt altes, la més, la de juliol, que va arribar al 5,3%, la més alta en 16 anys, empesa sobretot per l'encariment del transport, que en un any ha pujat el 10,6%., i per culpa del petroli. Li segueixen els preus de consum relacionats amb l'habitatge, que s'han encarit en un any un 8,4% per les pujades de

91


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

l'electricitat. Els aliments i begudes no alcohòliques acumulen en dotze mesos un alça del 7%. Ara posarem un dels factors que ha fet que augmenti la inflació: l’encariment del petroli. Els preus del petroli,després d’aconseguir uns màxims històrics al juliol, sobrepassant els 140 dòlars per barril, han anat baixant progressivament, per exemple, els preus del cru van caure el 18 de desembre al seu nivell més baix en quatre anys, malgrat la històrica retallada de la producció acordada el passat desembre per l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP). El petroli nord-americà del tipus de referència West Texas Intermediate (WTI) per a lliurament al gener es venia al matí d’aquell dia en el comerç asiàtic a 39,66 dòlars el barril (159 litres), 40 centaus menys que al tancament del mercat el dia anterior. El preu del cru Brent, que s’extreu principalment del mar del Nord i que fa de referència en els mercats europeus, per a lliurament al febrer es va abaratir 33 centaus, per a situar-se en 45,20 dòlars. Segons els operadors en el mercat del petroli, el factor dominant que segueix determinant l'evolució dels preus és la preocupació per la deterioració de la conjuntura mundial. Les ombrívoles perspectives econòmiques presagien un descens de la demanda de petroli, amb la qual cosa pressiona a la baixa els preus. La OPEP havia acordat el dia anterior a Algèria aplicar la major retallada a la producció en la història del càrtel, de 2,2 milions de barrils diaris. Amb aquesta nova retallada, la OPEP ha reduït les seves quotes oficials d'extracció en els últims mesos en 4,2 milions de barrils, fins a un total d'uns 25 milions de barrils. Aquí deixem l’evolució del preu del cru Brent, que és el que s’utilitza com a referència a Europa.

92


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Font: Departament d’Energia del Estats Units. Aquest encariment del petroli afecta a l’anomenada Oferta Agregada, que és la quantitat de producció que estarien disposades a vendre les empreses per a un nivell mitjà de preus. Com es veu en la gràfica següent, la mesura adoptada per part de la OPEP consisteix en reduir la quantitat de barrils produïts amb la qual cosa el preu augmenta. És ha dir en reduir-se l’oferta agregada baixa la quantitat i augmenta el preu.

93


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

A continuació posarem l’evolució de l’euríbor a un any durant aquests últims mesos:

A partir de febrer va anar pujant notablement, fins a situar-se en uns màxims molt elevats als mesos de juliol i setembre, a quasi 5,4%. al novembre hi va haver una gran retallada i es va posar al 3,9%, amb la qual cosa va minorar una mica el desassossec de la població respecte a les seves hipoteques.

CRISI A ALTRES SECTORS DE L’ECONOMIA Com hem dit, la crisi s’expandeix a diversos sectors de l’economia. Al sector de l’automoció l’ha afectat força, per exemple, en aquest passat mes de novembre, les matriculacions de turismes i tot-terrenys es van situar en 63.068 unitats, un 49,6% menys que les 125.206 del mateix mes de l'any passat. El resultat de novembre és la pitjor evolució mensual en l'actual exercici i la segona més intensa de la història de l'automòbil a Espanya, només superada pel 53% de caiguda al gener de 1993.

94


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

No obstant això, les dades han sigut molt dolentes al llarg d’aquest any. A l’octubre va sofrir una caiguda del 40%, situant el registre de matriculacions en 77.660 unitats, el tercer descens pitjor de la historia. A l’agost, les matriculacions de turismes i tot-terrenys van ser de 58.530 unitats, un 41,3% menys que el mateix mes de l’any passat, que es van situar en 99.664 unitats. Al juliol, es van matricular un total de 121.437 unitats, un 27,5% menys que al juliol del 2007. abans del juliol, van ser ja tres mesos consecutius amb baixades superiors al 20%. I el conjunt dels set primers mesos de l'any reflectien ja una reculada del 19,2% (823.808 vehicles matriculats), en aquest cas la xifra més baixa des de 1998. Com a dada curiosa, però no menys important, l'associació de concessionaris Faconauto va assenyalar que les majors baixades es van produir en les zones costaneres més afectades per la crisi immobiliària, i entre elles va destacar a Balears, i les províncies de Castelló, Múrcia i València. Amb aquesta situació, Seat va presentar el 3 d’octubre un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) temporal que afectarà a 750 treballadors fins a desembre i a un nombre "similar" entre gener i juliol de 2009, mentre que va proposar dos aturs de diversos dies en la producció que enviarien a casa a altres 3.900 treballadors. Un ERO que la Generalitat va aprovar al novembre al entendre que la mesura està justificada per el descens de les vendes. No obstant, el va aprovar però amb condicions: Els contractes se suspendran de forma temporal afectant a un màxim de 1.969 treballadors, les suspensions es produiran en quatre trams de 50, 5, 19 o 212 dies i s'evitarà suspendre els contractes dels majors de 53 anys per a no perjudicar les seves expectatives de pensió de jubilació. Però això no es va acabar aquí, ja que el passat 15 de desembre Seat va anunciar que presentarà un nou ERO temporal que afectarà a un màxim de 5.300 treballadors de les fàbriques de Martorell i Zona Franca (Barcelona) entre 7 i 29 dies, depenent de les línies de muntatge. La filial de Volkswagen justifica la presentació d'aquest segon ERE davant la "persistent caiguda generalitzada dels mercats i la incertesa de l'evolució dels mateixos", segons assenyala la companyia en un comunicat. En aquest cas, l’ERO, també plantejat "per causes de producció", es portarà a terme en el període comprès entre el 2 de febrer i el 30 de juny de 2009 .

95


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

D’altra banda, Nissan volia fer un ERO, el qual va passar a ser un ERO temporal el 5 de desembre, quan l’empresa automobilística i el comitè d’empresa van arribar a aquest acord. Aquest ERO afectarà a un màxim de 3.500 empleats durant una mica més de tres mesos, des de mitjans de desembre fins al 31 de març, de forma rotatòria. L'acord suposa l'obertura, a partir d’aquest mes de gener, d'un procés de diàleg entre ambdues parts per parlar sobre el pla de futur de l'empresa, la qual, segons va explicar al president Montilla al Japó, vol continuar a la planta en la Zona Franca. No obstant, Nissan va explicar a Montilla que ha constatat que cada vegada hi ha una major capacitat productiva en els països emergents, com Índia, El Marroc i Rússia, pel que "els països avançats -com Espanya- no seran triats com lloc de fabricació de nous productes si no es produeix un salt qualitatiu en la relació qualitat-cost-temps de producció". L'adreça de Renault Espanya va proposar al desembre al comitè intercentres un ERO, per aplicar en el primer semestre del 2009, que preveu fins a 60 dies d’aturada de la producció en una de les fàbriques de Valladolid i de 30 en la resta. El ERE, que no comporta acomiadaments, sinó només dies d’aturada de la producció, s'aplicaria entre el 12 de gener i el 15 de juliol. Fonts de l'empresa van explicar que l'objectiu és disposar de la flexibilitat necessària per a adaptar la producció a la demanda del mercat, ja que no preveu que en la primera meitat del 2009 es recuperin les vendes d'automòbils. La direcció de la multinacional alemanya a Vitòria, Mercedes Benz, va proposar el passat desembre als sindicats un ERO de 70 dies de 2009 per als 2.881 treballadors, la totalitat de la plantilla excepte els 104 alts càrrecs, 193 treballadors majors de 53 anys, i els 133 eventuals que no va a renovar. Mercedes va passar d'anunciar a mitjan any una producció rècord de 102.000 furgonetes en 2008, a 60.000 en 2009 per la caiguda en picat de les vendes. A més dels 70 dies del ERE, l'empresa també recorrerà a altres 12 dies de flexibilitat de la borsa del conveni. L'empresa Kostal, dedicada a la fabricació de components elèctrics per a l'automòbil, va presentar al desembre un ERO temporal que afecta als 635 treballadors la seva planta de Sentmenat (Barcelona)durant un màxim de 32 dies entre gener i juny de 2009. La multinacional, que és proveïdora de marques com Peugeot, Citroën, BMW o Renault, assegura que presenta aquest expedient per a plantar cara a la dràstica caiguda de la 96


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

demanda i per a adaptar la seva producció a les aturades de fabricació que estan portant a terme des de fa diverses setmanes les principals companyies automobilístiques. Megadyne, empresa de components plàstics per al sector de l'automoció, va presentar al desembre un ERE que afecta a 70 dels prop de 200 treballadors que té en la planta de Vilanova i la Geltrú.L'adreça de la companyia va justificar la retallada per la caiguda de les vendes del sector de l'automòbil. L'empresa de transport i logística de l'automòbil Tradisa LogicAuto va anunciar, també al desembre, la presentació d'un ERO per a acomiadar a 52 treballadors a Espanya, la meitat d'ells a Catalunya, segons van confirmar fonts de la companyia.

La multinacional italiana Pirelli va presentar a l’octubre en el departament de Treball de la Generalitat un ERO que afecta a 280 treballadors de la seva fàbrica de Manresa (Barcelona), que representa gairebé el 30% del total de la plantilla. Pirelli ha formalitzat d'aquesta manera una retallada de plantilla que ja va anunciar als sindicats el passat mes de juliol i que s'emmarca en un pla de reestructuració per a reduir en una tercera part la capacitat productiva de la planta de la comarca del Bages i guanyar així en competitivitat. Hi ha hagut varies manifestacions en contra de l’ERO ja que asseguren que no està justificat. El fabricant de components per a l'automòbil Ficosa va presentar el novembre davant Treball quatre ERO que afecten a un total de 868 treballadors dels dos centres productius de Rubí i de la fàbrica i el centre tecnològic de Mollet del Vallès (Barcelona). Aquest és un dels majors expedients de suspensió presentats en els últims mesos a Catalunya per part d'empreses del sector de l'automòbil. Magneti Marelli, fabricant de components per a l'automòbil, proveïdor de Nissan i Seat, entre altres empreses, va augmentar la seva regulació d'ocupació temporal fins a uns 800 treballadors. A les plantes de Barberà del Vallès es van sumar les instal·lacions de Santpedor i Llinars del Vallès.

97


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

La multinacional nord-americana Delphi Dièsel Systems va presentar el novembre un ERO temporal de 23 dies que afectarà a uns 800 treballadors de la fàbrica de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el que representa més del 70% de la plantilla. Amb aquesta mesura, Delphi, grup capdavanter mundial de components de l'automòbil, pretén plantar cara a la caiguda de la producció en la seva planta vallesana, en la qual fabrica bombes d'injecció per a motors dièsel. La mesura s'hauria pres per a afrontar la baixada dels demanats Renault i Mercedes, els principals clients de la signatura Com es pot observar, hi ha una gran quantitat d’empreses lligades a l’automòbil que han estat afectades per la crisi, no obstant, n’hi ha més, però amb aquestes dades ja es pot albirar les magnituds d’aquesta greu situació que està sofrint el sector de l’automoció. L'empresa d'alimentació Kraft Foods va anunciar a mitjan de desembre l'acomiadament de 163 treballadors per a així procedir al tancament de la seva planta de Mahón (Menorca) en 2009, així com la reducció de plantilla de la seva fàbrica lleonesa d'Hospital de Órbigo (25 llocs de treball) i de la catalana de Montornés del Vallés (27 llocs de treball).La companyia justifica, en un comunicat, que "aquests acomiadaments es produeixen com a conseqüència de la desacceleració de l'entorn econòmic i de l'excés de capacitat productiva de les fàbriques de Kraft a Espanya i de les seves plantes de formatge fos a Europa".

