Issuu on Google+

MARÇ 09


ÉsTeva Aula d’Acollida

Desxifra les cites amagades


EDITORIAL

ÉsTeva

El número dos de la teva revista de l’Esteve, És Teva, ja té un any. La tens a les teves mans. El que trobaràs en aquest número serà un bon grapat d’articles, jocs, dibuixos i moltes més coses, preparades per algunes de les teves companyes i companys. També hi trobaràs escampats, en una o altra banda, per tota la revista un seguit d’eslògans dedicats a combatre la violència masclista. Tots ells provenen de l’acte que vàrem fer a l’institut, amb motiu del 25 de novembre, el dia internacional contra la violència de gènere. Amb aquest acte vàrem manifestar molt clarament que no acceptem com a inevitable la violència contra les dones.

Per altra banda, el 30 de gener, vàrem dedicar aquest dia a treballar la No Violència i la Pau. Totes dues jornades tenen molt a veure, ja que qui més pateix els conflictes armats és la població civil, majoritàriament les dones i les seves filles i fills. Això és el resultat de la dimensió total que les guerres han adquirit des del segle XX. La lluita ja no es produeix només entre els exèrcits contendents, sinó que cal assegurar la destrucció total de les forces del contrari. La reraguarda és un objectiu militar prioritari. Des de fa uns anys han sorgit un seguit d’iniciatives protagonitzades per dones que lluiten contra aquesta lògica de la destrucció. A Jerusalem, cap a 1988, va sorgir una grup de dones palestines i israelianes que volien acabar amb la guerra que patien: Les Dones de Negre. Des del primer nucli inicial, van anar constituint una xarxa d’abast mundial, adquirint molta força durant la Guerra dels Balcans. Actualment un nou grup ha sorgit a Colòmbia, la Ruta pacífica de las mujeres que recorre el seu país treballant per a la no violència. Les Dones de Negre han estat nominades al premi Nobel de la Pau per la seva lluita a favor del diàleg i la vida davant la mort i la destrucció. Són un exemple dels valors que hi ha implícits en la coeducació, entre els quals no hi poden mancar el de l’antimilitarisme, l’educació per la pau i la no violència. Han fet possible aquest projecte: Professorat responsable: Rosa Aznar(Coordinació) i Jordi Mora (Part Tècnica) Volem agraïr la seva col·laboració activa a Montse Morte, Nicoleta Garbelota, Alba Pascual i Elisabeth Huguet, Dolors Freixenet, Maribel Barba, Elisenda Berenguer, Fali Moreno, Charo Navarro, Isabel Ortega, Pilar Espax i Maite Aizcorbes. I com no, a tot l’alumnat que ha treballat per tal que sortís aquest número: L’alumnat de l’aula d’acollida, de l’aula oberta, de la USEE, de l’ESO , Batxillerats i Cicles .

La coberta és una creació original de Sheila Martínez, de 3r C de l’ESO. La tasca de preimpressió s’ha realitzat al Departament d’Arts Gràfiques de l’IES SEP Esteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat. Per a la realització de les diverses fases del treball s’han emprat les aplicacions informàtiques Word, FreeHand i Photoshop en entorns operatius Windows i Macintosh. La impressió s’ha realitzat a Artyplan.


ÉsTeva

Laura se ha enamorado de un hombre equivocado

Primero es educado y atento, pero pronto se muestra violento. Se pone celoso de cualquier colega, y a ella la insulta y luego le pega.

Laura lo oculta, sin decir nada y por la noche llora en su almohada.

Pasa el tiempo y todo sigue igual, ya tiene un hijo y están los dos mal. El niño le dice que no puede aguantar, pues teme que un día la llegue a matar.

Por fin se decide y va a la comisaría, se marcha de casa con alegría.

Su vida ha cambiado totalmente, cuida de su hijo y trabaja felizmente. Ahora mucho cuidado tendrá con el hombre que su nueva vida compartirá. No necesita que sea rico, guapo o coqueto lo único que exige es que le tenga respeto.

