Issuu on Google+

Disseny d’un cartell en diferents formats Jessica Sánchez Bruno. Gràfica Publicitària. 1erB


Índex Documentació escrita

1

Documentació gràfica

2

Comentari i Analisi

3

Historia del cartell

4

Pluja d’idees i esbossos

6

Memòria

8

Propostes gràfiques finals - banderola allargada

10

- cartell botiga

13

- banderola estàndard

14

- cartell pirulí

16

- m.u.p.i

17


Documentació escrita Què és el desenvolupament sostenible? L’informe de la Comissió Mundial per al Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides va definir l’any 1987 el desenvolupament sostenible com aquella forma de desenvolupament que satisfaci les necessitats de les generacions presents sense comprometre la possibilitat de les generacions futures de satisfer les seves necessitats. El medi ambient es va convertir en una qüestió d’importància internacional el 1972, quan es va celebrar a Estocolm la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. En els anys anteriors, les activitats encaminades a integrar el medi ambient en els plans de desenvolupament i en els processos d’adopció de decisions en el pla nacional, no van arribar molt lluny. Encara que es va avançar alguna cosa respecte de qüestions científiques i tècniques, es va seguir defugint la qüestió del medi ambient en el pla polític i es va agreujar, entre d’altres problemes ambientals, l’esgotament de l’ozó, l’escalfament de la Terra i la degradació dels boscos. Davant d’aquesta situació, l’Assemblea General de les Nacions Unides va crear l’any1983 la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament. La Comissió, presidida per Gro Harlem Brundtland (Noruega), va arribar a la conclusió que, per satisfer “les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les pròpies”, la protecció del medi ambient i el creixement econòmic haurien d’abordar-se com una sola qüestió. En aquest sentit, quatre anys més tard, l’any 1997 va presentar el seu informe final El nostre futur comú (també conegut com Informe Brundlandt). L’informe Brundlandt és un document polític bàsic que reflecteix l’opinió de 21 polítics, científics i ecologistes prominents, respecte dels perills als quals s’enfronta el planeta, i proposa els passos que s’han de fer per assegurar la continuïtat del progrés humà. Aquest informe va concretar el concepte de desenvolupament sostenible i va actuar com a catalitzador de la posterior celebració de la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament a Río de Janeiro l’any 1992. L’àmbit del desenvolupament sostenible es divideix conceptualment en tres parts: ambiental, econòmica i social. Es considera l’aspecte social per la relació entre el benestar social amb el medi ambient i la bonança econòmica. S’han de satisfer les necessitats de la societat com alimentació, roba, habitatge i treball, doncs si la pobresa és habitual, el món estarà encaminat a catàstrofes de diversos tipus, incloses les ecològiques.

Així mateix, el desenvolupament i el benestar social, estan limitats pel nivell tecnològic, els recursos del medi ambient i la capacitat del medi ambient per a absorbir els efectes de l’activitat humana. Davant aquesta situació, es planteja la possibilitat de millorar la tecnologia i l’organització social de manera que el medi ambient es pugui recuperar al mateix ritme que s’afecta per l’activitat humana. La justificació del desenvolupament sostenible prové tant del fet de tenir uns recursos naturals limitats (nutrients en el sòl, aigua potable, minerals, etc.), susceptibles d’esgotar-se, com del fet que una creixent activitat econòmica sense més criteri que l’econòmic produeix, tant a escala local com planetària, greus problemes mediambientals que poden arribar a ser irreversibles.


Documentació gràfica


Comentari Queda clar que el desenvolupament ecològic sostenible, és un tema que cal tenir present a tots al nivells i a escala mundial. El ritme de sobreproducció del ser humà, ha anat augmentant fins arribar a uns nivells on es preocupat quina mena de planeta deixarem com a llegat als nostres fills i nets. Les mesures que s’han d’aplicar han de ser a nivell mundial. Tant son d’important els pactes entre governants per reduir les emissions nocives, com el de les fabriques de produir productes biodegradables. La gent normal del carrer, també ha d’actuar. Cal informar a la població dels perills actuals i futurs i ensenyar les mesures adients per pal•liar-los. I en la conscienciació de la població, el disseny gràfic te un gran paper. Dins del món comunicatiu, el cartell, va ser el primer medi de difusió massiu pel seu marc (el carrer). Era l’únic suport que tenia com a funció primordial, orientar l’opino i preferències de la gent (tant en l’ambient social com el polític). I a més amés embellia les grans ciutats grises, amb colors vius o alegres. Avui en dia, cartell és en gran mesura, cartell publicitari. Però no es considera només com a informació comercial, sinó que també significa un mitjà per transmetre idees, valors,etc.

