Issuu on Google+

NOTICIES Num.8 FEBRER de 2010

JEM

L’entrevista: A Marc Montserrat En aquest numero entrevista a Marc Montserrat sobre l’energia nuclear

AVUI: Descobrirem qui és el guanyador del concurs de contes del noticies JEM

http://noticies–jem.blogspot.com/


L’entrevista: A Marc Montserrat “No considero molt encertat dir que estàs en contra de l’energia nuclear”

Hem parlat amb Marc Montserrat enginyer mecànic de 37 anys sobre l’energia nuclear. Aquestes són les seves opinions: Estàs a favor o en contra de l’energia nuclear? Per què? Ni a favor ni en contra, preferiblement si no existís l’energia nuclear seria molt millor, però al dia d’avui amb les necessitats que hi ha i amb les necessitats que s’han creat No considero molt encertat dir que estàs en contra de l’energia nuclear. En el comentari que vas deixar al nostre bloc dius que les centrals nuclears no contaminen. Que vol dir per tu contaminar? Contaminar vol dir que tu generes un residu, va a parar al medi natural, sense cap mena de control i per tant contamina. Contaminar vol dir que estàs fent un mal(per dir-ho d’alguna manera) Un residu no necessariament contamina. Nosaltres el dia estem generant residus i no necessariament quan els posem a la brossa o al contenidor estem contaminant .Aquets residus es tracten i tenen un nivell més gran o més petit de contaminació. Dels residus nuclears són residus com els residus que generen tots els elements que creen energia i aquets residus si es tracten correctament no han de ser contaminants. No han de generar una contaminació Que seria preferible per tu? Continuar produint energia amb les centrals nuclears i continuar generant residus o Substituir les centrals nuclears per centrals tèrmiques que cremen petroli carbó i contaminen l’atmosfera. Per què? Evidentment per mi és molt millor una central nuclear que una central tèrmica(a dia d’avui) es veritat perquè actualment tenim un 2


problema greu que és el calentament global que és causat per una generació de co2 i les centrals tèrmiques que cremen carbó el generen. Es cremen carbons poc calorífics i que generen molts residus. Tot el que avui dia és co2 és un problema. És cert que avui dia s’estan inventant un sistemes per absorbir al co2 i crec que a Holanda estan construint una central que l’absorbeix i per tant elimina el problema d’aquestes centrals però a dia d’avui encara no és vigent. Prefereixo una central nuclear per aquets motius i també perquè s’ha de tenir una alternativa per cobrir les necessitats immediates que no et dona una planta d’energia solar, eòlica... El problema principal d’aquet tipus de font és que només hi energia quant fa sol o vent... i no sempre això va associat a les necessitats d’aquell moment. De la resta de energies que existeixen . Quina trobaries millor per produir energia? Per què? Per mi les renovables, són el futur,però són un gran pas. El problema principal d’aquestes energies que ja he explicat abans es pot solucionar, per exemple connectant la xarxa elèctrica d’Espanya a la d’Europa. Quan a Espanya hi ha sol i produir energia que en aquell moment no gastem poder-la passar o vendre als altres països que la necessitin i això permet que quan és el contrari poder rebre aquesta energia .Aquesta és la solució que hi ha avui per poder fer que les energies renovables siguin eficients. Ara no esta del tot ben interconnectat i això dificulta aquest intercanvi. A Espanya es consumeixen unes 150 tones l’any d’urani De veritat trobes necessari generar tot aquets residus? Creus que podríem eliminar les centrals nuclears? Crec que a dia d’avui no es pot, crec que s’haurien d’eliminar, ja que fins que algú descobreixi un sistema per eliminar aquets residus d’una forma segura s’han d’emmagatzemar amb els riscos que això comporta. Ara per ara és una alternativa. Potser algú dirà que el que em de fer es consumir menys. Això ho hem de fer entre tots.. A Ascó volen construir un magatzem de residus nuclears. Trobes bé l’iniciativa? No la trobo ni bé ni malament. És necessària. Pot ser una oportunitat econòmica A tu t’agradaria viure a prop d’un d’aquets cementiris? A mi no hem faria cap il·lusió viure a prop d’un d’ells per sol motiu que hi ha un risc, un risc controlat però això no vol dir que no pugui passar 3


res. De fet hi ha agut alguns accidents. Cal dir que també és una qüestió personal perquè segurament és més perillós conduir per la carretera que una central nuclear tingui un problema. En una central els riscos són diferents Per acabar. Amb quines energies et quedaries? Renovables o No renovables Renovables les dos més importants crec que són la eòlica i la solar i crec que s’ha d’apostar per la solar. ......................................................................................................................

