Revista Turó febrer 2012 by Javier Montañés

número 19 | febrer 2012

Cooperar per aprendre, aprendre a cooperar Un nord pedagògic per als pròxims 5 anys TED: Turó English Department

REVISTA 19 - FEBRER 2012 SUMARI Editorial Eduquem persones íntegres Innovació Cooperar per aprendre Pla estratègic La música a les nostres vides Notícies Mis primeros días en Turo Turó english department Turó speaks English Innovació El nou logotip Tema d’actualitat L’escola diferenciada Educació Infantil La nostra llar, una aposta de futur! Esport: Escola de valors El deporte: escuela de virtudes Línies estratègiques Un nord pedagògic Ens han visitat Els convidats a Turó Antics alumnes Los valores permanecen Recull de premsa Hem aparegut Formació Turó a la JMJ 2012 Auca Record dels 40 anys EQUIP D’EDICIÓ cap de redacció Josep Maria Bru Carles Guarinos fotografia Paul McManus Josep Maria Bru col·laboradors Lourdes Aguilar Joan E. Bonastre Jaume Camps Ferran Fortuny Pedro A. García Carles Guarinos Juan Jordana Ignasi Martínez Agustín Romera Miquel Rossy Jorge Sebastián disseny Miquel Rossy maquetació Jose Mª Parcerisa impressió Gràfiques Arrels dipòsit legal Número del dipòsit

3 4 8 10 12 15 16 20 23 26 29 32 34 36 38

EDITORIAL

Petits relats en primera persona V

olem que aquest número de la revista sigui un regal per a totes les famílies, antics alumnes, amics... que d’una manera o d’una altra us estimeu Turó. Un regal que els que treballem a Turó us fem cada any. Us fem partícips i us volem regalar els nostres projectes. Fets com els bons resultats de les proves de Selectivitat (PAU) , l’elevat percentatge d’alumnes aprovats en les proves oficials de Cambridge -el passat curs realitzades per primera vegada a Turó- , el premi de Recerca Jove (antic premi CIRIT) pel treball de recerca de Pablo Escribano, els premis Aurigas Fuscus del Consell esportiu a l’equip aleví de F7 i a Joan Marc Bergadà pel seu treball de recerca ens ratifiquen en el nostre nord. Dins d’aquest camí, el dia a dia està ple de fites i treball quotidià, senzill i amagat, però que dóna fruits. Projectes que ara ja són una realitat: l’Escola de Música i la formació de la Banda instrumental de Turó, el Summer Camp, l’augment del nombre d’hores impartides en anglès amb la incorporació d’Arts and crafts, el treball i la iniciativa de l’Agrupació d’antics alumnes que fa que cada cop més antics alumnes s’apropin a la que sens dubte, és casa seva, la posada en funcionament del treball cooperatiu, el II Cros de Turó o el Concurs solidari , en són bones mostres. Molts dels articles d’aquesta revista són petits relats escrits pels seus protagonistes en primera persona. Aquestes cròniques són el nostre regal, darrere de cadascuna d’elles, hi ha molta il·lusió, molt d’esforç i molta estimació. Volem que aquesta revista sigui un regal – però no un regal qualsevol- sinó una part de nosaltres. L’únic regal vertader és donar part d’un mateix. Gerardo Meneses DIRECTOR

Ctra. de Reus s/n. 43120 Constantí (Tarragona) Tel. 977 52 05 11 Fax 977 52 31 50 informa@turo.es www.institucio.org/turo

“

Sols anem més de pressa, però junts arribem més lluny” 1

INNOVACIÓ

Cooperar per aprendre, aprendre per cooperar. L’aprenentatge cooperatiu, arribar a aprendre treballant i reflexionant amb els companys, és un camí cap a la millora dels alumnes. Iniciem aquest camí per a assolir l’excel·lència educativa. Ignasi Martínez SOTSDIRECTOR DOCENT

ooperar per aprendre, aprendre per cooperar. Un nou projecte metodològic a les nostres aules L’aprenentatge cooperatiu, arribar a aprendre treballant i reflexionant amb els companys, és un camí cap a la millora dels alumnes. Iniciem aquest camí per a assolir l’excel·lència educativa. Com podem treure més rendiment dels nostres alumnes? I el tractament

de la diversitat, com s’ha de fer sense distorsionar el ritme normal de les classes? Com podem atendre igualment a un alumne que en sap molt i a un altre que és més lent? Ja sabem que cada alumne és un món individual i divers. Així, com poden progressar en el seu aprenentatge alumnes tan diferents? Aquestes i d’altres preguntes ens hem fet els professionals de l’educació i els pares, en observar any rere any, els nostres alumnes, els nostres fills i tractar d’ajudar-los més que millorin

en l’adquisició de coneixements. La resposta a totes aquestes preguntes la trobem en l’Aprenentatge Cooperatiu. Dins el Pla estratègic de Centre, un bon grup de professors de Turó porten un any estudiant i fent unes pràctiques que els portaran a implementar l’aprenentatge cooperatiu a les nostres aules. Aquest pla és un pla a tres anys vista i al qual s’ha d’incorporar tot el professorat de l’escola. Som conscients que la

labor no és fàcil, que s’han de trencar molts motlles per tirar endavant aquest projecte i que dificultats no en faltaran. Però com el que tots volem és la millora personal de cada fill, estem disposats a treballar per tal d’aconseguir-ho. Què és l’aprenentatge cooperatiu? Molts dels professionals de l’educació sempre s’han preguntat com poden implicar més els seus alumnes en l’aprenentatge, com els poden fer participar més activament, deixant de banda el ser uns simples receptors de coneixements i emissors del que han après. A més, partint de la base que cada alumne té un ritme d’aprenentatge diferent, el professorat ha de tractar que cada alumne vagi aprenent autònomament i que no perdi l’interès durant les classes o bé no s’avorreixi perquè ja té assolits els coneixements. L’aprenentatge cooperatiu facilita que alumnes diferents (en capacitat, interès, motivació, procedència, etc.) puguin aprendre junts, col·laborin entre ells, s’ajudin i assoleixen l’objectiu de progressar en el seu aprenentatge, cadascun al màxim de les seves possibilitats. Tot això, sense que el professorat perdi la iniciativa d’anar conduint els alumnes al seu progrés, cadascú al seu ritme i al màxim de les seves capacitats. A més, la disposició i l’estructura de les aules –muntades en unitats per equips de tres o quatre alumnes en lloc de la manera tradicional per fileres- facilita que aprenguin a comprendre’s mútuament, a respectar els altres, a entendre les diferències de cadascú. Sens dubte, tots aquests aspectes que impliquen una relació en el treball amb els altres emmarquen una assignatura que no té programació temporal i que ens serveix per a tota la vida. El treball en equip –actualment el món professional està muntat de manera que tots treballem en equip, en benefici d’un objectiu comú- s’aprèn tractant els altres. Si no hi ha possibilitat de fer-ho, o les oportunitats que donem són poques, l’aprenentatge de relació, la cooperació en una tasca comuna,

la col·laboració en l’adquisició d’un projecte, serà una assignatura pendent durant molt de temps. Tot això representa l’augment d’unes competències que s’esdevenen, cada cop més, molt importants, com són les competències socials i les competències comunicatives. Treballar en equip, aportant cadascú el seu gra de sorra, sense que intervingui la competitivitat; resoldre conflictes sense que sigui necessari la imposició d’un sobre tots els altres i aprendre a comunicar-se, a expressar-

se, a argumentar i dialogar, són algunes de les possibilitats que dóna el treball d’aprenentatge cooperatiu. Tot això, que és important, és només una petita part del que representa l’aprenentatge cooperatiu, ja que molts podrien esmentar que la col·laboració entre les persones també es pot assolir amb treballs esporàdics per equips o grups. Com s’aconsegueix, llavors, que els alumnes aprenguin més –tots, no

1. L’aprenentatge cooperatiu facilita que alumnes diferents puguin aprendre junts, col·laborar entre ells i ajudar-se. 2. Conduir els alumnes al seu progrés, cadascú al seu ritme i al màxim de les seves capacitats. 3

3. Aprendre a comprendre’s mutuamente i a respectar els altres.

només aquells que els costa més? Com s’aconsegueix que hi hagi una vertadera participació equitativa entre els membres dels equips i una interacció simultània entre tots ells? L’aprenentatge cooperatiu no és només una teoria, lluny de la praxi. Per aconseguir aquest objectius es necessita un mínim d’estructura, una base que faciliti que tots els alumnes –tinguin la capacitat que tinguinpuguin participar realment en el seu aprenentatge i en el dels altres, sota la guia del professor. En primer lloc, es divideix la classe en grups heterogenis, prèviament preparats pel professor, de manera que surtin equips molt compensats en tots els aspectes, tan acadèmics com personals. Això requereix un estudi previ de l’aula, aplicar un sociograma i tractar de cohesionar al grup a base d’activitats que fomentin la relació entre tots els membres de l’aula, d’activitats que facilitin el coneixement mutu entre tots els alumnes. Un cop muntat els

>El Pla estratègic L’aprenentatge cooperatiu, arribar a aprendre treballant i reflexionant amb els companys, és un camí cap a la millora dels alumnes. Iniciem aquest camí per assolir l’excèl·lencia educativa.

equips –així s’anomenen- la classe es munta de manera que els alumnes estiguin agrupats: taules o grups de quatre persones. A partir d’aquest moment, la introducció a la matèria nova, l’adquisició i la pràctica dels coneixements nous estan fetes sota el guiatge del professor que, a través d’unes estructures de treball ben concretes que fomenten la participació equitativa i la interacció simultània entre els membres de l’equip fa que tothom adquireixi els coneixements necessaris. Aquestes estructures que ara seria llarg comentar, faciliten que tothom aprengui. L’avaluació dels coneixements –és a dir, els exàmenssempre serà individual, com tot a la vida. Algunes persones han preguntat si aquest sistema –que és molt efectiu per l’alumne que li costa l’aprenentatge- no perjudica a l’alumne bo o d’altes capacitats, ja que ha d’anar al ritme de tot l’equip o bé ha de fer coses que ell ja les té assumides molt més ràpidament...