Sony Espanya va anunciar al desembre la presentació d'un ERO que suposarà una reducció de plantilla de 275 treballadors del seu centre de Viladecavalls (Barcelona), on es produeixen televisors LCD, així com la congelació salarial per a la resta dels empleats. La companyia va informar, en un comunicat, que el ERE es presentava després de 5 mesos de negociacions amb els sindicats "sense arribar a un acord sobre el pla de viabilitat voluntari que asseguraria el futur de la planta", en la qual treballen 1.300 empleats. D'aquesta manera, a més d'acomiadar a 275 treballadors, la companyia va decidir també aplicar una clàusula d’inaplicació de l'increment salarial del Conveni del Metall de la província de Barcelona, el que es traduirà en una congelació salarial per a tots els treballadors.

98


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Una tercera mesura que aplicarà Sony Espanya, a principis de 2009, serà la transferència de les operacions de logística de BCN TEC a Sony Supply Chain Solutions Europe (SSCS-I), empresa especialitzada en aquest àmbit del grup japonès. Aquest canvi suposarà "la transferència de 185 persones que conservaran les mateixes condicions salarials i laborals", indica la companyia en la seva nota informativa. No obstant, uns dies més tard, Sony va anunciar que està estudiant retirar el seu pla d'acomiadaments, si finalment 150 persones s'apunten a un pla de baixes incentivades. L'adreça i els sindicats s'han marcat com objectiu concretar el pacte de viabilitat a principis de gener si bé ara com ara l'empresa s'ha negat sempre a presentar un pla industrial per a la seva factoria a Catalunya, l'única planta productiva que li queda a Espanya.

Per altra banda, La planta de Frigo, propietat de Unilever, va anunciar acomiadaments de tota la plantilla (268 persones) al setembre, però Farggi es va fer amb la fàbrica i es va comprometre a mantenir 85 dels empleats. Així, van acordar 88 acomiadaments i 95 prejubilacions, amb el manteniment de les 85 persones restants. El president de Unilever, José María Vilas, ha mostrat la seva satisfacció per l'acord i ha assenyalat que d'aquesta manera es minimitza l'impacte social de la decisió sobre el tancament de la fàbrica. Un total de 5.190 treballadors es van veure afectats per expedients de regulació d'ocupació a Catalunya entre gener i setembre, el que suposa el 12% més que en el mateix període de 2007, segons les dades del Departament de Treball. No obstant això, en aquestes dades no estan inclosos els ERO de Nissan, Pirelli, Frigo o Sony, entre d’altres, amb la qual cosa, segurament, quan es sàpiguen les dades del 2008 sencer, el percentatge haurà pujat respecte l’any 2007. Com es pot veure, la desacceleració ha afectat a una àmplia gamma d’empreses, sense distingir sectors. Ara es parla també d’un problema que té molt a veure amb la globalització, el problema de les deslocalitzacions. Moltes d’aquestes empreses que han fet o presentat regulacions tenen com a objectiu anar-se’n a països menys desenvolupats, ja siguin països de l’est d’Europa, a l’Àfrica o 99


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

a l’Àsia. La raó d’això és perquè allà hi ha menys legislacions, com per exemple, no hi ha regulació d’emisions contaminants. A més, allà pagaran uns sous molt més baixos als treballadors i, així, podran contractar-ne més per augmentar la productivitat. Així, guanyaran molts més beneficis i en menys temps. Empreses com Nissan, ho han dit públicament, encara que diuen que volen mantenir l’empresa aquí a Espanya, sí ha afirmat que cada vegada més empreses s’estan instal·lant a països emergents on els beneficis són més quantiosos. Aquestes empreses, ja sigui a Espanya o a altres països desenvolupats, han aprofitat aquests temps d’inestabilitat econòmica per anar reduint plantilla i anar-se’n, tard o d’hora, a aquells països on ho creguin convenient. Ara posarem una taula de les empreses que han fet concurs de creditors en aquests últims trimestres:

Deutors

2005 T4 234

2006 T4 232

2007 T3 210

2007 T4 296

2008 T1 425

2008 T2 631

2008 T3 764

concursats

A partir de l’últim trimestre de 2007 els procediments concursals van augmentar considerablement,amb unes pujades espectaculars a partir del 2008.

Ara parlarem del turisme, un sector del qual Espanya en surt molt beneficiada degut a la gran quantitat de turistes que vénen. Espanya va rebre al juliol un total de 7,1 milions de turistes estrangers, el que suposa un descens del 8% pel que fa al mateix mes de l'any anterior. A l’agost va rebre un total de 7,5 milions de turistes estrangers, això suposa un descens del 1,8% respecte al mateix mes de l'any anterior i confirma la desacceleració del mercat turístic iniciada al juliol, amb una caiguda interanual del 8 per cent. Al setembre va rebre 5,7 milions turistes estrangers, que suposa una reculada del 5,9% respecte al mateix mes de l'any anterior i la continuació de la tendència a la baixa iniciada a principis de l'estiu passat. D'aquesta forma, en el còmput dels nou primers mesos de l'any, la caiguda acumulada ha estat del 0,9% en comparació del mateix període de 2007, amb 1,1 milions d’estrangers menys. 100


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Així, un sector del que Espanya en treu grans beneficis, també n’ha estat afectat degut a la crisi a tota Europa. Això significa una gran quantitat menys de beneficis i una reducció de les activitats relacionades amb el turisme, com hotels, establiments (d’oci, restaurants, etc.), lloguers de pisos i cotxes, etc., amb el conseqüent augment de l’atur. En definitiva, segons va anunciar a l’octubre el vicepresident executiu de la Aliança per a l’Excelència Turística (Exceltur), Jose Luis Zoreda, el sector turístic espanyol s'haurà estancat aquest any 2008 i els ingressos per turisme estranger hauran caigut el 3,6 per cent en termes reals respecte a 2007.

D’altra banda, la creació d’empreses al juny va caure en totes les comunitats autònomes, especialment a Catalunya, on va descendir un 39,6% pel que fa al mateix mes de l'any anterior, al passar de 2.194 a 1.323 empreses noves. Aquesta notícia ens reflecteix la por, la desconfiança a crear una empresa en temps de crisi. No obstant, si tota la població tingués por a crear una empresa, l’economia s’estancaria i només agreujaria aquesta situació, per tant, aquesta és una mala notícia, la qual reflecteix els pensaments de les persones en aquests temps. Sobre les dades del transport: El nombre de viatgers del transport aeri va caure un 6,2% al juny respecte al mateix mes de l'any anterior i va arribar els 3,7 milions d'usuaris, segons les dades. En juny es van registrar també descensos del 3,2% en el transport per autobús i del 1,5%en el transport metropolità. El transport interurbà ho van utilitzar més de 162,6 milions de viatgers, un 3,5% menys que en el mateix mes de l'any anterior. Prop de 156,4 milions de viatgers van utilitzar el transport urbà regular per autobús, un 3,2% menys respecte a juny de 2007. També va baixar un 3,5% en aquest mateix període el transport regular per autobús, amb descensos del 4,4% en el nombre de viatgers del transport especial escolar i del 1,1% entre els del transport urbà regular laboral per autobús. El nombre d'usuaris de metre va decréixer el 1,5% al juny respecte al mateix mes de 2007.

101


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

El numero de viatgers de transport interurbà va superar els 162,6 milions al juny, el que suposa un descens interanual del 3,5% respecte a igual mes de 2007 . En el transport per carretera, el nombre de viatgers que va utilitzar l'autobús en els seus desplaçaments interurbans va baixar un 3,2 %, mentre que el transport discrecional va registrar la caiguda més acusada, que es va situar en en 9,5% respecte a juny de l'any anterior. Així doncs, l’activitat del transport també va baixar en general a mitjan d’aquest últim any. D’aquestes dades s’en poden treure dues conclusions: 1) Que la gent, en comptes d’agafar el transport públic, agafa el cotxe. No obstant, que baixi el percentatge del transport aeri vol dir que la gent viatja menys a l’exterior, no que agafen el cotxe en comptes de l’avió. 2) Que la gent surt menys, per això els percentatges baixen, i, com que surten menys, es pot deduir que hi ha menys activitat econòmica, per tant, els sectors que s’haurien de beneficiar, ara n’obtenen molt menys beneficis. I així es crea la cadena de la que parlàvem abans.

L'Índex de Producció Industrial (IPI) va descendir al juny el 9,5% respecte al mateix mes de l'any passat. Per destinació econòmica dels béns, la taxa interanual va baixar especialment per la caiguda dels béns intermedis (béns que s’usen per a la producció d’altres bens), que van caure el 12,6%, seguits dels béns d'equip, que van baixar el 10,8%. Per la seva banda, els béns de consum van descendir el 9,6%, (el 21,1% els duradors i el 7,4% els no duradors), mentre l'energia va ser l'únic bé que va augmentar la seva producció al juny, el 1,8%. Descomptats els efectes del calendari, és a dir, feta la correcció del efecte calendari, la producció de béns intermedis va disminuir el 11,9%, i la dels béns d'equip ho va fer el 10,2%.

102


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Els béns de consum van caure el 8,9%, resultat de la caiguda del 20,2% dels de consum durador i de la caiguda del 6,7% dels no duradors, novament l'energia va ser l'únic bé que va augmentar la seva producció, el 2,1%. Per sectors d'activitat, les majors pujades en els sis primers mesos de l'any es van produir en la fabricació de material electrònic, ràdio i televisió, amb el 21,2%, i en els materials de transport, amb el 8,6%. Després es van situar les activitats relacionades amb les coqueries i el refinament del petroli, amb el 4,5% i l'energia elèctrica i el gas, amb un increment del 3,6%. Per contra, la producció de màquines d'oficina i informàtica, amb el 26,1% menys, va ser la qual més va baixar en aquest període, seguida de la indústria de fusta i el suro, amb una caiguda del 16,6% i dels productes minerals no metàl·lics, amb el 16%. A continuació es va situar la indústria del tabac, amb un descens del 11,4% i la maquinària i la producció de mobles i altres manufactures amb el 9,1%. En l'acumulat des de gener fins a juny, la taxa mitja de la producció industrial va descendir el 3,1% pel que fa al mateix període de 2007 i, descomptant els efectes de calendari, l'ho va fer el 2,8%. L'evolució d'aquesta taxa mitja, segons la destinació econòmica dels béns, va caure principalment pel descens de la producció de béns intermedis, amb un 6,1% menys i per la dels béns de consum, que es va reduir el 3,6% (el 9,2% menys els duradors i el 2,6% els no duradors). Els béns d'equip per la seva banda, van baixar el 1% i l'energia es va incrementar el 3,5%. Resumint, la activitat productiva de les branques industrials va descendir durant la primera meitat d’aquest passat any 2008, una dada que a hores d’ara ja no sorprèn, ja que, en la situació en la que es troba Espanya, és relativament normal que l’activitat productiva baixi.

