Issuu on Google+

ELS ANIMALS Diego Barahona Andrea Castarnado Paula GarcĂ­a Bernat Jou Josefina Mesner

1r ESO1 C


ÍNDEX Invertebrats Graella de característiques..............................................................................................................................................................................................3 Porífers..................................................................................................................................................................................................................................5 -Demospongiae.....................................................................................................................................................................................................................7 Cnidaris..................................................................................................................................................................................................................................8 -Cotylorhiza tuberculata.................................................................................................................................................................................................10 Anèl·lids...............................................................................................................................................................................................................................12 -Cuc de terra......................................................................................................................................................................................................................14 Mol·luscs..............................................................................................................................................................................................................................16 -Tridacna gigas...................................................................................................................................................................................................................18 Artròpodes..........................................................................................................................................................................................................................20 -Pholcus phalangioides.....................................................................................................................................................................................................22 Equinoderms.......................................................................................................................................................................................................................23 -Astropecten irregularis.................................................................................................................................................................................................25

Vertebrats Graella de característiques............................................................................................................................................................................................27 Aus........................................................................................................................................................................................................................................31 -Agapornis roseicollis......................................................................................................................................................................................................33 Mamífers.............................................................................................................................................................................................................................35 -Eutamias sibiricus...........................................................................................................................................................................................................37 Rèptils..................................................................................................................................................................................................................................38 -Anaconda...........................................................................................................................................................................................................................40 Peixos...................................................................................................................................................................................................................................42 -Paracanthurus hepatus..................................................................................................................................................................................................44 Amfibis................................................................................................................................................................................................................................46 -Granota roja.....................................................................................................................................................................................................................48

2


Característiques generals

Grups

Parts

PORÍFERS

CNIDARIS

ANÈL·LIDS

MOL·LUSCS

ARTRÒPODES

EQUINODERMS

· Aquàtics · Formes irregulars: en tamany i en forma · Viuen fixes en un lloc · Cos tou i amb porus. ·Filtradors · S’alimenten de protoctists.

· Aquàtics · Presenten dues fases · Viuen fixos · Cos tou

· Viuen en tubs i galeries · Tenen un grup d’anells engrossits · Cos tou, allargat i cilíndric · Terrestres i aquàtics

· Terrestres o aquàtics · Cos tou

· Terrestres o aquàtics · Esquelet extern · Cos dividit en segments · Apèndix articulat

· Marins · Aspecte molt variable · Viuen als fons sorrencs o rocosos del mar i oceans de tot el mon · Són filtradors de l’aigua del mar

1.- Òscul 2.- Camara interna 3.- Orificis inhalants 4.- Coanòcits 5.- Flagel

1.- Cavitat gastrovascular 2.- Cèl·lula urticant 3.- Tentacles 4.- Boca

1.- Anells 2.- Ulls 3.- Boca 4.- Quetes 5.- Clitel

1.- Tentacles tàctils 2.- Boca 3.- Ulls 4.- Cavitat paleal 5.- Peu 6.- Ràdula

1.- Cap 2.- Ulls 3.- Boca 4.- Ales 5.- Potes 6.- Abdomen 7.- Tòrax 8.- Antenes

1.- Esquelet intern 2.- Conducte radial 3.- Peu ambulacral 4.- Canal circular

3


· Esponges

· Meduses · Pòlips

· Poliquets · Oligoquets · Hirudinis

·Gasteròpodes · Cefalòpodes · Bivalves

· · · ·

Crustacis Miriàpodes Aràcnids Insectes

· Estrelles · Eriçons de mar

Grups

4


Hàbitat: La gran majoria habiten en els mars; des de la costa marina fins als set mil metres de profunditat.

Característiques: 1-Aquatics. 2.Formes irregulars:

tamany i forma.

3-Viuen fixes en un lloc. 4-Cos tou i amb porus. 5-S’alimenten dels protoctists.

Parts:    

Òscul (forat d’una esponja de mar) Cambra interna. Orificis inhalants. Coanòcits.

5


Ex.

Callyspongia plicifera, Axinella damicornis.

