Page 1


Preàmbul (Estatut Autonòmia, Llei de Patrimoni, (1979-2004) Exposició pública) 2 articles 2 disposicions transitòries , 1 disposició transitòria final ANNEX I- DADES SOBRE EL CONJUNT HISTÒRIC DE CATÍ -1.- Denominació 2.- Localització 3.- Delimitació 4.- Descripció (Evolució històrica, Anàlisi i desenvolupament urbà) Edificis singulars (Església, Casa de la Vila, El Delme, L’Hospital, Edificis civils) ANNEX II- Béns d’Interés Cultural (Escuts i emblemes)- El recinte emmurallat ANNEX III- Bens de rellevància local (Casa la Vila, Església, Casa Abadia, Casa Delme, Casa Miralles, Casa Spigol, Casa Montserrat, Font i Capella de Sant Vicent) ANNEX IV- Normativa de protecció del conjunt històric (14 articles) Obres- Llicència municipal, autorització Conselleria- Documentació tècnica, fotogràfica. Suvencions fins el 40 %.

Alineacions, alçades, teulades, balcons, finestres. Prohibició alterar les façanes originals. Prohibida la introducció d’anuncis o publicitat exterior en les façanes.

Responsabilitat dels que incurrisquen en alguna ilegalitat.


Línia delimitadora: Des de l'origen punt O, la línia recorre l'eix del carrer de la Raval de l'Escola fins a girar i continuar per l'eix de la Raval de l’ Hospital. Gira a nord-oest per l'eix del carreró de l'Hospital fins al Pla Sant Roc. Continua per l'eix del carrer Darrere del Mur fins a creuar el carrer de Santa Anna i continuar pel carrer Sant Vicent fins el carrer del Sol. Prossegueix pel carrer del Sol fins a la plaça del Sol i d'allí per l'eix de la Raval del Molí fins al punt d'origen.

Catí- Carrers BIC

Catí-Carrers BIC


L’Alt Maestrat

Topònim Catí

• • • • • • • • • • •

• Catinus (plat, pla, conca d’aigües) • Catellus (gosset de l’escut) • Kath-t in (els de la tribu de Catí (Alt Maestrat) Catí (Vall de) (Petrer, Alacant) Kath) Catí (Mola de) – Roquetes (Tarragona) Catí (Crevillent, Alacant) Catí (Xorret de)- (Alacant) Catí (Ermita de)- Xorret del Catí Catí (Pla de)- Palma Mallorca Catí (Can): Palma Mallorca L’Alcatí (Sueca) Catina (Xixona) Cadí (Serra de)


Escuts de Catí

Santa Anna

Vicente Izquierdo

L’Avellà

Capella Espígol

04-02-1999

Res. 19-02-2002 Xert Morella S. Mateu Salzedella


Mapa del Maes traz go his tórico

1317: creació Maestrat (capitals Cervera i Sant Mateu). Castells de Peníscola, Cervera, Culla, Ares, Coves i territoris fins al mar


Baix Maestrat, Alt Maestrat, Ports, Alcalatèn, Alt Millars Matarranya, Baix Aragó, Maestrat, Júdar/Javalambre Total: 55 pobles


Prehistòria: Valltorta, Gasulla, Benassal, Morella. Restes aïllades, mal conservades (Povets). Restes ibèriques i romanes: Font de CatíCastellar Mola Cabuda- Hostal del Mestre. Àrabs: Zeit: Abuceit La història de Catí és relativament recent. No té en el passat vestigis anteriors al segle XIII i és, per tant, creació posterior a la reconquista del rei Jaume. •

Pobles de Morella: Bel, Ballestar, Boixar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Chiva, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla • de Benifassar, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell, Todolella, Vallibona, Villores, Zorita i Morella. Vilafranca (1303).

Abans de 1239, l'existència de Catí ja estava documentada, ja que en dos documents de 1233 en què s'assenyalen els límits del terme general de Morella, apareix ja mencionada i en la Carta Pobla d’Alcanyís (1157) aparèix el port de Prunelles (Tossal de la Nevera). 2-08-1233: Passa pel terme el Rei Jaume I en camí cap a Penícola

És possible que el primer assentament de la població no estiguera radicat en l'actual emplaçament d'esta i que el primer Catí estiguera a la partida de la Font, denominada la Font de Catí. En esta partida, sobre la masia del mateix nom, encara s'aprecien restes d'edificacions que bé pogueren correspondre a la primitiva població.


Catí formava part de les aldees de Morella i, com a tal, estava sota la dependència de Balasc d'Alagó, el qual el 25 de gener de 1239, va donar Carta de Repoblació de Catí a Ramón de Bocona i a uns altres quaranta pobladors.

