Issuu on Google+

Workshop amb katsumi komagata Escola d’Art de Manresa. 22 de febrer del 2011

Ponència L’ilustrador i dissenyador Katsumi Komagata ( Toquio 1953 ) comença la seva ponència comentant-nos que es basarà en la seva creació de llibres, mostrant-nos el seu treball. Tot i els anys i la seva trajectòria en el camp del disseny, Katsumi Komagata s’inicia en la creació i edició de llibres tan bon punt neix la seva filla.

Col·lecció Little eyes Quan la seva filla té 3 mesos, Katsumi Komagata veu que la nena distingeix les ombres, el clar del fosc i observa com reacciona quan li mostra formes negres, en contrast amb el clar. És així que inicia el seu primer llibret “first look” i no és casual que la primera forma que hi incorpori sigui el cercle. Komagata comenta que el cercle fosc s’assimila al mugró de la mare, que és una de les primeres coses que veu l’infant. L’autor comenta que la nena respon al moviment de la targeta i és així com en crea més.

A l’any, la nena comença a incorporar paraules. Quan surt a passejar assenyala una fulla i el pare li diu “ fulla”. El següent dia, Komagata li mostra la fulla i li diu “verda” però es troba que un altre dia la nena assenyala una altra fulla que és groga i li diu “verda”. És així com crea les següents 12 targetes que tracten els colors, Meet colors i Play with colors on es mostren unes targetes molt senzilles que tracten cadascuna un sol color, mostrant diferents objectes : cirera vermella, poma vermella i d’altres que tracten els colors bàsics. Komagata comenta que la relació amb la seva filla i l’interès per la seva evolució el motiva a crear targetes i jocs visuals i a mostrar-los-hi i que aquesta és la seva manera de fer acostar la nena als llibres. Al mateix temps va veient com ella hi va mostrant interès paulatinament. Crea noves


targetes on el joc i l’element de sorpresa són els elements bàsics. En aquestes targetes observem com es transformen les il·lustracions amb altres imatges diferents a les que inicialment es mostren, a partir d’uns plecs que fa cada targeta i es despleguen . Crea noves sèries: The animals i friends in nature. L’autor ens comenta que els infants van acumulant coneixements i que el cervell necessita uns tres anys per a desenvolupar-se, mentre va acumulant experiències i coneixements de forma latent. Quan la nena va fer tres anys, Komagata veu que la nena ja es mostra molt independent però que al mateix temps li demana al pare que li mostri coses. L’autor vol que sigui la nena qui faci el seu propi descobriment i és per això que crea la sèrie de targetes en acordió, on el moviment de l’infant fa que apareguin diferents il·lustracions a la mateixa targeta a mesura que es mou. Tanquen la sèrie de la col·lecció de little eyes les targetes de Walk & look i Go around. La col·lecció de little eyes la formen 10 estoigs, amb les seves corresponents targetes que van realitzant una progressió en funció de l’evolució de l’infant. Cal dir que aquesta obra està molt influenciada per l’obra de Bruno Munari, de qui Komagata n’és un clar admirador.

La segona obra que mostra és Folds and planes ( One Stroke,Tokio,2003 ). Un llibre tàctil i en Braille del que en rep l’encàrrec des del Centre Pompidou de París. Komagata necessita treballar amb persones amb discapacitat visual per intentar transmetre experiències sensitives per aquelles persones que no hi veuen o tenen una clara deficiència visual. D’aquesta manera, després d’un treball exhaustiu crea aquest llibre on transmet el moviment a partir de formes que es despleguen i canvien de forma. Algunes respostes que rep d’aquestes persones, són per exemple, que han pogut imaginar-se el batec del cor i l’aleteig dels ocells a partir del moviment que en fa a partir de dels desplegables.


La filla de Komagata va creixent i ell vol seguir sorprenent-la creant noves obres. Segons Komagata, la sorpresa és un vehicle per a la curiositat. La seva obra amaga sorpreses que s’han d’anar desvetllant i que parteixen de la curiositat i interpretació dels lectors. No són llibres tancats, requereixen experimentació i curiositat per part de les persones que s’hi acosten. Komagata ens mostra una altra obra que és un desplegable que acaba formant un quadrat i que està plè de preguntes. És Sea is blue when sky is blue ( One stroke, Tokio, 2005). Quan la filla de Komagata té uns tres anys aproximadament, l’autor observa que la nena tracta els objectes amb poc tacte, tirant-los, malmetent-los. En aquesta època, Komagata crea Blue to blue ( One Stroke. Tokio,1994 ) un llibre blau ple de superposicions de paper retallats de diferent textura i tonalitats i amb una història senzilla per a infants. Katsumi en fa un prototipus, un treball previ que la nena li destrossa per complert. Komagata vol fer entendre a la seva filla que hi ha coses delicades. Comenta que si sempre donem als infants coses de plàstic que no es trenquen, no aprendran a cuidar les coses i a manipular objectes amb delicadesa. És per això que reconstrueix el llibre i li torna a mostrar a la nena, encara que estigui apedaçat amb cel·lo. Observa que la nena el manipula amb molta més cura. Komagata ha observat un procés de canvi. Ha ensenyat a la seva filla que les coses es poden fer malbé si no les cuidem bé i el paper és un material fràgil.