Imatge parts:

Ex. Fotos:

6


DEMOSPONGIAE: Regne: Animalia. Filum: Porifera. Classe: Demospongiae.

Hàbitat: Al fons del mar. Reproducció: Asexual.

Alimentació: De partícules de matèria orgànica

Vida social

Característiques de l’animal -Les demosponges posseeixen un esquelet compost per espícules de sílice juntament amb fibres proteiques. -La classe conté el 90% de totes les espècies d'esponges. -Les demosponges són asimètriques.

7


Hàbitat Són essencialment marins (99%). La resta són d'aigua dolça, com la hidra, o certes meduses de grans llacs africans com la medusa Craspedacusta. Són sempre aquàtics.

Característiques 1. Aquàtics 2. Presenten dues fases 3. Viuen fixos 4. Cos tou

Parts: · Cavitat gastrovascular: cavitat interna de certs animals on van a parar els aliments i es realitza la digestió · Cèl·lula urticant: Cèl·lules que s'ajunten al estomocordat de les persones i degeneren en úlceres o urticàries. · Tentacles: Òrgans allargats flexibles que són presents en alguns animals.

8


Ex.

Cotylorhiza tuberculata, Turritopsis nutricul

Imatge parts

Ex. fotos

9


Regne: Animal Filum: Cnidaris Classe: Scyphozoa Ordre: Rhizostomeae Família: Cepheidae Gènere: Cotylorhiza Espècie: Cotylorhiza tuberculata

Hàbitat: Aquesta és una espècie, vivint en la superfície a alta mar, a mar obert. No obstant això necessiten d'aigües poc profundes per al cicle de reproducció, ja que necessiten un substrat rocós succint. D'aquesta manera s'apropen a la costa per realitzar part del seu cicle vital. Prefereix aigües calentes i temperades.

Reproducció: El cicle de vida típic d'una medusa típica es produeix per la fecundació després de l'expulsió dels gàmetes (òvuls i esperma), ja que hi ha meduses d'ambdós sexes.

Alimentació: S'alimenten de petits animals (peixos, invertebrats, incloses altres meduses), que prèviament immobilitzen gràcies a la injecció de toxines, contingudes en els seus cnidòcits i posteriorment les atreuen cap a la boca amb els seus tentacles i braços orals.

Vida social No és difícil veure-les acompanyades per un seguici de juvenils d'algunes espècies de peixos que són immunes a les toxines d'aquesta medusa i busquen refugi entre els braços de la mateixa (sorells, serioles, salpes i bogues).

10


Característiques de l’animal   

Es troba al mar Mediterrani , el mar Egeu i el mar Adriàtic. Aconsegueix fins a 15 cm de diàmetre , sent el màxim registrat de 25 cm. La picada d'aquesta medusa té molt poc efecte o cap al home.

11


Hàbitat Els anèl·lids (Annelida) constitueixen un gran fílum de cucs segmentats en anells, que comprèn més de 17.000 espècies vivents, que inclouen, entre d'altres Es troben en ambients marins des de les zones intermareals fins a les fonts hidrotermals, a l'aigua dolça, i a entorns terrestres humits.

Característiques Els anèl·lids es consideren membres dels lofotrocozous, un "súperfílum" de protòstoms que també inclou als mol·luscs, braquiòpodes, platihelmints i nemertins

Parts Anells Ulls Quetes Boca 12


Ex.

Els poliquets, els cucs de terra i les sangoneres.

Imatge parts

Ex. Fotos

13


Regne: animal

Foto animal

Filum: invertebrats Classe: clitellata Ordre: Haplotaxida Família: Gènere: nereis Espècie:

Hàbitat: Un cuc de terra és qualsevol anèl•lid oligoquet però sobretot als que pertanyen als gèneres Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima. Tenen el cos allargat i cilíndric, i s'adapta perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la ingestió de gran quantitat de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el sòl i alhora l'enriqueixen (incorporen sobretot nitrogen a la terra).

Dels cucs de terra podem destacar-ne el cuc vermell (Eisenia foetida) que és una espècie molt utilitzada en el compostatge casolà de tipus vermicompost atesa la seva fàcil adaptació i reproducció.

