Issuu on Google+


SUMARI PORTADA: Detall s’una obra de Joana GIL i Eli PAUTE de 1r de batx. ..................

LLEIXÀ, Janette

1

Sumari............................ 2 Editorial ......................... 3 PELE. Ll. estrangeres...... 4 SOMESCOLA/Immersió .. 5 Mediació/ Sortida (AA)... 6 A.Acollida/P.Convivència. 7 Moodle ............................

8 Vaga/C.escolar................

9 R. mares i pares / AMPA.. 10 Aula Oberta ....................

11 Dibuixos ESO .......... Dibuixos batx. ........ Col·laboracions .........

12 13 14

(Fe d’errades) ........... 15 Esports i esportistes ..... 16 Música ........................... 17 Alumnat que destaca ..... 18 Xerrades i sortides ........ 19 D’alumne a «profe» ..... 20 Alumna de màster / EA... 21 Viatge fi d’etapa .......... 22 Premis als TR/E. Verdes.. 23 CONTRAPORTADA: Tens dots d’observador/a? ....

CONSELL DE REDACCIÓ BERNALTES, Lucrècia COMALADA, Anna FÀBREGAS, Àngels MORESO, M. Pilar PALLÀS, Amparo

REVISIÓ LINGÜÍSTICA MAIGÍ, Carme

REDACCIÓ

LOGOTIP GIL, Miquel

3rA CAMACHO, Laia CAMACHO, Paula GONZÁLEZ, Sandra SÁNCHEZ, Pau TEORAN, Andreea URQUIZU, Naomi 3rB CHAVARRIA, Sergi PÉREZ, Teresa SERBANICA, Andreea 3rD

COORDINACIÓ ARIAS, Núria ARQUÉS, Oleguer

EDITA INS Ramon Berenguer IV Av. Músic Sunyer, 1-37 Tel. 977 701 556 e-mail: e3000329 xtec.cat http:www.iesramonberenguer.org IMPRESSIÓ Impremta Querol, SL Tel. 977 597 100 DIPÒSIT LEGAL T-1649-2006

GAYA, Sandra LACHGAR, Sara

24

2


EDITORIAL

TU POTS!

Ara fa tres setmanes vaig assistir a unes jornades presentades sota el títol Una educació per transformar la societat. Estaran d’acord amb mi que el verb TRANSFORMAR és, sens dubte, en especial suggerent: què fem cada dia, sinó dedicar els nostres esforços, el nostre treball a modelar canvis, a generar, entre el nostre alumnat, entre els nostres fills/filles, bones, moltes i, en algunes i alguns, brillants idees?. En aquesta ocasió, la cita reunia professionals del món de la docència que es proposaven l’objectiu d’analitzar i debatre la realitat, les perspectives i la necessitat d’evolució de les organitzacions educatives en un context social i educatiu complex. L’editorial d’aquest número de la revista A PUNT, que engega, el primer, el curs acadèmic 2011-12, pretén apuntar alguns dels aspectes més interessants, en la meva apreciació, sobre els quals reflexionaren la taula d’experts i que vull compartir amb les nostres lectores i lectors. El filòsof, assagista i pedagog, José Antonio Marina, autor, entre altres, del llibre La educación del talento (Ariel, 2010) posava èmfasi en dos tesis. En un escenari tan inusual comparable a altres moviments revolucionaris de la nostra història, on noves formes de comunicació estan transformant valors personals i socials, la primera és la importància de la intel·ligència pràctica. Intel·ligència fonamentada en el desenvolupament d’hàbits intel·lectuals, ètics, executius i afectius; en la capacitat de raonar i de trobar respostes creatives a problemes complexos; en la construcció de la voluntat i responsabilitat personals; en la invulnerabilitat i la resistència; i en un concepte del món ric, ample i ple de possibilitats. La segona consisteix a compartir les idees. Mobilitzar totes les intel·ligències, intercanviar experiències entre les institucions educatives (professorat, alumnat, famílies, lleure). Facilitar l’escol ta activa, treballar per contagi, mitjançant la pràctica i un bon potencial de diàleg tot buscant aliances, es fa avui imprescindible si es vol una escola que marque diferències, una escola que active la genial idea del TU POTS!. En aquest sentit, l’objectiu és treballar per un projecte comú, amb xarxes de suport mutu, on es visualitzen el «tu què vols fer?» i aprenguem els uns dels altres. En el marc del projecte de centre, hi havia consens en la necessitat de centrar la millora en quatre àmbits: en primer lloc, l’escola i l’alumne (assegurant una bona educació tant per als que arriben preparats pel seu capital cultural familiar com per als que pateixen una descompensació evident); en segon lloc, la qualitat docent (formació inicial i permanent,

selecció i avaluació); en tercer lloc, l’avaluació per millorar els resultats; finalment i en quart lloc, una direcció i lideratge escolars forts. Des d’aquesta perspectiva, l’objectiu és que els nostres alumnes aprenguen més i millor. El professor de Pedagogia de la Universitat de Girona i director del Grup de Recerca en Organització de Centres, Joan Teixidó, defensava les tesis d’enfortir les estructures organitzatives i distribuir responsabilitats. Es reiteraven les veus que parlaven sobre la formació contínua, la formació al llarg de la vida, sobre l’exigència de reciclar-nos cada cinc anys, sobre la dificultat de saber quines professions seran de futur, sobre la importància d’ensenyar de manera competencial i, en definitiva, sobre un canvi de cultura educativa amb noves formes d’aprendre i d’ensenyar. L’abandonament escolar multiplica el risc de pobresa per als ciutadans amb taxes de formació més baixes. Les estadístiques manifesten que, per al període 2015-20, el 85% dels treballs europeus exigiran formació qualificada (o bé una Formació Professional amb més sincronització entre l’ oferta educativa i les demandes socials i econòmiques o bé una Educació Superior d’excel·lència). Estem davant d’ un escenari inusual, he dit en començar, un escenari en què l’alumnat percep el gris dels núvols que planeja sobre el cel del futur i, de manera encertada, estan convençudes i convençuts que una bona formació és el paraigües necessari per poder avançar. Cal que famílies i docents els animem i ajudem a sentir-se segures i segurs, a ferlos responsables, resistents i, sobretot, bones persones. No m’agradaria tancar aquestes línies sense convidar el nostre alumnat a descobrir el plaer que comporta la passió pel coneixement i la felicitat pel saber. Lucrècia BERNALTES (DIRECTORA)

3


L’OBJECTIU DEL PELE ÉS MILLORAR LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA DE L’ALUMNAT Entrevista a Marta Tena, professora de francès, sobre el Projecte Experimental de Llengües Estrangeres (PELE) Bon dia Marta, de què és professora? Sóc professora de llengua i literatura francesa. Com vas decidir que volies estudiar una llengua estrangera? El penúltim any d’estudiar a l’institut vaig decidir que volia ser professora de secundària i de llengües. El que no tenia clar era quina llengua volia ensenyar: català, llatí o francès. Finalment em vaig decidir pel francès. Ara m’alegro de la decisió que vaig prendre. A part de francès, t’interessa alguna altra llengua diferent? Tinc interès per les llengües estra ngeres, so bretot pe r les romàniques. Crec que és necessari parla r llengües estranger es en general, sobretot avui dia que vivim en un món de globalització, en què les persones ens hem de formar per tenir esperit crític i estar obertes a la interculturalitat. A l’institut hi ha un Pla de Llengües Estrangeres. Em podries dir en què consistix? El PELE és un projecte pedagògic que té com a finalitat que l’alumnat assoleixe i millore el seu nivell d’autonomia en l’ús de les llen gües, tant l’anglesa com la francesa, perquè els permeti interaccionar amb correcció i fluïdesa davant de situacions reals diverses en un futur pròxim. Es tracta de fer millorar la competència comunicativa del nostre alumnat, amb especial incidència en les competències de producció, recepció i interacció oral en les dues llengües estrangeres curriculars del centre En què consistix exactament? Aquest projecte està dissenyat a partir de dos eixos principals: l’interès del professorat per formar persones competents, tenint en compte sobretot la competència comunicativa, l’aprendre a aprendre i la competència digital; i en segon lloc, l’afany per promocionar les llengües estrangeres com a recur s necess ari per comunica r-nos interculturalment. Durant tres cursos, des del curs 2009-2010, s’han implementat a les aules de 3r i 4t d’ESO i 1r de batxillerat una sèrie d’activitats dissenyades amb aquesta finalitat. Aquest curs 2011-2012 és el darrer. Quants professors col·laboreu i quines llengües s’hi treballen? Col·laborem tots els professors que formen part del Departament de Llengües Estrangeres i l’any passat vam comptar també

amb la col·laboració d’una auxiliar de conversa en llengua anglesa. Tal com ja he dit, aquest projecte el duem a terme en les dues llengües estrangeres curriculars del centre: anglès i francès. Aquest any quina activitat o tipus d’actuació es farà al respecte? A finals del curs passat vam contac tar amb ins tituts estrangers. Així aquest any inten tarem in tensific ar la comunicació entre l’alumnat anglès i francès, i el nostre amb l’intercanvi periòdic d’activitats dissenyades conjuntament. Aquest curs també tenim la intenció de fer un intercanvi amb un institut francès. Andreea SERBANICA

