Page 1

L’HANDBOL


L'handbol és un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips. L'objectiu és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l'introdueixin a la porteria del teu equip. Per aconseguir-ho s'utilitzen passades i, en general, jugades, que acaben amb un llançament. L'handbol de set és el que es juga habitualment en l'actualitat, i és esport olímpic des de l'any 1972. Juguen a cada equip sis jugadors de camp i un porter. Se sol practicar en un pavelló esportiu tancat i es caracteritza pel joc ràpid i l'elevat nombre de gols que es marquen (normalment més de 20 gols cada equip). L'espai de l'àrea està reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge. També existeix una modalitat d'handbol d'onze, que fou esport olímpic de demostració l'any 1952, però no és gaire popular en l'actualitat. Les regles de l'handbol d'onze s'estandarditzaren el 1926[2] i foren la base per reglamentar l'handbol de sis. Aquestes regles solen ser modificades intentant millorar-les cada quatre anys, l'any olímpic. L'handbol es juga amb una pilota esfèrica i els únics jugadors que la poden tocar amb els peus són els porters. Es pot avançar amb la pilota a les mans fins a un màxim de tres passes. A partir d'aquest moment el jugador disposa de 3 segons per a llançar, passar la pilota o fer-la botar. Si es fa botar la pilota, només amb una mà per cada bot, es pot continuar en moviment fins que es deixi de fer botar. A partir d'aquest moment es poden donar tres passes més i obligatòriament s'ha de llançar o passar abans de vuit segons, ja que no està permès a un jugador fer botar de nou la pilota sense que hagi tocat un altre jugador o la porteria. En un atac típic, els jugadors porten la pilota fins la línia de 9 metres mitjançant les passades als companys i el bot de la pilota, i aleshores intenten batre al porter. Els defensors intenten recuperar el control de la pilota interceptant les passades o blocant els tirs amb els braços i les mans; tot i així, i a diferència d'altres esports, el contacte físic entre jugadors és molt continuat. El joc a l'handbol flueix lliurement, parant-se només quan la pilota surt del terreny de joc o quan l'àrbitre decideix que s'ha de parar. Després de cada pausa, es reinicia el joc amb una jugada específica. Si l'equip atacant no demostra una actitud ofensiva, se li xiularà 'joc passiu' i se li donarà la pilota a l'equip que defensava. No hi ha un temps


definit per a xiular 'joc passiu' així que sol haver-hi controvèrsia ja que el criteri arbitral, en aquest cas, fa molt. A diferència d'altres esports, a l'handbol les regles especifiquen la posició de cada jugador. S'identifiquen 4 categories principals: els extrems, que tenen com a funció obrir la defensa al màxim; els laterals i centrals, que s'encarreguen de defensar la zona central de l'àrea i de pujar la pilota als atacs; i els pivots que tenen com a objectiu defensar el pivot contrari i en atac obrir espais a la zona central de la defensa. Aquests són els jugadors de camp, per diferenciar-los del porter. A la vegada, algunes d'aquestes posicions se subdivideixen en els costats del camp en què juguen. Així, per exemple poden existir laterals drets o esquerres i extrems drets o esquerres. Encara que els jugadors acostumen a mantenir-se durant la majoria de l'estona en una posició, hi ha poques restriccions respecte del seu moviment en el camp.

Posicions dels jugadors Porter El porter d'handbol és l'únic jugador, que dins l'àrea de 6 metres, pot fer les passes que ell vulgui amb la pilota a les mans, sense necessitat de botar-la. També és l'únic que pot tocar la pilota amb les cames, els altres jugadors ho tenen totalment prohibit, encara que només per parar llançaments. No pot xutar-la ni fer passades amb les cames o els peus. Fora de l'àrea es regeix per la mateixes regles que la resta de jugadors. Normalment vesteixen coquillera (protecció per l'entrecuix) i pantalons i jersei de mànigues llargues, per protegir-se dels llançaments.[3] Extrem Els extrems se situen al costat exterior dels laterals. Solen ser jugadors ràpids, àgils, lleugers i amb gran capacitat per saltar. Aprofiten al màxim l'amplada del camp per obrir les defenses i crear forats. Comencen les jugades d'atac estàtic des de la seva posició. Poden convertir-se en una font constant de gols quan es juga contra defenses obertes (com el 3-2-1). Lateral Els laterals se situen al costat exterior del central. Solen ser jugadors alts i corpulents amb un llançament potent. S'utilitzen per trencar defenses tancades amb llançaments des de 9


metres. Donen força joc i solen fer assistències als extrems i als pivots, i també poden donar assistències als altres laterals. Central El central és l'eix de l'equip. Ell mana en atac i defensa: marca les jugades, col·loca als jugadors i indica on s'han de començar els atacs estàtics. A més, sol tenir una gran capacitat tàctica, tècnica i és ràpid de reflexos. Pivot El pivot és l'encarregat d'internar-se en la muralla defensiva i obrir forats allà on sigui possible. Són jugadors robustos, que van bé en el cos a cos. Els seus bloquejos poden deixar via lliure als laterals, però també es converteixen en golejadors quan reben una bona passada i es giren amb velocitat cap a la porteria. Formació L'esquema dels jugadors al terreny de joc s'anomena la formació, i és, com la tàctica, treball de l'entrenador. Les formacions més utilitzades en defensa són el 6-0, quan tots els jugadors es concentren entre les línies de 6 i 9 metres per formar un mur defensiu; el 5-1, quan un dels jugadors, que s'anomena avançat, passa la línia de 9 metres per marcar al central i tractar d'interceptar passades, mentre que els altres jugadors formen una línia de cinc per darrere seu; i el menys comú 4-2 quan dos defensors s'avancen. Els equips més ràpids també utilitzen la formació 3-3, també coneguda com a 3-2-1, que sembla més una defensa individual. Les formacions varien molt d'un país a un altre i reflecteixen l'estil de joc propi. La 6-0 es coneix com a "defensa dura", i les altres formacions es coneixen com a "defensa ofensiva".

Actualitat L'handbol encara no ha aconseguit guanyar popularitat al món de parla anglesa, però tot i així es practica en zones d'Amèrica, Canadà,Austràlia, Gran Bretanya i Irlanda. Els equips d'aquests països competeixen regularment als campionats mundials i als jocs olímpics, però encara no aconsegueixen entrar al rànquing dels millors estats del món. La primera població dels Països Catalans on es va practicar l'handbol va ser Granollers, on un cop l'any s'hi fa el Torneig Internacional d'Handbol.

Handbol  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you