103


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

IMPORTACIONS I EXPORTACIONS Un altre problema que arrossega a Espanya des de fa uns anys és la poca productivitat que genera, depenem molt de l’exterior, fem més importacions que exportacions, per això, el saldo és sempre negatiu. Veiem com està el comerç exterior espanyol dels últims anys, les unitats en milers de milions de dòlars: 12-

12-

12-

12-

12-

12-

12-

12-

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

12,17 9,42 -2,75

15,31 11,18 -4,13

19,29 14,57 -4,72

24,59 16,94 -7,65

24,72 30,61 16,44 19,99 -8,29 -10,62

Importacions 13,93 Exportacions 10,32 Saldo -3,61

33,66 21,35 -12,31

08- 2008

43,02 28,43 -14,58

comercial Font: INE Espanya, des del 2000 (d’anys anteriors no he pogut trobar), el saldo comercial ha estat sempre negatiu, és a dir, hem importat més que exportat, amb la qual cosa, estem perdent diners. EL PIB Amb tot això, ara donarem l’evolució del PIB durant els últims anys:

Font: La Vanguardia

104


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

A partir del tercer trimestre de 2007 el PIB ha anat baixant paulatinament, amb uns descensos bruscos a l’entrada el 2008, passant del 3,5 del quart trimestre de 2007, al 0,9 al tercer trimestre de 2008, amb un creixement intertrimestral negatiu del 0,2, una situació que no passava des de feia 15 anys. Tenint en compte que tots els pronòstics apunten a una major desacceleració de l'economia espanyola en els pròxims mesos, Espanya estaria a la vora de la recessió econòmica, y podria sumar-se així a la llista de països que es troben ja en aquesta situació, entre ells Alemanya, Itàlia o Japó. De fet, el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, ha reconegut que serà difícil evitar que Espanya entri en recessió en el quart trimestre. L’ATUR Per finalitzar la informació de l’estat econòmic espanyol durant aquests darrers mesos donarem les dades de l’atur:

Font: El país.

105


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

A partir de març, des de les passades eleccions, l’atur ha anat in crescendo, fins a situarse a quasi 3 milions d’aturats, una xifra considerable la qual no s’havia vist des de fa 12 anys. No obstant, aquesta xifra anirà augmentant en els mesos pròxims si el govern no aplica cap mesura per aturar aquesta tendència. No obstant això, el veritable problema de l’atur vindrà d’aquí un any més o menys, quan les persones aturades deixin de cobrar-lo i els seus ingressos desapareguin. Aleshores serà quan veritablement el consum baixi dràsticament i aquestes persones vagin realment ofegades per els deutes. Però tot això són suposicions, ja que hi ha més variables, com el tipus d’interès, etc. Però el que sí està clar és que si aquestes persones segueixen aturades serà una situació molt perjudicial tant per aquestes persones com per la conjuntura econòmica del país. VALORACIÓ Així doncs, valorant tots aquests elements, podem dir que l’economia espanyola en general no està en un bon moment, i tot això ha estat per culpa de la forta dependència de l’economia a la construcció. Si no hi hagués estat aquesta forta especulació durant aquests anys, ara estaríem en una situació molt distinta, ja que, per dir-ho a grosso modo, “només” en estaria afectant la recessió mundial, amb totes les conseqüències que comporta, però ens trobaríem en un bon estat econòmic. D’altra banda, el problema de la baixa productivitat és una qüestió que afecta a gran part dels països occidentals, no sols a Espanya, i que s’esdevé des de ja fa uns anys, i que amb la crisi mundial s’ha vist aguditzada, amb clars signes dels objectius de les empreses de producció: les deslocalitzacions. A més, com que Espanya produeix molt poc, com hem dit, ha d’importar molt, creant un saldo negatiu. Tot això, unit amb les pujades dels tipus d’interès, l’euríbor i la inflació, ha fet que la major part de la població espanyola consumeixi molt menys, per tant, tornem a la cadena de la que parlàvem abans. Així, el que ens queda és una situació econòmica molt precària. Les milers de persones aturades de la construcció ho tenen difícil per quedar-se en aquest sector, per tant, han de buscar-se altres sectors econòmics, els quals es veuen reduïts bruscament, ja que el sector de l’automoció, per exemple, està passant per un moment bastant difícil, o l’altre

106


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

sector estrella de Espanya, el turisme, és “obert” només uns pocs mesos a l’any. Així, és molt probable que aquestes persones continuïn aturades durant un bon període de temps. El que ens depara aquest any 2009 no ho sabem, segurament no ha sap amb certesa ni el millor economista del món. Això, ja ho veurem sobre la marxa. MESURES DEL GOVERN Però de moment, el que cal fer és intentar pal·liar la crisi perquè no s’agreugi, intentar posar en marxa mesures anticícliques, per tal de no entrar en una profunda recessió i per estimular l’economia, per això, el govern de Zapatero ja ha anunciat vuit paquets de mesures. Fem un repàs de totes:

PLA 1 · 18 ABRIL: Estímul econòmic · Deducció de 400 euros en l'IRPF. · Supressió de l'impost de patrimoni. · Baixada de l'IVA per a la rehabilitació d'edificis. · Ajudes a les famílies amb hipoteques, que podran allargar els terminis d'amortització del seu crèdit hipotecari sense cost algun durant els dos pròxims anys. · Ajuda extraordinària de 350 euros mensuals durant tres mesos per a aturats amb rendes inferiors al Iprem (salari mínim interprofessional). El cost és de 201 milions. · Increment en 2.000 milions dels avals del Tresor per a la titulació de crèdits a pimes i modificació del sistema de devolucions de l'IVA, que a partir del 2009 podrà ser mensual per a les empreses. · Augment en 2.000 milions d'euros dels avals del ICO per a la titulació de crèdits hipotecaris per a l'adquisició de VPO (habitatges protegits).

107


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

· Mesures per a millorar l'execució de l'obra pública. · Contractació de 1.500 orientadors laborals per a facilitar la donada de llocs de treball a desocupats donant prioritat als del sector de la construcció.

· Millora de la fiscalitat del deute públic per a atreure capital estranger.

Fent un petit resum: Relaxar la fiscalitat perquè augmenti la renta disponible de famílies i empreses, potenciar el crèdit de las entitats financeres mitjançant avals de l’Estat, i reenfocar una part del sector de la construcció cap a la obra pública. El govern, quan baixa els impostos, vol que pugi el consum, ja que la renda disponible augmenta, i per tant, la Demanda Agregada també augmenta, per tal de demostrar-ho, posarem de nou l’equació : DA = C + I +D + (X – M) Aquí és quan entra en joc la Oferta Agregada. Com veurem en la següent gràfica, un augment de la demanda agregada també provoca un augment dels preus, però també un augment de la quantitat. En un escenari on la possibilitat d’inflació és petita qualsevol augment de la DA es traduirà en augments del PIB (Producte Interior Brut, bàsicament és la quantitat que produeix un país, la seva equació és la mateixa que la de la demanda agregada), que com a contrapartida també faran augmentar els preus (en teoria) però aquesta possibilitat donada la ralentització del consum interior és escassa. En la pàgina següent veurem la gràfica.

108


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

D’altra banda, els avals a persones i empreses proporcionen un augment del consum i de la inversió empresarial. També la millora de la fiscalitat per atreure capital estranger ofereix un augment de la inversió, amb la qual cosa, també proporciona un augment de la Demanda Agregada. Pel que fa a la contractació de 1.500 orientadors laborals per crear ocupació, afecta a la Oferta Agregada, donat que a l’haver-hi més quantitat d’oferta de treball (gent que busca treball), els salaris són més baixos, tal com es veu en aquesta gràfica. També s’ha de dir que això afectaria a la Demanda Agregada, donat que al haver-hi més treball, hi haurà més consum, ja que hi haurà més gent activa que disposa d’un sou per consumir, amb el consum es genera encara més treball, amb el conseqüent augment de la renda d’aquests nous treballadors. Així, com dèiem abans, és una cadena, amb la qual cosa tot està relacionat. Si en un lloc hi ha un augment, a conseqüència l’altre també augmenta. Això pot passar tant en aspectes positius com negatius. Tot seguit veurem la gràfica.

109


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Finalment, les millores de l’execució d’obres públiques fan que la despesa pública augmenti, això vol dir que, un cop més, la demanda agregada s’incrementa. PLA 2 · 23 DE JUNY: Austeritat en la despesa pública (Estalvi) · Limitació de la despesa corrent al 2% en els pressupostos generals del 2009. · Reducció del 70% en oferta d'ocupació pública i congelació del sou dels alts càrrecs. · Rehabilitació de nucli urbà en el 2009 amb una partida de 2.000 milions. · Simplificació de 11 tràmits administratius. · Deduccions en societats per I+ D perquè les empreses inverteixin en I+D. · Pla Viu (1.500 milions en crèdits tous(el crèdit tou és el crèdit que es concedeix a llarg termini amb unes taxes amb un interès molt baix per a afavorir la inversió d'actius)).

110


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

PLA 3 · 14 AGOST: Mesures per a combatre la crisi · Retallada en els terminis de la declaració d'impacte ambiental de 25 a 6 mesos. · Pròrroga durant el 2009 i el 2010 de les noves línies de finançament del ICO i el Tresor per a mitjanes empreses, pimes i habitatge protegit (crèdits tous per 2.000 milions). És a dir, qui ja hagi demanat un ICO i va just ara pot refinanciar-lo amb carència de capital (només es paga interès), i allargar-lo, per així pagar menys durant un període de temps. · Aplicació de la directiva comunitària de serveis que reduirà les càrregues administratives.

PLA 4 · 10 OCTUBRE: Mesures per a garantir el sistema de pagaments · Puja de 20.000 a 100.000 euros la cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits. · Creació del Fons per a l'Adquisició d'Actius Financers amb una dotació de 30.000 milions d'euros ampliable a 50.000 per a adquirir actius de qualitat a bancs i caixes. Això, com vam veure, fa que el coeficient de caixa augmenti i que hi hagi menys diners en circulació, per tant, menys diners per al consum i per la inversió. Per això, la Demanda Agregada es veu minvada. *Aquesta mesura està explicada amb detall a la pàgina 61-62 PLA 5 · 13 OCTUBRE: Avals de l'Estat · El Tresor habilitarà avals de 100.000 milions en el 2008 per als crèdits nous que donin bancs i caixes. Aquesta línia s'amplia en altres 100.000 milions en l'any 2009. · El Tresor podrà adquirir títols emesos per bancs i caixes per a reforçar els seus recursos propis.