Dibuixos: Sheila Martínez 3r D Text: Clase 3r B


Frida Kahlo Frida Kahlo va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacan (Mèxic). Tot i la salut fràgil a causa de la poliomielitis que va patir als sis anys i d’un greu accident que va patir als divuit anys, va ser una important pintora pertanyent al moviment del surrealisme i l’expressionisme, d’ideals comunistes i lluitadora feminista. Ella sempre va dir que va néixer el 1910, a l’inici de la Revolució Mexicana, en comptes del 1907, perquè volia que la seva vida comencés amb el Mèxic modern, demostrant amb aquesta afirmació la seva singular personalitat. El 1922 va entrar a l’Escola Nacional Preparatòria de Ciutat de Mèxic, una prestigiosa institució educativa que tot just començava a acollir noies com a alumnes. Després del greu accident que va patir als divuit anys i que li provocà lesions permanents, el 1926, a causa de l’avorriment d’estar prostrada al llit, va començar a pintar. Va pintar el primer autoretrat, que va anar seguit de molts més en què expressava els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals davant els mateixos. Es va casar amb Diego Rivera el 1929, una relació que va consistir en amor, aventures amb altres persones, vincle creatiu, odi i un divorci el 1940 que només va durar un any. Entre 1937 i 1939, el revolucionari comunista Lev Trotsky va viure exiliat a casa de Frida, amb qui va tenir un romanç. El 1938, l’artista surrealista André Breton va qualificar l’obra de Frida de surrealista però ella va declarar més tard que ella no pintava els seus somnis, sinó la seva pròpia realitat. El 1939 va exposar a la galeria Renón et Collea de París, on també va relacionar-se amb Picasso i va aparèixer a la porta del Vogue francès. A partir de 1943 va donar classes a l’escola La Maragda de Mèxic. El 1953, la Galeria d’Art Contemporani de Mèxic li va organitzar una important exposició. La salut de Frida era molt precària en aquells dies i els metges li van prohibir l’assistència però ella hi va assistir en un llit d’hospital. Aquell mateix any li van haver d’amputar una cama per sota del genoll a causa d’una infecció de gangrena,

ÉsTeva cosa que la va sumir en una gran depressió que la va dur a intentar el suïcidi en un parell d’ocasions. Durant aquest temps escrivia poemes als diaris, relacionats amb el dolor i el remordiment. Va morir el 13 de juliol de 1954 a Coyoacan (Mèxic) i va ser vetllada al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic, on el seu fèretre va ser cobert amb la bandera del Partit Comunista mexicà. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres les alberga la Casa Blava de Coyocan, que quatre anys més tard es va convertir en el Museu Frida Kahlo. Diversos museus li han dedicat retrospectives i el 2007, al centenari del seu naixement, es van preparar mostres, esdeveniment i homenatges. La mostra que es van organitzar al Palau de Belles Arts de Mèxic i que exhibia 354 peces va rebre 415.000 visitants, trencant rècords d’assistència i mostrant, cent anys després, la seva fama com a artista. Alejandro González Vargas, B12a


ÉsTeva LLIBRE: El diari d’Anna Frank

Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg va néixer a Polònia el 5 de març de 1871 i va ser una política revolucionària alemanya, filla d'una família jueva de Zamosc, a la Polònia sota ocupació russa. Va estudiar a Varsòvia però als 18 anys va haver de fugir a Suïssa a causa de les seves activitats polítiques. A Suïssa va acabar els seus estudis de dret i economia i es va unir al Partit Socialdemòcrata Polonès. Contrària a tot nacionalisme, es va traslladar a A l e m a n y a p e r u n i r- s e a l p o d e r ó s P a r t i t Socialdemòcrata d’aquell país, va defendre l’ortodòxia marxista davant els revisionisme de Bernstein i va fer aportacions teòriques sobre l’imperialisme. Més tard, es va convertir en la líder principal del Partit Socialdemòcrata i va ser ella qui va crear les bases teòriques de la Lliga Espartaquista (1918) que va fer abdicar l’emperador Guillem II. Finalment, arrel de la Revolució Espartaquista del 1919 , el 15 de gener de 1919 va morir a mans dels militars encarregats de la seva repressió. Carmen Bailen 1r Batxillerat