VA SER INICIATIVA DE LA DIRECCIÓ DEL CENTRE PER TAL D’AMPLIAR EL VENTALL DE LA S E G O N A L L E N G U A ESTRANGERA Entrevista a Pep Espuny sobre la nova llengua proposada al centre, l’alemany Hola Pep, de què és professor? Actualment sóc professor d’anglès i d’alemany. Coneixes alguna llengua a part de les que impartixes? Sí, també conec bé el suec ( llengua que no he impartit mai, però amb la qual tinc una d ilatada e xperiència professi onal: diccionaris bilingües, traduccions ..., i em defenso prou bé en francès. És cert que aquest any s’ha incorporat l’alemany com a assignatura. Per què s’ha posat en marxa aquesta iniciativa? Quina finalitat té? Va ser una iniciativa de la direcció del centre i del departament de Llengües estrangeres, per tal d’ampliar el ventall de la segona llengua estrangera. Es tracta que els estudiants a qui els agraden els idiomes puguen cursar fins a tres llengües estrangeres ( anglès, francès i, ara, l’alemany) . És una assignatura fixa o s’oferta com un variable? Es tracta d’una optativa de 4t d’ESO que dura tot el curs, amb la idea de poder continuar estudiant-la a batxillerat en el futur. Forma part del PELE? No, és simplement una oferta més dins del currículum del centre. Andreea SERBANICA

4


SOMESCOLA.CAT El passat 26 d’octubre el nostre institut va pa rticipar i accept ar la invitació del Somescola.cat, que animava els centres educatius de Catalunya a celebrar el DIA INTER NACIONAL DE LES LLENGÜ ES. Es tra ctava d’organitzar una activitat sobre la paraula que més t’agrada en català. Consistia que l’alumnat i el professorat triessen la seua paraula preferida en català. Se’n va fer un trac tament lingüístic, plàstic i audiovisual, és a dir, es penjaven les diferents (moltes) propostes recollides en uns panells a l’entrada del centre.

IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA! La immersió lingüística és un instrument de cohesió social que té com a objectiu aconseguir que ningú no pugue ser discriminat socialment o professionalment per raó de llengua, ja que garan tix el con eixement d el català (i de l’espanyol) independentment de quina siga la llengua inicial.

Qui són els grans beneficiats?

El gran beneficiat és l’alumnat que no té el català com a llengua inicial, ja que els permet aprend re’l al mate ix nivell q ue els catalanoparlants d’origen i millorar la seua competència lingüística.

I els diaris què en diuen?

El País

El Parl ament avala de forma aplast ante la declaración sobre la inmersión (10/09/11) Los recortes y la polémica de la inmersión marcan el inicio del curso en Cataluña (12/9/2011) Las escuelas arrancan en Cataluña defendiendo la inmersión lingüística. (12/9/2011) Ci U amp lí a sus p act os co n el PP en p lena polémica sobre la inmersión (13/09/11) La inmersión protagoniza el inicio del curso del tijeretazo (13/09/11) Rajoy usa un lema electoral para rehuir del debate de la inmersión (15/09/11) Mascarell hace acopio de cifras para defender la inmersión (22/09/11)

Avui

El Congrés avala la immersió com a mesura de cohesió (14/09/11) Els consellers per la immersió (15/09/11) El PP es destapa donant el seu suport a la immersió lingüística en català (19/09/11) Escola, immersió i constitució a Girona i a Salt (20/09/11) L’ A ju nta ment de B arcel on a r ei vi ndi ca la immersió a l’escola (24/09/11)

El mateix dia, paral·lelament, també va tenir lloc una jornada reivindicativa contra la sentència del TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) sobre la immersió lingüistica i contra el català, a la plaça sant Jaume de Barcelona. A l’antic mercat del peix de Tortosa també s’hi van sumar a la i niciativa a mb una jornada lúdica i participativa. Les entitas cívi ques i educat ives per l’ escola catalana i el Somescola.cat donen les gràcies a tot l’alumnat i a tot el professorat que ha ja particip at en aquesta activitat per donar suport a la nostra llengua i a la nostra cultura. Janette LLEIXÀ

La Vanguardia Inmersión, un fracaso (22/09/11) CiU y la izquierda pactarán una resolución para blindar la inmersión língüistica (29/09/11) El Parlament sacaría adelante propuestas a favor del pacto fiscal, el corredor mediterráneo y la inmersión (29/09/11) Montero reprocha a Mas que ponga ejemplos tan desafortunados para justificar la inmersión lingüística (30/09/11)

El Periódico

El Govern acull amb «prudència» la suspensió de la sentència sobre la immersió lingüística (15/09/11) El TSJC suspèn l’ultimàtum a la Generalitat perquè apliqui la sentència de la immersió lingüística (15/09/11) El Parl ament apr ova u na d ecla ració per la immersió lingüística (20/09/11) El Parlament recolza la immersió lingüística amb el ‘no’ del PP (21/09/11) Jesus Tuson defensa la immersió lingüística (23/09/11) L’ Aj un tam en t de Ba rcel ona d ef ens arà la immersió lingüística, sense el suport del PP (23/09/11)

Comentari

Com podem veure als diaris(quatre dels més representatius) cadascú defensa el que més li interessa. Els diaris centristes, els que són en castellà i als quals no els interessa la immersió són La Vanguardia i El País. Aixó es veu reflectit amb titulars de La Vanguardia com «Inmersión, un fracaso» i ¿Inmersión lingüística?. Mentre que els diaris catalans com l’ Avui i El Periódico defensen la immersió com un encert i ho celebren : «El Parlament aprova una declaració per la immersió lingüística». A mi m’agradaria despuntar la labor de l’aula d’acollida que precisament posa en pràctica la immersió que tants bons resultats ha donat a aquest centre. Sergi CHAVARRIA

5


LA MEDIACIÓ AL NOSTRE CENTRE Al currículum de segon d’ESO i al segon trimestre, es programa l ’optativa «Convivència i mediació» amb la professora Matilde Gutiérrez Vidal, orientadora educativa del nostre centre i psicopedagoga. La mediació és una via per resoldre els problemes escolars per mitjà del diàleg comú. En les classes de mediació s’intenta ensenyar a l’alumnat que en forma part tots els procediments i les estratègies que es poden usar per a la mediació a través de dinàmiques de grup i dramatitzacions. Una vegada l’alumnat ja està format com a mediador, passa a formar part de «l’equip de mediació del centre», això sí, sempre de manera voluntària.(A la fotografia tenim el grup que l’any passat va

c u r s a r l ’optati va i aquest any ja pot cadascú formar part de l’equip.) Un cop ja formats, a part de ser mediadors, també poden real i tz ar l a tasca de divulgació del servei de mediació, i la seua funció bàsicament és participar en les tutories de l’ESO i realitzar una xerrada que consistix en un vídeo en què es pot veure un nen que per ser més gras, lleig o simplement «diferent» era objecte de «bulling». Sembla ser que aquestes xerrades donen resultat, ja que de les mediacions executades l’any passat només un 10% van ser per aquest motiu («bulling»), mentre que el 90% van ser per «mals entesos», generalment. Pau SÁNCHEZ

L’AULA D’ACOLLIDA SURT AL CARRER El dia 25 d’octubre a les 8:30 del matí, l���alumnat de l’Aula d’Acollida (AA) de l’Institut Ramon Berenguer IV va anar a visitar Tortosa amb les professores Irene Ferrer i Matilde Gutiérrez responsables de l’AA. La sortida va durar fins a les 14:00 h de la tarda i es va realitzar amb autocar. Va ser el mateix alumnat qui va buscar els horaris de l’autocar per Internet, això va fer que tinguessen més interès per anar-hi i aprendre i practicar l’idioma. Quan van arribar-hi van anar a visitar el castell medieval des de fora i per dintre; això els va donar més informació sobre l’entorn on estan vivint i aprendre més sobre la història de Tortosa. Per anar fins al castell van haver de caminar una mica, i mentre anaven fins allí van veure la catedral, les muralles, van passar pel mercat, etc. A la tornada cap a la parada d’autobusos van parar-se a comprar el dinar i també van haver de practicar la llengua per demanar «les coses». Les seves professores ens han contat que l’experiència ha estat molt positiva i gratificant

per a l’alumnat que hi ha anat aquest any, i que tots els anys pensen continuar anant a visitar Tortosa, ja que així els nois i les noies que estan amb elles coneixen millor el territori on viuen (surten d’Amposta) i al mateix temps aprenen l’idioma d’una manera divertida i activa, més real. A part d’això ens han avançat que volen realitzar una nova sortida al Parc Natural del Delta, concretament a la platja dels Eucaliptus. Sandra GONZÁLEZ