Little tree Una de les seves obres més bella i poètica és Little tree o Petit arbre en francès ( One Stroke. Tokio, 2008 ). Aquesta obra va rebre el Premi Especial de la Fira del llibre Infantil de Bologna l’any 2010. Komagata ens comenta una frase típica del Japó que vé a dir : “ La primera trobada és la més intensa”. Malgrat potser no ens tornarem a veure més, ens esforcem a donar el millor de nosaltres en una única trobada. Komagata dedica aquest llibre al seu oncle, una persona molt propera a ell que va morir i qui li suggereix aquesta obra. Un arbre, el temps, la transformació, el cicle vital. El joc d’ombres, els colors, la textura del paper i la transformació d’aquest únic arbre al


centre de la doble plana fa que aquesta simplicitat es mostri encara més bella, més contundent.

Les tres funcions del llibre Komagata ens comenta el que per ell poden ser les tres funcions del llibre per donar-nos el seu punt de vista 1 ) El llibre com a recipient, contingut d’informació 2) El llibre com a eina de coneixement i aprenentatge 3) El llibre com un mitjà per transmetre experiències i emocions ( toco els papers, moc el llibre, canvio el meu enfoc i visió. Provoca una reacció física, tàctil, visual i emotiva per nosaltres ). No cal dir que Komagata es situa a la tercera opció. Per això quan parla de llibre digital Vs. Llibre de paper, comenta que hi ha experiències que el llibre digital no pot transmetre, malgrat sigui una opció de futur i pugui conviure amb el llibre més tradicional. Segons Komagata els llibres guarden una experiència compartida amb aquelles persones que han fet de mediadores entre el llibre i l’infant. El nen/a se’n recordarà d’aquell llibre que ha compartit amb aquella persona estimada. No hem d’entregar llibres perquè el nen llegeixi sol, sinó que al compartir els llibres creem una experiència en comú. Podem repetir la història, donar èmfasis en algun apartat, girar pàgina, crear expectatives. És una experiència que crea un vincle i una relació positiva vers el llibre. El procés de creació i la relació amb els infants Quan Komagata va a la Fira del llibre infantil de Bologna, observa la major part dels stands s’assemblen. Que per cridar l’atenció utilitzen personatges arquetipus que els infants reconeixen. Al mateix temps observa moltes obres “tancades. Acabades”. És a dir, unes obres que ja donen tota la informació a l’infant. Segons Komagata, cal acostar-


se als infants d’una manera més “complicada”o intel·ligent. El dissenyador necessita una altra persona per a comunicar. Necessita que algú l’interpreti, hi doni la seva visió. Cal estar a l’alçada dels nens i entendre’ls per poder-los oferir obres sorprenents. Cal la col·laboració entre diferents professionals.

Durant la conferència, Katsumi komagata ens parla d’un projecte de disseny d’un hospital per a infants, a Kyushu, Tòquio. Katsumi rep l’encàrrec de fer el disseny dels interiors de l’hospital i ens mostra unes imatges on el que aconsegueix és crear un ambient més acollidor i humà per als infants hospitalitzats. Crea recorreguts per les plantes, creant direccions i carrers ( carrer de les maduixes, per exemple ) amb colors i animals. Les habitacions tenen un nom d’animal i el seu corresponent dibuix gros. Fa pictogrames i dibuixos geomètrics perquè el disseny agradi a adults i infants. Les sales d’espera són divertides i originals i els nens que van al dentista es distreuen amb mòbils a l’alçada del sostre. Per aquest projecte, l’autor rep el Premi de Disseny de Tòquio l’any 2006.

Per finalitzar la ponència, Komagata ens explica que la seva filla ja s’ha fet gran. Té 23 anys. Ara espera que algun dia trobi una persona a qui pugui estimar i guarda tots els seus llibres, esboços, proves i maquetes per donar-les-hi el dia que es casi. Ens comenta que Els llibres han envellit amb el pas del temps, igual que ell. El paper s’haurà envellit, esgrogueït de la mateixa manera que a ell li han sortit cabells blancs i arrugues. És una mostra del pas del temps i de l’amor que sent per la seva filla.

Taller A continuació realitzem un taller amb tots els participants al Workshop. Es tracta d’un taller molt senzill i al mateix temps sorprenent. Es basa en la creació i l’element sorpresa i a la vegada és una experiència compartida, doncs es basa en la creació a partir d’un objecte que tu dones i que en reps un altre. Material: Fulls rígids de diferents colors i mides : Quartilla i DIN-A4 i retalls de fulls. Estisores i cola. Funcionament: Komagata ens explica que agafarem un full de mida quartilla del color que vulguem. A continuació hi retallarem una forma, pot ser concreta


o abstracta ( cor, rodona, núvol, forma geomètrica... ) i ho retallarem. Guardarem l’objecte retallat i la plantilla que n’ha quedat. Després Komagata ens mostra alguns exemples del resultat del taller : ens ensenya quartilles mida DIN-A4 en les que a fora hi ha enganxada la plantilla que ha quedat i quan obrim hi ha una creació amb collage on hi surt la forma resultant convertida en un altre objecte. Iniciem el taller i comencem a fer la forma i retallar-la. Un cop ho tenim el que no ens havia dit Komagata és que hem de passar la nostra forma i la plantilla resultant al company/a de la nostra dreta. Aquest aspecte té un al·licient i és que hem de crear en base al que ens suggereixi la forma del nostre company i no pas del que havíem fet i potser en certa mesura projectat. Els resultats són sorprenents:

Els resultats:

Portada ( plantilla )

Interior ( Forma + creació )


Altres imatges:

NOTA: El taller estava adreçat a il·lustradors i estudiants de disseny gràfic – es pot copsar en el nivell dels treballs! – amb tot, Komagata ens va comentar que aquest taller també el realitza amb famílies i el resultat també és igualment sorprenent i creatiu.Podeu trobar més fotografies del taller a l’enllaç: http://www.dropbox.com/gallery/13230282/1/Komagata?h=4ed34a Glòria Matas


Workshop amb Katsumi Komagata