Issuu on Google+

Escola d’estiu Rosa Sensat Estiu ‘ 2010

didàcTICa de les ciències socials a l’ESO

josé luis fierro monteagudo


Estructura i continguts d’una WebQuest

A) PORTADA •

Una imatge adequada i atractiva

El nom de l’àrea o àrees a les quals va destinada

El o els nivells per als quals es considera més adequada

El nom dels creadors de la WebQuest

Una adreça e-mail amb la qual poder contactar

L’accés directe a cada un dels apartats de la WebQuest

La data de creació o de l' actualització més recent.

B) INTRODUCCIÓ Quan ja hem seleccionat el projecte, tema, tòpic o idea inicial i l’hem fet passar pels quatre filtres ja podem començar a redactar l’apartat de la introducció, que ha de ser: Breu Clara Motivadora Ha de plantejar una pregunta, un repte, un enigma o un problema per a solucionar • • • •

C) TASCA En una WebQuest tots els apartats són importants i imprescindibles, però la tasca es considera la més important, perquè és el centre, el nucli, el cor, al voltant del qual s’organitza tota la WebQuest: Aquest apartat ha de: Obligar a desenvolupar habilitats cognitives Explicitar com transformarem la informació: quin tipus de tasca realitzaran els alumnes i quin serà el producte final que en resulti • •


Tipus de tasques

La tasca és una de les parts més important d’una WebQuest perquè ens proporciona l’objectiu, enfoca les energies dels alumnes i ens concreta les intencions del pla d’estudis de l’educador. Una tasca ben dissenyada desenvolupa habilitats de pensament que van més enllà de la comprensió i la memòria. Es possible que en una WebQuest concreta es combinin dues o més categories de tasques. Les categories que trobareu a continuació no estan en cap ordre determinat excepte les del primer apartat, les anomenades de repetició, que van a l'inici a causa de la seva simplicitat i del seu paper de frontera entre el què és una WebQuest o no. Entre les onze tasques restants podem triar les que més s’ajusten als nostres objectius.

TASQUES DE REPETICIÓ

TASQUES DE PERSUASIÓ

A vegades l’únic que volem és que els alumnes absorbeixin una certa quantitat d’informació i que demostrin que l’han entès. Aquestes tasques poden ser una manera d’iniciar-se en la utilització de les WQ com a font d’informació. Els alumnes poden presentar allò que han après en Power Point, cartells, informes, etc. Es pot considerar que són tasques WebQuest segons el grau de transformació que els alumnes hagin hagut de fer. Si les frases i el format són sensiblement diferents a allò que han trobat, si han hagut de utilitzar les habilitats de resumir, seleccionar, elaborar, aleshores podrem qualificar-la de WQ

Hi ha gent que no està d’acord amb la nostra opinió , per això ens cal desenvolupar les nostres habilitats de persuasió. . Entre les tasques de persuasió es pot incloure una audiència falsa, es pot crear un escrit, una editorial, un cartell per a influir en la opinió dels altres, etc.…Les tasques de persuasió es combinen sovint amb les de consens però no sempre. La diferència clau és que en aquestes tasques cal identificar un públic que haurà de ser convençut, una audiència a la qual el missatge anirà dirigit expressament.


TASQUES DE COMPILACIÓ

TASQUES DE CONSENS

TASQUES DE DISSENY

Es una tasca senzilla per als alumnes. Es tracta d’obtenir informació de diverses fonts i presentar-la en un format comú , després es publica a la Web, s’imprimeix , etc.… Amb aquest tipus de tasca l’alumne es familiaritza en la cerca d’un tipus d’informació, aprèn a seleccionar a ordenar i a explicar .Cal recordar que per a què sigui realment una WQ cal haver transformat la informació, una simple relació o llistat no val. Cal que s’hagi rescrit la informació obtinguda i que es presenti en un tipus de format diferent seguint un criteri propi d’organització i de presentació. S’avaluarà la coherència de la organització, la selecció dels ítems, L’essència d’aquestes tasques consisteix en que els diferents punts de vista es considerin, s’articulin i s’adaptin tant com sigui possible. En aquest cas allò que és important és contrastar opinions i és diferent a la tasca de periodista. Cal basar-se en punts de vista autèntics que són expressats per algú en algun lloc fora de les parets de l’aula, s’ha de basar en opinions dels fets i no en els fets per si mateixos i després desenvolupar un informe per a una audiència específica . Aquest informe ha de tenir un format com els informes autèntics