La carta va ser a fur de Saragossa, i es va quedar per a ell els forns i els molins, que, al seu torn, va concedir a Ramon de Bocona, amb certes obligacions tributàries. El 5 de novembre de 1243 el rei Jaume, des de Xàtiva, confirmava la carta de poblament de Catí, i demostrava el monarca el seu enfrontament amb el senyor Balasc d'Alagó, senyor de Morella.

En 1252 i entre 1268 i 1271, Ramón de Bocona va vendre els drets de Catí a Ramón Castellá. Bocona, a qui el rei havia encomanat la repoblació d'Onda es va establir en esta població. L'any 1468 Morella va vendre els seus drets sobre Catí a Joan Forés de Sant Mateu i tretze anys més tard Forés va revendre novament Catí a Morella per la mateixa quantitat per la qual l'havia comprada, 25.000 sous.

Des de la seua mateixa fundació Catí, igual que la resta d'aldees, va sostindre grans i llargs plets amb Morella, pel fet que esta exercia el mer i mixt imperi en tots els seus dominis i les aldees es veien obligades a carregar amb fortes contribucions i amb la prestació personal, destinades a obres d'utilitat exclusiva de Morella.

Sovint els conflictes se suscitaven també per les demarcacions dels respectius termes de cada una de les aldees; perquè, si bé hi havia unes fites que definien els límits entre les possessions de cada aldea i de Morella, l'extracció de fusta, resina, pedra, pastos, etc., provocava nombroses queixes. Els pleits van començar en 1292 i l'arbitratge del rei Jaume II no va satisfer cap de les parts. En 1306 va haver-hi un pacte d'avinença entre Morella i les seues aldees; per mitjà dels capítols acordats el 6 de juny d'este any, les relacions entre ambdós parts van quedar més reglamentades i el paper de les aldees adquiria un cert protagonisme. Les aldees van aconseguir tindre veu en les qüestions pertinents a Morella i a si mateixes, i independència per a poder presentar les seues queixes al rei. No obstant això, esta concòrdia no va resoldre les qüestions de fons i Morella va continuar pressionant sobre les aldees. A partir de 1306 i fins a 1340 els conflictes entre ambdós parts van ser nombrosos. En este últim any, les aldees van aconseguir de la reina Elionor la delimitació exacta dels seus respectius termes. Faltava, no obstant això, la independència del Justícia de Morella.

CatíCastellfortPortell- VilafrancaForcallCinctorresLa MataOlocauVallibona


ElDonació comerç de la illana Salvassòria Vallivana (1241) Tribunal del Ligallo (1270)

Monuments: Capella MontserratCasa Spigol- Palau Sant Joan- Capella Sant Joan- Capella Spígol Ports: Pisa, Gènova, Piamonte, Venecia Toscana, Florencia, Lombardia

CORONA D’ARAGÓ

Retaule Jacomart

Exenció impostos herbatge (1273) Impostos llanes angleses (1300)

Casa Geroni Martí Casa del Delme Casa de la Vila

Privil·legis pasturatge en terme Cantavella (1420)

Mercaders: Ramon de Sant Joan, Joan Espígol, Geroni Martí, Tomàs Figuera, Nissagues- Llana del Port


Així en 1377 es construirà la capella de Sant Miquel i de Sant Pere Apòstol (capella dels Montserrat) per ordre de Pere Montserrat, mercader de llana i de teixits. Entre el 19 i 20 de gener de 1446, Ramon de Santjoan realitzarà tres vendes de llana a mercaders venecians i llombards que suposaran aproximadament uns 65.364 kg.. El 1447 costejarà la construcció de la capella dels Sants Joans i en 1452 l'alberg del carrer major, la avui en dia coneguda com Casa Miralles. Per la seua banda, Joan Espígol constituirà en València una companyia mercantil amb els catinencs Pere Santjoan i Tomàs Figuera per a comerciar amb llana, cuir i mules. El mercader Joan Spígol va construir una casa en la Plaça de Dalt l'any 1448 i va comprar l'any 1451 al Consell de Catí la primera capella de la passió (avui en dia coneguda com capella de Sant Pere Màrtir o dels Spígol). Per a aquesta Espígol va encarregar en 1460 una de les joies més importants de Catí, el famós Retaule de Sant Llorenç o de Sant Pere Màrtir, atribuït al famós Jacomart. Al llarg del darrer terç del segle XIII i fins finals del segle XV la llana del nord de les comarques castellonenques serà la base de la prosperitat econòmica en entrar a formar part de les xarxes comercials internacionals. La llana produïda pels ramats catinencs es dedicarà a l'exportació als mercats italians (Toscana, Lombardia, Florència). La producció llanera d'aquesta zona serà reconeguda com de primera qualitat estant englobada sota la denominació de "Llana del port". Alguns exemples de mercaders catinencs es documenten en les famílies Montserrat, Santjoan, Espígol, Figuera, Nissagues, familiars que han deixat testimoniatge de la seua importància econòmica en el paisatge urbà de la localitat.