En absolut: l’alumne amb bones capacitats no només acaba aprenent més –ja que acaba assumint molt més la matèria nova- sinó que posa en actiu una sèrie de competències que, sovint, té més descuidades, com són la solidaritat i estar més pendent dels altres. A més, sempre es poden activar una sèrie de recursos adequats a la seva capacitat i que es poden treballar alhora que es treballa el currículum normal del curs. D’altra banda –comenten altres- el professor, què fa? No acaba deixant de banda les seves responsabilitats? Tampoc això és cert: el professor – que mai no deixa d’explicar el que és important en la seva assignatura, tal com s’ha fet sempre- té una part molt més activa, ja que va assessorant el treball de l’equip, té més temps per dedicar personalment l’atenció a cadascú dels alumnes i, en definitiva, participa i fa participar més a tot el grup. Sens dubte tenim un repte per endavant, una nova eina que ens servirà per treure el millor de cada alumne, tant a nivell acadèmic com a nivell social, de relació. I una estratègia d’aprenentatge que –avalada per molts estudis- ens servirà per millorar els resultats i que està considerada una de les millors pràctiques d’ensenyament-aprenentatge que hi ha a l’actualitat. A Turó ja hem començat a donar les primeres passes que han de consolidar-se com una part del camí que estem recorrent, dins el nostre Pla estratègic de centre, i que ens portarà a assolir el que tots volem: l’excel·lència educativa.

“

L’Escola de música és una de les concrecions de la línia de Currículum Humanista que estem treballant en el Pla Estratègic de Centre.”

PLA ESTRATÈGIC

La música, sempre dins de les nostres vides... L’escola de música, la coral, la banda de música entren de ple a la vida d’alguns alumnes de Turó. La seva experiència arriba més enllà d’un instrument, arriba a tot arreu... >Taller de Recursos Musicals A Turó som conscients de la importància i la necessitat d’una bona formació artísitica i estètica, que completi la educació integral de tots els nostres alumnes.

Joan Enric Bonastre TUTOR DE PRIMER DE PRIMÀRIA

ortem uns dies farcits de sol. És dimarts i arribo a Turó carregat com un traginer: llibres, quaderns, un diccionari, l’estoig... i un clarinet. A casa m’han dit que com el perdi em quedo sense ordinador, però és que, la veritat, perdre’l per sí sol ja seria mala sort, perquè el clarinet és l’instrument que aprenc a tocar a Turó. Quan els dic a alguns amics de l’equip de futbol que alguns migdies a la setmana els dedico a la música posen una cara d’al·lucinats que no us podeu imaginar. I és que a Turó, els migdies tenen la seva simfonia, perquè tenim una Escola de Música, una banda i una coral. Les classes d’instrument (clarinet, violí, trompeta, trombó, saxofon, flauta, violoncel...) les tenim amb professors de música, alguns dels quals venen de fora de l’escola. No només aprenem a tocar el

nostre instrument, sinó que també estudiem llenguatge musical: saber llegir i escriure música és imprescindible per després gaudir-la al màxim. Al principi costa adaptars’hi, perquè un instrument no es domina d’un dia per l’altre, però a base d’esforç i assaig tot dóna els seus fruits. A més a més, tenim la Banda i la Coral. La banda la formem sobretot alumnes però també algun professor i algun antic alumne, i és el moment en què cada una de les peces del trencaclosques intenten bastir una melodia conjunta, equilibrada. Música, al capdavall. I quan sona bé, mola moltíssim. A la Coral hi canten alguns alumnes, amb ganes de treballar i aprendre, perquè la veu, com tot, no es té, sinó que s’aconsegueix. Avui el pavelló tenia aires de teatre. Sonaven els assajos del cor, el so pausat del violoncel, el ritme contagiós dels timbals. El Sr. Herruz i el Sr. Valmaña anaven d’aquí cap allà: et toca flauta aquí, t’espera el professor allà, tenim assaig de

la banda en deu minuts... M’he creuat amb diferents col·legues, cadascú amb les seves partitures, amb presses per no fer tard. I tot aquest endreçat batibull, al bell mig d’un dia qualsevol a l’escola! Allí fan mates, allà fan català i aquí al cantó poseu orella, que toca un saxofon: tan simple com això. Perquè a Turó la música no és una cosa secundària, que quedi al marge de tot: és com els dijous, que sempre està enmig. Fent nosa, com les coses importants. I sonant, com les coses divertides. Acabo la classe amb l’Emilio, el meu profe. M’insisteix a esforçar-me més amb els dits, però m’ha felicitat perquè es nota que he assajat. Tornant cap a classe em trobo amb en Joan, que ve de percussió, i al Pol, que arrossega la guitarra cantussejant una cançó. Arribem a classe i tot just entrant m’adono que m’ha caigut a terra un paper. Ah sí, és l’adreça web de l’Escola de Música: www.escolademusicadeturo. wordpress.com.

“

Valors, esport, anglès, convivència, treball escolar, natació…”

NOTÍCIES

Summer Camp, julio de 2011 Mis primeros días en Turó Llega el verano y algunos alumnos de P5 van a Turó a pasárselo bien aprendiendo muchas cosas. Los de P5, en especial, van por vez primera al que será su colegio durante los próximos años. Juan Jordana COORDINADOR DE L’ESO

oy Manuel y por primera vez voy a ir a Turó… ¡Qué bien! Por fin ha llegado el día con el que tanto he soñado. ¡Ya soy de los mayores! ¡Hoy voy a Turó! Son las ocho de la mañana cuando mamá entra en la habitación para despertarme, aunque lo cierto es que ya llevo muchísimo rato despierto por culpa de los nervios.

Hace unos cuantos días, papá y mamá me dijeron que este mes de julio lo iba a pasar en el que va a ser mi futuro colegio, porque así podría pasármelo bien y conocer cómo es Turó. Desayuno más por obligación que por ganas pues tengo un no sé qué en la barriga que hace que casi no tenga hambre, pero, como me han dicho que tengo que coger fuerzas para pasarlo bien, obedezco.

A las nueve ya estamos en Turó. Allí veo a unos señores que me dicen que van a ser mis profesores durante todo el mes de julio, y alguno de ellos tal vez lo será durante el curso. La verdad es que pensaba que estaría más nervioso, pero como me he encontrado con mis antiguos compañeros de clase la cosa no ha sido para tanto. En un momento determinado el que va a ser nuestro profesor nos

>Millorar passantt’ho bé L’objectiu prioritari del Summer Camp és que els alumnes acabin essent millors persones, mitjançant l’esport, les activitats formatives de lleure i convivint amb els seus companys

dice que nos pongamos en fila para poder ir a clase, -ya veo que esto va en serio-, nos explica que hay que ir así para que seamos más ordenados y para que no molestemos a los niños que están trabajando. Entramos en la clase y se nos asigna un sitio y un armario. Nos aclaran que durante el Summer Camp en las clases hay unos tendederos para las toallas y bañadores, pero que durante el curso ya no están.

entendemos. Después de la “visita turística” por el colegio, toca la hora del patio. ¡Ahora sí que empieza la realidad! Hasta no hace mucho yo era de los mayores del colegio, ahora me doy cuenta de que me ha tocado ser el pequeño… Después del patio empieza el horario normal: cursillo de natación con el Sr. Ignasi, Arts & Crafts con Mr. Paul, English con Mr. Tim, cuadernito de verano con nuestro profesor…

Después de darnos algunas indicaciones de tipo práctico, nos dan una vuelta por el colegio para que sepamos dónde está el comedor, la piscina, las pistas de fútbol -¡esto sí que son pistas!-, el lavabo, etc. Nos ha dicho el profesor que nos acompañaba que preguntemos todo lo que no sepamos, y por lo que estoy viendo voy a estar a gusto, porque los profesores tienen mucha paciencia y nos explican todo lo que no

De vez en cuando ya nos han avisado que celebraremos fiestas especiales. La primera que celebraremos es la de los piratas. Ese día hay que venir vestidos de piratas y bajo las órdenes del capitán Fran Cortés realizar una serie de aventuras para lograr el control de los mares. Después de todo el esfuerzo realizado nos reunimos en la Taberna a beber una cosa que los profesores llaman Ron pero que a mí me sabe a Coca-cola… Otras fiestas que celebraremos son las de los vaqueros, la de Harry Potter y la Gran

Subasta. Son divertidísimas. Durante la última semana y media nos toca trabajar un poco más: el profesor nos ha dicho que el último día del Summer camp vendrán los papás a una fiesta y, ¡claro!, nosotros queremos que se lo pasen muy bien con la actuación que hemos pensado: una canción en inglés (que nuestro trabajo nos ha costado entender qué significaba y cantarla sin vergüenza). Todo lo bueno se acaba, y después de un mes en el que hemos jugado todo lo que hemos querido, a las ruedas de la bicicleta les salía humo, nos han enseñado a nadar tan bien que casi nos salen escamas, y hemos alcanzado un nivel de inglés con el que ya podemos hablar con el mismísimo Shakespeare, toca irse a casa a pasar lo que queda de verano y esperar con ilusión la llegada del nuevo curso escolar.