Una tasca de disseny implica un pla o protocol per a realitzar alguna cosa. Els alumnes han de crear un producte o un pla d’acció per aconseguir un objectiu predeterminat i treballar amb uns condicionants especificats. En una WQ d’aquest tipus l’element dominant són els condicionants autèntics i cal que també s’ajustin a un pressupost i als condicionaments legals vigents. La tasca consisteix en crear un producte que s’ha d’adequar a les necessitats d’algú en algun lloc


TASQUES DE DETECTIU

TASQUES DE JUTJAR

Una manera de motivar els estudiants per un tema és convertir-lo un trencaclosques o una història de detectius. Al final de les activitats d’informació i recerca caldrà explicar el significat de les pistes i haver eliminat les falses informacions. Hauran de sintetitzar la informació i fer generalitzacions. Potser aquest tipus de tasques semblen poc serioses però les recerques dels d’historiadors, arqueòlegs i científics en general impliquen tasques semblants.

Avaluar alguna cosa significa tenir un cert grau de comprensió d’aquesta cosa i un grau de comprensió de certs sistemes de valors. Una tasca de judici presenta a l’alumne un nombre d’ítems i se li demana que els ordenin, els classifiqui i prengui una decisió entre un nombre limitat d’opcions. Una WQ d’aquest tipus ben dissenyada ha de proporcionar a l’alumne un conjunt de criteris per fer el judici o ha d’ajudar a l’estudiant a crear els seus propis criteris d’avaluació en aquest segon cas, és important aconseguir que ells expliquin i defensin el seu sistema d’avaluació

Un aspecte de la comprensió és el de saber establir relacions entre dos temes i també saber veure com els elements d’un tema es relacionen entre sí. Una tasca analítica proporciona un lloc per a desenvolupar aquest coneixement. Les tasques analítiques demanen a l’alumne mirar de prop una o més coses i trobar-hi semblances i TASQUES ANALÍTIQUES diferències Es poden buscar relacions de causa efecte entre variables i discutir-ne el significat. En una tasca analítica ben dissenyada el paper de l’alumne va més enllà del simple anàlisi de les implicacions. Ha de permetre especular o deduir què signifiquen les diferencies i les semblances.


TASQUES DE CIENTÍFIC

La ciència impregna la nostra societat i és vital que el nen entengui com treballa. Fins i tot amb els nens petits el mestre pot fer autèntic treball científic..Una tasca científica inclou l’elaboració d’hipòtesis basades en la comprensió de la informació. Recopilar dades, determinar si les hipòtesis han estat utilitzades, descriure els resultats i les seves implicacions en un format estàndard d’informe científic.

En aquest cas es tracta d’obtenir un millor coneixement d’un mateix. Una comprensió que pugui ser desenvolupada amb l’exploració dirigida d’entrada i també amb recursos off line. Una tasca d’aquest tipus obligarà a l’alumne a TASQUES fer-se preguntes sobre si mateix que no tenen D’AUTOCONEIXEMENT una resposta fàcil. Són tasques adequades per a proposar-se objectius a llarg termini. Fer-se preguntes sobre qüestions ètiques i morals. Proposar-se una millora personal. Aprendre a valorar l’art i la literatura…

Generalment a la tasca també es on es proposa com organitzar els grups de treball. De vegades l' organització dels grups es troba a l' apartat del procés •