La noia que el va escriure va ser Maria Frank Hollander, (Anna Frank). Va néixer a Frankfurt el 12 de juny del 1929. La seva família era jueva, per la qual cosa el 1933 van haver de traslladar-se a Amsterdam, ja que al seu país començava l’època nazi. Tot i que Anna i la seva germana van ser criades a Holanda, no van oblidar les seves arrels jueves i alemanyes. Un dia, l’Anna va veure en una botiga un diari i va demanar al seu pare que li comprés per al seu aniversari. El 1940 les tropes alemanyes van envair Holanda, i des del 1942 fins al 1944 van viure amagats en un edifici, on treballava els seu pare. Durant aquells anys ella anava escrivint el que vivia. A l’agost del 1944 l’Anna i la seva família van ser trobats. Al desembre les dues germanes van ser portades a un camp de concentració alemany. El 6 de gener de 1945 va morir la seva mare a Auschwitz. L’Anna i la seva germana van morir el març de 1945 a causa del tifus. Va ser el pare qui, al 1947, va voler publicar el diari. Sara Garin 4tA ESO


ÉsTeva A L’ENTORN DE LA DIADA DEL 8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, TENIM EL GRAN HONOR DE REBRE AL NOSTRE INSTITUT A LA NEUS CATALÀ, LA CONEGUDA LLUITADORA ANTIFEIXISTA I SUPERVIVENT CATALANA DELS CAMPS D’EXTERMINI NAZIS La Neus neix l’any 1915 dins d’una família de camperols dels Guiamets, un poblet de la comarca del Priorat, i ja des de petita treballarà al camp ajudant el pare i més tard de dependenta a la Cooperativa agrícola del poble. La seva infància la recorda molt feliç, però des de ben aviat va adonar-se de les desigualtats socials i de l’adveniment del feixisme. Per aquesta raó, en produir-se el cop d’estat feixista del 36 contra la II República espanyola i esclatar la guerra civil, la Neus decideix implicar-se en la seva defensa, organitzar les JSUC (les Juventuts Socialistes Unificades de Catalunya) del seu poble i entrar a militar també al PSUC (Partit Socalista Unificat de Catalunya). Infermera de professió acabarà sent la cap sanitària d’una colònia de nens refugiats a Premià de Dalt, amb els quals travessarà la frontera cap a l’exili el mes de febrer del 39. Refugiada a França, un cop començada la 2a guerra mundial, continuarà la lluita contra el feixisme amb l’organització d’un maquis, fent sobretot la feina d’enllaç. El 1943 és denunciada i detinguda per la Gestapo i reclosa primer a la presó de Limoges. Dos mesos més tard, serà deportada als camps d’extermini nazi, d’on sortirà amb vida, gràcies a la sort, però també gràcies a la solidaritat, l’afecte i la cultura que es les companyes es transmetien i al manteniment de la moral de lluita per sobre de tot. Un cop alliberada va continuar implicada en la lluita clandestina contra el franquisme, portant propaganda per al partit comunista des de l’exterior; i militarà a la Unión de Mujeres Antifascistas Españolas i a la Unió de Dones de Catalunya, on organitzarà activitats sobretot en foment de la pau i en defensa de la infància i els drets humans. Els darrers anys de la seva vida els ha dedicat a la recuperació de la memòria històrica, especialment de les dones

espanyoles que van participar en la Resistència francesa i que van patir la deportació als camps d’extermini. Avui, la Neus, guardonada amb la Creu de St. Jordi 2005 per la Generalitat de Catalunya i premiada com a “catalana de l’any 2006” ha aconseguit per fi un reconeixement col.lectiu, al qual ens volem afegir, rebent-la al nostre Institut. Per saber-ne més: - De la Resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas. Neus Català. Edicions Península 62. Barcelona 2000 - Neus Català, memòria i lluita. Elisenda Belenguer. Edita de barris. Fundació Pere Ardiaca. 2006. - Els catalans als camps nazis. Montserrat Roig. Edicions 62. Barcelona 2001.


