Page 1

Els 3 tombs

Butlletí anual de la passada dels Tres Tombs a Cerdanyola del Vallès • Gener de 2014 • Any XVI • 12.000 exemplars • Gratuït

Cerdanyola del Vallès

12 de gener de 2014

organitza:

organitza:

col·labora:


Galeria

Els Tres Tombs de ben a prop! (Foto: Josep Aliot i Anna Monistrol)

© Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola del Vallès i dels autors Dipòsit legal: B- 45329-99 Imprintsa La realització d’aquest butlletí ha estat possible gràcies a: La realització d’aquest butlletí ha estat possible gràcies a: Disseny i maquetació: Remarca’t Màrqueting i Comunicació Projecte gràfic original: Jordi Mascarell Redacció: Xavier Aguado, Montse Garriga, Jordi Garsaball Correcció: Joan Sánchez Fotografia: Xavi Olivé, Josep Aliot, Anna Monistrol, Cristina González, Jordi Garsaball, Juan Antonio Hidalgo Il·lustracions: Ado Acosta Màrqueting i vendes: Remarca’t Entreteniments: Josep Aliot, Anna Monistrol, Jordi Mascarell, Jaume Grau, Escola d’Escacs Cerdanyola, Ado Acosta, Xavier Aguado, Jessica Pitonisa Col·laboradors: Escola Es-

2

~ Gener 2014

caladei, Juan Antonio Hidalgo, Lara Armengou, Cristina González, Confraria de Sant Antoni Abat de Benicarló, Pilar Mimó Cessió de fotografies: Hospital Clínic Veterinari UAB, Xavi Esquerré, Família Mimó, Nicolau Bertran, Confraria de Sant Antoni de Benicarló i Arxiu Històric de Sabadell Logística: Quirze Puig, Carles Artadó, Cristina González, Ernest Burgueño, Enric Gustems, Jessica Arenas, Jaume Puig, Olga Bascu, Anna Bascu, Oriol Munuera, Encarna Ortiz, Óscar Camins, Ermini Puig, Roser Gabarra, Elisa Gabarra, Àngel Vicente (+), José Manuel Vicente, Gemma Moncho, Aleix Burgueño, Xavier Comadran, Laia Garsaball, Marta Piñol, Gisela Comadran, Lídia Valls, Carles Sánchez


Tres tombs de Cerdanyola 2014

Editorial Ermini Puig

President dels Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola del Vallès

“Houston, tenim un problema”

P

ermeteu-me enguany fer un editorial una mica diferent: els Arriers en aquests moments ens sentim identificats amb l’Apolo XIII, amb el seu capità James A. Lovell i amb els seus dos tripulants. Tenim unes grans expectatives de fer un gran paper per les festes tradicionals, i ens agradaria tocar la lluna per fer aquest any una Festa dels Tres Tombs més lluïda que mai. La nostra tripulació va enlairar-se ja fa més de quinze anys per recuperar la Festa de Sant Antoni a Cerdanyola. Fa ja molt de temps que ens organitzem i treballem per fer la nostra tasca, però, com ja se sap, no tots els camins porten a la glòria, ni tot el treball és una feina ben feta. A la nostra nau, els mitjans de què disposem són escassos, fins al punt que en algun moment ens preocupa la possibilitat de no culminar amb èxit la missió. Amb això vull dir que la gran crisi econòmica que tots estem patint des de fa anys –ciutadans, associacions, entitats culturals…- ens perjudica molt, a causa de les retallades, i ens fa perdre molts dels coneixements que ens agradaria aportar. Estem fent una crida a “Houston”, que per a nosaltres seria el nostre poble. Volem que Cerdanyola continuï responent a una tripulació que està fent mans i mànigues perquè la nostra ciutat tingui uns Tres Tombs amb un lluïment important. De vegades podríem dir que la tripulació està fent que qualsevol estri, com uns mitjons, serveixi per filtrar aire, o triangular amb les estrelles per seguir el rumb. En algun moment sembla una història que pot acabar malament i que la festa pot recular. Segur que és una sensació compartida amb moltes altres associacions. A Cerdanyola, però, els Tres Tombs sempre han tingut un ressò important: des del principi, joves, grans i nens s’han aplegat al carrer per veure el pas dels cavalls, els carruatges i els carros carregats. Ara aspirem a un objectiu encara més gran: aspirem que els cerdanyolencs i les cerdanyolenques facin més seva que mai aquesta festa. Això és el que portarà a bon port la nostra nau. Com cada any, us agraeixo que em permeteu fer aquestes quatre paraules, i us agrairé més que el dia de la Festa dels Tres Tombs sortiu al carrer per veure la nostra petita aportació a la cultura. Com cada any, ens hi veiem!

3

Tres tombs de Cerdanyola 2014 Gener 2014 ~


Festa de Sant Antoni Abat

És fonamental mantenir les nostres festes i tradicions

T

ot just comencem l’any i ja tenim aquí la primera de les festes populars i una de les que compta amb major participació ciutadana: els Tres Tombs, organitzada pels Arriers de Cerdanyola.

Com cada any, al llarg d’un cap de setmana, Cerdanyola torna a les seves arrels com a ciutat agrícola, omplint els carrers de carros, carretes, cavalls i molts animals de companyia que seran els protagonistes de la Festa dels Tres Tombs. La festivitat de Sant Antoni Abat ens serveix per recordar el passat agrícola de Cerdanyola, per fer memòria històrica i crear identitat com a ciutat. Una tradició que aplega multitud de ciutadans i que cal que potenciem. Vull donar les gràcies per la seva feina als Arriers i a la resta d’entitats de la ciutat que han collaborat en l’organització dels Tres Tombs. Malgrat les dificultats econòmiques és fonamental mantenir les nostres festes i tradicions i sóc ben conscient, que sense el suport de totes les entitats, seria molt més difícil fer-ho. Us desitjo una bona festa dels Tres Tombs!

Carme Carmona Pascual Alcaldessa de Cerdanyola del Vallès

4

~ Gener 2014


Tres tombs de Cerdanyola 2014

Passió per les tradicions i la història

C

om ja és tradició, Cerdanyola enceta l’any amb la celebració d’una festivitat molt popular i entranyable per a tots els ciutadans i ciutadanes: la passada de Sant Antoni. De la mà dels Arriers de Sant Antoni Abat, tornarem tots a reviure aquells dies en què les feines del camp eren l’activitat principal a Cerdanyola i els cavalls, mules i ases, uns béns molt preuats per als seus habitants. En aquells temps, cada 17 de gener, arriers i pagesos celebraven la diada d’aquest sant protector d’animals i traginers tot guarnint bèsties, arreus i carruatges per portar-los a beneir. Avui en dia, els membres de l’entitat organitzadora ja no en són d’arriers i tampoc utilitzen animals i carruatges per a les feines del camp, però a tots els uneix la passió per les tradicions i la història de casa nostra i els agrada difondre-les i compartir-les amb els seus conciutadans. Les celebracions de la Festa de Sant Antoni comencen divendres amb el Pas de banderes als banderers d’aquest any. Dissabte al matí, a la plaça de Sant Ramon, grans i petits estan convidats a guarnir carruatges, participar en el concurs de Jocs i Esports Tradicionals i gaudir dels balls i les danses de l’Esbart Sant Marçal. I finalment, diumenge, cavalls i carruatges celebraran la passada dels Tres Tombs pels carrers de Cerdanyola fins arribar a la plaça de l’Abat Oliba, on els participants i tots aquells que s’hi vulguin afegir amb els seus animals de companyia, rebran la benedicció del mossèn. La Festa de Sant Antoni és una gran ocasió per gaudir plegats de les nostres tradicions. Us hi esperem a tots! Montse Montiel Regidora de Cultura

5

Tres tombs de Cerdanyola 2014 Gener 2014 ~


Festa de Sant Antoni Abat Recorregut de la passada

E

nguany el recorregut de la passada seguirà la tònica de l’any passat. Tota la corrua de carros, carruatges i cavalls passarà pel carrer que honora

6

~ Gener 2014

el sant patró dels arriers. I a l’avinguda de la Primavera podrem gaudir, novament, de l’espectacle de la comitiva en doble sentit. El recorregut de la passada es planeja

cada any intentant minimitzar l’efecte de ciutat embussada i procurant reduir en la mesura del possible les molèsties a la circulació motoritzada. Agraïm la paciència de tots aquells


Tres tombs de Cerdanyola 2014 Carrers i places per on circularà la passada que es veuen obligats a esperar el pas de la cavalcada i els convidem a sumar-se a una festa que recupera una de les nostres tradicions més antigues.

c/ dels Artesans, c/ de Sant Ramon, c/d’Anselm Clavé, c/de la Mare de Déu del Pilar, pl/ de Sant Ramon, c/ de Sant Casimir, c/ de Francolí, c/ de Sant Antoni, c/ de Felicià Xarau, pg/ de Cordelles, c/ de Lluís Companys, c/ de Sant Iscle, av/ de la Primavera, c/ de Sant Iscle, c/ de Lluís Companys, c/ de Sant Martí, c/ de Sant Ramon

