Issuu on Google+

TALLER D’ESCRIPTURA Tipus de textos

Ta!er d’escriptura

1


TABLA DE CONTENIDO La Definicio

4

Introducció

4

Preguntes inicials

4

Planificació

4

Redacció

5

Revisió

7

La descripció

8

Introducció

8

Preguntes inicials

8

Planificació

8

Redacció

9

Revisió

12

la narració

13

Introducció

13

Preguntes inicials

14

Planificació

14

Redacció

14

Revisió

16

La notícia

18

Introducció

18

Ta!er d’escriptura

2


Preguntes inicials

18

Planificació

19

Redacció

19

Revisió

21

L’EXPOSICIÓ

22

Introducció

22

Preguntes inicials

22

Planificació

23

Redacció

23

Revisió

25

L’ARGUMENTACIÓ

27

Introducció

27

Preguntes inicials

27

Planificació

27

Redacció

28

Revisió

31

Ta!er d’escriptura

3


LA DEFINICIO La DEFINICIÓ serveix per fixar amb claredat i precisió el significat d'una paraula. El que has d'aconseguir és contestar la pregunta, què és?

Introducció En la definició d'un concepte, d'un objecte... poden distingir-se dues parts: - El denominador indica la classe, categoria, conjunt, gènere, família... a què pertany l'objecte. - Les característiques que diferencien l'objecte definit d'altres de la seva mateixa classe. On pots trobar aquest tipus de text? La definició sol trobar-se de forma independent als diccionaris i enciclopèdies. Però també és freqüent en textos expositius, com ara llibres de text, escrits científics... i als mots encreuats.

Preguntes inicials QUÈ VOLS DEFINIR? ( Exemple: una cadira ) PER QUÈ VOLS DEFINIR? ( Exemple: fixar clarament el significat de la paraula cadira ) A QUI VAN DIRIGIDES LES TEVES DEFINICIONS? ( Exemple: als lectors d'un diccionari escolar )

Planificació 1. PENSA EN LA PARAULA QUE VOLS DEFINIR. 2. PENSA EN UNA CLASSE MÉS ÀMPLIA QUE INCLOGUI LA PARAULA QUE DEFINIRÀS Ha de ser una classe àmplia que inclogui el teu objecte, però que et sigui el màxim de propera possible. Per exemple: La cadira pertany a la Classe: Seients (Malgrat que la cadira també pertany a la classe moble, seient és una classe més propera)

Ta!er d’escriptura

4


3. PENSA EN LES CARACTERÍSTIQUES QUE DIFERENCIEN EL QUE DEFINIRÀS D'ALTRES ELEMENTS DE LA SEVA MATEIXA CLASSE Una bona definició ha d'incloure totes les característiques pròpies únicament de l'objecte que vols definir.

Redacció 1. La definició que hauràs de fer més sovint és la d'un substantiu. Per denominar la classe a la qual pertany, fes servir un altre substantiu. Per fer la definició de verbs, adjectius i adverbis s'usen altres construccions. Malgrat tot, hi ha algunes construccions incorrectes en qualsevol dels casos anteriors. Definició de verbs, adjectius i adverbis Per definir VERBS s'utilitza un altre verb en infinitiu seguit o no de complements: Endrapar: Menjar voraçment. Fotocopiar: Fer una fotocòpia. Endegar: Donar a alguna cosa la direcció adequada. Baratar: Canviar

Per definir ADJECTIUS pots utilitzar: a) Un altre adjectiu seguit o no de complements Remot: Llunyà, distant. Sumari: Breu, succint. Ardit: Valent, coratjós, agosarat, atrevit. Nounat: Acabat de néixer b) Una proposició adjectiva Superflu: Que és de més d'a!ò que és necessari. Banyut: Que porta banyes. Rost: Que fa pendent c)Un complement preposicional Balear: De les i!es Balears. Pusil·lànime: D'ànim feble i tímid. Purpuri: De porpra

I per definicir ADVERBIS tens dues possibilitats: a) Un altre adverbi Abans: Antigament. Alhora: Conjuntament. Adesiara: De tant en tant. Sovint: Freqüentment b) Un complement preposicional Novament:De nou, altra vegada. De nou, recentment. Alhora: A la vegada. Fora: A l'exterior del !oc.

Ta!er d’escriptura

5


Construccions incorrectes En cap cas has d'utilitzar... El terme definit en la definició Un balancí és el balancí per gronxar-se Un balancí és un seient per gronxar-se Les construccions "és on", "és quan", "és com"... Un totterreny és com un cotxe però més gran i que pot anar per camins Un totterreny és un vehicle de motor apte per a circular per terrenys accidentats Sequera: És quan fa molt temps que no plou Sequera: Temporada !arga de temps sec, sense pluja Les construccions "és una cosa", "és a!ò"... Un esque!ot és una cosa que fa soro! al co! de les vaques Un esque!ot és una espècie de campana que hom posa als caps de bestiar. 2. Per especificar les característiques que diferencien el que estàs definint dels altres elements de la seva mateixa classe usa adjectius, complements del nom i oracions de relatiu. Escala: Pla inclinat que serveix per passar d'un nive! a un altre mitjançant la descomposició de la distància vertical en esglaons a la mida d'una passa. Un mira! és una superfície !isa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de !um, dóna imatges clares dels objectes. 3. Redacta amb un llenguatge clar, precís i amb oracions simples.

Ta!er d’escriptura

6


Revisió Llegeix la teva definició. Creus que entendrà/n el que volies definir? Si no és així pensa com podries millorar-la.

SÍ NO Comprova si en la teva definició denomines amb un substantiu la classe a la qual pertany l'objecte. La classe que has utilitzat és la més adequada? Recorda que ha de ser una classe àmplia que inclogui el teu objecte, però que li sigui al més propera possible. Mira ara les característiques que has escollit per al teu objecte. N'has oblidat alguna que el diferenciï de la resta d'objectes de la seva mateixa classe? Si és així, afegeix-la. Has inclòs alguna característica que no el diferencia de la resta d'objectes de la seva mateixa classe? En aquest cas, elimina-la. Comprova que has especificat les característiques amb les construccions més adequades (adjectius, complements del nom i oracions de relatiu). Has fet servir un llenguatge clar i precís? Has usat oracions simples? Si no és així, corregeix-ho. Finalment, revisa l'ortografia i la puntuació.