En 1358 el rei Pere el Cerimoniós va concedir una independència interina de les aldees, durant el període de la guerra; la llibertat absoluta no es va aconseguir fins a 1691. Definitivament, el 9 de febrer de 1691 el rei Carles II concedia el "Reial privilegi de separació de la jurisdicció de la vila de Morella i erecció en viles amb tots els privilegis concedits a les altres viles reials del regne a excepció del vot en Corts i sorteig d'oficis de la Diputació del regne". Com a conseqüència de la independència i executant l'orde del rei es van entregar les claus de la presó al Justícia, es van plantar les forques i es va donar possessió del forn, del formatge, del graner, de les primícies, de la carnisseria, del pes, de les mesures, de l'hostal, de la taverna del vi, de l'oli, de les aigües i de les fustes.

9 de febrer de 1691

Inauguració monolit, nou ajuntament, noves escoles, Carrer Mossèn Joan Puig. Exposició Sala la Vila Exposicions escola Bous Missa concelebrada cardenal Tarancón

Coral Ripollés Paella gegant Ball Pla

Monòlit de l’Ou, de Paco Martí, inaugurat amb motiu de les festes del 300 aniversari de la Independència: Abril 1991


En primer lloc, la forma allargada de Catí obeïx a l'existència en els seus dos extrems més distants, de dos fonts, la font Vella i la font Nova, que asseguren l'abastiment d'aigua a la població. Des del segle XIV els documents constaten els treballs de reparació d'ambdós fonts, de les conduccions i de les piles dels abeuradors fonamentals per als ramats. El carrer Major i les dos places de Dalt i de Baix servixen de connexió entre els dos brolladors i la via que marquen, va ser la més important des del segle XIII.

Tot el nucli urbà, excepte la part de migdia, en què el nivell del terreny servia de protecció a les edificacions d'aquella part, estava protegit per un mur que el tancava. No es tractava d'un mur de grans proporcions, servia com a resguard de la població, com a protecció de primeres necessitats, hi va haver moments en què es va veure obligat a complir funcions de vertadera defensa.

En este mur s'obrien alguns portals situats en les entrades de les vies més importants (Font Nova, Font Vella, Almançà, Sant Joan, Cementiri, Penya Roja). En 1462, davant dels fets de la guerra de Joan II, Catí va renovar les portes i les barres dels portals i va restaurar els murs destruïts. Consta documentalment que, en 1528, amb motiu del pas del rei Carles pel terme de Catí, camí de Montçó, on es van celebrar les Corts, la població va empedrar el portal de la Font Vella.

• Sant Roc Patró contra la pesta: 1589 • En 1679, el Consell de la vila va acordar adobar el portal del Peiró de la Passió o d'Almançà i va alçar una capelleta dedicada a Sant Roc damunt d'este portal. En este mateix portal, en 1721, es va alçar una capelleta de majors proporcions. • Va ser enderrocat l’any 1932 • Topònim “Almançà"La Maçà (Massà)


• Predicación S. Vicent Ferrer en Catí: 1410 • Ermita (1610) Pedro del Sol

•En 1773, sobre el portal de la Font Nova, es va construir una capella dedicada a Sant Vicent Ferrer; es van alçar dos grans pilastres separades del portal, i van edificar damunt una espaiosa capella en què es van col·locar un altar, un retaule i una imatge del sant. •1797- Es prohibeix celebrar missa •Va ser enderrocat l’any 1922

Tots estos portals, que encara es conservaven en els primers anys del segle XX, van ser enderrocats per necessitats sorgides de la construcció de la carretera de Catí a l'hostal de l'Aire i de Catí a l'hostalet de Vilardecanes. En 1922 es va derrocar el portal de la Font Nova o de Sant Vicent amb el consentiment del bisbe, i es va construir una nova capella per al sant damunt del depòsit d'aigua de la font. En 1932 es va procedir a la destrucció dels restants portals; van desaparéixer el del carrer de Sant Roc, el del cementeri antic, el de Penyarroja (1988) i el de Sant Joan.

L'estructura de tots estos portals era semblant, i de característiques materials i tècniques molt senzilles. Estaven adossats als murs o a les parts posteriors de les cases i es reduïen a una porta amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra. El portal de Sant Roc tenia el gruixut d'un mur de defensa de quasi dos metres d'amplària. Els portals sobre els quals s'havia edificat una capella tenien l'estructura d'una torre cúbica, basats sobre quatre pilars d'on arrancaven quatre arcs de mig punt, l'interior dels quals, de dimensions més reduïdes, servia d'entrada a la població. Queda constància d'estos portals per fotografies anteriors a la seua destrucció en 1932.