1. Aprofitar i gaudir el temps de lleure. 2. Un projecte educatiu amb continuïtat a l’estiu. 3. Esport, natació, BTT, excursions... 4

4. Passar-s’ho bé, conviure, millorar...

“

Entre tots els records que conservo de la meva infància, puc dir que els més emotius tenen un racó del collegi com a escenari”

FOTOGRAFIES

Aenean vitae neque. Maecenas at augue quis nulla dignissim condimentum. Maecenas neque nisl.

TED: TURÓ ENGLISH DEPARTMENT

Turó speaks English Cambridge, Ireland and EOI La importància de l’anglès passa per promoure entre l’alumnat les estades a Irlanda i d’incentivar-los perquè participin a proves externes d’anglès, tant de l’EOI com de Cambridge.

Carles Guarinos COORD LLENGÜES ESTRANGERES

Un trimestre a Irlanda

ón les 7 del matí i estic dormint tranquil·lament, quan de sobte sento: “Good morning boys! Come on! It’s time to get up!” En Marc Gosálvez durant el curs passat va participar en el programa “Estada a Irlanda” que organitza la Institució Familiar d’Educació. Durant 9 setmanes el Marc va estar vivint amb una família irlandesa a Dublín i estudiant al St. Mary’s Boy’s School. Abans de començar les classes xerràvem una estona al pati del col·legi explicant-nos coses amb els altres nois irlandesos. A les 9,00 sonava el timbre. Era l’hora d’entrar a classe. Un cop allí, en primer lloc, tots llegíem una estona un llibre (en anglès, of course). A continuació, fins les 10,30 sempre fèiem matemàtiques. Després fèiem algun petit descans de 10 minuts per poder menjar el picnic que havíem agafat de casa. A les 14,30 s’acabaven les classes.

50 alumnes van obtenir els certificats de FLYERS, KET i PET. Ben aviat, també es podran examinar els més petits del MOVERS i els més grans del FCE, First Certificate in English. Aquestes proves donen constància d’una manera fiable del nivell d’anglès de les persones que s’examinen i són reconegudes per totes les universitats i empreses a nivell nacional i internacional Durant setmanes els professors d’anglès ens han ajudat a preparar aquest examen. En el fons, no ens calia una preparació especial, ja que amb tot el que ens han ensenyat en aquests anys n’hi havia de sobres. El dia de les proves, ens van cridant pel nom d’entrar a l’aula. La primera part és l’escrita. No ha estat tan difícil i el “listening” s’ha pogut entendre bastant bé.. La segona part, el “speaking” és la que se’m dona millor. Han estat deu minuts de conversa en anglès amb l’examinadora i el meu company de “speaking”. Ha sortit molt bé.

fermament per les proves de la Universitat de Cambridge i de l’Escola Oficial d’Idiomes.

The Fonix Un matí d’hivern vam realitzar unes proves que formaven part d’un concurs anomenat THE FONIX i en què participava tota Catalunya. Aquella prova la vaig fer sense saber que 4 setmanes després seria jo el seleccionat per a l’examen de la fase territorial.. Des de fa ja 3 anys, els alumnes del cicle superior de Primària i de l’ESO es presenten al Concurs d’anglès de Catalunya anomenat The Fonix. Fins ara, hem tingut campions de Catalunya a 5è de Primària dos anys consecutius. Aquell matí, a la Universitat Rovira i Virgili, l’examen va ser força difícil. Malgrat això, al cap d’una setmana el Sr. Guarinos em comunicava que ja havien sortit els resultats i que jo havia quedat en segon lloc. Passava a la final de Catalunya!

Dos dies per la tarda m’esperava el Sr. Bonfill, professor de Turó. Ens trobàvem amb dos nois de La Farga. Era el moment de treballar el català, castellà I les mates de Turó. Els professors ens ajudaven amb els dubtes i ens feien algunes explicacions dels temes del tercer trimestre. Podíem també parlar amb ells de qualsevol cosa o problema que tinguéssim, eren també els nostres preceptors. Ja són molts els alumnes de Turó que des de fa uns anys participen d’aquest programa. Tots tornen entusiasmats i amb un nivell d’anglès molt superior al nivell amb què havien marxat.

Proves de Cambridge/EOI Avui és divendres i el sr. Santigosa ens ha donat l’últim examen preparatori del “Preliminary English Test” (PET) de la Universitat de Cambridge. Els alumnes es poden examinar al mateix col·legi de les proves per obtenir els certificats de la Universitat de Cambridge. Els curs passat més de

En Lluís Aluja va superar amb molt d’èxit les seves notes de PET. Com en Lluís, els alumnes amb nota superior a 85 obtenen una nota de “Pass with merit”. Amb l’actual context de creixent mobilitat i amb la supressió de fronteres, cal un sistema clar i fiable de qualificacions que afavoreixi la transferibilitat dels títols oficials que reconeixen el coneixement de llengües. Per això, Turó aposta

La final de Barcelona imposava molt. Els millors alumnes d’anglès de tota Catalunya ens reuníem per a fer la prova final. L’examen va ser curtet, però també hi havia una prova curta de conversa. Em vaig adonar escoltant una mica als demés, que el nivell era molt alt. En Guillermo Mora va superar les proves amb molt d’èxit. Va quedar classificat en segona posició.

INNOVACIÓ

El nou logotip, o com educar és tractar els alumnes un a un Per educar cal comunicar-se; no només comunicar, interaccionar. El nou logo recull l’estil propi del nostre col·legi: a cada alumne se l’educa personalment, especialment a través de la preceptuació.

Turó i a tota la resta de la Institució Familiar d’Educació vam endegar el curs passat una proposta de renovació i de millora, que vam anomenar Institució 2.0: treball cooperatiu, intel·ligències múltiples, projecte Atrium, anglès oral, projecte professional del professorat, currículum humanista, coneixement compartit… També visualment ens renovem i posem en el centre del nostre missatge el que ens és més essencial: l’educació personalitzada a través, sobretot, de la preceptuació.

“

Els globus de diàleg es troben en logos de tecnologia, però no és comú en l’àmbit educatiu.”

Els pares són els principals educadors. Ens proposem col·laborar amb ells en la tasca importantíssima d’educar el fills. I ho fem, com es diu a la nostra missió, “a través de l’atenció personalitzada a cada alumne i a cada família”. El nou símbol és una al·legoria del creixement de l’alumne a través del tracte personalitzat, de la conversa cordial amb el preceptor, o la preceptora, del diàleg amb cada professor. Cada alumne és únic i es mereix que l’ajudem a créixer personalment, un a un. Aquest tracte personalitzat és diàleg. Lògicament els professionals de l’educació tenen experiència i, per tant, més a dir. Això es representa en el logo pel fet de tenir una bafarada més gran. Però connecten amb l’alumne quan l’escolten atentament, disposats a comprendre’l i, també, a aprendre’n. prendre’n. L’alumne té, doncs, molt a dir. I no només amb paraules, ja que el 90% de la comunicació no és verbal. Essent la direcció de l’escriptura cap a la dreta, en la cultura occidental tal el creixement es representa en aquesta direcció. Per això, amb mb la col·locació a la dreta de la bafarada gran, se simbolitzaa el creixement “fins a l’infinit i més enllà” dels alumnes. Les bafarades són un lloc comú omú –com a símbol de la comunicació– en els logos de tecnologies, xarxes socials, etc. però no ho són gens en l’àmbit mbit educatiu. A Turó l’educació personalitzada és un dels eixos ixos essencials. És natural, doncs, que ocupi el centre de la nova identitat dentitat visual.

Miquel Rossy COORDINADOR D’IMATGE CORPORATIVA RPORATIVA

“

Els alumnes de secundària interaccionen sense algunes pressions de l’entorn de les escoles mixtes”.

TEMA ACTUAL

L’escola diferenciada: un benefici per als nois Recentment, s’ha qüestionat l’educació diferenciada, com si aquesta no suposés un benefici educatiu per la ciutadania. Alhora, s’està posant de manifest el creixent fracàs masculí. Jaume Camps DOCTOR EN PSICOLOGIA SOCIAL PROFESSOR A LA FACULTAT D’EDUCACIÓ DE LA UIC

l passat mes de març, el Consell Escolar de l’Estat ha cridat l’atenció sobre el major índex de fracàs escolar dels nois respecte les noies al nostre sistema educatiu. A l’informe s’hi pot llegir que “los varones tienen más dificultades que las mujeres para prosperar en el sistema educativo. Tienen más

suspensos, repiten más, abandonan antes el sistema educativo y se gradúan en menor proporción que sus compañeras”; es reconeix aquest fenòmen com a repetitiu als darrers anys, a totes les etapes educatives i a totes les Comunitats Autònomes. Sembla que, per fi, un estament educatiu d’alt nivell gosa posar el dit a una de les nafres de l’escola actual, fins ara amagada per la correcció política. No hem

descobert el pa torrat: països com Alemanya o Estats Units fa anys que han entrat en un debat públic i acadèmic sobre aquesta delicada qüestió de gènere. Al meu entendre, el que té més interès del fet és avaluar-ne la gènesi. Perquè, de fet, en una societat que escolaritza nenes i nens junts des de fa uns trenta anys, donant-los un mateix currículum i oportunitats, sorprèn a qualsevol que el resultat sigui

FRACÀS ESCOLAR PER COMUNITATS I GÈNERES

45,0 40,0 35,0 30,0

43 41 36 27

25,0

42 36

24 22

20,0

15,0

23 17

Homes

Ar ag ón la yL eó n M ad rid Ca ta lu ny a Ca nt ab ria Na va rra As tu r Pa ias ís Va sc o

til

Ca s

s ia

l ic ia Ga

oj Ri

Ca n

TO TA L

Ce ut a en cia na Ba le a Ex tre res m ad ur a An Ca da st illa lu c -L a M ia an ch a M el il l a M ur cia Va l

Total

16 11

10,0 5,0 0,0

Dones

“

Les escoles diferenciades aposten per una solució de provada eficàcia que llima les diferències de gènere, alhora que aconsegueix majors nivells acadèmics i de socialització”. tan desigual; per exemple, els nois que a Catalunya acaben l’ESO sense obtenir el graduat és del 29%, mentre que en les noies és del 17%; entre els que acaben una llicenciatura en l’actualitat, els nois volten el 40%, mentre que les noies són el 60%.

igualtat i la corresponsabilitat que la simple inclusió de nenes i nens a les aules no va aconseguir. Tot això, sense renunciar a la mixticitat, que sovint és entesa més com un valor intocable de la modernitat, que com un tipus d’organització pedagògicament avalat.

