Page 1


ESPANYA DURANT EL FRANQUISME 1939-1959

(TEXTO 1) LEY DE RESPONSABILIDADES POLÍTICAS, 1940 “(...) DISPONGO: Artículo primero. Constituye figura de delito, castigado conforme o las disposiciones de la presente Ley, el pertenecer a la masonería, al comunismo y demás sociedades clandestinas a que se refieren los artículos siguientes. El Gobierno podrá añadir o dichas organizaciones las ramas o núcleos auxiliares que juzgue necesario y aplicarles entonces las mismas disposiciones de esta Ley debidamente adaptadas. Artículo segundo. Disueltas las indicadas organizaciones, que quedan prohibidas y fuera de la Ley, sus bienes se declaran confiscados y se entienden pues tos a disposición de la jurisdicción de responsabilidades políticas. Artículo tercero. Toda propaganda que exalte los principios o los pretendidos beneficios de la masonería o del comunismo o siembre ideas disolventes contra la Religión, la Patria y sus instituciones fundamentales y contra la armonía social, será castigada con la supresión de los periódicos o entidades que la patrocinasen e incautación de sus bienes, y con pena de reclusión mayor para el principal o principales culpables, y de reclusión menor para los cooperadores (...)” BOE, 2 de marzo de 1940 (TEXTO 2) CONVENIO DEFENSIVO, DE MUTUA DEFENSA Y AYUDA ECONÓMICA ENTRE ESTADOS UNIDOS Y ESPAÑA. Art. 1º. (...) Esta política comprenderá lo siguiente: 1.Por parte de los Estados Unidos, el apoyo del esfuerzo defensivo español para los fines convenidos, mediante la concesión de asistencia a España en forma de suministro de material de guerra y a través de un periodo de varios años, a fin de contribuir, con la posible cooperación de la industria española, a la eficaz defensa aérea de España y para mejorar el material de sus fuerzas militares y navales (...) 2. (...) El Gobierno de España autoriza al Gobierno de los Estados Unidos, con sujeción a los términos y condiciones que se acuerden, a desarrollar, mantener y utilizar para fines militares, juntamente con el Gobierno de España, aquellas zonas e instalaciones en territorio bajo jurisdicción española que se convenga por las Autoridades competentes de ambos Gobiernos como necesarias para los fines de este Convenio. (...) Art. 2. Se autoriza a los Estados Unidos a preparar y mejorar las zonas e instalaciones convenidas para uso militar y realizar, en cooperación con el Gobierno de España, las construcciones necesarias a tal fin, para acuartelar y alojar el personal civil y militar indispensable en las mismas y atender a su seguridad, disciplina y bienestar; a almacenar y custodiar provisiones, abastecimientos, equipo y material y a mantener las instalaciones y servicios necesarios en apoyo de dichas zonas y de su personal. C) Convenio de ayuda económica: Art. 1. El gobierno de los Estados Unidos de América facilitará al Gobierno español o a cualquier persona, entidad u organización que éste último designe, la asistencia técnica y económica que se pida por el Gobierno español y se apruebe por el de los Estados Unidos de América conforme a las estipulaciones convenidas en el presente convenio (...). Madrid, 26 de septiembre de 1953

1


ESPANYA DURANT EL FRANQUISME 1939-1959

Per a començar podem dir que aquestos textos, pertanyen a dues fonts primàries, ja que varen ser escrits en el moment històric en que varen ocórrer els fets analitzats. Pel que fa al tipus de textos, els podem classificar el primer “La Llei de Responsabilitats Polítiques” com un text jurídic perquè és una llei, encara que també pot ser considerada com una font política donat que té que vore amb el nou règim que s’estableix a Espanya: la Dictadura de Francesc Franco Bahamonde, e ideològic en la mesura que reflexa principis del denominat Moviment Nacional. També podem dir que es periodístic, ja que està publicat en el BOE, que és el diari oficial de l’estat espanyol. El segon text el podem classificar com jurídic, ja que és una llei, encara que també pot ser considerada com una font política, donat que tracta assumptes polítics en els diferents articles. Els autors, podem considerar-los col·lectius, ja que ambdós textos han estat confeccionats per més d’una persona, per tal de tractar de redactar els articles que formen les diferents fonts. La finalitat del primer text, és informar sobre la signatura de la llei de responsabilitats polítiques, mitjançant el diari oficial de l’estat espanyol, el BOE. I la finalitat del segon text, és informar sobre els articles que constitueixen les polítiques que comprendran el conveni defensiu entre EEUU i Espanya. Els destinataris dels dos textos es qualsevol persona que estiga interessada en aquests fets i acords. La idea principal del primer text és la Llei de Responsabilitats Polítiques, elaborada en el 1940. En el segon text, la idea principal és el conveni defensiu de mútua de defensa i ajuda econòmica entre els EEUU i Espanya. Pel que fa a les idees secundàries, en el primer text trobem; es una figura de delicte pertànyer a la maçoneria, al comunisme i altres societats clandestines i tota propaganda que exalte els principis serà castigada amb la supressió dels periòdics, amb la pena de reclusió major per al culpable i de menor als cooperadors. En el segon text com a idees secundàries trobem; el Govern d’Espanya autoritza al govern dels EEUU a utilitzar finals militars juntament amb el govern espanyol, més concretament s’autoritza als EEUU a preparar i millorar les zones e instal·lacions convingudes per ús militar i realitzar, amb cooperació del govern d’Espanya, les construccions necessàries a tal fi. Anem a situar aquestes fonts en el context històric al que corresponen, direm que es troben dintre del període anomenat “Franquisme i Transició” a Espanya entre els anys 1939 – 1959, en concret a la part primera, denominada “Franquisme, evolució política, econòmica i social fins a 1959”. La primera font fa referència a la llei de responsabilitats polítiques del 1940, que va ser publicada en el bolletí oficial de l’Estat (BOE) el 2 de març de 1940. Va ser una