ÉsTeva

DISCURS Amb motiu de la declaració del Dia Internacional contra la violència vers les dones,volem expressar el nostre rebuig més rotund a la violència de gènere. Una violència malauradament encara present a les nostres ciutats, i que ens obliga a esmerçar tots els esforços, recursos i voluntats per assolir la seva eradicació. Si tenim present els últims tres anys, les dones mortes a mans dels seus marits o exparelles han anat augmentant notablement, i avui, dia 25 de novembre del 2008, les dones mortes són 54, unes 17 menys que l’any passat, encara que hem de tenir present que l’any encara no s’ha acabat. Però encara són moltes!!! El maltracte es pot sofrir a qualsevol edat, en qualsevol moment i en qualsevol circumstància. I no té per què ser físic, pot ser verbal i també psicològic. Per prevenir aquestes situacions seria bo tenir present que en cada relació des d’un principi s’ha de respectar l’espai de l’altre. D’aquesta manera s’evitaran discussions que poden avocar en maltractaments i en situacions d’abús. En definitiva, si cada component de la parella té el seu espai, es poden evitar moltes desgràcies. La violència de gènere s’estén al llarg del temps i a través de cultures, creences i societats, provocant patiment a les dones independentment del seu nivell econòmic, de la seva formació, del seu origen, o de la seva edat. Aquesta dimensió globalitzant de la violència de gènere no ha d’esdevenir cap obstacle per actuar, contribuir a minvar els seus

efectes més esfereïdors i garantir els drets bàsics de les dones. Tothom de manera individual o col·lectiva, en l’àmbit social, polític o institucional pot, i té l’obligació de fer alguna cosa contra aquesta xacra. I per aquests motius estem aquí reunits a l’Esteve Terradas, on la violència de gènere és el nostre pitjor enemic. Per això diem: PROU A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE !! I recorda: Pensa... Després actua. Discurs Dia contra la violència de Gènere a l’Esteve Terradas 25 Novembre 2008. Alex Cifuentes 1r de Batxillerat.

MALTRATO Soñabas con caricias y palabras delicadas y no encontraste más que amenazas. Querías gritar y tu boca estaba callada, de tus ojos salían lágrimas amargas. Yo te quiero, te decía cada mañana, y a la noche sus palabras en golpes se transformaban. Y yo te digo: mujer, ¡habla!, ¡grita!, ¡denuncia!, que el que te quiere no te maltrata. Alvaro Cano 2n de Batxillerat (B-21)


ÉsTeva ODA AL NO No als maltractaments, sí als sentiments.

Amb violència no hi ha amor El maltracte és com una espiral, es comença insultant i s’acaba matant. Respecte, i prou! Una mà aixecada, una relació acabada. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ella. Nadie sabe, cuando nace, qué vida le va a tocar ni tampoco se puede escoger nuestro destino… si fuese así, esa oportunidad la cogería, aunque a pesar de muchas cosas malas que me han pasado, las buenas no las cambio. La violencia de género hacia las mujeres puede ser hacia las casadas, las que tienen novio, las separadas…todas son maltratadas y, a veces, o diremos siempre, se ven involucrados los hijos y las hijas. En mi caso, sé la raíz del comportamiento del maltratador, en este caso, mi padre.No lo voy a justificar, pero tampoco diría que nunca hizo nada malo. Él tuvo una infancia difícil, sin cariño de su padre y con la muerte de éste cunado mi padre tan sólo tenía 11 años. Adolescencia difícil, adicto a las drogas y después, trabajando en la policía y el ejército. Podría contar todo el proceso, pero eso me llevaría mucho tiempo. Fueron muchos momentos duros para él y a lo largo del tiempo lo ha ido pagando con los más allegados. Mi madre, una mujer maltratada psicológicamente desde que se fue a vivir con él, a sus 22 años, ahora tiene 42. Desde mi punto de vista, puedo decir que deja más secuelas el maltrato psicológico que el físico. Aunque suene frío decirlo, los golpes, las patadas, los tortazos duelen, sí, pero el dolor se va, duran horas o bien días, pero las palabras se quedan marcadas y el dolor que ellas causan no se va. Aunque la actitud de mi padre a lo largo de todos estos años ya no es la misma, algo queda, quizá porque “mala hierba nunca muere”.