Reproducció: Encara que moltes espècies es reprodueixen asexualment i utilitzen mecanismes similars per a regenerar-se després de danys importants, la reproducció sexual és el mètode habitual en les espècies de les quals se n'ha estudiat la reproducció. Una minoria dels poliquets vivents dels quals se'n coneix la reproducció i el cicle vital produeixen larves trocòfores, que viuen com a plàncton i aleshores s'enfonsen i fan la metamorfosi a adults en miniatura. Els oligoquets són sempre hermafrodites i produeixen una pupa en forma d'anell que envolta els seus cossos, en la que els ous i les cries s'alimenten fins que estan llestes per a sorgir.

Alimentació: Els cucs de terra sostenen les xarxes tròfiques terrestres, essent depredats i airejant i enriquint el sòl. L'excavació de galeries que efectuen els poliquets marins, que constitueixen un terç de totes les

14


espècies que viuen a prop de la costa, potencia el desenvolupament dels ecosistemes facilitant que l'aigua i l'oxigen penetrin al terra marí. A més a més de millorar la fertilitat del sol, els anèl·lids serveixen als humans com a menjar i com a esquers. Vida social Un cuc de terra és qualsevol anèl·lid oligoquet però sobretot als que pertanyen als gèneres Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima. Tenen el cos allargat i cilíndric, i s'adapta perfectament a la vida subterrània, tot fent galeries i alimentant-se dels nutrients que els dóna la ingestió de gran quantitat de terra. Són molt beneficiosos perquè per una banda espongen el sòl i alhora l'enriqueixen.

15


Hàbitat: Gairebé tots els mol·luscs són aquàtics: marins la majoria, però alguns viuen en aigua dolça. Els pocs que habiten el medi terrestre, necessiten un ambient molt humit i entre aquests, figuren alguns gasteròpodes adaptats a aquest tipus de vida com els invertebrats de majors dimensions.

Característiques: · Terrestres o aquàtics · Cos tou

Parts: 1.- Tentacles tàctils - Òrgans allargats flexibles que estan presentes en alguns animals. 2.- Boca - Obertura corporal per la que s’ingereixen aliments. 3.- Ulls - Òrgan del sentit de vista del sistema sensorial 4.- Cavitat paleal - Camara que forma el mant de los mol·luscs 5.- Peu - Estructura biològica i la part final de les extremitats inferior

16


Ex.

HĂŠlix aspresa, Nautilus, Tridacna gigas

Imatge parts:

Ex. Fotos:

17


Tridacna gigas Regne: Animalia Filum: Mollusca Classe: Bivalvia Ordre: Veneroida Família: Cardiidae Gènere: Tridacna Espècie: T. gigas

Hàbitat: Solen habitar en aigües assolellades, en fons sorrencs o vessants d'esculls coral·lins. El seu rang de profunditat és fins a 20 m.

Reproducció: L'espècie arriba a la maduresa sexual als 9-10 anys. Són animals protándrics, que neixen tots mascles, però després de l'any es converteixen en hermafrodites simultanis. La fertilització és externa, expulsen primer l'esperma i després els ous, per evitar la autofertilització. Alimentació: S'alimenten dels catabòlits de l'alga (especialment carboni).

Vida social Es molt pacífica.

18


Característiques de l’animal      

Els adults posseeixen petxines grans i gruixudes, sense estries. Les juvenils poden tenir alguna estria a la closca. Les juvenils també poden tenir projeccions tubulars prop del umbó. Quan els espècimens grans són vistos des de dalt, les parts superiors de les seves petxines tenen de 4 a 5 projeccions triangulars orientades cap a dins. El sifó inhalant no té tentacles. A mesura que la cloïssa creix, perd la seva glàndula biso, i depèn del seu pes i la seva mida per mantenir-se en el seu lloc.

19


Hàbitat Aquàtics i terrestres.

Característiques Pocs mil·límetres de mida Alguns mesuren un metre

Parts Ales: Per volar Antenes: Per sentir la vibració Ulls: per veure Boca: per on mengen Potes: caminar, nadar, córrer...

20


Ex.

Aranyes, mosques‌

Imatge parts

Ex. fotos

21


Regne: Animalia

Foto animal: Pholcus phalangioides.

