Page 1

Muralles. Portal de ses Taules, Baluard de Sant Joan, Baluard de Santa Llúcia. 1.- El context de les muralles. Al novembre de 1556 abdicà l'emperador Carles V, deixant com a llegat al seu fill Felip el major imperi territorial que mai s'hagi conegut a la història. L'organització d'aquests dominis l'encapçalava el rei (dipositari de la legitimitat que li concedien les lleis i l'església), seguit dels virreis a les terres extra hispàniques (Europa, Amèrica i Àsia) i els capitans generals als antics regnes ibèrics. La clau, doncs era l'organització militar. Des de Castella es plantejava el control del món amb una doble estratègia: En primer terme de domini polític de les nacions europees. Felip II influïa des de Polònia als Països Baixos, passant pels territoris germànics i una bona part d'Itàlia: Com a hereu del Sacre Imperi Romà - Germànic (el que "inventà" Carlemagne), pretenia el domini d'Europa, deixant per a les nacions excloses (bàsicament Anglaterra, França i Turquia) el paper de comparses. Baix de la seva administració es trobaven els principals ports de comerç marítim del Bàltic, controlant el pas de l'estret del Sund (allà per Dinamarca), i de la Mediterrània, amb el domini (molt més que control) de l'estret de Gibraltar. Per terra l'antiga Lotaringia (els passos comercials que unien l'Europa del Nord - ports Belgues i Holandesos - a la Mediterrània Italiana - Gènova i Venècia), un espai que encara avui és la zona econòmicament més potent d'Europa continental, coneixia l'ordre que imposaven, pica en mà, els "tercios". En segon terme, la colonització i control d'Amèrica - les 3/4 parts de les zones econòmicament més interessants de tot el continent, duta a terme des del descobriment fins a mitjans segle XVI, es plantejà com si es tractàs d'un territori exclusiu dels castellans que, en general, no deixaren ficar cullerada a ningú, ni als mateixos socis hispànics (els territoris de la Corona d'Aragó quedaren exclosos del pastís). D'aquí, d'Amèrica, es treien els principals recursos econòmics (or, plata i matèries primeres) que servien per finançar la "política dura" de Felip a Europa. Així que amb aquest guió l'home tenia a molta gent "contenta" i amb un estat d'ànim com us podeu figurar. Duent-se malament amb tanta gent, i tenint grans interessos per tot arreu, no es estrany que, des del seu punt de vista, fos recomanable anar assegurant les posicions

de cara a aquells que poguessin tenir agreuges que plantejar. Un dels que més eren els nord africans, aliats contra el poder cristià amb els turcs. Entre moltes altres coses Carles I els feu fora d'Orà (1509), una plaça militar i comercial molt prop d'Eivissa, enclavament estratègic de tot el Magrib, tant des de la vessant geogràfica com econòmica, ja que tenia a veure amb les rutes comercials al nord del Sàhara (d'Egipte a Marroc), la principal artèria de riquesa d'aquesta gent. Els turcs i berbers ja sabien el que era derrotar a l'emperador Carles a Bugia, Trípoli i Tunis, així que, en cas de venir mal dades, els espais territorials fora d'Àfrica més propers a la comunitat musulmana serien els primers en rebre. Sicília, Malta, les Illes Balears, Cadis ...tenien encara una certa posició fronterera amb els musulmans, i per tant el rei Felip va preveure la fortificació de les principals places d'aquesta àrea, dotant-les de “reials forces” terme militar amb el qual es descriu a les muralles per a la seva defensa. Ara estau una mica més situats sobre el perquè de tot això de les parets tant altes i de tanta pedra envoltant la vila. La ciutat d'Eivissa era l'enclavament principal de tota l'illa: l'únic nucli de població important, punt prioritari per a l'entrada i sortida de persones i mercaderies, i seu de la dotació de contingents militars estables. Això des d'abans d'haver-hi calendari. La gran diferència amb èpoques anteriors era que els possibles enemics, si venien amb ganes de gresca de veritat, es ben segur que ho farien amb armes de foc d'alt poder destructiu: canons, disparats des de terra i des de vaixells per als quals s'hauria de preveure una resposta adequada. Així que es contractaren els serveis dels millors enginyers militars que hi havia, Joan Baptista Calvi, i desprès el seu substitut, Jacob Paleazzo (Fratí). Ells feren el disseny de la fortificació d'Eivissa i d'algunes altres places fortes de la Mediterrània, com si es tractàs d'un sistema defensiu conjunt. Més endavant l'experiència fou traslladada a Hispanoamèrica. 2.- Punts de la visita guiada. L'itinerari. Al croquis adjunt trobareu una proposta d'itinerari per a la visita.