6


L’AULA D’ACOLLIDA A L’Aula d’Acollida enguany hi ha set alumnes de diferents països (Índia, Pakistan, Paraguai, Romania i Xina). Normalment s’estan dos cursos des que arriben a l’institut. El que fan normalment és parlar català, llegir-lo i escriure’l, perquè es puguin integrar satisfactòriament (Immersió lingüística) en la nostra cultura catalana i puguen fer amics catalans i relacionar-s’hi i puguen també ser més autònoms quan vagen pel poble. També els ajuden en la faena del dia a dia, com per exemple en socials o naturals. Aprenen a escriure cartes, «e-mails» i altres tipus de

PLA DE CONVIVÈNCIA Entrevista realitzada a M. Pilar Moreso, cap d’estudis adjunta del centre El Pla de Convivència ... què és? El curs 2011-2012 és la primera vegada que s’elabora aquest document (Pla de convivència). Els referents normatius són els decrets dels centres educatius, concretament: Article 23(Mesures de promoció de la convivència) Article 24(Mesures correctores i sancionadores) Article 25(Garanties i procediment en la correcció de fa ltes greum ent perjud icials per a la convivència) Com s’ha elaborat? S’ha e laborat a partir del s tres art icles mencionats, i així s’estableixen els objectius que s’han d’aconseguir. En cada article partim de la idea de detallar QUÈ FEM?, COM HO FEM? i QUI HO FA? Tant en l’apartat de l’article 23 que és el de la prevenció, com en el 24 que són mesures correctores i sancionadores, i en el 25, que tracta de les faltes greument perjudicials. Podria plantejar un exemple d’una falta greument perjudicial i quines mesures es poden prendre? Sortir del centre en horari lectiu es considera falta greu, i la mesura l’adopta la comissió de convivència i la cap d’estu dis adjunta se n’encarr ega de parlar amb les famílies. Què és més important per aconseguir un bon clima al centre? És millor treballar des de la prevenció amb totes les per sones de la comu nitat educativa. Hem de treballar per a la participació educativa de tothom, ens hem

textos senzills i bàsics que els ajuden a relacionar-se millor, i també fan altres activitats que siguen entretingudes ...; i els que en saben més ajuden els que no en saben tant o els que han acabat d’arribar del seu país. Com tots els anys realitzaran excursions i aniran a passejar fora de l’institut. Tots els anys van a Tortosa, al Castell, i estudien la història local i s’ho passen molt bé. Enguany volen anar a la platja dels l’Eucaliptus pel mes de març... Ja us n’informarem!! Sara LACHGAR

de comunicar amb les famílies per tots els mitjans (SMS, carta escrita, correu electrònic ...) i fer participar l’alumnat immediatament per establir lligams i establir mecanismes de solució (tota una xarxa de relacions en la qual també utilitzem la mediació). Quin es el nom actual del Reglament de Règim Intern (RRI)? En l’actualitat s’anomena Normes d’Organització i Fun cionament del Centr e (NOFC) i està organitzat en dos apartats bàsics: 1. Estructura organitzativa del centre 2. Funcionament Què ha canviat? Cada curs esco lar aquest document s’ha d’adaptar a la normativa vigent. Això vol dir que hem d’afegir coses noves i hem de modificar els articles . Com s’organitza l’estructura? Existeixen uns òrgans col·lectius del govern i de coordinació. El claustre del professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. En el consell escolar es mantenen dues comis sion:la co missió ec onòmica i la de convivència. Sandra GAYA

7


PERMET MÉS INTERCANVI, MÉS INTERRELACCIÓ AMB L’ALUMNAT Entrevista realitzada a Fernanda Barrena, professora amb experiència en diferents metodologies d’ensenyament Bo n dia , Ferna nd a, em po dr ia di r en q uè consistix el Moodle? El Moodle és una plataforma virtual a través de la qual la gent pot compartir coneixements, activitats, etc. Què n’opines? L’experiència de treball amb el Moodle fins ara és positiva, perquè permet treballar amb gent de diferents llocs i no necessàriament al mateix moment. Creus que l’alumnat podrà treballar amb més facilitat? Sí, crec que sí. L’alumnat capta ràpidament l’objectiu d’aquesta manera de treballar, s’entusiasma i participa e n tote s les ac tiv ita ts que s ’ hi fa n (d eb a ts , qüestionaris, fòrums ...). Com i quan va sorgir la idea d’implementar-lo al centre? És una plataforma que fa molts anys que està en funcionament. Primer es va utilitzar a la universitat i després es va incorporar a la secundària, tant en els c ur s os de l p r of e ss o ra t co m e n e ls d e l’ES O i batxillerat. Però a l’institut es va iniciar fa tres cursos. Es va iniciar perquè coneixia l’experiència en altres centres i era una experiència positiva. Està funcionant bé, o hi ha problemes? Per què? Estem en els inicis i hi ha alguns problemes, però no és res que no es puga anar solucionant a mesura que es va utilitzant, com totes les coses en els seus inicis. Què creus que es millor, el Moodle o els llibres digitals? Per què? Jo crec que el Moodle és millor, ja que permet més intercanvi i més interacció amb l’alumnat. El llibre, en canvi, amb el qual ta mbé tinc experiència, és un model pràcticament igual que el llibre de paper, i l’únic que ha aportat fins ara són animacions que p od e n f er mé s e nte ned o rs els continguts. S’haurà de pagar llicència o és gratis? Desconec una mica el tema, el que sí sé és que l’alumnat no ha de pagar llicència i m’imagino que l’institut tampoc, perquè actualment estem utilitzant una plataforma que és del Departament d’Ensenyament. Po ts co ncret ar am b a lg un exemple? L’alumnat de batxillerat, per exemple, no s’ha de comprar cap llibre, no ha de pagar llicència, només ha d’entrar al Moodle de l’institut i allí troba tot el

material penjat (enllaços, explicacions, activitats, etc.) Ai xò i mpl ica que l ’a lum na t de ba tx il lerat h a d e po rt ar el s eu ordinador? No, van provar de portar-ne alguns, però l’experiència no va ser gaire positiva, i al final se’ns va cedir una a ula d ’ inf or m àtica i é s a llí o n s ’im pa r tix en le s cla ss e s. Es po t treballar sense ordinador a classe, s em p re que a l’ aula hi haj a un ordinador i un canó de projecció, però l’alumnat ha de portar el material imprès per seguir millor les classes o bé prendre algun apunt. Se sap si l’any que ve seguirem utilitzant-lo? Crec que sí. La metodologia del seminari de biologia i geologia necessita d’un espai virtual que pot ser la plataforma Moodle o bé altres. Hi ha més professorat que l’estiga utilitzant? El que sé és que al seminari de biologia i geologia l’estem utilitzant quasi tots. L’utilitzem tant per fer debats, com per a penjar activitats o animacions, per lliurar els deures i per efectuar-ne les correccions, inclús per elaborar els apunts a través de wikis. Hi ha altres seminaris o departaments que també l’estan utilitzant mo ltíssim , co m a ra m úsica, cas tellà, tecnologia, economia ..., i altres que ho fan en menys proporció, com ara català, però que també s’estan animant. Creus que tindrà continuïtat? Sóc optimista i penso que cada dia més professorat l’utilitza o l’utilitzarà, perquè hi ha moltes experiències positives, però aquestes experiències les hem d’anar compartint entre tot el professorat, i poc a poc crec que s’utilitzarà més. El que pot passar és que canvien les plataformes, però sempre seran plataformes que s’utilitzen perquè hi haja més interacció entre l’alumnat i el professorat. Suposa molt d’esforç utilitzar el Moodle? Per als alumnes no, perquè només han d’anar r ea litz ant a c tiv ita ts , d e s ca r re g ant info r ma c ió , participant en debats de forma correcta,etc. Per al professorat en canvi suposa molt d’esforç, primer que tot perquè ha d’aprendre el seu funcionament, i després ha d’organitzar la plataforma, i per a això s’han d’invertir moltes hores per transformar el seu Moodle en el seu espai d’aprenentatge, i aquestes són hores que no es comptabilitzen en el marc horari del professorat, són totes aquelles hores que no es veuen.

