Issuu on Google+

Itinerari 4

Endavant!


Activitat 1: En primer lloc, felicitats als organitzadors per la proposta de l’itinerari en general i sobretot d’aquesta activitat. És original i ens a encantat! També ens ha servit per a descobrir molts talents de la nostra ciutat. Fins i tot, tenim pintors entre els pares dels nostres alumnes i ho celebrem enviant-te una fotografia d’un dels seus quadres amb la seva fitxa corresponent. T’agrada pintar a tu? A nosaltres molt!! Ja veuràs quines caixes més maques ens han quedat.


Fitxa de l’obra Títol: S/T

Autor: Joaquim Budesca

Època: 2004 Tipologia: Pintura Tècnica / materials utilitzats: Oli sobre fusta Tema: Abstracte Formes: Geomètrica Textures: Fusta Colors: Freds Composició: El centre d’interès és la figura abstracta Representació de l’espai: no hi ha perspectiva


Activitat 2: Aquesta activitat ens ha agradat força, tot i què hem hagut de parar molta atenció. Esperem que les respostes estiguin bé:

A-3

D–2

G -5 B-4

E–7

H-6 C-8

F-1


Activitat 3: 4. A l'època del Barroc, Ella exerceix de reina i senyora i seu sobre la muntanya o bé sobre un tron. Amb el paisatge imponent de la muntanya darrera, cada vegada representada amb més precisió, porta vestits folgats i de plecs ampul·losos. Sempre es representa guarnida amb les seves millors corones, amb tots els atributs i la pell bruna.

5. A mitjan s. XIX, les estampes comencen a representar la Mare de Déu amb els vestits encarcarats i en forma de campana, que ja portava feia temps. Amb aquests vestits el 1881 va ser proclamada Patrona de Catalunya. Dos nous elements l'acompanyen: la corona i el ceptre, símbols del patronatge.

3. Nostra Dona de Montserrat. A l'època renaixentista encara es representa la Mare de Déu de quatre formes diferents, però es comença a fixar la imatge tenint en compte la talla original: asseguda en un tron amb els seus atributs.

1. Encapçala l'exposició una reproducció fotogràfica de la talla romànica original, objecte de les diferents interpretacions que es mostren a continuació.


6. La revalorització dels períodes medievals i el desig de gaudir de l'autenticitat romànica, van fer augmentar l'interès per restituir la imatge de Santa Maria al seu estat original. El 1920 la fotografien sense postissos i s'exposà a la veneració sense cap indumentària a partir del 1939. L'any 1947, com ja sabeu, per subscripció popular, s'ofrenà un nou tron d'argent que embolcalla la imatge.

2. Els artistes medievals manifesten la Mare de Déu com una princesa gòtica, encisadora per la seva bellesa i tendra en la seva jove maternitat. Apareix elegantment vestida, amb la pell blanquíssima, davant l'inconfusible paisatge montserratí. L'Infant Jesús serra els turons, tot sol o bé ajudat per un àngel.

Activitat 4: CALZE: El calze és una copa sagrada, tradicionalment de metall preciós treballat artísticament, usada per a contenir el vi que ha de ser consagrat pel sacerdot en el transcurs de la celebració eucarística. CUSTÒDIA: A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre. Al culte catòlic, és la peça d'or, o altre metall preciós, on es col·loca l'hòstia, després de consagrada, per a adoració dels fidels. CANADELLES: Les setrilleres o canadelles són dos recipients a joc destinats a contenir i servir a taula oli i vinagre. RELIQUIARI: S'anomena reliquiari a la capsa o estoig per guardar relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels. Van estar en ús amb el nom de “encólpium” als primers segles de l'Església, encara que en aquell temps tenien caràcter privat i es portaven penjants del coll en forma de capsetes o de medalles amb figures i inscripcions. CEPTRE: Un ceptre és un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei. Té el seu origen en els bastons de comandament tribals i va evolucionar fins esdevenir una joia i símbol de la monarquia, com la corona. La part superior del ceptre pot portar una creu si el rei és cristià o una punxa per recordar la força de la guerra. També poden aparèixer els símbols de la dinastia, a mode de segell o escut. BÀCUL: El bàcul pastoral és un bastó que porten els bisbes. El seu origen és confús, potser


ve de la vara de Moisès i Aaron, o del pal que usaven els pastors, ja que els bisbes condueixen els fidels com el pastor el ramat.


ITINERARI 4