En 1937 es van tallar les quatre capelles laterals de la part de l'Evangeli de l'església parroquial que estretien el pas del carrer


La Casa de la Vila (1428) Llotja Medieval- Transaccions comercials- Mustaçaf- Sala ContrastCarnisseria- Presó- Oficines Espai festiu i polivalent comunitat Arcs apuntats- 7 arcs gòtics

Escalinata Sala Vila (Espai comunal- conselljutgats- recepció- confrariesbanda- cine- empedrat- finestresòcul gòtic, capella)

Bernat Turó- Jaume Sans- Pere Galià- Pere Belluga- Pere Guash

Palau Sant Joan (Casa Miralles)-(1455)- Pedro Crespo- Lluis Bellmunt

Encarregada per Ramon de Sant Joan- En 1611 Serafina Santjoan casa amb Miguel Miralles, germà de Mossèn Jaume Miralles, de Vilafranca i el cognom Santjoan és substituït per Miralles.


Palau Sant Joan (Casa Miralles)-(1455)- Pedro Crespo

Palau Sant Joan (Casa Miralles)-(1455)- Pedro Crespo

DesprĂŠs de la darrera remodelaciĂł (2012)


Rellotge de Sol- Palau de Sant Joan

Restaurat 09-09-2009 per la Fundació Balasc d’Alagó Construït: 1638

Casa del Delme (1335)

Torre- Forn Vell- Delme- Reunions Consell (1333)- Portes- Pati- Corral Bous


Casa Abadia (1376)- Pere Durà

Mossèn Pere Durà, mort 1398

- Escut de la casa abadia (dalt porta entrada) Text: "l·on rat en Pere Dura Rector" "L'honrat En Pere Durà Rector“ (situat en tres línies a la part esquerra i dreta de l'escut respectivament)


- Escut de la casa abadia (davall finestra lateral). Text: "RECTOS PREGAT A DEU PER EN PERE DURAN RECTOR" "Rectors pregau a Deu per En Pere Durà Rector" (escrit en català, lletres majúscules en tres línies a esquerra i dreta de l'escut de Mossèn Durà)

Casa Geroni Martí- El Graneret (Mort 1559)

Casa Espígol

Hospital Sta. Maria S.Cosme i Damià Abdón i Senén Casa Montserrat

Capella i Font de Sant Vicent


Casa dels Sans- Lleons

Carrer Sant Joan

Hospital


Animals: Grifos (meitat Ă liga, meitat lleons)


Situació: Rabal de l'Hospital- Escut de l'antic hospital. Autor: Giamó d'Avinyó (Segle XIV). No està datada però seria al voltant de 1374, en que també el mateix autor va esculpir la Creu o Prigó del Cementiri. D'altra banda consta l'any 1321 un legat o donació d'Arnau Segarra per a l'Hospital i per a l'ermita de Sant Pere de Castellfort

. Text: G AVINYO-

Imatge: Forma octogonal a partir d'un escut central amb el signe heràldic central d'una rabosa trempant amb una llarga i lluïda coa amb una corona reial en la part superior. Està delimitat per un estel de vuit puntes i vuit espais dels que sis estan ocupats per dos àngels, dos figures animals i dos vegetals i els dos espais inferiors contenen en un, el de l'esquerra, la inscripció de la inicial del nom de l'autor, G (Guiamó) i en el de la dreta el seu cognom (AVINYO)

Església (XIII-XVIII)

Construcció: 1239-1300- Transició del romànic al gòtic- Nau única- De ReconquestaAfegiren capelles laterals entre els contraforts- Reducció 1937


Arc de mig punt amb dovelles. Vegetació zoomorfa i mitològica (S.XIII)


Construcció capella Espígol

Ampliació Església- Abadia

Pedra de la restauració, reforma i ampliació de l'església primitiva. Dimensions 50 x 26 cm. Datada el 25 d'abril de 1322. El seu text en llatí és "ANO DNI Mº CCCº XXº IIº KALS MADI (Anno Domini Millesimo.Trecentesimo Vicesimo Segundo Séptimo Kalendas Madii). Situació: Placeta Església (a l'esquerra de la porta d'entrada).