111


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

PLA 6 · 4 NOVEMBRE: Suport a les rendes baixes · El ICO habilita una línia amb 3.000 milions per a donar una moratòria (ajornament del pagament d'un deute vençut) de dos anys de la meitat de la quota de la hipoteca per als desocupats. Han de disposar d'una hipoteca subscrita abans del 1 de setembre del 2008 per import inferior a 170.000 euros per a adquisició de primer habitatge. El límit màxim de l'ajornament és de 500 euros mensuals. Les quantitats ajornades es retornaran a partir del 1 de gener del 2011. · Ampliació en dos anys del termini del compte estalvi vivenda, (abans eren 4). · A efectes fiscals, s'amplia el termini per a vendre l'habitatge habitual a les famílies que han comprat un habitatge amb l'expectativa de vendre la seva. Podran acollir-se els habitatges adquirits en el 2006, 2007 i 2008, i han d'executar la compra abans del 31 de desembre del 2010. · Es rebaixen en dos punts les retencions per a qui estigui pagant una hipoteca. Podran acollir-se les rendes inferiors a 33.000 euros, en altres paraules, es paga menys de IRPF. · Bonificació de 1.500 euros anuals a la contractació de desocupats amb càrregues familiars. Bonificació a les noves contractacions en sectors relacionats amb la I+ D. Accelerar la capitalització per atur del 40% al 60% per a facilitar l'autoocupació. Regular la donada de llocs de treball als afectats per els ERO. Bàsicament, aquí l’Estat vol que el consum no es ressenti i proporciona ajudes per augmentar-lo, per tant, per augmentar la Demanda Agregada. PLA 7 · 10 NOVEMBRE: Liquiditat per a les empreses · L’ICO anuncia una línia per a atendre les necessitats urgents de liquiditat per a empreses solvents i viables amb 10.000 milions. La quantitat han d'aportar-la al 50% l’ICO i les entitats financeres, els últims detalls de les quals s’estan negociant. Addicionalment, s'aprova una línia de moratòria d'un any per a les quotes dels préstecs de la línia ICO-PYME concedits entre el 2006 i el 2008. 112


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

· L’ICO habilita un segon bloc per al suport financer a autònoms i pimes que en el 2009 estaran dotat amb 10.900 milions. Es finançarà fins al 100% del projecte d'inversió i es permetrà finançar altres necessitats complementàries, fins a un 40% del crèdit. La línia de creixement empresarial estarà dotada amb 600 milions; la d'internacionalització, amb 200 milions, i la d'emprenedors, amb un total de 100 milions. ·L’ICO habilita una línia de 3.000 milions ampliables, destinada als promotors immobiliaris que posseeixin un parc d'habitatges acabats inicialment destinades a la venda però que no han pogut vendre's, i que decideixin transformar, temporalment, en habitatges en lloguer. En aquest apartat es busca augmentar les inversions de les empreses, és a dir, s’augmenta la Demanda Agregada. L’ÚLTIM PLA DEL 28 DE NOVEMBRE Inversió municipal: 8.000 milions d'euros. Es crea un fons extraordinari d'inversió pública per a canalitzar la inversió pública dels ajuntaments en obres d'execució immediata. Automòbil: 800 milions d'euros. S'ajudarà al sector de l'automòbil perquè pugui superar la seva greu crisi mitjançant la fabricació de vehicles menys contaminants. Medi ambient: 600 milions d'euros. Es promouran projectes dirigits a facilitar un creixement sostingut de l'economia. Les ajudes es destinaran a empreses més eficients. I+D: 500 milions d'euros. Es reforcen les elevades inversions del Govern en investigació i innovació, dirigides a afavorir el canvi de model productiu. Cases “quartel”: 400 milions d'euros.

113


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Es rehabilitaran les cases caserna de la Guàrdia Civil i es milloraran les comissaries de la Policia Nacional deteriorades per la congelació de despesa. Turisme: 30 milions d'euros. S'incentivarà el turisme social dirigit a la tercera edat. L'objectiu és desestacionalitzar els viatges i afavorir aquesta activitat tot l'any. Dependència: 400 milions d'euros. Les autonomies disposaran de més diners per a formar i contractar a més persones dedicades a cuidar a les persones depenents. Rehabilitació habitatge: 120 milions d'euros. La rehabilitació d’habitatges tindrà ajudes fiscals amb la finalitat de promoure l'activitat en les pimes lligades a la construcció residència. Totes les últimes mesures afecten a la Demanda Agregada. L’Estat vol que hi hagi ocupació per crear més consum, vol ajudar a realitzar inversions empresarials i vol que hi hagi més turisme per, òbviament, augmentar el consum. Per tant, la Demanda Agregada es veurà augmentada amb aquestes mesures. Enfront de les crítiques de l'oposició, que li acusen d'actuar amb retard, Zapatero va assenyalar que el Govern ha anat actuant "d'acord amb la urgència que requeria la creixent gravetat de la situació i responent a les circumstàncies específiques de l'economia". Està convençut que l'efecte es notarà "amb nitidesa" en uns mesos. Font: La Vanguardia.

Aquestes són les mesures que ofereix Zapatero. En primer lloc cal veure si surten endavant totes, i en segon lloc caldrà veure si fan efecte. Això, ho veurem al cap d’uns mesos o inclús d’uns anys.

114


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

La crisi financera, òbviament, també ha arribat a la nostra localitat, Ripollet. COM ESTÀ AFECTANT LA CRISI A RIPOLLET La crisi està afectant al sector de la construcció amb la paralització de les obres més importants que s’estan duent a terme en la nostra localitat, i tot això a causa de la falta de liquiditat, de la manca de confiança dels proveïdors i de la inestabilitat d’algunes empreses. A l’estiu hi van haver problemes a les obres de la nova llar d’infants. L’ajuntament es va veure obligat a intervenir durant aquestes obres per tal de poder obrir al setembre. L’administració va haver de pagar directament als proveïdors, evitant així que s’aturés la construcció ja que en la situació actual els proveïdors es negaven a lliurar els materials “sinó cobraven en diners”. On les obres s’han aturat és a la construcció del Centre Integral per a la Gent Gran que s’estava fent als Pinetons. Al juliol l’adjudicatària de l’equipament, Sergesa, va informar a l’ajuntament que negociarien amb l’empresa que estava duent a terme les obres per tal d’aconseguir que rescindissin el contracte de manera voluntària ja que se sabia que es trobaven en problemes econòmics, i així poder contractar una nova empresa. Aquest procés ha retardat les obres tres mesos. La darrera data fixada per l’obertura dels primers equipaments d’aquest complex és mitjans de 2009, tot i que fa un parell d’anys s’anunciava que podria estar fet a finals del 2008. Igualment aturada està la construcció de l’aparcament subterrani del parc de riu Ripoll. L´empresa adjudicatària de l’aparcament, Aubarel SL, havia encarregat l’obra a Lluís Casas Constructora, però la falta de liquiditat per continuar treballant ha obligat l’empresa a fer un concurs de creditors. Ara compten amb l’ajuda del grup hostaler francès Accor que és qui vol aixecar l’hotel. Parralejo va explicar que des del govern consideren que el més prudent és esperar alguns mesos per saber com es desenvolupa el cas abans de prendre mesures al respecte de l’endarreriment que això pugui provocar i per tant el no compliment dels terminis fixats, que determinaven que l’aparcament estaria enllestit al març o l’abril de 2009 i l’hotel a l’estiu. Amb aquest panorama sembla que serà difícil que es compleixin els terminis tant en el cas de l’aparcament com del Centre Integral per a la Gent Gran i ara el dubte és si això també afectarà per a que el CAP III pugui obrir durant el 2009, com està previst; si 115


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

afectarà a què les obres de l’hospital Ernest Lluch comencin el proper any o inclús que la construcció dels pisos de protecció oficial dels Pinetons es perllongui només 18 mesos i es puguin lliurar els habitatges durant el 2009 com s’havia promès.

La crisi en el sector de l’automòbil està afectant a moltes empreses d’aquest entorn i Sintermetal també n’ha sortit esquitxada. Miba Sinter Spain (Sintermetal) va presentar el 24 de novembre un ERO al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per reduir la jornada. No obstant això, la direcció i el comitè d’empresa no han arribat a cap acord en el procés de negociació. Així l’empresa manté que la única manera de seguir amb l’activitat és suspendre els contractes de tota la plantilla entre 44 i 66 dies durant l´any 2009. El dijous 10 de desembre, la reunió al Departament de Treball va confirmar la fi de les negociacions i l’inici del tràmit per part de l’administració. Segons el comitè d’empresa, des de la direcció no hi ha hagut en cap moment voluntat d’entesa amb els treballadors i han rebutjat les propostes presentades que consistien en la internalització de feines que ara es fan fora de l’empresa i l’aplicació de dies de vacances i d’assumptes personals durant els primers sis mesos del 2009, per revisar la situació a partir del primer semestre del proper any. Ara caldrà esperar que tant la direcció com els treballadors presentin els seus informes i que el departament de treball finalment resolgui si accepta o no l´ERO. Cal recordar que des del juliol de l’any passat, que MIBA va comprar l’empresa, ja s’ha acomiadat a 115 persones quedant ara 287 treballadors en la plantilla i molts més vinculats en altres empreses.

D’altra banda l’empresa Zobele, ubicada a Cerdanyola, que es dedica al desenvolupament i la fabricació d’insecticides i ambientadors industrials i domèstics, va anunciar el seu tancament, acomiadant a 165 treballadors, entre els quals hi ha un bon nombre de ripolletencs. El passat dilluns 1 de desembre els treballadors de l’empresa van sortir en manifestació per mostrar el seu rebuig a les condicions del tancament. La marxa va sortir pel matí de la factoria, ubicada al polígon Polizur, i va transcórrer pels carrers de Cerdanyola fins a l’ajuntament 116


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Ara els sindicats han presentat propostes per negociar amb l’empresa abans que presenti l´ERO. Les indemnitzacions centren les reivindicacions de la plantilla, que demanen el reconeixement dels contractes eventuals i jubilacions als majors de 54 anys. No obstant això, Zobele Espanya mantindrà en Cerdanyola les divisions corporatives d'I+D, Comercial i Màrqueting, situada en el Parc Tecnològic de Cerdanyola i on treballen unes 35 persones que donen servei a tot el grup a nivell internacional. Zobele Espanya és la filial del grup italià Zobele que, a més de la planta catalana, compta amb factories europees a Itàlia i a Bulgària. A més també està present a Xina, Índia, Brasil i Mèxic.

117


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

ATUR REGISTRAT A RIPOLLET El mes de novembre es va tancar amb 118 treballadors ripolletencs menys, situant-se amb 2.652 aturats, un 62% més que ara fa un any La línia de l’atur continua creixent de manera mantinguda arribant a xifres que no s’havien vist des de fa més d’una dècada. El mes de novembre es va tancar amb 2.652 aturats, 118 més que a l’octubre. Des de les vacances cada mes perden la feina més d’un centenar de persones. Al setembre es van registrar 100 aturats més i a l’octubre la xifra va arribar als 141. Per entendre la gravetat de la situació només cal veure que al novembre de l’any passat l’atur en comptes de créixer va disminuir, ja que cinc persones aturades van trobar feina. Ja fa mesos que es constata que Ripollet està vivint durament aquesta situació de crisi, ja que el creixement de l’atur del nostre municipi és més pronunciat que a la resta de la comarca i que el total català. Aquí l’augment interanual de l’atur ha estat de 1.019 persones, un 62%, sis punts percentuals més que la mitjana catalana. De fet, fa dotze mesos els aturats al municipi només eren 1.633. Aquí deixem un gràfic que mostra l’atur registrat des de 1983 fins el mes de novembre de 2008. Com es pot veure, la xifra d’aturats ja és històrica, no hi ha tants aturats des de 1988, ja fa vint anys, quant la xifra va arribar a 2.742 aturats.

4000 3500 3000 2500 2000 1500 1000 500 0

Atur

1983 1985 1987 1989 1991 1993 1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007

118


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

LES MESURES DE L’AJUNTAMENT Ara toca el torn de les mesures, les ja fetes i les futures. A mitjans d’octubre, la regidora d’educació va processar 2.217 sol·licituds d’ajuda per als llibres de text. Durant aquell mes es van estudiar i comprovar que comptessin amb la documentació necessària, al novembre, més de 500 alumnes de primària van rebre 36 euros d’ajuda per als llibres de text d’aquest curs. Una ajuda que, si més no, recolza a les famílies amb menys recursos econòmics.