7

Tres tombs de Cerdanyola 2014 Gener 2014 ~


Festa de Sant Antoni Abat Entrevista a Lara Armengou

Un cavall a la sala d’espera Montse Garriga i Teixidó

S

egur que tots els que tenim gats o gossos hem hagut d’anar alguna vegada a la consulta veterinària. Tampoc és infreqüent dur-hi altres animals més exòtics, com ara lloros, iguanes o serps. O, si més no, el programa de TV3 “Veterinaris” ens ha familiaritzat amb aquestes bestioles. Més estrany ens podria resultar, potser, veure un cavall, un ruc o una mula a la sala d’espera del nostre veterinari… I, no obstant, també cavalls i eugues necessiten atenció mèdica de tant en tant. Enguany parlem amb Lara Armengou, una jove especialista en medicina interna equina que compagina la seva feina a l’Hospital Clínic Veterinari de la UAB amb la docència a la Facultat de Veterinària, tal com ho fan la majoria de professionals que treballen en aquest hospital pioner a l’Estat espanyol. Medicina interna equina? Bé, igual que quan a nosaltres ens fa mal alguna cosa primer anem al metge de capçalera i després, si convé, aquest ens deriva a un especialista, també en veterinària hi ha “veterinaris de capçalera” i especialistes. Així, la medicina interna dels èquids tracta tot allò que tingui

8

~ Gener 2014

Amb un poltre de pocs dies a la UCI a veure amb l’aparell digestiu del cavall, problemes de fetge, de ronyons, respiratoris… més o menys tot allò del que s’encarregaria un metge general internista. Per què concretament dels cavalls? Ni gossos ni gats… Certament. En els darrers vint anys, la veterinària s’ha especialitzat moltíssim a Europa i, a més de les especialitzacions en aparells o sistemes, també ens hem especialitzat en espècies. Hi

ha qui fa medicina interna de gossos i gats, i fins i tot hi ha qui fa només medicina interna de gats. Pel que fa als grans animals, en principi es tractaven junts els remugants i els cavalls, però ara també es tracten de forma especialitzada, entre d’altres coses perquè els objectius són diferents: els remugants són bàsicament per a producció, mentre que el cavall cada cop més és un animal de companyia. I, a més, els sistemes interns de tots dos tipus d’animals són completa-


Tres tombs de Cerdanyola 2014 ment diferents. Una vaca, tot i que també mengi herba, no té res a veure amb un cavall, i per tant les malalties que els afecten són diferents. Per què decideixes fer aquesta especialitat? Ja ho tenies clar de bon principi? Jo tenia clar que volia treballar amb cavalls, pel vincle que estableixes amb ells. A partir d’aquí, en principi m’atreia l’especialització en cirurgia i tot el relacionat amb les lesions, les coixeses, etc. A mesura que vaig anar treballant, però, vaig anar coneixent tota aquesta altra vessant de la medicina interna i em va atraure més. En aquest cas has de fer una mica més d’investigació, les proves diagnòstiques em van resultar més atractives… i així, finalment, vaig adonar-me que m’agradava més la medicina interna. Quines són les principals malalties que trobes en els teus pacients? El motiu número u de visita d’urgència, tant per als companys que treballen a les hípiques, com per a nosaltres aquí a l’hospital, són els còlics, és a dir, el dolor gastrointestinal. Qualsevol cosa que afecti l’estòmac o els budells del cavall els produeix un dolor molt característic (aleshores graten a terra, deixen de menjar, es rebolquen…) i a partir d’aquí la feina és esbrinar què està passant. Si és un còlic lleu, es podrà controlar amb una mica de tranquillitzants i de fluïds. I si tenim algun tipus de problema més greu, com

Euga amb una faixa suspensòria que l’ajuda a aixecar-se

ara que el budell s’hagi girat sobre ell mateix, pot ser que el cavall requereixi cirurgia. I per què els passa, això? Depèn… Hi ha diversos factors i un és fisiològic. Els cavalls, pel seu sistema digestiu, tenen més facilitat per tenir còlics que altres animals. D’altra banda, el maneig que en fem també afavoreix que aquests còlics passin més sovint. Els cavalls estan dissenyats per pasturar vint-i-tres hores al dia i en canvi nosaltres els guardem en una quadra i els donem menjar un o dos cops al dia. Potser el menjar és adequat i no els estem alimentant malament, però el volum que els donem i la freqüència van en contra d’allò per a què estan dissenyats. Altres coses que els poden provocar

còlics és que tinguin paràsits o puntes a les dents, és a dir, dents que no es desgasten adequadament, així que a l’hora de mastegar no es pot fer l’efecte mola i el cavall s’empassa el gra sencer o les fibres de fenc sense haver-les rosegat bé. També la manca d’exercici… Tot són coses, una de sola potser no és prou motiu, però totes combinades, o bé si una d’elles és prou greu, poden derivar en un còlic. La majoria de còlics es resol de forma relativament senzilla, però sempre hi ha aquell percentatge d’animals que poden arribar a morir si no es fa un tractament ràpid. I pel que fa als cavalls que es trenquen una pota… això encara és sinònim d’eutanàsia? No. S’ha millorat moltíssim i es fan

9

Tres tombs de Cerdanyola 2014 Gener 2014 ~


Festa de Sant Antoni Abat moltes més coses que no abans, fins al punt que, de vegades, fractures que semblen impossibles s’acaben resolent de forma positiva. Tot i així, també n’hi ha que no es poden resoldre o que són de resolució molt complicada o molt llarga en el temps. El cavall té una limitació molt important, que és que es recolza sobre les quatre potes i que pesa uns 500 kilos. El podem ajudar amb faixes, però moltes vegades el pes de l’animal fa que hi hagi complicacions en forma de noves fractures, o que el suport, en forma de guix o de placa, no sigui suficient… Repeteixo, però, que s’ha millorat molt. Diries que els cavalls són bons pacients? Són fàcils de tractar? Em fa més respecte un gat que un cavall! Els cavalls, un cop els coneixes i saps com són les seves reaccions, són fàcils de predir. És més una qüestió de tractar-los com necessiten i de tenir en compte determinades coses, com per exemple que tenen angles cecs i que no t’has d’apropar mai a un cavall per un angle cec, perquè fàcilment s’espantarà. Certs moviments nostres poden ser interpretats com una agressió i també cal tenir cura amb això. Tot i així, són animals molt grans i de vegades el problema és purament mecànic: una sola persona no pot fer tot el que podria fer amb un altre tipus d’animal. Per exemple, una persona sola pot aixecar un gos o un gat que té una fractura, i mantenir-lo en un sofà. Un cavall de 500 kilos, si el vols al-

10 ~ Gener 2014

Un moment d’una lapàroscopia equina çar tu sol, és impossible. Cal una infraestructura important.

hagi desaparegut del tot, però ha baixat moltíssim.

D’on procedeixen, els cavalls que tracteu? Ara mateix són animals de particulars. Durant els anys de la bonança econòmica molta gent relacionada amb el món de la construcció i la promoció immobiliària es va aficionar a tenir cavalls, i teníem molts clients d’eugassada que ens portaven molts cavalls… et diria que gairebé sense restricció econòmica. Amb la crisi, el client més habitual ha tornat a ser el que té un cavall amb un valor sentimental. Tenim també cavalls de competició – de salt, de doma, de raids… -, però aquell client d’eugassada que ens portava cinc cavalls en un mes ja no el tenim. No és que

Casos de cavalls desnodrits, maltractats… també us arriben? Sí, ens n’arriben alguns, perquè col· laborem amb la Fundació Altarriba. Ells ja tenen el seu veterinari que actua “in situ”, però els casos més complicats ens els porten a l’hospital. Podem trobar, per exemple, cavalls que tenen lesions cròniques que ningú s’ha preocupat de tractar (una fractura mal curada, una lesió de tendons cronificada…), de manera que hem de treballar per reduir les seqüeles que això pugui implicar. Diries que són animals delicats? Sí, són animals molt sensibles. Per exemple, una infecció que en una


Tres tombs de Cerdanyola 2014 eugues que tenen una història de parts complicats, i aleshores ens les porten uns dies abans perquè el part pugui ser vigilat i actuar en cas necessari. També pot passar que l’euga porti molta estona intentant parir i no pugui, i aleshores s’ha d’actuar ràpidament, perquè si no fàcilment el poltre morirà. Això també és una diferència amb d’altres espècies: si un poltre no surt en vint minuts o mitja hora nomalment estarà mort o tindrà complicacions d’asfíxia greus. No és com un gos o una vaca, que pot estar diverses hores parint sense problemes. I també pot ser que ens portin el poltre, un cop nascut, perquè són animals molt delicats.

vaca o en un gos pot ser mínima, en un cavall serà mortal moltes vegades. Per això cal vigilar molt les mesures d’asèpsia en cas d’intervenció. Allò que es veu de vegades, que a les vaques les operen pràcticament al mig del fang, si ho fas amb un cavall segur que la ferida s’infecta i la cosa va malament. A més, tot el seu sistema digestiu és també molt delicat. I en ser animals de passeig i d’esport, tenen més facilitat per tenir coixeres. Treballeu amb parts, també? Normalment no, perquè els parts acostumen a ser sense assistència. L’euga sempre buscarà aquell moment del dia en que hi hagi menys circulació de gent; típicament, les nits o moments molt tranquils. El que tenim de vegades a l’hospital són

Quants casos tracteu, a l’any? Abans de la crisi, el 2007, teníem un volum d’entre 500 i 600 casos a l’any. Ara estem al 50%. Ens vénen de Catalunya, de València i esporàdicament de França. Els propietaris traslladen el cavall aquí per a alguna prova diagnòstica molt específica. Podem tenir des d’un o dos cavalls ingressats, fins a 13, en dues línies de quadres, més una zona aïllada per als que puguin tenir alguna malaltia contagiosa. Hi ha quadres amb un ganxo per penjar-hi la faixa si cal, i totes tenen sistemes per penjar-hi els fluïds intravenosos. Hi ha algun cas que recordis especialment? Doncs em resulta molt difícil quedarme només amb un! Sí que n’hi ha que els oblides, perquè hi has tingut un contacte mínim, o no han suposat una gran complicació, però n’hi

ha que al llarg dels anys et queden gravats, bé per l’animal, perquè hi generes un vincle; bé perquè ha estat un cas complicat de descobrir, o fins i tot de vegades també pel vincle emocional que pots acabar tenint amb el propietari. Recordo especialment, és clar, el primer cas en què em vaig sentir realment responsable. I amb els poltres també t’hi acabes abocant molt, perquè són animals molt tendres i fràgils, i perquè normalment necessiten més atenció. Però també recordo una burra que fa uns anys va venir perquè tenia una infecció a la zona del pit i havien aparegut totes les complicacions possibles. I la recordo perquè els burros solen ser més estoics que els cavalls, no manifesten tant el dolor. Aquesta, però, era molt sensible, si no estaves amb ella no menjava, quan marxaves de la quadra et cridava… tenia una gran necessitat de companyia. Al final va anar bé i els propietaris van estar molt agraïts, perquè tenien la burreta com a animal de companyia. Una darrera qüestió per acabar… Muntes a cavall? Fa anys havia muntat i fins i tot concursava en doma clàssica. Però quan vaig començar a treballar ja no hi podia dedicar prou temps i ho vaig anar deixant. I ara, entre el meu cavall, el del meu pare i els del meu germà, resulta que tenim quatre cavalls, ja en edat de jubilació i tots retirats! Doncs segur que estan d’allò més bé! Moltes gràcies, Lara!