No a la pressió, sí a la il·lusió. No a les dones amenaçades, sí a les dones estimades. No a les dones enfonsades, sí a les dones rescatades. ALUMNES D'AO No als crits, No als insults, No a la violència, No a l'amenaça, Cap perjudici a la dona. CANDY SOLIS

Todo comienza con gritos, insultos, peleas,…sigue con salidas hasta largas horas de la noche, al regreso peleas y ya comienzan los golpes .Tengo muy claro que quien pega una vez, lo vuelve a hacer, y si la mujer no para eso, ya no hay nadie que remedie lo que pasará después. Por otro lado, yo, como hija, he sido maltratada físicamente por mi padre de pequeña, hasta llegar a una edad en la que yo me encaré con él. Es muy doloroso, pero diré que me acostumbré a los golpes, llegó un punto en que ya no dolían. Cuando vio que pegarme ya no me afectaba, comenzó el maltrato psicológico, quizás por rabia. Palabras duras, insultos, gritos, miradas que te puedes esperar de un desconocido, pero de un padre nunca. A mi me afectó muchísimo, tanto por mi madre como por mí y mis hermanos. Todo esto me llevó a unos ambientes no muy buenos, a ignorar todo y a mi indiferencia hacia el mundo. A todo esto, puedo agradecer a una persona que me ayudó muchísimo, que me protegió y me habló, y pude ver las cosas de otra manera, aunque a día de hoy las sigo recordando y a ella nunca la olvidaré. En mi caso, maltrato físico ya no hay, pero psicológico siempre queda. A todo esto quiero decir que quien padezca lo mismo lo frene y que lo denuncie, si la madre no da el paso hazlo tú, ella ya tiene su vida hecha: eres tú quien estás construyendo la tuya. Testimonio anónimo


ÉsTeva CLARA CAMPOAMOR I VICTORIA KENT: DUES LLUITADORES Clara Campoamor (12 de febrer de1888) i Victoria Kent Màlaga, (març 1892) van ser dues grans lluitadores per millorar les condicions civils de la societat de la seva època i, especialment, per millorar la condició social i política de les dones durant el període de la Segona República (1931-1936).. Clara Campoamor i Victoria Kent van ser les dues primeres dones a formar part del Congrés dels Diputats perquè el codi civil republicà admetia les dones com a diputades, però encara no se’ls havia concedit el dret a vot. La discussió més viva i recordada per tothom en relació al paper de les dones en el congrés, va ser la discussió sobre el sufragi femení, en la qual les dues dones van tenir-hi una participació fonamental, tot i que no tenien la mateixa opinió i defensaven postures oposades: Clara Campoamor estava d’acord en què les dones poguessin votar i la seva defensa era ideològica. Per a ella el dret de vot era un dret inalienable i la seva defensa era necessària si es volia ésser coherent amb el caràcter progressista i democràtic de la República i amb la Constitució. La dona, com a ésser humà, havia de gaudir dels mateixos drets polítics que l’home. Era molt positiu per a la jove República deixar que les dones també tinguessin l’oportunitat de pronunciar-se perquè fins aleshores tan sols els homes h a v i e n governat. Era més lògic i democràtic que tots dos sexes, la població sense discriminacions, es governés i decidís entorn de les qüestions clau del país. El dia 1 d’octubre de 1931 va pronunciar les següents paraules al Congrés de Diputats: “Teniu el dret que la llei us ha donat, la llei que vàreu fer vosaltres, però no teniu el Dret Natural, el dret fonamental que es basa en el respecte