Ampliació Iglesia i Casa Abadia (1376)


Pedra de començament de les obres de la Primera capella de Passió, la quarta de la part de l'epístola, comprada per la família Espígol en 1451 a continuació de la qual es va construir tres segles després la Capella de la Comunió o del Santíssim per Mossèn Celma (1742)- Situació: En la façana exterior de la Capella dels Espígol annexa a la façana sud de la Capella de la Comunió que dóna a la Placeta de l'Església.Text: "disapte xvii de febrer any m cccc xxxx viii“- Dissabte, 17 Construcció capella Espígol (17-02-1448) de febrer de l'any 1448

Plaça Església

Restaurat, 16 setembre 2008- Construcció: 1683

Restaurat, 26 d’octubre 2007- Construcció 1744

Rellotges de Sol

Començament obres Capella Comunió- Text: Se empezó a 3 de mayo de 1742

TEXT: SEPULTURA DE BATISTE ROC I MARIANA ALFARO - 1641


Tomàs Figuera

Montserrat

Característiques tipològiques del segle XIII en el cos central de la seua fàbrica.

En 1315, en una visita pastoral, consta que l'església estava oberta al culte i que disposava de llibres i d'ornaments necessaris (Francesc Paulhac, Ramon Oller).

En l'estructura originària, l'església de Catí pertany a un grup d'esglésies de nau única (32 x 10,5 m) dividida en trams definits pels arcs apuntats i pilastres que els suporten. A l'estructura primitiva s'hi van afegir, al llarg dels segles XIV-XV i XVI capelles laterals, que, a pesar de la seua diversitat sobretot ornamental, no van restar el sentit d'espai únic que posseïx el temple originari. Quan en el segle XVIII es va construir la capella de la Comunió, esta es va afegir pel costat de l'Epístola al primer cos, sense suposar cap ruptura de l'interior del segle XIII.

Text: Sepultura de l'honrat en Tomàs Figuera, mercader, que va morir a 6 d'abril de l'any 1451. Es pot apreciar l'arbre emblemàtic del cognom de la família, una figuera amb set fulles i sis figues.


Planta baixa

1.- Sagristia vella (1405), transaltar i arxius. Sagristia nova i arxiu amb escala exterior (1678) 2.- Accés a la sagristia 3.- Retaule (1401) Pere Lembrí (Morella) (1671) Pere Esbrí (Alcalà) 4.- Capella Sant Blai (1354). Benefici Pere Montserrat (1362) 5.- Trona 6.- Capella Sants Joan Baptista i Joan Evangelista (1447). Família Ramon Santjoan. 7.- 2ª Capella de la Passió (1451) (Pedro Crespo i Antonio Arbó i Retaule (1494). Confraria Minerva (1589). Sant Francesc Xavier (1757) 8.- Capella del Roser (1549). Confraria (1576). Família Sans i Montserrat. 9.- Trona 10.- Altar de Sant Antoni (1388). Capella (1459) 11.- Porta romànica (S. XIII). Arc de mig punt. Decoració zoomorfa. 12.- Sant Antonio de Pàdua. Altar Santes Apolònia i Llúcia. 13.-Sant Josep. Sant lluis Gonzaga (1879) 14.- Traster de làmpades i estris per al monument del Dijous Sant. 15.- Retaule de l'Àngel Custodi i sepultura dels Mestre. Capella (1601). Pica baptismal (1868) Blasco. Reixa (1877). Miguel Eixarch. 16 Accés al cor (1628) i casa abadia (1376) 17.- Capella de Sant Martí (1389) (Berenguer Roca, Jaume Sanz). Retaule (1396) Confraria (1388) 18.- Capella del Santíssim Nom de Jesús (de la Comunió) (1447). Confraria (1584). Jesús (1640). Marededéu de l’Avellà 19.- Capella de Sant Miquel i Sant Pere Apòstol (8-11-1377) (Bartomeu Durán). Família Montserrat. 20.- Capella de Sant Pere màrtir i Sant Llorenç. Retaule de Jacomart (1460). Família Espígol- Abans 1ª de Passió (1448) (Pedro Crespo) 21.- Trona per predicar. 22.- Nínxol de les Ànimes del Purgatori (1503) (Joan Bellmunt). Mare de Deu del Carme. 23.- Porta principal gótica. Rellotge de sol zodiacal. 24.- Nínxol i retaule Puríssima. Família Verdú. (1598). Pedro i Lucas Barres, Lluís Briau, Jaume Rongera. Sta. Teresita del Niño Jesús.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Planta alta (Cor) 25.- Cor Vell (1405) Berenguer Roca – Jaume Sans- Cor Nou (1628) 26.- Orgue (1741) 27.- Accés a la casa abadia (1628)- Campanar (1615)- Pedro del Sol