Gener 2014 ~ 11

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat

Passada 2013

Carro dels arriers de Castellbisbal, carregat de feixines. (foto: Xavi OlivĂŠ)

12 ~ Gener 2014

Ben guarniti! (foto: Josep Aliot i Anna Monistrol))

Carro de troncs restaurat i carregat pels arriers de Cerdanyola (foto: Josep Aliot i Anna Monistrol)

Joc de miralls a la casa dels banderers (foto: Xavi OlivĂŠ)


Tres tombs de Cerdanyola 2014 La passada es posa en marxa (foto: Josep Aliot i Anna Monistrol)

L’arrier Ernest i la mula Ernestina (foto: Xavi Olivé)

Esperant la sortida de missa sota un cel ennuvolat (foto: Josep Aliot i Anna Monistrol) Colors sota la pluja (foto: Xavi Olivé)

Gener 2014 ~ 13

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat

Banderers 2014

Banderers 2013: Xavier Esquerré, Jaume Mimó i Israel Onsulve. Infantils: Cristina García, Eva Marcó i Mario Barrio, de l’Escola Anunciata. (Foto: J. Aliot i A. Monistrol)

Banderers i cordonistes: Banderer:

Nati Godayol Murillo

Martina Moreso Talon Omar Ben Sayan Romero Sora Ndiaye Grau

Cordonista:

Són de la classe de 6è de

Jordi Godayol Surós Cordonista:

Sílvia Pradilla Godayol

Tres tombs de Cerdanyola

2014

14 ~ Gener 2014

Banderers Infantils:

l’ESCOLA ESCALADEI


Tres tombs de Cerdanyola 2014 Passades i carreters d’abans foto 2

foto 1

foto 4 foto 3 res genets en la * foto 1: Nicolau Ber tran idealtRipollet bs benedicció dels Tres tom rtí del Gera als Tres * foto 2: El carro de Can Ma . 63) Tombs de Ripollet (19 * foto 3: Esperant la benedicció. del Gera * foto 4: El carro de Can Martí Cessió de fotografies:

Nicolau Bertran

Gener 2014 ~ 15

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat Minories en les dècades prèvies a la Revolució catalana (1618 -1635)

La companyia de gitanos de Francesc Malla

A l’amic Orlando Barrial i Jové Ell ja sap per què

Xavier Aguado Cinto xaviaguado@gmail.com

A

l segle XVII Europa es girarà com un mitjò i les fronteres no deixaran de canviar. El transfons religiós dels enfrontaments de la guerra dels trenta anys planarà entre 1618 i 1648 per tot el continent. En aquest context seran els catalans qui en sortiran esquitxats, tant el 1640 com amb el tractat dels Pirineus i la pèrdua de la Catalunya Nord. A començament del segle XVII Catalunya era un país on les bandositats eren freqüents i els bandolers com en Serrallonga traspassaren el seu temps per arribar fins a nosaltres com a llegenda. La immigració francesa era molt important i el comerç a l’engròs i al detall també. Tant era així que 9 de cada 10 catalans portaven robes estrangeres. En un primer moment es considerà que amb un 10% de taxa n’hi hauria prou per redreçar-ho, però a mesura que avança el segle els oficis de paraire i teixidor se’n ressenten. La crisi al tèxtil augmenta, l’odi i la xenofòbia cap als gavatxos també. El Govern català tenia altres fronts. La presència de l’exercit castellà al territori en el transcurs de la guerra dels trenta anys i la pretensió del Comte Duc d’Olivares que Catalunya col· laborés amb diners i homes en l’exèrcit de Felip IV fou un desencadenant de la revolta catalana de 1640. Els intel·lectuals catalans utilitzaven els arguments dels primers defensors dels indígenes amèricans. En aquest sentit Gaspar Sala escriu: “si los exèrcits castellans, per sola la cobdícia (a Amèrica), contra tots ordres de los reis obraven tals i tantes iniquitats, que no es podien trobar paraules que puguen exactament declarar la malícia de tals inhumanitats, què farien en

16 ~ Gener 2014

Jacques Callot, Detall de “les bohémiens en marche” estampa, 1623-1624. Bibliothèque Nationale de France, Département Estampes et photographie, RESERVE BOITE ECU-ED-25 (11)

Catalunya, a ont vénen, no sols per la plata i or de les iglésies i provincials, sinó a desfogar lo odi que tenen natural a la nació catalana?” Aquests greuges no poden ocultar l’actuació de les institucions i la ciutadania de Catalunya vers una minoria silenciosa que només troba veu a la documentació judicial. Els gitanos són uns grups ètnics nòmades provinents de l’Índia que des del segle III dC sortiren en diverses onades migratòries en direcció oest. Pèrsia, Bizanci i, cap al final de l’edat mitjana, a Europa. El 9 de juny de 1447 entraren a Barcelona un Duc i un comte amb una gran multitud d’Egiptians o boemians, gent trista i “de mala farga” que endevinaven la ventura. Els salconduits del rei de Bohèmia farà que els trobem referenciats com a bohemians o bomians i el fet que deien que eren d’Egipte menor (regió del peloponés a Grecia) fa que els anomènin egipcians i finalment gitanos. La seva presència fou tolerada en un primer moment. Però Europa ja feia temps que començava a fer ràtzies contra jueus. Els musulmans van ser expulsats a finals d’aquell segle XV.

Els gitanos no podien ser menys, i, tot ser els últims d’arribar, també van començar a ser expulsats. El 1471 ho feu Suïssa i al 1499 Castella. Catalunya va esperar fins el 1512, quan tota Europa ja estava generant lleis antigitanes.

Les Corts, presidides per la reina Germana de Foix, el 1512, van acordar foragitar-los del Principat i del comtat del Rosselló Les corts presidides per la reina Germana de Foix, el 1512, van acordar foragitar-los del principat i del comtat del Rosselló en els següents dos mesos sota la pena d’assots públics i l’expulsió. No s’acomplí, ja que el 28 de juliol de 1519 el batlle de Terrassa concedeix un guiatge a Francisco d’Egipte, Capità d’alguns de la nació d’Egipte amb la seva família i companyia. Amb aquest document aquells gitanos aconseguiren una suma de diners i podien ser


Tres tombs de Cerdanyola 2014

JOAN VILA CINCA, Detall d’un campament de gitanos a la rodalia de Sabadell. (1880-1910 Aprox). Arxiu històric de Sabadell JVC-092

ben acollits allà on anessin. El 1542 es prohibeix l’obtenció de guiatges o salconduits. En aquest cas els assots no es podien redimir amb diners. El 1553 les disposicions anteriors no s’han complert. Es promou una crida pública on s’ordena que els gitanos han de ser expulsats en tres mesos i, si després d’això són trobats, els seus béns seran confiscats i els homes entre vint i cinquanta anys seran enviats a galeres. Els menors i les dones serien expulsats. El 1585 es vol acabar amb la vida nòmada o seminòmada dels gitanos. A partir de llavors es van publicant crides durant tot el segle XVII repetint les disposicions de les corts de 1552-1553. L’església havia fet una involució davant la reforma protestant al concili de Trento. El control social es radicalitza i és en aquest moment que s’instaura definitivament el registre parroquial. Els sínodes de les diòcesis s’havien de fer cada any. Al bisbat de Barcelona es desenvolupa un títol específic per “instruir” als gitanos. El Papa Gregori III al 1572 reduirà el privilegi d’asil a les esglésies catalanes que tradici-

onalment havien donat les constitucions de pau i treva medieval. Pedro Villalobos, intel·lectual castellà, escriu un opuscle, el 1644, per a que “Los gitanos no les valga la Iglesia para su inmunidad”. Tot i així, les sagreres de les esglésies feien d’aixopluc jurisdiccional per als gitanos.

La Companyia del Comte Malla Al 1571 trobem a Terrassa un Comte, títol atribuït per designar el cabdill, anomenat Malla. Era cap dels gitanos que llavors itineraven pel Vallès en grups d’unes vuit parelles. Aquells gitanos eren sota la protecció i el control d’en Malla i no dubten a reclamar la seva decisió en aspectes judicials. Les autoritats i la ciutadania també tenien en compte aquesta jerarquia. Quaranta vuit anys després tornarem a trobar un altre comte Malla. Entre 1618 i 1632 observarem les aventures de la companyia de Francesc Malla. Aquest grup de gitanos tenia algun tipus de residència a Granollers, però anava itinerant per tot el Vallès. Amb recorreguts que es repetien cíclicament per tota la vegueria.

