Issuu on Google+


SU M ARI PORTAD A: Robot s e n pe r spe ct iva isom è t r ica ( 1 r ESO) ....... 1 Su m a r i ................................. 2 Te r e sa Sa n sa : gr a n « m e st r a » . 3 Ce le br a ció n a da le n ca ........... 4 St . Tom à s ............................ 5 N o e t fa cis for a ....................... 6 Jóv e n s e m pr e n e dor s ............. 7 Pr ov e s de 4 t . Ca r m e For ca de ll.. 8 La r e v ist a . Or ie n t a ció ............. 9 En t r e v ist a . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 En t r e v ist a .......................... 11 Tr e ba lls ESO ........... ............ 12 Tr e ba lls ba t x ille r a t ............. 13 Su br a t lla t s. La le ct u r a ......... 14 Cu lt u r a clà ssica . Te a t r e ca t a là . . 15 X e r r a de s de ba t x ile r a t ( URV) .. 16 Ciè n cie s ... a Ba r ce lon a ! ....... 17 X e r r a de s: sida i dr ogu e s ....... 18 Sot a pr e ssió. Age n t s r u r a ls ..... 19 X e r r a de s:se x u a lit a t i t a ba c .... 20 H igie n e , a lim e n t a ció i e st igm a . 21 Ta lle r s ( URV) . V ia t ge de 4 t ..... 22 Pr e m is.Olim pía de s.M à st e r s. ... 23 CON TRAPORTAD A: Pr opa ga nda d e l Ba t x ille r a t d ’Ar t s . . . . . . . . . . . . . 24

Suple m e nt APS ............... I - I V Su ple m e n t Se t m a n a Ciè n cia ........................................1- 8 ( Po r t a d a ,

pàgines cen t r als i con t r ap or t ad a coor d in ad es pel Dep ar t am en t d e ViP)

REDACCI Ó 3 rA KARKACH , Ya sm i n a 3r B ACI ÉN, La u r a MI RÓ, Ser g i TON D A, La i a TORTA, An n a 3r C MANRI QUE, Je n n i f e r REVERTÉ, Gu i l l e m ROÉ, Xèn ia 3r D CA S A N O V A , M a r c CUA D RA D O, A a r o n D URÁN, D a v i d El I D RI SSI , An a s

CON SELL DE REDACCI Ó BALAGUER, Al e j a n d r a BERN ALTES, Lu cr è ci a COLELL, A g u s t í PALLÀS, Am p a r o RA MI RO, V i c e n t REVI SI Ó LI N GÜÍ STI CA MAI GÍ , Ca r m e COORDI N ACI Ó ARQUÉS, Ol e g u e r LOGOTI P GI L, Miq u el EDI TA I NS Ram on Ber en gu er I V Av. Mú sic Su n y er, 1 - 3 7 Tel . 9 7 7 7 0 1 5 5 6 e- m a i l : e3 0 0 0 3 2 9 x t ec. ca t h t t p: w w w. iesram on ber en gu er. or g I MPRESSI Ó I m pr em t a Qu er ol, SL Tel . 9 7 7 5 9 7 1 0 0 D I PÒSI T LEGAL: T- 1 6 4 9 - 2 0 0 6

2


« N OM ÉS LA LLI BERTAT... COM PLAURÀ EL N OSTRE ESPERI T» Aquest desem br e passat , es j ubilà Ter esa Sansa i Subirat s, cat edr àt ica de Ll e n g u a Ca t a l a n a i Li t e r a t u r a i p r of essor a a l’I n st it u t Ra m o n Ber en gu er I V du r an t t ot s els an y s de la seua t asca docent . Els qui la v am acom pany ar aquell d ia v am p od er g au d ir d ’u n act e a ca d è m i c e n e l q u a l v a n p a r t i ci p a r alu m n es i ex alu m n es, com p an y s act u als i alt r es d e cu r sos an t er ior s v in g u t s d es d e l l u n y q u e v a n r e ci t a r p o e m e s o v a n l l e g i r t e x t o s dedicat s a Ter esa. Va ser un act e ínt im i ent rany able. Despr és v am com par t ir u n àpat en el t r an scu r s del qual Ter esa ens va llegir el t ex t que hav ia escr it com a co m i a t d e l a se u a v i d a d o ce n t . Pe r a i x ò , q u a n Oleguer Ar qués em v a dem anar que pr epar és un t ex t per a la r ev ist a, al m om ent v aig pensar en el discur s qu e Ter esa en s va llegir du ran t el din ar i qu e és el q u e t r a n scr i c ín t eg r a m en t , a co n t i n u a ci ó , a m b el per m ís de la seua aut ora. Teniu en com pt e, per t ant , el cont ex t en què v a ser dit . M a r ia - Jose p M a r ga le f «Abans que r es v ull agr air - v os que av ui est igueu am b m i co m p ar t i n t el d i n ar d e l a m eu a j u b i l aci ó . Sincer am ent em fa m olt feliç t enir - v os aquí. Sé que és inev it able que us digue unes par aules i per aix ò j a fa dies que dono v olt es al que us he de dir av ui. Sem pr e he pr ocur at fugir dels t òpics. I per t ant , ar a n o u s par lar é de la m eu a t r aj ect òr ia de t r en t acinc any s a l’I nst it ut , que és el que se sol fer. Per ò no em p u c est ar d e f er esm en t d ’u n a cosa q u e em f a sen t ir especialm en t or gu llosa: és el f et qu e j o v aig ser la p r im er a p r of essor a d e cat alà d e l’in st it u t , la que v a por t ar el cat alà a les aules per pr im er a v egada. Vaig ser la pr im era a r edact ar u n a act a en cat alà i t am bé a «cant ar » les not es en cat alà. I el cas és que no en t inc cap m èr it , sim plem ent v a ser que j o er a en el lloc adequat en el m om ent adequat . Per a m i, aquella no er a una assignat ur a m és: er a l’opor t unit at de lluit ar act iv am ent per r est it uir la nost r a llengua al niv ell que li per t ocav a, de cont r ibuir a r escabalar - la d e la t er r ib le in j u st ícia a q u è s’h av ia v ist ab ocad a dur ant el fr anquism e. Dur ant t ot s aquest any s he t ingut el p r iv ileg i d e t r eb allar n o n om és en u n a p r of essió que consider o m er av ellosa, sinó t am bé de col·labor ar a la difusió de la llengua, la lit er at ur a i la hist òr ia del nost r e país. Per m et eu- m e que us pr egue a v osalt r es que us quedeu que no deix eu que un Wer t qualsevol espat lle t ot allò que hem const r uït ent r e t ot s. D’alt r a ban da, si aqu est es par au les les h agu és escr it al m es d e set em b r e q u an v aig p r esen t ar la in st àn cia p er d em an ar la t r am it ació d e la j u b ilació haur ia dit r as i cur t i am b car a d’alegr ia: j o m e’n v aig i aq u í u s q u ed eu ! Per ò u s con f esso q u e a m esu r a que han anat passant els dies i s’ha anat at ansant el m om ent de dir - v os adéu i de dir adéu a l’inst it ut , el t o aleg r e i d ist ès s’h a an at t r an sf or m an t en u n t o m és m elangiós i fins i t ot t r ist . Sí, he anat fent t ot s a q u e st d i e s « e l m e u d o l p a r t i cu l a r » i m ’ h e a n a t acom iadant de t ot : els passadissos, el pat i, la sala de pr of essor s, el m eu lloc con cr et en aqu est a sala, el m eu ar m ar i, les aules. . . I he ar r ibat als alum nes, aquest es per sones que donen sent it a la nost r a feina de cada dia, que ens cont agien ener gia am b la seua j ov en t u t , q u e p od en t r eu r e’n s d e p olleg u er a o f er -

n os sen t ir les p er son es m és i m p o r t a n t s d e l m ó n . Ce r t a m e n t t en im u n a p r of essió m er av ellosa: l’ex p er ièn cia, p er ex em p le, d e per cebr e aquella pet it a llum en uns ulls adolescent s a qui has aj udat a en t en d r e u n p oem a o a cap t ar la b ellesa d ’u n t ex t , n o t é p r eu . Ta m p o c n o t é p r e u l ’ a f e c t e , l’adm ir ació, que he anat r ebent al llar g dels any s per par t de m olt s i m olt s d ’ells. Pot ser p er q u è p en so co m Qu i m Br u g u er, cat ed r àt i c d e ci è n ci a p o l ít i ca d e l a Un i v e r si t a t Aut ònom a de Bar celona, que en un ar t icle a « l ’Av u i » p u b l i c a v a : «...enfr ont de l’act iv it at pr ofessional d e t r asllad ar con t in g u t s, el f et d ’ e n se n y a r v a m é s l l u n y i , m o l t im por t ant , t é a v eur e am b la t r ansm issió de v alor s, de r efer ent s, del que és un m at eix ». I j o he fet t ot el possible per por t ar - ho a la pr àct ica. I t am bé he ar r ibat als pr ofessor s, a v osalt r es, els m eus com pany s i am ics. Vull dir - v os que he dem anat la j u b ilació u n a m ica con d icion ad a p er les cir cu m st àn cies d ’in cer t esa en q u è v iv im i sob r et ot per què t inc ganes que la m eua v ida est igue lliur e d’hor ar is, per què la calm a, la sav iesa i l’ex per iència que donen els any s i que ens per m et en gaudir d’una a l t r a m a n e r a d e l e s p e t i t e s co se s i f i n s i t o t d e l’av or r im ent , puguen t or nar una m ica a la m eua v ida. Tan t s d ’h or ar is, t an t a in f or m ació, t an t sor oll i t an t m o v i m e n t só n , si t e n e n se n t i t , d ’ u n a i n t e n si t a t fascinant . Per ò a v egades, ex cessiv a. I j o he decidit fr enar. Ep! Per ò no de t ot . Fr enar no significa pararse. Fr en ar sign if ica abaix ar el r it m e per poder t r iar on at ur ar - se am b com odit at . I j o, per sor t , cr ec que sé on em v ull at urar. Aix ò és el que podr é fer –esper oa par t ir d’ar a. És clar que t ot el que deix o no és poc i ser ia inj ust i fals no dir que em dol per dr e el cont act e diar i am b v osalt r es. Sóc m olt conscient del v alor que t é l’am ist at d’algunes per sones que han fet possible que els bons i no t an bons m om ent s - que de t ot hi ha hagut - fossin de v er it at com par t it s. I l’afect e que he per cebu t en algu n s de v osalt r es qu an de v er it at el necessit ava. Tam bé les m olt es conv er ses int er essant s sobr e t em es t an div er sos com l’educació, la polít ica, el fut bol, la lit er at ur a, la m oda fins i t ot , que j o t inc el m eu cost at fr ív ol. Cer t am ent no us quedeu en un m om ent fàcil, per ò ar a cr ec qu e n o t oca par lar del qu e t ot s j a sabem . Nom és deix eu- m e que us digue una fr ase de Salv ador Espr iu –encar a est em en l’any Espr iu- que m ’agr ada especialm ent i que cadascú la int er pr et e com v ulgue: « N o m é s l a l l i b e r t a t , la n ost r a llib er t at p er son al, co m p l a u r à e l n o st r e e sp e r i t » . No v oldr ia acabar sense m ost r ar el m eu m és gr an i sincer agr aïm ent a les m eues am igues de cada dia, am b qui he com par t it no nom és l’hor a del cafè, sinó t an t es i t an t es coses: p r eocu p aci on s, d i scu ssi on s, em ocion s, alegr ies i t r ist eses, x af ar der ies. . . I m olt especialm ent a dues per sones la conv iv ència diàr ia de les quals t ant s i t ant s any s ha fet que m ’enr iquís d e m an er a im p ag ab le: M. Josep , a q u i d ec, en t r e alt r es coses, con sells lit er ar is i p er son als, i a u n a per sona sense la qual av ui no est ar íem fent aquest a celebr ació: Fer nanda. És un aut ènt ic pr iv ilegi t enir - la com a am iga. Ella ha dit a v egades r efer int - se a m i: «És que j o li t inc env ej a». Sé que ella diu aix ò i que no és v er it at . Per ò el que sí que és v er it at és que j o a ella sí que li’n t inc. I , en canv i, no li ho he dit m ai. Ti n c e n v e j a d e l se u ca r à ct e r a l e g r e i d e l a se u a gener osit at i m ai no li agr air é pr ou la capacit at per fer - m e v eur e el cost at posit iu de la v ida t ant es i t ant es v egades. Aix í qu e: gr àcies! ! » Te r e sa Sa n sa i Su bir a t s

3


L’ÚLTI M DI A DE CLASSE PLE D’ACTI VI TATS DI VERSES El dia 20 de desem br e, l’últ im dia de classe d e l’an y 2 0 1 3 es v a r ealit zar u n a p lan if icació de difer ent s act iv it at s per acom iadar l’an y, t ot i que de 8: 30 a 11: 30 h es v an im par t ir classes com sem p r e. D’11: 30 h a 13: 30 h l’alum nat del bat x iller at d’Econom ia v a ofer ir la pr im er a pr esent ació de les seues m iniem pr eses al r ebedor de l’inst it ut ( p àg . 7 ) .