Naomi URQUIZU

8


ÈXIT DE LA VAGA GENERAL D’ESTUDIANTS! El dia 6 d’octubre es va convocar una vaga en defensa de l’ensenyament públic. Aquesta vaga es va fer amb motiu de les retallades, és a dir, que volen que els docents treballen menys hores per a pagar-los menys i estan en contra d’això. També es va fer perquè volen que els diners que «es regalen» als banquers siguen per als nostres instituts i tampoc no volen acomiadaments de milers de professors i professores. L’ensenyament públic està patint, i l’única manera d’aturar tot això és amb una resposta que es faça sentir, amb la lluita unificada de desenes de milers d’estudiants i professorat, i conquerint el suport del conjunt dels treballadors per la nostra causa. Això vol dir que s’ha ajuntat alumnat i professorat perquè

CONSELL ESCOLAR El passat dia 13 d’octubre a les 19:30 h va tenir lloc a la biblioteca del centre la reunió que es fa cada any del Consell Escolar. El Consell Escolar està format per professorat, al umn at, membres i represen tan ts de l’Ajuntament ( regidor de cultura), la direcció del centre i també per membres de l’AMPA i la seua nova presidenta, Angelina Noé, que va aprofi tar l’ocasió per fer l a seva presentació, així com també se’n va fer la dels nous integrants del Consell per part del professorat i de l’alumnat. Es van reunir per discutir, per informar i proposar els aspectes del nou curs escolar. Després d’informar sobre els grups, els nivells i l’alumnat inscrit van donar a conèixer l’alt índex d’aprovats tant a nivell d’ESO (80%), com del batxillerat ( 1r batx. (72%), 2n batx. (90%)), com dels aprovats de les PAU (97,8%). També es va informar de les diverses festes que hi haurà durant el curs. Després d’això es va informar que hi haurà exàmens de setembre per a l’alumnat d’ESO i 1r de Batxillerat i només hi haurà proves de suficiència pel juny per a 2n de batxillerat. Es proposa al 1r trimestre com a prova l a setman a excl usi vamen t d’exàmens per a l’alumnat de batxillerat. També l’alumnat de 1r d’ESO vindrà de 6è de primària amb una sèrie de «deures

no estan d’acord amb aquesta llei. Els principals sindicats docents van convocar vagues i mobilitzacions a Madrid, Galícia, Navarra i a altres comunitats autònomes, a la qual el Sindicat d’Estudiants donà suport plenament. Mentre uns fan manifestacions sobre les retallades, uns altres partits exigeixen que en dos mesos, el castellà esdevinga llengua vehicular del sistema educatiu català. El dia 6 d’octubre va fer vaga molt alumnat al nostre centre. Aquests són els percentatges de seguiment: a 3r d’ESO va fer vaga el 95% de l’alumnat; a 4t en va fer el 97% de l’alumnat; de batxillerat en va fer el 94% i a cicles va fer vaga el 98%. És a dir que d’aquests cursos va assistir molt poc alumnat i, per tant, gairebé tothom va secundar la vaga. L’alumnat de 1r i 2n d’ESO en canvi va venir a l’institut, perquè per llei, i per edat, encara no pot fer vaga. El passat dia 17 de novembre se’n va convocar una altra, de vaga. Paula CAMACHO

d’estiu» treballats per entrar amb una certa garantia a l’ESO. D’altra banda hi haurà avaluacions diagnòstiques tant per a 3r d’ESO (octubre), com per a 4t d’ESO (febrer). A l’institut es seguiran potenciant les llengües estrangeres amb el PELE i amb la incorporació de l’alemany a nivell de CV a 4t d’ESO. El professorat iniciarà un curs de «Formació de Competències» que durarà tres anys. S’aprova el NOFC ( Normes d’Organització i Funcionament del Centre) amb alguns canvis i millores, i, per primera vegada el Pla de Convivència. I després d’un curt espai de torn de paraules va concloure la reunió al voltant de les 21:00 h del vespre. Andreea SERBANICA

9


REUNIÓ DE MARES I PARES El dimarts 18 d’octubre, igual que els dies 17 i 19 per a primer cicle d’ESO i per a batxillerat respectivament, va tenir lloc la reunió de pares del centre per a 3r i 4t d’ESO. Aquesta reunió es va fer com cada any per explicar als pares i mares els nous projectes i reptes que es plantegen al nostre institut. Tots els pares i mares, professors i professores es van reunir a la Sala d’Actes. Per començar la reunió, van passar unes diapositives de les activitats que van ser realitzades l’any passat per part de l’alumnat. Després la directora va explicar que hi haurà servei d’estudi assistit. També hi haurà les proves de competències bàsiques de matemàtiques, català i castellà, per a l’alumnat de 3r, i per a 4t hi haurà les proves de llengües estrangeres (anglès i francès). També va parlar de projectes d’innovació

ESPAI AMPA

com el PELE ( Proj ecte de Ll en gües Estrangeres) i de la incorporació a 4t d’ESO de l’alemany com a tercera llengua estrangera. Es va parlar de la formació competencial del professorat (Dra. Neus Sanmartí) per tal que l’alumnat pugue resoldre problemes de diferent naturalesa. També es va dir que s’han incorporat una nova plataforma, amb la qual els pares poden comunicar-se amb el tutor/a del seu fill, saber les qualificacions dels exàmens, rebre els missatges que els tutors els hi envien, i, si algun/a fill/a té conflictes, rebre tots els detalls. Cap pare va tenir dubtes, almenys de rellevància, sobre el que es va parlar. Per acabar la reunió, la directora va presentar els/les tutors/es de cada curs i els pares i mares van anar a les classes amb el/la tutor/a corresponent dels/de les seus/es fills/es. Paula CAMACHO

Montse Bellot Tomàs, Pili Arrufat Viñoles i Joan Agustí Chavarria Sorli. Una de les funcions de l’AMPA és donar suport econòmic a l’Institut, aportant diners per a l’adquisició de diferents equipaments, per a l’ampliació o reforma d’instal.lacions, etc. En els darrers anys, han estat moltes les inversions que s’han fet amb les nostres aportacions: 2005-2006: 6.000 €

(equipaments diversos)

2006-2007:6.000 € (taula laboratori) 2007-2008:9.760 € (equipament aula

química)

2009-2010:7.500 € (PC’s, portàtils i projectors)

Volem aprofitar l’espai que ens ofereix la revista per fer-vos cinc cèntims de les funcions i tasques que desenvolupa l’AMPA del nostre Institut. L’Associació de Mares i Pares és una entitat no lucrativa pensada i creada per col.laborar estretament i desinteressadament amb els professors i l’equip directiu del centre aportant idees, recollint queixes i suggeriments d’altres pares i fent de mediadors entre la direcció de l’escola i els alumnes. Actualment, i després de la seva recent renovació, la Junta de l’AMPA està formada per la nova presidenta, Angelina Noé Ruiz; la vicepresidenta, Olga Boix Alfazar; la secretària, Pili Sarrà Orús; el tresorer, Manel Martí Todó; els vocals, Lluïsa Tomàs Talarn, Lluís Serra Borràs,

2010-2011:3.500 €(equipaments diversos)

A més d’això, des de l’AMPA s’organitzen i es col.labora en una bona colla d’activitats socials: les orles de l’alumnat de final de cicles, xerrades per a mares i pares, coordinació del menjador, desfilades «pro-viatge» final de curs de 4t d’ESO, activitats per Sant Tomàs d’Aquino...,entre d’alt res. La co l.laborac ió de

toth om

és

importantíssima, per tant, us convidem a participar-hi, bé formant part de la Junta, o bé amb la quota que recollim anualment a l’inici de curs. Per contactar amb nosaltres, podeu fer-ho mitjançant l’espai que disposem dins la pàgina web de l’Institut, o bé al nostre blog: www.iesramonberenguer.org./sampa http:/amparamonberengueramposta.blogspot.com/

També ens pots trobar al Facebook: Ampa R Berenguer Amposta

10


TREBALLEM I ... APRENEM! Durant tot el curs escolar, tres dies a la setmana i de 12:00 h a 14:00 h , l’alumnat de l’Aula Oberta (AO) realitza les seues pràctiques laborals en diferents espais i àrees de l’Ajuntament d’Amposta, al qual donem les gràcies per la seua tasca en aquest sentit. A continuació i en primera persona n’especifiquen les diferents tasques que porten a terme i les seues primeres impressions. Ferran Baiges i Queralt Royo Nosaltres dos estem duent a terme les pràctiques laborals a la secretaria de l’Ajuntament d’Amposta. Realitzem tasques diverse s, com per e xemple ocupar- nos de revis ar uns sobres que contenen uns llistats d’alumnat universitari del nostre municipi que ha sol·licitat beque s de tran sport. L lavors, h em de comptabilitzar els imports dels seus bitllets de tren, d’autobús i de metro. També ordenem impressos de registres d’entrada i de sortida i, un cop estan els arxivadors plens, els desem als arxius. Un dia ens van fer telefonar a tots els bars i restaurants amb terrasses per convocar els s eus amos a una reu nió. Tamb é fem fotocòpies, «tanquem i obrim sobres», etc. Estem treballant amb els administratius i alguns regidors. Estem molt a gust! Pau Esquerré Jo estic treballant als Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta. Allí porto a terme diferents feines que em van encarregant. El primer dia vaig organitzar uns aliments que s’havien recollit feia uns dies en un concert benèf ic. Bàsica ment, real itzo tasqu es de recepció, obro la porta, agafo el telèfon i dono hores de visita tenint en compte l’agenda de les treballadores socials. He tingut sort perquè la gent que em demana la faena és molt amable. A més, em sento molt ben tractat pel públic i m’estic adonant que el meu futur professional podria estar vinculat a aquestes tasques de recepció. Cristina Badia i Tamara Vizcarro La llar d’infants La Gruneta és el lloc on realitzem les pràctiques laborals. Nosaltres estem a les aules dels xiquets més grans, els que el proper curs ja aniran a l’escola. Tenen entre dos i tres anys. Amb ells fem diferents tasques: els donem el menjar, els entretenim, els netegem ... També ordenem les aules, les netegem i posem el rentaplats. Després d’haver estat alguns dies amb els xiquets, ens estem adonant que no és gens fàcil ser mestre o tècnic d’educació infantil. Els infants constantment reclamen l’atenció d’un adult, sempre s’ha d’estar vigilant-los. Les nostre s responsabl es són unes grans professionals, estem aprenent molt d’elles. Ens