Batista, Escudé, Oriol, Parés, Llorens, Arnades, Xarles, Manescal i Malla són els cognoms que apareixen a la documentació. També hi surten diverses companyies com la d’Andrele del Regne d’Aragó, la d’en Pinco, amb la quual tindran conflictes greus, la de Francisco Hernandez que acompanyarà als d’en Malla i la de Miquel Menescal, possiblement, l’hereva. Sovint la documentació judicial referent als gitanos tenia a veure amb els robatoris. Sobretot de bestiar, per halar. O de robes, com suposadament a Can Fatjó del Molí al 1625. Al juliol de 1629 una gitana diu al Batlle de Santiga després de confessar que havien robat dos porcs: “senyor Batlle tornins la carn que ens ha pres puix l’hem de pagar que la volem menjar” i afegeix “be que la menjarem molt cara”. A vegades les penes d’assots públics es complien, com el 1571, quan se’ls aplica a un pare i un fill a Barcelona. Sense, segons ells, saber perquè. Les agressions també sovintegen. Com les que es produïren el 1618 quan la família Batista anava a Sabadell des de Terrassa. Allà, per la

Gener 2014 ~ 17

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat sospita d’un robatori d’un ase, tres individus de Vacarisses els clavaren diverses ganivetades. El 1635 el Veguer del Vallès intentava detenir alguns gitanos que per eludir la seva jurisdicció intentaven guarir-se dins de la sagrera de Santiga i així no ser detinguts. Aquest demanà ajuda i un pagès dit Jaume Montells s’incorporà a l’expedició. Perquè l’últim dels gitanos no arribés a l’església i “guanyi lo sagrat”, en Montells l’apunyalà mortalment per l’esquena. El conflicte entre gitanos també acabava malament. El que començà, al 1622, com a repte de fer galopar els cavalls entre la companyia d’en Pinco i la d’en Malla a la parròquia de Palou, vora Granollers, acabà amb una dona comulgada i extremunciada, un ferit greu i dos burros nafrats, de la part dels d’en Malla, a causa de les bales de plom dels pedrenyals, al porxo d’en Llobet a la plaça de Ripollet. Acusacions arbitràries o poc sustentades les podem veure també a Ripollet deu anys després. El jurat Miquel Puig va recriminar a tres gitanos que no podien jugar a la sagrera a un joc d’atzar, anomenat Cordelleta, mentre feien els oficis. Els tres gitanos acabaren presos per menysprear el jurat. Un cop a la presó van ser acusats de robar gallines, dos escuts, fer bruixeries amb un dit de persona que un d’ells deia que portava com a relíquia del seu pare i saquejar Santa Maria de les Feixes. Finalment ningú va sustentar les acusacions i van ser deixats lliures. Els gitanos són exclosos perseguits i estigmatitzats. Al maig de 1632 Jacint Turell de Sant Feliu del Racó, a Castellar, va trobar a faltar un burro i declarà que sospitava d’un gitano anomenat “Lo frare” i que “sospità sempre dels gitanos que llavors foren per aquí me’l robaren com acostumen de robar tots los animals que poden”. Finalment “Lo frare” s’escapà deixant en poder del batlle de Polinyà dos burros, “dels quals (testificà en Turell), un se l’hi ha mort i l’altro esta tant ronyós que no val cosa alguna”. Tot i que, com hem vist, les lleis són explicites, implacables i repetitives deixen moltes escletxes de flexibili-

18 ~ Gener 2014

JOAN VILA CINCA, Detall d’un campament de gitanos a la rodalia de Sabadell. (1880-1910 Aprox). Arxiu històric de Sabadell JVC-013.

tat, arbitrarietat o directament no les apliquen les autoritats. El 10 de juliol de 1628 foren presos set gitanos de les companyies de Francisco Hernández i de Francesc Malla. El 27 de febrer de l’any

La vida itinerant i l’exotisme en la fesomia i la indumentària dels gitanos atrauen i atemoreixen alhora següent el mateix Malla pagà la quantitat de 10 lliures i 10 sous de Barcelona en concepte de remissió i excarceració. La vida itinerant i l’exotisme en la

fesomia i indumentària dels gitanos atrauen i atemoreixen alhora. Les gitanes vestien el cos i el cap amb un mant que als naturals del principat els semblava una borrassa per collir olives. Els homes vestien a la moda i portaven de dalt a baix barret, casaca i Balones. A més de polseres. Dos incidents, aliens al tema que ens ocupa, a l’hospital de Sabadell ens indiquen algun dels rols de la dona gitana. Normalment no es veuen soles. Pere Ubach pagès s’estranya de veure quatre gitanes recollides i assegudes a la porta de l’hospital el 1624. El 1602 també trobem Magdalena, dona d’Antoni Gitano, en un lloc de sociabilitat com sembla que era l’hospital. Les gitanes incorporen el cognom del marit. Així mateix són difícilment retingudes per la jus-


Tres tombs de Cerdanyola 2014 tícia, com veiem el 1625, quan retenen a tots els homes de la companyia d’en Malla al cementiri de Rubí mentre les dones resten lliures al Campament instal·lat a Can Fatjó de la mateixa localitat. En un altre cas, en escorcollar a Sabadell les companyies d’en Malla i la de Francisco Hernández, el 1628, troben dues gitanes que duien amagades entre les cuixes carn de bé. Finalment set homes són empresonats mentre les dones queden lliures. El nomadisme de la companyia d’en Mallasustentava en un recorregut establert que devia seguir fires, mercats... A mitjans d’octubre de 1622 i 1625 els trobem resseguint un mateix camí antic que anava de Granollers a Molins de Rei. Al 1922 al tram de Palou (Granollers) a Ripollet i el 1625 de Cerdanyola a Rubí amb la intenció d’anar cap a Terrassa. Coincidència? També tenen llocs específics per dormir. Normalment cerquen algun espai amb aigua. El 1632 eren vora el riu Sec, al costat de la torre de Cordelles a Cerdanyola. A vegades són sota alguna olivera, el 1618 al camí que anava de Terrassa a Sabadell. Habitualment aprofiten o disposen de porxos i eres. A Ripollet, el 1622, eren al porxo d’en Llobet. I a Sabadell els trobem a la pahissa o porxo d’en Frederic Meca. En aquest sentit, a partir del 1600, la cort del Batlle de Castellar prohibeix acollir sota qualsevol cobert a bohemians i comprar les seves mercaderies sota pena de tres lliures de Barcelona. L’octubre de 1625 Francesc Malla i la seva companyia són acampats a la riera de Rubí. El format de campament es materialitza segons la documentació en pletes, literalment corrals per al bestiar a l’aire lliure. Aquesta accepció fa referència a l’agrupació de diferents famílies gitanes al voltant de focs. Presidits per una tenda. Per conèixer millor la columna de la companyia del capità o comte Malla cal revisar l’escorcoll que, el 6 de juny de 1629, feu el Batlle de Santiga a la plaça de dita localitat, buscant els porcs que havien robat a Jacob Villalonga de Santa Maria de Gallecs:

Itineraris de la Companyia de Francesc Malla (1622-1632)

“Set burros i burres entre tots i ja molt dolentes i espatllades i també una mula dolenta i vella” carregades d’alforges i sarrons on porten dues olles de ferro colat per cuinar, “fre-

A Ripollet, el 1622, eren al porxo d’en Llobet sa” (farina de fava) per fer farinetes o escudelles o bé per remeis de manescalia. Espinacs de Muntanya o serrons, que en aquella època encara es trobaven al Montseny. Sabó de gitana, “Saponaria officinalis”, utilitzat en la higiene personal i en la roba. També hi ha robes diverses: una flassada blanca dolenta, robasa i pedaçots de roba. Quatre cabdells i

dos rams de lli. Un baldaquí, una tovalloleta, dos pells, dos barrets d’home i dos parells de mitges de dona. També portaven un ferro que feia de manxa que indicava la presencia d’un ferrer. I eines de manescal, la persona que atenia mèdicament als èquids, com tisores i mordasses entre d’altres. Cal tenir en compte que llavors aquella companyia també era dirigida per un tal Miquel Manescal. Aquell juny de 1629 trobarem la denominació companyia de Francesc Malla i Miquel Manescal. El 29 de març de 1632 els gitanos que estaven sopant gallines al costat de la torre de Felicià Cordelles a Cerdanyola ja s’anomenava de Miquel Manescal, de Granollers. No se sap si Francesc Malla havia mort o no. Però el traspàs de poder ja s’havia consumat.

Gener 2014 ~ 19

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat Arriers sense Fronteres

La festa de Sant Antoni a Benicarló Per: Confraria de Sant Antoni Abat de Benicarló www.santantonibenicarlo.com

S

ant Antoni és una festa molt arrelada al poble de Benicarló, fet pel qual s’ha reconegut com Festa d’interés Turístic Provincial. És celebra el 16 i 17 de gener, encara que al mes de desembre s’inicia el programa d’actes amb la Fira de Sant Antoni. Les figures representatives de la confraria són dotze parelles de majorals que són elegits per un període de quatre anys, encarregats d’organitzar la festa, i la dama, representant de la festa durant un any, que acudeix a tots i cadascun dels actes organitzats per la confraria. L’homenatge és un reconeixement a persones que han estat vinculades d’alguna manera a la nostra festa i han ajudat a que vagi endavant. Entre els actes més importants està la fira al mes de desembre, que inclou actes com tir i arrosegament, exhibició de doma, actuacions de grups de danses, a més de mostra de maquinària agrícola, automoció, articles artesans… És visita obligada anar a veure el cavallet de la rifa adquirit a Puigcerdà i no anar-se’n sense butlletes 2 –> 3 euros.