L’àr ea Escola Ver da de l’I nst it ut v a col· lab or ar a am bient ar l’ent r ada dur ant el m és de d esem b r e am b l ’el ab o r aci ó d ’u n ar br e nadalenc a par t ir de dif er en t s m at er ials r eciclat s.

Tam bé es van donar diplom es i pr em is especials a t ot l’alum nat p ar t icip an t en les d iv er ses act iv it at s que v an t enir lloc dur ant la Set m ana de la Ciència.

Tam bé un any m és el nost r e cent r e va col·laborar am b la Cam pany a Solidàr ia de Nadal dest inada a la Cr eu Roj a, a Càr it as I n t er n acion al d ’Am p ost a am b la r ecollida de j oguines ( « Ca p I n f a n t f or a d e j oc. A r a j u g u e s t u » ) i d ’alim en t s b àsics, i t am b é a la Mar at ó de TV3. Gr àcies per la col.abor ació de t ot hom .

A pr opòsit de la Mar at ó de TV3, la Com issió LI C v a celebr ar una pet it a fest a solidàr ia am b l’obj ect iu de r ecollir apor t acion s econ òm iqu es en ben ef ici de l a r e ce r ca d e l e s m a l a l t i e s n e u r o d e g e n e r a t i v e s. L’alu m n at v a con t r ibu ir apor t an t dif er en t s plat s i/ o dolços de dif er en t s cu lt u r es. En s alegr a dir qu e es v an poder r ecapt ar 1 9 6 , 0 6 € als qu als l’I n st it u t v a af egir 1 0 0 € m és. Ag r aïm en or m em en t la p ar t icip ació d e t ot s i t ot es.

Men t r e, el n ost r e pr of essor at v a gau dir per u n a b a n d a d ’ u n p i ca pica per acom iadar l’an y i d ’u n act e com m em or at iu d e l a j u b i l a ci ó d e l a nost r a pr ofessor a i co m p a n y a Te r e sa San sa ( pàg. 3 ) Fi n a l m e n t , quan v an finalit zar t ot s els act es l’alum nat i t ot el pr ofessor at v an poder m ar x ar a casa per poder com ençar a gaudir de les v acances de Nadal.

Ya sm in a KARKACH

4


SAN T TOM ÀS, UN A TRADI CI Ó QUE CON TI N UA El passat divendr es 31 de gener, en la celebr ació del « pat r ó dels est udiant s» , St . Tom às d’Aquino, l’I nst it ut i l’alum nat de 4t en concr et ens va ofer ir m últ iples act ivit at s per gaudir dues hor es i m it j a d’uns agr adables m om ent s d’esbar j o, que sem pr e v an b é a t ot h om , am b els com p an y s i com panyes, i am b el pr ofessor at . Fins a les 11: 30 h l’hor ar i v a ser l’or dinar i, per ò, aquest cop l’esbar j o va dur ar fins a les 14: 00 h en què v a a c a b a r l ’ h o r a r i . Ca d a s c ú p o d i a a n a r a l’act ivit at que m és li agr adés i par t icipar - hi, o bé an ar v olt an t i g au d in t d e t ot es u n a m ica. La qüest ió er a par t icipar i diver t ir - se per unes hor es. Al g u n es act i v i t at s v an ser v i r t am b é p er r eca p t a r f o n s p er a l v i a t g e d e f i d ’ et a p a d e l’alum nat de 4t d’ESO. En pr im er lloc els nois i noies de 4t van ofer ir, am b l’aj u t d el cen t r e, u n a x ocolat ad a am b bescuit s per com ençar am b un sabor ben dolç la f est a. Va haver- hi una act uació m usical, un concer t i n t e r p r e t a t p e r l a B a n d a Jo v e d e l a U n i ó Filh ar m òn ica, am b la p ar t icip ació d ’alu m n at i pr ofessorat . Van ofer ir al públic t r es peces al pat i sit uat al cost at del gim nàs. A m és, una de les t r es peces v a est ar acom pany ada per les v eus d’una cor al im pr ovisada de l’alum nat de Pr im er Ci cl e d el Cen t r e. Es v a t r a ct a r d ’ u n co n cer t agr adable i int er essant per a aquells que el van gaudir. Va ser diver t it .

Tam b é h i v a h av er u n t aller de m aquillat ge i per r u qu er ia per a les m és pr esum ides, i t am bé per a les m és ar t ist es. Per al s m és m o g u t s i m ogu des h i v a haver t aller s de Bat uka i de Just D a n ce , o n v a n apr ofit ar per passar- s’ho d’allò m és anim at . Va n est ar prou concor r egut s, aix í com t am bé els j ocs de v ídeo consola FI FA4 i PS3Tekken.

Es v a p assar u n a p el· lícu la p er als m és t r anquils i t r anquil·les aficionades al set è ar t . Cal dest acar al final, a par t ir de les 14: 00 h, una r ost ida de ger m anor ent r e t ot el pr ofessor at que va poder assist ir, on calçot s, car n i past issos v an acab ar u n a j or n ad a d if er en t , p len a d’act iv it at s, j oia, br om es i una bona t aula am b com panys i, per què no, am ics. Tot plegat ens va unir una m ica m és, que en el s t em p s q u e co r r en sem p r e v a b é. Fi n s l a pr opera ... St . Tom às ... i t ot s i t ot es! RED ACCI Ó

A par t del concer t , i al m at eix t em ps per als aficionat s a l’espor t , s’est aven disput ant par t it s de fut bol sala, de bàsquet i de t ennis t aula.

5


N O ET FACI S FORA N o e t fa cis for a és un pr oj ect e que per segon an y con secu t iu s’en gega al n o s t r e i n s t i t u t . Co n s i s t i x e n l a r e a l i t za ci ó p e r p a r t d e l ’ a l u m n a t d e t a sq u es ed u ca t i v es d e ca i r e so ci a l i su b st i t u t ò r i e s d e l e s e x p u l si o n s p e r f alt es g r eu s d e con d u ct a als cen t r es ed u cat iu s. Q u è e s p o t f e r a m b co n d u ct e s d isr u p t iv e s i d ’ i n d i sci p l i n a ? Els ab u n d an t s can v is socials i t ecn ològ ics q u e est em v iv int en l’act ualit at , l’ex cessiu v alor donat als aspect es m at er ials ( i en canv i el poc donat a l’esfor ç) , l’ús, de v egades desm esur at , de les nov es t ecnologies, el gr an nom br e d’alum nes per aula. . ., pr ov oquen en ocasion s p r ob lem es d e con v iv èn cia als cen t r es ed u cat iu s. Aix í doncs, els inst it ut s es t r oben am b un alum nat am b con d u ct es, en ocasion s, d isr u p t iv es i d’indisciplina, que influïx en negat iv am ent en el clim a de con v iv èn cia del cen t r e. Aqu est s j óv en s, despr és de ser obj ect e r epet idam en t d’in t er v en cion s, i am b acu m u lacion s de f alt es d’in disciplin a, sov in t acaben sen t t em p or alm en t ap ar t at s d e les au les. Per t an t , en s t r obem am b u n / a n oi/ a f or a del cen t r e escolar, am b u n a pèr du a im por t an t de la seu a au t oest im a i am b u n a f am ília am b dif icu lt at s per f er - se’n càr r ec dur ant el t em ps que dur a l’ex pulsió. Sov int , l’alum nat ho v iu com un fet posit iu, j a que r epr esent a uns dies « d ’ e sb a r j o » i , p e r t a n t , e l cà st i g p e r d l ’ o b j e ct i u pr incipal pel qual ha est at im posat . D’alt r a ban da, s’h a de facilit ar la in t er acció en l’àm b it m és im p or t an t d e la v id a ed u cat iv a d e l’ad olescen t , la f am ília. Hem d ’en t en d r e q u e en el m om ent que un m em br e o par t del sist em a es sent e x cl ò s, e n t r a e n d e se q u i l i b r i i s’ a d o p t e n a ct i t u d s disr upt iv es que sov int es m alint er pr et en com a causes i r esp on sab ilit at s in d iv id u als d ’aq u ells q u e les m a n i f e st e n . És p e r a q u e st m o t i u q u e v a so r g i r aq u est a id ea, j a est ab ler t a en alt r es cen t r es i localit at s, per par t de la Regidor ia d’Enseny am ent . E s c o l · l a b o r a a m b e n t i t a t s c o m Cà r i t a s , R e si d è n ci a d ’ a v i s. . . Ent r e t ot s, s’ha de for m ar i fer r eflex ionar el/ la noi/ a que no ha fet les coses de m aner a cor r ect a, i s’ha de donar l’opor t unit at que qui ho v ulgui, pugui r et or n ar al con j u n t d e l a com u n i t at u n a f ei n a, u n t r eball i a la fi uns v alor s en posit iu, posant d’acor d t ot es les par t s que hi influïx en. Per dur a t er m e aquest r epor t at ge, v am par lar am b Jesús, un int egrador social de l’Aj unt am ent que co l · l a b o r a a m b l a Reg i d o r i a d ’Acci ó So ci a l i l a d e Ci u t a d a n i a , i q u e e st à r e f o r ça t p e r Ar i a d n a , u n a in t egr ador a social en pr àct iqu es. Ens v a ex plicar que els/ les nois/ es duen a t er m e el pr oj ect e en ent it at s i am b la col·labor ació de ser v eis com ar a Càr it as, Residència d’av is, Cr eu Roj a, Siloé, Pu n t ò m i a i Pe r e Ma t a . A q u e s t e s a c t i v i t a t s e s r ealit zen els dim ecr es i div endr es a la t ar da, for a de l’hor ar i lect iu i dur ant quat r e t ar des. El j ov ent est à sem p r e acom p an y at p er ed u cad or s/ es i r ealit za t asqu es de car àct er assist en cial com per ex em ple col·labor acions en fest es punt uals ( Nadal, Ca st a n y a d a , Ca r n a v a l . . . ) o t a sq u e s d e su p o r t b àsic ( acom p an y am en t , com p an y ia. . . ) . El s r e su l t a t s m i l l o r e n i l e s co n d u ct e s so l e n t o r n a r - se a d e q u a d e s? Pel que fa als obj ect ius par t icular s i específics, ens v a com ent ar que cada alum ne/ a necessit a uns ob j ect iu s q u e són est ab ler t s p el p r of essor at d el cent r e i que són pot enciat s per les ent it at s en les qu als es desen v olu pen les t asqu es. Les n ot es n o