L'any 1757 (en temps de Mossèn Celma) hi han en l'església parroquial 19 altars, citats per ordre. L'Altar Major (19) - Part de l'Evangeli (de dins a fora): Sant Martí (1), Sants Joans (2), Sant Francesc Xavier (o de Passió) (3), Roser (4), Sant Antoni Abat (5), Sant Antoni de Pàdua (6). - Baptisteri (sota el cor): Sant Josep (després capelleta de Sant Lluís Gonçaga) (7),i Àngel de la Guarda (8). - Part de l'Epístola (de fora a dins) : Puríssima (o de Mossèn Verdú) (9), Ànimes (10), Sant Pere Màrtir (11) , Sant Pere Apòstol i Sant Miquel (12), Nom de Jesús (13), Sant Blai (14). - Capella de la Comunió: Crist (15), Nª Sª dels Dolors (16), Sant Silvestre (17) i Sant Tadeu (18)


Corder Pasqual. Ecce agnus Dei qui tollit peccatta mundi. Representació de Sant Joan Bautista (de la capella dels Sants Joans)

• • • • •

Bisbe de Sebaste (Armenia) 1ª capella Evangeli (1354) Estil gòtic. Cúpula: Corder pasqual L’any 1643 s’intercanviaren les capelles de Sant Martí i Sant Blai Benefici de Pere Montserrat: 1362

Corder Pasqual. Ecce agnus Dei qui tollit peccatta mundi. El Corder Pasqual es la representació de Jesús. El text el va pronunciar Sant Joan Bautista en el Bateig de Jesús . Sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista son els advocats en la capella adjunta dels Sants Joans. Pot ser es va col·locar erròniament l’any 1937 o perquè es va trencar la pedra clau de la capella de Sant Blai. La capella de Sant Blai, primera de l’evangeli, es va intercanviar més endavant amb la de Sant Martí, primera de l’epístola (1643)


• • • • • • • •

Dedicada a Sant Miquel i Sant Pere Apòstols Pere Montserrat Constructors: Bartolomé Durán (Tortosa)Sans (Catí). Any (1377) Remodelació(2002) Rajola hidràulica Altar gòtic- Reixa (L’Avellà) Actualment: Retaule de Jacomart


• • • • •

• •

1r legat: 1328- Cúpula: Bisbe (bàcul, tiara, mitra) Altar: 1357 Berenguer Roca (Albocàsser) i Jaume Sans (Catí) Confraria: 1593 Retaule Forner (S.Mateu- 1396) (1675) (Daurat: 1708) (Baltasar Ortí) - Relicario: 1483 Patró Catí: 1643- Dorar imatge (1816) Intercanvi capella amb Sant Blai (1643)


• • • • •

Ramon Santjoan (Casa Miralles) St.Joan Baptista St. Joan Evangelista Any: 1447 Serafina Santjoan casa con Miguel Miralles (1611) germà de Mossèn Jaume Miralles (ermita S.Vicent, campanar, El Pilar, Santa Anna) Actualment: Imatge de Sant Martí

• • • • • • • •

1448: Pedro Crespo -Galià Cessió a Joan Espígol (1460)- 2.200 sous Cúpul·la: escut família Espígol Calze d’or (1455)- Jaume Frígola Retaule Jacomart (1460) Capella de Sant Pere Màrtir o de Sant Llorenç Ramon Sant Joan i Guillem Verdú (marmessors) Pas a la capella de la Comunió (1741-44)

Juan Carlos Safont


1451: Pedro Crespo- Antoni Arbรณ Arcs (emblemes Passiรณ)- Crist traslladat a la Capella de la Comuniรณ Retaule: 1494 Monument (1661) Capella de Sant Francesc Xavier (1714) Finestra- 1939 Actualment: Sant Josep


Polseres

Espiga

Nascut València (1350)- Dominic (1368)- Capellà (1378)Confessor Papà Luna (1394)- Predicador (1398)Predicació Catí (1410)- Compromís Casp (1412)- Cisma Cristiandat (1414-1429)- Mor Vannes (5-04-1419)- Sant (29-06-1455)-Papa Calixt III – Pintura Retaule (1460)Ermita (1610)- Taulell (1767)- Capella font (1773)Enderrocament portal (1922)-

Predel·la

(1460) Sant Llorenç i Sant Pere (de Verona) Màrtires Predel·la: Sant Mateu- Caterina- Geroni- Crist- Agustí- Llúcia- Vicent Ferrer

Joan EspígolCatí (14061452)- Orfe als 13 anysBarcelonaValènciaCasat amb Adelina MoraguesÚnica filla: ResplandinaMor a PenyaRoja.

Marmessors: Ramon de Sant Joan- M. Guillem Verdú.