Un dels carros participants a la festa de Sant Antoni

Jocs d’habilitat a cavall

Les coques, que són una delicia per a l’ànima, s’elaboren durant dos dies, treballant entre tots a

estall per fer aproximadament 120.000 coques. Els seus ingredients són: farina, sucre, oli, aiguar-

il.lustracions disseny gràfic publicitat targetes imatge corporativa pàgines web

web: www.edux.cat correu: eduox@edux.cat 20 ~ Gener 2014


Tres tombs de Cerdanyola 2014 Concurs de lloes secundària 1er premi ESO Benicarlandos i benicarlandes, no me ve la inspiració, però a Sant Antoni vull fer-li lloes, i llegir-les a la població. Escuder d’arbres en llevà un parell, Marcelino una farola, I si governe Mascarell, Ens llevarà el quiosco Muchola.

Elaboració d’unes 120.000 coques, en dos dies de treball a estall

A punt per a la cremà del dimoni

dent i moscatell. Posteriorment és fa l’embolicà popular, entre tota la gent que vullga participar. El dia 16 de gener a les sis de la tarda arranca la cavalcada encapçalada pel carro amb el Sant, les

gropes i els carros amb els cavalls engalanats. Es fa la primera parada a la plaça de l’església Sant Bartomeu, on és farà la cremà del dimoni. Durant el recorregut es fan diverses parades on els lloeoros recitaran les típiques lloes i les majorales tiraran grapats de coques a la gent que està esperant a les voreres. La culminació de la nostra festa és el dia 17 de gener amb la missa major, la benedicció del animals, joia i la segona cavalcada. Ens hem deixant molts actes, com ara el concurs als col·legis, taller de coques, exposició… hem explicat una part dels més importants. Us convidem a venir i gaudir de la festa amb nosaltres, no vos penedireu. Visca el Pare Sant Antoni!!!

Sobre el Conservatori no cal parlar, cada dia paguem més diners, però els polítics se fan els músics, portant per al Futbol Sala estrangers. Al pas que va l’Ajuntament amb el pobre Conservatori mol comprarà un espavilat i posarà un locutori. I esta va pels Majorals, per que sense ells no hi hauria festa, van en carros i cavalls, i sempre porten molta gresca. Els Majorals i Majorales, Són tots ells bons matrimonis li tenen devoció al Sant però se’n xalen com dimonis. I amb aquesta em despedeixo, de tota la població, desitjant que aquesta festa, sigui sempre la milló. Visca el Pare Sant Antoni !! Clara Torres Mañá 2n ESO. IES La Salle (Benicarló)

Gener 2014 ~ 21

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat

Característiques de la passada de Sant Antoni Abat L’estructura:

La passada començarà a organitzar-se cap a quarts d’onze en tota la llargada del carrer dels Artesans. L’ordre que seguirà serà el següent:

01.- Banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola 02.- Banderers infantils 03.- Unitat muntada de la Policia Local de Cerdanyola 04.- Carruatge amb la imatge de Sant Antoni Abat 05.- Banderers 06.- Autoritats municipals 07.- Cavalls muntats d’hípiques 08.- Llimoneres petites 09.- Llimoneres de cavalls 10.- Carros de pagès petits 11.- “Tresillos” 12.- Quartes 13.- Carros grans de pagès 14.- Banda de Tambors de la Casa d’Aragó 15.- Cavalls muntats independents

22 ~ Gener 2014

L’itinerari:

Començarà al lloc de concentració, al Parc Tecnològic, i continuarà pels carrers dels Artesans, de St. Ramon, d’Anselm Clavé, de la Mare de Déu del Pilar, pl/ de Sant Ramon, c/ de St. Casimir, de Francolí, de St. Antoni, de Felicià Xarau, pg/ de Cordelles, c/ de Lluís Companys, de Sant Iscle, av/ de la Primavera, c/ de St. Iscle, Lluís Companys, St. Martí, St. Ramon. Us recordem que el recorregut tindrà restriccions viàries durant tot el matí. Col·laboreu-hi.

La Benedicció

Es realitzarà a la plaça de l’Abat Oliba. Us recordem que la benedicció d’animals que no formin part de la passada es farà un cop acabada aquesta.

L’avituallament:

Comencem de bon matí amb coca a casa dels banderers (c/ de Sant Ramon, 226). A partir de les 9 l’esmorzar al lloc de la concentració. Durant la passada caurà algun tallet de coca. Cap a les quatre anirem a dinar.


Tres tombs de Cerdanyola 2014 Condicions Sanitàries i d’assegurança: Cal recordar que és necessària la documentació sanitària dels animals (original i fotocòpia) i l’assegurança. Targeta Sanitària Equina i assegurança dels animals i carruatges.

L’Entitat:

L’Associació Arriers de Sant Antoni Abat de Cerdanyola del Vallès és una entitat adherida a la Federació dels Tres Tombs de Catalunya. La integren: President: Ermini Puig Secretari: Jordi Garsaball Tresorer: Jaume Puig Vocals: Xavier Aguado, Jordi Mascarell, Orlando Mariné, Quirze Puig, Eudald Pladevall, Montse Garriga, Jessica Arenas, Enric Gustems, Ernest Burgueño i Carles Artadó Per a qualsevol dubte ens podeu trobar els dimecres a les 22:00 hores al Bar Grau o al telèfon: 93 580 55 66. I per a qualsevol suggeriment o si voleu enviar fotos dels Tres Tombs: arriers@gmail.com

Menú de la passada de Sant Antoni Abat diumenge 12 de gener a les 15:30 hores

Restaurant Xerolivé (antic Ca n’Olivé) Pica-pica de la casa Diversos plats a escollir - carn i peix Postre, beguda i cafè Copa de cava, gentilesa de la casa Preu 25 euros

Foto: Xavi Esquerré

Reserves fins divendres 10 de gener tels. 93 580 88 39 / 93 592 09 54 xeroliverestaurant@hotmail.com

De dilluns a dissabte de 13 a 16h i de 20 a 23h - Diumenge de 13 a 16’30h - Dimarts tancat CUINA de MERCAT i CATALANA

Tel. 93 692 11 48 - 93 692 01 58 Pje. Orient, 4 • 08290 Cerdanyola del Vallès www.restaurante-losabetos.com

Parking

P Gratuït

Gener 2014 ~ 23

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat

Programa de la Festa de Sant An Tres tombs de

Divendres 10 de gener 15:30 h

Rebuda de la bandera infantil i celebració a l’Escola Escaladei

Tres tombs de Cerdanyola 2014

Festa de Sant Antoni Abat

20:30 h

Pas de les banderes als banderers del 2014 a l’Ateneu amb les entitats d’arrel tradicional Actuació de La Corranda Copeta de cava

Dissabte 11 de gener 11:30 h

Taller de guarnir carros amb flors i verd a càrrec de Bambalina, a la plaça de Sant Ramon

11:30 h

Lluparrets contra Guineuetes VIII Concurs de Jocs i Esports Tradicionals a la plaça de Sant Ramon 12:30 h

Ball de la secció juvenil de l’Esbart Dansaire Sant Marçal, a la plaça de Sant Ramon 13:00 h

Cucanya infantil,

a càrrec de José Antonio Jiménez i l’associació «Los Pedroches»

deTres Santtombs Anton de 24 ~ Gener 2014


Tres tombs de Cerdanyola 2014

la passada Antoni Abat

de Cerdanyola 2014 Diumenge 12 de gener 8:30 h

Matines galejadores amb els Trabucaires de Cerdanyola 9:00 h

Concentració de la comitiva a casa del Banderer 2014 (Carrer Ample, núm. 53) i entrega de les banderes A continuació es farà camí cap a l’església 9:30 h

Missa solemne cantada per la Coral Collserola a l’església de Sant Martí 9:00 h a 12:00 h

Concentració de cavalleries, carros i carruatges al carrer dels Artesans

(Parc Tecnològic). Esmorzar típic (invitació per als participants). Organització de la passada segons l’ordre establert

12:00 h

Inici de la Passada de Sant Antoni Abat Itinerari: Parc Tecnològic i continuarà per c/ dels Artesans, c/ de Sant Ramon, c/ d’Anselm Clavé, c/ de la Mare de Déu del Pilar, pl/ de Sant Ramon, c/ de Sant Casimir, c/ de Francolí, c/ de Sant Antoni, c/ de Felicià Xarau, pg/ de Cordelles, c/ de Lluís Companys, c/ de Sant Iscle, av/ Primavera, c/ de Sant Iscle, c/ de Lluís Companys, c/ de Sant Martí, c/ de Sant Ramon 13:30 h

Benedicció dels animals, en passar per davant de la plaça Abat Oliba, i pagament del cens del pollastre

De 9:00 a 16:00 h

Fira de Productes Agroalimentaris “Manduca Catalana”, a la plaça de l’Abat Oliba

15:30 h

Abat stoni de Cer danyola 2014 Dinar dels Arriers al Restaurant Xerolivé (antic Ca n’Olivé). Reserves als telèfons 93 580 88 39 / 93 592 09 54, o al correu electrònic: xeroliverestaurant@hotmail.com Data límit: divendres 10 de gener

Gener 2014 ~ 25

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat

26 ~ Gener 2014


Tres tombs de Cerdanyola 2014

Gener 2014 ~ 27

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat Coses de Cerdanyola

“L’ermità”, un conte inèdit de Jaume Mimó i Llobet Per: Jordi Garsaball

J

aume Mimó i Llobet (18931964). Mestre, constructor, alcalde democràtic i primer historiador local. No és, però, aquest l’espai per glossar la figura de Jaume Mimó, sinó únicament unes línies per presentar aquest conte breu trobat dins del seu arxiu personal, que tant còmoda-