són un dels obj ect ius que es m ar quen, t ot i q u e la con d u ct a i els r esult at s despr és d e p a r t i ci p a r e n e l p r oj ect e m illor en . Nor m alm en t es v an r eduint aq u est es con d u ct es no adequades i es not a una m illor a en la co n v i v è n ci a e n e l s cen t r es edu cat iu s. A m és, per saber el punt de v ist a i la p er sp ect iv a d e l’alu m n at , v am p ar lar am b d os alu m n es d el cen t r e q u e h an par t icipat en aquest pr oj ect e i els v am pr egunt ar sobr e dif er en t s aspect es d’aqu est : Co m d e f i n i r í e u a q u e s t p r o j e c t e ? E n q u è con sist ix p e r a v osa lt r e s? « L’alum nat ex pulsat fa t r eballs, com ar a a la Residència d’av is ( aj udant - los, donant - los m enj ar, aj udant - los a cam inar...) .» «El m eu t r eball consist ix a aj udar la gent am b els or dinador s. Els enseny em com cr ear car pet es, com fer funcionar google. . . i coses aix í. » Si n o é s m o lè st ia , e n s a g r a d a r ia sa b e r q u in t ip u s d ’in f r a cció v à r e u co m e t r e p e r e n t r a r d in s d ’a q u e st p r oj e ct e ? « Bé, no feia els deur es m ai; a cada hor a podia t enir una o m és ex pulsions; com et ia f alt es d e r esp ect e i d esob ed ièn cia. » « Per f alt es d e r espect e i acu m u lació de « par t es» ( com u n icat s) » . A qu i se li v a ocór r e r la ide a ? Qu i u s v a in t r odu ir din s d’a qu e st pr oj e ct e ? «Se li v a ocór r er a Mont se Balaguer, la Cap d’est udis, que t am bé par t icipa en el p r oj ect e. » U s v a cost a r a cce pt a r la pr opost a ? «Em v a cost ar bast ant . No obst ant , v aig pr efer ir fer aquest es t asques que no pas ser ex pulsat .» «No v a ser gair e difícil, j a que em v a agr adar la idea. » Q u in a o q u in e s a ct iv it a t s d u e u a t e r m e ? L’h e u e scollida pe r son a lm e n t ? «Tot depèn de la dem anda que hi haj a en cada inst it ució en què col· labor em . » «No, em deien t ot el que hav ia d’anar fent ». Cr e i e u q u e é s u n a b o n a o p ci ó ? H o co n si d e r e u u n cà st ig? «No ho consider o un càst ig, sinó m és bé u n a r ef lex ió. » Qu è e st e u a p r e n e n t ? U s h a f e t r e ca p a cit a r ? En q u è ? « He apr ès qu e cost a m és por t ar - se m alam en t que por t ar - se bé.» «He apr ès m olt es coses. He apr ès que he d’aj udar m és les per sones, que he de r espect ar els m est r es i que he de com por t ar- m e m illor.» Fin a lm e n t , v old r íe u d on a r a lg u n con se ll a ls n ois i n o i e s d e l ’ i n s t i t u t ? « Sí, q u e n o c r e g u i n q u e r ealit zar aquest pr oj ect e és pesat . Aj udes les per sones que necessit en aj uda i pot s fins i t ot passar - t ’ho bé, j a que hi ha act iv it at s que són div er t ides. A m és, els v o l em a co n sel l a r q u e es p o r t i n b é a cl a sse i q u e int ent in m illor ar el seu com por t am ent . » La u r a ACI ÉN ; An n a TORTA

6


FUTURS EM PREN EDORS L’alum nat de bat xillerat ( Jóvens Em prenedors) s’ha organit zat i ha creat sis em preses en el si de l’assignat ura d’Econom ia: KEEP I N : Est oig s i f u n d es d e m òb il f et es art esanalm ent am b fil de cot ó. Cist elles i fundes per a ordinadors pet it s ( t ablet s) . Les cist elles est an fet es am b «t rapillo». El preu dels est oigs és de 10€ ; les fundes de m òbil 6€ i les cist elles i les fundes de les t ablet s valen ent r e 1 0 i 1 5 € . GREEN RAD I ATI ON S: Cact us «CEREUS PERUVI ANOS» que t reu la radioact ivit at dels aparells elect rònics. Es present a am b un t est blanc, negre o gris i s’em bala am b un paper de cel·lofana. S’adj unt a un t rípt ic explicat iu. El preu és de 1 0 € .

FULLBACK: Cam iset es de m ànega cu r t a d e color b lan c o n eg r e, cu st o m i t za d e s a m b « t a t x o l e s» , lluent ons, form es diverses am b roba de lleopard i zebra, i figures fet es am b strass. El preu de les cam isetes oscil·la ent re els 1 0 € i e ls 1 5 € .

PLAY BOOK: Set arom àt ic int egrat per una espelm a arom àt ica, encens i un m ikado. S’adj unta un llibre explicatiu de les diferent s arom es. Es present a am b un saquet d’orfandí. El preu és de 1 0 € .

SEN SATI ON S: Cupcakes i galet es de d i f er en t s sa b o r s. El s cu p ca k es es present en en caixes de 6 unit at s i el seu p r eu és d e 8 € . La b ossa d e 6 unit at s de galet es es ven a 2 ,5 0 € .

T O M O R R O W ’ S T ECH N O LO G I ES : Carregadors solars per a m òbils i per a alt res product es am b ent rada USB. El preu és de 1 8 € . Els guanys obt ingut s per les em preses es destinaran, a final de curs, a repartir dividends ent re els accionist es i a una donació a una ONG. El dia 15 de febrer es va realit zar la segona present ació en públic a la Fir a For a Est ocs a la plaça del m er cat d’Am post a, on van ex p osar i v an v en d r e els p r od u ct es q u e com ercialit zen a t ravés de les seues em preses. Endavant , Jóve n s V a le n t s! !

7


Q U I D I R I A EL Q U E EN S P O T P A S S A R A LS ESTUDI AN TS? Gr àcies a Man el Alv es, p r esid en t d e l’Assem blea Ter r it or ial d’Am post a, hem pogut cont act ar am b Car m e For cadell i Lluís, llicenciada en Filosofia i Ciències d e l a Co m u n i ca ci ó i p r e si d e n t a d e l’Assem blea Nacional Cat alana, per r ealit zar- li una pet it a ent r ev ist a sobr e com v eu el fut ur de la nost r a educació. D ’on é s? Vaig nàixer a Xer t a. A d i a d ’ a v u i v i u a l p o b l e n a t a l ? No , v i sc a Sabadell. Q u i n s e st u d i s h a cu r sa t ? Só c Ll i cen ci ad a en Filosofia i en Ciències de la Com unicació i v aig cur sar un Màst er en Filologia Cat alana. Avu i dia t r e ba lla de l qu e va e st u dia r ? No, t reballo en t em es de llengua que v aig est udiar m és t ar d. H a col·la bor a t m a i e n a lgu n fe t im por t a n t pe r a v ost è ? Sí, col· labor o am b l’Assem blea Nacional Cat al an a q u e v a f er l a m an i f est aci ó d e l ’1 1 d e Set em br e del 2012 i la Via cat alana del 2013. Tam bé vaig quedar segona com a m illor cat alà de l’any 2012.

A qu è de dica e l t e u t e m ps lliu r e ? Ar a no en t inc gair e de t em ps lliur e, però quan en t inc el que m és m ’agrada és v iat j ar. Le s últ im es reform es en l’e du ca ció, qu in e s con se qü è n cie s cr e u q u e t in d r a n ? Esper o qu e n o s’apliquin, per què la m aj or ia del poble cat alà h i est à en con t r a, i u n es reform es no es poden aplicar si els que les han d’aplicar i els que les han de com plir hi est an en cont r a. Co m v e u e l f u t u r d e l a n o s t r a lle n gu a i la n ost r a cu lt u r a ? Ho veig bé, per qu è esper o qu e ben av iat ser em u n país independent i l’Est at espany ol j a no ens im posar à les seues lleis en cont r a de la llengua i la nost r a cult ur a. On cr e u q u e e n s p ot con d u ir t ot e l q u e e st à pa ssa n t da r r e r a m e n t e n e l ca m p de l’e du ca ció? Si s’apliquessin les nor m es podr ien com por t ar a llar g t er m ini la desapar ició del cat alà. Qu in s són e ls se u s pe n sa m e n t s sobr e la sit u a ció e n qu è e st e m ? Sem pr e int ent o ser m olt posit iv a, per t ant penso que anem bé i que ben av iat podr em v ot ar si v olem o no v olem ser un país independent i fer el nost r e cam í. V ol a fe gir a lgu n a cosa m é s? No, cr ec que no cal. Gr àcies, Xènia. Gr à cie s a v ost è .

X è n ia ROÉ

PROVES DI AGNÒSTI QUES DE 4 t D’ESO El s d i e s 1 9 i 2 0 d e f e b r e r, l’alu m n at de 4 t d’ESO v a h av er de r eal i t zar l es p r o v es d i ag n ò st i q u es que ser v ir an per const at ar el niv ell de les seues com pet ències bàsiques ( com p r en sió lect or a i or al, ex p r essió escr it a, or t og r af ia. . . ) . Co n cr et am en t , es v an av al u ar l es co m p et èn ci es i el s co n ei x em en t s b àsi cs q u e l ’al u m n at h a d ’h av er ad q u i r i t en m at em àt i q u es, l l en g u a cat alan a, llen g u a cast ellan a i llen g u a est r an g er a. Els r esu lt at s d e la p r ov a p r op or cion ar an in f or m ació acu r ad a d e t ot l’alu m n at en l’ú lt im cu r s d e l’escolar it zació ob lig at òr ia i per m et r an que cada cent r e puga pot enciar els seus punt s for t s i cor r egir - ne els febles. La p r ov a d e ca t a là const av a d’un apar t at de com pr ensió lect or a, un d’or t ogr afia i un d’ex pr essió escr it a, am b un t ex t infor m at iu i un t ex t lit er ar i. La pr ov a de cat alà la v an t r obar for ça difícil, t ot i que el v ocabular i er a una m ica elev at , sobr et ot en el t ex t lit er ar i. La pr ov a de ca st e llà v a ser d’un niv ell assequible, segons l’alum nat . Els ex er cicis t am bé er en de com pr ensió lect or a, or t ogr afia i ex pr essió escr it a. Aquest a pr ov a la v an t r obar bast ant fàcil, per ò t ot i aix í, pot ser els v a f alt ar v ocabu lar i a l’h or a d’ex pr essar - se. La pr ov a de m a t e m à t iqu e s t am bé v a ser d’un niv ell m it j à i const av a d’equacions, r egles de t r es, est adíst ica, p r ob ab ilit at , g eom et r ia i sist em es, b àsicam en t . Aq u est a p r o v a er a b ast an t d i f íci l , p er ò am b m o l t a at enció i esfor ç et podia sor t ir bé. La p r o v a d ’a n g lè s v a ser d ’u n n iv ell m it j à, j a q u e l’alum nat no t é l’anglès com a pr im er a llengua. Aquest a pr ov a v a consist ir pr im er am ent en dos «list enings» ( t ex t or al en què l’alum nat elegix la r espost a cor r ect a segons cor r esp on g a) . A con t in u ació h i h av ia d os « r ead in g s» ( t ex t escr it en qu è l’alu m n at t r ia la r espost a cor r ect a s e g o n s c o r r e s p o n g a ) . Fi n a l m e n t , h i v a h a v e r d o s « w r it ings» ( t ex t que r edact a l’alum nat ) . Ja v eur em quins són els r esult at s.

La u r a ACI ÉN

8


SEN SE VOSALTRES N O SERI A POSSI BLE Am b m ot iu de la publicació de la 25a r ev ist a del Cent r e el passat t r im est r e, v olem fer una passej ada per la hist òr ia de la nost r a r ev ist a i r et r ocedir en el t em ps per v eur e la se u a e v o l u ci ó . Am b l ’ a j u t d e l n o st r e p r o f e sso r i co o r d i n a d o r Ol eg u er Ar q u ès, i t a m b é g r à ci es a l a dir ect or a de l’I nst it ut , Lucr ècia Ber nalt es, hem pogut r edact ar aqu est ar t icle. Tot va com ençar el desem br e de 2005 quan Miquel Àngel Llor enç, ant ic pr ofessor de l’I nst it ut , v a accept ar la pr opost a d’iniciar la t asca de coor dinar el que ser ia el pr im er ex em plar de la nost r a est im ada r ev ist a. En j a t enir ex per iència hav ent t r eballat en una alt r a r ev ist a a l’I nst it ut de Roquet es, v a r ealit zar una m olt bona feina j unt am ent am b Núr ia Àr ias, des del pr im er ex em plar f in s al dot zè. D’aqu est a m an er a v a don ar pas a l’act ual coor dinador de la r ev ist a ( que j a t enia t am bé ex per iència en iniciar i coor dinar la r ev ist a de l’I nst it ut de Cam ar les) am b el supor t un cop m és de Nú r ia Àr ias. Des d ’alesh or es, i f in s ar a, es p u b liq u en t r im est r alm en t ex em p lar s d e A P u n t , n om q u e v a sor gir a par t ir de l’alum nat dels cr èdit s v ar iables de disseny i Fem la nost r a r ev ist a, i que r epr esent a «est ar pr eparat » com a est udiant i/ o r epor t er. L’obj ect iu pr incipal d’aquest a és donar a conèixer el nost r e cent r e a l’ent or n: x er r ades, sor t ides, t aller s, act iv it at s cult ur als, not ícies; qualsev ol t em a d’int er ès que hi t inga r elació.