Filum: Arthropoda Classe: Arachnida Ordre: Araneae Família: Fòlcids Gènere: Folcus Espècie:

Hàbitat: Viu en llocs foscos i humits de cases i soterranis de tot el món. Fa teranyines poc regulars que va abandonant per fer-ne de noves.

Reproducció: Viu en llocs foscos i humits de cases i soterranis de tot el món. Fa teranyines poc regulars que va abandonant per fer-ne de noves.

Alimentació: S'alimenta de petits insectes que queden atrapats a la teranyina. Els embolica i els mata; després deixa anar uns sucs digestius que desfan els teixits de la presa i xucla el líquid resultant. Vida social: Aquestes aranyes no tenen vida social Característiques de l’animal: El cos és allargat, està recobert d'una pell dura i està dividit en cefalotòrax i abdomen. Té 8 potes molt llargues i primes. Té 6 ulls repartits en dos grups de tres. És de color gris marronós. Fa 8 mm (mascle) o 9 mm (femella). Al final de l'abdomen hi té uns òrgans anomenats fileres on fabrica el fil de seda per fer la teran

22


Hàbitat: Tots els equinoderms són marins, ja que són incapaços de sobreviure en aigua dolça o en terra perquè la concentració salina del seu medi intern és igual a la del medi extern i no tenen estructures respiratòries. No obstant això, al mar estan distribuïts en tots els oceans i profunditats.

Característiques: • Marins • Aspecte molt variable • Viuen als fons sorrencs o rocosos del mar i oceans de tot el mon • Són filtradors de l’aigua del mar

Parts: 1.- Esquelet intern – Estructures rígides o semirígides dins del cos 2.- Conducte radial - Nervi al cos humà que supleix terminacions nervioses a músculs del braç, avantbraç, canell, i mà 3.- Peu ambulacral - Constitueixen el sistema de locomoció dels equinoderms 4- Canal circular

23


Ex.

Odontaster penicillatus, Astropecten irregularis

Imatge parts:

Ex. Fotos:

24


Astropecten irregularis Regne: Animalia Filum: Echinodermata Classe: Asteroidea Ordre: Paxillosida Família: Astropectinidae Gènere: Astropecten Espècie: Brisingida, Forcipulatida, Notomyotida, Paxillosida, Spinulosida, Valvatida, Velatida

Hàbitat: A menut es troba enterrada parcialment en sorra o fang, entre 10 i 30 m, encara que s’ha trobat a 1000 m de profunditat.

Reproducció: Només cal un sol braç i la cinquena part del disc central per regenerar una estrella completa. Són capaços a més de reproduir-se asexualment mitjançant l'escissió del disc central, o el despreniment de braços complets, regenerant les parts restants, encara que lentament.

Alimentació: S’alimenta de mol·luscs, altres equinoderms o fins i tot peixos.

Vida social

25


Característiques de l’animal 

Simetria: Simetria radial, el cos queda dividit en cinc regions, que es disposen al voltant d’un disc central. El cap no es diferencia de la resta del cos.

26


ANIMALS VERTEBRATS AUS

Característiques generals

Grups

Parts

MAMÍFERS

RÈPTILS

PEIXOS

AMFIBIS

1.-Vertebrats

1.- Vertebrats

1.-Vertebrats

1.-Vertebrats poiquiloterms

1.-Vertebrats poiquiloterms

homeoterms

homeoterms de vida

poiquiloterms

aquàtics

que necessiten viure a prop

terrestre i aquàtica.

terrestres

2.- Gran diversitat de

2.- Pell coberta

formes i mides

d’escates gruixudes i

2.- Tenen plomes. 3.- Volen 4.- Tenen sacs aeris

3.- Tenen pèl. 4.- Els primers anys de

4.- Forma de fus.

dures.

4.- Habiten en

que es produeix a les

ambients càlids i

mamelles de les femelles

temperats.

de l’aigua 2.- Tenen la pell nua, sense escates i sempre humida 3.- Cap gran i aplatat

3.- Muden la pell.

vida s’alimenten de la llet

progenitores.