Ta!er d’escriptura

7


LA DESCRIPCIÓ La DESCRIPCIÓ serveix per caracteritzar persones, objectes, paisatges ... El que has d'aconseguir és contestar a la pregunta Com és?

Introducció On pots trobar aquest tipus de text? La descripció no sol trobar-se de forma independent sinó com una seqüència dins d'un altre text que normalment serà una narració. Però també és freqüent en entrevistes, guies turístiques ... fins i tot les fitxes policials són un exemple de descripció.

Preguntes inicials QUÈ VOLS DESCRIURE? (Exemple: una cadira) ¿PER QUÈ VOLS DESCRIURE? (Exemple: caracteritzar l'atmosfera en què es produeix l'acció) A QUI ESTÀ DIRIGIT TEVA DESCRIPCIÓ?

Planificació 1. FES UNA LLISTA DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL QUE ESTÀS DESCRIVINT. Per exemple: -Aspecte general: com és. -Qualitats específiques: forma, mida, color, olor, so, gust, tacte ... -Situació i posició: on i com està. -Elements: quines parts té. 2. SELECCIONA D'AQUESTA LLISTA LES CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS. (Elimina les menys importants) 3. ORDENA LES DADES QUE HAS SELECCIONAT DE FORMA COHERENT. Per a això pots anar: -del deta! al general, del general al deta! , d'un costat a un altre, de dalt a baix , etc.

Ta!er d’escriptura

8


Redacció 1.Utilitza connectors espacials per indicar on es troben els diferents elements del que descrius. Connectors espacials Aquestes construccions tenen la funció de complement circumstancial del verb: Adverbis: aquí, a!à, a prop, !uny, dins, fora, dalt, baix, davant, darrere, sobre, sota, on. Locucions adverbials: per aquí, d'aquí cap a!à, aquí mateix, des d'aquí, de prop, de !uny, a un costat i un altre, de part a part, de dalt a baix, a la dreta, a l'esquerra. ..

2.Pots descriure usant el present o el pretèrit imperfet de l'indicatiu però un cop triat un dels dos l’has de mantenir durant tot el text. 3. Utilitza els adjectius més precisos i adequats per a cada aspecte. Potser els adjectius per descriure una persona i els adjectius corresponents als sentits que et proposem puguin ajudar-te. Adjectius per descriure una persona Aspecte general del cos: àgil, alt, atlètic, baix, escanyolit, corpulent, prim, esportiu, esvelt, gros, massís, robust, maldestre ... Boca: desdentada, gran, petita, rodona, torta ... Cabe!s: bri!ants, castany, desordenats, arrissats, fins, grassos, !isos, negres, ondulats, reco!its, rossos, sedosos ... Cara: a!argada, ampla, xuclada, quadrada, inexpressiva, ovalada, rodona ... Ce!es: arquejades, espesses, fines, gruixudes, juntes, separades ... Dents: alineats, groguencs, blancs, torçats ... Front: àmple, arrugat, estret, !is ... Llavis: prims, estrets, fins, gruixuts, sensuals ... Mans: arrugades, blanques, càlides, delicades, fines, grans, hàbils, rudes, rugoses, sensibles, suaus ... Nas: aguilenc, aixafat, xato, !arg, recte, tort ... U!s: amet!ats, absents, blaus, desperts, maliciosos, negres, esquinçats, serens, somiadors, tendres, tristos, verds, vidriosos, vius ... Ore!es: grans, !argues, petites, punxegudes, rodones, sortides ... Pestanyes: clares, espesses, !argues, negres ... Pe!: arrugada, blanca, fina, bruna, pàl.lida, resseca, rosada ... Cames: curtes, primes, fortes, gruixudes, !argues, robustes, seques ...

Ta!er d’escriptura

9


Caràcter: adust, agut, alegre, antipàtic, apassionat, apocat, astut, atent, atabalat, atrevit, avar, babau, fanfarró, burleta, calmós, càustic, sorrut, cínic, covard, competent, confiat, conformista, consentit, contestatari, cregut, culte, feble, decidit, desordenat, despert, despistat, divertit, dòcil, educat. egocèntric, egoista, encantador, entusiasta, escrupolós, esplèndid, estirat, estrafolari, exigent, extravagant, fals, fanàtic, fanfarró, fidel, )anc, fort, genial, generós, rondinaire, esquerp, enginyós, ingenu, immadur, insolent, irresponsable, irònic, assenyat, !est, ximple, malparlat, malpensat, mentider, meticulós, mesquí, poruc, tafaner, neci, normal, observador, orgu!ós, agosarat, xerraire, pedant, pinxo, murri, presumit, presumptuós, prudent, pulcre, primmirat, rebel, ria!er, setciències, sensat, serè, seriós, simpàtic, sincer, sociable, solitari, garrepa, tossut, tímid, ximple, treba!ador, traïdor, entremaliat, trist, valent, viciós, viu. .. Adjectius corresponents als sentits Gust: àcid, agre, amarg, dolç, insípid, picant, saborós, salat... Oïda: agut, harmoniós, eixordador, bu!iciós, cadenciós, grinyolant, cruixent, desafinat, estrepitós, estrident, soro!ós, greu, marte!ejants, melodiós, ressonant, ronc, xiulant, udolant, vibrant... Olfacte: pudent, aromàtic, fètida, )agant, inodor, olorós, perfumat ... Tacte: aspre, bast, tou, calent, dur, fi, flexible, )ed, buit, humit, !euger, !is, massís, enganxós, pesat, re)escant, raspós, rígid, rugós, sec, sedós, suau, tebi, viscós. .. Vista: agradable, a!argat, groc, blau, blanc, bonic, cilíndric, quadrat, desagradable, diminut, enorme, !eig, gran, bonic, horrible, immens, negre, ovalat, petit, rodó, verme!, triangular, verd. ..