I ARA… QUÈ? El passat 17 de febr er, l’alum nat de 4t va r ebr e una x er r ada sobr e les difer ent s opcions acadèm iques ( i/ o pr ofessionals) que hi ha quan acabes l’ESO o els est u d is. Aqu est a v a ser ex plicada per Ju st í, el psicopedagog del Cen t r e des d’aqu est any. Pe r co m e n ça r, e s v a n e x p l i ca r e l s d i f e r e n t s a sp ect es q u e h em d e t en i r en co m p t e en l ’ à m b i t educat iu com per ex em ple quines són les capacit at s d’un m at eix , els int er essos, les difer ent s sor t ides que pr ior it zem i/ o t r iem , ent r e alt r es ít em s. Per poder accedir al que ens int er essa podem / hem de t enir cer t es apt it uds: ar t íst iques, m ecàniques, c i e n t íf i q u e s , e s p a c i a l s , s o c i a l s , d e l i d e r a t g e , d e m em òr ia, v er b als, n u m èr iq u es, d e r aon am en t , m anuals, cr eat iv es i físiques . . . Aquest es apt it uds, en un fut ur, ens ser v iran en els difer en t s cam ps pr ofession als: oficis, t r an spor t s, a g r o p ecu a r i , seg u r et a t i p r o t ecci ó , ci èn ci es d e l a salut , hum anit at i ciències socials, act iv it at s físiques ( I N EF) , c i è n c i e s d e l a n a t u r a i m a t e m à t i q u e s , com er cial, adm inist r at iu, t ècnic i t ecnològic, educació, cu lt u r a i ser v eis socials. A m é s, ca d a scú t i n d r à e l s p r o p i s v a l o r s i / o pr ior it at s pr ofessionals com ar a el sou, la segur et at , l a p r o m o ci ó , l e s r e l a ci o n s so ci a l s i l a r e a l i t za ci ó p er so n al . Per acabar, es va ex plicar què pot fer la gent que no t é l’ESO i ar r iba als 16 any s, un m om ent en què t en s d iv er ses sor t id es: p osar - t e a t r eb allar, d eix ar els est u dis, con t in u ar f in s apr ov ar l’ESO o r ealit zar u n ex am en qu e aqu est an y es f a pel m aig, am b el q u al, si l’ap r ov es, p ot s t en ir op or t u n it at s d e p od er cur sar uns est udis.

És r edact ada pels nois i noies d e l ’ o p t a t i v a d e t e r c e r d ’ ES O « Fe m l a n o s t r a r e v i s t a » i é s escr i t a a p a r t i r d ’ u n s cr i t er i s i u n es n o r m es d ’est i l ( est àn d ar d occid en t al) i d on an t lloc a not ícies, r epor t at ges, cr òniques i en t r ev ist es ben in t er essan t s per t al d’infor m ar, for m ar i ent r et enir. Si com p ar em els pr im er s n ú m er os am b els d ar r er s es p ot ob ser v ar not ablem ent l’ev olució i m illor a del disseny : la qualit at d ’ i m p r e ssi ó , l ’ a m p l i a ci ó p e l q u e f a a l n o m b r e d e pàgines que la int egr en, la qualit at dels cont ingut s, el color ... Volem donar les gr àcies a t ot es aquelles per sones q u e h an col · l ab or at i p ar t i ci p at d u r an t t ot aq u est t em ps i t am bé a les que ho fan act ualm ent . I d’una f or m a especial al Depar t am en t de Visu al i Plàst ica, per elabor ar les por t ades i elabor ar les pàgines d’ar t i cr eat iv it at . Cal agr air als coor dinador s i al consell de r edacció el fet d’aj udar - nos a nosalt r es, l’alum nat , per fer - ne una r ev isió final, t ant del cont ingut com de l’ex pr essió dels n ost r es t r eballs. Cal dest acar el pat r ocini d’em pr eses i est ablim ent s locals i l’apor t ació anual dels par es i m ar es que fan possible qu e aqu est a r ev ist a v aj a en dav an t . Per últ im , per ò no per aix ò m eny s im por t ant , hem de don ar les gr àcies a cada in t egr an t de l’alu m n at que s’ha esfor çat i im plicat en ella dur ant t ot s aquest s an y s. En definit iv a int ent em que siga una r ev ist a de t ot s i t ot es, per t ot s i per a t ot hom . Par t icipeu- hi i feu- la v o st r a . Gr à ci e s u n co p m é s a t o t h o m p e r f e r - l a possible. Sen se v osalt r es n o ser ia possible.

La ia TON D A; An n a TORTA Per finalit zar, v an ex p licar les difer ent s m odalit at s de bat x iller at i de Gr aus Mit j ans i Su p er i o r s q u e h i h a i q u in es s o r t i d e s p r of ession als acad èm iq u es i / o p r of ession als t en en . El dia 20 de m ar ç, al m at eix gr up d’alum nes, se’ls far à una segona x er r ada, aquest cop apr ofundint m és en el q u e v ol ser o f er cad ascú i en l a q u al se’l s passar an uns t est s per int ent ar saber o esbr inar quin és el per fil indiv idual, què faran m illor, què els agrada o què voen fer. Se r gi M I RÓ

9


« La m úsica i els esports són due s a ficions que t inc per aconseguir que la m eua vida siga el m és e n t r e t i n g u d a possible.» Re a lit z e m u n a e n t r e v ist a a l’e x e st u dia n t de l’I n st it u t Ra m on Be r e n gu e r I V, M a r c Ton da , a ct u a l e st u d i a n t d e l a U n i v e r si t a t d e Ba r ce lon a ( UB) i in t e gr a n t de la Unió Filharm ònica d’Am post a. Qu in s e st u d is e st à s r e a lit z a n t a ct u a lm e n t ? Est ic cu r san t u n gr au a la UB, en con cr et el pr im er cu r s del gr au d’Econ om ia. Qu è opin e s de la v ida u n iv e r sit à r ia ? És una època de la v ida que ex igix bast ant de sacr ifici, per ò am b el t em ps t ’ofer ix un v ent all m és am pli d’opor t unit at s i et dóna una sèr ie de fr uit s que cap alt r a et apa et pot ofer ir. Qu è t ’h a su posa t a qu e st ca n v i a n iv e ll pe r son a l? M’ h a su p o sa t n o p o d e r e st a r t a n t d e t e m p s co m m ’ag r ad ar ia am b la m eu a f am ília i am b els am ics d ’ a q u í d e l p o b l e , p e r ò t a m b é h e p o g u t d e sco b r i r m o l t íssi m es co ses i v i u r e n o v es ex p er i èn ci es q u e d’una alt ra m anera no les haur ia pogudes gaudir. Com r e cor de s la t e u a è poca a l’I n st it u t ? En t e n s a lg u n r e co r d e sp e cia l? No p od r ia d est acar - n e u n en con cr et , j a qu e en t in c m olt s. La m eu a et apa a l’inst it ut la consider o com un pr océs de t r ansició cap al m ón r eal o la v ida r eal. R e a l i t z e s a l g u n a a ct i v i t a t e x t r a u n i v e r si t à r i a ? Sí, a par t dels est udis univ er sit ar is t am bé m ’agr ada dedicar par t del m eu t em ps a les m eues dues gr ans passions: la m úsica i l’espor t . Pel que fa a la m úsica, só c m em b r e d e l a Ban d a d e l a Un i ó Fi l h ar m ò n i ca d’Am post a i de la Big Band de la m at eix a societ at . Co m o r g a n i t z e s e l t e u t e m p s p e r d u r - l e s a t e r m e ? D e s q u e v a i g co m e n ça r a e st u d i a r a l a univ er sit at la v er it at és que no t inc t ot el t em ps que m ’agr adar ia per poder dur - les a t er m e, per ò sem pr e que hi t r obo una esclet x a no ho dubt o. A la m úsica em d ed ico m és d u r an t els d iv en d r es i els cap s d e set m an a, q u e és q u an v in c aq u í, a Am p ost a; i als espor t s, quan t inc l’opor t unit at , dur ant la set m ana. Ex plica ’n s a lgu n a cosa m é s d’a qu e st a Big Ba n d. La Big Ban d de la Unió Filhar m ònica és un pr oj ect e bast ant r ecent que v a sor gir a par t ir de la idea d’alguns dels m ú sics de la ban da, am b la in t en ció de poder int er pr et ar concer t s am b un est il m usical difer ent al que ens t enen acost um at s les bandes i les or quest r es que t ot s coneix em , en concr et , clàssics del j azz i del sw in g i algu n t em a del pop act u al. Per cer t , com a cu r iosit at , aq u est a Big Ban d est à f or m ad a com plet am ent per m úsics j óv ens de la banda i com a dir ect or t enim l’ Àlex Rodr íguez Belv is que és un m úsic de la banda, t am bé. Re a lit z e u con ce r t s e n pú blic? Per suposat . Dur ant aquest any passat v àr em r ealit zar div er sos concer t s com p er ex em p le u n p el m aig d u r an t la celeb r ació de la Fest a del Mer cat a la Plaça; un alt r e per Sant Joan ; u n d u r an t l’est iu al p ob le d e Ben if allet i u n a l t r e a q u e st d a r r e r m e s d e d e se m b r e a l Ca si n o

Re c r e a t i u d ’A m p o s t a . Ca l af eg ir q u e t am b é v am p od er col·laborar am b l’Associació de Fa m i l i a r s Al zh e i m e r Mo n t si à ( A FA M) o f e r i n t - l o s u n p e t i t c o n c e r t b e n è f i c a La Li r a Am p o st i n a V e ig q u e t ’a g r a d a m olt la m ú sica . Q u a n t s a n y s f a q u e t ’ h i d e d i q u e s ? Va i g com ençar a pr act icar la m úsica a l a Un i ó Fi l h ar m ò n i ca q u an t en ia, cr ec, q u at r e an y s i d esit j ar ia p od er g au d ir d ’ella m olt s m és an y s. Tens la in t e n ció de d e d ica r - t e a la m ú sica p r o f e ssi o n a l m e n t ? No, la v er it at és que no. La m úsica i els esp or t s són d u es af icion s qu e t in c per acon segu ir qu e la m eu a v id a sig a el m és en t r et in gu da possible. D e q u in a m a n e r a t ’a g r a d a r ia v iu r e la t e u a v id a e n u n f u t u r ? D o n cs, co m g a i r eb é t o t h o m ; d e l a m a n er a q u e p u g a ser m és f el i ç a m b l a g en t q u e m ’en v olt a i poder fer i gau dir del qu e r ealm en t m ’agr ada. En q u in p a ís? M’agr ada t enir una v isió cosm opolit a del m ón, per t ant no t inc cap pr efer ència en m ent . El t em ps decidir à el que haj a de fer i on haj a de v iur e. Cr e u s q u e e l s a c t u a l s e s t u d i a n t s , t a n t u n iv e r sit a r is co m d ’I n st it u t , t e n im p o ssib ilit a t s d e p o d e r d e se n v o l u p a r - n o s p r o f e ssi o n a l m e n t a l n o st r e p a ís? És v er it at qu e act u alm en t és m olt difícil t r obar una opor t unit at r eal al nost r e país, per ò am b el t em p s esp er o q u e les coses m illor en i q u e p u g u em t or n ar a est ab ilit zar - n os i a d esen v olu p ar nos. Tam bé he de dir que per sonalm ent m ’agradar ia t enir l’opor t unit at de poder anar a est udiar o a t r eballar a l’est r an ger. Q u è e n s a co n se lla r ie s a n o sa lt r e s, e ls e st u d ia n t s d e Se cu n d à r ia ? Sobr et ot , que apr ofit eu a q u e st a o p o r t u n i t a t , q u e é s ú n i ca , i q u e p u g u e u gaudir i om plir la v ost r a v ida d’allò que us agr ada i u s apassion a. Gr à cie s p e r a t e n d r e ’n s. V o ls a f e g ir a lg u n a cosa ? Res m és. Que és un plaer que la m eua ger m ana haj a pensat en m i per r ealit zar aquest a ent r ev ist a. La ia TON D A