Per una banda, cal reconèixer aquestes dades com un canvi esperat i que cal celebrar, ja que històricament la discriminació femenina en l’àmbit de l’educació era el pa de cada dia; i, sens dubte, la mixticitat escolar va ser un dels fets decisius que van contribuir a aquesta conquesta.

En aquest marc sorgeix l’escola diferenciada, que res té a veure amb les aules segregades d’altres èpoques. La diferenciació escolar aposta per crear entorns educatius

Per altra banda, ens podem plantejar que l’escola, avui, ha d’afrontar nous reptes de gènere, ja que aquesta mixticitat es mostra insuficient per assolir la igualtat i l’excel·lència educativa. No és estrany, per tant, que prenguin força propostes coeducatives, que procuren unes pràctiques escolars centrades en l’educació per la

alliberats de les pressions de gènere, pressions que condicionen sovint les possibilitats i dificulten les oportunitats a nois i noies. Tal com manifesta l’informe esmentat, això es dona sovint per “los estereotipos mediáticos de niños y adolescentes -junto con la consolidación de los valores subyacentes- según los cuales resulta poco compatible ser chico y aceptado por los iguales con ser buen alumno”. La pràctica d’aquesta perspectiva escolar de gènere mostra com la separació escolar dels sexes es tradueix en un benefici per a molts alumnes. Pel cas dels nois, la no presència de les noies els porta sovint a més facilitat per assumir el risc de ser un bon estudiant sense que això suposi un distanciament dels companys; d’expressar-se sempre amb major llibertat i comoditat; de tenir, en definitiva, un entorn protegit de condicionants que no ajuden gens a les actituds pro-acadèmiques que s’esperen dels alumnes a l’escola.

Baldomero Martínez, S.A.U. C/ Recasens i Mercadé Núm. 61 REUS 43206 (Polígon Agro-Reus)

Educat ion

p hel ical Pedagog al c onsultants

Teacher T nt raining lopme Services - Professional deve Cambridge ESOL

External exams materia ls

cher’s Re Tea sour ce S ites Extra materials

Macmillan - connecting the educational community Macmillan Training Services

… ining Mentoring, Language tra

Mac milla n Cur cation ricular - Bilingual Edu

Test Generat ors Assess men

T he I n ter a ct

t needs

ive Classroom -

Curri cular docum e n ta

s lasse Digital c

tion - Pro gramaciones

T’esperem al cor del Priorat Celebracions amb encant Restaurant- Salons privats- Espai de jocs - Jardí - Hotel Experiències úniques c/ Miquel Barceló, 4-6

977 830 078

Falset 43730

Priorat

www.hotel-hostalsport.com

www.macmillanelt.es

acuérdate de vivir

otoño en

Disfruta en familia

en la

www.aquum.es

descuento

aquum@estivalpark.es

entrada Spa: niños a partir de 5 años Club: niños a partir de 12 años

Tel. 977 358 061

“

El projecte educatiu d’Aura i Turó abraça des dels dos anys fins a l’entrada a la universitat”

EDUCACIÓ INFANTIL

La nostra llar, una aposta de futur! A Llar d’Infants es posen els fonaments de tota l’escolaritat, per això valorem molt aquesta etapa educativa. Els nens i nenes poden començar des dels sis mesos. Lourdes Aguilar CAP DE SECCIÓ D’EDUCACIÓ INFANTIL

ferim a les famílies la possibilitat de tenir horaris flexibles per a facilitar la progressiva incorporació de l’Infant a la vida escolar. Per a nosaltres, el principal objectiu que pretenem aconseguir des de Llar d’Infants és que el nen sigui capaç de valer-se per ell mateix, que adquireixi seguretat i confiança en la seva persona, que sigui autònom i independent. Per assolir-ho, ens basem en l’estimulació primerenca de l’Infant per tal que construeixi a partir de les seves capacitats i desenvolupi al màxim les seves intelligències múltiples.

i d’altres específiques relacionades amb els projectes que es duen a terme durant tot el curs. Donem molta importància a la creació de rutines en l’ambient escolar per poder aconseguir uns bons hàbits. Pel que fa als d’autonomia personal, són treballats a nivell individual i a través de les consignes marcades. Quant a les activitats específiques relacionades amb els projectes, les treballem centrant-nos en les intel·ligències múltiples, basades fonamentalment a: Afavorir la millora lingüística i enriquir el vocabulari mitjançant contes, cançons, poemes, dites, valors...

t Donar molta rellevància a Com ho fem: Els mecanismes emprats es poden distribuir en dos grans blocs: Els hàbits d’autonomia personal i les àrees de coneixement. Afavorim aquests aspectes mitjançant activitats d’aprenentatge

l’anglès ja des d’aquesta primera etapa. Com a centre formador i examinador de la universitat de Cambridge, iniciem els nostres infants en aquest projecte que tindrà continuïtat en les etapes posteriors.

t Ampliar la capacitat de raonament lògic que s’inicia amb l’experimentació.

t Millorar la creativitat i l’estimulació sensorial.

t Perfeccionar la psicomotricitat gruixuda amb un conjunt d’exercicis que reprodueixen els patrons bàsics de moviment i, d’aquesta manera, millorar la maduresa global del nen.

t Augmentar el desenvolupament de la intel·ligència musical a l’aula.

Aquestes bases fonamentades a Llar d’infants tindran la seva continuïtat en les etapes d’Educació Infantil, Primària , Secundària i Batxillerat.

+ 5(2( ( $+2 /1.!+$,$2 #ŗ /1$-$-3 3&$ $K MDM @CPTHQDHW L¤R CDK CD K@ HMENQL@

BH® ODQ LHSI CD K@ UHRH® #ŗ@PTDRS@ L@MDQ@ TM OQNAKDL@ UHRT@K OQNUNB@ LNKS RNUHMS CH

EHBTKS@S DM Kŗ@CPTHRHBH® CD CDSDQLHM@SR @OQD

MDMS@SFDR /DQ 48 6 /$ 9,6, " 5DTQD A¤ KDR KKDSQDR CD KKTMX ¤R F@TCHQ CD ANM@ UHRS@ ODQ @HW MN ¤R RTEHBHDMS ODQ SDMHQ TM ANM QDMCHLDMS UHRT@K @ KŗDRBNK@ +@ UHRH® @ L¤R CD OQNONQBHNM@Q

MNR HL@SFDR M¨SHCDR DMR ODQLDS ODQBDAQD BNLOQDMCQD HMSDQOQDS@Q H @C@OS@Q MNR DM DK MNRSQD DMSNQM FQ BHDR @ TM BNMITMS CŗG@AHKH

S@SR PTD DR CDRDMUNKTODM CDR CDK M@HWDLDMS BNMRSQTHMS RD TM@ RNAQD Kŗ@KSQ@ PTDRSDR G@

AHKHS@SR R®M A RHPTDR ODQ @ @BSHUHS@SR BNL K@ KDBSTQ@ KŗDRBQHOSTQ@ N KŗNQCHM@CNQ #ŗ@BNQC @LA Kŗ$PHULFDQ 2SWRPHWULF $VVRFLD WLRQ TM CD B@C@ PT@SQD MDMR DRBNK@QHSY@SR S¤ CHƥBTKS@SR UHRT@KR PTD DR ONRDM CD L@MHEDRS DM R¨LOSNLDR BNL UHRH® ANQQNR@ CD KKTMX N CD OQNO OHBNQ CŗTKKR L@K CD B@O H CHƥBTKS@SR DM K@ BOH@ DM KŗDRBQHOSTQ@ N DM K@ KDBSTQ@ H BNL

OQDMRH® DMSQD Cŗ@KSQDR ,DMSQD PTD @KFTMDR Cŗ@PTDRSDR CHƥBTKS@SR DR CDTDM @ K@ OQDR£MBH@ CD LHNOH@ GHODQLDSQNOH@ N @RSHFL@SHRLD H DR BNLODMRDM @LA TKKDQDR DM @KSQDR DR E@ MDBDR