Anàlisis Desprès de fer la recerca gràfica, he arribat a les següents conclusions: - A nivell de color, és recorrent el color verd ja que evoca ala natura i per tant en l’ecologia; i a menor escalar colors com el groc del sol, el blau de l’agua o el marró e la terra. - Les tipografies empleades per els títols, són en general de pal sec gruixudes, asèptiques i funcionals. La tipografia a vegades juga un paper gràfic visualment, amb composicions o integrant-se amb les imatges. - A nivell d’imatge, trobem tant l’ús de fotografia, com d’il•lustracions. Imatges descriptives o evocadores de la temàtica. - Els logotips dels patrocinadors, es situen a la part inferior dels cartells en últim lloc i a vegades situades en una pastilla de color diferenciada a la resta de la composició. - Els cartells amb molt informació resultant menys atractius. Tenint en compte aquest paramatres, he intentant fer ús dels recursos que funcionen i per contra he intentat refusar els que no.


Historia del cartell El cartell es defineix com un anunci imprès, que integra imatges i textos, s’exposa en un espai públic i sobre un suport gran i estable. Amb la missió de comunicar un missatge. Un bon cartell a d’impactar i tenir la capacitat ràpida de llegibilitat i comprensió.

Origen: tecnològic, cultural i estètic. Amb l’aparició de la primera impremta de tipus mòbil, de Gutemberg, trobem el seu origen tecnològic. En l’Europa del s.XVI i la difusió del cartell tipogràfic (text) i la innovació de la impremta en color (litografia) s’estableixen les seves bases. Es al 1866, quan Jules Cheret va perfeccionar la tècnica de la litografia, convertint-se aixi amb el pioner del cartellisme; aporta amb l’ús del color, una major emotivitat i llibertat de traç L’origen cultural del cartell, neix a partir del llibre il•lustrat (que inclou text i imatges). I la decisió política del govern francès, al 1791 de introduir color i imatges a la publicitat comercial, per diferenciar-la de la publicitat de l’administració. L’origen estètic es genera, amb l’exposició universal de paris de 1876 i l’influencia així d’altres cultures, com la tradició de la pintura japonesa: colors vistosos, formats verticals i situats a certa altura per crear un efecte visual de contrapicat.

Autors Dins de la historia del cartellisme, cal destacar dos autors: Jules Cheret i TolouseLautrec. Jules Cheret va integrar per primer cop fonts expressives, va ser un pioners en l’ús del color i en situar el cartell en un nou context: el carrer; donant-li així un caràcter popular. Feia principalment cartells d’espectacles, sales de ball, teatres, anuncis de perfumeria i de productes farmacèutics.

Característiques del cartell modernista Tolouse Loutrec només va crear 30 cartells al llarg de la seva vida, però el seu estil va marcar profundament: propostes agosarades i poc convencionals per aquella època. Saltant-se les normes pictòriques del seu temps, feia servir artificis, formes senzilles i línia decorativa, fent una síntesis perfecta entre imatge i text. Allunya així el cartell de les llibres il•lustrats i de la pintura tradicional.

Estils Durant la segona meitat del s.XIX i fins la Segona Guerra Mundial, el cartell va adoptar diferents estils de les diferents arts plàstiques. Art Nouveau, futurisme, Art Decó, constructivisme soviètic, Bauhaus, Surrealisme i desprès de la guerra, el Pop Art. El Modernisme,impregnà el cartell de detalls decoratius. El moviment simbolista, retorna als recursos com els elements decoratius del Art Nouveau i la introducció d’iconografia com element pictòric. Dins d’aquest estil, destaca Alfons Mucha (1860-1939) Amb la revolució soviètica de 1917, es desenvolupa el cartell polític, com a medi d’agitació de les masses en els espais públics. En una primera fase, va rebre influencies del Futurisme, suprematisme i el Constructivisme. Totes aquestes influencies, al arribar Espanya, amb la guerra civil, va acabar generant l’anomena’t “surrealisme expressiu”, que va saber conjugar el millor del cartellisme soviètic i la tècnica de cartells cinematogràfics, amb la tradició realista de la pintura espanyola del s.XVII. Destacar en aquest context del cartell, l’obra de Josep Renau.


Historia del cartell Durant els anys vint, i amb les innovacions del disseny gràfic, es dona una revolució estètica dins del cartellisme. El dissenyador, tècnic en la forma i el color, conjuga text i imatges. Busca un fi comunicatiu promulgat per el consumisme, es centra en la persuasió del consumidor i el cartell passa a ser un instrument de marketing.

Dins del món comunicatiu, el cartell, va ser el primer medi de difusió massiu pel seu marc (el carrer). Va ser l’únic suport que tenia com a funció primordial, orientar l’opino i preferències de la gent (tant en l’ambient social com el polític). I va ajudar enbellir les grans ciutats grises, amb colors vius o alegres. Avui en dia, cartell és en gran mesura, cartell publicitari. Però no es considera només com a informació comercial, sinó que també significa un mitjà per transmetre idees, valors, musica, ets.