2.- Viuen en mars i oceans.

4.- Tronc ample i sense coll 5.- Fan la metamorfosi 6.- Viuen en zones amb aigua

5.- Mida variable.

1.- Cap

1.- Cap

1.- Cap

1.- Aletes dorsals

1.- Cloaca

2.- Bec

2.- Nas

2.- Tronc

2.- Opercle

2.- Orifici nasal

3.- Tronc

3.- Boca

3.- Cua

3.- Cloaca

3.- Parpella

27


4.- Ales

4.- Mamelles

4.- Orificis nasals

4.- Aleta anal

5.- Escates

5.- Orelles

5.- Ulls

5.- Aleta pelviana

6.- Cua

6.- Tronc

6.- Boca

6.- Aleta pectoral

7.- Obertures

7.- Cua

7.- Timpà

7.- Aleta caudal o cua

nasals. 8.- Obertures auditives

8.- Pèl

4.- Timpà

8.- Cap 9.- Brànquies

9.- Sacs aeris

28


Grups Grups

AUS

MAMÍFERS

RÈPTILS

PEIXOS

AMFIBIS

· Placentaris

· Quelonis

· Condrictis

· Anurs

· Marsupials

· Saures

· Osteïctis

· Urodels

· Monotremes

· Ofidis

· Àpodes

· Crocodilians

29


30


Hàbitat: Viuen en els boscos.

Característiques:  Són vertebrats homeoterms (capaços de controlar la seva temperatura interior independent de quina sigui la del medi.  Pocs centímetres de longitud i altres que poden ser mes de dos metres.

Parts:     

Bec. Obertures auditives. Obertures nasals. Escates. Cua. 31


Ex.

Agriocharis ocellata. Amazona viridigenalis.

Imatge parts

Ex. Fotos

32


Agapornis roseicollis

Regne: Animalia. Filum: Chordata. Classe: Agulies. Ordre: Psittaciformes. Família: Psittaculidae. Gènere: Agapornis. Espècie: au psitaciforme.

Hàbitat: viu en les regions seques, prop d'aigua estancada permanent. Reproducció: Dues femelles s'aparellen no hi ha femelles que tinguin 10 o 12 ous, és que estan posant els 2. Alimentació: Mengen una barrella de llavors i pipes, sobretot llavors tant seques com germinades. Vida social: El típic cicle de vida en captivitat del Agapornis roseicollis és de 15 a 25 anys.

33


Característiques de l’animal:  

Són vertebrats homeoterms (capaços de controlar la seva temperatura interior independent de quina sigui la del medi. Pocs centímetres de longitud i altres que poden ser mes de dos metres.

34


Hàbitat L'hàbitat dels mamífers és molt variat i ampli, els trobes en terra i en aigua. A la selva i al desert, al tròpic o als pols.

Característiques: 1. Homeoterms 2. Terrestres i aquàtics 3. Tenen pèl 4. Els primers anys de vida s’alimenten de la llet que es produeix a les mamelles de les femelles progenitores

Parts: · Cap: Part superior del cos de l'home i superior o anterior del de molts animals, on es troben alguns òrgans dels sentits i el cervell. · Tronc: És una de les parts fonamentals del cos junt al cap i membres. 35


Ex.

Eutamias sibiricus, Pan troglodytes, Elephas maximus

Imatge parts

Ex. fotos

36


Regne: Animal Filum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Rodentia Família: Sciuridae Gènere: Eutamias Espècie: Eutamias sibiricus

Hàbitat: Habita al nord d'Àsia, des del centre de Rússia a la Xina, Corea, i Hokkaidō, al nord del Japó. Viu en hàbitats boscosos amb un sotabosc arbustiu. Ha colonitzat parts de l'est i centre d'Europa, a causa de fuites de la captivitat. Reproducció: L'aparellament s'inicia després de l'hivern, al mes d'abril. Després de l'aparellament, els esquirols tornen a la seva vida solitària. Tenen rangs de gestació de 35 a 40 dies. Alimentació: S'alimenten d'arbustos, bolets, baies, ocells i altres animals petits Vida social En contrast amb la seva vida solitària, s'agrupen en parelles a l'hivern.