D’altra banda, l’Ajuntament va suspendre el tradicional aperitiu nadalenc amb els treballadors a petició de la junta de personal i el comitè d’empresa. La situació econòmica actual va fer que els treballadors del consistori demanessin no fer l’aperitiu i que l’import que es destinava a aquest acte es dediqui a augmentar les partides d’ajudes als

membres

de

les

famílies

del

departament

de

Serveis

Socials.

Així, es trenca amb una tradició de més de 20 anys i els 2.500 euros que s’havia previst destinar a aquest acte es dediquen a una millor finalitat. D’aquesta manera els treballadors de l’Ajuntament volen expressar amb fets la seva solidaritat amb les persones més necessitades del municipi, tot renunciant a un acte que dóna la benvinguda a les festes nadalenques i que ofereix un moment de celebració entre els companys. Una mesura que la considero irrisòria i que ja es hauria d’haver cancel·lat fa temps. En primer lloc no la considero una mesura per afrontar la crisi, ja que 2.500 és una quantitat insignificant per considerar-la com a tal. En segon lloc, i és una opinió totalment personal i que ja aprofito per posar-la en aquest treball, em sembla un complet balafiament, ja que amb els diners públics estan fent un ús, que, encara que ho neguin, és per simple capritx. No obstant això, en la política hi ha molts usos indeguts amb els diners públics que ara no esmentaré. En definitiva, em sembla una mesura ínfima, pràcticament anecdòtica.

Pel que fa al comerç local, la UBR i el Mercat Municipal repartiran 18.000 €.

119


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

La crisi econòmica ha fet que les expectatives dels comerciants per aquestes festes nadalenques no siguin gaire bones i en comptes d’esperar que les previsions es facin realitat han preparat campanyes de Nadal molt interessants. Entre la Unió de Botiguers (UBR) de Ripollet i el Mercat Municipal, amb el suport de l’Ajuntament, es repartiran 18.000 euros. La junta de concessionaris del Mercat Municipal repetirà el sorteig de l’any passat. Sota el nom de ´La pluja de bitllets´ lliurarà 73 premis, 3 de 500 euros, 20 de 100 i 50 de 50 euros. Tots ells seran en forma de vals bescanviables a les parades del mercat. Per poder optar als premis només caldrà omplir amb les dades personals les butlletes que lliuraran els botiguers per cada compra des del 9 de desembre i fins al 5 de gener. La campanya de la UBR sí que arriba plena de novetats. Els botiguers han doblat la quantitat que repartiran en premis, fent 1 de 5.000 euros, 1 de 3.000 euros, 2 de 1.000 i 4 de 500. La campanya ja ha començat i el sorteig es farà l´11 de gener al Teatre Auditori. Això, clarament, és un bon incentiu per a la compra a les botigues de Ripollet i Així, poder reactivar una mica el comerç al nostre municipi, els botiguers del qual, deuen estar patint aquesta situació econòmica.

D’altra banda, les ordenances municipals de 2009 es van aprovar al mes d’octubre. L'expedient aprovat estableix en un 4,5% la pujada dels impostos, taxes i preus públics, amb excepció de l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica i la Plusvàlua, que es mantenen congelats. La regidora d'Hisenda, Imma Viera, va assegurar que amb aquesta pujada no s'augmenta la pressió fiscal dels ciutadans i que l'Ajuntament continua revisant els preus per sota de l'IPC registrat al passat mes de setembre, que va ser del 4,9, gràcies a la bona situació financera de les arques municipals. Viera també va destacar l'aspecte social d'aquest expedient, donat que restaran exempts de pagar l'impost de construcció aquells propietaris o comunitats, en el cas de rehabilitació de façanes. També es deixen de pagar els anomenats Tedis o test d'edificació i es redueix

120


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

en un 90% l'impost d'obres en aquells casos que es faciliti l'accés o habitabilitat per a persones discapacitades. La veritat, exactament no sé amb certesa quines conseqüències tenen per al ciutadà tots els canvis citats per la regidora Imma Viera. Del que sí estic segur és que aquesta pujada dels impostos priva al ciutadà de consum i d’estalvi privat. Però si aquests diners s’utilitzen adequadament, fent un ús beneficiós per al poble, estar clar que pot ser una bona mesura, tot i accedint a pagar més impostos. D’altra banda, veig normal la pujada d’impostos si l’ajuntament ha vist minvada substancialment les seves arques durant aquest moment de dolenta conjuntura econòmica. LES FUTURES MESURES Per finalitzar, anotarem les futures mesures que vol adoptar l’ajuntament davant la crisi, amb l’ajut del govern central. El pressupost ordinari del 2009 puja un 5,24% i es contemplen 4M€ en inversions. L’equip de govern local ha presentat el pressupost pel proper any que destaca per registrar un augment del 5,24%, tot i la situació de crisi. Segons la regidora d’hisenda, Imma Viera, es tracta d’uns comptes que conjuguen “austeritat i inversió” i que es deuen “a la contenció de la despesa feta per l’ajuntament en anys anteriors”. Així doncs, el pressupost ordinari del 2009 serà de 27.303.534 euros, és a dir 1.358.764 euros més que l’any anterior. Les inversions contemplades al pressupost tenen un valor de 4.181.609 euros, que es convertiran en més de 10,5 milions d’euros si tenim en compte les que es podran fer gracies al Fons Estatal d’Inversions, el qual és una ajuda del govern central d’uns 6,3 milions d’euros. Ara donarem un petit quadre informatiu sobre les mesures que vol fer l’ajuntament amb aquests diners: * En la pàgina següent.

121


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Així, l’ajuntament vol revitalitzar l’economia creant ocupació. De ser així, serien unes mesures apropiades, ja que a més de reduir l’atur, estaria fent unes millores per al poble, les quals sempre són ben rebudes.

122


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

CONCLUSIÓ

BREU RESUM Primer de tot vam tractar el tema de la globalització. Primerament vam veure la seva història. Remuntant-nos al segle XV, explicant l’evolució dels diversos sistemes econòmics imperants al llarg de la història. Després d’explicar les diverses fases del capitalisme i de com el món s’anava “unint” cada vegada més, vam concloure que la caiguda del mur de Berlín va ajudar a obrir les portes al comerç internacional, va suposar l’inici d’un “nou” període: la globalització. Tot seguit vam veure els efectes d’aquest sistema, tant negatius com positius. La balança estava inclinada a favor del consumidor, ja que els productes són més barats. El principal problema de la globalització és el gran poder que han adquirit les grans corporacions, poder econòmic que fins i tot sobrepassen i/o controlen el poder d’alguns països, aquest problema, que ha agreujat considerablement aquesta crisi. Per a concloure aquest primer apartat vam definir què és la globalització. Vam dir que no és el resultat d’un fet, sinó que és simplement una etapa de la història, una etapa de la qual algunes persones han volgut posar nom a aquesta integració econòmica de la que parlàvem en aquest apartat.

El segon bloc, que tracta d’analitzar la crisi econòmica en si, vam començar per l’iniciador d’aquesta recessió: Els Estats Units d’Amèrica, la primera potència mundial. El factor clau van ser les hipoteques subprime, resumidament, hipoteques concedides amb un alt risc i per tant a un alt interès. Altres factors que van agreujar aquesta crisi van ser per exemple l’encariment de les primeres matèries, les deslocalitzacions, l’especulació. Els sectors mes repercutits van ser l’automoció ,el sector financer i el sector immobiliari. Desprès vam veure les mesures dutes a terme per George W.Bush i el seu successor Barack Obama. Per finalitzar vam analitzar a grans trets com repercuteix aquesta crisi a Europa .

123


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

El segon apartat d’aquest bloc va ser un examen exhaustiu de la crisi a Espanya. El principal factor va ser l’esclat de la bombolla immobiliària i la dependència de l’Estat del sector immobiliari. Tot seguit vam veure l’evolució dels bancs constructores a la borsa. Així com altres factors que van agreujar la recessió, com la pujada dels tipus d’interès o l’encariment del petroli. Després vam analitzar altres sectors perjudicats, com l’automoció o el turisme. Per finalitzar, vam donar les mesures que planteja el govern per fer front a la crisi. El tercer apartat es fonamenta en notícies sobre com repercuteix la crisi a la nostra vila, i en mostrar les mesures anticrisi de l’ajuntament. Per acabar de complementar la informació de Ripollet i tenir diferents punts de vista, vam fer diverses entrevistes a varis organismes del poble.

VALORACIÓ PERSONAL Per part nostre, creiem que hem assolit els objectius que ens plantejàvem. Nosaltres, personalment, hem obtingut una visió clara de la situació econòmica actual, tenint en compte les nostres limitacions. D’altra banda, hem comprés què és la globalització, tant els seus efectes, com el seu origen. Per últim, ens hem adonat de la incidència de la crisi al nostre poble. Per tant, podem dir que les nostres motivacions personals s’han vist complertes, tanmateix, creiem que els objectius del treball han estat realitzats satisfactòriament. No obstant, hem de dir que degut a la amplitud i complexitat del treball, potser no hem donat una perspectiva completa, però sí que creiem que hem donat una visió suficientment àmplia com per tenir uns nivells de coneixement adequats per entendre convenientment el tema escollit.

124


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

LIMITACIONS I PROPOSTES DE MILLORA Com hem dit, el tema es podria haver allargat més, però òbviament es pot estendre quasi indefinidament, això és una qüestió molt subjectiva. Possiblement ens ha faltat una mica de coordinació, ja que és la primera que fem un treball d’aquesta envergadura en equip. Per altra, no hem realitzat tantes entrevistes com ens hauria agradat, donada la poca implicació de diversos organismes. Creiem que cal remarcar el poc interès dels partits polítics a atendre a la nostra petició, ja que, coma ciutadans de Ripollet, sostenim que els partits del nostre poble s’han d’obrir als ciutadans, conversar i mostrar les seves idees.

125


Globalitzaci贸 i crisi econ貌mica

IES Can Mas

BLOC 3 ANEXOS

126


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

ENTREVISTES

COMPROMÍS PER RIPOLLET

Partit polític de Ripollet representat d’una manera notòria a l’ajuntament. Presenta una manera alternativa de fer política amb nous punts de vista. A continuació l’entrevista:

-Per començar, pensa vostè que estem en un període de crisi o bé en un període de desacceleració. A mi m’es igual, això és un terme dels economistes, el cert és que la gent està començant a passar-ho malament. Hi ha sectors socials afectats per la bogeria del nostre sistema econòmic: el capitalisme. És un sistema que per sobreviure ha de créixer, i si no creix, té problemes, que és el que està passant ara. Aquells que han estat guanyant diners ara no en guanyen tants. I això ho sofreix la classe treballadora, la qual no té culpa d’aquesta situació. Per tant, el principal factor d’aquesta crisi és el sistema econòmic que ens regeix, o sigui, el capitalisme. -Bé, ja ens ha respòs la segona pregunta, sobre els factors originaris de la crisi. -Com creu que està afectant aquest període econòmic als ripolletencs?