ensenyen moltes coses i ens animen molt quan ens diuen que estem fent molt bé la nostra feina. Bernardo Vuelta Jo estic a la piscina municipal realizant diferents feines amb el cap de manteniment d’aquestes instal·lacions. Estic aprenent molt perquè realitzo tasques que mai havia dut a terme, com ara fer formigó, treballar la fusta, canviar canonades, etc. Seguramen t també a prendré a lguns aspectes relacionats amb la pintura i l’electricitat, ja que en un recinte tan gran hi ha molts treballs de manteniment i millora a fer. Amb aquesta iniciativa estic veient que per ser electricista, fuste r o manobr e es nece ssita teni r uns coneixements que s’aprenen amb molta pràctica. Però també penso que els cicles formatius de la família de l’electricitat, que em criden molt l’atenció, són molt necessaris per arribar a ser un bon professional. Ionut Lascu i Guillem Codorniu Va ser una sorpresa per a nosaltres quan Pep, el regidor d’educació de l’ajuntament, ens va dir que havíem d’anar a Ràdio Amposta a fer les pràct iques. No saltres pe nsàvem qu e ens quedaríem a l’ajuntament i que faríem tasques de manteniment, però no ha estat així. Cada dia ens esperem a l’entrada de l’ajuntament i ens vénen a buscar per portar-nos al polígon les Tosses que és on està situada l’emissora. Allí bàsicament el que fem és seguir pautes de la programació musical diària, és a dir, programem els temes musicals que s’escoltaran dia a dia. El nostre responsable ens està ensenyant a portar la taula de so i ens ha dit que quan estiguem preparats serem els seus tècnics de so. La feina, tot i ser una mica monòtona, ens agrada perquè estem al corrent dels èxits musicals de diferents moments. Els treballadors de la ràdio ens tracten molt bé i ens fan sentir com si fóssem companys seus: i nosaltres erns en sentim. Alumnat de l’AO i Rosa ROYO (professora)

11


ELS MEUS SUBRATLLATS (2) Tal com vaig anunciar en el darrer número d’aquesta revista, continuo ressenyant extractes del llibre de Primo Levi que parla de la seva experiència en els camps d’extermini nazis durant la Segona Guerra Mundial. La primera citació que es mostra aquí reflexiona, una vegada més, sobre la condició humana; la segona, sobre allò que l’autor denominava la zona gris de la col·laboració amb e ls botxins ; i la te rcera, sob re la responsabilitat dels «homes corrents» que obeeixen les ordres criminals provinents de dalt. «A la vida tothom descobreix, més o menys aviat, que la felicitat perfecta no és assolible, però pocs es paren a pensar, en canvi, en la consideració oposada: que tampoc no és assolible una infelicitat perfecta. Els moments que s’oposen a la realització de tots dos estats límit són de la mateixa naturalesa: deriven de la nostra condició humana, que és enemiga de tota infinitud. S’hi oposa el nostre sempre insuficient coneixement del futur; i això s’anomena, en un cas esperança, i en l’altre, incertesa del demà. S’hi oposa la seguretat de la mort, que imposa un límit a tota alegria, però també a tot dolor. S’hi oposen les inevitables preocupacions materials, que, així com enverinen tota felicitat duradora, també dist reuen constantment la nostra atenció de la desgràcia que ens amenaça, i en fan fragmentària –i per tant suportable- la consciència.»

«AQUÍ HAY TOMATE!» Si volem parlar de mitologia, veurem que no hi ha hagut en la història de les religions Déus més recargolats, promiscus i venjatius que els grecs. Sèries com Nissaga de poder, Falcon Crest, Ventdelplà... es queden en bolquers si les comparem amb les perversions, assassinats i violacions que es cuinaven a l’Olimp. Els déus es van crear a imatge dels homes, però si algú d’aquells homes, siga rei o sigui ciutadà, imités tan sols una de les coses que ells feien, és molt probable que l’haguessen acusa t de segre st, violac ió, assass inat, pederàstia o canibalisme, per posar alguns exemples. T’enfrontaves a càstigs severs o fins i tot a la pena de mort si volies prendre exemple dels déus. El que és curiós i ens crida molt l’atenció són els magnífics temples que els grecs erigien als seus déus (aquests temples eren sinònim de bellesa, perfecció i equilibri), però en canvi el comportament dels moradors dels temples era del tot ignominiós. Un està més disposat a pensar que aquest comportament dels déus sigui més propi d’altres cultures, no tan racionals com la grega, com podrien ser la celta o la romana. Déus tan bords i cruels només podrien sortir d’una ment poc imaginativa com la dels romans. Però, el més

LEVI, Primo, Si això és un home. Barcelona: Ed. 62, 1996, p. 20. «[...] ofereixi’s a alguns individus en estat d’esclavitud una posició privilegiada, un cert benestar i una bona probabilitat de sobreviure, exigint-ne a canvi la traïció a la natural solidaritat amb els seus companys, i sens subte hi haurà qui acceptarà. Aquest serà exonerat de la llei comuna i es convertirà en intangible; per això, com més poder li hagi estat concedit, més odiós i odiat serà. Quan se li confiï el comandament d’un grapat de desgraciats, amb dret de vida o de mort sobre ells, serà cruel i tirànic perquè comprendrà que si no ho fos prou, un altre, considerat més idoni, ocuparia el seu lloc. Passarà, a més, que la seva capacitat d’odi, no saciada en la direcció dels opressors, s’abocarà, irracionalment, sobre els oprimits: i se sentirà satisfet quan hagi descarregat sobre els seus subordinats l’ofensa rebuda de dalt.» Obra citada, p. 110. «No em sembla lícit explicar un fenomen històric imputant-ne tota la culpa a un individu (els executors d’ordres horroroses no són innocents!), i a més sempre és difícil interpretar les motivacions profundes d’un individu [...] De monstres n’hi ha, però són massa pocs perquè siguin realment perillosos; són més perillosos els homes corrents, els funcionaris disposats a creure i obeir sense discutir». Obra citada, p. 231-232.

Eliseu Toscas

sorprenent és que els romans sí que tenien una paraula per a indicar aquest lligam amb la divinitat: religio; els grecs en canvi no. El déu principal, Zeus, era el pitjor model de tots, ja que es va casar amb la seva germana (d’això se’n diu incest ) i tenia nombroses amants (tot er a bo), fin s i tot efebs, q ue no sobrepassaven els 16 anys, com a amants. Si veiem el model que tenia dels seus pares veurem que és cosa de nens el que feia Zeus. El seu pare, Cronos, va tallar els genitals al seu pare i, perquè no li fessen el mateix, s’anava menjant un a un els fills que infantava la seva dona Gea. Tan sols Zeus es va salvar. En canvi els vicis de Zeus eren més sexuals, era un gigoló que es transformava per a l’ocasió, sobretot en animals. Un dels casos més evidents és el de Pasífae, dona de Minos, que va fer construir una vaca de fusta a Dèdal per a mantenir relacions amb un bou. El resultat, fruit d’aquesta vergonyosa unió que havia d’amagar-se, va ser el Minotaure; d’aquí sorgeix «el laberint». No acabaríem mai de relatar vicis i perversions, ja que el culebrot de l’Olimp és inesgotable.

Mingus

14


Bessons d’ànima La nit era intranquil·la, el so de les peülles de cavalls retronava contra els murs de l’antiga fortalesa. Estava caient un diluvi i el terra estava molt humida. Les portes del castell del monarca més poderós d’aquells temps es van obrir. Els cavalls corrien frenètics, semblaven endimoniats, esbufegaven exasperadament i tenien tot el pèl suat; havien recorregut un llarg camí i per fi s’havien aturat. Del carruatge va baixar un home d’aspecte preocupant, tenia la cama ferida i la roba bruta de sang. De seguida el van rebre els servents. I va demanar que l’acompanyessin. Es tractava del fill legítim de la corona, el príncep Adenail, que havia anat a buscar la seva germana petita que es trobava amb els oncles per guarir-se amb el clima del mar. L’atac els havia agafat per sorpresa. Els soldats havien lluitat fins a la mort per protegirlos dels rebels. Adenail va lluitar per salvar la seva germana Aiden, però no va ser possible, va ser segrestada i la va perdre de vista. El noi ferit va esgotar als seus cavalls per poder arribar al palau. Aiden, per una altra banda, es va veure dins d’un nou carruatge. Es trobava lligada, amb el rostre tapat i malgrat tot, els assaltants no li havien fet mal. Intentava estar el més quieta possible, per així fer-los creure que s’havia adormit. D’aquesta manera va poder escoltar el que anaven dient, i va endevinar que no li quedava molt de temps. La por l’estava envaint i... No sabia quan de temps havia passat, però es va adonar que ara una llum molt fluixa i càlida li entrava per la tela que tenia davant els seus ulls. Sentia un silenci inexplicable i va notar que ja no es trobava al carruatge. Ara jeia sobre una herba molt suau. Es va treure a poc a poc la tela que li cobria el cap i es va quedar sense paraules... Al seu davant s’estenia un immens prat, tot verd, amb un petit llac. Ell suau frec del vent i el volar dels ocells componien una música especial. Observant embadalida tot el seu meravellós entorn, va mirar el sol. De cop i volta, el sol s’havia tornat negre i tot al seu voltant havia desaparegut. Uns records van començar a envair-li la ment i una sensació d’ofec li va recórrer el cos, estava recoberta d’aigua i estava a punt de morir, ho notava. Alguna cosa sobrenatural la retenia, li deia que esperés i així s’acabaria el sofriment; per l’altra banda volia sortir i anar-se’n. La veu infernal volia vèncer, la mort era el seu destí. Aiden volia veure les imatges de la seva fugaç vida i així recordar els moments bons, sentir com corria pel palau i com tota la gent l’estimava o com els seus pares l’esc oltaven i el