4. Per expressar més exactament la qualitat pots usar quantificadors de l'adjectiu, estructures de comparació i complements del nom. Quantificadors de l'adjectiu Per matisar en intensitat l'ús d'un adjectiu (o d'un adverbi) es pot usar: res, poc, alguna cosa, una mica, una mica, gairebé, més aviat, bastant, fart, molt, massa, !eugerament, especialment, summament, excepcionalment, veritablement extraordinàriament, realment, ... Estructures de comparació Un adjectiu pot expressar una qualitat pura o pot emprar-se amb modificacions que la quantifiquen o la comparen. Per tant, es pot atribuir al nom una qualitat amb diferent intensitat usant els diferents graus de l'adjectiu: Positiu, quan expressa simplement la qualitat: alt Comparatiu, quan relaciona comparant diferents noms. Pot ser de tres tipus: -Inferioritat: ... menys alt que ... -Igualtat: ... tan alt com ... -superioritat: ... més alt que ...

Ta!er d’escriptura

10


Superlatiu, quan expressa el grau màxim de la qualitat. Pot ser de dos tipus:-relatiu, quan relaciona el nom al que acompanya amb altres del seu mateix grup: ... el més alt de ... Absolut, quan el nom al qual acompanya no es compara amb cap altre. Dues possibilitats: molt alt o altíssim.

5. Intenta utilitzar diferents recursos expressius (símils, metàfores, hipèrboles i personificacions) per enriquir el teu text.

Recursos expressius La comparació Consisteix a relacionar dos termes (idees, objectes) que tenen alguna semblança entre e!s a través d'un en!aç comparatiu explícit. En tota comparació apareixen: -Un terme real o element comparat (A) -Un terme imaginari, amb el que es compara (B) -Un en!aç: com, tan com, així, més que, menys que ... Solen tenir la forma A és com B. La metàfora Consisteix a identificar un terme real i un altre imaginari que guarden entre si una relació de semblança sense necessitat d'en!aç comparatiu. Si en una comparació es suprimeix l'en!aç, tenim una metàfora. Dues possibilitats: 1 - Si apareixen el terme real (A) i el terme imaginari (B) ens trobem davant d'una metàfora impura. Sol tenir la forma A és B. Els seus cabe!s rossos són raigs de sol Aquesta classe és una gàbia de gri!s. El tap del xampany és una bala )acassada (Ramón Gómez de la Serna). La T és el marte! de l'abecedari (Ramón Gómez de la Serna). 2 - Si només apareix el terme imaginari (B) en substitució del terme real, estem davant d'una metàfora pura. Sol tenir la forma B en lloc d'A Mai acabarem. És una tortuga. És un plom.

Ta!er d’escriptura

11


La hipèrbole Consisteix a presentar de manera exagerada trets, qualitats i accions d'algú, ja sigui augmentant o disminuint desproporcionadament. S'usa amb )eqüència en les caricatures. Hi havia un home a un nas enganxat. Hi havia l'esperó d'una galera, hi havia una piràmide d'Egipte ... La personificació Consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers inanimats o irracionals. El vent jugava amb el molí. El soro! dorm de nit.

Revisió Llegeix la teva descripció. Creus que els teus lectors tindran una idea exacta de com és el que vols descriure a partir del teu text? Si no és així pensa com podries millorar-lo.

NO

Creus que els elements que has esmentat són suficients perquè el lector sàpiga com és el que vols descriure? Se t'acudeix alguna altra característica que pugui ser útil per a la teva descripció? En aquest cas, introdueix i reorganitza el teu text. Compara l'ordre que t'havies proposat amb el que has seguit en la redacció. Coincideixen? Si no és així, pensa quin és el millor i, si cal, reordena el teu text. Torna a llegir el text i fixa't si s'entén on està cada element de la teva descripció (a dalt, als costats, a sobre de ...). Si no queda clar, corregiu introduint connectors espacials. Comprova si els verbs que has usat estan en el mateix temps (present o pretèrit imperfecte). En el cas que no ho estiguin, corregiu. Ara fixa't en els adjectius que has utilitzat Són els més adequats per caracteritzar els diferents aspectes del que estàs descrivint? Si no és així, comprova si els adjectius per descriure a una persona i els adjectius corresponents als sentits poden ajudar-te. Revisa si has fet servir quantificadors de l'adjectiu o estructures de comparació. Si no has utilitzat cap, pensa si et serien útils per a determinar més exactament alguna qualitat. Creus que el teu text és expressiu? Si creus que no és prou suggerent pots provar a utilitzar recursos expressius, com comparacions o metàfores, que il.lustrin algun aspecte o característica. Finalment, revisa l'ortografia i la puntuació.

Ta!er d’escriptura

12


LA NARRACIÓ La NARRACIÓ serveix per explicar uns fets reals o imaginaris que succeeixen a un o a uns personatges.

Introducció L'estructura d'una narració sol tenir tres parts: Plantejament: S'expliquen les circumstàncies inicials de la història, com els personatges que intervenen, el lloc i el temps en què ocorren els fets narrats. Respon a les preguntes... - Qui intervé en els esdeveniments? - On ocorren? - Quan ocorren? Nus: Sorgeix i es desenvolupa el conflicte. És el moment de major interès de la narració. Respon a les preguntes... - Què succeeix? - Com i per què succeeix? Desenllaç: S'exposa el final dels fets plantejats. Respon a la pregunta... - Com acaba tot? Les narracions també poden tenir un final obert, és a dir, que el propi lector hagi d'imaginar-se el desenllaç. Els finals oberts permeten que la narració continuï en el futur amb nous episodis o en la ment dels lectors. On pots trobar aquesta mena de text? La narració és la mena de text predominant en contes, rondalles, llegendes i novel·les, que al mateix temps poden incloure a més descripcions i diàlegs. També són narracions els arguments de llibres i pel·lícules, les biografies, els diaris i memòries... i molt sovint els acudits.

Ta!er d’escriptura

13


Preguntes inicials QUÈ VOLS NARRAR? ( Exemple: un conte ) PER QUÈ VOLS NARRAR? ( Exemple: entretenir, donar algun exemple de com ha d'actuar l'ésser humà... ) A QUI VA ADREÇADA LA TEVA NARRACIÓ?