D) EL PROCÉS: És l’apartat on s’indica pas a pas la tasca que els alumnes hauran de fer, com han de fer-la, com s’han d’organitzar els grups de treball cooperatiu per a ferla, quins recursos consultaran i amb quins suports comptaran per a poder realitzar millor el seu treball (producte final) Els recursos que utilitzarem seran prioritàriament bones pàgines web (tot i que també podem utilitzar qualsevol altre recurs que ens sembli útil) tots els recursos, però, han de ser:    

de qualitat actualitzats adequats per als nostres alumnes (idiomes, nivell de dificultat, etc.) sense publicitat


CONSELLS PER AL DISSENY DEL PROCÉS Aquesta taula resumeix alguns consells sobre com dissenyar el procés en funció del dos factors següents SÍ....... Hi ha opinions conflictives sobre el tema i hi ha recursos a Internet al respecte..... Hi ha especialistes que "veuen" el tema des de punts de vista complementaris que contribueixen a una visió de conjunt Els alumnes son prou madurs i tenen experiència en treballar de manera cooperativa

Els alumnes tenen prou experiència en treballar de manera autònoma com per a ser capaços d’identificar els recursos apropiats que necessitin Hi ha sub-tasques que no són gaire conegudes per part de tots els alumnes... Els alumnes son prou madurs per assolir el consens entre diferents punts de vista oposats sense necessitat que el professor estigui present contínuament... Els alumnes no són prou madurs per assolir el consens entre punts de vista oposats i necessiten la presencia continua del docent

ALESHORES PODEM..... Assignar rols relacionats amb els punts de vista conflictius. Donarem accés a cada alumne als materials i recursos que el puguin ajudar a comprendre i a interioritzar cada un dels punts de vista. Assignar rols relacionats amb les diferents especialitzacions (fotògraf, periodista, historiador, etc.) Permetre que ells mateixos gestionin la divisió del treball i no els assignarem rols i els proporcionarem un conjunt comú de recursos que tots hauran de llegir de manera que tots tinguin el mateix punt de partida en la comprensió del tema abans que adoptin rols o perspectives específiques Proporcionar una col·lecció de recursos comuns i que ells triïn.

Proporcionar guies que els ajudin a executarles ( "scaffolds") Dividir la classe en diversos petits grups amb opinions i punts de vista divergents. El professor anirà passant pels grups en funció de la necessitat d’orientar-los en la redacció de la síntesi Dividir la classe en grups i que cada grup informi sobre un punt de vista a la resta de la classe, la discussió serà amb la classe completa dirigida pel professor que ajudarà a assolir la síntesi


Els suports o scaffolds són una part important del procés Un suport és un recurs que s’utilitza per ajudar als alumnes a actuar amb una millor destresa de la que realment disposen. Els suports s’inclouen dins l’apartat del procés segons les necessitats per anar fent accessibles els objectius. Un suport pot servir per a: • • • •

dirigir l’atenció vers allò que és important organitzar millor la informació. registrar correctament les dades estructurar la informació presentar la informació de manera clara i ordenada

Alguns suports es poden fer servir en el moment de rebre la informació, en el moment de transformar-la o en el moment d’expressar i presentar la informació. Alguns dels exemples més comuns són aquests: guies per entrevistar, glossaris, línies del temps, mapes conceptuals, plantilles de recepció d’informació, plantilles multimèdia, generadors, etc.

E) AVALUACIÓ Les rúbriques o matrius d’avaluació : La rúbrica es l’eina més utilitzada per a l’avaluació d’una WebQuest amb la finalitat d' aconseguir una més gran objectivitat. La rúbrica ens permet mesurar el treball del alumnes i també el seu funcionament durant el procés, les seves habilitats per a treballar de manera cooperativa, etc.. Podem elaborar diferents rúbriques per avaluar diferents apartats o podem elaborar una rúbrica per a fer una avaluació global, però sempre amb una gran diversitat de criteris i una detallada graduació. Podem dissenyar rúbriques per a autoavaluació individual o en grup o rúbriques per a que sigui el professor qui avaluï Després de decidir allò que volem avaluar crearem la corresponent rúbrica o matriu d' avaluació Els alumnes han de saber des del començament de la WebQuest com i de quin aspectes seran avaluats ja que aquest coneixement els és útil perquè: • • • •

Els ajuda a pensar Els orienta sobre el què s’espera d’ells Els fa fixar en tots els detalls Els ajuda a fer un millor producte final


També és útil per als professors que apliquin una WebQuest no dissenyada per ells, perquè: o o o o o

Els ajuda a adonar-se d’allò que farà que un producte final sigui bo i per què. Els dóna pistes d'on han de posar més èmfasi a l’hora de donar suport als alumnes. Els mostra quins detalls són més significatius Els indica cap on han de dirigir l’atenció de l’alumne Els dona arguments per a millorar la qualitat de les seves instruccions als alumnes.