de tot ésser humà, i el que feu és posseir un poder; deixeu que la dona es manifesti i veureu com aquest poder no el podreu continuar posseint.” D’altra banda, Victoria Kent es va posicionar en contra d’atorgar de forma immediata el vot a les dones. La seva argumentació en contra del sufragi femení es basava en una qüestió d’oportunitat política. Considerava que la dona espanyola no tenia, en aquell moment, la suficient preparació social i política per a votar responsablement, eren fàcilment manipulables i per influència, per exemple, de l'Església, el seu vot seria conservador, la qual cosa perjudicaria els partits d'esquerres. En una de les seves intervencions al Parlament deia així: “En expressar-me així, faig renúncia del meu ideal femení, però així ho requereix la salut de la República. Perquè m’he compromès a servir la República per tota la vida m’aixeco per pregar a la Cambra que reanimi la consciència republicana, que ajorni la concessió del vot femení. No ho demano per reduir la capacitat de la dona; no senyors Diputats, no és qüestió de capacitat, és qüestió d’oportunitat per a la República.” (1 d’octubre de 1931 al Congrés de Diputats) A Espanya es va reconèixer el dret de vot femení a l’article 36 de la Constitució de 1931, que fou aprovat per 166 vots a favor i 121 vots en contra. Les dones van votar, per primera vegada a Espanya, a les eleccions de novembre de 1933. En aquestes eleccions van guanyar partits

i coalicions de dretes; la qual cosa semblava donar la raó a Victòria Kent. Avui, però, els historiadors i historiadores estan d’acord quan consideren que aquesta no va ser la raó de pes. Les esquerres van perdre perquè, per raons ben diferents, la seva labor reformista no havia agradat a la majoria de la població. Victoria Kent, a part de ser diputada va ser anomenada per Azaña directora general de Presons, càrrec que va aprofitar per introduir mesures més humanes al sistema penitenciari: millora de la alimentació dels reclusos, llibertat de culte a las presons, ampliació dels permisos per raons familiars... Aquesta humanització del sistema penitenciari anava lligat a la seva ideologia, ja que ella pensava que les presons estaven fetes per tornar a la societat activa als presos, i això només es podia fer tractant-los com a persones i no com a animals. Clara Campoamor, després de la pèrdua de la seva representació en el Congrés, es va veure sotmesa a les crítiques dels seus antics companys de partit i dels afins a la seva ideologia que veien la pèrdua de les eleccions del 1933 del partit republicà socialista com a conseqüència del vot femení que ella tant va defensar. Campoamor no va tenir cap més oportunitat de formar part del govern, ja que immediatament després, al 1936, s’inicià la Guerra Civil i va haver de marxar del país. Actualment, Clara Campoamor es un símbol de la revolució i un símbol de la lluita per la igualtat entre homes i dones. Beasley Arteaga Díaz Laura Reveter Carrión 2n Batxillerat (B21)


ÉsTeva

LA ESPECIALIDAD DE MECÁNICA HA SIDO TRADICIONALMENTE PARA HOMBRES. AQUÍ, EN EL ESTEVE TERRADAS, UNA CHICA DEMUESTRA QUE LAS MUJERESTAMBIÉN PUEDEN SER MECÁNICAS.