Planificació 1. FES UNA LLISTA DELS PERSONATGES QUE INTERVENEN EN LA NARRACIÓ -Personatges principals -Pesonatges secundaris 2. ESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES QUE DEFINEIXEN CADA UN D'AQUESTS PERSONATGES. 3. DECIDEIX EN QUIN LLOC I EN QUIN TEMP SITUES LA NARRACIÓ. És molt freqüent que els contes populars no esmentin un lloc i un temps concret, ja que pretenen que t'imaginis en un món irreal. Però no oblidis que si tu decideixes situar la teva narració en un lloc i un temps determinats, condicionaran la manera de pensar, de parlar i d'actuar dels teus personatges. 4. FES UNA LLISTA DELS FETS EXPLICARÀS EN L'ORDRE EN QUÈ HAN D'ESDEVENIR ... 5. SITUA ELS FETS DE LA LLISTA ANTERIOR EN L'ORDRE EN QUÈ PENSES EXPLICAR-LOS EN LA TEVA NARRACIÓ.

Redacció 1. Utilitza connectors temporals per indicar la successió dels fets. No oblidis que el desenvolupament temporal és l'element que caracteriza la narració. Connectors temporals: ahir, avui, demà, anit, enguany… abans, ara, després, més tard… poc abans, aviat, tard, sempre, mai, ja, encara, !avors… quan, mentre, mentrestant… al matí, al migdia, a la tarda, a la nit… a continuació, tot seguit, a deshora, a hores d’ara, al mateix temps, sovint, de vegades, al més aviat,

Ta!er d’escriptura

14


d’aquí en endavant, de tant en tant, de repent, en aquest instant, en un tres i no res, per acabar... en despertar, en arribar, en sortir... (en + infinitiu).

2. Decideix la persona narrativa. Pots narrar la teva història en 1ª o 3ª persona. Persona narrativa Si decideixes situar-te dins de la narració i contar els fets com si t’haguessin succeït a tu, escriuràs en primera persona verbal (jo, nosaltres).

3. El passat és el temps verbal més usat en la narració. Però també podem trobar textos en altres temps verbals, en present o en futur. 4. Pensa que el lector ha de saber en cada moment a quin personatge t'estàs referint. 5. Descriu breument els llocs i els objectes que apareixen en la teva narració. Aquestes descripcions són habituals en els textos narratius i serveixen per ambientar l'acció i situar-la als teus lectors. Si la descripció d'espais o objectes et planteja algun problema consulta el tipus de text "descripció". 6. Defineix bé les característiques físiques i de caràcter de cada un dels personatges que introdueixis en el text. L'interès de la teva narració dependrà en gran mesura del fet que els personatges estiguin ben caracteritzats i aconsegueixin atreure i sorprendre el lector. Per a recordar com es descriuen les persones o personatges consulta el tipus de text "descripció". 7. El diàleg pot ser tan útil com una descripció per mostrar les característiques i els pensaments dels teus personatges. Per fer més àgil el relat, pots alternar la narració amb diàlegs d'estil directe o indirecte. Diàleg: estils directe i indirecte El diàleg és la reproducció escrita d’una conversa entre dos o més personatges. Existeixen dues formes d’escriure diàlegs: en estil directe i en estil indirecte. En l’estil directe es reprodueixen exactament les paraules pronunciades per cada un dels personatges. Cada intervenció d’un personatge comença la línia i porta un guionet al davant (-). En l’estil indirecte el narrador explica a!ò que diuen els personatges. El guió es canvia per un nexe d’unió (que, si...) i varia el temps verbal, que sempre és en passat. En tots dos estils és )eqüent l’ús de verbs introductoris de !engua (dir, preguntar, respondre, afirmar...).

8. Utilitza gran quantitat de verbs i intenta que siguin el més precisos possible per a les accions que vols relatar.

Ta!er d’escriptura

15


9. Existeixen diversos recursos narratius relacionats amb l'ordre on expliques alguns fets que et permetran despertar la curiositat dels lectors. Pots avançar esdeveniments, retrocedir en el passat o fins i tot començar la narració directament pel nus o pel desenllaç. Recursos narratius El cronològic és l’ordre més )eqüent en les narracions, però no és l’únic ordre possible. La narració també permet: Fer salts cap al futur per avançar esdeveniments que succeiran després del que estàs narrant (anticipació). Fer salts cap al passat (anomenats "flash backs") per contar esdeveniments o pensaments que succeïren abans del que s’està narrant. Començar a narrar els fets per un punt intermig de la història per després contar el que va succeir fins arribar a aquest moment.

Revisió Llegeix la teva narració. Creus que lectors comprendran els fets que vols contar-los en el teu text? Si no és així pensa com podries millorar-lo.

NO

Creus que tots els fets que apareixen en el text són importants per entendre la història que vols contar? Si no és així, elimina els que sobrin. I si falta algun fet necessari per comprendre la narració, afegeix-lo. Compara l'ordre que t'havies proposat amb el que has seguit en la redacció. Coincideixen? Si no es així, pensa quin és el millor i, si cal, reordena el teu text. Queda clar en el teu text quan succeeixen els fets? En cas contrari, corregeix-lo tot introduint algun connector temporal. Assegura't que la persona verbal que utilitzes és la més adequada i que la mantens durant tot el text. Si no és així, fes les modificacions que calgui. No oblidis que l'elecció del punt de vista de la persona que explica la història s'ha de fer des del principi del text i que qualsevol canvi que facis ha se ser comprensible per als lectors. Comprova si tots els verbs que has usat estan escrits en el mateix temps verbal (passat, present o futur) o que siguin coherents. En cas que no ho estiguin, corregeix-los. El lector sabrà en cada moment a quin personatge t'estàs referint? Has introduït bé els personatges? Si no es així, fes els canvis que siguin necessaris.

Ta!er d’escriptura

16


NO

Has descrit els personatges de manera que resultin atractius per als lectors? Si no n'estàs segur, cpnsulta el tipus de text "descripció". És amena la teva narració? Observa si l'ús de diàlegs en estil directe i indirecte pot fer-la més àgil. Creus que els lectors aconseguiran situar-se en el temps i en el lloc on suggereixen els fets? Si no es així, intenta corregir-ho. Per descriure llocs i objectes pot ajudar-te consultar el tipus de text "descripció". Ara revisa els verbs que has utilitzat. Són suficients? Són els més adequats per a l'acció a la qual vols referir-te? En cas contrari, canvia'ls. Creus que el teu text interessarà els lectors? Pensa si l'ús de recursos narratius com el flash back o bé l'anticipació d'alguns fets el millorarien. Per acabar, revisa l'ortografia i la puntuació.

Ta!er d’escriptura

17


LA NOTÍCIA Una NOTÍCIA serveix per informar sobre algun fet real i d'actualitat, de forma breu i sense la intervenció de l'opinió de l'autor.

