Issuu on Google+


CosmoCaixa, hereu de l’antic Museu de la Ciència de Barcelona, va revolucionar, el 2004, la manera de divulgar ciència introduint el concepte d’interacció amb el públic, a qui es presentaven històries de ciència a partir d’un objecte real. Els 50.000 metres quadrats allotgen des dels dinosaures del Gobi (Mongòlia) fins les noves tecnologies, passant per un bosc amazònic, un planetari o un mur geològic.

33 GRAN BARCELONA


tocar

LA CIÈNCIA

M Text i fotos: Toni Bardia Joan Muñoz Carlos Carvajal

atèria, vida, intel·ligència i civilització. Recórrer CosmoCaixa suposa rememorar la història del nostre univers. Des que traspassem la porta del museu, entrem en una línia cronològica que ens situa a més de tretze mil milions d’anys enrera i que ens acompanya de principi a fi. Des de la ciència més complexa i menys visual fins a la més intuïtiva, l’objectiu de CosmoCaixa és proporcionar les bases d’una educació científica per a tothom, sempre des de la interactivitat amb una peça real i representativa. L’exposició permanent està estructurada a partir d’aquesta premisa. A la cinquena planta subterrània, el pèndol de Foucault recrea la rotació de la

terra i serveix d’introducció a una secció destinada a entendre les lleis fonamentals de l’energia. Multitud d’experiments, que els visitants poden realitzar in situ, apropen conceptes complexos com les ones, la dinàmica de fluids o les reaccions en cadena, però també d’altres més coneguts, com la gravetat. Sens dubte l’element més destacable d’aquesta primera part del recorregut és el mur geològic, format per set talls de roca reals, extrets de la natura, en els que es poden observar els processos geològics que han donat lloc a la formació de la Terra. Els vint-i-quatre metres totals de mur van acompanyats d’experiments on l’erosió, SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT

GRAN BARCELONA 34


ENTREVISTAANNA SANAHUJA DIRECTORA COSMOCAIXA

Un arbre centenari dóna la benvinguda a l’exposició permanent, dedicada a la història de l’univers i la vida VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

la sedimentació, el vulcanisme o els processos glacials, entre d’altres, es mostren i permeten entendre què ocorre a l’interior del planeta on vivim. L’enorme mur ens condueix cap a una de les seccions més emblemàtiques del museu i que representa el pas de la matèria inerta a la matèria viva. Mil metres quadrats de selva amazònica van ser traslladats a Barcelona per poder recrear un entorn amb una gran biodiversitat. Poblat amb més de cent espècies vives, entre animals i plantes autòctones, el Bosc Inundat representa un ecosistema que ha hagut d’adaptar-se a les freqüents inundacions causades pel clima tropical. Els enormes arbres arrelen sota l’aigua i els animals terrestres han adquirit característiques pròpies dels amfibis. El visitant té l’oportunitat d’introduir-se en un espai i poder observar-lo des de múltiples punts de vista. L’entrada el situa sota terra, on els insectes formen les seves colònies, i sota l’aigua, on pot conèixer les diferents espècies de peixos, amfibis i plantes aquàtiques que conviuen. A mesura que avança va pujant a la superfície, on es troben

GB

L’exposició permanent explica la història de l’univers, desde el Big Bang fins a la civilització els ceibes, enormes reproduccions d’arbres originals de la selva amazònica, que serveixen d’hàbitat per a nombroses espècies d’ocells, mamífers i rèptils, com la capibara, les anacondes o els caimans. Però l’experiència no és només visual, sinó que estimula tots els sentits. El so de la pluja artificial, programada cada quinze minuts, i els cants i crits dels ocells van acompanyats de les olors que es desprenen de l’aigua, la terra i els éssers vius. La xafogor pròpia del clima tropical també hi és present, ja que s’ha reproduit de forma estricta per oferir un lloc adequat per a que visquin còmodament les di-