28 ~ Gener 2014

ment es pot consultar des de la seva digitalització “L’ermità” descriu un petit drama rural on un pagès, greument ferit i impossibilitat per fer la seva feina, es converteix en l’encarregat de la custòdia d’una capella de muntanya. Com sol passar en aquests casos, l’home bo, amb la intercessió com sempre del dimoni, es temptat per la cobdícia i acaba transformant-se en un lladre. Una vegada fet el mal, sols li queda l’engany i la fugida. El mal comés, l’obliga a abandonar, a ell i a la seva família, la vida idílica i tranquil·la de la capella. Sols la dona resta com a testimoni mut de les malifetes del seu martit, el qual, però, disposarà del cop de sort suficient per no ser enxampat pels poders terrenals. Aquest és un conte d’estructura senzilla i enfocament previsible amb un gran regust a “Solitud” de Víctor Català, tot perfumat amb un lleuger toc moralitzador. El text és però coherent i organitzat , i malgrat que es tarcti d’un esborrany, adment la publicació sense massa retocs. Quant a l’edició, s’ha procurat

Jaume Mimó i Llobet

(arxiu Mimó)

mantenir al màxim possible l’ortografia, la sintaxi originals i fins i tot algun castellanisme habitual en aquell contex històric. Si no hi ha hagut més remei s’ha fet petits canvis per fer entenidor el text. Aquest conte no té data, però Pilar Mimó, pensa que potser fou redactat quan l’autor estava empresonat a Tremp. Un text inèdit no apareix tots els dies. Esperem que el gaudeixin!


Tres tombs de Cerdanyola 2014 “L’ermità” Per: Jaume Mimó i Llobet · Edició: Pilar Mimó El noi xic de can Palau, produït per un accident, va quedar coix d’una cama. Això va fer que quedés impossibilitat, en part, per fer treballs feixucs de la terra. Des d’aquell accident, se l’anomenava el COIXET DE CAN PALAU. Al quedar vacant el càrrec d’ermità de la petita capella de sant Sebastià, va demanar-lo per ésser lo més covenient per seu estat. Com sigui que tots el tenien per un bon minyó, servicial i actiu, el senyor rector va nomenar-lo pel sotsdit càrrec. Generalment, totes aquestes ermites, on hi havia ermità, tenien al seu voltant un troç de terra que era cultivada pel mateix, que amb el producte dels fruits de la terra, la part corresponet de les almoïnes i algunes propines que li donaven els visitans a l’ermità podia viure sense preocupacions. Al cap de poc temps va emmaridar-se amb la Roser de ca n’Escabellat. Els anys anaven passat, tenien fills els quals creixien i ajudaven als seus pares. La Roser procurava que no faltessin mai les flors i tenia sempre l’ermita ben neta i arreglada. L’ermita cada dia tenia més visitants. Tots els anys, celebraven un aplec el dia de sant Sebastià. Això produïa ingressos per a l’embelliment de l’ermita, amb profit de l’ermità. Tots els anys, el dia de l’aplec, a l’hora del dinar, es reunien el senyor rector, els administardors de la capella i l’ermità. Fien un recuentu dels ingressos, es pagaven les despeses, el sou estipulat i el restant anava al senyor rector. La part sobrant pertanyia a l’Església parroquial del poblet del terme. Un dia al fer el recompte dels diners recollits, el di-

Santuari de Corredor

(Jordi Garsaball)

moni va temptar-lo com una picada de serp verinosa. Al veure aquet munt de monedes va caure en el pecat de l’avarícia i va quedar-se’n una part d’elles la qual no va apuntar en els llibres de comptes la totalitat de les almoïnes. Com totes les coses mal fetes lo perillós es començar, però seguí furtant part de les almoïnes i va arribar un moment en el que ja va ser possible restituir lo que hi faltava. S’acostava el dia de la romeria d’aquell

Tres tombs de Cerdanyola

2014

Gener 2014 ~ 29

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat any. El Coixet ja no trobava la manera de quedar bé i poder donar comptes dels diners recollits i, com en tots els casos semblants, l’home va caure en un pecat encara mésgros, el de ma mentida. Una nit surt amb una estrategia: amb l’escopeta tirà uns trets fent veure que havia estat assaltat per uns lladregots els quals l’havien pres tots els diners recollits. Amb això va enganyar als administradors i, per tant, no varen suspitar res. El Coixet, amb l’excusa del robatori i que també es trobava ja una mica envellit, va servir-li d’excusa per demanar deixar de ser l’ermità de la capella. Un dia calurós d’estiu, tota la família carregada amb els estris propis baixà pels camins de cabres que menen de l’ermita al poblet. La seva muller era l’única persona que sentia deixar l’ermita i no creia les excuses del Coixet. Aquesta, a cada revolt del camí, anava girant-se fins que va deixar de veure l’ermita. Tenia els uls plorosos i al mateix temps pensava amb qui cuidaria l’ermita i qui posaria cada dia flors a l’altar de sant Sebastià.

30 ~ Gener 2014

Escolà del santuari del Far

(Jordi Garsaball)


Tres tombs 2014

Tres tombs 2014

Gener 2014 ~ 31


Festa de Sant Antoni Abat

El Raid, més que resistència Per: Cristina González Miras

Tothom coneix la gran importància del cavall al llarg de la història. Des de sempre, el cavall ha aportat la seva força, velocitat i resistència, mentre que l’ésser humà ha proporcionat la raó i l’habilitat de satisfer les necessitats físiques dels cavalls. Aquest article vol apropar-vos a una altre forma de contactar amb els cavalls: el raid, una de les sis disciplines eqüestres

E

ls raids són unes proves que permeten comprovar la competència i aptitud del genet per controlar la resistència i condició física del seu cavall durant el desenvolupament de la carrera, en relació amb el terra (pedres, gespa, sorra), la distancia (40km, 60km, 90km…), el clima (dia calorós, de neu, de pluja), el terreny (pla, baixada, pujada, amb revolts) i el cronòmetre (temps a fer-ho). L’objectiu del genet és arribar el primer a la meta amb el cavall en millors condicions. Orígens del Raid L’origen de la resistència està relacionada amb les necessitats històriques dels homes per comunicar-se i transferir informació d’un lloc a un altre en un breu període de temps. No ens hem d’oblidar, per altra banda, la contribució militar a la resistència, per conquerir territoris. Però va ser al segle XIX quan van aparèixer les primeres proves de resistència a Europa, EEUU i Austràlia. En un primer moment no es tenia en compte el cavall, l’important era guanyar i moltes vegades aquests

32 ~ Gener 2014

Jaume Puntí, campió d’Europa 2013

animals no podien resistir aquest sobreesforç. Avui això ha canviat i durant la cursa els cavalls han de passar uns controls veterinaris per assegurar que el cavall es troba en perfectes condicions per continuar, si no queda desqualificat. A Catalunya hi ha molta tradició de raid, en som capdavanters totalment, i hi ha campions del món que són catalans. Estem a l’elit d’aquesta disciplina.

Assistència de l’equip Binomi en carrera

La competició Cada cursa està composta per fases. Les fases varien segons els quilòmetres de la cursa. Cap fase ha de sobrepassar els 40km, ni ser inferior a 20km. La fase de més quilometres és la primera. Entre fase i fase els cavalls tenen un temps de descans. Segons els quilòmetres de cada fase, hi ha dues o tres assistències, on el genet es troba amb el seu equip, que proporciona aigua al binomi per refrescar-lo. Abans d’iniciar el raid i al final de cada fase, els cavalls han de passar un control veterinari. Per entrar un cavall al control, l’equip li haurà de treure tot el material i refrescarlo amb aigua (per tal de baixar les polsacions del cavall) en el mínim temps possible. En aquest tipus de cursa no té tanta importància quan arribes a la meta, sinó quan passes el control, que és quan es para el cronometre.


Tres tombs de Cerdanyola 2014

Control veterinari. Polsacions

del metabolisme: sistema respiratori, activitat intestinal, mucoses, temps de reompliment capil. lar, hidratació, dolor o ferides i la conducta. I l’ultim aspecte, irregularitats de la marxa, com pot ser la coixesa. Per mirar si presenta coixesa, el genet ha de trotar el cavall uns 30 metres en línia recte. Si el cavall presenta un d’aquests aspectes desfavorablement, queda desqualificat de la cursa.

Cavall acabat d’arribar a la meta

Resultats d’un Raid de 40 km

Un cavall pot guanyar un raid amb més facilitat si té un bon cor. Es diu que té bon cor aquell cavall que després d’haver fet una fase a un bon ritme és capaç de recuperar la freqüència cardíaca en poc temps. Guanyar un minut a l’hora de recuperar significa no haver de galopar un minut a la següent fase. D’aquesta manera ens assegurarem que el cavall estigui en millors condicions per fer més quilòmetres. El temps per recuperar un cavall és de 20 minuts. Si en aquests 20 minuts des de la seva arribada a meta no es presenta al control veterinari, queda desqualificat. És a dir, dos cavalls poden arribar junts a meta en la primera fase, però sortir a la segona fase amb una diferència de 20 minuts si un dels dos no recupera bé. El genet pot fer part del recorregut baixat del cavall però ha de creuar la meta muntat.