Les lletres indiquen zones del recorregut i els nombres punt d'interès. A- Es Rastrillo - Portal de ses Taules. 1- "Es Rastrillo". Es diu així perquè abans de 1861 en lloc de ser una rampa única tenia diferents trams, al principi dels quals hi havia una porta amb barreres de fusta (rastrillo) per facilitar un millor control de l'accés al recinte. Originalment tenia un fossat semblant a l'actual que es reomplí amb les obres del XIX i fou tornat a habilitar l'any 1989. Des d'aquí es pot observar l'edifici del mercat vell (al davant) construït a l'any 1872 seguint el disseny simplificat en planta d'un temple de l'antiguitat clàssica (l'estructura, i no cap edifici en particular). El frontó i les columnes són una imitació de les solucions constructives gregues, tot i que l'estètica, la d'un espai arquitectònic amb vocació escultòrica, no es mantingué. Té bastant d'interès la coberta interior per la solució donada mitjançant bigues de fusta. Al costat de llevant es pot veure l'edifici de la Peixateria (1875), el més singular quant a les diferències de l'espai interior i exterior de tota l'illa. De planta interior octogonal, gràcies a la qual s’aconseguia una bona distribució dels llocs de venda de peix, modifica el seu perímetre fins a convertir-se en un edifici de forma el·líptica a l'exterior. La seva coberta, visible des del baluard de Sant Joan, i encara millor des dels mirador de la plaça de la Catedral, és a vuit aigües amb llanterna central. Aquests edificis formen part de la primera ampliació de la ciutat. Cal recordar que fins al segle XIX el rastrillo era el límit de la ciutat amb la mar, de manera que l'aigua arribava fins ben a prop de la rampa. Una bona part del barri de la Marina, sobretot els seus carrers plans, fins a les dàrsenes del moll, on es troba el monument als corsaris es producte directe dels condicionaments urbanístics de finals del XIX i principis del XX. 2.- Portal de ses Taules Originalment, en el disseny fet pel Fratí, les muralles havien de tenir un doble accés, a cada banda dels flancs del baluards de Sant Joan i de Santa Llúcia, per davall de les actuals casamates. Sembla que per indicació expressa del rei Felip es varià aquesta proposta (més de sentit comú militar), per un altra en la qual s'hauria de contemplar una solució més monumental


(tots els elements són molt grans aquí, veritat?), per major glòria de la Corona i de les institucions lligades a ella (el Capità General). Si era una obra feta, pagada i mantinguda gràcies a la preocupació del rei per la seguretat dels seus súbdits això quedaria gravat en pedra per a la posteritat. Imatge del Portal i la rampa actual des Rastrillo

Una mirada atenta us permetrà veure com tot el conjunt de la porta s'inserí en un buit fet a la cortina de la muralla un cop ja construïda, ja que les pedres al voltant tenen una forma d'encaix diferent a la resta. El buit del portal pot considerar-se com la principal mostra d'arquitectura d'inspiració manierista que es conserva a l'illa. La volta de mig canó, necessària per assegurar la consistència es dissimulà amb la llinda que formen els coixins del marc, imposant elements de ruptura (que tant agradaven als manieristes) a la monotonia de les pedres que formen l'horitzontalitat del mur. Aquest coixins del marc es repeteixen a moltes construccions de finals del segle XVI tant a la península Ibèrica com a Itàlia. A més dels elements formals la càrrega estètica del portal és molt interessant. Les fornícules a cada banda recorden que la ciutat, quan es deia Ebusus, havia format part de l'imperi romà, un referent molt proper a les idees polítiques del rei Felip, monarca encarregat de fer aquesta obra pública tan important pels eivissencs, com ho feren els romans amb els aqüeductes, els camins i altres infrastructures. Sembla que la figura de la dreta (a la imatge) seria de la deessa Juna i la de l'esquerra d'un personatge notable anomenat Cayo Juli Tiró Céutic.