seu g ermà sempr e la protegia. Però no va ho va aconseguir, la veu insistia, la veu... del seu germà que la b u s c a v a sense parar. Aide n va ressorgir de dins l’aigua i va aparèixer en un bosc, segui nt la veu que cada vegada era més dèbil. Finalment, va descobrir en un clar el seu germà. Estava ajagut, les ferides rebudes li havien tret les forces, però, malgrat això, ell no va voler que el curessin fins que trobessin la seva germana. En veure-la, la va abraçar i li va dir que mai més estaria sola, que sentia no haver pogut evitar que se l’enduguessin, i que només esperava que el pogués perdonar. Aiden no ho comprenia, res havia estat culpa seva, s’havia salvat gràcies a ell. Finalment, el seu pare els va trobar abraçats i va ordenar immediatament que els portessin a la infermeria reial. A partir d’aquell moment, entre tots dos germans es va iniciar un vincle invisible molt fort. Cada vegada que Aiden estava lluny i es podia trobar en una situació perillosa, la veu d’Adenail ressonava dins la seva ment donant-li el coratge precís per seguir endavant i la força d’escometre contra l’enemic com si fos ell mateix. Aquest fort i únic vincle d’ànima va ser hereditari entre alguns dels descendents de les llargues generacions que els van succeir. Aiden Fe d’errades: Per motius diversos i algun malentès l’obra publicada al núm. 18 de A PUNT corresponent a Thaís M. com a 1r premi de narrativa (1r cicle) dels premis St. Jordi 2011 no era la correcta. Aquí li publiquem la bona. Demanem disculpes per la part que ens toca i l’animem a seguir escrivint tan bé!

15


Marató de Roma. Espero al menys acabarla, ja que és la meva il·lusió des de sempre. Entrevista a Domingo, el nou professor de «clàssiques» Quina assignatura impartix? Impartixo llatí, grec, cultura clàssica i també suport de castellà. Quans anys fa ja que dóna classes? Uf! Fa més de vint anys! On va estudiar i a quina edat va començar a donar classes? La carrera la vaig estudiar tres anys a Tarraco i dos a Barcino, ja que en aquell temps no podies acabar la carrer a de Filol ogia clàss ica a Tarragona. Vaig començar a treballar als 24 anys, ja que abans de començar el batxillerat vaig cursar dos anys de comptabilitat. Té alguna afició fora de la seua feina? En tinc moltes, d’aficions, i la música és una d’elles, sense oblidar l’esport. Abans tocava el piano, ara només «li trec la pols», això vol dir que ara «res de res». Quant a esports, els que més practico són el front-tenis, l’atletisme i

la mountain bike, però el que més practico ara per ara és l’atletisme. Quants anys fa que practiques aquest esport? Aquest esport el vaig començar als 20 anys, o siga, sempre l’he practicat. Que el va animar a practicar-lo? No he volgut competir durant molts anys, perquè era massa competitiu i la veritat és que no m’agradava perdre (com a ningú). Vaig estar federat i competia a nivell de clubs de Barcelona. Ara, farà uns quatre anys, he tornat a competir. Ha pa rticipat en dife rents competicions? Sí, la majoria de proves en què he participat són curses que es disputen a les Te rres de l’E bre i al C amp de Tarragona, entre elles alguna mitja marató. Ha guanyat algun premi? Sí, a nivell veterà i Màster. Participa a nivell professional, aficionat... o sols practica l’atletisme quan hi ha un esdeveniment per aquí prop? Participo a nivell d’aficionat a totes les curses que puc, sobretot a les de 10km, le quals em serveixen de prepara ció per a les mitges marat ons. Ara estic ins crit a un gran esdeveniment, la Marató de Roma. Espero al menys acabar-la, ja que és la meva il·lusió de sempre, acabar-ne una, i si puc obtenir un bon resultat a nivell personal. Teresa PÉREZ

BATUCA, BALLS DE SALÓ I BALLS EN LÍNIA Entrevista a Àngels Fàbregas, professora d’educació física En què consistix el Pla Català Esport a l’Escola? És una manera de fomentar l’esport d’una forma lúdica. Des de quan es porta a terme aquí al centre? Des de fa aproximadament uns 5 anys. Quines activitats es practiquen? Es practica el futbol sala (masculí i femení), el bàsquet (masculí i femení) i també balls de saló, els balls en línia i batuka (fotografia). S’està estudiant la possibilitat que a l’últim trimestre puguem introduir la pràctica de l’hoquei. Qui hi pot participar? Hi pot participar evidentment tot l’alumnat del centre. Com s’agrupen o es formen els diferents equips? Els mateixos participants s’organitzen en diferents equips per nivells, classes ... Per a què es realitza aquest pla? Perquè l’alumnat faça seues les diferents activitats del centre i així incrementar la participació dels infants i jóvens en activitats físiques i esportives en horari no lectiu per difondre l’educació en valors d’equip i en l’adquisició d’hàbits saludables, entre d’altres.

En quin lloc es porta a terme? Als diferents patis de l’institut i al gimnàs. D’on va sorgir la idea? La idea va sorgir fa uns anys des dels diferents organismes oficials que es preocupen per donar suport i fomentar els esports entre la joventut, concretament és fruit d’un acord entre el Departament d’Ensenyament i la Secretaria General de l’Esport. Vols afegir alguna cosa més? Animo tot l’alumnat de l’institut perquè hi participe. Al segon trimestre obrirem una altra vegada la presentació i inscripció d’equips dels diferents esports, tant masculins com femenins, perquè l’alumnat que no ha pogut inscriure’s ho faça, i puga participar en la competició del segon trimestre. També recordo que els dimecres a l’hora del pati, al gimnàs, qui vulga pot ballar batuka, balls de saló i balls en línia. Animeu-vos!!!!! Teresa PÉREZ

16


ÉS UNA FORMA D’EXPRESSAR EL QUE SENTO Hola bon dia, em podries contestar unes quantes preguntes sobre la teua afició per la música. Sí, és clar. Em podries dir quin és el teu nom ? Em diuen Manel Martí. Per què o com et va començar a agradar la música? Perquè per a mi és una forma d’expressar el que sento. I des de quan t’agrada? Des dels sis anys, més o menys. Quants anys fa que n’estudies? Des de fa 3 anys, més o menys. A quin centre educatiu de música estudies? Estudio a la Unió Filharmònica, a Amposta. Quina edat tens? Ara tinc tretze anys. I quin instrument vas decidit tocar? Em vaig decidir per la trompeta, que era l’intrument que trobava més interessant. En quin curs de música estàs actualment? Actualment estic cursant segon de grau mitjà. Has estudiat alguna altra cosa en música? Sí, solfeig; es porta el compàs del que cantes. I també el Laz, que és un llibre de cant. Quina classe de música és la que més t’agrada? M’agrada molt la música clàssica. Quins compositors de música clàssica t’agraden? Els que més m’agraden i escolto són Mozart i Beethoven.

Quan acabes d’estudiar l’ESO, t’agradaria seguir estudiant música? Sí, clar que m’agradaria, però segurament no podré, perquè preferixo seguir estudiant alguna carrera. Moltes gràcies, Manel. Gràcies a tu per tot. Janette LLEIXÀ

«La música és una llei moral: dóna ànima a l’univers, ales a la ment, volada a la imaginació, consol a la tristor i vida i joia a totes les coses.» Plató

17


ÉS UN ESPORT ARTÍSTIC QUE HAURIA DE SER MÉS CONEGUT Entrevista a Blinera Sahitolli, estudiant de 2n de batxillerat del nostre institut Quants anys fa que practiques twirling? Ja fa uns12 anys. Quina edat tenies quan vas arribar aquí, a Espanya? Quan vaig arribar-hi en tenia 4 i mig; els 5 ja els vaig complir aquí. Com vas descobrir el twirling? De petita no el coneixia; quan estava a casa, agafava el pal de l’escombra i sense saber-ho feia twirling. Un dia estava passejant amb els meus pares i vam entrar al pavelló a veure el que feien. Aleshores, vam veure les atletes del Club Twirling Amposta entrenant, i va ser quan em vaig «il·luminar». Em van dir de provar-ho, i em va agradar. I des d’aleshores que ja no he parat. A quina edat vas començar? Vaig començar als 6 anys. Quins dies a la setmana entreneu? Entrenem dilluns, dimecres, divendres, dissabte i algun diumenge, també. I quantes hores entreneu? Dilluns i dimecres, de les 19:00 h fins a les 21:00 h, i divendres de 16:00 h a 21:00 h . Els horaris de dissabtes i diumenges normalment varien, però dissabtes solem entrenar de 10:00 h a 13:00 h . I, com entreneu? Bé, n ormalmen t escalfem durant 20 o 30 minuts, fins que veiem que estem bé, i després cada atleta entrena el seu exercici o, si no en té cap de mun tat, entrena tècnica.