El control veterinari A l’inici del raid, a cada genet li donen la targeta de control veterinari, en aquesta és a on s’anotarà l’estat del cavall cada cop que realitzi un control. De la mateixa manera que s’apuntarà l’hora d’entrada al control i l’hora de sortida a la següent fase. Els veterinaris tenen tres aspectes a tenir en compte de l’estat del cavall: la recuperació de la freqüència cardíaca (polsacions), l’estabilitat

Tipus de Raid Hi ha diferents tipus de raids en relació amb la distància i la velocitat, que pot ser controlada o lliure. Tant si un cavall com si un genet volen iniciar-se en el món del raid, hauran de començar pel raid de menys distància i, un cop superat, fer el d’una categoria superior. Si un cavall està dos anys sense córrer, perd la classificació i per tant, si vol tornar a córrer, haurà de fer-ho a la categoria inferior a l’últim raid. D’aquesta manera s’asseguren que

Gener 2014 ~ 33

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat tant el genet com el cavall tenen experiència per enfrontar-se a una cursa de resistència més complexa. La compenetració entre el cavall i el genet aquí és màxima. Segurament és la disciplina on més hores passen junts. No hi ha prou de muntar 30 minuts al dia, com passa en altres disciplines, cal estarhi bastant a sobre i conèixer força el cavall per poder aprofitar el seu rendiment al màxim. Els cavalls de raid L’elecció de la raça no té gaire importància, encara que els més comuns són els Pura raça Àrabs, els creuats amb Àrabs i els Shagya. El que es valora són unes qualitats específiques, tenir una bona locomoció i un bon estat de salut. Un cavall de raid es busca que tingui una alçada d’1,4m a 1,65m. La pell fina, per poder dissipar més fàcilment la calor. Els seus moviments han de ser eficaços i simples. Ha de tenir bon cor (de ràpida recuperació cardíaca). La seva ment també és un punt a tenir en compte: ha de ser valent, confiat i disposat. Finalment, la qualitat dels seus peus té importància, ja que han de ser capaços de resistir els xocs en tot tipus de terreny i distàncies. Formació del cavall de raid De la mateixa forma que una persona sense entrenar no seria capaç de fer una marató, un cavall no neix sent de raid sinó que es fa. La base del treball de resistència està basada en el concepte de la formació per cicles. Es tracta d’una successió de períodes de

34 ~ Gener 2014

Tipus de Raid i característiques

treball i de descans a través del qual l’animal va consolidant els seus èxits. Un bon entrenament pot durar mesos. Es pot començar a treballar amb hores al pas, després introduir el trot i de mica en mica anar augmentant el ritme fins a ser capaços de fer 20km a galop sense gairebé ni suar. Però està clar que cada cavall és diferent i els entrenaments s’han d’adaptar. El millor seria fer una

Realitzar una prova de raid no és només pujar sobre el cavall i fer-lo córrer, si vol acabar la cursa, el genet ha de pensar cursa quan el cavall està ben preparat en lloc de preparar un cavall per una data exacte. El pensament del genet Realitzar una prova de raid no és només pujar a sobre del cavall i fer-lo córrer. Si el genet vol acabar

la cursa, ja no només guanyar-la, sinó acabar-la, ha de pensar. Cal pensar des de la forma com farà la cursa (velocitat), les condicions que es poden presentar (climatologia, els altres cavalls, etc) i fins i tot on trepitjarà el cavall. El genet és qui ha de marcar el ritme al cavall, és qui coneix els quilòmetres que falten i el recorregut. A l’inici de la cursa, normalment tots els cavalls tenen moltes ganes de córrer. S’ha de retenir, ja que no podria fer tants quilòmetres amb la mateixa força. El ritme, com més regular i continu sigui, serà menys cansat per al cavall. A diferència dels entrenaments, en les pujades fortes és on menys li hem de demanar al cavall, ja que se l’esgotaria de seguida. En canvi al pla podem augmentar el ritme i a les baixades també, si es fa de forma moderada. La petja del cavall és un punt a tindre en compte, sempre s’evitaran els rocs i es buscaran les zones més toves del camí (les roderes dels cotxes, el verd que pugui haver-hi, etc). Un xoc del casc del cavall contra una pedra o una mala transició d’aire (passar de galop a trot) en un terreny desfavorable pot derivar en una coixera en el següent control i per consegüent la desqualificació. Per tant, acabem remarcant que l’objectiu del raid, és comprovar la competència i aptitud del genet per controlar la resistència i condició física del seu cavall durant el desenvolupament de la carrera. Recordeu sobretot, aquesta és la disciplina que propicia un major contacte amb el cavall.


Tres tombs de Cerdanyola 2014

Š Xavi OlivÊ

Gener 2014 ~ 35

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat

L’Hípica Truyols, gairebé 50 anys d’equitació a Cerdanyola Article cedit per Cerdanyola al Dia

Entre començaments dels anys 60 i el 2008, aquest establiment va convertir la nostra ciutat en punt de trobada per als amants dels cavalls de tota la comarca

S

ens dubte, entre els lectors d’aquesta revista hi haurà molts aficionats al món dels cavalls. Per tant, i també sens dubte, hi haurà moltes persones que recordin amb enyorança un equipament esportiu malauradament desaparegut fa uns anys, amb la urbanització del Centre Direccional de Cerdanyola: l’Hípica Truyols (o Rosita), un centre de trobada per als amants de l’hípica que, en el seu moment de màxima activitat, va arribar a acollir més de 150 cavalls (propis i també en pupil·latge). L’origen de l’hípica cal anar a buscar-lo a començaments de la dècada dels anys seixanta, i més concretament a la fusteria que “l’avi de la família Truyols” (Josep Truyols i Altayó) tenia al carrer Escoles. Aquesta fusteria va incorporar un terreny on es guardaven els cavalls necessaris per al funcionament de la seva activitat. En aquell moment, a Cerdanyola encara hi havia famílies que tenien cavalls a casa seva. Les ràpides transformacions que estava experimen-

36 ~ Gener 2014

Classe d’equitació amb l’església Vella de Sant Martí al fons

Els infants, els més enlluernats per la presència constant de cavalls a la vista

(JAH)

(JAH)


Tres tombs de Cerdanyola 2014 tant la població, però, feien cada cop més difícil mantenir aquests animals a casa. Detectant aquesta necessitat, Toni Truyols (pare) i el seu cosí Josep Roquet van decidir començar a acollir als terrenys de la fusteria cavalls d’altres persones. Al mateix temps, van començar a llogar alguns animals per fer petites passejades pel terme municipal. Aquestes dues activitats van ser tot un èxit i van créixer de forma molt ràpida, tan ràpida que, de fet, aviat es va fer necessari buscar una nova ubicació per acollir el que, de fet, ja començava a consolidar-se com una hípica amb tots el ets i uts. Van trobar aquest nou emplaçament a la Granja Rosita, una antiga indústria avícola que havia estat regentada per la Família Lahoz. Els Truyols en van comprar una part i també van llogar alguns terrenys propers. En aquesta nova ubicació

Vista aèria de l’Hípica

es desenvoluparà l’activitat de la Hípica fins a la seva desaparició. Els anys següents l’equipament es consolida ràpidament i amplia les seves activitats, incorporant iniciatives com les Curses de Trotons, impulsades per Josep Maria Truyols, un dels fills del fundador,

(Juan Antonio Hidalgo)

per a les quals fins i tot es construeix una pista diferenciada en terrenys de l’empresa Puigfel. També es crea una escola d’equitació (L’Escola Parc del Vallès) i els cavalls i carruatges de l’Hípica es converteixen en una presència habitual de moltes de les festes

Gener 2014 ~ 37

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat

Vista panoràmica de les instal·lacions de l’hípica

(Juan Antonio Hidalgo)

Imatge panoràmica de l’Hípica amb forta concurrència de públic

(Juan Antonio Hidalgo)

populars, tant de Cerdanyola com de moltes altres poblacions. Malauradament, aviat es va veure que el projecte d’urbanització del Centre Direccional posava l’Hípica en una situación molt difícil. La família Truyols va mantenir durant molts anys l’esperança que el negoci es podria salvar. Les relacions amb tots els governs municipals que havia tingut Cerdanyola havien estat més que correctes. I, sense ex-

38 ~ Gener 2014

cepció, tots ells havien manifestat el seu interés que el centre es pogués mantenir. Malauradament, de mica en mica es va anar veient que això, degut a tot un seguit de motius, es feia cada cop més difícil. Quan finalmente es va comprovar que es feia impossible mantenir l’hípica en la mateixa ubicació, es va fer un darrer intent de traslladar l’activitat a unes altres finques. Cosa que, finalment, no es va po-

der materialitzar per motius econòmics. L’Hípica Rosita, on tants nens i nenes havíen après durant molts anys a muntar a cavall, i un centre que havia portat durant molt de temps a Cerdanyola amants dels cavalls de pobles i ciutats de les rodalies, tancava definitivament les portes el 31 de desembre de 2008. Una nova pèrdua, marcada pel signe dels nous temps i pel desenvolupament d’una zona, en principi, destinada a convertir-se en un dels eixos tecnològics del nostre país. Actualment, aquella instal·lació ja és només un record. I, malauradament, les empreses i instal·lacions tecnològiques que havien d’omplir la zona encara no han arribat. Ens queden el record i un recull d’imatges fotogràfiques com les que avui oferim al nostres lectors en aquestes pàgines.