R@QH TM OQNFQ@L@ CD SDQ OH@ UHRT@K RH UNKDL @BNMRDFTHQ TM ANM QDMCHLDMS @ KŗDRBNK@

/$ 7(5 3,$ 9,68$/ ¤R TM SQ@BS@LDMS NOSNL£

SQHB LNKS DEDBSHT DM K@ QDRNKTBH® CD OQNAKDLDR UHRT@KR PTD BNLAHM@ DK SQDA@KK @K BDMSQD H @ B@R@ 3¤ KŗNAIDBSHT CD BQD@Q MNUDR BNMMDWHNMR MDQUH

NRDR H Cŗ@PTDRS@ L@MDQ@ CDRDMUNKTO@Q CŗTM@ L@MDQ@ DƥB@¢ BDQSDR G@AHKHS@SR R DRODB¨ƥB@ ODQ @ B@C@ O@BHDMS H K@ RDU@ CTQ@BH® ONS NRBHKuK@Q DMSQD U QHDR RDSL@MDR LDRNR N TM @MX HW¨ CNMBR DR E@ MDBDRR@QH TM &21752/ 23 720 75,& $/ 92/7$17 '(/6 $1<6 ODQ CD

SDQLHM@Q RH DK MDM G@ @CPTHQHS KDR G@AHKHS@SR UHRT@KR ODQ @EQNMS@Q DKR @OQDMDMS@SFDR CD K@ KDBSNDRBQHOSTQ@ N ODQ BNMSQ@ DR E@ MDBDRR@QH Kŗ@ITS CD K@ SDQ OH@ UHRT@K

MµLDQN DM RDQUDHR OSHBR 5DYDO GH -HV»V WHO 5(86 x 5RYLUD L 9LUJLOL WHO 7$55$*21$ -DXPH +XJXHW WHO 9$//6 x (GLI $OW 3HQHG©V WHO 6W 3HUH L 6W 3DX 7$55$*21$

FRW#RSWLFDWHL[LGR FRP x ZZZ RSWLFDWHL[LGR FRP

“

Una oportunidad para crecer, una oportunidad para mejorar” 1

ESPORT: ESCOLA DE VALORS

Equipos laureados en Turó Actividades deportivas extraescolares Dos equipos de fútbol del colegio han ganado casi todos los títulos que han tenido a su alcance. Ésta es su historia, desde sus comienzos hasta el final de la temporada pasada… Pedro Ángel García

liga y del territorial y como premio un fin de semana en Lloret para disputar la Trobada Nacional de fútbol 7 alevín. Fin de semana en un hotel y a jugar al futbol, ¡qué más se puede pedir!

El segundo año ganamos prácticamente todos los partidos tanto de la fase de clasificación como de liga. Quedamos campeones de

La segunda temporada como infantiles de fútbol 7 fue verdaderamente prolífica en juego y resultados. Ganamos los cinco trofeos en los que tuvimos la fortuna de competir: liga, territorial, Tarragonès, trofeo Diputació y la Final Nacional de Catalunya.

TUTOR DE 5È DE PRIMÀRIA

odo empezó en octubre del 2005 cuando se me encargó la tarea de llevar un equipo de futbol 7 de 5º. Empezó nuestra primera liga y a base de mucho trabajo empezamos a sentar las bases del futuro proyecto.

La segunda temporada de cadetes: ¡Vaya si fue buena! Para empezar jugamos en dos ligas diferentes: la liga de fútbol sala y la de fútbol 7. Ganamos prácticamente todos los partidos de las dos ligas y, además de éstas, ganamos también la final del Tarragonès y el trofeo Diputació. También nos concedieron el premio Auriga Fuscus. Para mí ha sido un verdadero placer poder compartir tanto tiempo con todos y cada uno de los

componentes de este equipo desde 5º hasta hoy y que ha sido un honor poder dedicarles todo este tiempo y que soy yo quien está en deuda con ellos por todo el cariño, la amistad, el apoyo y la complicidad que me han regalado todo este tiempo en el que han ido creciendo como jugadores y como personas. Y yo he tenido el privilegio de ser testigo directo de ello… Así que a: Cinto, Kevin, Quique, Adolfo, Miqui, Nacho, Álvaro, Marc, David, Francisco, Guillem, Arnau, Oriol, Joan, Cesc, Erik, Santi, Carlos, Eudald y en especial a Víctor…GRACIAS.

Jorge Sebastián COORDINADOR DE 1-2-3 DE PRIMÀRIA

n 2011, el equipo de 6º de fútbol 7 alcanzó el trofeo territorial. Quien firma estas líneas tuvo la suerte de acompañarlo y quiere recordar alguno de tantos momentos alegres. Iniciamos el curso con los recuerdos de las jornadas que en 2010 disfrutamos en la Seu, donde pasamos un fin de semana jugando con los campeones de otras provincias. Empezó la competición y logramos clasificarnos en el grupo A. En la segunda fase alcanzamos el primer puesto, lo que nos permitió jugar la final contra el Joan Rebull, que ganamos 3 a 1. En cada entreno y en cada partido el grupo no sólo demostraba ir creciendo en fútbol, sino en calidad humana. No han dejado de sorprenderme con detalles de compañerismo y deportividad. Podría llenar páginas con las cualidades de cada jugador, con las paradas de Guillermo, los saques de Alfonso, las escapadas de Fran, la fuerza de Ricard, la velocidad de Pepe, los remates de Adrià, los recortes de Gerard, las recuperaciones de Joan, la versatilidad de Mateo, los lanzamientos de Pablo, las asistencias de Arnau, los regates de Marc, los desmarques de Pepe… pero es aún mayor el valor humano.

Recuerdo una anécdota que ilustra lo que quiero decir. El día en que nos alzamos con la copa tuvieron que decidir quién debía salir a recogerla. A todos les hacía ilusión, pero alguno recordó que, aquel día, era el cumpleaños de Adrià, y acordaron que debía salir él. Otro detalle me lo encuentro al escribir este artículo, para el que les pedí una reflexión sobre la temporada. Y, para mi sorpresa, no encontré más que palabras de agradecimiento

a su entrenador. Como veis, quien puede estar agradecido soy yo. Así, gracias equipo, gracias familias, y gracias también a Pepe Ruiz, maestro, siempre detrás; sea también para él este recuerdo.

1. Un dels nostres objectius és educar mitjançant l’esport 2. L’equip d’atletisme de Turó: una tradició.

Burlington Original Readers Graded Readers for ESO and Batxillerat

READERS

BURLINGTON

PUBLISHER that CARES

& 8 /7 , 8 6

A unique Readers series specially graded for ESO 1-4 and Batxillerat 1 & 2. These readers include: Activity Pages, Cross-Curricular Focus and Website Activities.

Now also available for Batxillerat 1 & 2

Burlington Books bcn@burlingtonbooks.com

93 457 98 68

Burlington Books The

Burlington Activity Readers

VIVERS DE JARDINERIA

, THPS! J\S[P]VZJVY['[LYYH LZ *;9( ;(99(.65( ;,3 -(? 5(86

“

Hem fet l’esforç d’aprofundir en la nostra missió, en l’estil d’organitzar-nos i en nombrosos aspectes pedagògics.”

LÍNIES ESTRATÈGIQUES

Un nord pedagògic per als pròxims cinc anys Amb motiu dels 40 anys, vam dur a terme el projecte Institució 2.0. El fruit d’aquest treball ha estat una orientació decidida cap a sis àrees de millora pedagògica en àmbits clau a Turó. Gerardo Meneses DIRECTOR

an passat vint mesos des de l’inici del projecte i el fruit es comença ja a notar. Hem fet l’esforç d’aprofundir en la nostra missió (col·laborar amb les famílies en l’educació dels fills), en l’estil d’organitzar-nos (treball en equip, integritat, optimisme, esforç, lleialtat…) i en nombrosos aspectes formatius i pedagògics (intel·ligències múltiples, anglès, treball cooperatiu…). El

congrés que vam tenir a Turó amb els 700 professors i professores de la Institució va significar el punt de partida per continuar creixent com a professionals i com a institució educativa. Hem concretat –conjuntament amb els altres col·legis de la Institució Familiar d’Educació– el pla estratègic 2.0 per als propers cinc anys; pla que es compon de sis línies, distribuïdes en tres nivells: Qui som?, Com ens organitzem? i Què fem? Les línies

estratègiques són: la preceptuació, el projecte professional del professorat, el treball cooperatiu, compartir el coneixement, el currículum humanista i la llengua anglesa. Al llarg d’aquests cinc anys, l’experiència ens anirà ajudant a avaluar les actuacions de millora que hem concretat i, si cal, a reorientar-les. També comptem amb les experiències positives d’altres col·legis de la Institució, que ens facilitaran nous camins de millora.

Qui sóm? Les primeres dues línies estratègiques se centren en la persona. D’una banda en el professor, en el seu creixement professonal, la seva millora i la formació contínua: projecte professional. Voler fer les coses bé i amb il·lusió i optimisme és important, però no n’hi ha prou. Cal posar permanentment al dia la manera de fer-ho. D’una altra banda, se centra en l’atenció personalitzada de cada alumne i de cada família, la preceptuació, eix del projecte educatiu de Turó. Un equip de preceptors està estudiant com ajudar millor els vostres fills a través de les converses de preceptuació, etc.