Introducció L'estructura bàsica d'una notícia consta de tres parts: - Titular: Ha de destacar la informació essencial i atreure l'atenció del lector. Generalment és una única oració i està destacat en lletres grans. Pot anar acompanyat d'un subtítol (si va darrere del titular) i/o un avantítol (si va abans del titular) la funció dels quals és oferir detalls complementaris.  - Entrada: Primer paràgraf que ofereix un resum de la notícia. Pot estar redactat en un tipus de lletra diferent (cursiva, negreta) o separat de la resta de la informació.  - Cos: És el desenvolupament de la notícia. Hi ha de constar els protagonistes, els fets, el lloc, el temps, les causes i la manera com van passar aquests fets. També pot incloure detalls secundaris o de menor importància. On pots trobar aquest tipus de text? La premsa diària és el lloc més habitual per a les notícies escrites.

Preguntes inicials   QUINA NOTÍCIA VOLS EXPLICAR? ( Exemple: un accident ) PER QUÈ VOLS EXPLICAR AQUESTA NOTÍCIA? ( Exemple: informar ) A QUI VA DIRIGIDA LA TEVA NOTÍCIA? ( Exemple: els lectors del diari )

Ta!er d’escriptura

18


Planificació 1. SELECCIONA UN FET INTERESSANT QUE HAGI SUCCEÏT RECENTEMENT. Pensa que no tots els fets són notícia. Als lectors els interessen els fets... - Propers, que el puguin afectar d'alguna manera. - Amb conseqüències futures imprevisibles. - Insòlits, curiosos o sorprenents. - Que pugin emocionar-lo. - Que contribueixin al progrés de la societat i de la ciència. - Protagonitzats per personatges famosos. 2. RESPON A AQUESTES SIS PREGUNTES: - Qui ha protagonitzat el succés? - Què ha passat? - Quan ha passat? - On ha passat? - Per què ha passat? - Com ha passat? ORDENA LES TEVES RESPOSTES DE MAJOR A MENOR IMPORTÀNCIA.

Redacció 1. Presenta la informació en ordre d'interès decreixent: situa els elements més importants al principi i els de menor importància al final. Has d'aconseguir que un lector apressat tingui suficient informació llegint solament el titular i l'entrada. 2. Utiliza verbs en tercera persona i expresions impersonals (com segons les fonts consultades o segons ha pogut saber aquest periòdic...). 3. Recorda que les notícies han de transmetre els fets de forma objectiva, sense reflectir la teva opinió en allò que escrius. Així doncs, has d'evitar expressions en primera persona (per exemple a mi, jo crec, segons em sembla...). 4. El temps verbal més freqüent en les notícies és el passat, encara que els titulars solen estar redactats en present. 5. Fes servir frases senzilles. Procura que no tinguin més de trenta paraules, que segueixin l'estructura "subjecte + verb + complements" i que siguin afirmatives. Les més )eqüents són les )ases en veu activa. També es fan servir però, construccions passives quan es vol destacar el subjecte passiu de l'acció.

Ta!er d’escriptura

19


Construccions passives Las )ases en veu activa destaquen el subjecte que fa l'acció del verb: L' alcalde inaugura l' hotel més gran del món En moltes ocasions, però, les notícies dels diaris pretenen destacar el subjecte que rep l'acció per damunt del que la fa. Per això fan servir les oracions passives: L' hotel més gran del món és inaugurat per l'alcalde Com pots comprovar, tant en les )ases actives com en les passives apareix qui fa l'acció i qui la rep. Només canvia l'ordre en què apareixen. En moltes notícies, però, ni tan sols interessa esmentar el subjecte que fa l'acció. Per tal d'eliminar-lo del text pots utilitzar les oracions passives reflexives, que es construeixen amb el pronom se: S' inaugura l' hotel més gran del món 6. Fes servir paraules d'ús quotidià. La notícia va dirigida a un públic molt ampli que no ha de ser especialista en cap matèria. Evita l'ús de paraules tècniques i, si alguna és imprescindible, defineix-la en el text. Si tens problemes per escriure una definició consulta el tipus de text "definició". 7. Utiliza recursos expressius com poden ser detalls, dades concretes, dates i declaracions textuals dels protagonistes de la notícia per augmentar la sensació de realisme. Recursos expressius Deta!s Un vede! produït amb cèl·lules somàtiques clonades d'un fetus de vaca, va morir ahir, disset hores després de néixer. Dades Pels quatre canons de la font medieval de Prades (el Baix Camp) van bro!ar un total de 4.000 litres de cava en el marc de la tradicional festa que ja fa 18 anys que s'hi celebra. A l'acte hi van assistir 50.000 persones, la majoria joves. Dates El 26 de juliol de 1978 - o el dia 25 a les 23.57 hores de la nit, segons els cronistes més precisos- naixia a Anglaterra Louise Brown, la primera nena proveta del món. Estil directe Són paraules textuals d'algun dels protagonistes de la notícia: Un dels dirigents de l'Associació de Treba!adors i Immigrants Marroquins va

Ta!er d’escriptura

20


demanar als immigrants que es dirigeixin a qualsevol ONG, però que "en cap cas abonin ni un duro per una cosa que no costa res". 8. Busca un titular breu que destaqui el que és essencial de la teva notícia i atregui l'atenció del lector.

Revisió Llegeix la teva notícia. Et sembla que a tindrà/n una idea exacta dels fets a partir del teu text? Si no és així pensa com podries millorar-lo.

NO

Respon la teva notícia les sis preguntes clau (qui, què, quan, on, perquè, com)? Si no és així, afegeix les dades que et faltin. Has ordenat les informacions de major a menor importància? Si és necessari, reordena el teu text. Es distingeixen clarament el titular, l'entrada i el cos de la teva notícia? Si no és així, intenta organitzar-la millor. Està redactada la teva notícia en tercera persona? Si has utilizat algun verb en primera persona, canvia'l. Comprova si has fet servir els temps verbals més adequats, tant a la notícia com al titular. Si no es així, corregeix-los. Has utilizat frases senzilles? Si has abusat de las frases llargues, compostes o negatives, pots fer servir construccions passives, ara és l'ocasió de canviar-les. Revisa el teu vocabulari. És clar i precís? Si en la teva notícia apareix alguna paraula tècnica, l'has definida?Si tens dubtes de com fer-ho, revisa eltipus de text "defincio". Pensa si el teu text semblaria més real amb recursos expressius com detalls, dades, dates o declaracions textuals d'algun dels protagonistes de la notícia. Si és així, afegeix-los. Creus que el teu titular atreurà l'atenció dels lectors? Si no és així, canvia'l. Per últim, revisa l'ortografia i la puntuació.