10


« Una gra n prom esa que va t oca r el seu fi» Bo n d i a , a v u i e n s t r o b e m a m b A r n a u M o n l l a u Ci d , u n a n t i c a lu m n e de l n ost r e in st it u t qu e a r a e st à e st u d i a n t P si co l o g i a a l a Universit a t de Ba rcelona ( UB) . Ara e n s e x p l i ca r à e l s è x i t s q u e h a obt in gu t du r a n t s e ls a n ys qu e h a est at pract icant el rem . Vegem què e n s diu . Bon d ia , Ar n a u , se r ie s t a n a m a b le d e r e spon dr e ’n s u n e s pr e gu n t e s? Bon dia, Laura, és clar. És t ot un plaer. D on cs, com e n ce m a m b la pr im e r a pr e gu n t a . Qu è fe ie s a ba n s de pr a ct iv a r r e m ? Abans de pract icar r em vaig pr ovar difer ent s espor t s com el fut bol, de ben pet it , i l’at let ism e, a par t ir dels 10 anys, per ò quan j a en t enia 13 vaig decidir seguir els passos de la m eua ger m ana i com ençar am b el r em . Com t ’h o com pa gin a v e s a m b e ls e st u dis? Tot i q u e el r em et p r en m o l t es h o r es, d es q u e com ences t ’ensenyen a t enir una bona r ut ina, a t raur e hor es per r em ar t ot s els dies, per ò t am bé per est udiar, t ot i que durant les com pet icions i les concent racions am b la selecció espan y ola de v egades er a necessar i aj or nar ex àm ens o t r eb alls, p er ò t ot el pr ofessorat ho ent enia i hi posaven facilit at s. Pe r qu è t ’h o va s d e i x a r ? V a se r d u r quan ho vas fer? Despr és de v uit any s al r em , hav ent par t icipat en t r es cam p ion at s eur opeus i un m undial, vaig pensar que j a havia aconseguit m és del que m ’havia pr oposat en un pr incipi. Es va anar fent dur ent r enar t ot s els caps de set m ana, per dr e’s

les vacances de Nadal, les pasqües i l’est iu per est ar am b la selecció ent r enant , et c. I a r a , q u è e st u d i e s? T ’ a g r a d a ? Ar a e st i c est udiant a la UB, cur sant el grau de Psicologia que és el que m és m ’agrada, i est ic encant at am b la m eua nova vida: nous r ept es, nous com panys. Te n s u n a bon a e x pe r iè n cia de l « Be r e n gu e r » ? Sí, g u ar d o u n g r an r eco r d d e g ai r eb é t o t el p r of essor at i t ot l’alu m n at . He est at sis an y s est udiant allí i m ’han for m at m olt bé. Qu è t ’a g r a d a v a m é s? Qu in e s a ssig n a t u r e s t ’a gr a da ve n m é s? La m eua assignat ura preferida era gim nàst ica ( EF) , com a la m aj oria de nois, però t am bé m ’agradaven m olt filosofia i an glès. L’ú n ica qu e n o podia apr ovar m ai era m at em àt iques. Qu in con se ll don a r ie s pe r a ls n ois i n oie s qu e a r a e st u die n l’ESO de ca r a a u n fu t u r ? El m e u ú n i c co n se l l é s q u e , se g o n s l a m e u a e x p e r i è n ci a , l’im por t an t és an ar apr ov an t i despr és passar al bat xillerat , j a que la vida a la universit at canvia m olt i est u d iar és m olt m és «diver t it ». D o n cs, Ar n a u , f in s a q u í l’e n t r e v ist a . M o lt e s g r à cie s p e r r e sp o n d r e ’n s. Cu i d a ’t i e st u dia de v a le n t ! I gualm ent , fins aviat ! La u r a ACI ÉN

11


ELS M EUS SUBRATLLATS ( 9 ) Rit a Lev i Mon t alcin i ( 1 9 0 9 - 2 0 1 2 ) fou u n a n eu r òloga it aliana que v a r ebr e el Pr em i Nobel de Medicina l’any 1 9 8 6 . En u n d els seu s llib r es ef ect u a u n a sèr ie d e cit acion s d ’au t or s q u e con sid er a p ar t icu lar m en t r e l l e v a n t s . Em s e m b l a q u e é s o b v i l ’ i n t e r è s d e r epr odu ir algu n es d’aqu est es cit acion s. «[ . . . ] l ’ a n c i à n o é s m é s q u e u n a d e s p u l l a h u m a n a , u n v e st it e sp e llif a t a f e r r a t a u n b a st ó, t r e t qu e l’à n im a n o piqu i de m a n s i ca n t i, i ca n t i ca d a v e g a d a m é s a l t , p e r ca d a p a r r a c d e l se u v e st it m o r t a l. » ( W. B. Yeat s) LEV I M O N TA LCI N I , Ri t a . L’ a s a l a m à n i g a . Ed . Em púr ies, 1999, p. 8. «Co n si d e r o q u e l a f o r t u n a h a d e se r l ’ à r b i t r e d e l a m e i t a t d e l e s n o st r e s a cci o n s, p e r ò q u e h a d e d e i x a r e l g o v e r n d e l ’a l t r a m e i t a t p e r a n o sa l t r e s. » ( Maq u iav el) Obr a cit ada, p. 9 «L ’ a r t e n t è s c o m e l t e r m e p e r i n d i c a r co l. le ct iv a m e n t pint ura, e scr ip t u r a , a r q u it e ct u r a i m ú sica , é s e l m e d ia d o r i e l r e con cilia d or d e la n a t u r a i l’h om e . V e t a q u í e l pode r d’h u m a n it z a r la n a t u r a , d’in f on dr e e ls pe n sa m e n t s i le s pa ssion s de l’h om e e n t ot a llò q u e é s o b j e ct e d e la se v a co n t e m p la ció . » ( Sam u el Tay lor Coler id g e) Obr a cit ada, p. 64 «T o t a l l ò q u e h e f e t é s n o m é s e l p r i m e r p a s d ’u n lla r g ca m í. » ( Pablo Picasso) Obr a cit ada, p. 72 «La m od è st ia é s p r òp ia d e l cie n t íf ic, p e r ò n o d e les idees que en ell es t roben i que ell t é l ’o b l i g a ci ó d e d e f e n sa r . » ( Jacq u es Mon od ) Obr a cit ada, p. 83

«T r e s grans p a ssion s, sim p le s però ir r e sist ib le s, h a n g ov e r n a t la m e v a v id a : la se t d ’a m o r , la r e ce r ca d e l co n e ix e m e n t i u n a p r of u n d a p ie t a t p e ls sof r im e n t s d e la h u m a n it a t . » ( Ber t r an d Ru ssell) Obr a cit ada, p. 98 «Com m é s im p e r son a ls són e ls in t e r e ssos, m é s s’e st e n e n m é s e n llà d e la p r òp ia v id a , i m e n y s im por t a la ide a qu e la v ida e s pot a ca ba r a ba n s q u e n o p a ssi g a i r e t e m p s. Cr e c q u e a q u e st é s u n e le m e n t m olt im p or t a n t d e la f e licit a t e n la v e l l e sa . . . » ( Ber t r an d Ru ssell) Obr a cit ada, p. 109 « U n q u a d r e n o e s p e n sa n i e s d e cid e ix m a i a n t icip a d a m e n t ; m e n t r e e s com p on se g u e ix e ls ca n v is d e p e n sa m e n t , q u a n s’h a a ca b a t co n t in u a ca n v ia n t , se g o n s e l se n t im e n t d e q u i se ’l m i r a . U n q u a d r e v i u u n a v i d a p r ò p i a co m u n a p e r so n a . . . V iu n o m é s a t r a v é s d e l’h o m e q u e l ’o b se r v a . » ( Pab lo Picasso) Obr a cit ada, p. 135 « D e l f e t q u e l a v i d a si g u i , e n d e f i n i t i v a ( co m e m p e n so) , u n a p a r t id a q u e n o e s p ot n o p e r d r e , n o se se g u e i x q u e n o s’ h a g i d e j u g a r de la m illor m a n e r a qu e e s pu gu i i qu e n o s’h a gi d ’i n t e n t a r p e r d r e a l m é s t a r d p o ssi b l e . » ( C.- A. Sai n t e- Beu v e) Obr a cit ada, p. 145 Fi n a l m e n t , v a l l a p e n a ci t a r l a p r ò p i a Ri t a Le v i Mon t alcin i: « En e l j o c d e l a v i d a , l a ca r t a m é s a lt a e st à r e p r e se n t a d a p e r la ca p a cit a t d e se r v i r - se , e n t o t e s l e s f a se s i , e n p a r t i cu l a r , e n la f a se se n il, d e le s a ct iv it a t s m e n t a ls i p sí q u i q u e s q u e e s p o sse e i x e n . » Obr a cit ada, p. 145 Elise u Tosca s

EL GUST DE LA LECTURA Hi ha lect ur a de m olt s t ipus i p er a t ot s els g u st os. Bé, p er a t ot s els g u st os n o, j a q u e h i h a gent a qui no li agr ada llegir i , t ot i r espect ar - ho, em cost a una m ica en t en d r e- h o. Són m olt íssim s els ben eficis qu e en s apor t a la lect u r a i p en so q u e h i h a g en t q u e si r ealm en t h o pr ov és acabar ia agafant - li el gust , per què puc afir m ar que en conec casos. A m és de t ot el que ens diuen sem pr e: que si ens aj uda a m illor ar l’or t ogr afia, el v ocabular i, et c; cr ec que és m és im por t ant el desenv olupam ent inconscient de la nost r a im aginació i cr eat iv it at , que en la nost r a edat és v it al. Per uns inst ant s ens podem oblidar de t ot el que en s pr eocu pa, gau dir i su bm er gir - n os en la h ist òr ia qu e s’est à con t an t . Tot aix ò n o ocor r e si l’obr a qu e est em lleg in t n o en s ag r ad a. Molt s cop s en s p assa am b les que ens pr oposen com a lect ur a obligat òr ia a l’inst it ut o a l’escola. De v egades ens fan llegir obr es d’èpoques m és lluny anes o poc act uals, com ar a El Cam ino, de Miguel Delibes, o bé en «v ar iant s» que no t enim t ant a m à com per ex em ple el « cat alà an t ic» o el « v alèn cia» , co m a r a L’ e st r a n y a m o r t d e Be r t a, d e Jo a n Pl a . Aquest s lect ur es, t ot i que no m ’han desagr adat , ens co st e n m é s d e l l e g i r i a ca b e m p r o b a b l e m e n t n o pr est ant - les la m at eix a at enció i concent r ació que a d’alt r es a les quals ens podem sent ir m és pr oper s o pr oper es per la t em àt ica o pel t ipus de llengua. A nosalt r es, els j óv ens, gener alm ent ens cr iden m és l’at en ció les n ov el· les de m ist er i, d’av en t u r es i d’am or, t ot i que sem pr e t r obem excepcions.

Pe r a c a b a r u s v o l d r i a r ecom anar dos lect ur es que m ’han ag r ad at b ast an t i q u e p o t ser u s p od en in t er essar. Per a les noies, r ecom ano una n ov el· la r om àn t ica: Can çon s per a Pau la, t r ilog ia d e Fr an cisco d e Pau l a Fer n án d ez, Bl u e Jean s, j a q u e s’ h i t r a ct a d es d e d i f er en t s v ision s l’am or i l’am ist at en l ’ad o l escèn ci a. I per a t ot hom , us invit o a llegir o a co m e n ça r a m b la lect ur a de l’obr a Mo l l y Mo o n i l ’ i n c r e ïb l e l l i b r e d ’h i p n ot i sm e, d e Ge o r g i a By n g , fàcil de llegir i am b ag r ad ab les t ocs d ’h u m or.