Com ens organtitzem? Molt sovint la innovació no consisteix a fer coses noves sinó a fer-les d’una manera més eficient. Si tot el professorat –i no només de Turó, sinó aprofitant el potencial dels 13 col·legis de la Institució–comparteix les seves bones experiències, els seus recursos, les activitats exitoses, adquirim un coneixement col·lectiu extraordinari, en benefici de tots els alumnes del col·legi. Aquesta és la línia estratègica Compartim el coneixement. Tècnicament, a més a més, comptem des d’ara amb l’ús de les Google Apps for Education, que ens permeten interconnectar fàcilment tot allò que pengem al núvol.

a través d’un curs d’aprenentatge cooperatiu impartit per un expert i ara proporcionen a la resta de professors del col·legi eines i recursos per alternar l’activitat a les seves classes, de manera que a més els alumnes tinguin una participació més activa en el treball d’aprenentatge i assoleixin destreses de lideratge i treball en equip.

Què fem? Entre totes les àres del currículum escolar –deixant clar que totes són importants– s’ha prioritzat l’ensenyament de la llengua anglesa i totes aquelles que tenen relació amb el currículum humanista. Pel que fa a l’anglès, apostem decididament per un aprenentge instrumental de la llengua. Això exigeix deixar de veure-la només

com una assignatura i fer que esdevingui vehicle natural de comunicació en algunes de les relacions ordinàries de l’escola: altres assignatures, publicacions, etc. La formació humanística s’adquireix a través de totes aquelles matèries que donen una visió humanística del món: filosofia, ciències, història, llengües i literatura… Coordinar el currículum humanista és un projecte formatiu ambiciós tan intel·lectualment com formativa: ensenyar-los a pensar i a entendre el món que ens envolta. A través de la selecció de les lectures, dels vídeos o documentals, sessions de formació del professorat, volem fonamentar en l’humanisme cristià tots els coneixements dels alumnes, la qual cosa els fornirà d’una coherència i autonomia personal necessàries en el món universitari.

L’interès per estar al costat de les famílies col·laborant amb els pares en l’educació dels fills en l’ús de les noves tecnologies i donant-los eines perquè puguin acompanyar-los en el seus aprenentatges, ens ha dut a crear el projecte In_TAC, que trobareu al web de Turó. L’aprenentatge cooperatiu és una forma d’estructurar el treball a l’aula en equips reduïts, en els quals els estudiants s’ajuden els uns als altres a aprendre. Un primer grup de professors de Turó es van formar

En la sala d’estar de professors s’ha col·locat una pissarra com la que es pot veure en la part superior de la pàgina. És un recordatori de les línies estratègiques pedagògiques que, entre tots, ens hem proposat treure endavant.

CELLER ESCODA - SANAHUJA Coll del Sabater 80% Merlot 20% Cabernet Frank

a partir dâ&#x20AC;&#x2122;agricultura mĂ¨tode biodinĂ mic

Els bassots Vi blanc de chanin blanc 100%

La Llopetera 100% Pinot Noir

Les Paradetes 60% Sumoll 40% Garnatxa

Torre del Moro Cabernet frank, Merlot, Garnatxa, SansĂł

VINS NATURALS Venda directa al mateix celler

CamĂ de Lilla s/n PRENAFET$ Â&#x2021; 0RQWEODQF THO Â&#x2021; FD[ Â&#x2021; MUH#FHOOHr HVFRGDVDQDKXMD FRP ZZZ FHOOHU HVFRGDVDQDKXMD FRP

Aquest any a Turó hem tingut convidats 1. Alcalde de Reus

1. Aenean vitae neque. Maecenas at augue quis nulla dignissim condimentum.

2. Alcalde de Tarragona

2. Maecenas neque nisl.

3. Alcalde Constantí

3. pretium a, congue vitae.

4. Cap de Serveis Territorials dpt. d’Ensenyament

4. mollis sit amet, felis. Sed egestas venenatis.

5. Albert Puig. Coordinador futbol Base del FC Barcelona

5. Aenean vitae neque.

6. Director del Diari de Tarragona

6. Maecenas at augue quis nulla dignissim condimentum.

7. Pilarín Bayés. Escriptora i ilustradora

Rosa Espinosa PROFESSORA DE PRIMÀRIA

1 2

2 3

ENS HAN VISITAT SECCIÓ FIXA

Titular de la notícia que pot tenir dues línies 1. Enric Pujol. Periodista

2. Sr Poblet. President de la diputació 3. Francesc Roig. Director de Càritas

4. Mª Àngels Ollé. Escriptora Rud minit, si. Rud molorpe riliquat, sit, sis diat aut vel dolessit non5. Leopoldo Abadía. Conferenciant, coach... se tatie dionullutat nim nonsent ullam, con ulla faciliquis do eugait “Un amic” 6. Ramonvulla Homs. Escriptor nim faccum nosting etue dolorperosto odolor sequisi. 7. Miguel Ángel Jordán. Esriptor

Rosa Espinosa PROFESSORA DE PRIMÀRIA

Pol. Ind. La Drecera – Carrer Hidràulica, 1 43470 – La Selva del Camp Telf: 977845722 Fax: 977844742 recop@recop.net

ANTICS ALUMNES

Los valores siempre permanecen: ser antiguo alumno de Turó Desde mis inicios en Turó, he aprendido valores todos los días de mi experiencia allí. Desde las clases de arte, pasando por educación física, todo me ha formado y convertido en lo que soy. Agustín Romera PROMOCIÓ XXIV: BRUGENT

a elección del colegio es una de las grandes decisiones que los padres han de tomar con respecto a sus hijos y que compromete, en gran medida, su futuro y el de la sociedad. La amplia oferta de centros que hoy tenemos a nuestro alcance, públicos, privados o concertados, con diferentes matices y enfoques, permite escoger qué tipo de

educación se quiere para los pequeños. En algunos casos, la comodidad se impone a la conveniencia y, cuestiones que nada tienen que ver con el bienestar y la formación, tales como la distancia al domicilio familiar, la economía o incluso el que dirán, son determinantes. En otros, se busca directamente el futuro – el profesional – antes de pasar por el presente, la formación de la persona como tal.

Sin duda, la educación de un hijo, es una de las tareas más complicadas que existen y en ocasiones, pese a la buena intención y esfuerzo de los padres, no se consigue el resultado que se persigue. Si bien esta ardua tarea empieza en casa, el centro y sus profesores han de ser piezas clave que acaben de cerrar ese círculo. Ahí radica la importancia de la correcta elección. Como en todo colegio, o así debiera ser, en Turó se intenta dar la mejor

formación académica en todas y cada una de las materias. Sin embargo, algunos de sus rasgos diferenciadores como la atención y trato individual de cada alumno junto al fomento del compañerismo, la libertad, el compromiso, la tolerancia, el respeto, el valor al esfuerzo, la lealtad y la disciplina, consigue, que los que entraron siendo niños, salgan del colegio con principios y valores difíciles de encontrar en otros centros. El pasado 4 de mayo, se cumplió el décimo aniversario de la XXIV Promoción Brugent, mi promoción. De primero de EGB a segundo de Bachillerato, unos cincuenta compañeros pasaron por ella. Gente de diferente condición, religión y pelaje. Durante esos años, algunos nos dejaban y otros tantos llegaban. De nueve a cinco de la tarde, de lunes a viernes, incluso los sábados por la mañana, formándonos, compartiendo experiencias y millones de anécdotas que todavía nos vienen a la memoria cuando

recordamos aquellos años. Todos aprendíamos de todos y día a día, iba creciendo la persona que hoy somos. Ya en la universidad y por ser la etapa siguiente a la escolar, algo muy normal era casi presentarse con el colegio de donde venías. En esta sociedad materialista, en la que todo es relativo, nada tiene importancia, la envidia, la mala educación, la falta de respeto, la

“

La elección del colegio es una de las grandes decisiones que los padres han de tomar y que compromete el futuro de sus hijos”

intolerancia, la vanidad y la regla de tanto tienes tanto vales, un colegio como Turó, tiene mucho que decir. Es por ello, que los Antiguos Alumnos, orgullosos de serlo, celebramos la iniciativa, que ha empezado a caminar este año, de abrir el Centro a las personas, convocando conferencias y diferentes actividades en las ciudades vecinas, ya que no sólo es una manera de modernizarse, dar a conocer la realidad del Centro y atraer a familias, sino que nos ayudan a derribar complejos y tópicos y a explicar sus bondades, como la calidad de su enseñanza y educación. Citando al Nobel de Literatura, Gabriel García Márquez, diré que siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré. ¡Gracias Turó!