Ta!er d’escriptura

21


L’EXPOSICIÓ L'EXPOSICIÓ té com a objectiu transmetre coneixements sobre un tema determinat.

Introducció Malgrat que l'exposició adopta formes molt distintes segons el tipus de tema tractat, l'estructura bàsica sol ser la següent: Títol: És una paraula o frase curta que respon a la pregunta, de què tracta el text? Introducció: Es presenta el tema. Pot incloure definicions, antecedents, origen, motius... Desenvolupament: És la part central del text. Pot incloure estructura, composició, qualitats, classificació, funcionament, fases (si és un procés)... Conclusió: Quan el text és molt llarg, hi pot aparèixer un breu resum de les idees principals. Aquestes parts no sempre apareixen d'una manera clarament identificable. On pots trobar aquest tipus de text? L'exposició és la mena de text més freqüent en l'àmbit escolar. Els teus treballs escolars, els teus apunts de classe (i fins i tot els exàmens!) són habitualment exposicions. També són els textos característics de llibres de text, enciclopèdies, tractats científics, obres de divulgació, transcripcions de conferències, reportatges de periòdics i revistes...

Preguntes inicials QUIN TEMA VOLS EXPOSAR? ( Exemple: la morfologia i les funcions de la cèl·lula ) PER QUÈ VOLS EXPOSAR-LO? ( Exemple: transmetre coneixements ) A QUI VA ADREÇADA LA TEVA EXPOSICIÓ? ( Exemple: als meus companys de classe )

Ta!er d’escriptura

22


Planificació 1. FES UNA LLISTA DE LES INFORMACIONS QUE TROBIS EN LLIBRES, ENCICLOPÈDIES, REVISTES, ETC. SOBRE EL TEMA DEL QUAL TRACTARÀS. 2. SELECCIONA, ENTRE LA INFORMACIÓ TROBADA, AQUELLES IDEES QUE INCLOURÀS EN LA TEVA EXPOSICIÓ. 3. FES UN ESQUEMA ON REFLECTEIXIS AQUESTES IDEES EN L'ORDRE QUE CONSIDERIS MÉS ADEQUAT. 4. UTILITZA ALGUNA IMATGE SI CREUS QUE POT RESULTAR ÚTIL PER ENTENDRE L'EXPOSICIÓ.

Redacció 1. Perquè un text expositiu sigui clar, el lector hauria de poder apreciar a primera vista els temes que es tractaran i com estan organitzats. L'organització del text expositiu és molt important per aconseguir una exposició clara. Organització del text expositiu L'objectiu d'un text expositiu és que els lectors comprenguin la informació que pretens transmetre'ls. Per això cal que tingui una organització clara: Si el teu text és breu, organitza'l en paràgrafs. Cada paràgraf tracta d'un tema i sol incloure una idea principal i una sèrie d'idees secundàries que l'amplien o l'aclareixen. Recorda que el final d'un paràgraf s'indica amb un punt i a part. Si el teu text és !arg, a més de l'organització en paràgrafs, et recomanem l'ús de subtítols. També et pot ser útil fer servir numeració, guions, etc. per indicar els apartats que tractaràs. 2. Utilitza connectors expositius i expressions que relacionin les diferents parts o paràgrafs del teu text o anticipin la seva organització. Connectors expositius Per estructurar el teu text utilitza connectors d'ordre: per començar, en primer !oc, en principi, d' entrada... en segon !oc, segon, a continuació... per una altra banda, a més, també... en últim !oc, finalment, por últim, per acabar... per concloure, en definitiva, en resum, en síntesi, recapitulant... Per relacionar entre si les distintes parts del teu text pots utilitzar expressions com aquestes: Com hem esmentat abans ... Veurem més endavant...

Ta!er d’escriptura

23


3. El temps verbal més freqüent en els textos expositius és el present d'indicatiu, encara que quan el text explica alguna situació històrica o aborda esdeveniments passats sol estar escrit en pretèrit perfet, ja sigui simple o en la seva forma perifràstica. No oblidis que l'elecció del temps verbal s'ha de fer des del principi del text i que qualsevol canvi que facis ha de ser comprensible per als lectors. 4. La persona verbal més freqüent en els textos expositius és la tercera (singular o plural), però en les exposicions de treballs d'investigació l'emissor acostuma a encobrir la seva personalitat utilitzant formes verbals com els impersonals o plurals de modèstia. Formes verbals Els textos expositius han de transmetre una sensació d'objectivitat. Per aquest motiu és molt )eqüent l'ús de construccions impersonals: Cal analitzar les dades... Les dades s'analitzen... En les exposicions de treba!s d'investigació, l'autor sol recórrer a la 1ª persona del plural per exposar les seves idees sense adquirir protagonisme personal. És l'anomenat plural de modèstia: Analitzem les dades... L' anàlisi de les dades ens mostra... 5. Utilitza frases senzilles i en veu activa. 6. Usa un llenguatge tècnic i precís, però sense oblidar-te d'adaptar el teu nivell i vocabulari als coneixements dels teus receptors. 7. Per fer més comprensibles les principals idees que presentes en el teu text, usa aclariments, exemples i dades i xifres . Les gràfiques, els esquemes i les il·lustracions també poden ajudar-te en aquest objectiu. Aclariments, exemples, dades i xifres -Aclarariments Són ampliacions que es fan per explicar mi!or algun terme o idea: és a dir, o sigui, això és, ço és, en altres paraules, d'una altra manera, per entendre'ns... -Exemples El seu ús pot aclarir les idees principals de la teva exposició. Solen introduir-se amb expressions com per exemple, com, aíxí com, igual que, de la mateixa forma, igualment, també...