Entrevista a Katy Gomez

-¿En qué pensaste para hacer esta especialidad? Para llegar a técnica en aeronáutica tenía que empezar por aquí o hacer bachillerato, preferí hacer mecánica porque es más práctico. ¿Cómo te sientes al ser la única chica de la clase? Al principio sentía miedo y vergüenza, pero me trataron tan bien que enseguida me sentí bien. ¿Te cuest a más lo que aprendes que a los chicos? No ¿Te arrepientes de haberte apuntado a mecánica? No, en absoluto. - ¿Cómo reaccionaron tus padres cuado se lo dijiste? Mi madre me apoyó en todo momento. Buscó información sobre estos estudios. ¿Tus compañeros aceptan bien tu presencia?

Al principio estaban sorprendidos, pero enseguida fui una más del grupo. ¿Crees que por ser mujer te va a costar más encontrar trabajo? Creo que no me va a costar porque todas las chicas que han estudiado mecánica en el Esteve están trabajando. ¿Los profesores te tratan de forma distinta que a tus compañeros? Sí, creo que son más amables conmigo, y me ayudan mucho. ¿Sabes de empresas que hayan contratado mujeres para hacer de mecánica? Sí, en las mejores empresas hay mujeres mecánicas. Si tu fueras empresaria ¿En que te fijarías para elegir a tu personal? Si fuese empresaria, elegiría al personal por sus calificaciones. Classe 3rD ESO

Entrevista a un compañero de Katy.

¿Crees que se ha integrado bien en el grupo? Sí, katy se ha integrado muy bien. ¿Consideras que focaliza vuestra atención? No. ¿Crees que el profesor le hace más caso por ser mujer? Creo que algunos profesores le ayudan un poco más.

Entrevista a un profesor de Katy.

¿Crees que al haber una chica ha cambiado en algo el ritmo de la clase? Que haya una chica mejora el clima de la clase. Los chicos se muestran menos violentos y se controlan más. ¿Le exiges lo mismo a Katy que al resto de sus compañeros? Sí, se le exige lo mismo. ¿En algún momento Katy trabaría mejor si tuviera más fuerza? No necesita la fuerza. Las máquinas son automáticas y funcionan con botones y palancas.


ÉsTeva

Aula d’Acollida

M’AGRADARIA QUE EN EL MÓN... Les dones anessin a l’escola per aprendre català o castellà.

Mohamed El Ghoulb • Erika Solis • Fatima Ouhssain • Mariam Ait Amr • Hamid Ouhssain • Juan Roberto Solis • Hmad Ouchen

Les dones aprenguessin moltes coses, com per exemple moltes llengües.

Ray Acevedo

Totes les dones parlessin català i castellà i treballessin fora de casa. Fatima Ben Yechou

Les dones tinguessin tots els drets. Paolo Pimentel • Raquel Torres

Les dones tinguessin més llibertat a l’hora d’expressar opinions importants. Mayra Alejandra Velasco

Les dones treballessin fora de casa per tenir un bon futur.

Zouhaire Bourkaa • Hassan El Ghoulb

Les dones fossin respectades i es respectessin els seus drets.

Génessis Moreira • Mohamed Umar • Maicol Peralta

Les dones tinguessin les mateixes condicions i oportunitats a l’hora de treballar. Harumi Silva • Rafael de Souza


Les dones no patissin cap tipus de discriminació, ni de sexe, ni d’edat, ni de cultura...

Bryan Zamora • Ismail Ben Amar

Les dones i els homes es repartissin en parts iguals la feina de casa. Aichato Abdalahi

ÉsTeva

Les dones fossin respectades i molt felices.

Génesis Dueñas • Daviti Zurabiani

Les dones fossin felices, que els homes no les maltractessin i que homes i dones tinguessin els mateixos drets. Lady Elizabeth Yagloa • Temo Guntsadze

Les dones puguessin estudiar física, castellà... i tot allò que vulguessin aprendre.

Totes les dones fossin felices i que tothom respectés els seus costums i idiomes.

Les dones fossin capaces de fer tot el que vulguessin sense que els homes els ho impedissin.

Les dones fossin més valorades i que no patissin el masclisme.

Les dones no fossin maltractades i que tinguessin els mateixos drets que els homes a tot arreu.