34 GRAN BARCELONA

ferents espècies. L’experiència tàctil, tan present en la resta del museu, està limitada al Bosc Inundat per raons de seguretat. El llac està cobert per una xarxa per evitar que els pirarucús, peixos de fins a tres metres d’allargada, saltin fora del tanc d’aigua. També, per protecció als visitants, ja que alguns dels animals presents són carnívors. El recorregut per la història de l’univers continua cap a la matèria intel·ligent, on s’exposen proves de l’evolució cap a la consciència i la presa de decisions. La formació i desenvolupament de la neurona es complementa amb una explicació dels diferents nivells d’intel· ligència, percepció i relació amb l’entorn. D’aquí sorgeix la quarta i última secció de l’exposició permanent, dedicada a la matèria civilitzada. Bipedisme, foc, eines i autoconsciència porten cap a la simbolització i el desenvolupament dels alfabets i llenguatges, dels que s’ofereixen mostres escrites en documents antics. CIÈNCIA PER A TOTHOM L’oferta museogràfica pretén interessar a tot tipus de públic, independentment de la seva educació científica. Per això, l’exposició permanent ofereix diferents nivells de complexitat, per atreure tant a personal universitari com a aquells que estan més allunyats de la ciència. Però aquesta pretensió divulgativa també va focalitzada cap a les noves generacions i les persones amb alguna discapacitat. Per als més petits, dues iniciatives tradueixen la ciència a un llenguatge entenedor i atractiu. Al planetari bombolla, per infants de 3 a 8 anys, s’ensenyen els fonaments de l’astronomia, com ara el sistema solar o les estacions amb models a escala. Amb una pedagogia similar s’acompanya als nens de 7 a 10 anys a conèixer aspectes més propers com la construcció, l’entorn natural, la exploració d’éssers vius i les noves tecnologies. A través de l’experiència i el diàleg, es converteixen per uns moments en científics i investigadors aprenent a treballar en equip per viure un fenomen, introduir-se en una llei natural o una tècnica.

El museu, a nivell arquitectònic, ja va néixer adaptat a les persones amb discapacitats, i actualment es treballa perquè el programa d’activitats també ho estigui. És per això que el nou planetari ja s’ha adaptat a persones invidents o amb discapacitats auditives i que les visites guiades s’ofereixen també amb llenguatge de signes. A més, s’aprofiten els espais més sensorials, com el Toca Toca, perquè les persones amb una disminució psíquica també tinguin el seu espai. Actualment

GB

El nou planetari digital en tres dimensions es va inaugurar el passat 13 de desembre s’estan desenvolupant experiments adaptats per potenciar l’experiència sensorial i descobrir una nova forma de veure la ciència. Prop de 15.000 metres quadrats acullen aquesta proposta museogràfica innovadora, que vol implicar en tot moment al visitant. L’èxit es pot veure en les dades. Més de 700.000 persones van passar per CosmoCaixa a l’any 2010. Una dada que mostra l’efecte de la crisi econòmica i, al mateix temps, permet veure la solidesa d’un projecte que, desde la seva fundació en 2004, no ha baixat de sis-cents mil visitants per any. L’objectiu, però, és que cada persona que entra no es limiti a la sala permanent, sinó que interactuï en les diferents parts del museu, que ocupen més de 30.000 metres quadrats entre espais interiors i exteriors. La Plaça de la Ciència, situada a l’entrada del museu, és un bon exemple de com l’aprenentatge comença abans d’entrar. Però per atreure públic als espais no permanents, un dels punts claus que no poden descuidar és la promoció, aconseguir nous visitants i fidelitzar-ne els antics. Cinc persones formen l’equip comercial, que s’encarregua de promoure i informar de les activitats per tal d’augmentar el nombre de visitants. Pels clients que ja coneixen el museu, la idea és aconseguir que

“Volem mostrar la ciència puntera del nostre país”