An n a TORTA

14


UN VI ATGE A ROM A Hem pogut par lar am b Thaís Molar Niv er a sobr e el v iat ge que es v a r ealit zar a Rom a del 13 al 17 de febr er i que v a est ar or ganit zat pel Depar t am ent de Llengües i Cult ur a Clàssiques. Va par t icipar alum nat de 4t d’ESO i de 1r i 2n de bat x illerat , sobret ot del bat xillerat hum aníst ic. Els van acom panyar Am paro Pallàs, Àngela Pit ar ch i Dom ingo Segur a. Dur ant aquest s dies v an v isit ar m onum ent s em blem àt ics de l’època r om an a com ar a El Coliseu , El Pan t eó, El Capit oli, div er ses places... i alt r es indr et s de la Rom a, t ant clàssica com m és r om ànt ica. Dur ant l’est ada t am bé v an apr ofit ar per v isit ar la Ciut at del Vat icà, aix ò sí, sem pr e cam inant , per t enir t em ps de v eur e- ho t ot am b det enim ent i poder, per ex em ple, fix ar - se en les inscr ipcions r om anes que hi anàv em t r obant i que el pr ofessor at ens aj udav a a ent endr e m illor. El que a la Thaís m és li v a agr adar v a ser el Coliseu per dint r e, el qual, segons ens diu, et pot fer im aginar les lluit es de gladiador s. Tam bé la ciut at a la nit és m olt bonica per la il·lum inació que r esalt a t ot s els seus r acons m és r om ànt ics. Per ò el que r ecor da de for m a especial és est ar am b els am ics i les am igues i els sopar s am b ells a l’hot el. El que ha apr ès ha est at un poc m és de la hist òr ia de Rom a i dels llocs que v an v isit ar, i t am bé un nou idiom a, l’it alià. Ella en especial aconsellar ia el v iat ge, per què és una ciut at difer ent , on hi ha un horar i difer ent , un alt r e m enj ar, una alt ra cult ura i nova gent . Segons diu és agradable conèixer les coses difer ent s del dia a dia d’alt r es ciut at s. X è n ia Roé

TRES SOM BREROS DE COPA El dim ar t s 25 de febr er un gr up de 36 alum nes de 2n de bat xillerat del nost re cent re va assist ir a una represent ació t eat ral a l ’Au d i t o r i Fel i p Ped r el l d e To r t o sa p er v eu r e l ’o b r a Tr es som br er os de copa de Miguel Mihur a. Aquest a obr a és una de les lect ur es obligat òr ies de 2n de bat x iller at i el Depar t am ent de llengua i lit er at ur a cast ellana v a consider ar opor t ú que l’alum nat p og u és assist ir a la r ep r esen t ació p or t ad a a escen a p er la Com pany ia Transeduca que any r er e any adapt a i escenifica difer ent s obr es lit er àr ies i ofer ix m at er ials de supor t per poder t r eballar- les a l’aula. L’alum nat va est ar acom panyat per Alber t o Benav ent i Rosa Roy o. D e pa r t a m e n t de lle n gu a i lit e r a t u r a ca st e lla n a

EL DARRER DI A DE EL CAFÈ DE LA GRAN OTA El dia 21 de febr er l’alum nat de 2n de bat x iller at i el pr ofessor at cor r esponent ( Oleguer Ar qués, M. Josep Mar galef i M. Ter esa Panisello) v an assist ir a una r epr esent ació t eat r al d’una adapt ació del r ecull de cont es El Cafè de la Gr anot a de Jesús Moncada. S’hi v a assist ir j a que és la segona lect ur a obligat òr ia de cur s que, a m és a m és, és m at èr ia que ent rar à a les PAU d’aquest any. La r epr esent ació va t enir lloc a l’ audit or i de la Lir a Am post ina. La com pany ia MEA CULPA, for m ada per M. Àngels Lar go i Xisco Segur a, plant ej av a dos per sonat ges, Adelaida i Fer nando, que act uav en com a fil conduct or de la r epr esent ació, i que v an escenificar quat r e dels cat or ze cont es del r ecull. L’escenar i r epr esent ava una de les últ im es cases desallot j ades a l’ant ic poble de Mequinensa, que va ser enr unat per const r uir - hi l’act ual pant à. Els dos per sonat ges, m ent r e anav en col·locant en capses t ot allò que s’em por t ar ien al nou poble, anav en r ecor dant i cont ant hist òr ies, aquelles que a l’obr a m aj or it àr iam ent cont ava el vell Cr ist òfol i que s’hi van quedar. La pr im era és ex plicada a par t ir d’una car t a, de les dar r er es que ar r iben a sa casa. Car t a, d’alt r a banda d’un t al La Plaga de la Riber a. La segona, a par t ir dels r ecor ds que els por t av a un ant ic r ecollidor de pilot es del cam p de fut bol, ar a ser gent de la Guàr dia Civ il que els v igilav a m ent r e r ecollien segons Fut bol de r iber a. La t er cer a ens la pr esent ar en a par t ir de la v isit a d’una per iodist a que v olia r ecollir hist òr ies del poble abans no es per dessin am b el p o b l e. Ai x í el Fer n an d o l i co n t a l a h i st ò r i a d e L’assassinat de Roger Ackr oy d. La quar t a i dar r er a hist òr ia se’ns ofer ix a par t ir del r ecor d de les Par aules des d’un oliver . La r epr esent ació v a r eflect ir am b pr ou fidelit at la par la d el « cat al à m eq u i n en sà» i t am b é el car àct er p o p u l ar, h u m o r íst i c i cr ít i c d e l ’o b r a d e Jesú s Mo n cad a. L’o b r a incor por av a com a «banda sonor a» par lam ent s, cançons i com ent ar is dels m at eix os habit ant s de Mequinensa am b qui v a cont act ar la com pany ia abans d’at r ev ir - se am b aquest pr oj ect e, la qual cosa v a donar encar a m és v er sem blança al cont ex t m equinensà. Ya sm in a KARKACH ;

Ole gu e r ARQU ÉS

15


EN VOLTATS DE RI SCOS El passat 19 de desem br e, v a t enir lloc una x er r ada a la sala d’act es de l’I nst it ut , or ganit zada per la Univ er sit at Rov ir a i Vir gili ( URV) , t it ulada ‘Els r iscos nat ur als d’or igen geològic i geom or fològic’, adr eçada a l’alum nat de 1r i 2n de bat x iller at de Ciències de la Ter ra i del Medi Am bient ( CTMA) . Aquest a x er r ada es div idia en dos gr ans blocs, els riscos nat urals d’origen ext ern i els d’origen int ern. Quant als r iscos nat ur als d’or igen geològic ex t er n, v an poder assabent ar - se un poc m és del que són la inundabilit at , les esllav issades, els esfondr am ent s i su b si d è n ci a , l e s ca i g u d e s d e b l o cs i v e ssa n t s inest ables, els r iscos lit or als, les allaus i dar r er am ent els m at er ials ex pansius. Cal dir que en cada t ipus de r isc s’ex posav en div er ses pr egunt es: «Què és i per què es pr oduïx ?»; «On es pr oduïx ?»; «Com es pot ev it ar ?». Per últ im es va t ract ar un apar t at t it ulat «Ter r es de l’Ebr e o Cat aluny a» , en què s’indicav a si els fenòm ens es poden m anifest ar en aquest es zones. En el cas dels r iscos geològics int er ns, s’infor m à dels t er r at r èm ols, del v ulcanism e i per últ im dels

t su n am i s, t ot s aq u est s d e r isc m olt baix en les nost r es t er r es. L’en g in y er i p r of essor de geot ècn ia de la URV, que va ser qui ens va ex p osar la x er r ada, ens v a ex t r aur e una clar a conclusió: « Tot és nat ural. Aquest s fenòm ens es poden m inim it zar o pr ev enir, per ò no podem j ugar- hi, és una qüest ió de conscienciació social». Un punt int er essant de l’ex posició, v a ser quan Xa v i Cu r t o , p r o f esso r d e Físi ca i Qu ím i ca , v a pregunt ar sobre el cas recent de la plat aform a Cast or, sit uada dav ant de les cost es de Delt a. El pr ofessor v a ex plicar per què es v an pr oduir aquest s pet it s t er rat r èm ols i t ot el que van com por t ar. Hem de ser conscient s que aquest s r iscos són de baix a int ensit at , per ò m ai són nuls, s’han de pr endr e una sèr ie de m esur es per int ent ar dism inuir - los.

La ia TON D A

PUGES? CON DUÏ XES TU! El dia 21 de gener van visit ar l’I nst it ut uns t ècnics de la Univ er sit at Rov ir a i Vir gili ( URV) , Jor di Gr os, t ècnic del Cent re d’At enció als Est udiant s ( CAE) , i Javi Fer r er, un pr ofessor de la URV. La seua xer rada va consist ir a explicar a l’alum nat de segon de bat xillerat t ot el funcionam ent de la univ er sit at . Pr im er am ent els van explicar la m et odologia que ut ilit zen en l’àm bit educat iu. A cont inuació els van explicar els avant at ges que t é el fet d’est udiar - hi, és a dir, que l’alum nat r ep una form ació int egral; que diversos est udis consideren la URV com u n a d e les d eu m illor s u n iv er sit at s espanyoles; i t am bé que el Cam pus ha est at qualificat com a Cam pus d’Excel·lència pel Minist eri d’Educació. A cont inuació els v an ofer ir un t r ípt ic infor m at iu on h i h av ia d ad es m és ex act es d e t ot l’ex p licat pr èv iam ent . Tam bé els van par lar de t ot s els Cam pus adj unt s a la URV qu e h i h a r epar t it s per Cat alu n y a: dos a Tar ragona, un a Reus, un a Vila- seca, un a Tor t osa, una Escola Univ er sit àr ia de la Salut i de l’Espor t a Am post a i la seu que est à al Vendr ell. L’últ im que els v an ex plicar en l’àm bit educat iu v an ser les car r er es que s’hi poden cur sar, la seua durada, els cent r es on es r ealit zen i els difer ent s gr ups d’est udiant s que es for m en. Despr és els v an ex plicar que t am bé s’hi r ealit zen act iv it at s ex t r aacadèm iques com ar a espor t , t eat r e, debat s, et c.

A m és se’ls v a com unicar que si algun alum ne/ a est à «al m ig d’un cur s» i no pot cont inuar per m ot ius econòm ics, la URV pr opor ciona beques, per què els est udis no s’av or t en per pr oblem es econòm ics. Tam bé van dir que quan l’alum nat acaba els est udis, pot accedir al m ón laboral am b cert a facilit at . El s v a n o f e r i r l a w e b o f i c i a l d e l a URV ( w w w.URV.cat ) , on poden t r obar t ot a la infor m ació que necessit em . Per acabar, els van v isionar un v ídeo on difer ent alu m n at m ost r a i ex plica les seu es ex per ièn cies dur ant els seus est udis al Cam pus.

Se r gi M I RÓ

16


CI ÈN CI A A LA UN I VERSI TAT El nost r e alum nat de 4t ESO cient ífic v a r ealit zar el passat 3 1 de gen er u n a act iv it at a Bar celon a. L’act iv it at consist ia en una pr àct ica de bioquím ica en què s’hav ia de m esur ar la concent r ació de pr ot eïnes en una m ost r a de llet de v aca. S’hav ia d’aïllar el seu ADN i cr ear clonacions v ir t uals, i t ot als m at eix os laborat or is de la Facult at de Biologia de la Univ er sit at de Bar celona ( UB) . Aquest es act iv it at s no es poden dur a t er m e en els nost r es cent r es de bat x iller at , j a que per efect uar a q u e st e s p r à ct i q u e s só n n e ce ssa r i s a p a r e l l s i inst al·lacions m olt especialit zades i «car es» que t an so l s e s p o d e n t r o b a r a l s ce n t r e s u n i v e r si t a r i s d’invest igació. Per aquest m ot iu aquest a és una ocasió única per a l’alum nat . El fet de r ealit zar aquest es act iv it at s els far à ent endr e m olt m illor, sens dubt e, els coneixem ent s act uals de biologia m olecular dint re de la biot ecnologia.