Quantes copes i medalles has aconseguit? N’he aconseguit moltes i variades, i la veritat és que no les he comptat mai, però unes de les quals més orgullosa em sento són les dels primers podis aconseguits, tant als campionats de Catalunya, com als mundials d’Holanda (Open Holanda) i de Sydney. Què sents quan ets a pista? Abans de sortir, nervis. Penses en com has de fer l’exercici; però un cop ets a pista, saludes i penses que «ja està aquí»; i un cop comença la música el que intentes és passar-t’ho bé i que et surti l’exercici el millor possible. Disfrutes practicant el twirling? Molt, és un esport que faig perquè m’agrada. Penso que el twirling és un esport que no està prou valorat. Penso que és un esport artístic que hauria de ser més conegut, tot i que hi ha paï sos com ara el Japó on és esport professional. Moltes gràcies per la teua col·laboració. Gràcies a tu. Naomi Urquizu

18


NOVES TECNOLOGIES:

VIDEOART

A la ciutat d’Amposta, al costat del museu Montsià, es va obrir fa un temps un espai expositiu orientat a les noves tecn ol ogies, sobretot al «videoart». En aquest nou espai té lloc u na exposi ci ó ti tu l ada Strobe. Aquest any se’n farà la 9a edició. En les últimes s’ha reflexionat sobre l’origen de la vida i sobre el trànsit. En aquesta darrera es reflexiona sobre el tram final de la vida i el futur del planeta. El 1r curs de batxillerat artístic del nostre institut està realitzant una proposta per al cartell d’aquesta exposició. A més, des de l’assignatura «Cultura audiovisual» de 2n de batxillerat s’està reflexionant sobre el tema proposat, i s’estan realitzant uns vídeos de curta durada. El dijous dia 20 d’octubre va tenir lloc una trobada al museu amb l’artista Toni Serra, u n dels creadors de OVNI (Observatori de Vídeos no Identificats) i es

va fer una posada en comú del tema. En aqu esta trobada l’alumnat del Berenguer (un total de 14) i la professora Núria Arias van mostrar un vídeo que es titula «Què es la vida humana?», en el qual participa el propi alumnat i professorat del nostre centre. És important establir vincles entre els centres educatius i les diferents institucions de la nostra ciutat. Aquesta activitat està en procés. L’alumnat participant encara ha d’acabar d’elaborar el seus vídeos i, pel desembre (per fires) es completarà el treball amb la visita a l’exposició que hi haurà. L’OVNI rep treballs de tot el món i té un arxiu d’uns 2000 vídeos, 600 dels quals estan penjats a Internet. Laia CAMACHO (Imatge: Fotograma del vídeo realitzat per l’alumnat de 1r de batx. titulat «Hola terra, com estàs?»)

INTERNET ÉS BO, PERÒ AMB PRECAUCIÓ! El passat dia 7 de novembre, Joan Carles, u n mosso d’esqu adra qu e bàsi camen t s’encarrega d’afers relacionats amb la protecció de menors, va venir a impartir una xerrada sobre Internet segura a l’alumnat de 2n d’ESO. El mosso el que ens volia transmetre era que Internet de vegades ens ajuda molt, però això si el sabem utilitzar correctament, perquè si no és així podríem arribar a tenir problemes, i greus!, com ara per exemple, si ens registrem en alguna pàgina que ens demani una contrassenya: si ho hem de fer, ha de ser llarga i/o complicada, perquè els «hackers» no puguin entrar-hi o, com a mínim, els ho costi més. Avui dia el Facebook està de moda, però legalment no es pot utilitzar fins als 14 anys i, això amb el permís de la mare i el pare. I tampoc es poden penjar fotos fins als 16 anys, també amb el permís del pare i la mare. Tot això es fa perquè hi ha molta delinqüència i molts pederastes desaprensius per la xarxa. També es recomana no tenir informació privada per

molt que tingues «privacitat», ja que un «hacker» pot entrar igualment i fàcilment per molta privacitat que tingues.Tot això es fa també, perquè s’intenten evitar casos de bulling, transtorns psicològics, etc. Un altre problema molt greu és l’addicció a Internet i als jocs a la xarxa. Potser pensareu que és una bestiesa, però al Japó el récord d’estar tancat en una habitació jugant i sense dormir és de 3 anys seguits. Ara a Espanya a l’Hospital Bellvitge de Barcelona, hi ha una planta habilitada només per als ludòpates i addictes als jocs, a Internet ... Com veieu, s’ha de tenir molta precaució. Pau SÀNCHEZ

19


D’ALUMNE A «PROFE» SÓC ESPECIALISTA EN EXPLORACIÓ BUCODENTAL ... i EM SENTO COM A CASA Bon dia , li sembla bé que li fem una entrevista sobre la seua titulació? Sí, encantat. Per començar li farem unes preguntes senzilles per conèixer-lo una mica millor i després ja passarem a parlar sobre els seus estudis. Quin és el seu nom? Víctor Vicente. Quina és la seua titulació, on la va obtenir i quan? Sóc Llicenciat en Odontologia per la Universitat de Barcelona (UB) i vaig acabar al 2002. L’any que ve farà ja 10 anys que vaig acabar la carrera. Ja tenia pensat estudiar aquesta especialitat des d’un principi? No exactament. Quan estudiava a l’institut m’agradaven moltes matèries. Només cal dirvos que quan s’havien de triar les opcions abans de selectivitat vaig triar per aquest ordre: 1. odontologia, 2. telecomunicacions, 3. arquitectura i 4. biologia. Finalment em vaig decantar per la que tenia un futur professional més fàcil i/o prometedor ... Ara es dedica a l’odontologia, però, en un futur voldrà cursar alguna carrera més? No tinc pensat cursar cap carrera més, de moment. L’odontologia té molts camps per perfeccionar i ja t’obliga a actualizar-te constantment, si vols ser competent. Què li sembla exercir com a professor a l’institut on va estudiar?(A la foto a l’extrem dret) És una sensació molt agradable, perquè conec tots els indrets i gran part del professorat; n’hi ha uns quants de qui vaig ser alumne . La veritat és que em sento com a casa. Creu que està preparat per exercir com a professor, o no ? É s exactament professor? Crec que això no ho he de valorar només jo, és la resta de gent qui ha de valorar millor si està contenta amb la meua feina o no. Jo intento amb les meues classes pràctiques que l’alumnat aprengue el màxim. Jo no estic format acadèmicament com a professor. Exactament el que sóc és especialista en una assignatura en concret: «Exploració bucoden tal»;i m’encarrego de posar a la pràctica el que aprenen en la teoria.

Com ha arribat a ser professor al centre? Fa 3 anys es va crear un nou cicle de Grau Superior d’Higiene Bucodental i es necessitava la figura d’un especialista per a ensenyar la part pràctica.Va ser llavors quan em van plantejar des del centre aquesta possibilitat, i vaig acceptar-la sense pràcticament pensarho. Pensa continuar com a professor o anirà a treballar a una clínica odontologica? La meua idea en un futur és combinar-me les dues feines o possibilitats, ja que m’agraden totes dues opcions i es pot dir que es complementen molt bé. Ens podria dir alguns aspectes bons o no tan bons de l’ensenyament? El principal aspecte bo de l’ensenyament és que et prepara per a la resta de la vida tant en l’aspecte laboral com en el personal, però moltes vegades no en som conscients a determinades edats, i justament aquest és el principal aspecte dolent. El professorat, així com els familiars, són els que han d’ajudar tot el que pu guen en aqu esta tasca de conscienciació. Vol afegir alguna cosa més? Res més.Espero que l’entrevista haja estat interessant per a vosaltres. Fins una altra. Laia CAMACHO; Andreea TEORAN

