Page 1

ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Gina Mauri Perot Dani Loughlin Rapalino


Escorpí Nom científic

Descripció

Alimentació

Reproducció

Sistema circulatori Sistema respiratori Hàbitat

Curiositats

Buthus occitanus. L'escorpí és un aràcnid que pot arribar a fer 8 cm de llargada. És de color groc. El cos està dividit en 2 parts: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cap hi té els ulls, la boca i les urpes (pedipalps) acabades en pinça. Té un parell d'ulls situats al mig del cap i dos parells més d'ulls laterals a cada costat. Té quatre parells de potes. La cua és més llarga que el cos i al final hi té un agulló amb el qual pica i injecta el verí. S'alimenta d'insectes. Els agafa amb les pinces i se'ls menja directament; si són grans els clava l'agulló i els mata o paralitza. L'escorpí és ovovivípar. Després de l'aparellament la femella acostuma a menjarse el mascle. La gestació dura uns 15 mesos i neixen força cries (entre 30 i 60). Les cries acabades de néixer pugen sobre l'esquena de la mare i s'hi queden fins que són capaces de moure's per si mateixes. Per arribar a adults fan 7 mudes. Després de cada muda la pell seca queda al terra. Obert Per tràquees Viu en zones seques i molt assolellades. A Catalunya també hi ha dos escorpins més; l'Escorpí cec (Belisarius xambeui) que viu al Pirineu i Prepirineu i l'Escorpí negre (Euscorpius flavicandis) que viu en zones humides.


La gamba rosada Nom científic

Descripció

Aristeus antennatus. Crustaci decàpode de color rosat que fa uns 17 cm de llargada. La femella és una mica més gran que el mascle. El cap és vermellós i la cua té taques blavoses. Té 5 parells de potes i 4 antenes, de les quals 2 són molt llargues. Viu uns 2 anys.

Alimentació

Menja petits invertebrats.

Reproducció

Menja petits invertebrats.

Sistema circulatori Sistema respiratori

Sistema circulatori obert

Hàbitat

Curiositats

Respiren per tràquees Viu en el fons marí de la Mediterrània entre 200 i 2000 m, si bé és més abundant entre 400 i 1000 m.

És bona nedadora. Forma grans grups. A les costes catalanes s'hi poden trobar diferents espècies de gambes i llagostins, tots elles apreciats pel seu valor gastronòmic com la Gamba borda(Solenocera membranacea), la Gamba blanca (Parapenaeus longirostris), laGambeta de roca (Palaemon serratus), la Gamba panxuda (Plesionika edwardsii), el Llagostí (Penaeus kerathurus), l'Escamarlà (Nephrops norvegicus) i el Llamàntol (Homarus gammarus).

LA MARIETA


Nom científic

Descripció

Cocinella septempunctata És rodona, de color vermell brillant amb set punts negres. Fa uns 5-8 mm de llargada. Té sis potes i dues antenes curtes.

Alimentació

S'alimenta de petits insectes, pugons i àcars que viuen en les plantes.

Reproducció

La femella reparteix els ous en petits grups escampats per les plantes. La larva és fosca i la pupa s'assembla a un excrement d'ocell.

Sistema circulatori Sistema respiratori Hàbitat

Curiositats

Obert Tràquees Viu a les plantes de les que s'alimenta. Per les articulacions de les potes deixa anar un líquid desagradable amb el que es defensa. Hi ha diferents tipus de marietes; n'hi ha de color negre, vermell, taronja i groc, amb diferent quantitat de punts o ratlles. Al món hi ha més de 5.000 espècies de marietes

EL MILPEUS


Nom científic

Descripció

Ommatoiulus rutilans, Ommatoiulus sabulosus. Els milpeus són animals de cos allargat i cilíndric, dividit en molts anells. Fan uns 2-5 cm de llarg. Són de color gris, negre, marronós o lilós. El cap té 2 antenes, 2 mandíbules i la boca. Cada anell del cos té 2 o 4 potes (els primers en tenen 2 i tots els altres 4). Respiren per tràquees.

Alimentació

Mengen vegetals en descomposició i vegetals en bon estat.

Reproducció

Es reprodueixen per ous. La femella posa els ous a terra, o entre la fusta que es descompon. Dels ous neixen les larves que muden la pell 8-12 vegades fins a ser adults.

Sistema circulatori Sistema respiratori

Hàbitat

Curiositats

Sistema circulatori obert. Per tràquees. Viu sota les pedres, entre les fulles o en els troncs en descomposició. N'hi ha que viuen en zones amb humitat i altres en zones àrides. Quan no hi ha bones condicions s'amaguen sota terra.

Es mouen lentament; quan són atacats es defensen amb moviments ràpids (contraccions). També acostumen a enrotllar-se en espiral. Hi ha diferents tipus de milpeus. N'hi ha que tenen pocs anells i altres que en tenen molts. Alguns són capaços d'enrotllar-se formant una bola.

La paparra Nom científic Descripció

Ixodes ricinus, Rhipicephalus sanguineus. La paparra és un àcar i pertany al grup dels aràcnids. És petita i fa uns 5 mm, excepte la femella fecundada


que Acumula sang i arriba a fer prop d’1 cm. Té el cos arrodonit, té 4 parells de potes i té 2 quelícers amb els que forada la pell de l’animal que parasita.

Alimentació

Reproducció

Sistema circulatori Sistema respiratori

S’alimenta de sang que xucla dels animals. Per tant, és un paràsit. Es reprodueix per ous. Després de l'aparellament la femella es desprèn de l'animal i pon milers d'ous sota les pedres o en escletxes de les parets. Dels ous neixen les larves que s'assemblen als adults, però que només tenen 6 potes; les larves esperen que passi algun animal per agafar-s'hi i alimentar-se. Més tard passen per la fase de nimfa i després es fan adultes. Obert Tràquees.

Hàbitat

Viu entre les herbes i els matolls de zones per les que acostumen a passar animals; espera fins que passa un animal al que agafar-se.

Curiositats

Un cop sobre un animal es mouen buscant zones amb la pell fina (interior de les orelles, etc); hi claven la boca i comencen a xuclar sang. Les paparres més habituals són la paparra del gos i la paparra de les ovelles. Cal revisar bé el gos després d'un passeig pel camp o pels parcs. Si veiem que té alguna paparra li podem posar una gota d'oli que ajudarà a que es desprengui. Hi ha productes comercials que protegeixen els gossos durant un cert temps i que maten les paparres que puguin tenir.

Libèl·lula Nom científic Descripció

Crocothemis erythraea, Aeshna cyanea, ... Fa entre 6 i 12 cm; té 2 parells d'ales transparents, 2 antenes curtes i ulls compostos a la part superior del cap.


Alimentació

Reproducció Sistema circulatori Sistema respiratori Hàbitat Curiositats

La nimfa menja petits animals aquàtics i l'adult captura altres insectes en ple vol. Ovípar amb desenvolupament indirecte. La femella pon els ous dins de l'aigua. De l'ou surt la larva que muda unes 8-15 vegades la seva pell per créixer; Obert Tràquees La nimfa viu dins l'aigua de basses i rierols. L'adult viu a la vora d'aquests indrets. Son de diferents colors molts bonics

Cuc de terra Nom científic El seu cos sol ser allargat molt tou i esta format per anelles. No tenen esquelet extern Descripció

Alimentació

Sals minerals de la terra

Reproducció

Ovípar

Sistema circulatori Sistema respiratori

obert Cutània

Hàbitat Curiositats

Viu en zones humides dintre de la terra No té ulls


ELS ANIMALS INVERTEBRATS  

Característiques dels animals invertebrats.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you