A la t ar da t am bé v an v isit ar el Mu seu d e Co sm o Ca i x a on, en aquest a ocasió, v an poder disf r u t ar del b osc in u n d at d el m u r g eo l ò g i c i el s p r in cip is de la m at èr ia. Tam bé van c o n t e m p l a r l’ex posició it iner ant de la «Medit er r ània» i «m icr ov ida». Cr eiem qu e v a ser, u n cop m és, u n a act iv it at m olt p r of it osa q u e v a aj udar a obr ir la m ent cient ífica del nost r e j ov ent .

An à s e l I D RI SSI

DI A DE LA CI ÈN CI A El passat dia 20 de febr er, l’alum nat de segon de Bat x illerat de Ciències i Tecnologia, va assist ir a un t aller sobr e ciència, or ganit zat per la Univ er sit at Rov ira i Vir gili a Tor t osa. Aquest t aller va const ar d’un seguit d’act iv it at s am b la int enció i l’obj ect iu de div ulgar i acost ar la r ecer ca que es r ealit za a la URV d’una m aner a lúdica i ent enedor a i t am bé, per fom ent ar les v ocacions cient ífiques ent r e l’act ual j ov ent ut . L’alum nat que va assist ir - hi va poder gaudir pr im eram ent d’un r ecull de les m illor s obr es pr esent ades al V Cur s de Fot ografia a la URV. A cont inuació, es van dur a t erm e quat re t allers de diferent t em àt ica: Funcionam ent d’un alcoholím et re, Mat erials super conduct or s, br eu ex plicació del pr oj ect e eur opeu Clean Space i un t aller d’Est im ulació dels sent it s. Cada un d’aquest s t aller s t enia una dur ada de m it j a hor a. Per finalit zar l’act iv it at , es v a or ganit zar una últ im a x er r ada sobr e les nov es for m es de com unicar la ciència. En gener al, v a esdev enir un seguit de t aller s i classes de gr an int er ès per a l’alum nat que v a anar - hi i que els m ost r a una m ica què els pot esper ar a la univ er sit at l’any que v e.

La ia TON D A r elacion ad es am b aq u est a p r àct i ca i am b el m ón d e l a r obòt ica. L’alum nat va poder j ugar i gaudirhi am b un j oy st ick i fins i t ot v an poder par lar am b el r obot .

ROBÒTI CA, UN A OPCI Ó DE FUTUR? El dia 6 de febr er l’alum nat de 1r de Bat xillerat Tecnològic i Cient ífic v a anar a r ealit zar u n a p r à c t i c a a l « Co s m o Caix a», a Bar celona. Van assist ir a una pr esent ació que hi hav ia d’un r obot h u m an oide. Aqu est r obot s’an om en a r obot hum anoide REEM - C i és capaç de par lar m és de 30 idiom es, r ealit zar diver sos t r eballs dom èst ics i agafar o t ransport ar fins a 10 quilos de pes. L’obj ect iu d’aquest pr oj ect e és aconseguir en un fut ur no m olt lluny à la difusió i ex pansió a niv ell dom èst ic de la r obòt ica. A m és d’anar a ex per im ent ar am b aquest r obot v an v isit ar el Planet ar ium i v an assist ir a difer ent s ex posicions que hi ha en aquest m om ent . Dint r e del cu r r ícu lu m d e Tecn olog ia h i h a les assig n at u r es d’elect r ònica i infor m àt ica, les quals est an clar am ent

Tam b é el s v an ex plicar les difer ent s ap licacion s i els av ant at ges del r obot en con cr et i d e la r o b ò t i ca en g en er al com a opció de v ida en un fut ur no gair e lluny à.

Ya sm ina KARKACH

17


PROTECCI Ó? SÍ , PER FAVOR! El dia 27 de nov em br e v an v enir dues infer m er es de l’Hospit al Ver ge de la Cint a de Tor t osa, per im par t ir una xer rada a l’alum nat de 4t d’ESO sobr e la sida ( síndr om e d’im m unodeficiència adquir ida) i els v an ex plicar el següent : «La sida est à pr ov ocada per un v ir us anom enat VI H ( v ir us d’im m unodeficiència hum ana) i es diu que es v a det ect ar per pr im er a v egada als EUA». Els pr im at s t am bé t enen una m alalt ia par eguda a la sida, per ò els m icos no ens la poden t r ansm et r e. La sida és una pandèm ia que afect a t ot el m ón, per ò especialm ent la zona d’Àfr ica, per què no t enen prou r ecu r sos per u t ilit zar m èt odes ant iconcept ius. La s i d a n o é s her edit àr ia, per ò el fet us pot ser con t agiat en el m om ent del par t , per la l l et m at er n a o p er v i a placent àr ia. Es pot cont agiar de div er ses m aner es: Alt r isc: penet r ació anal/ v aginal sen se pr eser v at iu.

XERRAD A SOBRE DROGUES En la x er r ada que s’ha im par t it a l’alum nat de 4t d’ESO dur ant els m esos de desem br e i gener, els van ex plicar aspect es com per ex em ple «què p assa si con su m ix es dr ogu es?» ; « qu è és la psicosi?» , «què ocor r e dur ant la psicosi?», «els fact or s que hi int er v enen» i «quins t ipus de dr ogues hi ha?». La x er r ada els l’h an v in gu da a im par t ir u n a infer m er a del Per e Mat a, Alícia; una infer m er a del CAP, M. Je sú s; i u n a g e n t d e l Co s d e Mo sso s d’Esquadra. En conj unt , els van explicar els problem es que podem t enir am b les dr ogues, t ant m ent als, com de salut , com legals, r espect iv am ent . L’ex plicació va const ar de 3 fases; cadascuna p l a n t ej a d a p er u n d ’ a q u est s p r o f essi o n a l s d el s difer ent s àm bit s: 1. L’est igm a: Alícia els va ex plicar els pr oblem es que pot com por t ar el fet de conèix er que t ens alguna «m alalt ia», és a dir, la r eacció i el com por t am ent t ant de les per sones que t ’env olt en ( am ics, conegut s, fam iliars) , com d’un m at eix ( canvis de com port am ent i d’aut ov alor ació, ent r e alt r es) . 2. Cannabis: M. Jesús els v a par lar sobr e el THC ( t et r oh id r ocan n ab in ol) , q u e és la su b st àn cia d el cànnabis que pr ov oca dependència, i sobr e quins ef ect es t é en t ot s n osalt r es: p èr d u a d e con t r ol, dependència, dism inució i m anca de concent r ació ...

Ba i x r i sc, p e r ò p o ssi b l e: fel·lació, «pet ó negr e», int er canv i de j oguines sex uals… Se n se r i sc: m a st u r b a ci ó m út ua, pet ons hum it s, car ícies i m assat ges, pet ons o llepades al cos. Com i on afect a? El v ir us de la sida afect a les cèl·lules del sist em a im m unit ar i i t am bé pot ar r ibar a afect ar el cer v ell. Es pot det ect ar 6 o 8 set m anes despr és de la infecció. La m alalt ia és asim pt om àt ica dur ant els pr im er s 5 o 10 any s. Despr és d’aquest per íode com encen els sím pt om es m enor s, que són la diar r ea, les suor s noct urnes i la pèrdua de pes en m olt poc t em ps. Quan aquest s sím pt om es com encen a ser m és gr eus es consider a que la m alalt ia j a est à en l’ «últ im a fase». Al final els v an pr egunt ar si por t av en algun pír cing o t at uat ge i els v a dir que l’agulla ens l’han d’obr ir dav ant nost r e i que nom és són d’un sol ús, per què la sang pot infect ar fins i t ot quan est à seca.

D a v id CASAN OV A ( 1 r t r im e st r e )

3. Llei: L’agent els va ex plicar i r ecor dar les n or m es de v en da i con su m de les dr ogues, els t ipus de dr ogues ( leg als/ il· legals, nat ur als/ no n at u r als, d u r es/ blanes) i els difer ent s tipus de penalitzacions pels incom plim ent s de les esm en t ad es nor m es. Per acab ar, el s v an facilit ar un cor r eu elect r ònic per poder consult ar m és infor m ació o r esoldr e dubt es sobr e aquest t em a o, f in s i t ot , p er si alg u n d ia v olem t r act ar alg u n pr oblem a: a n ge le ss@pe r e m a t a .com Despr és d’aquest a x er r ada j a no podr em dir que no sabem els problem es en què ens podem em bolicar si ens r elacionem am b qualsev ol dr oga.

Se r gi M I RÓ

18


Els 13 i 16 de desem br e l’alum nat de segon d’ESO v a r ebr e l’Enr ic, que t r eballa en el Pr o g r am a d e Pr o m o ci ó i Desen v olu p am en t Social d e l’Aj unt am ent d’Am post a, per im par t ir - los una x er r ada sob r e l ’ex p osi ci ó q u e h i v a hav er ant er ior m ent al r ebedor de l’I n st it u t am b el m at eix nom , Sot a Pr e ssió . La p r e ssi ó d e l « g r u p » p o t t enir dos efect es : els efect es p osit iu s i els ef ect es negat ius. Les m odes apor t en m olt a p r essió, j a q u e si n o v a s v e st i t « a l a m o d a » l a g e n t e t m i r a a m b l a ca r a r ar a i , de v egades, se t e’n bur la. Els v a passar un v ídeo d’una br om a/ ex per im ent que v a t r anscór r er dins d’un ascensor p er m ost r ar la p r essió d e l’en t or n , en el qual ent r a la pr im er a per sona a l’ascen sor ( es con v er t ix en la v íc t i m a ) i t o t s e g u i t e n t r e n t r e s p er so n es m és. Co m q u e l ’h ab i t u al ser ia posar - se de car a a l’espill o de car a a la por t a, que és el que fa la v íct im a, els alt r es es p osen m ir an t cap a un sent it cont r ar i a la v íct im a, és a dir, si la víct im a est à m irant a la p or t a ells es p osar an d e car a a la par et . La v íct im a dissim uladam ent o ex ager adam ent es posar à m ir ant en la m at eix a dir ecció que els alt r es. El m ón de l’espor t t am bé t é m olt a v eur e am b la pr essió, j a que v eiem p u b licit at per t ot es bandes ( cam iset es, car t ells, cot x es, et c. )

EN S VI SI TEN ELS AGEN TS RURALS Els dies 9 i 10 de desem br e v a v enir a l’I nst it ut Ram on Ber en g u er I V, u n a p ar ella d ’Ag en t s Ru r als, Alícia i Ju an m a, a r ealit zar u n a x er r ada a les au les d e 2 n d e Secu n d àr ia. En aq u est a x er r ad a els v an par lar sobr e la feina dels Agent s Rur als ( les t asques i els ser v eis) . Qui són i què fan? Vigilen, inspeccionen i cont r olen, el m edi nat ur al. En t ot a Cat aluny a hi ha 500 Agent s Rur als. Al Mont sià ni’hi ha 11 que est an r epar t it s ent r e el Par c Nat u r al d el D el t a i el Par c d el s Po r t s. El s Ag en t s Ru r als act u en a t ot a Cat alu n y a i n o su r t en d el p aís. A l’ú n ica zon a d e Cat alu n y a on n o h i h a Agent s Rurals és a la Vall d’Aran, per què allí j a t enen el seu pr opi cos.