2


ESPANYA DURANT EL FRANQUISME 1939-1959

llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil. El primer govern de la dictadura franquista va dictar la norma “ reconeguent la necessitat de reconstrucció espiritual i material de la pàtria” i buscant la liquidació de les culpes contra els qui hagueren col·laborat amb la segona República. La segona font és un recull dels articles del conveni defensiu entre EEUU i Espanya. Està signat a Madrid en Setembre de 1953, moment en el que després de diversos anys d’aïllament internacional el règim obté el reconeixement amb la signatura d’aquests acords i el concordat amb la Santa Sede. Començarem definint els dos termes proposats: El MOVIMIENT NACIONAL Nom amb el qual es va anomenar en Espanya al conjunt de forces que van formar part de l'alçament del 18 de Juliol de 1936. Estava estructurat entorn de FET i de les JONS. La seua funció era la de mantenir la cohesió de les forces que donaven suport a la dictadura franquista. Després de la mort de Francisco Franco i l'inici de la transició política a la democràcia, va ser dissolt en 1977. Els MAQUIS és un moviment de guerrilles antifranquistes que començaren a Espanya al final de la Guerra Civil 1936-1939. Aquest moviment fou conseqüència de la derrota de l’esquerra a la Guerra Civil. Moltes persones no es va voler entregar i optaren per refugiar-se a les seues cases o fugir a les muntanyes. Van estar nodrides per membres de partits i sindicats d’esquerra, en el temps van guanyar protagonisme els militants comunistes. El seu màxim apogeu va ser en 1944-49, amb l’esperança que els aliats ajudaren a l’alliberament d’Espanya del totalitarisme franquista. No obstant això aquest moviment continua fins a finals dels 50. El Franquisme va ser un nou règim instaurat en 1939 que va tindre uns fonaments ideològics molt clars: Primerament, la concentració del poder polític en Franco, el cabdill, que va ser l'element clau del franquisme. L’Anticomunisme, aquest factor va ser clau des de l'inici de la guerra civil. La guerra freda de 1945 va fer que el règim franquista es reforçarà. L’Antiparlamentarisme i antiliberalisme, per la contrarietat del franquisme a les llibertats polítiques. El nacionalcatolicisme, a on l’església li va donar legalitat a la dictadura. La defensa de la "unitat de la Pàtria", negativa a qualsevol autonomia política de les regions i imposició del castellà com a única llengua espanyola, prohibint les altres llengües peninsulars. El tradicionalisme. La idea d'Espanya que va defensar la dictadura es va basar en arrels històriques adulterades. El militarisme, ja que l’estament militar era el grup que predominava per damunt dels altres.