AVUI: Descobrirem qui és el guanyador del concurs de contes del noticies JEM DELS CORREUS QUE ENS HEU ENVIAT HEM DECIDIT QUE EL CONTE GUANYADOR ÉS DE:

Felicitats A continuació teniu el seu conte (una mica llarg) però val la pena llegir-lo. KASSI, FILL DE KASSOR Kassi és el meu nom. Kassor és mon pare. Tots dos som ibers de la tribu dels Indiquetes. Vaig néixer cap el 209 a.C. segons el vostre calendari al poblat d'Indika, situat dalt d'un turó vora del mar. M'agrada el meu poble: amb carrers estrets i tot ell emmurallat, sense perill de ser atacats per qualsevol bàrbar. Fora les muralles els camps de blat, d'ordi i de lli. La mare, amb altres dones de la tribu, fa farina del blat que el pare i altres persones del poblat aconsegueixen dels camps. A mi no m'agrada que la mare faci la feina que fa perquè comença a tenir adolorits els canells, els genolls i l'esquena. Quan el pare té bona collita, tracta amb gent de fora. Vénen de terres llunyanes, de mar endins i són estranys, molt estranys: porten uns vestits peculiars i fins. Porten gots i plats molt bonics, vi, collarets i perfums. Nosaltres els donem blat, lli, ordi i més coses que ells ens demanen per aconseguir tot allò que porten. A part d'aquestes persones provinents de Grècia, n'hi ha d'altres que vénen de la Península Itàlica. Aquests no volen intercanviar productes amb nosaltres com els grecs, sinó que ens imposen impostos per estar en les nostres terres que segons ells, els hi pertanyen.

4


Un dia el meu pare i molts habitants del poblat estaven molt enfadats. Estava intrigat per saber la causa d'aquest canvi d'humor i em vaig colar en una assemblea de savis, amagat rere unes àmfores. Vaig sentir que aquella gent d'Itàlia, els romans, no en tenien prou i ens demanaven més del que ja els donàvem. Tots estaven indignats. La discussió es va allargar i la gent es va anar enfadant cada vegada més i es va decidir que no cediríem a les peticions dels romans. Qui era aquella gent per dir-nos què havíem de fer a casa nostra?! Per què els havíem de pagar un tribut?! ¿No podien ser com els grecs, de qui tant hem après i intercanviat amb ells? Què hi feien aquí si no volien el nostre gra? Van arribar a aquestes terres pels seus conflictes amb els cartaginesos, que tampoc eren d'aquí, i ara es veu que tot els pertany?! Doncs no! A partir d'aquell dia no els deixaríem les coses tan fàcil als romans. Però no ens podíem confiar massa. Uns companys ibers van anar a l'exèrcit cartaginès com a mercenaris molt ben pagats i ens van explicar que en els seus enfrontaments amb les tropes romanes, aquestes tenien un gran nombre d'individus molt ben organitzats, guarnits amb armes i armadures lluents, fortes i totes iguals, i sempre els acompanyen un bon grapat de carros proveïts de queviures. Per allà on passaven quedava tot aixafat pel pes del bestiar que estirava els carros. Portaven amb ells unes estructures que llançaven pedres contra l'enemic, capaces d'enderrocar qualsevol muralla i fer-la miques. Això últim va ser el que ens va preocupar més. Per aquesta raó uns quants dels nostres van anar a buscar aliats a altres poblats. El meu pare hi anava i jo també hi vaig voler anar tant sí com no. Va costar molt però finalment m'hi va deixar anar. Em va dir que anàvem al territori dels Ilergets, al poblat d'Iltirda (per vosaltres Lleida). Segur que ens ajudarien, no com els Ilercavons, amb qui sovint teníem conflictes i que no seria d'estranyar que els veiéssim amb el bàndol enemic. Seria un viatge llarg, dur i perillós. Aquell dia vam anar a dormir aviat, perquè l'endemà havíem de sortir a trenc d'alba. Em vaig adormir pensant amb els crits d'un poble atacat, amb sang i amb els romans. El meu pare em va despertar que el sol estava sortint i, amb quatre homes més, vam anar tirant cap a Iltirda. Jo amb prou feines podia caminar de tan cansat que estava. Els primers dies va anar tot bé, amb el menjar que portàvem del poblat amb la Kame, la mula que ens el portava. Vam travessar muntanyes, valls i rius. Eren paisatges molt bells. I llavors va arribar la desgràcia. Un dia el meu pare i tres dels quatre homes més que venien amb nosaltres van anar a caçar, ja que se'ns havia acabat el menjar. Feia molt de fred. Jo estava amb en Moa, al voltant d'una foguera. Tot va ser molt ràpid. Una fletxa va encertar el pit d'en Moa i jo, espantat, vaig començar a córrer, em vaig entrebancar i em vaig donar un cop al cap. Em vaig desmaiar. Quan em vaig despertar estava al mateix lloc on vaig entrebancar-me però estava plovent i era de nit. Buscava el pare i als altres però no els trobava. No vaig aguantar més i vaig començar a plorar. Després de fer-me el cor fort, vaig començar a tirar cap a Iltirda segons m'indicaven les estrelles. Vaig alimentar-me del que menjaven els ocells, que bàsicament eren fruits dels arbres. Estava cada vegada més dèbil i em vaig tornar a desmaiar, amb la imatge d'un poblat no gaire llunyà. Al despertar-me estava estirat al terra d'una casa. Estava envoltat del pare, dels 3 homes que quedaven i de dos homes que no vaig saber reconèixer. El pare em va abraçar més fort del que m'havia abraçat mai. Em va 5