Ta!er d’escriptura

24


-Dades concretes L'ús d'informacions concretes com noms, xi)es o dates… t'ajudarà a aconseguir la precisió que demana el text expositiu. 8. És habitual que apareguin definicions en els textos expositius. Si no te'n recordes de com es defineix consulta el tipus de text "definició". 9. Busca un títol que reculli el tema central de la teva exposició. Aquest títol ha de respondre de forma breu i precisa a la pregunta; de què tracta el text?

Revisió Llegeix la teva exposició. Creus que a haurà entès el que has explicat? Si no és així pensa com podries millorar-la.

NO

Creus que la informació que apareix en el teu text és la més adequada perquè el lector comprengui el que li estàs explicant? Si és necessària alguna dada més, afegeix-la. I si alguna dada és innecessària, elimina-la. Compara l'ordre que t'havies proposat en l'esquema amb el que has seguit en la redacció. Coincideixen? Si no és així, pensa quin és el millor i, si cal, reordena el teu text. L'organització del text expositiu és prou clara a l'estructura de la teva exposició? Creus que els teus lectors percebran clarament els temes de què tractaràs? Si no és així, intenta organitzar-la millor. Es relacionen clarament entre si les idees que apareixen en el teu text? En cas contrari, corregeix-lo introduint algun connector expositiu. Revisa si el temps verbal que has utilitzat és el més adequat. Si has usat diversos temps verbals comprova si el resultat és coherent. Comprova si la persona verbal que has utilitzat és la més adequada. Recorda que en treballs d'investigació l'emissor acostuma a encobrir la seva personalitat utilitzant formes impersonals o plurals de modèstia. Si cal fer algun canvi, fes-lo. Has fet servir frases senzilles i en veu activa? Si no és així, pensa com podries simplificar el teu text. Ara fixa't en el llenguatge que has utilitzat. És adequat al nivell dels teus receptors? Has emprat les paraules i expressions més precises per als conceptes que volies explicar? Si no és així, corregeix-lo. Creus que el teu text és entenedor? Pensa si l'ús de recursos com aclariments, exemples i dades i xifres podrien millorar-lo.

Ta!er d’escriptura

25


NO

És molt probable que el teu text inclogui alguna definició. Estàs segur o segura que l'has redactat de forma correcta? Si no, consulta el tipus de text "definició". Has utilitzat alguna imatge? Si no ho has fet, pensa si ajudaria els lectors a entendre l'exposició. En aquest cas, afegeix-les. Si ja les has utilitzat, comprova que siguin les més adequades per comprendre el teu text. Comprova que el títol que has escollit per a la teva exposició sigui la que millor respon a la pregunta; De què tracta el meu text? Si no és així, canvia'l. Per acabar, revisa l'ortografia i la puntuació.

Ta!er d’escriptura

26


L’ARGUMENTACIÓ L'ARGUMENTACIÓ té com a finalitat convèncer els lectors perquè canviïn la seva opinió sobre un tema determinat.

Introducció L'estructura bàsica del text argumentatiu consta de tres parts: - Introducció: Es presenta el tema i s'exposa l'opinió que es defensarà (=tesi) - Desenvolupament: S'expliquen les raons o arguments que justifiquen la tesi que es defensa. I normalment es rebaten els arguments de la part contrària (=contra-arguments). - Conclusió: Resumeix la idea central del text i en ocasions inclou una proposta d'actuació. On pots trobar aquesta mena de text? Als editorials, articles d'opinió, cartes al director, crítiques... També és molt freqüent als anuncis publicitaris, a la novel·la policíaca, a les sentències judicials, als discursos polítics o fins i tot com a part d'un treball expositiu.

Preguntes inicials SOBRE QUIN TEMA VOLS ARGUMENTAR? ( Exemple: L'aplicació injusta de la pena de mort. ) PER QUÈ VOLS ARGUMENTAR? ( Exemple: Convèncer de la inutilitat de la pena de mort i la discriminació de la seva aplicació. ) A QUI VA ADREÇADA LA TEVA ARGUMENTACIÓ? ( Exemple: destinataris llunyans i desconeguts (els lectors d'un diari o una revista) )

Planificació 1. PENSA COM PRESENTARÀS EL TEMA ALS LECTORS. No oblidis que hi has d'incloure la informació necessària perquè el lector pugui situar els teus arguments posteriors. 2. DECIDEIX CLARAMENT QUINA SERÀ LA TESI DEFENSADA EN EL TEU ESCRIT. 3. FES UNA LLISTA D'ARGUMENTS A FAVOR DE LA TEVA TESI.

Ta!er d’escriptura

27


4. FES UNA LLISTA D'ARGUMENTS EN CONTRA DE LA TEVA TESI (CONTRAARGUMENTS). 5. SELECCIONA ELS ARGUMENTS I CONTRAARGUMENTS QUE CONSIDERIS MÉS ADEQUATS PER CONVÈNCER LES PERSONES A LES QUALS T'ADRECES. 6. ORDENA ELS TEUS ARGUMENTS DE MENOR A MAJOR IMPORTÀNCIA. Tingues en compte que un argument pot ser més o menys important segons qui sigui el destinatari. 7. DECIDEIX COM RELACIONARÀS ELS TEUS ARGUMENTS I CONTRAARGUMENTS. Pots escollir entre diverses possibilitats: - cada contraargument seguit immediatament per l'argument al qual es refereix. - primer tots els contraarguments i després, de menor a major importància, tots els arguments. 8. PENSA COM FINALITZARÀS EL TEU TEXT I SI PROPOSARÀS ALGUNA SOLUCIÓ.

Redacció 1. Per estructurar les idees del teu text pots utilitzar connectors argumentatius. Connectors argumentatius - Per indicar CAUSA i CONSEQÜÈNCIA: perquè, ja que, atès que, a causa de, considerant que, per això... per consegüent, en conseqüència, per tant, així que, de manera que, d'aquí que... - Per indicar FINALITAT : perquè, per a què (interrogatiu), a fi que, amb l'objetiu de... - Per expressar CONTRAST, OPOSICIÓ: però, en canvi, tanmateix, ara bé... sinó, en !oc de, en comptes de, al contrari... excepte, més que, a part de, a no ser que... malgrat, malgrat que, a pesar que, no obstant això, amb tot, de totes formes, de tota manera... - Per expressar CONDICIÓ: si, sempre que, a condició que, en cas de, suposant que... - Per GENERALITZAR: en general, generalment, generalizant... - Per REAFIRMAR en efecte, efectivamente, de fet...