Característiques de l’animal   

Els seus enemics són les aus rapinyaires, mustèlids i gats. Generalment viuen de 6 a 10 anys. Típiques de l'esquirol de Sibèria són les cinc franges blanques i fosques al llarg de l'esquena. Mesura de 18 a 25 cm de llarg, dels quals un terç pertany a la cua. El pes dels adults depèn de l'època de l'any, però és normalment de 50 a 150 g. La seva grandària és relativament petit en comparació amb altres esciúrids.

37


Hàbitat : Se'ls troba en cada continent excepte l'Antàrtida, i la majoria dels països compten amb almenys una espècie de rèptil terrestre Poden trobar rèptils en cada classe d'hàbitat concebible, des del desert més sec i calorós fins a la selva més humida i vaporosa. Són especialment comuns en les regions tropicals i subtropicals d'Àfrica, Àsia, Austràlia i Amèrica, on les altes temperatures i la gran diversitat de preses els permeten créixer amb força.

Característiques 1. - Són vertebrats terrestres, amb el cos generalment cobert d'escates. 2. - Tenen extremitats curtes i laterals o no en tenen. 3. - Tenen la pell coberta d'escates, escuts o plaques còrnies. 4. - Són de sang freda i passen l'hivern ensopits. 5. - Tenen respiració pulmonar i cutània (pell). 6. - Es reprodueixen per ous, que generalment no incuben, ja que tenen fecundació interna. 7. - El seu cor té dues aurícules i un ventricle amb una o dues cavitats.

38


Ex.

cocodrils, gavials, caimans i al·ligàtors

Imatge parts

Ex. Fotos

39


Regne: Animal Filum: Vertebrats Classe: Sauropsida Ordre: Squamata Família: Boidae Gènere: Eunectes Espècie: E. Beniensis-E. Deschauenseei-E. Murinus-E. notaeus

Hàbitat: Pantans i rius tropicals de Sudamericá i de la isla de Trinidad.

Reproducció: L'aparellament de l'anaconda es produeix entre els mesos d'abril i maig; les femelles atreuen als mascles mitjançant un senyal olfactiva, i aquests es congreguen entorn d'elles al llarg de diverses setmanes. En l'última fase del festeig, fins a una dotzena de mascles s'enrosca al voltant de la femella, lluitant per accedir a la claveguera d'aquesta, formant una bola característica; poden romandre enroscats d'aquesta manera fins a 15 dies, moltes vegades en aigües poc profundes, fins que la femella-més gran i més forta-escull al vencedor.

Durant la còpula pròpiament dita, els esperons del mascle estimulen la regió cabal de la femella; ambdues clavegueres entren en contacte, i les cues s'enrosquen mentre es produeix sssssssla inseminació.

Alimentació: Un cop maten a la seva presa, se l'empassa completament. El procés de digestió pot durar diversos dies, encara que la presa és molt gran pot arribar a dues setmanes. Mentrestant, l'anaconda, es trobarà en letargia. Les contraccions musculars digestives són tan forts que pot sentir-se com, dins de la serp, els ossos de la seva presa van sent triturats. Poques vegades es mou fins que digereix el que engoleix i torna a sentir fam.

Vida social: La seva vida es solitaria

40


Característiques de l’animal: Aquesta grandària és més sorprenent en vista de l'escassa longevitat de l'animal, que poques vegades supera els 15 anys, encara que es documenten casos de fns a 50 anys. Està entre els 10 animals més poderosos del món segons els zoòlegs.

41


Hàbitat: Els peixos poden viure en molts habitats marins, sempre que siguin de la seva habiteu: rius, llacs, mars etc... fins als pots tenir a casa en una peixera, però un peix necessita diferents tipus d'aigua. Altre peix que no sigui de la mar no podria estar en aigua salada, simplement moriria, i quan compris un peix verifica que tipus d'aigua és, per tenir-lo com en el seu habitat real.

Característiques: Són vertebrats poiquiloterms aquàtics i viuen en mars i oceans. Tenen forma de fus.