Les dones no fossin esclaves del seu treball. Les dones tinguessin els mateixos drets en totes les cultures.

Hafida Ben Amar

Ahmed Ousinsi

Melina Henao • Kevin Ramírez

Sully Carvache

Carol Peralta

Brayan Gómez


ÉsTeva

para eso te compro las muñecas, este lego es de tu hermano!

LA VIDA ES MUY DIFÍCIL

SHEILA ES PEQUEÑA Y JUEGA CON UN LEGO quiero ser mecánica

Pero, si eres una chavala! ¡Marimacho!

Te lo tendrÌas que pensar mejor.

EN 4º DE ESO EN ORIENTACIÓN PROFESIONAL ¿Dónde vas, todo chavales y tú la única chica? Què quieres? ¿Què te miren todos? Pues esto es lo que hay, si no te gusta, lo siento.

CON SU NOVIO


Es un trabajo de hombres.

Es lo único que me interesa. En Tecno soy muy buena.

ÉsTeva

Jose, piensa que desde pequeña le va

CON SUS PADRES ¡Qué desperdicio de tía buena!

Lo hace tan bien como un chico

EN EL TALLER, EN CLASE DE MECÁNICA A lo mejor prefieren coger a un hombre.

Aquí hay una ¡Qué negativa! oferta Pero si Sheila es interesante. super, me arregló el coche el otro día.

Pasa de él, no le hagas caso.

Pues claro que paso, al fin he conseguido lo que quería

BUSCANDO TRABAJO ¡Felicidades!

FIN

¡Lo ha conseguido! ¡Yeah! ¡Ya tengo curro!


EL VIAJE DEL EMPERADOR (La marche de l'empereur)

Dirección: Luc Jacquet. País: Francia. Año: 2005. Duración: 80 min. Género: Documental. Guión: Luc Jacquet y Michel Fessler En este vídeo, la madre pingüino pone el huevo sobre las patas y con la piel de su barriga lo tapa para incubarlo. Se lo pasa al padre con muchísimo cuidado para que no toque el hielo porque sino se resquebraja y el pollito de dentro muere. Mientras el macho lo incuba, la hembra se va a comer y a reponer fuerzas. El padre se queda en la fría Antártida, incubando el huevo y todos los machos se quedan sin comer y pasando frío durante 4 meses. Para darse calor hacen una bola. Si la hembra no vuelve, el pollito muere de hambre. Cuando la madre vuelve, el macho le vuelve a pasar el pollito y la madre le alimenta. El padre se va a comer al mar y las madres se quedan cuidando a los hijos. Yo creo que tienen una forma de cuidarlo muy bonita. Se preocupan mucho de su hijo. Tienen una responsabilidad muy grande ya que el pollito en la fría Atártida puede morir fácilmente y los dos se ocupan de su hijo. Virginia Fernandez 1rC ESO

Aquí teniu l’exemple d’aquests animals. Tenen cura de les seves cries d’una forma equitativa. Tot és qüestió d’organitzar-se! Coneixes altres exemples d’animals que el pares s’encarreguin d’incubar els ous?

El cavallet de mar, el peix espinós, la tilapia, el Kurtus, el peix-flauta, el tauró-brau, i molts més.

ÉsTeva

1) Carme Riera 2) Gemma Mengual 3) Montserrat Caballé 4) Anna Lizaran 5) Isabel Coixet 6) Carme Chacon 7) Núria Basi 8) Rosa Clarà 9) Magda Oranich 10) Carme Ruscalleda 11) Rosa Sensat 12) Dolors Aleu

a) Ministra b) Actriu c) Esportista d) Cantant d’òpera e) Metgessa f) Empresària g) Escriptora h) Dissenyadora de moda i) Cuinera j) Advocada k) Directora de cinema l) Mestra

Aula d’Acollida

Aula d’Acollida

Relaciona les següents dones catalanes amb la seva professió:


És teva nº2 2009