RECULL DE PREMSA

S QUE OS EN LO S CENTR LO E D IO R EL IDEA A ERDAN ES RECU RAG O N ILUSTR S E S 0 6 TA R N E RRACON s de RIOS TA s historia IÓN | VA can esta gris mar cia la infancia. Escon 14 EDUCAC a a España ha

... e t s i u f o i coleg é u q a e Dim

o n er salir de uncuerdos y cariñ daR vida quieSANO la CO AtogiRo. laPOA o es gratos re dicho: unT culpido R RAÚL el os han es y se han le gi ad co le rd l co ve de s a lo e ho es el patio heridos niños qu ón. Clas años en valores adidad de aquellos ses de relumbr llas por da).DFOATOD ierIU quC LA tseEr (iz personal o en tarraconentransición y bata ero en SD el Llà Ra GfaIO tid ues, pion . El Turó, la sta LE er rti tiq de O nv s po àc C la co de Pr S y au go LO rra, igente , avanzado ólo N eres. El ue rg ex E n sg s, ale ié S ró r, po ne O qu cto Tu MN El do Y te diré idad. Las Teresia Mare Nostrum ipos, estos de olegio El DE A◗LU El reot 10dor. 08 TA RR discapac yctu U ETAPA làtser - C nsdeer20va ser este AG ON A Diari lig io24sod’o cobre ue no dejan de RDAN S Rafael L menge, Diure RECUE COLEGIOS es . Aunq S compeeu al IO er iq D N A lib ct DE RRlle va do a y IMO E LA CIUD -mCEIP Prà AGONA | erno ST e leTAha E T CUin ARvi S u ENTA AÑ| LO S D io ru ortivo qu limpiadas de ra st IO ep G N o G l lid N IÓ a prue OS DE TRADICIÓN LE e C ra O A Oar S C olegio M tres pa udeser a durísim sierto. LO EDUCO rit e en un , pí N rt tir es E se S és - oClegio El Turó ,familiay sume el médi- y en la Titan De etros por el de ortoún LUMN om Tarr m na Sentidoc sociedad. Así re El Turó,cen500 kiló una pier mediálàtser - C - ba de , además, con roe vicio a la làtserelideario de40 Rafael L 0 años. Co ose en hé bici y naL hizo ias Lo ha co RafaelL tos días cumple ble erigiénd le de alerg ba pé p dica y cita. «Hago muc s re cu er da es sa e on qu sp o ia tr ra uandoelre eccllaa inic tico de la ex pl ic a, m ie nt ac ía m os ex rría1970c pital de Santa Tedííaa,, a su vez, nd ta ci ón », ia in te ns a: «H daladas, íbaen el Hosde EGB y emprenl colegio. Allí a in fa nc des’, pe sus un iones, ‘calçota rça…». Segundo a paralela a la de nd de e se os ado Ba án er curs do conlam una carr sta COU, empapá detalle. Era r jugar al al mos a ve o, complementa ica. Un cuiestaría ha odo se cuidaba dad, donde Todo ell encias académ sirvió pa«T cie s. so re la ig lo m le a ex va as cia y el co o abierto yor de las ndizaje de idiom rrera en Meun colegi taba la conviven la puntualiel do apre illante ca ci y da encarrilar su br n es ta nc ia s en te se fomen o. Se impulsaba sacrificio ra ñerism n, el espíritu de da. m bi én co lo más importan pa ta , na er ci exd, el orde en hecho», recu abía un es- di anjero. Aunque ores y compañe s da u es tr to bi «H Mao de prof s momen eto a ex el trabajo o y mucho más: to uto resp imo fue el apoy ró en uno de lo os sufrí un reollu bsso Todo es no y un ab añ Tu pecial m istia ros de El icados. «A los 16 da de todos», aliu píritu cr d, así como un es a uno de sus yu mpl aa co el ás mal uv e m di ta e los et es pr la liber ilias». Allí estu biad a o pero cáncer ysiem que vio cómo de dicar su m relan cam el, de las fa tiempos haan n para de me. «Hoy enta Rafa ezcla ó sigue fir cnifica- com surgía la vocació segundomás im jos. Los del Turó hi Es lo o y te esto trago do namurraad edicina.« el manifi más estruccttu milia». isma». vidaa la M después de la fa do m entorto la s tá go es , es el ad, Rafa la esencia portante ». do pero años de moced rt iv a qu e le r ntacto página 8 de po En sus el hockey Continúa en es ta ci ón Fund vínculo de la pr ró. See curtió en po u zó ad rit op pí or Tu un grupod u caes ndo un m va parecía El rac rja of ef fo te am o, m rizzaappo a an orreelt ltrrab abajo direc iliascatólicas,este co mi coley el balonm to de los pa leg NORIÁN MUÑOZ dres,el trilin io de chicosque cu Este año En la clas mple güismoy su esco e de prim mar renta desd lar se cumplen ero de pri). FOTO: DT propio proy 40 años se da cua- mili ia el tema que toca e que el ier estudiar ró qu Col abri a. es la El ·leg on era prof i ecto 2.0 terrenos sus puertas en Tu- centes tam esor (todos los fa- en el colegio.en algún m momento Llàtser (iz el unos mue de Constan dofa bién gitalización Ra son de olivare Ade hom tí rodeado stra ares Los portista s una piza un árbol genealógbres), cos llevmás, muchos de cuando todo de las aulas lleg alrededores de guen igua . L y los an ico chigo rra ue pun toda lme s en electrón los doc sinte verdes la vida vvinc tén dos al cen más ruid El tema ica ica. y no ula- mej capacitados para entes estan to Meneses seña tro, r, alergólo o la que, importa gando a la que el de los niño hay hablarde unaviene a cuento para unproyectoc ya que se ttrata or sacarle el ◗ El docto de zan provecho, y por s ju- tida hora del oncontinui delasseñ es orientar nte como apro casi abarca curs nuid eso pati asde A d

liberal

ioticyafa’ milia ic v r e s , o ís n t r ia a t spíritu ctraisr la parte arEa fomen

El Turó, la

ilia vicio y fam r e s o n ia t i

Divendres,

28 de gener Diari de 2011 Diari Divendres,

de 2011

DE TARR AGONA |

LA VOZ

DE LOS PR OTAGON ISTAS OS

TA RR AG

LO S A LU M N

Ramón Llor ens

Joan Mar c Berg

uedà Como es un te sientes colegio de chicos, en confianz Cuando term a. ine echa menos la familiaridad ré de

1 Gran foto de 1 desde prime familia con los alumn os ro hasta bachi 2 Todo llerato. s, alumnos y profesores al comedor. , se quedan 3 Una clase física. FOTO de educación S: LLUÍS MILIÁN

EL DIRECT OR Gerar do Mene

Garikoitz grupo de Valoro los Herrero | bachiller ✓¿Es dur con el Ban hecho adquhábitos que me han ato colaboró Para que o ser director? rentes opec d’Aliments en Creo que irir, la disciplina... un dife me servirá necesitan colegio funcione plena fieb rativos. Además futuro. para el re del mun , en las familiasdos elementos : quese bol, consigu dial de proyecto sintonicen con el firmada de ieron una cam fútedu iseta un buen equ cativo y que haya nizar una David Villa para orgarifa. Los fond En Turó teneipo de profesor tinaron a es. un colegio os se descontar con mos la suerte de en el Con los dos elem go. Diferencia entos. entre sex ✓Un mo os Otra de las Constatarmento gratificant colegio es grandes apuesta las s del la edu de caci ciad a por los anti muestras de afec e ón diferenfrecuente guos alumnos. Es to pregunta sexo s. Cua ndo ver se al un le director grupo de antiguos taría edu si no se alumnos cand paseando el colegio, especie de o a los niños en esprecepto saludando a sus ‘viejpor no: «Cuandburbuja, asegura una Xavier Mas res... os’ que o sale nen sus No es que sot amigas y n de aquí tiese aprenda ✓Person amigos, susactivi en otros sitio más van dadesext s, es el cóm que Turó es unaalidad del cole raescolares.. a Meneses hacemos o lo gio , insi La participa escuela de familias. la educaci ste en que sepa .». trabajo. los hábitos de ción de los ◗ Meneses mejores ón de niños y niña rar padres, ha sido mae resultad s da primaria dura os académi stro de entre otra nte años. FOTO: LL. nen form s cosas, porque cos, M. asdistintasd tie■■■ eaprende r. noria

ses

EL EXALUM

nm@diari detarragon a.com

Alumnos

: 600 chic

su mejora, su formació educadores.. n como vertebrador . es el eje del proyecto . ✓Lo que Queremoshay que mejora institución que Turó sea una r activa en más presente y más nue Muchas de stras comarcas. las activ este aniversa idad rio tien es de entre sus objetivos. en esto ✓¿Qué qui los chicos ere que se llev Queremos del colegio? en formar pers preocupadas onas con espíritu por las persona s, solidarias de servicio, , voluntad coherentes, con de con esfuerzomejora continu a, e iniciativa ...

NO | Josep Boronat Amigos y campo pa ra jugar

LA FIC HA ■

os (De pri-

Josep Boro de los miemnat es uno Boro prim era bros de la sem nat, quien se deprom oció peña com nos amig delCol·leg o iTuróycu n tordeAsuntos Direc- lla époc os de aquean- de a. dose lepr Públicos Dow eguntapo Recuerda rlo toco , dice que, visquemásre comoun cuerdade nlapersp ectivade suerte el haber cont a época de su los año s, los estu allí, lo prim diante está valo res do con profesores aque n entr hacían ero que nombra más posi e las cosas de lo las funciones es tivas que que socampo el inmen- cont ahor ena se codeo ró tanto espa livos que Uno en el colegio. noce como‘coach’ percio les brin de sona esos l. Recu daba para valo res - fue la jugar. cent es muyerda a doamis imp licaqueconse tad y dice dos rvamuybu y e- man con algu nos tiene el cont acto.