Pluja d’idees i esbossos - Ulleres - Granota - Glaçó - Onada - Gotes - Pizza - Rubick - Radiografia - Prehistòric - Psicosis - Dermis - Petroli - Dits - Manual

- Signes - Balança - Gelat - Futbol - Bressol - Camaleó - Unió - Bambú - Tabac - WC - Mirall - Somiar - Tisores - Gota

- Vaixell - Cridar - Punta - Mono - Selva - Marí - Pilota - Textura - Suc - Dent de lleó - Escalar - Triangle - Llibre - Net/brut


Memòria Després de fer una pluja d’idees irracional, vaig començar a fer esbossos on racionalitzar els conceptes i trobar certa relació amb el tema. Entre els esbossos que vaig fer, trobem: un mecanisme, un infant nonat somiant amb un mon net, un punt negre de la dermis transformat en explotació de petroli, una radiografia del món, els micos que no escolten, no veuen ni parlen en un mon amb sobreproducció i finalment el esbós més simple que era un exprimidor amb una taronja. Aquesta és la idea que finalment vaig desenvolupar. Per la composició del cartell, em vaig decantar per imatge real amb retoc fotogràfic. El primer pas, fer fotografies amb una model i l’attrezzo adient.

El segon fer el retoc, on la taronja passa a ser el planeta terra. L’acció descriu en concepte contrari al desenvolupament sostenible, exprimir els recursos naturals. Dos vessants: una més barroca i un altre més simple. Sens dubte la imatge causa més impacta amb menys elements que distreguin l’ull.

Començo a “jugar” amb les aplicacions, per composar l’espai tipogràfic i la informació més adient per cada cas. De guia faig servir el format banderola, rectangle vertical, que arribat a un punt es pot condensar per fer la banderola allargada o ampliar si s’escau per fer el cartell de botiga o el del pirulí. La primera composició que faig, tornar a embafar la vista amb massa detalls. El fons indica una direcció i un centre d’atenció, però amb el retoc ja es crea aquest efecte. La informació és massa amplia per una banderola, ja que l’altura de la seva disposició al carrer, dificulta una lectura tan detinguda. Reservo aquesta informació per altre aplicació on sigui més adient. Desprès de fer proves amb diferents tipografies, em decanto per Bauhaus per el títol, tipografia de pal sec funcional però amb un caràcter una mica fantàstic per la definició geomètrica de les seves formes. Aquesta lliga molt amb la imatge retocada i gràcies al seu caràcter gràfic i expressiu, em plantejo fer un cartell tipogràfic. Per la informació del simposi, trio una altre tipografia de pal sec, però més clàssica en aquest cas: Frutiger-light. I per el nom del organitzador: Copperplate Gothic Light, tipografia de serifa, de caràcter més oficial i descriptiva.


Memòria Desprès de fer quatre retocs i jugant amb el títol i el text, finalment acabo aconseguint una composició tipogràfica integrant la imatge alhora. Incorporo un joc lingüístic: canviant els color dels caràcters “SOS”, que inclouen la paraula “sostenible”, s’envia el missatge directe d’emergència, de crit d’axil·li.

20 i 21 de Juny del 2009

Simposi

sobre

desenvolupament

ECOLÒGIC SOSTENIBLE

Àrea de Medi Ambient i Mobilitat . Escola del Mar de Badalona, Rambla 37 www.badalona.net Organitzador: confederació per al desenvolupament ecològic sostenible Col·laboradors: Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

La versió amb pastilla verda de fons, a la part superior, crea la sensació d’angoixa, d’aixafar el text inferior (de fons blanc). Compositivament, resulta més equilibrada la versió amb pastilla de color a la part inferior, perquè contraresta el pes de la imatge. Em decanto per la segona versio.

Per la banderola de farola, faig dos versions, una amb imatge i altre amb text. Així una complementa a l’altre, respira més, marca una direcció de lectura i en conjunt acaba format el cartell original.

Per fer resta d’aplicacions, disposo el elements i canvio les grandàries de la tipografies i els respectius interlinieats, per adaptar-les a cada format. Per exemple, la banderola allarga inclou l’hora tema de les xerrades i els ponents, ja que per la grandària de l’aplicació és disposa a una altura viable per la seva lectura amb més deteniment


Propostes gràfiques finals Banderola allargada 200x50 cm Aplicació, estructura metàl·lica vertical.


OL

Gràndararea real banderola allargada

1 de Juny

posi sobre envolup Prova d’impressió tipografia


Propostes gràfiques finals Cartell per botiga 18x29 cm reducció del 18%


Propostes gràfiques finals Banderoles estàndars 100x70 cm Aplicació, faroles reducció del 8%


Propostes gràfiques finals Banderoles estàndars 100x70 cm Aplicació, faroles


Propostes gràfiques finals Cartell piruli 200x125 cm reducció del 6,5%


Propostes gràfiques finals MUPI: Moble Urbà per la Presentació de Informació. aplicació, para del bus 170x120 cm reducció del 7,5%


Poster