Parts: 1.- Aletes dorsals - L'aleta dorsal és un tipus d'aleta present a la regió dorsal d'alguns grups polifilètics d'animals com els peixos 2.- Opercle - Estructura anatòmica còrnia o calcària que existeix en molts (però no a tots) els grups de gasteròpodes. 3.- Cloaca - Cavitat oberta a l'exterior, situada a la part final del tracte digestiu, a la qual conflueixen també els conductes finals dels aparells urinari i reproductor. 4.- Aleta anal - Aleta imparell situada immediatament darrere de l'anus 5.- Aleta pelviana – Esta situada immediatament davant de la part posterior. 6.- Aleta pectoral – Estan després de la obertures de les brànquies. 7.- Aleta caudal o cua – Extrem posterior del cos d’un animal. 9.- Brànquies - Òrgans respiratoris de nombrosos animals aquàtics 42


Ex.

Paracanthurus hepatus, Anphiprion percula, Carcharodon carcharia

Imatge parts:

Ex. Fotos:

43


Paracanthurus hepatus Regne: Animalia. Filum: Chordata. Classe: Actinopterygii Ordre: Perciformes. Família: Acanthuridae Gènere: Paracanthurus. Espècie: P. hepatus.

Hàbitat: Viu en diferents llocs del planeta, encara que en cap és comú.

Reproducció: Triguen molt de temps a aconseguir la maduresa sexual, prop de dos anys. No presenten dimorfisme sexual, excepte la coloració dels mascles, que canvia de color a un to celeste quan es reprodueixen.

Alimentació: Les larves requereixen durant diversos mesos d'una alimentació a força de plàncton. Els adults són omnívors i s'alimenten de plàncton i principalment de macro algues.

Vida social Espècie relativament pacífica amb altres peixos diferents als pertanyents a la seva família. Amb aquests últims s'enganxarà en terribles baralles territorials que es veuran accentuades amb peixos de la mateixa espècie o altres pertanyents la família.

44


Característiques de l’animal És d'un intens blau i la seva llom presenta dues ratlles negres. En estat salvatge pot arribar als 30 cm. En aquaris i depenent de la mida del mateix rarament superen els 15 cm. Aconsegueix una mida màxima entre els 25 i els 30 cm.

45


Hàbitat Tot i que els amfibis prefereixen els hàbitats tropicals (i és en aquestes zones que hi ha la màxima diversitat), també han colonitzat una varietat d'altres hàbitats. Se'ls troba tant als deserts com les coves, en aiguamolls i a les regions polars. Tot i que algunes poques espècies poden sobreviure en aigua salabrosa i fins i tot aigua marina

Característiques 1. Són vertebrats adaptats a la vida aquàtica i terrestre. 2. Tenen el cos recobert només per la seva pell romanent humida proveïdes de glàndules mucoses. 3. Tenen 4 extremitats adaptades per a la natació. 4. Posseeixen doble Respiració, pulmonar i cutània.

Parts: Timpà: percepció de sons. Potes anteriors: 4 potes Potes posteriors: Llargues adaptades al salt, amb 4 dits i membranes interdigitals. Cloaca: L’anus, orifici excretor i orifici reproductor.

46


Ex.

Pelophylax perezi (dibuix)

Imatge parts

Ex. fotos

47


Regne: Animal Filum: Chordata Classe: Amphibia Ordre: Anura Família: Ranidae Gènere: granota Espècie: granota roja

Hàbitat:

Reproducció: La Rana roja es reprodueix principalment en basses temporals encara que en ocasions pot fer les posades en basses permanents, triant en aquests casos les parts més succintes per fer les postes. Alimentació: L'alimentació de la granota roja està basada en tot tipus d'insectes, petites aranyes, cucs de terra i diminuts cargols que encara tenen la closca tova. Vida social Té dos períodes successius de posada d'ous. El primer té lloc al desembre i gener, després del qual moltes basses s'omplen d'ous.

Característiques de l’animal 

L'espècie té un cos robust i potes més curtes que la granota verda comuna, encara que el normal és que tingui una mida menor i és més nocturna, sortint se fosc i no sent fàcil d'observar tant pels seus hàbits com per la seva escassetat. 48


Els animals Grup 1