127


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Els està afectant en relació a la pujada de l’atur, el nombre d’aturats a Ripollet ha augmentat aquests últims mesos; com també la pujada del nombre de gent que s’està prestant als serveis socials a l’ajuntament. En el propi partit polític? (Es riu) A veure, nosaltres no som professionals, cap persona del COP és professional, només ha afectat a companys en el seu treball personal, com per exemple, amb expedients de regualció. De la manera que ens està afectant és que nosaltres hem d’elaborar propostes a nivell local per fer front a aquesta situació - Quines mesures està duent a terme l’ajuntament per fer front a aquesta situació? Creu que són les correctes? Personalment crec que no són les correctes. Ara ens han pujat els impostos per sobre de l’IPC, l’IBI pujarà un 6.5 per cent. Evidentment, l’ajuntament no pot aturar aquesta crisi, però sí que pot ajudar a fer-la més suportable, en aquest sentit, hauria de tocar la conservació d’alguns impostos o ajustar-se a l’IPC. En relació als pressupostos, us puc avançar que hi haurà una certa inversió en els serveis socials, però que continua havent una quantitat de despeses supèrflua i que es fa molta demagògia, per exemple, es suprimeix una pàgina del butlletí de Nadal, quan el que és infumable és la quantitat de milions que costa un butlletí a l’any, o es suprimeix l’aperitiu de Nadal de l’ajuntament, però es conserven les despeses de protocol de presentació. - Com està el sector immobiliari a Ripollet? A Ripollet, només oficines de compra venda han estat afectades, les immobiliàries importants encara no.

- Sobre les construccions, han pujat o han baixat? Creu que són unes dades molt significatives? Han pujat durant aquests últims anys, però no són unes dades molt significatives. L’any 2001 un pis de 70 metres quadrats es trobava al mercat per 40 milions de pessetes, aquest pis ara val més de 60. 128


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Hi ha gent que s’ha enriquit molt amb aquest negoci, per tant, on són ara aquests diners? Com poden fer fallida aquests empreses amb la gran quantitat de diners que han estat guanyant?

- Què opina de la mesura del govern sobre la possibilitat d’endeutar-se l’ajuntament per tal de reactivar l’economia? És una bona mesura, encara que s’hauria d’haver fet molt abans. Per què l’ajuntament no hauria d’endeutar-se, quan ho fa l’Estat i la Generalitat? Si el que ha de fer l’ajuntament és fer front als serveis dels ciutadans ,alguns dels quals li tocaria fer-se càrrec la Generalitat, llavors veig una bona mesura això, tot i que genera un negoci amb els bancs. Ens agradaria més un endeutament públic.

- Quines expectatives té per el futur? Creu que continuarà empitjorant? A nivell personal, això continuarà així durant un temps, el sistema ho aprofitarà per rebaixar les condicions dels treballadors com a precepte. Ara demanen més congelacions salarials, més flexibilitat laboral, retall de prestacions socials etc. I curiosament, quan les coses tornen a anar bé, la situació no es reverteix. Sempre ha passat això, quan hi ha hagut un període com aquest s’han fet retallades dels drets laborals i socials de les persones. En definitiva, quan acabi aquest període, anirem cap a un capitalisme més enfortit i salvatge, com ha passat sempre.

129


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

CAIXA TERRASSA

Caixa Terrassa és una institució financera de dimensió mitjana, que gestiona uns dipòsits administrats de clients de 9.760 milions d'euros i disposa de més de dues-centes seixanta oficines arreu de Catalunya, la Comunitat de Madrid i Aragó. La qualitat de servei, la innovació permanent i la màxima consideració per les persones són els valors que guien l'actuació de l'entitat en el compliment de la seva finalitat. Tot seguit l’entrevista:

-Han variat els objectius del banc des de la crisi? Sí, han variat en el sentit de que abans ens demanaven fer hipoteques i ara volen que fem segurs, que busquem diners i donar menys préstecs. -El número d’impagaments li ha augmentat? No. Sí que hem notat més devolucions, gent que no els paga, nòmines que arriben amb retards, etc. El volum d’impagaments és més o menys el mateix.

-Els criteris per a concedir crèdits han variat? Quins són? Els mateixos. El problema és que les quotes dels préstecs han pujat per els tipus d’interès, com també l’endeutament de les persones, per exemple, si abans una persona pagava 900€ , ara paga mil i pico d’euros pel mateix préstec, per tant no es poden endeutar més i no se li poden concedir més préstecs. No és que els bancs no volen concedir préstecs, com la gent diu, és que senzillament la gent no es pot endeutar més.

-Creu apropiat l’ajuda del govern a les entitats? Per què?

130


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Sí. El problema és que les entitats tenen por, si les ajuden donant aquesta protecció, em sembla bé. El problema que hi ha és que les entitats no es refien unes de les altres, no es refien del mercat i no es refien de la gent. És la desconfiança, perquè diners sí que tenen. - Què li sembla que Caixa Catalunya estigui venent les seves oficines? És una forma de tenir liquiditat, és com, per exemple, la construcció, si té menys pisos per a fer, haurà de vendre la maquinària, no mantindrà totes les màquines.

- Creu que els bancs deuen flexibilitzar els crèdits tal i com demanen els polítics? Han de flexibilitzar els que estan fets per què la gent no “s’enganxi”, per què la gent que ja té un préstec li donin opcions per a pagar-lo. El que han de fer amb els nous és fer-los amb més compte, perquè fins ara era una bogeria, els préstecs es donaven sense que el client hagués de donar res. - Creu que el capitalisme és l’únic sistema que pot regir el món? Bé, realment no sé molt del tema, només diré que els extrems són dolents tant ser socialista com ser capitalista. - Ha escoltat alguna vegada creixement zero? Sí, creixement zero és quan l’economia no creix, no es produeix el suficient volum de negoci, és com una empresa quan no produeix tant com deuria i no té tants beneficis, aleshores és quan l’economia s’estanca. -Els objectius de retribució voluntària han variat molt? Nosaltres el que tenim és retribució variable. Els objectius han variat una mica, ara, per exemple, no demanen tantes hipoteques. 131


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

-Com veu la situació a Ripollet? Ripollet la veig com retinguda, com per veure què passa aquest any. Perquè la gent no ve per demanar préstecs per comprar-se un cotxe o un pis. La gent està una mica espantada, ja que no sap què passarà. - Quines expectatives té per al futur? Aquest any serà més difícil, més que el 2008, ja que la gent que en aquest 2008 ha estat cobrant l’atur ara deixarà de cobrar-lo, per tant, no tindran ingressos. Les empreses han estat buidant comptes, si bans tenien un capital reservat, ara l’han buidat. No sé, crec que ningú sap amb certesa què passarà, només cal esperar a veure què ens depara aquest 2009.

132


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

DEPARTAMENT DE COMERÇ I INDUSTRIA

És un organisme de l’ajuntament que s’encarrega de supervisar els aspectes relacionats amb el comerç i la indústria.

Tot seguit l’entrevista:

-Pensa vostè que estem en un període de crisis o bé en un període de desacceleració? Estem en un període de crisi clara, sense cap tipus de dubte. -Quins factors pensa vostè que han desenvolupat la crisi? Es una cadena de factors ,es un tema conjuntural. Les crisis son cícliques ,es com una roda ,i en aquest moment ens toca estar avall. Espanya ,Des de l’inici de la democràcia, ha passat per tres crisis econòmiques clares ,que són la del “ vuitanta i poc” ,la del noranta dos i la d’ara. És motivat per la globalització, que ha provocat un comerç a nivell mundial ,això vol dir que si una potència com els Estats Units baixa ,tots anem a baixar, és el cas de la pujada dels bancs, aquest no es tallen un pèl ,quant els preus son baixos han posat interessos alts i quant els preus son alts han posat interessos baixos. No obstant ,ara s’ha ajuntat un augment del interès sobretot del euríbor i e fet de que els bancs no han volgut cedir davant els seu tipus d’interès personal - Com creu vostè que esta afectant aquest període econòmic als ripolletencs? - I en el propi ajuntament? Clarament els està afectant ,estan perdent poder adquisitiu ,i encara que no sé les dades exactes ,sé que l’atur ha augmentat .

133


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

A l’ajuntament també s’ha notat, per exemple s’ha eliminat l’aperitiu que es feia cada any al Nadal ,i l’import s’ha destinat ha augmentar el pressupost de les famílies del departament dels Serveis Socials. -L’ajuntament està actuant de una manera activa o potser d’una manera més passiva? L’Ajuntament esta prenent una postura activa davant la crisi actual aportant varies mesures econòmiques. -Quines son aquestes mesures? I quines mesures pensa realitzar en un futur pròxim? S’ha dirigit a crear activitats del medi ambient ,també ha creat un nou patronat d’ocupació i també altres mesures per tal de fomentar l’estalvi, com una disminució del preu de l’aigua per a famílies nombroses -Com esta avui dia l´atur en Ripollet? Ha estat una caiguda pronunciada respecte als anys anteriors? Avui a Ripollet tot i que no tenim dades objectives es un fet clar que l’atur ha augmentat considerablement respecte als anys anteriors. -Creu que hi ha prou liquiditat a Ripollet? Des del Departament del comerç i indústria no tenim constància d’això ,però degut a la crisi el poder adquisitiu dels ripolletencs ,segurament ha disminuït. Per tant no hi ha tanta liquiditat. - Dotació pressupostària: Han rebut ajudes per part de la generalitat? Han disminuït respecte l’any anterior? Si, aquest any s’ha pujat la dotació pressupostària per part de la generalitat - Cap a on van dirigides les mesures? Les principals ajudes per part de l’ajuntament han estat dirigides cap a el medi ambient - Heu creat algun tipus d’organisme per la creació d’empreses? Hi ha hagut en millores en els polígons industrials¿? 134


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

No s’ha creat cap tipus d’organisme. - Dóna l’ajuntament algun tipus de subvenció o rebaixa fiscal per tal de que empreses importants s’instal·lin a Ripollet? No diferenciem amb les empreses, totes son iguals .

- Quines expectatives te per el futur,(creu que continuarà empitjorant) ? Suposo que a finals d’aquest any 2009 les coses començaran a millorar. Però fins aleshores les coses aniran baldades.

135


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

FEDERACIÓ DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE CATALUNYA “L’objectiu bàsic de la organització és fomentar i potenciar persones i col·lectius capaços de construir el seu propi destí i un món sense dominació, explotació ni desigualtats. Així, l’FTC s’estableix com organització autònoma i independent, democràtica, de classe, unitària, assemblaria, alternativa, revolucionària i amb Catalunya com àmbit d’actuació principal. El nostre propòsit és treballar per un marc català de relacions laboral.” Tot seguit ,l’entrvista: 1) Quin és el nivell d’atur a Ripollet? Ha crescut molt respecte els anys anteriors? Abeura no tenim dades objectives per és una dada molt clara ,l’atur s’ha incrementat considerablement. Per exemple algun dels nostres col·laboradors i afiliats estan sofrint ara mateix un ERO. 2) Quants dels aturats són de llarga duració? A què sectors afecta? Actualment al sector que més esta afectant es al sector de la construcció, el qual esta afectant encara mes als immigrants .A la pregunta si son de llarga duració o no ,no ho sabem però hi ha gent de 45 50 anys que esta veient en perill el seu lloc de treball o inclòs els han fet fora ,i en aquestes edats la veritat és que es molt difícil trobar feina ,i més ara que trobar un treball es molt difícil. Un altre dels sectors més perjudicats es el del sector de l’automòbil .En aquest sector sabem del que parlem perquè som el sindicat que esta representat als treballadors de Delphi i la deslocalització que volen fer .I recordem que el sector de l’automòbil i de la construcció son els principals motors de la economia espanyola. 3) Sap si a aquests aturats els costa trobar un treball? Actualment sí. Son gent que ha treballat tota la seva vida ,i els acomiadant amb edats una mica fotudes (parlem des de el nostre punt de vista no tenim dades objectives i concises).