A

nna Sanahuja va canviar la termodinàmica del departament de física de la Universitat de Barcelona, per participar en la remodelació del Museu de la Ciència. Al 2005, tretze anys després d’entrar-hi com a responsable de producció, va assumir la direcció, avalada per l’antic director Jorge Wagensberg. Durant aquests últims anys ha vist com CosmoCaixa s’ha consolidat com el museu científic de referència a l’estat espanyol. Què podem trobar actualment a les exposicions permanents? La sala permanent és una mostra de la ciència bàsica des de l’evolució de la Terra fins el món d’avui, amb exemples que ens mostre les lleis fonamentals de la física que la regulen. Què més pot oferir el museu als futurs visitants? Hem d’incorporar mostres sobre les noves tecnologies i sobre investigació. Volem mostrar la ciència puntera del nostre país, les darreres novetats en I+D. Hi ha una proposta per mantenir un racó en que sempre es mostri alguna investigació, que algú ens pugui venir a explicar i que el públic pugui experimentar. Quina és la vostra propera aposta? La xarxa ha de tenir un paper molt rellevant. Digitalitzar continguts, les visites virtuals o proporcionar materials de suport a les escoles ens facilitarà molt la feina, i sobretot ens permetrà tenir el material actualitzat. Actualment al nostre web ja es pot fer una visita virtual a la exposició temporal dels dinosaures. Tot aquest món és una prioritat, perquè sinó fem aquest esforç perdrem el carro. L’evolució del planetari ha estat un altre repte tecnològic? El 2004 vam modernitzar el planetari, que s’alimentava de dos sistemes, un simulador astronòmic que simulava el cel i es complementava amb vídeos que es projectavenes la cúpula. Actualment hem passat a un planetari digital, completament generat per l’ordinador. Un cop arribats a aquest punt, hem pogut incorporar la tecnologia 3D, que ens permetrà millorar molt la imatge. Serem el primer centre amb un planetari d’aquestes característiques a Espanya i el segon a Europa (acaben d’inaugurar-ne un a Polònia). Quan estarà llest? El vem inaugurar el passat 13 de desembre, i entre els dies 20 i 24 farem jornades de portes obertes amb entrada gratuita. A més, a part de les projeccions habituals, també tenim previst programar pel·lícules de temàtica científica i divulgativa. D’on prové el finançament? Prové del percentatge que Obra Social La Caixa dedica a la cultura. Isidre Fainé president de l’entitat, i director de la Fundació ha assegurat que té la intenció de mantenir els recursos assignats pel pressupost de l’any vinent. S’ha de tenir en compte que treballem amb els guanys de l’any anterior i que, per tant, anem un any endarrerits a nivell pressupostari. En qualsevol cas, es tracta d’un museu que costa varis milions d’euros i que ingressa menys del que costa el seu manteniment. Quins avantatges té ser una Fundació? Tots, no t’has de preocupar pel finançament sinó de treure’n el màxim rendiment fent el major nombre d’activitats possible. A més, ens permet posar les entrades a un preu assequible, ja que el nostre objectiu no és recaptar sinó satisfer el públic.


el seu grau de satisfacció sigui màxim. Anna Sanahuja, directora de CosmoCaixa, comenta que treballen per a que “des que entren per la porta fins que surten per l’aparcament, l’atenció que rep el client per part de la primera a l’última persona que l’atén, sigui òptima”. Es tracta de potenciar el mecanisme del boca-orella. L’altra gran tasca de l’equip comercial és treballar per atreure públic nou. Una bona manera d’aconseguir-ho és amb ofertes especials i amb promocions com per, exemple, oferir una visita gratuïta al planetari.

respiratòria dels més petits. Per la seva banda, “Reciclatge”, explica el procés de transformació dels residus domèstics – vidre, paper, plàstic i matèria orgànica – i del coure com a residu industrial, per fomentar les conductes sostenibles.

EXPOSICIONS TEMPORALS L’element més destacat per aconseguir-ho és mitjançant la renovació de material del museu. Per complementar els espais permanents del museu, és una condició gairebé indispensable oferir al públic exposicions temporals, que canvien cada temporada i que ofereixen un nou incentiu a aquells que ja coneixen les instalacions. Un clar exemple de la força que pot arribar a tenir una exposició temporal el veiem amb l’estrella d’aquest any: “Dinosaures. Tresors del desert del Gobi”. Si la mitjana de visitants al museu està entre 700.000 i 750.000, aquest any ja s’hi han apropat prop de 650.000 persones, un veritable èxit d’afluència. No és la primera vegada que el museu acull dinosaures, ja hi van ser al 2004, però van quedar eclipsats per la inauguració del museu. Ara són la autèntica atracció de CosmoCaixa. Es tracta d’una col· lecció destacada a nivell mundial, ja que té la particularitat de mostrar esquelets sencers del mateix individu, una cosa molt poc usual perquè normalment es compo-