Sant Llorenç (S.III)Espanyol- Cridat a Roma per papa SixtResponsable bens iglésiaRepartí als pobres en contra emperador Deci. (Roma)

Polseres: Abraham, David, Salomón, MoisésMata espígol i blasons Sant Joan Perdudes 5 polseres (A.J. Pitarch) (1939) Retrobament 1998- Museu Prado

Espiga

Pere VeronaPredicació càtarsDominic- Escena, boscs de MilàCredo- Sicaris reconvertits

2.200 sous al Consell per la capella de Passió. Calze d’or: Frígola Contracte amb Jacomart

Fotos Hauser i Menet: 1913 Sortida Catí: 1936 Retorn: 1939 Restauració: 1997 Completació: 2002 Adeqüació: capella Montserrat (2003)


Capelles de Sant Vicent- Puríssima i Sant Josep

• • •

1503 (Joan Bellmunt) Santo Cristo (1939) Verge del Carme

• Darreres modificacions 2007-2011


• • • • • •

Família Sans (Lleons) Retaule: 1549 (Pere Sans) Daurat- 1714 (Baltasar Ortí) 1574 Confraria pròpia (1576) Actualment: Puríssima


Sant Antoni (1388) Capella (1459) Retaule (1664) Abans: Sant Isidre, llaurador Actualment: Sant Vicent Ferrer


• Sant Antoni de Pàdua (1669) • Santa Apolonia • Santa Llúcia • Sant Josep • Sant Lluis Gonzaga (1879) • Actualment: Sant Cristòfol

• Capella de l’Àngel de la Guarda (1601) •

baptisteri (Fam. Mestre) (Retaule: 1610)

• 1816: Es prohibeix dir missa als altars del baptisteri

Juan Carlos Safont

Pila bautismal (1868): Salvador Blasco

Reixa (1877): Miguel Eixarch


Puríssima o de Mossèn Francesc Verdú (1598) •

(Pedro i Lucas Barres, Briau, Jaume Rongera) )Retaule (Fco. Sans, Morella) (Santa Teresa de Jesús)

• •

Sant Vicent Ferrer Actualment: Sant Isidre Llaurador.


Peiró del Cementiri o d’Avinyó

Sant Jaume

Peiró del Cementiri Revers: ACI JAEN ELS AVINYONS G AVINYO- M FEV- (Ací jeuen els Avinyons, Giamó Avinyó em feu)

- Anvers: FON FEYT A L.AN DE NRE SENYOR MCCCLXXIIII PER MA D.EN GIAMO AVINYO. (Fou feta l'any de Nostre Senyor de 1374 per mà de Giamó Avinyó)

• Obres: 1742- 1744 • (13,86 x 11,83 m) . Mossen Celma Germans Blasco (Catí) Pintures: Pasqual Mespletera Pas capella Espígol Porta a la Plaça

Crist: Ángel Acosta


Capella Comuniรณ actualment (Maig-2009)

Pintures Capella Comuniรณ Pasqual Mespletera


Pintures capella Comuniรณ, Pasqual Mespletera

Pintures Pasqual Mespletera


Pintures Pasqual Mespletera

Sepulcre

La Dolorosa


. Primitiu Retaule Pedro

Lembrí: 1401

• L'any 1677 es fabrica el Nou retaule en l'Altar Major per part de Pedro Esbrí (Alcalà) (800 lliures), d'estil churrigueresc que es daurat el 1697 per Víctor Montserrat (Forcall) (1000 lliures). • Dedicat a l’Assumpció.Un sagrari. Crist, Sant Joan, Santa Maria. Sis nixos amb sis sants, sis columnes salomòniques • Amb el temps, la majoria dels altars i capelles son adornats, daurats i coberts amb retaules. • Sagrari (1723)

1936- Destrucció Església


L’esglÊsia abans darreres reformes


A partir de 1938 (12-04-38) s'inicia un període de reconstrucció i renovació. Es compra un nou sagrari. Es col·loca la imatge de l'Assumpció de la Verge als cels, titular de la parròquia en la part frontal de l'altar major i un Crist a la capella de les Ànimes (10) i Es neteja i restaura l'església eliminant les darreres pintures i fent aparèixer la primitiva pedra . Davall de la Mare de Déu de l'Assumpció i rodejant l'altar major (19) es col·loquen els seients de fusta que abans estaven al cor i que representen a Jesús i els seus apòstols.