La immensa cartel·la per damunt del marc serví per ubicar-hi l'escut d'armes del rei i una inscripció (com es feia als temps romans) que diu el següent: PHILIPPO REGE CATHOLICO ET INVICTISSIMO HISPANIARVM INDIARVMQ. ORIENTALIVM ET OCCIDENTALIVM HAEC CONSTRVEBANTVR ET HVIVS INSVLAE PRO SVA S.C.R.MTE. GVBERNATORE ET CAPEO. GNALI NOBILI DON FERDINANDO ÇANOGVERA ANNO 1585 Que traduït de manera lliure mes o menys vol dir Felip rei catòlic i invictissim d'Hispània i de les Índies Orientals i Occidentals la construí a la seva illa per a la seva S(ereníssima) C(atòlica) R(eial) M(ajestat) el governador i capità general el noble Ferran Çanoguera. Any 1585. Així aquesta porta quedava descrita com la principal de tot el recinte, aposentant-se "sus reales". El nom del portal es deu a les taules que serveixen per passar el fossat. Fins a l'any 1888 el pont era llevadís, gràcies a un mecanisme (encara conservat) en forma de cilindre situat al principi del buit de l'arc on s'enrotllaven unes cadenes semblants a les d'ara. A continuació hi ha un vestíbul amb volta de mig canó, compartimentat en dos espais mitjançant un arc central, que devia disposar de tres portes. La central va ser col·locada quan la inauguració de 1585; la primera molts anys després i la tercera (que dóna al pati) mai va arribar a col·locar-se perquè el vaixell que portava de Mallorca la fusta per fer-la va naufragar (Costa, B. Monogràfic "Volta per Dalt Vila", a http://www.portaltour.net ). Aquesta banda, entre els baluards de Sant Joan i de Santa Llúcia es coneix popularment com "sa murada llarga". Cal remarcar que la cortina no s'acabà mai, ja que com es veu, el bossell (aquesta línia de pedra que passa just damunt de la cartel·la) s'interromp de cop, la qual cosa ens indica que estava previst que el mur fos considerablement més alt en aquest tram a l'alçada del carrer de sa Carrossa. B- Pati d'Armes 3.- El Pati Resultat previsible de la "porta maggior" (portal de ses Taules) era que l'espai immediat s'habilitàs per fer possible la concentració de tropes i les tasques habituals de la guàrdia militar. L'aspecte actual l'adquirí al segle XVIII després de les reformes fetes per l'enginyer Simó Poulet. És l'única arquitectura

coneguda a Eivissa en forma de pòrtic, curiosament cec (no dona accés a res pel darrera). Probablement serví de zona arrecerada per a les tropes els dies de mal temps, igual que la gran xemeneia oberta enfront del portal, consol dels soldats els dies d'hivern. Segons conten, en temps del moviment hippie a Eivissa en aquests arcs s'oferien els productes artesans que s'elaboraven, en un ambient de comuna, a les coves properes a l'entrada del Soto Fosc, a l'altra banda del recinte emmurallat. El Pati d’armes

La golfa del costat est, acabada en un balcó, s'ha dit és d'estil manierista, la qual cosa caldria posar en quarantena fins que ho aclareixin estudis en profunditat. El seu origen no seria res d'estrany estàs lligat als treballs fets en l'organització del pati al segle XVIII. Consta de dues columnes en relleu, amb caps bifrons a la part inferior i capitells de volutes a la superior, que sostenen un arquitrau amb una cara humana a cada costat i un gran rosetó central, amb tot el conjunt rematat per un gran frontó triangular.(Costa, B. Monogràfic "Volta per Dalt Vila", a http://www.portaltour.net ) 4-. El portal de se Ferreries. Al fons de la reproducció del pati d'armes es pot veure la part interior d'aquest portal, hereu del nom que durant un temps hauria tingut l'actual Plaça de la Vila. Això es degué a la concentració d'artesans, sobretot ferrers, que haurien venut aquí els seus productes els dies de mercat. La seva cara exterior està rematada per una creu, per sota de la qual hi ha els escuts de la corona d'Aragó (gros) i el de la Universitat d'Eivissa (petit), a banda dreta, una fornícula que conté una estàtua d'un togat romà de la mateixa època que les del portal de ses Taules. Des de que s'ha eliminat la circulació de vehicles d'aquesta zona la contemplació estètica del portal ha millorat considerablement com es manifesta a la següent reproducció, on es veu una perspectiva de la golfa que abans comentàvem. Per sobre del mur exterior esquerra, vista amunt, hi ha la paret mestra de l'edifici del Museu d'Art Contemporani (MAC), força plàstica des d'aquesta perspectiva.