20


TINC COM A PROJECTE DE FUTUR SER PROFESSORA D’INSTITUT ENTREVISTA REALITZADA A ALEXANDRA GHEORGHE, ESTUDIANT D’UN MÀSTER AL NOSTRE CENTRE Bon dia, quin és el teu nom? El me u nom com plet és A lexandra- Elena Gheorghe. D’on ets? De Bucarest, capital de Romania. Què has estudiat a Romania? I a Espanya? A Romania, he cursat la carrera d’Estudis filològics de castellà i anglès, i estic especialitzada en traducció i interpretació. A Espanya, fa dos anys vaig inscriure’m i participar en un curs d’estiu de català que organitzà l’Institut Ramon Llull a Gironella i també a Masdenverge. Fa un any també vaig participar en un altre curs d’estiu a Andorra i Mallorca. Tot això mentre cursava la carrera. Per què has triat estudiar aquesta carrera? Per què el català? He triat estudiar llengües estrangeres perquè des de menuda m’han agradat: solia mirar

dibuixos animats en anglès, i després, quan llegia contes i novel ·les, semp re em preguntava com sonarien en les seves llengües d’origen. He esco llit el cata là per curiositat i perquè vaig estudiar castellà durant la carrera; i com que el català és també una llengua romànica, germana del castellà, volia tenir una formació més àmplia. A més, em sembla una llengua molt interessant, perquè té moltes influències d’altres cultures, i, per a mi, es va convertint en un autèntic repte poder aprendre-la. Què estàs estudiant ara? Estic e studiant un Màster d’Estudis Superiors de llengua, literatura i cultura catalanes a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. I, què estàs fent al nostre centre? Estic realitzant unes pràctiques, perquè faig l’itinerari professionalitzador del màster i vaig triar fer les pràctiques a un institut, ja que tinc com a projecte de futur ser professora d’institut. Quines són les teues primeres impressions del nostre centre? M’agrada molt tot el que feu i com ho feu. M’agrada també l’alumnat, el centre, i, en un futur, m’agradaria treballar amb nois i noies com vosaltres. Què t’agrada més del centre? Les instal·lacions que teniu, i també l’atmosfera i la cohesió entre l’alumnat i el professorat. M’he sentit molt bé des del primer moment, com si fos a casa meua. Pau SÁNCHEZ

ESTUDI ASSISTIT Aquest estudi és un taller que té com a objectiu bàsic que l’alumnat de primer i segon cicle d’ESO siga capaç de seguir el currículum escolar, de planificar el seu treball i també puga reconèixer tots els recursos que té al seu voltant (biblioteca, PI). Aquest taller és una activitat proposada des del PROA (Programas de Refuerzo, Orientación i Apoyo). El taller el coordina l’equip LIC, integrat per la psicopedagoga del centre, Matilde Gutiérrez, la tutora de l’Aula d’Acollida, Irene Ferrer, i la coordinadora LIC, Carme Maigí. Normalment hi ha d’haver o hi poden haver uns 12 alumnes per taller. Aquest curs ens han concedit tres tallers.: el de 1r d’ESO, de dilluns a dijous de 17:30 a 18:30 h a l’aula 106 del centre amb el professor Oleguer Arqués; el de 2n d’ESO, els mateixos dies, de 18:30 a 19:30 h a la mateixa aula amb la professora Maria Espuny; i el tercer l’hem partit en dos grups: -El primer grup és per a l’alumnat que es queda al menjador del centre al migdia, dimarts

i dijous de 14:30 a 15:30 a l’aula 003 amb Maria Espuny. -El segon grup és per l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, dimarts i dijous de 18:30 a 19:30 h amb la professora Elisa Gilabert. Aquest taller es fa aproximadament des del curs acadèmic 2006-2007 i es continuarà fent sempre que hi haja l’aportació econòmica necessària per part del Ministeri d’Educació. Per qualsevol consulta o aclariment podeu adreçar-vos a Carme Maigí o als professors responsables dels tallers. Us hi esperem! Andreea TEORAN

21


VIATGE PER FINALITZAR L’ETAPA DE SECUNDÀRIA L’alumnat de 4t de l’ESO de l’Institut Ramon Berenguer IV va gaudir d’un viatge de final de curs i etapa amb Josep Albiol, Gerard Pomada i Jannina Forné, com a professorat i acompanyants per celebrar que havien finalitzat l’etapa de secundària obligatòria. El dilluns 19 de juny, els i les 33 alumnes de 4t van sortir amb autocar a les 13:00 h de la tarda d’Amposta per a les 17:00 h enlairar-se cap a la ciutat de Tenerife des de l’aeroport del Prat de Barcelona. Un cop allí, van agafar un autocar altre cop perquè els portés a Puerto de la Cruz, on passarien els fantàstics següents vuit dies. Ens ha contat el professorat que el lloc era «molt diferent» i exòtic, i que «les vistes allí eren molt volcàniques». L’experiència va ser molt positiva i gratificant. No va haver cap dia que no poguéssen fer el que tenien planificat, ja que tots els dies va fer bon temps tot i estar a la part més plujosa de l’illa, per això van poder visitar molts de llocs com per exemple el Teide, Icod, Garachico, Orotava, Loro Parque, Siam Park, els llacs Martiánez ..., i algunes platges de sorra negra o volcànica. A les nits van dormir a l’hotel Marquesa Condesa, situat a Puerto de la Cruz. Tot va anar perfectament, i tothom s’ho va passar molt bé. Per exemple, a celebració de la festa Ibèrica. Per a aquesta celebració es van vestir tots i totes de blanc i van anar a veure fogueres a la platja.

Allí es van trobar amb un concert que feien en aquell moment i vam poder gaudir-ne. Val la pena que la gent que acabe 4t d’ESO puga fruir d’una experiència com la que va viure tot el grup de la promoció de l’any 20102011. Animeu-vos! Però primer aproveu-ho tot. Sandra GONZÀLEZ

22


MÉS PREMIS ALS TREBALLS DE RECERCA

professora Maite Audí.

L’alumnat de batxillerat obté més premis (a part dels ja exposats a la passa da revis ta de finals del curs passat): Sean Giné Bertomeu va obten ir amb e l seu treba ll «Els a ctius financers: maximitzar els nostres beneficis mitjanç ant la diver sificaci ó de carte ra» el p rimer premi de la UR V. El treb all va e star tutor itzat pe r la

PERSONALMENT M’AGRADARIA PROJECTAR UN HORT ESCOLAR ECOLÒGIC Entrevista realitzada a Cinta Curto, professora de ciències i nova responsable del Programa escoles Verdes Què són les Escoles Verdes? És un programa del Departament de Medi Ambient en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament per educar en la sostenibilitat i el respecte del medi ambient a les escoles i als instituts. Quant de temps fa que funciona? El Programa es va posar en marxa l’any 1998. En el nostre centre funciona des de l’any 2000. Quine s actuac ions es duen a t erme? Bàsicament es treballa en la recollida selectiva, la reducció de l’ús del paper en la documentació, les xerrades i tallers conscienciadorss, la revisió d’aixetes per evitar pèrdues, «la cartellera», la bicicletada per espais naturals del delta,etc. Dóna els resultats esperats? Jo sóc nova al centre i no he pogut comprovar encara els resul tats de pr imera mà (tot just estem començant el curs), però espero que aquest curs siguen bons. Són suficient dos dies de recollida de brossa per classe en tot el curs? Doncs no ho sé, ho haurem de comprovar ... , però si ningú tirés papers a terra ens en sobrarien, de dies... no? No pensa que potser és una mica pobra la promoció que es fa del programa Escoles Verdes? Com ja he dit, sóc nova al centre , però per part meua, si aquesta és la sensació que hi ha, intentaré que aquest curs hi haja més promoció i s’hi facen més actuacions i més activitats.

Elvira Martínez Durro va obtenir amb el seu t r e b a l l «Biocarburants, el futur dels combustibles» i a l’onzena edició de la Jornada de Medi Ambient de la ciutat de Tortosa i les Terres de l’Ebre el sego n premi a la R e c e r c a Medi ambienta l de les Terres de l’Ebre. El treball va estar tuto ritzat pel professo r Josep Albiol. Voldríem felicitar des d’aquí l’alumnat i el professorat que els ha tutoritzat per la faena ben feta, i animar el nou alumnat de 2n de batxillerat a aconseguir nous reptes com aquests que els puguen incentivar cap a futurs nous èxits i projectes. El centre L’avaluació arriba fins a batxillerat? No sé quina és la s e u a participació exactament, però així hauria de ser, ja que a q u e s t progra ma ha d’implicar tota la c o m u n i t a t educativa; no té e d a t s . E l s batxillerats haurien de servir d’exemple per als més jóvens. En els últims anys ha anat a l’alça o a la baixa la recollida de brossa? Doncs, la veritat és que encara no disposo d’aquestes dades concretes, però hauria d’anar disminuint, això voldria dir que la gent és més neta i cívica, i per a això treballarem. Sent la col·laboració de l’alumnat i el professorat? Ara mateix estem confeccionant la Comissió Ambiental per posar-nos a treballar, i esper o que aqu esta par ticipació siga significativa. Li agradaria continuar el curs que ve? Si tot surt bé i em satisfà la dedicació, segurament sí. Què faria que encara no es fa? Personalment, m’agradaria projectar un hort escolar ecològic, amb la finalitat de conscienciar de la importància de l’alimentació sana i natural, i també per promoure el respecte pel medi rural i natural i el coneixement d’espècies vegetals autòctones i de temporada. Sóc conscient, però, que és una tasca que requerix molta dedicació i moltes hores de feina, i això sovint no és possible, tant per part de l’alumnat com del professorat. Molt bé. Moltes gràcies. Agraïm la col·laboració de la professora Cinta Curto per haver-nos atès tan amablement. Sergi CHAVARRIA

23



A Punt 19