2. Pots usar formes verbals com la 1a persona o construccions impersonals. No oblidis que l'elecció de la persona s'ha de fer des del principi del text i qualsevol canvi que facis ha de ser comprensible per als teus lectors.

Ta!er d’escriptura

28


Formes verbals Els textos argumentatius són textos d'opinió i, per tant, subjetius. Per aquest motiu és molt )eqüent l'ús de la primera persona del singular o, especialment, del plural. - S'usa la 1ª persona del plural quan escrius com a portaveu d'un grup. - Però també pots emprar la 1a persona del singular si escrius com a persona individual. - Així mateix també són molt )eqüents les construccions impersonals (no es pot dubtar, és obvi...) o genèriques (tots sabem...). Aquestes formes són un recurs molt eficaç perquè pretenen transmetre la sensació que no només tu o el teu grup penseu això, sinó que és una opinió compartida per tot el món. 3. Per reforçar i fer més efectiu el teu text pots utilitzar citacions, dades i xifres i analogies. Cites, dades i xifres i analogia Cites Citar significa reco!ir les paraules d'algú altre. Perquè la cita sigui eficaç cal que sigui de persones o institucions de reconegut prestigi i expertes en la matèria, o bé de protagonistes reals d'alguna anècdota de la qual partirem. Quan les paraules se citen literalment s'usen cometes. Una manera especial de fer cites és usar les màximes, que són )ases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria de la qual es vol parlar. Tenen un caràcter de d'afirmació categòrica. U! per u!, i el món acabarà cec (Gandhi). Dades i xifres. Per introduir el text o reforçar determinats arguments et pot ser útil reco!ir informació que pots incloure en el teu text, recorda, però, fer referència a la font en què t'has basat. Analogia. Consisteix a presentar casos similars que reforcin les idees exposades. 4. A més, per rebatre els arguments que utilitzen o podrien utilitzar aquells qui defensen una opinió contrària a la teva pots usar alguna de les següents estratègies contraargumentatives: refutació, concessió, anticipació i condició. Estratègies contraargumentatives Refutació: Consisteix a referir-se a arguments que no es comparteixen per contradir-los immediatament. Les construccions més )eqüents són: - Algunes persones creuen que..., però... (alguna gent, alguns)

Ta!er d’escriptura

29


- Hi ha gent que diu que... , però... ..., però... (Es diu, hom diu)

- Diuen que

Concessió: Consisteix a acceptar una proposició que sembla contrària a la tesi que es defensa per limitar-ne després la seva força. Les formes que pot adoptar són: - ... però... - És cert que... però... (és veritat que, no es pot negar que) - Encara que..., ... (si bé, malgrat, malgrat que) Anticipació: Consisteix a respondre anticipadament a una objecció prevista. Condició: Consisteix a considerar les conseqüències que tindria l'adopció de l'opinió contrària per demostrar la seva inviabilitat. Pots portar a l'extrem aquesta estratègia. Així demostraràs que adoptar la posició contrària a la teva pot conduir a l'absurd. 5. Per atreure i captar l'interès del lector, implicant-lo alhora en el teu text, pots usar els següents recursos expressius: preguntes retòriques, anècdotes, repeticions i ironia. Preguntes retòriques, anècdotes, repeticions i ironia Preguntes retòriques: Una pregunta retòrica és una pregunta que conté implícitament la resposta, ja que destaca en forma d'interrogació a!ò que en realitat és una afirmació. Anècdotes i exemples: També pots recòrrer a exemples concrets o anècdotes, però pensa que d'e!s se n'ha de poder extreure una conclusió general. 6. Hi ha un gran nombre de verbs per expressar opinió. Utilitza en cada cas el más adequat a allò que vols transmetre. Verbs per expressar opinió Per ordre alfabètic... admetre, afirmar, al·legar, al·ludir, arbitrar, argumentar, assegurar, assentir, asseverar, assumir, confirmar, considerar, corroborar, creure, dir, declarar, descriure, esgrimir, esmentar, establir, expressar, implicar, insinuar, mantenir, negar, objectar, opinar, oposar-se, pensar, pretendre, ratificar, rebatre, refutar, semblar, subscriure...

Ta!er d’escriptura

30


Revisió Llegeix la teva argumentació. Creus que podràs convèncer als teus lectors de la teva opinió a partir del teu text? Si no és així pensa com podries millorar-lo.

NO

Has seguit a la teva redacció l'estructura dels textos argumentatius (introducció, desenvolupament i conclusió)? Si falta alguna d'aquestes parts, afegeix-la-hi. Llegeix la teva introducció. Creus que aconsegueix situar els lectors en el tema i emmarcar els arguments que trobaràs en el desenvolupament? Queda clara la tesi que defensaràs? Si no és així, intenta millorar-la. Llegeix el desenvolupament del teu text. Creus que els arguments i contraarguments que has escrit són suficients i adequats per convèncer els teus lectors? Se te n'acut algun altre? N'hi ha cap de superflu? En aquest cas, reorganitza el teu text. Compara l'ordre que t'havies proposat seguir amb el que has seguit en la redacció. Coincideixen? Si no és així, pensa quin és millor i, si és necessari, reordena el teu text. Es relacionen clarament entre si les idees que apareixen en el teu text? Si no és així, corregeix-lo introduint algun connector argumentatiu. Llegeix la teva conclusió. Comprova si resumeix la idea central de la teva argumentació i millora-la si s'escau. També podries, si vols, proposar alguna possible solució al tema que desenvolupes. Torna a llegir el teu text. Assegura't que les formes verbals que utilitzes són les més adequades i que són coherents entre si. Creus que el teu text és convincent? Pensa si l'ús de recursos expressius com citacions, dades i analogies podrien millorar-lo. En el cas dels contraarguments, has utilitzat a la redacció del teu text l'estratègia contraargumentativa més efectiva? Si no és així, pensa si alguna altra podria ajudar-te. Creus que el teu text captarà l'interès del lector? Si creus que no és prou suggeridor pots provar a usar recursos expressius com ara preguntes retòriques, anècdotes, ironia. En el cas que hagis emprat verbs d´opinió, comprova que siguin els més escaients per a la idea que voldries transmetre. Per acabar, revisa l'ortografia i la puntuació.

Ta!er d’escriptura

31


Treballar amb textos