participa La escuela Turó n Bilbao e en un congreso su direc-

en un

Josep Boro Asuntos Públnat, Director de icos de DOW . FOTO: DT

encelevas.En elcertam

c- Educati Bilbao han participan tadoporsu dire d or ntadop Turó,represe eneses (dcha.), M do ontor, Gerar o en el VIII C ha participad NuevasClaves ón ci da un gresoF celenelcertamen Educativas.E han participaao lb Bi en o ctor Da, brad os como el do - do expert is, de Harvard (izq.). ew yL ra G s niel

eso en

ON A 09

Me gusta el personal, seguimiento tienes un a quien pue prec des contarle eptor cosas. tus

familia en tra en el a ula

del colegio: desd real os de simple bar, adq o. a los iden de la familia, - til, que se e la educación infa ue te todo este formación dura i- seguimiento alumnos, dar un está con cosas: que vista destacan tinu n- perm hace individu año que con nal, que El otro gran . sólo de chicse trata de un coledos De hecho, amente presente ita eleg el colegio conjuntaamente fue un grup Aur rasgo dist . do de hacer con ir bien lo que deseles un uniform os y que todos llevgio lias el que o de fam bachiller a, hasta ssegun- del centro, desd su futuro. an lo e el punto intivo ato. ta educati En un nate, desd e en tonos azul an por el fund levantó, animadaside visy ador 2.0 y trili gionopo recorrido por el Se impartevo, es el trilingüism los de prime los más pequeñgra- sé María Escr del Opus Dei, ngü güis díafaltar coleism n mo o. tant o Joos, ero una ivá med as glés com Para adap de de Balague horas de visitaalc or. Es un mayoría o tars alos en pantaló primaria (la Las fam r. llano.Dehede catalán y de castin- porque aqu punto neurálg osnu pos, tecn arseealo nueevos ta los de bach n corto), ilias se invo vost ico, í se quedan ológicam cho, hay algu e- todo ameente tiem- natu lucran do, el cole ógic chicos may illerato. Uno dehas- Todavía hoy gio ha creante hablan- cim ras, como plástica nasasig- El días los alumnos y profa comer pia estrateg vo un momores reconoce que los muy vinculadlas familias sigu ient do de la visit esores. y conoo del med p gia. ia. Han optasu proen a toca as al cole de zan imp io, que cía demasiaento en que no tu- cad a clas gio y en no incorporrars por glés arte n ínte gram se tada ahoria, patatas ba crema e le arsee al prog do p ordenad ente en mado, pero da gracia ir unif ha- encargado. hay un mat rim onio . Los alum ram ores in- rebo s a mano y poll fritas cornos de neralitat es en el aula de la a de la opc ión o, también zado a man tien es que ahora «sabes que orde organizaSe trata de una form , aun de real ESO tienen G Ge- cam nqu quee ya cuen En el com o. que te vas preo cup arte por no de la tradicioción que va más a bio educati izar un inte rtan co con edor una allá a poner». nal lo pa. vo con Irla ané pequeñ Estos mat a través del AmGerardo nda. ren cdota muestra Lucha con rimonio lo que quie a que que defi se presta Meneses, dire tra el frac na ctor, una se enc arga n de s son los a hacer una la aso del colegio: pers Entre las da por los que visita guia com cifra la educacionalidad - centro unicación fluid exis ta gral tro está orgu s de las que el forman el cuatro edificio ón inte a con cen- ños . Hacen énfasis y de s en que los cha contra lloso destaca , después que está centro. Queda que lias a solu ayudar a otras fam el la nicionar sus claro orgullos fran en unel fracaso escolar. lu- renlasbande de terminar, reti o de que yor parte problem iLa trad la maalumnos 4,9% el núm ero Ci- llas sobre jasy coloquen lass importanteición también es as. otros elemde cuadros, vitrales que, la ide muy mes acab a. Es peq ueñ o, ado 4ºde deciden no son obra entos de decoraci y alum nos aquí: el 12,37% de ESO per o sien un gesto actu ales de los alum ón anti tudios. Miecontinuar con sus , ahorra al do 600 , son hijo los nos. guos pers lana es del ntras, la media es- un importa onal del comedose de 55 profestudiantes. Ade s de cata nte trabajo. más r esores, al varones. 33,4% en el caso de Como cole menos diez, También e olegio cató año pasa les fue bienlos también se gio lico que es encargado do hace el la soli aprobaro en la sele ctiv ’ dar idad insistencia idad n pre sen taroun 98% de los que : alumnos bus , y cad a año en p los se can n. Aun que en este emplear parte deuna manera de ayudar a otros. El su tiempo en año pasa do un

28 de gener

COLEGIOS

icipa uela Turó part

AJUDA'NS A ACTUALITZAR EL DIRECTORI D'ANTICS ALUMNES

Depart. AA: alumni@eturo.org

“

Un estímulo para tu vida cristiana y una oportunidad de vivir en 1ª persona la universalidad de la Iglesia”

FORMACIÓ

Alumnos de Turó con el Santo Padre: JMJ 2011 La visita del Santo Padre a Madrid con motivo de la JMJ nos movilizó para ir a visitarle. Casi 20 alumnos de 4º y Bachillerato se apuntaron como voluntarios junto con varios profesores. Javier Medrano SOTSDIRECTOR D’ORIENTACIÓ

esde luego era una ocasión que no se podía desaprovechar. Después de haber estado con Benedicto xvi en Barcelona en el mes de noviembre pasado, teníamos la oportunidad de volver a estar con él en Madrid con motivo de la Jornada Mundial de la Juventud. Precisamente por eso un grupo de casi 20 alumnos de 4º ESO y de

Bachillerato se apuntaron como voluntarios junto con varios profesores. Estuvimos una semana ayudando en tareas de orden y organización en los actos centrales de dichas jornadas. Para todos ha sido una experiencia única que nos ha dejado un poso que con el paso de los meses irá saliendo a la superficie. Nos alojamos en un Colegio de Madrid que amablemente cedió sus aulas para uso de los voluntarios. Todas las jornadas fueron agotado-

ras, pero el ambiente era tan bueno y la gente estaba tan contenta, que era evidente que todo el esfuerzo estaba valiendo la pena. Muchísima gente al vernos con el atuendo verde de voluntarios nos preguntaba cosas y a medida que pasaron los días fuimos cogiendo experiencia y aprendiendo a resolver todo tipo de dudas. En cualquier caso llamaba mucho la atención la amabilidad de todo el mundo y lo agradecidos que eran los peregrinos ante nuestras orientaciones.

El momento más esperado, Cuatro Vientos aparte, fue el acto que quiso tener el Papa con los voluntarios en el IFEMA de Madrid. Nos agradeció muchísimo nuestra labor y no desperdició la ocasión de hablarnos de metas altas: “Al volver ahora a vuestra vida ordinaria, os animo a que guardéis en vuestro corazón esta gozosa experiencia y a que crezcáis cada día más en la entrega de vosotros mismos a Dios y a los hombres”. Además de nosotros, muchos otros alumnos del colegio pudieron asistir también como peregrinos. En todos los casos el resultado ha sido extraordinario. Ha valido la pena y eso lo hacían notar con sana envidia otros que por diversos motivos no habían podido estar. Mientras volvíamos a casa íbamos cayendo en la cuenta de que era mucho más lo que habíamos recibido que lo que habíamos dado. Desde luego, si tenemos la posibilidad, decíamos, estaremos en Río de Janeiro en el 2013.

Ferran Fortuny ALUMNE DE 1R BAT

Una anécdota para recordar

ren les 10 de la nit al centre de 4 vientos i s’apropava una bona tempesta. Jo era l’únic del grup que estava al costat de les motxilles i el menjar quan va començar a ploure. Vaig tapar-ho tot com vaig poder, i llavors em vaig posar les mans a les butxaques. Aviat me’n vaig adonar que em faltava el mòbil. Vaig buscar a les motxilles i pel terra, per era evident que no el trobaria. No sabia què fer. Llavors des del telèfon del Joan vaig trucar-me al meu mòbil, però no el vam sentir, i tampoc ningú em va contestar. Abatut vaig trucar a casa perquè em donessin de baixa. S’hi va posar ma mare enfadada dient que una dona colombiana l’havia trucat des del meu mòbil Jo, il·lusionat per no haver-lo perdut em vaig tornar a trucar i llavors sí que em van contestar. La noia estava a la zona C3 (jo a la F8, o sigui l’altra punta d’aquell enorme descampat), i vaig tardar 20 minuts a arribar al C3 i

20 minuts més per convèncer als voluntaris perquè em deixessin passar. La noia era d’un grup de colombians, i se l’havia trobat a la capella. “Se’m devia caure en fer la genuflexió”, vaig pensar. Després d’agrair-li moltes vegades a la noia per haver-se preocupat de buscar-me, vaig tornar content entenent una mica més el perquè d’una trobada de tant d’abast com aquesta.

Turó- Solidari: t Venta de felicitaciones de

t t t

Navidad para ayudar a los colegios de Costa de Marfil (Etimoé). Recogida de alimentos para las Hermanitas de los Pobres de Reus. Campaña “Enviem la Fam a la Porra” organizada por el FC Barcelona. Campañas de recogida de alimentos que organiza el Banco de Alimentos.

AMB MOTIU DEL 40 ANIVERSARI DE TURÓ

$XWRFDUV 6Ã&#x2030;1&+(= 7HO LQIR#DXWRFDUVVDQFKH] FRP KWWS ZZZ DXWRFDUVVDQFKH] FRP

Competencia

Liderazgo

Tu futuro comienza hoy

Esfuerzo

Como tú, querían ser universitarios y prepararse para alcanzar sus aspiraciones personales y profesionales. En su momento tomaron la decisión y eligieron vivir una experiencia única en la Universidad de Navarra. Ellas y ellos lideran su futuro. Hazlo tú también.

Conocimiento

La Universidad de Navarra apuesta por gente con valores, con ideas, con inquietudes. Ponte en marcha, entra en facebook/unav y participa en la 3ª edición del video-concurso “Líderes del Futuro”.

Servicio de Admisión · Ediﬁcio Central Universidad de Navarra · 948 425 614 · info@unav.es · www.unav.es/futurosalumnos