La majoria dels altars i sants existents anteriorment desapareixen. Es mantenen els altars Major (19), Capella de la Comunió (15), Verge de L’Avellà (13) i Sant Miquel i Sant Pere (12) així com les devocions a Sant Martí(2), Sant Josep (3), la Puríssisima (4), Sant Vicent Ferrer (5) i Sant Cristòfol (6) (capelles de la part de l'Evangeli) i la Mare de Déu de L'Avellà , Sant Antoni i Sant Roc (a l'antiga capella del Jesús) (13). Es perd la devoció a Sant Isidre Llaurador (la seua peana està col·locada, en la capella de la Puríssima, més endavant de Santa Teresa) (9) . A la capella dels Espígols (11), ara pas obert a la capella de la Comunió, en un lateral es venera la imatge de Sant Pere de Castellfort (18). A l’altre costat s’administra el sacrament de la penitència i dintre de la capella de la Comunió en una de les capelles laterals es guarden les imatges de la Passió (El Crist i Els Dolors)(17) mentre que a l'altre estan les santes Santa Cecília i Santa Àgueda (16) i en el seu sagrari es guarda permanentment la Sagrada Eucaristia (15).

Més recentment es col·loquen vidrieres en les quatre finestres de l'església i un mecanisme automàtic per a tocar les campanes. S’acondiciona la capella dels Montserrat per a la col·locacio del Retaule de Jacomart restaurat (12)

Es col·loca provisionalment a l’antiga capella dels Espigol (11) la Creu dels Avinyons (recenment restaurada).

•Aquest mateix any es col·loca un passamans, s’alcen els bancs, es modifiquen les claus de les portes i es decora la capella del Crist (antigament de les Ànimes) (10)


Campanar, sud Sant Josep

Maria Rosa Santa Bàrbara

Campanar, nord

Reparació campanes Església (25 juliol 2012)


Llum de les Imatges: Inauguració - Desembre de 2013

Consellera d’Educació, Cultura i Esport : Mª José Català- President Diputació: Javier Moliner

Llum de les Imatges: Jornada d’inauguració: Desembre de 2013

Restauració de façana i capella en la Llotja- Casa de la Vila: 160.199,16 euros- Esgrafiats i teulada de l’Església Parroquial


ReparaciĂł teulada EsglĂŠsia (Llum de les Imatges 2013- 2014) Llum de les Imatges: Jornada de portes obertes: 18 de maig 2014


Plaça església (Darrera remodelació- 2014)


Ermita Santa Anna (1441)-Arnaldo Pedro-Jaume Sans- Bernat VerdĂş

RestauraciĂł 14-08-1975

Capella- Pere del Sol (1618)

Cor (1708)


Ermita de Sant Vicent (1610)- Pere del Sol-Mossèn Jaume Miralles

RecuperaciĂł Romeria Sant Vicent (2 de abril de 2016)


Ermita del Pilar (Juan del Sol)


Ermita Sant Josep (Mossèn José Adell) 17 de juny de 1670

Ermita de l’Avellà


Balneari de l’Avellà

Verge de l’Avellà


Casa de Banys- L’Avellà

FESTES MAJORS


Sant Martí

Dia Mare de Déu

Dilluns pasqua

Sant Antoni

Carnestoltes

Sant Cristòfol

Sant Roc

Assumpció

Festes catinenques

Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort


Barraca Mas la Font

Arquitectura de la pedra en sec

Costumari catinenc

Barraca del Catxo


Vista de CatĂ­


L’ Himne a Catí L'himne de Catí es va estrenar el 14 d'agost de 1983 a Catí i en el transcurs del III Festival de Bandes de Música organitzat per la Unión Musical Catinenca en un homenatge al mestre D. Vicente Portolés. Hi van actuar les bandes de música de Traiguera, Sant Joan de Moró, Eslida i Catí, dirigida aquesta per el llavors director D. Ernesto Perales Gascó. L'autor de la lletra fou el poeta Alexandre Flichs i la música fou composada per D. Pedro Tel Cubedo, llavors director de la banda de música d'Eslida i d'Artana, anteriorment sots-director de la Banda del Regiment de Castelló i també, durant deu anys, director de la banda de Nules. Música: PEDRO TEL Lletra: ALEXANDRE FLICHS

Himne a Catí Hi ha un poble a l'Alt Maestrat CATÍ és el seu nom I avui som per a cantar-li tots els seus fills, plens d'emoció. Viu pres en una devoció : VERGE DE L'AVELLÀ Mare dels bons catinencs, quin goig quan caminem de vostra mà guiats. La història i els monuments proclamen els fets dignes d'esplendor d'aquell que fou un gran Rei que es deia el Conqueridor. CATÍ, CATÍ, CATÍ, del meu amor. Allí on vaig, et porto dins del cor. CATÍ, CATÍ, tresor del Maestrat. Entre tots els volers que tinc, tu el més amat. CATÍ, CATÍ, CATÍ. Visca CATÍ. Música: PEDRO TEL Lletra: ALEXANDRE FLICHS


Catí, BIC  

Catí (BIC): Bé d'Interès Cultural

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you