DES DEL 1981 Aquest model de divulgació interactiva és l’ànima de CosmoCaixa i el pilar del seu origen. L’antic Museu de la Ciència ja va ser pioner en el moment de la seva creació, el 1981, convertint-se en el primer museu de ciència de l’estat espanyol. Durant aquesta primera fase, els esforços es van concentrar en divulgar i ensenyar ciència. Aleshores, com en el moment actual, hi havia estudis que deien que s’havia de potenciar l’ensenyament científic a les escoles. En aquest sentit, el Museu va convertir-se en una bona eina per a proporcionar recursos educatius als mestres. Es podria dir que va morir d’èxit ja que el seu creixement va ser tal que va anar anar ocupant espais fins que va arribar un moment en què era inevitable fer una ampliació. La Caixa va apostar aleshores per fer un nou museu que permetés funcionar vint anys més. El projecte desembocaria, el 2004, amb l’actual Cosmo Caixa. Al llarg d’aquest temps s’han anat ampliant seccions. A la física li va seguir la biologia, després la geología, i d’altres disciplines que van anar diversificant l’oferta. El format era molt compartimentat i seguint la classificació acadèmica: hi havia la sala d’òptica, de mecànica o d’ones, per exemple. Mica en mica, es va anar introduint la matèria viva. De nou, es va convertir en el primer museu en introduir nove-

GB

GB

“Dinosaures: Tresors del desert del Gobi” ja ha portat al museu més de 650.000 visitants

El Museu de la Ciència de Barcelona va ser pioner a Espanya i el primer en exposar animals vius

nen amb peces de diferents dinosaures. Els ossos van ser trobats al desert del Gobi, a Mongòlia, on les propietats de la sorra els ha mantingut en perfecte estat de conservació. A més, al tractar-se d’un lloc de pas migratori, s’hi han trobat esquelets de quasi bé totes les espècies conegudes. Però no totes les exposicions són tan atractives per al gran públic. Altres vegades el que s’intenta és apropar conceptes més complicats o aparentment menys interessants a la gent, com és el cas de l’exposició “Imaginary. Una mirada matemàtica”. Prenent les matemàtiques com a punt de partida, s’intenta explicar com l’àlgebra o les equacions creen formes que es poden dibuixar en l’espai, de tal manera que algú que no tingui formació matemàtica pugui arribar a entendre i a interessarse pel que s’hi exposa. Les exposicions temporals d’aquest any s’han completat amb “Aire. Respiració i salut infantil” i “Reciclatge”, totes dues amb una voluntat instructiva i de conscienciació. La primera ofereix informació dels riscos i conseqüències que suposa la contaminació atmosfèrica, enfocat sobretot cap a la salut

tats, aquesta vegada, exposant animals vius, l’any 1990. Actualment els podem trobar a l’aquari, sota el bosc tropical, i al mateix bosc on hi trobem alguna serp i un bon grapat de varietats d’aus. La construcció del nou Cosmo Caixa, remodelació de l’antic museu, va ser un procés d’evolució natural que va suposar un canvi radical en la presentació de les exposicions. Del model compartimentat, amb àrees temàtiques, es va passar a un model interdisciplinari que es pot resumir en dos conceptes: experimentar i tocar. Una de les decisions que s’havien de prendre era què fer amb les col·leccions d’història natural i de ciència i tècnica. Es va optar per unir els dos mons: partint de la natura, i a través d’elements interactius, explicar històries de ciència, sempre en base a la realitat. Aquesta és la seva proposta. Aquest concepte s’ha acabat imposant a tots els museus. Actualment el Museu Blau, per exemple, connecta les seves col·leccions a partir de l’eix temàtic ‘volar’. En aquest sistema recau l’èxit de CosmoCaixa, ja que ha aconseguti apropar al gran públic temes aparentment inaccessibles, d’una manera clara i entenedora. No es tracta d’exposar grans col·leccions o fer mostres exhaustives, sinó utilitzar alguns elements escollits per explicar una història. p

A dalt, l’aquàrium del Bosc Inundat; al mig, nens tocant una bola de plasma; a baix, un esquelet de Tarbosaure

GRAN BARCELONA 35


Tocar la ciència