Tres tombs de Cerdanyola 2014 A la plaça de Sant Ramon

El dissabte 11 de gener de 2014 a partir de les 11:30 h

VIII Concurs de Jocs i Esports Tradicionals Lluparrets contra Guineuetes A les 13.00 h, Cucanya Infantil,

a càrrec de José Antonio Jiménez i l’Associació Los Pedroches

Les quatre modalitats del Concurs de Jocs i Esports Tradicionals: la corda, la cucanya, la ferradura i les bitlles. Per passar-ho bé competint en família

Col·labora:

Club de Bitlles Igualada

Gener 2014 ~ 39

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat Ens ha deixat l’Àngel Vicente

Els teus amics dels cavalls no t’oblidarem

E

l passat 4 de desembre ens deixava l’Ángel Vicente Jiménez, bomber de professió, arrier, amic de molta gent i col·laborador de moltes causes. Un home valent amb qui podies comp-

tar. A la Festa dels Tres Tombs el trobarem a faltar molt... per la feina que feia, pel seu tarannà, per la seva bona disposició. Ángel, els teus amics dels cavalls no t’oblidarem.

Les Entitats Associacions col·laboradores Esbart Dansaire Sant Marçal de Cerdanyola Banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola Bambalina Trabucaires de Cerdanyola Ràdio Club del Vallès Coral Collserola Geganters de Cerdanyola Diables de Cerdanyola Agrupació Cultural Sardanista Casa d’Aragó de Cerdanyola La Verema Castellers de Cerdanyola Ball de Gitanes i Antics Dansaires Club de Bitlles Igualada Ass. de Comerciants Sant Antoni-Bonasort Fotografies de Xavi Olivé, excepte la segona, de Josep Aliot i Anna Monistrol

40 ~ Gener 2014


Tres tombs de Cerdanyola 2014 Música

Actuació de La Corranda Divendres 10 de gener, a les 20,30h a l’Ateneu

E

l pas de banderes, el moment en què els banderers de l’any passat donen pas als banderers de l’any en curs, és una de les tradicions dels Tres Tombs, que acostuma a comptar amb actuació musica. El grup La Corranda torna a l’Ateneu, on actuarà acompanyat de diverses entitats d’arrel tradicional locals. A la imatge, podeu veure l’actuació de l’any passat.

Div

AC MÚ

Entre els integrants de La Corranda, hi ha Oyuna Baturova, una veu prodigiosa que ens trasllada des del llac Baikal fins als països mediterranis.

Gener 2014 ~ 41

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat Entreteniment Mots encreuats

Josep Aliot i Anna Monistrol

prolooping@gmail.com

Horitzontals

1.- Les seves cadenes ja fa anys que esclavitzen. Via catalana, però lenta (tres paraules). 2.Qualitat que no es pot demanar a la tartana. Afegir més llenya al foc. 3.- Ben trempat és més dur. En Capone. Estri de cuina, del revés. 4.- Va enredar amb preferents, tant com l’espanyola (dues paraules). 5.- Faci servir. No té collons. Puja mentre baixen els sous. 6.- Al parxís, dóna seguretat sense hipoteca. Els 450 de Caldes. Emplenar. 7.- Plata de llei. Llocs destinats al culte que no tenen la plenitud dels drets d’una església parroquial. Enllaça negacions (per ex. ni consulta ni autodeterminació). 8.- Mostra el pitjor de nosaltres mateixos. Excavació llarga i estreta. Moro. 9.- El senyor que enganyava les criades. Pati porticat. Per molt natural que sigui, és irrespirable, al revés. 10.- No és l’ànode, al contrari. Els del Celler de can. De, de dependència. 11.- L´estereotip el presenta alt, ros, guapo i amb ulls blaus. Illes paradisíaques del Carib, fiscalment parlant. A la banana es veu doble. 12.- Cinc de victòria. Pom de flors. S’han passat amb el bitxo, del revés. U. 13.- Activitat reial elefanticida, de dreta a esquerra. Es dóna per caritat, del revés. 14.- Giny que també pot amplificar la incompetència de l´orador. Molt útil per cobrar sobresous.

Verticals 1.- Crema pólvora per despertar la festa. La tercera, políticament parlant, està més morta que els morts del cementiri. 2.- Si no és per lesió, ha de jugar si o si (dues paraules). Al bell mig del Carlit. 3.- És erèctil per naturalesa. De cara a terra. 4.- El Cric del Tortell (per ex.). Cor de vaca. Esquilo la barba del veí, cap amunt. 5.- Annus Dei. Principi de l’aeronàutica. Buc d’abelles. meraV o meV. 6.- No l’entona cap polític corrupte quan l’enxampen (dues paraules). 200 en acció. Conec. 7.- Està acostumada a veure guèisers. Part de la patata que es repeteix. I. 8.- A Rússia és que sí. Per tutejar-se és molt útil. Comuna. 9.- Podria servir de pinta. No és global, al contrari. Comptaven amb lletres. 10.- Barri jueu. Si s’està fotut, millor no deixar-la. 11.- Ella creu que no creu. La grega dels psicodrames. La gorra d’en Pla, mirant a l’Empordà. 12.- Veu el seu curs aturat per la resclosa d’Assuan (dues paraules). No sap. Pomera sense vocals. 13.- Ratpenat. És un final possible. 14.- ... pro nobis. Tècnica de congelació que utilitzen els que aspiren a ressuscitar algun dia.

Vuit diferències

42 ~ Gener 2014

Ado Acosta


Tres tombs de Cerdanyola 2014

Escacs Jaume Grau

Escola d’Escacs Cerdanyola www.escacspec.org Juguen blanques i fan escac mat en quatre jugades

Nivell Difícil

Josep Aliot i Anna Monistrol - prolooping@gmail.com Nivell Mitjà

Nivell Fàcil

Sudokus

Jeroglífic Jordi Mascarell

Quin pet més...

Gener 2014 ~ 43

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat

La tira còmica

El temps del 2014

Per Ado Acosta

El calendari dels pebrots: predicció visionària per a l’any vinent

Nus Machard o klemheist 1

E

2

3

Josep Aliot i Anna Monistrol

prolooping@gmail.com

3

l podríem incloure en la família de nusos auto-blocants. Poden lliscar sobre la corda principal però, en cas d’una eventual estrabada o quan han de suportar pes, es bloquegen. Per la seva facilitat d’execució i fiabilitat, us el recomanem com un nus indispensable.

44 ~ Gener 2014


Tres tombs de Cerdanyola 2014

Solucions dels entreteniments Mots encreuats

Escacs Porteu la solució al Bar Grau abans de l’11 de gener i participareu en el sorteig d’un polo de l’escola d’Escacs

Jeroglífic Sorollós Mitjà

Difícil

Vuit diferències

Fàcil

Sudoku

Gener 2014 ~ 45

Tres tombs de Cerdanyola 2014


Festa de Sant Antoni Abat L’horòscop

Per: Jessica Pitonisa

ARIES: Amb quatre tonteriLLEÓ: Habitualment tens es de res que t’han canviat les coses molt clares, i el a l’últim moment, ja tens la teu company descansa amb sensació que et fan treballar aquesta seguretat. Però el doble i que no entens res quan tu no estàs per la feina, del que et demanen. Sigues una mica més ell es sent perdut. Així que posa’t les piles i tot flexible. sortirà bé!

SAGITARI: Notaràs com el teu cos ple de vida respon plenament el que els teus amos et demanen. Cuidaràs la teva presència. Convé que no et passis amb el menjar, perquè podries menjar massa i això no és bo per tu.

TAURE: Els companys VERGE: Alguna vegada són per a situacions com t’has sentit impotent al veure aquesta, no esperis que la com el teu millor company corria cap a l’abisme sensituació sigui dramàtica i, se saber que estava allà? sense objecció alguna, demana ajuda a aquells que sàpigues que mai Doncs ara mateix pensen el mateix de tu. Ves et fallaran i t’ajudaran a estirar del carro quan amb compte! més et costi.

CAPRICORN: La teva timidesa a l’hora del treball pot confondre els teus amos, pots donar a entendre que no t’interessa. No siguis tan indecís, hi ha instants en els que no et pots perdre!

BALANÇA: Una setmana BESSONS: Tu no tens caràcter, tens caràcters, i això amb possibilitats de tenir expot trasbalsar al més pacífic. periències noves en l’amistat i en les relacions amb perObserva al que esta ara al sones que arribaran noves teu costat, no sap quan et posaràs d’orelles! Dóna-l’hi temps per que es amb altres costums. Hi hauran moments en pugui acostumar a tu! que et sentiràs perdut. Deixa’t anar.

AQUARI: Hauries d’alliberar la teva energia sobrant fent més treballs amb el carro. Aquests mesos seran força durs, així que el que deuries fer és posar de la teva part quan toqui sortir. Tot serà més fàcil!

CRANC: ESCORPÍ: Potser tens Aprèn tot el que puguis ara, certs moments d’aclapaperquè després et demanarament... presses d’última ran resultats, ets jove i temps hora per que en els 3 tombs molt de temps per davant. tot surti bé. Si et relaxes tot No només pots fer el que t’agrada i empènyer es resoldrà amb facilitat i potser fins i tot pusol, també has d’aprendre a anar a tronc. Dó- guis aprendre alguna cosa. na’t pressa, que ja queda poc!

PEIXOS: El treball serà dur i determinant. Arriba el moment de l’any de demostrar com es fan les coses. Però no oblidar que el fonamental és seguir el camí que s’ha marcat!

La Festa dels Tres Tombs la fem entre tots!!

Participa-hi fent-nos arribar les teves millors fotos de la Passada. Formaran part del nostre arxiu i podràs veure’n alguna a la revista de l’any que ve. Les pots enviar a arriers@gmail.com o pots passar pel Bar Grau, els dimecres, a partir de les 22:00h. 46 ~ Gener 2014


Tres tombs de Cerdanyola 2014

Gener 2014 ~ 47

Tres tombs de Cerdanyola 2014


ot t e d a h i h a l o y n a A Cerd Pel comerç de proximitat!

ASSOCIA’T! Amb el suport

Revista arriers 2014  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you