136


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

També s’ha de dir que abans ,no fa gaire, és podia treballar quasi de qualsevol cosa ,si no treballaves a la construcció ,treballaves com electricista ,sinó treballaves com a lampista i així successivament ,és a dir que era relativament fàcil trobar feina. 4) Què li sembla les mesures del govern de capitalitzar el 60% del total d’atur per crear noves empreses? Nosaltres creiem que aquesta mesura es bona ,però això no soluciona gaire be res .El que es trindien que fer serien prèstecs amb un interès molt baix o interès 0.Això si que sèrie una bona mesura. 5) Què li sembla les deslocalitzacions, per exemple de Nissan? I els problemes de constructores o d’automoció? Com ja hem dit el tema de Nissan ens toca molt d’aprop .Aquest es un problema de la globalització .Ara Nissan se la volen emportar ,i ofereixen als treballadors que també es canviïn de lloc de residència ,això no es ta fàcil com ho pinten .Una vegada estan vivint en un lloc amb la teva família amb una qualitat de vida ,fer un canvi tan dràstic només perquè Nissan esta deixant de guanyar diners no em sembla gens correcte ,si Nissan estigues perdent diners encara seria comprensible ,però això no es així ,el que li passa a Nissan es que no està guanyant tants diners com voldria. 6) Creu que és lícit mantenir els salaris tan elevats dels alts càrrecs i demanar subvencions? Rotundament no .No es normal que un persona estigui tot el dia menjant gambes i caviar quant una altre té que preocupar-se si tindrà pa per passar el dia .Es totalment una falta d’ètica i de moral, però es el mon on estem vivint on ens ensenyant Dresde petits que sempre ho tenim que fer millor, millorar encara més etc.. Per que si ve una empresa fa el mateixos resultats positius que l’any anterior aquesta empresa significa que no va gens bé 7) Per acabar, quines previsions té per el futur? Seguirà pujant l’atur? Nosaltres tenim bastant clar que el atur seguirà baixant.

137


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Finques estrella -Pensa vostè que estem en un període de crisis o bé en un període de desacceleració? Estem en un període de crisi ja no hi ha ningú que ho negui. - Com us està afectant la crisi actual? Ens està afectant bastant, lo que es ara mateix esta afectant bastant la cosa ara esta molt parada. La venta de pisos ha baixat en picat ,molt. -Com creu vostè que està afectant aquest període econòmic als ripolletencs? Home bastant perquè son persones que han posat els seus pis han donat unes quantitats de diners de contracte per un altre que han comprat i no poden perdre aquest diners i son gent treballadores i clar donar cinc o sis milions per desprès perdre’l esclar costa - Creu l’ajuntament està actuant de una manera activa o potser d’una manera més passiva? -Quins tipus de persones actualment compren pisos?(joves ,parelles,etc..) Joves,comentan a mirar joves que son els que volen independitzarse peruq els grans tenen que vendre la seva vivenda i no poden i llavors no poden comprar. - Respecte als altres anys actualment quant es triga a vendre un pis? Entre vint i vint i quatre mesos, aproximadament. Òbviament el temps abans era molt menor. -Els preus habitatges quant han baixat en aquest últim any? El preu de la vivenda ha baixat bastant desde un 30 % ha un 40% i fins i tot alguns pisos un 50% -Respecte als anys anteriors han vist reduits els seus guanys? Degut ha aquest motiu han tingut que reduir plantilla? Els beneficis de lo que es el sector de ventas,molt.La plantilla ha baixat pe`ro es per què ells han volgut anar-se’n.

138


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

-Hi ha molta gent del sector en l’atur ha ripollet? Aiò si que no t`ho puc dir els per que els que som de ripollet continuem estant a Ripollet ,les oficines que han tancat son de inmobiliares de fora de Ripollet que havia plantilla de ripollet ja no ho sé.Les que han tancat no son de Ripollet

-Per acabar,quines expectatives té per el futur,(creu que continuarà empitjorant) ? Bones ,si jo penso que en 6 mesos o 7 la cosa començara ha pujar ,no tant com abans ni molt menys ni els guanys seran com abans però habra una sortida de cómo abans fa molts anys es venia i es comprava però no per obtenir benefici.

EXPOFINQUES

139


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Expofinques és una companyia dedicada a la intermediació immobiliària, amb més de 100 oficines a nivell nacional (xarxa pròpia i franquiciada), més de 500 professionals i en constant expansió. Actualment la marca està present a Catalunya, Madrid, C. Valenciana, Múrcia, Balears, Canàries, Galícia i Castella-la Manxa. A més, disposa també d'oficines pròpies a Portugal, sota la marca Qualivida. Tot seguit l’entrevista: - Com us està afectant la crisi actual? Al sector immobiliari esta afectant al model de producció, és a dir, si abans es treballava bàsicament en intermediació, ara ens obliga a diversificar en l’àmbit d’actuacions, és a dir, no només fem intermediació de compravenda, sinó que també fem lloguers, administració de finques, d’escales, etc. Llavors això t’obliga a diversificar una mica, i si diversifiques una mica ja saps que al final sortiràs ben parat. -Com creu vostè que està afectant aquest període econòmic als ripolletencs? Jo m’imagino que com a tothom, o sigui, es té que tenir en compte que Ripollet pertany al sector industrial de Barcelona i la població és bàsicament treballadora. Nosaltres trobem que grans empreses de Ripollet han estat afectades, sobretot les relacionades amb el sector de l’automòbil, com per exemple, la Castelló, i això ha fet un gran mal, ha generat que tinguem situacions realment dramàtiques. La gent es queda sense treball quan està en una gran empresa. En línies generals no es que es palpi una sensació de crisi profunda però la gent està afectada. -Quins tipus de persones actualment compren pisos?(joves ,parelles, etc..) Actualment ara mateix la major part dels compradors són gent que accedeix primera vegada al mercat immobiliari, joves que tenien estalviat diners en les famoses comptes vivenda que aquestes estan a punt de caducar, tot i que encara ara ha sortit una moratòria, aquests tenen una quantitat de diners invertits ens aquest fons. Llavors van al banc, i solen venir amb la hipoteca estudiada, és aquest tipus de públic. També hi ha d’algun tipus de canvi de casa, gent que ha venut pel que sigui i volen comprar, com un senyor que acaba d’entrar que ja ha venut el seu pis.

140


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

- Respecte als altres anys actualment quant es triga a vendre un pis? Des de que es posa el pis a la venda fins que es ven, la mitja actualment dels pisos que hi ha en cartera és de dos anys, però dóna-li temps per què es vagi incrementant, ja que l’estoc no s’està venent. Si aproximadament tenim un stock 150 pisos, s’estan venent a l’any 15 pisos, el 10%, llavors dóna-li temps i veuràs com s’amplia. Ara mateix la mitja dels pisos dels que tinc són de principis del 98 i finals del 97. -Els preus habitatges quant han baixat en aquest últim any? Bé això és quasi millor preguntar-li a les empreses taxadores, que són molt intel·ligents, als portals immobiliaris, que també són molt intel·ligents o al govern, que també són gent molt intel·ligent (Ho diu amb molta ironia).Però jo et puc dir que el que s’està venent a Ripollet ha baixat un 60% del que costava quant estaven al pic mes altres a dir, han tingut una baixada del 40 % - Respecte als anys anteriors han vist reduïts els seus guanys? Degut ha aquest motiu han tingut que reduir plantilla? Els guanys han desaparegut ,han mort, estem en pèrdues i evidentment hem reduït la plantilla, en aquesta oficina hi ha cinc ordinadors i som dos persones .Es veu clarament que hem viscut temps millors. - Hi ha molta gent del sector en l’atur ha Ripollet? Aquí s’han tancant bastants ,però no sé si estan a l’atur o venent taronges a València .Sí que han tancant moltes, de fet no queden tantes, en els últims mesos han tancat varies com per exemple la del auditori la de la plaça del mercat etc... - Per acabar, quines expectatives té per el futur,(creu que continuarà empitjorant)? Nosaltres som optimistes .En primer lloc el que és mercat hipotecari, per contra del que poden dir els gran savis d’aquest país fa més d’un any i mig que està congelat pesar de que ells creuen que és des de setembre doncs no és cert fa un any i mig que estem aturats. El que sí és cert és que la competència ha disminuït molt, la gent que queda es molt bona i està molt especialitzada i el servei que es pot donar al client es molt millor ,amb el qual tampoc és que tinguem una perspectiva de futur realment negre. No ens enganyem actualment estan baixant els tipus de interès les hipoteques en quant va començar a haver-hi una mica més de circulant les hipoteques sortiran a un preu més raonable del que s’estava fet quant les coses semblaven que estaven molt bé. El preu 141


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

dels pisos és molt millor amb la qual cosa la intermediació es veurà molt beneficiada ,el mercat del lloguer es reactivarà i el sector immobiliari quedarà reajustat i el que quedi (de sector immobiliari) viurà bé. Jo no ho veig especialment malament ,a partir d’ara la gent tindrà mes renta disponible si paguen menys d’hipoteca. És cert que el sector industrial triga més en reactivar-se però el sector dels serveis triga menys. De fet el 2009 no ha començat malament, pensava que estaria pitjor però va espavilant. Jo crec que anem retardats en quant a la comprensió de la crisi ja que la crisi va començar abans de que la gent començarà a parlar d’ella. Jo crec que tot anirà millorant.