presentar els tres homes que no coneixia. Dos eren caps d'Iltirda: Indrail, fill d'Indíbil i Andúbal, fill de Mandoni. L'altre l'home era el que m'havia trobat a les afores del poble i m'havia portat fins aquí. El meu pare va parlar amb els caps. La xerrada no va ser gaire llarga, ja que de seguida es va arribar a l'acord d'anar plegats a la guerra contra els romans. Al cap de dos dies vam tornar cap a Indika. Tothom ens va rebre molt bé. Els romans els havien atacat una sola vegada però, miraculosament, no hi va haver cap incident. Cada vegada teníem més aliats: d'Iltirda, de Burriac, de Kese (Tarragona), etc. L'endemà d'haver arribat a Indika, vam veure una gran flota de galeres romanes que es dirigien a Rhode. Ens vam alertar de seguida. Al cap de tres dies les galeres van marxar cap a l'horitzó, però jo estava segur que els romans encara hi eren, com pensava la majoria del poble. A partir d'aquell dia tot es va anar complicant. Van començar els atacs romans al poblat i a la que tenien la opció d'entrar ens robaven el menjar. Per sort les baixes no eren gaire significatives. Al cap de tres saquejades seguides ens vam acabar d'enrabiar i vam entrar en batalla. Vam reunir tots els aliats i vam aconseguir un exèrcit de 4.000 homes. Jo també formava part d'aquest exèrcit. Ja tenia 14 anys. Va ser un error. Ells eren 20.000 homes. En veure'ls , la por em va penetrar per tot el cos. Només començar era tot de color vermell. Quina por que vaig passar. L'exèrcit romà era indestructible, ferotge i sanguinari. De sobte, una fletxa es dirigeix al meu pit. L'exèrcit romà va guanyar la guerra però Cató, el seu líder, no en va tenir prou. Ens va exterminar, ens va aniquilar, no va quedar cap iber i les nostres terres van passar a ser romanes. Des d'ara sabeu la meva història. Sóc Kassi, fill de Kassor.

JOAN CANAL JULIÀ Publicitat..........................................

6


NOTICIES JEM REDACCIÓ

JEM

PUBLICACIÓ PER

http://noticies-jem.blogspot.com/

DISENY

JEM

CONTACTE

noticiesjem@gmail.com

EN EL PROPER

NOTICIES

JEM

Un nou article: L’Eurotúnel

PARTICIPA AL BLOG!!!!! Si tens un article, un conte una noticia i vols que surti al Noticies JEM; Envia-la a

noticiesjem@gmail.com 7


Noticies JEM 8