3


ESPANYA DURANT EL FRANQUISME 1939-1959

Els trets feixistes, com els símbols i uniformes, la exaltació del Cabdill, la violència com a mitjà polític... Les bases socials que Franco va assentar al seu nou règim, la Dictadura, varen ser: L’oligarquia terratinent i financera que va recuperar la seua hegemonia social i les classes mitjanes del nord i Castella que tenien una forta influencia en la religió catòlica. La major part de les classes mitjanes urbanes i treballadores a penes van recolzar la Dictadura. La repressió sistemàtica, la misèria i la desmoralització varen fer una oposició al règim. La situació va canviar en els anys seixanta. El desenvolupament econòmic va fer que el règim comptarà amb major concens social entre aquestes classes. En quant a les bases polítiques del règim, la dictadura va basar els seu sistema polític en l’estricta prohibició dels partits polítics, amb una brutal repressió a aquells que recolzaven la República. En 1937, el partit únic, la FET de les JONS anomenat poc després Moviment Nacional. Dins del règim va haver-hi diferents famílies polítiques que va tractar d'influir en les decisions de Franco: Falangistes, no tenien res a veure amb el xicotet grup feixista creat per Jose Antonio. Ara els falangistes es trobaven integrats en el partit únic sota el lideratge absolut de Franco. Principal funció fou el control de la vida social i econòmica del país a través de diverses institucions del règim: el Front de Joventuts, la Secció Femenina, i l'Organització Sindical. La Falange va jugar un rol important en 1945 va passar a tenir un paper més secundari. Militars, prestigi i poder polític, però subordinats a Franco. Catòlics, quadres i dirigents de la dictadura procedien d'institucions religioses com l'Opus Dei. Monàrquics, després de la fi de la guerra, els carlins van jugar un paper secundari, fet que provoca la seua desaparició com a força política rellevant. Molts monàrquics van col·laborar amb la dictadura, especialment als primers anys del règim. Tots van tindre un paper secundari ja que Franco sempre va impedir que algú acapararà massa poder. El dictador, va assumir la funció constituent per aprovar lleis Orgàniques, que configuraren lleis Fonamentals del Moviment: Fur del Treball (1938) Va prohibir els sindicats lliures. Es va crear la Llei Constitutiva de les Corts, 1942 que eren unes eleccions totalment manipulades i els representants elegits eren els que desitjava el règim.

4


ESPANYA DURANT EL FRANQUISME 1939-1959

El fur dels Espanyols, 1945: teòrica declaració de drets i deures amb una mentalitat tradicionalista i catòlica, que finalment no es va reconèixer. La Llei de Referèndum Nacional, 1945 que permetia al Cap de l'Estat convocar plebiscits perquè el poble refredarà una llei. La Llei de Successió a la Direcció de l'Estat, 1946: Espanya fou declarada "regne" i Franco es va reservar el poder de proposar el seu futur successor, que suposarà una gran decepció en els monàrquics. Els anys quaranta i fins ben entrats els cinquanta van ser els "Anys de la fam", per el racionament dels aliments dels ciutadans, l’extensió del mercat negre i la corrupció generalitzada ja que la vida es va basar en la recomanació per a facilitar la dura vida de l’època. També es va trobar la Repressió amb la Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939, l’eina jurídica per a posar en pràctica la dura repressió. El nombre de presoners polítics va ser tan gran que es van haver d'habilitar camps de concentració. Aquesta repressió va propiciar un clima de terror generalitzat entre la població. Aquest terror explica la debilitat de l'oposició durant anys. Va haver una aliança amb les potències feixistes durant la Segona Guerra Mundial, mitjançant una política exterior. El 7 d'abril, Franco va fer pública la seua adhesió al Pacte Antikomintern, l'acord anticomunista que associava l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista i el Japó. A l'octubre de 1940, va tindre lloc l'entrevista entre Franco i Hitler. Hitler no va acceptar les ambicioses pretensions de Franco. No obstant això, per mostrar el seu suport a les potències feixistes, Espanya envià l’anomenada “División Azul” a lluitar junt amb les tropes nazis en el front rus. Les derrotes de l'Eix de 1942, Franco comença un cautelós gir en la seua política internacional. L'aïllament internacional i els canvis dintre del règim, genera en 1946, que les Nacions Unides va votar contra l'ingrés d'Espanya. La dictadura de Franco era considerada aliada de les potències feixistes acabades de derrotar. A aquesta condemna van seguir anys d'aïllament econòmic i polític, encara que EUA que no va trencar amb un règim que podia ser el seu aliat en l’inici de la guerra freda. Espanya no va rebre cap ajuda del Pla Marshall, ni va ser admesa a l'OTAN. La dictadura va tractar de rentar la seua imatge internacional. El suport de la Santa Seu era essencial per a eixir de l'aïllament internacional. Es va posar fi de l'aïllament i es va arribar a un acord amb els EUA. l'inici de la guerra freda va salvar al règim de Franco. L'hostilitat cap a la URSS va provocar un gir en la posició internacional nord-americana. EUA eren els temps de la histèria anticomunista propiciada pel senador McCarthy. En 1950, l'ONU, va recomanar la fi de l'aïllament diplomàtic d'Espanya. En 1953 firmen els Acords bilaterals amb els Estats Units, que van permetre la instal·lació de bases militars nord-americanes a Espanya, que rep ajuda econòmica nordamericana amb el Pla Marshall. En 1953 es va firmar el concordat entre Espanya i la Santa Seu.