Portal de ses Ferreries

C- Baluard de Sant Joan (7) Una volta passat el portal de ses Ferreries anirem de puntetes per la plaça de la Vila (de la qual direm coses després) accedint al baluard de Sant Joan per unes escales a banda dreta. Al cantó esquerra del començament d'aquestes hi ha una construcció de la mateixa traça de les muralles que es troba aquí "com a perduda", ara dins un habitatge particular. Era l'orelló del primitiu baluard de Sant Joan dissenyat per Calvi en un extrem del recinte. Com que el Fratí amplià les muralles fins al puig de Santa Llúcia (gairebé duplicant les dimensions del recinte) aquesta estructura quedà sense utilitat aparent, però no s'enderrocà. El de Sant Joan és el baluard de majors dimensions i també el de traça més irregular degut precisament al canvi just ara comentat. Pel costat de ponent acaba en la porta del colomar, accés actual per a vehicles a Dalt Vila, i pel costat de llevant en la casamata enfront del portal del ses Taules, actuals oficines del MAC. L'edifici d'aquest museu (1727) era la sala d'armes (dalt), aixecada sobre uns amples pilars rematats amb una coberta d'impressionants bigues de fusta, i el magatzem a prova de bombes (baix) dividit en dues parts per arcs de mig punt gruixuts i de baixa altura que donen la mesura justa de la seva condició "a prova". En el carrer que continua des d'aquest edifici en direcció al baluard de Santa Llúcia es té una perspectiva molt recomanable del Pati d'Armes. Les opcions de la visita són ara seguir en aquesta direcció (a l'altra baluard) o bé desfer passes per tornar cap a sa plaça de Vila.

D- Plaça de Vila (5) Es convertí en el cor de la vida urbana un cop tancat el recinte actual de les muralles. Aquest es l'indret més probable on es traslladà (circa 1541) el mercat principal de la ciutat des de la seva antiga ubicació a la plaça de la Catedral. Abans del seu nom actual s'havia dit "plaça de la Fruita", "plaça de ses Ferreries" i finalment "plaça de Lluís Tur i Palau". Com a referent del lloc es coneix la rampa des Piló, tram final del carrer de sa Carrossa i lloc on habitualment es produïen els encontres de la gent que havia d'entrar o sortir de la ciutat pel Portal de ses Taules. Plaça de Vila. Rampa des Piló.

F- Polvorí (60) És un edifici singular, construït a mitjans segle XVIII segons el dissenyl de Sebastien Le Prète servint després de model a l'Acadèmia Militar de Barcelona. Abans d'aquest polvorí existia en el baluard, sembla que més a prop del mur exterior per la banda de llevant, l'anomenada "torre de sa pólvora" on es guardava una part de la munició necessària pels canons i altres armes de foc. Aquesta torre esclatà a l'any 1730, segons unes versions degut a un llamp, i segons altres per la imprudència d'algú, la qual cosa provocà la mort de 15 persones i multitud de ferits. Aquests fets es conserven en la memòria dels ciutadans com s'any des tro. La dita avui es fa servir, a més, per esmentar successos de molta antiguitat “és més vell que s'any des tro”. L'edifici s'utilitza com sala d'exposicions destacant l'estructura exterior, marcada pels atapeïts contraforts i la seva situació, més d'un metre per baix del nivell del baluard, ambdues dissenyades en el seu moment com a mesures de seguretat. G- Baluard de Santa Llúcia. (59) S'inclogué dins el recinte emmurallat degut a què en el puig que li dóna nom podien situar-s'hi bateries enemigues, resultant en perill la seguretat de tota la Vila per les bandes de llevant i tramuntana, situació que tècnicament el convertia en un "padastre". És el segon baluard més gran de la fortificació i es caracteritza per la seva planta asimètrica i per l’agudesa del seu angle capital, que vist des de fora de la fortificació, sobretot des de sa Penya, s’assembla a la proa d’una nau. La seva construcció va començar l’any 1578 i no va arribar a completar-se del tot... (Costa, B. Mon."Volta per Dalt Vila", a http://www.portaltour.net ). El baluard de Santa Llúcia des de la travessia de Formentera

Seguint la línia marcada pel primitiu orelló del baluard de Sant Joan, a l'altra costat de la plaça, es troba una construcció singular, dissenyada per Calvi com el cos de guàrdia annex a la que havia de ser la porta principal del recinte. Finalment complí aquesta funció degut a la seva proximitat al portal de ses Taules. Conserva encara l'antic tir de la xemeneia servint actualment tot el local com una galeria d'art. E- Sa Carrossa (61) Sa Carrossa transcorre paral·lela a la cortina de sa murada llarga, i fou habilitada entre 1738 i 1790 per a permetre el pas de carruatges (carrosses) puig amunt. Ara gaudeix d'un dels pocs espais públics amb jardins de tot Dalt Vila, en el qual fou situada l'estàtua que recorda al canonge, poeta i historiador Isidor Macabich.

Ampliació de la informació al material didàctic lliurat durant el mòdul teòric, i a: Costa, B. Monogràfic "Volta per Dalt Vila", a http://www.portaltour.net . Posadas López E. “Guia de las Murallas de Ibiza”. 1984 Elaboració i disseny: © G. Móra Ferragut

Itinerari muralles de Dalt Vila - Eivissa  

Fitxa per a l'itinerari de visita a una part del recinte emmurallat de Dalt Vila a la ciutat d'Eivissa.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you