F) CONCLUSIÓ S’aprèn transformant la informació, creant, construint... però també s’aprèn reflexionant sobre el procés que s’ha seguit per aprendre i si a més a més som capaços d’aplicar a altres contextos les habilitats que hem adquirit en un determinat procés d’aprenentatge molt millor. Per a garantir un millor aprenentatge a l’apartat de conclusions d’una WebQuest cal: 1. Reprendre el projecte inicial i fer un resum crític de tot el procés mitjançant un debat en grup, amb el suport del professor, per prendre consciencia a fons de tot allò que hem après 2. Donar un autèntic sentit al producte creat incorporant-lo d’alguna manera al món de fora de les aules, per a que sigui útil a algú, mitjançant internet o enviant-lo a un responsable o expert en el tema, a alguna entitat o associació adient... 3. Suggerir maneres de continuar fent recerca sobre el mateix tema per aprofundir-hi més o bé sobre altres temes aprofitant l' experiència i les habilitats desenvolupades al llarg d' aquesta WebQuest

G) CRÈDITS Cal citar en primer lloc a en Bernie Dodge fent una referència clara al seu paper de creador i posar un enllaç directe a la seva pàgina. Cal fer el mateix amb altres assessorament i col·laboracions si les hem tingudes. Si hem creat la WebQuest en el marc d’un curs, o dins un grup de treball és adient ferne referència. I per suposat cal indicar de manera ben clara d'on hem tret informació rellevant, tant d’Internet com d’altres tipus, com CD-Roms, Bibliografia i altres...


H) GUIA DIDÀCTICA La guia didàctica ha d’informar a qualsevol mestre o professor que trobi la nostra WebQuest a Internet -i la vulgui utilitzar amb els seus alumnes- de tot allò que no contemplin els altres apartats: •

Els Objectius curriculars generals, transversals o d’una àrea concreta.

Els diferents tipus de continguts que es poden treballar a la WebQuest (procediments, fets i conceptes, actituds...)

Les competències bàsiques en TIC que es preveuen assolir

El temps previst per a les diferents sessions, la durada total de la WebQuest i la temporalitat més adequada.

Els mestres o altres recursos humans que caldrà implicar

L’organització dels alumnes (els rols, els grups, els canvis de grup...)

Els coneixements previs que els alumnes haurien de tenir tan respecte al tema i continguts com l’experiència i destreses relatives a les TIC.

El material previst que caldrà utilitzar (maquinari, programes, bibliografia , etc..)

L’organització més idònia dels espais. Justificant-ne els motius i els moments.

Com es presentaran l’alumne alguns dels apartats especialment la introducció i el producte final (oralment, en gran grup, com un debat informal ..).

El tipus d’ avaluació escollit justificant els continguts que s’ha decidit avaluar i com. ( autoavaluació, avaluació individual, de grup)

S’especificaran i justificaran els suports(scaffolds) que donarem als alumnes en les diferents fases del procés.

També podem fer suggeriments respecte a les adaptacions o variacions recomanades segons les característiques dels alumnes, etc..

Recursos complementaris per al mestre

La data de creació, la de la darrera actualització i el context en que va ser creada (especialment si la WebQuest ha estat realitzada en un curs o taller).

I finalment podem suggerir que ens facin arribar els seus comentaris a la nostra adreça electrònica


NOTA: aquests apunts són una síntesi adaptada d’un curs elaborat per Carme Barba i Sebastià Capella


apunts webquest