5


ESPANYA DURANT EL FRANQUISME 1939-1959

Els anys cinquanta apareixeran les primeres protestes de l'oposició: En 1956 diversos incidents en la Universitat de Madrid entre estudiants antifranquistes i membres del SEU; i el boicot als tramvies a Barcelona, en 1951, mostrava les primeres protestes obreres. Aquesta reactivació de l'oposició va tindre una incidència molt dèbil. El més important políticament del període fou l'accés al govern de diversos ministres de l'Opus Dei al govern en 1957. L’ immobilisme polític consagrat en 1958 amb l'aprovació de la Llei de Principis del Moviment Nacional. La fi de l'aïllament internacional exposat amb la visita del president nord-americà Eisenhower a Espanya en 1959. En 1939, país arruïnat per la gran pèrdua demogràfica, la fam i l'extrema necessitat d'una gran part de la població. Solució marcada pel model creat en la Itàlia mussoliniana i consolidat en l'Alemanya de Hitler: l'autarquia, econòmica basada en una recerca de l'autosuficiència econòmica i la intervenció de l'estat. Intervencionisme de l'Estat que té gran part de l'economia nacional. Va fixar els preus agrícoles i obligà a entregar els excedents de les seues collites als camperols. En 1941, es va crear L’Institut Nacional D’Indústria per controlar l’industria i el comerç exterior. En la postguerra va haver una forta regressió en el terreny econòmic. El sector primari va tornar a superar el 50 per cent de la renda nacional. El mercat negre, l'estraperlo, i la l'economia del país.

corrupció generalitzada es van apoderar de

Aquesta situació agreujada per la conjuntura internacional. A la segona guerra mundial, va succeir un període d'aïllament per la condemna internacional del règim de Franco. En els anys cinquanta es produirà un gir en la política econòmica i es posarà fi a l’autarquia. En 1952 es va posar fi al racionament d'aliments. Aquestes mesures van portar una certa expansió econòmica. Finalment, en 1954 es va superar la renda per habitant de 1935. Des del 1951 començarà a arribar ajuda econòmica nord-americana, que permetrà importacions de béns d'equip imprescindibles per al desenvolupament industrial. Aquest desenvolupament va portar una forta inflació que va propiciar un fort malestar social. La necessitat de reformes estructurals en l'economia era evident. Franco, va permetre l'entrada en el govern en 1957 d'un grup de tecnòcrates de l'Opus Dei. Aquests nous ministres van dissenyar el Pla d'Estabilització de 1959.

Concloent, al Franquisme els canvis econòmics són pèssims. Les despeses públiques crearan un retrocés, encara que creixerà el sector secundari i terciari. La devaluació de la pesseta serà destacada, augmentarà el proletariat i les classes

6


ESPANYA DURANT EL FRANQUISME 1939-1959

mitjanes, la dona s’incorporarà i millorarà les condicions de vida dels ciutadans espanyols respecte d’altres èpoques. Franco exercirà una autoritat implacable i dictatorial, exercint la censura i la repressió. Es funda ETA, i creixerà el descontent poblacional i la oposició. Aquesta època acabarà amb la mort del dictador Franco, que posarà a la població espanyola en la més absoluta misèria. En canvi, la dictadura de Primo de Rivera te un creixement industrial és molt notable, s’impulsa el teixit industrial i destaca la protecció del sector financer i bancari. La Revolució Russa causarà impacte propiciant el moviment obrer revolucionari i alarmant la burgesia. Els partits tradicionals aniran debilitant-se i Primo de Rivera inclourà civil per formar un govern tecnòcrata. Exercirà el poder polític i social en Espanya. L’ Antic Règim es caracteritzava perquè tots els poders eren de l’Estat (rei). Es tractava d’una monarquia basada en l’origen diví. Pel que fa als aspectes econòmics es caracteritzaven per l’agricultura de subsistència i l’artesania, controlades pels gremis. La societat era estamental i es pertanyia a ella per naixement i no per mèrits. L’Antic Règim va acabar amb el pas a la construcció del nou sistema liberal, caracteritzat per una sobirania nacional representada pel Parlament. Els poders estaven dividits; legislatiu, que el tenia el Parlament, el judicial els tribunals i l’executiu el posseïa el govern. L’economia estava basada en la indústria i sobretot capitalista, a més els ciutadans posseïen les mateixes condicions, eren iguals en quant als drets, en contraposició a la societat de l’Antic Règim, amb drets individuals i col·lectius. La societat democràtica serà el buit d’aire fresc que necessitava la població espanyola. No obstant això, predomina la propietat privada, encara que la intervenció de l’estat en l’economia garanteix la seguretat ciutadana, davant dels abusos de poder. La monarquia torna al poder, però es un poder representatiu, ja que es realment el Parlament qui té el poder i qui pren les decisions considerant les necessitats dels habitants espanyols. Finalment a l’actualitat trobem un sistema que està fallant, degut a la crisi econòmica tan greu que estem sofrint i que està afectant a molts dels ciutadans. S’haurà d’esperar molts anys per a que es produixca un procés de transició, que portarà a un sistema verdaderament democràtic.

7

franquismo  

trabajo historia

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you