BIBLIOGRAFIA

142


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

Tot seguit presentem totes les webs que ens han estat de gran ajuda: GLOBALITZACIÓ http://www.rcci.net/globalizacion/2008/fg730.htm http://www.geocities.com/la_cou/global/curso/3omcdem.htm http://www.geocities.com/la_cou/global/trabajoextenso.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Tratado_de_libre_comercio http://es.wikipedia.org/wiki/Integraci%C3%B3n_econ%C3%B3mica http://es.wikipedia.org/wiki/Comercio_internacional http://es.wikipedia.org/wiki/Liberalismo http://es.wikipedia.org/wiki/Adam_Smith http://es.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3n_industrial http://es.wikipedia.org/wiki/Libre_comercio http://es.wikipedia.org/wiki/Comercio http://es.wikipedia.org/wiki/New_Deal http://www.wto.org/spanish/thewto_s/whatis_s/inbrief_s/inbr02_s.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Gran_Depresi%C3%B3n http://es.wikipedia.org/wiki/Felices_A%C3%B1os_Veinte http://es.wikipedia.org/wiki/Crack_del_29 http://es.wikipedia.org/wiki/FMI#Cr.C3.ADticas_a_la_acci.C3.B3n_del_FMI http://es.wikipedia.org/wiki/Banco_Mundial http://es.wikipedia.org/wiki/Organizaci%C3%B3n_de_las_Naciones_Unidas http://es.wikipedia.org/wiki/Estado_del_Bienestar#Las_Guerras_Mundiales_y_la_Crisi s_de_1929 http://es.wikipedia.org/wiki/GATT

143


Globalitzaci贸 i crisi econ貌mica

IES Can Mas

http://es.wikipedia.org/wiki/OCDE http://es.wikipedia.org/wiki/Banco_Central_Europeo http://www.youtube.com/watch?v=j8GvrsCKVV0&eur http://es.wikipedia.org/wiki/OMC http://www.etcetera.com.mx/LIBRO/uno/comp1.htm http://usuarios.lycos.es/interglob04/studies.html http://www.gestiopolis.com/recursos/documentos/fulldocs/eco1/orcauempmulti.htm http://www.wto.org/indexsp.htm http://es.wikipedia.org/wiki/Nueva_Econom%C3%ADa http://es.wikipedia.org/wiki/Burbuja.com http://es.wikipedia.org/wiki/Antiglobalizaci%C3%B3n http://es.wikipedia.org/wiki/Foro_Social_Mundial

EEUU www.elpais.es http://www.crisiseconomica.net/ http://www.20minutos.es/noticia/336839/0/crisis/economica/bolsas/ http://www.20minutos.es/minuteca/crisis-economica/ http://www.elperiodico.com/blogscat/mapamundi/blogs/arrels/archive/2008/10/01/c_7B00_mo_7D00_-entendre-l_2700_actual-_7B00_crisi_7D00_-_7B00_econ_7D00_mica-d_2700_una-manera-senzilla.aspx http://www.elpais.com/articulo/economia/BBVA/recorta/dividendo/paga/acciones/refor zarse/crisis/elpepueco/20090128elpepueco_1/Tes http://www.clarin.com/diario/2008/02/03/elmundo/i-02101.htm http://www.forumdesalternatives.org/ES/readarticle.php?article_id=585 http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080116/53427775563.html http://www.diariocolatino.com/es/20080409/portada/53842/

144


Globalitzaci贸 i crisi econ貌mica

IES Can Mas

www.village people.com http://elinformador.wordpress.com/2008/10/02/crisis-economica-en-eeuu-afectaremesas-de-america-latina/ http://www.elmostrador.cl/index.php?/noticias/articulo/crisis-economica-eeuu-puededurar-al-menos-doce-meses-mas-segun-expertos/ http://cristianos.com/2008/09/la-crisis-economica-en-eeuu-impacta-a-las-institucionesde-caridad/ http://e-pesimo.blogspot.com/2008/12/crisis-economca-eeuu-intenta-frenar-la.html http://www.lostiempos.com/noticias/16-01-09/16_01_09_ultimas_eco9.php http://www.eleconomista.es/flash/noticias/347949/01/08/El-plan-economico-de-Bushdecepciona-a-Wall-Street-que-cierra-con-caidas.html http://news.google.es/news? hl=es&rlz=1T4SUNA_esES222ES222&q=plan+economico+de+bush&um=1&ie=UTF -8&sa=X&oi=news_group&resnum=4&ct=title http://www.wsws.org/es/articles/2001/oct2001/spa1-o17.shtml http://news.google.es/news? hl=es&rlz=1T4SUNA_esES222ES222&q=plan+economico+de+OBAMA&um=1&ie= UTF-8&sa=X&oi=news_group&resnum=1&ct=title http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1066831 http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1059075 http://www.publico.es/internacional/177046/obama/anuncia/hoy/plan/economico http://www.diariodejerez.es/article/economia/331229/plan/economico/obama/recibe/su/ primer/respaldo/congreso.html http://www.eluniversal.com.mx/finanzas/67793.html

ESPANYA http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_hipotecaria_de_2007 http://www.urbanoticias.com/noticias/hemeroteca/8525_los-precios-de-la-vivienda-desegunda.shtml http://www.mviv.es/es/index.php? option=com_content&task=view&id=470&Itemid=432

145


Globalitzaci贸 i crisi econ貌mica

IES Can Mas

http://www.lavanguardia.es/afondo/crisisecofinan/index.html http://www.elpais.com/graficos/economia/Tipos/interes/elpgraeco/20070606elpepueco_ 1/Ges/ http://www.idealista.com/pagina/portada http://www.ine.es/ http://www.elpais.com/articulo/economia/Solbes/advierte/paro/va/seguir/alza/2009/va/s er/peor/2008/elpepueco/20081202elpepueco_2/Tes http://web.st-tasacion.es/html/index.php http://www.bde.es/infoest/si_1_6.pdf http://www.nodo50.org/ramonfd/tsunami_urbanizador.pdf http://es.wikipedia.org/wiki/Burbuja_inmobiliaria_en_Espa%C3%B1a http://www.bolsamadrid.es/esp/mercados/acciones/accind1_1.htm http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica? COMPID=53420898029&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false http://www.elpais.com/articulo/economia/crisis/obliga/cerrar/40000/agencias/inmobiliar ias/ano/elpepueco/20080117elpepieco_3/Tes http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080108/53424426638.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080203/53432876792.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080513/53462730680.html http://www.elpais.com/articulo/economia/caida/72/ventas/pisos/arrastra/inmobiliarias/el pepueco/20080516elpepieco_7/Tes http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_inmobiliaria_espa%C3%B1ola_de_2008#cite_ref-12 http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080728/53509162601.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080902/53531779527.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080905/53534371907.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081117/53581127830/tremon-sedeclara-insolvente-con-900-millones-de-deuda.html http://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_econ%C3%B3mica_de_2008

146


Globalitzaci贸 i crisi econ貌mica

IES Can Mas

http://www.expansion.com/2008/07/15/empresas/1146301.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080117/53428052046.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080411/53455106048.html http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica? COMPID=53418489304&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9&turbourl=false http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica? COMPID=53429270048&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9 http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080130/53431890283.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080319/53445832936.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080326/53448531846.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080402/53451280186.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080411/53455107415.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080424/53457634553.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080505/53460715024.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080522/53465950470.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080611/53478105912.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080613/53479330553.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080708/53496676330.html http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica? COMPID=53499085285&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9 http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080711/53499337330.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080711/53499402018.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080716/53502191361.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080813/53520118040.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080802/53511840960.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080801/53511567053.html

147


Globalitzaci贸 i crisi econ貌mica

IES Can Mas

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080808/53516718910.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080810/53518150278.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080810/53518241175.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080812/53518843753.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080814/53520465327.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080821/53524413606.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080827/53528001455.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080828/53529300278.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080909/53535847156.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080901/53531536671.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080910/53537134343.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080913/53539367423.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080922/53544706454.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081003/53552830150.html

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081008/53556285419.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081014/53559557336.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081017/53561547484.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081021/53563861464.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081028/53568292997.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081103/53572495030.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081103/53572485413.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081106/53574578461.html http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081106/53574612229.html

148


Globalitzaci贸 i crisi econ貌mica

IES Can Mas

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081110/53575798953.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081120/53583186077/el-ibex-cae-un272-y-pierde-los-8.000-puntos.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081127/53588435898/el-gobiernodestinara-8.000-millones-mas-a-inversion-publica-local-para-crear-200.000empleos.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081128/53588634210/la-inflacion-sedesploma-hasta-el-24-su-nivel-mas-bajo-desde-agosto-de-2007.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081128/53588653739/espanya-siguesiendo-el-pais-europeo-con-una-mayor-tasa-de-paro-el-128.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081201/53590682184/la-venta-decoches-cae-casi-un-50-en-noviembre-el-segundo-peor--mes-de-la-historia.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081202/53591012289/el-paro-rozalos-3-millones-de-desempleados-la-mayor-cifra-en-12-anyos.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081209/53596070008/nissan-dacontinuidad-a-su-planta-en-la-zona-franca-pero-receta-ante-montilla-flexibilidadlaboral.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081215/53600101386/la-tasa-demorosidad-en-espanya-ya-es-casi-el-doble-que-hace-un-anyo.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081215/53600171593/sony-anunciael-despido-de-275-trabajadores-en-viladecavalls.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081215/53600222943/seat-presentaraotro-ere-temporal-que-afectara-a-5.300-empleados-en-barcelona.html http://www.elpais.com/articulo/economia/fondo/garantia/financiero/Gobierno/tendra/co ntrol/parlamentario/meses/elpepueco/20081010elpepueco_11/Tes http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081211/53596772729/kraft-foodsanuncia-el-despido-de-215-trabajadores-en-espanya-y-el-cierre-de-su-planta-en-mahonmaho.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081128/53588595609/los-ochoplanes-del-gobierno-el-actual-y-los-siete-anteriores-ico-tesoro-iva-jose--luis-rodriguezza.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081207/53594556951/kostal-presentaun-ere-temporal-para-los-635-empleados-en-sentmenat-barcelona-renault-generalitatpe.html

149


Globalitzaci贸 i crisi econ貌mica

IES Can Mas

http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081205/53593033775/el-ere-denissan-sera-temporal-y-rotatorio-para-un-maximo-de-3.500-empleados-mar-serna-ccoonissan-m.html http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081121/53582796211/ficosa-presentacuatro-ere-temporales-para-868-trabajadores-de-mollet-y-rubi-rubi-valles-barcelonaj.html http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica? COMPID=53572570687&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9 http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica? COMPID=53561223001&ID_PAGINA=22088&ID_FORMATO=9 http://tonto.eia.doe.gov/dnav/pet/hist/rbrteD.htm http://www.elpais.com/articulo/cataluna/empresa/auxiliar/automovil/echa/55/obreros/el pepiespcat/20081219elpcat_7/Tes http://www.lavanguardia.es/economia/noticias/20081119/53581822944/la-caida-delconsumo-y-de-la-inversion-culpables-de-la-caida-del-pib-ine-pedro-solbes-alemaniaitali.html http://www.elpais.com/articulo/economia/planta/Mercedes/Vitoria/dias/elpepieco/20081 212elpepieco_7/Tes http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20081204/53591799075.html? urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20081204/53591799075. html http://www.ine.es/jaxi/tabla.do? type=pcaxis&path=/t38/p604/a2000/l0/&file=1002002.px RIPOLLET http://213.162.209.169:96/VERNOTI.ASPX?VAR=936 http://213.162.209.169:96/VERNOTI.ASPX?VAR=907 http://213.162.209.169:96/VERNOTI.ASPX?VAR=915 http://213.162.209.169:96/VERNOTI.ASPX?VAR=904 http://213.162.209.169:96/VERNOTI.ASPX?VAR=922 http://213.162.209.169:96/VERNOTI.ASPX?VAR=875 http://213.162.209.169:96/VERNOTI.ASPX?VAR=885

150


Globalització i crisi econòmica

IES Can Mas

http://ripollet.es/UPLOAD/FILES/PDF/El-Butlleti-Ripollet-143.pdf http://ripollet.es/UPLOAD/FILES/PDF/ripollet-com-ElButlleti142.pdf http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr? TC=5&V0=1&V1=08180&V3=827&V4=86&ALLINFO=TRUE&PARENT=100&CT X=F http://www.ftc.cat/ http://213.162.209.169:96/VERNOTI.ASPX?VAR=949 LLIBRES Francisco Mochón. Economia Teoria i Política. Tercera Edició. Editorial McGraw-Hill. Loretta Napoleoni. Economia Canalla. Editorial Paidos Iberica. Llibre d’Història del món contemporani de primer de batxillerat. Editorial Vicens Vives. Anxo Penalonga. Economia de primer de batxillerat. Editorial McGraw-Hill.

151

Globalització i Crisi Econòmica  

Treball de Recerca

Advertisement