Ta m bé e s de diqu e n a la pr e ve n ció i invest igació d’incendis forest als

El s a g e n t s n o a p a g u e n e l f o c , s i n ó q u e s’encar r eguen de la pr ev enció, és a dir, de cont r olar q u e n o n ’ h i h a j a . En el ca s d el s p a g eso s h a n d e dem anar un per m ís per a cr em ar la r am a, j a que el b osc sol est ar b r u t . T a m b é r ev isen les l í n i e s elèct riques. Si h i h a a l g u n i n ce n d i forest al

Pa s s a i g u a l que en el m ón dels f a m o so s, e n q u è u n act or o u n can t an t pot a r r i b a r a e x e r ci r m olt a in f lu èn cia a l’hor a de « co m p o r t ar - n o s» . Pe r a d e m o st r a r h o l ’ En r i c e l s v a p osar d u es f ot os ig u als, de d i f e r e n t s f a m o so s i è p o q u e s d i f e r e n t s, p e r ò q u e apor t en el m at eix efect e: el t ípic noi j ov e guapet que v a de m alot e am b una cigar r et a a la boca que ens dón a la v isió qu e si v as am b aqu est s v est it s i am b aq u est s com p lem en t s llig ar às m és o ser às m és popu lar. Don cs aqu est és l’ex em ple del Mar io Casas ( act ualit at ) i Jam es Dean ( en el passat ) . Per no caur e en aq u est s com p or t am en t s h as d e t in dr e u n a con du ct a asser t iv a, qu e im plica ex pr essar allò qu e pen sem o sent im per t al de no caur e am b la m on ot on ia. Finalm ent v an r ealit zar un j oc sem b l an t a L’assassí, en q u è v an con st at ar q u e el q u e f an i p en sen els alt r es d e n osalt r es p ot c o n d i c i o n a r e l n o s t r e d e s t í, e l d e se n l l a ç d e l j o c: e l d e ca d a scú dint r e del conj unt . Aquest a act iv it at , com j a he dit al p r in cip i est av a r elacion ad a am b l’ex posició del r ebedor de l’in st it u t del m at eix t ít ol: Sot a Pr e ssió . M a r c CASAN OV A

t enen la feina d’inv est igar - lo. Si un incendi és pr ov ocat per algú és u n delict e pen al. Un bosc n et és el de fàcil pas i un bosc br ut és aquell en què hi ha gar r iga i m olt a br ossa i és de difícil pas.

Se g u i m e n t , co n t r o l , r e co l l i d a i t r a slla t de fa una El l l o c o n m és r eco l l i d a d e f au n a h i h a és a Bar celona, per què la gent com pr a anim als i despr és els abandona. Ells els r ecullen i els por t en al lloc on cal. A les Ter r es de l’Ebr e els an im als es por t en al Canal Vell. Allí est an els anim als fer it s o en m al est at . De v eg ad es els h an d e su b m in ist r ar u n a in j eccció p er a sacr if icar - los, p er q u è n o p at isq u en . Si est an m illor els cur en i quan est an bé els r et or nen al seu m edi n at u r al. En el cas dels v olt or s, els solt en a la Cov a de v idr e als Por t s. Quan t r obem fauna salv at ge s’ha de t r ucar al 113 i no t ocar - los. Els agent s sem pr e que els t oquen ho han de fer am b guant s i «lluny dels ulls». El GSM és el gr up de supor t d’alt a m unt any a que f a escalad a p er la m u n t an y a i cap t u r a u n d els d os pollet s de t r en calòs, j a qu e u n m or ir ia igu alm en t si no ho fessin, i el por t en a cent r es, per què es facen gran s. Tam bé fan an àlisi d’aigu a de r iu s, per on n o sol f lu ir - n e h ab it u alm en t p er d et ect ar si h i h a con t am in ació. Hi ha casos en què un caçador com et un delict e: é s q u a n u t i l i t za a r cs p r o h i b i t s, q u a n ca ça « a l a bar r aca» , al « filat » , am b « cepet s» . . . La difer ència est r e les espècies pr ot egides i les no pr ot egides és la quant it at d’ex em plar s que hi ha. Un ex em ple és el del coll v er d que no est à pr ot egit i es pot caçar ; en canv i, l’ànec blanc est à pr ot egit i no es pot caçar. El por c senglar i els conills a les nost r es t er r es es consider en una plaga. X è n ia ROÉ

19


AFECTI VI TAT I SEXUALI TAT Els dies 15, 17 i 20 de gener va venir una infer m er a del CAP a im par t ir una xer r ada a t ot l’alu m n at de 3 r d’ESO sobr e “ L’af ect iv it at i la se x u a l i t a t ” . Es t r a ct a d e M. Je sú s, l a q u e s’encar r ega de r ealit zar la m aj or ia de x er r ades sobr e l’àm bit de salut a l’alum nat de l’ESO des d el Cap d ’Am p ost a. En s v a est ar ex p lican t la difer ència ent r e sexe, sexualit at i er ot ism e. Ens va dir que la sexualit at no és un inst int i no nom és és pr ocr ear. A cont inuació ens va est ar par lant sobr e els òr gans sexuals i que s’ha de com pr ovar p er i ò d i cam en t si t en s càn cer ( d e t est i cl es o m am ar i) i com fer - ho. A cont inuació, ens va explicar els m èt odes ant iconcept ius i ens v a adv er t ir que la píndola del dia despr és no s’ha d’usar m és de dos cops a l’any i que s’ha d’ut ilit zar nom és com a últ im r ecu r s. Va ex p licar q u e m ai s’h an d ’u sar d os p r eser v at iu s a l’h or a, sig u in m ascu lin s o f em en in s, p er q u è en ser els d os d e làt ex es t r encar ien per la fr icció.

EL TABAC, BEN LLUN Y! El 24 de gener v a v indr e la Mar i a Jesú s p er a i m p ar t i r u n a xer r ada a l’alum nat de 2n d’ESO, aquest a v egada sobr e el t àbac. Nom és com ençar la xer r ada j a va d i r q u e a q u e st p r o v o ca q u e h i haj a m és de 150 m iler s de m or t s l’any, j a que el t abac dóna m olt a dependència física i cont é m és de 4500 com ponent s t òx ics. La «m ar ia» i el «cost o» solen pr ovocar m olt s casos d’esquizofr ènia. A la com ar ca del Mont sià hi ha 105 j óvens esquizofr ènics t r act at s al Per e Mat a. Els efect es t òxics de la «m ar ia» ( pr oduït s p e l THC) só n e l s q u e e t « co l · l o q u e n » . Ca l r ecor dar que la « m ar ia» és una dr oga il· legal. Com que un efect e del cànnabis és que et dóna gana, m olt s doct or s la r ecept en a pacient s am b anor èxia o bulím ia. Del t abac, els elem ent s t òxics m és addict ius són la nicot ina i el quit r à. Pot afect ar la per sona pr oduint m olt s càncer s ( pulm ó, bufet a d’or ina, gola, et c. ) . Tam bé pr oduïx m olt s efect es físics negat ius, com ar a l’esgr ogueïm ent de les dent s, el m al alè, l’env ellim ent de la pell, nafr es in t er n es, et c. El pu lm ó d’u n f u m ador pot t ar dar 10 anys a conver t ir - se en un pulm ó « n or m al» i sa. Tam bé af av or ix la calv ície m asculina i l’av ançam ent o el r et ar d de la m en o p au sa en l es d o n es, l a i m p o t èn ci a sex u a l , l a f a l t a d ’ a p et i t sex u a l , l a f a l t a d’esper m at ozous, et c. Una em bar assada no pot fum ar, j a que li passa el fum dir ect am ent al nadó. Fins i t ot és una causa de la «m or t sobt ada» en n adon s.

Ens va dir t am b é q u e si t e n s r e l a ci o n s sex u als am b u n a p e r so n a i no vols que aquella ho ex plique a n i n g ú , p er ò al final ho explica a algú li pot s posar una denúncia. Tam bé ens va dir que hi ha m olt s de “ m it es” que no són ver it at , com per exem ple el que diu que el pr im er cop que es t enen r elacions sexuals com plet es « no passa r es» o t am bé que dur ant l’em bar às no es poden t enir r elacions sex uals. L’act e sexual m ai ha de ser for çat , l’han de v oler els dos! És bo est ar ben in f or m at sobr e els aspect es m és bàsics del sexe, la sexualit at i l’er ot ism e, sobr et ot a nivell m èdic i pr àct ic! Gu ille m REV ERTÉ

Sen se t ab ac t en s m és lliber t at , m és diner s, m és salut , m illor im at ge per sonal i fins i t ot , et s m és solid ar i/ a am b els del t eu ent or n. L’ e x c u s a de les « cig ar r et es lig h t » n o f u n cion a, j a q u e en haver m enys quant it at s d e n icot in a la g en t p assa d e f u m ar 3 cig ar r et es al d ia a f u m ar - se’n 7, per exem ple, així les t abaquer es t enen m és beneficis. Deixar de fum ar és possible, encar a que el m illor ser ia n o com en çar a f u m ar, j a q u e n o t ’apor t a r es sa! Deixar de fum ar necessit a for ça de volunt at . Si r ecaus, no et desanim es, confia en les t eues possibilit at s i t or na a int ent ar - ho. Si els t eus par es, am ics, fam iliar s, et c. fum en i t u est às al seu cost at sols ser fum ador passiu i per cada hor a acabes inhalant de 2 a 3 cigar r et es. Per acabar, ens va donar alguns consells o f r ases q u e són m olt in t er essan t s p er a r eflexionar : Pe r a qu è fu m a r ? Jo pr e fe r e ix o la sa lu t a ba n s qu e fu m a r . Apa ga la ciga r r e t a a ba n s d’a pa ga r la sa lu t . M a r c CASAN OV A

20


El passat m es de gener, a les aules de 1r d’ESO, v a hav er u n a x er r ada sobr e h igien e i alim en t ació b àsiq u es q u e v a est ar im part ida per Maria Jesús, una infer m era del CAP. H I GI EN E La d u t x a : He m d ´ e st a l v i a r aigu a, per t an t pr in cipalm en t hem de dut x ar - nos; ut ilit zar em x am pú per a net ej ar - nos bé el cabell, les par t s ín t im es, els p eu s i les m an s. Fin alm en t h em d’eix ugar - nos bé i deix ar - ho t ot net i or denat . Le s de nt s: Hem de raspallar- nos les dent s, perquè si no ho fem ens podr ien sor t ir càr ies. Les càr ies són provocades per les llam inadures i per la bolleria indust r ial. És necessar i net ej ar - nos les dent s t r es cops al dia. Quan ens net egem les dent s, cal est arh i u n m ín im d e d os m in u t s. Hem d ’an ar a la consult a del dent ist a cada cop que ens apar egui alguna pat ologia. Le s m a n s: Ens hem de net ej ar les m ans abans i despr és de m enj ar per no cont r eur e m alalt ies. H igie n e post u r a l: Consist eix a seur e bé i t indr e una bona p o s t u r a quan por t em la m ot xilla. La r oba i e l c a l ç a t : És acon sellab le ca n v i a r - n o s cad a d ia d e r oba i les sab at es a l’hor a de fer espor t . És necessar i net ej ar - nos bé i r epassar - nos bé despr és de fer espor t .

ALI M EN TACI Ó L a d i e t a : Pe r t i n d r e u n a d i e t a saludable és necessar i m enj ar cinc àpat s al dia i fer t r es v egades espor t a la set m ana. L´ esm or zar és l’àpat m és im por t ant del dia. Gr u ps d’a lim e n t s: Va ex plicar els difer ent s gr ups d´ alim ent s i cadascuna de les seues pr opiet at s. A l’h or a de m en j ar ser ia con v en ien t beur e aigua i no beur e begudes am b gas. A la nit , es r ecom ana que es m enge peix , v er dur a... i poca quant it at de car n, ous... Tr a st or n s a lim e n t a r is: Són les alt er acions en la conduct a alim ent àr ia. Per la bulím ia i per l’anor èx ia es pot ar r ibar a m or ir. O b e si t a t : Les ca u ses b à si q u es só n l a n u t r i ci ó d e s e q u i l i b r a d a , l a m a n c a d ´ e x e r c i c i f ís i c , l’hipert iroïdism e... An sie t a t : Pot provocar m alalt ies de t ipus respirat ori, gast r oint est inal, neur ològic, psicològic... An or è x ia n e r v iosa : És un t r ast or n de la conduct a alim ent àr ia. Afect a ent r e el 90% i el 95% de les per sones i és fr eqüent ent r e els 12 i els 25 any s. Bu lím ia n e r v iosa : Aquest a m alalt ia consist eix en l´ ànsia de m enj ar i despr és en el fet de pr ov ocar - se el v òm it . Sol passar ent r e el 12 i els 18 any s. Les conseqüències són el fet d´ apr im ar - se de cop i el baix r endim ent escolar si la diet a t é un alt cont ingut calòr ic i m olt de sucr e. Alcoh ol: No és r ecom anable consum ir alcohol i el que s’aconsella és beure m olt a aigua perquè el nost re cos est iga ben hidr at at i saludable. Ser ia bo seguir aquest es indicacions t ot hom .

L’ESTI GMA

Lluís t enia una m alalt ia incur able. Al 1950 v an sor gir els pr im er s m edicam ent s que pal·liav en els efect es d’aquest es m alalt ies. Aleshor es els t an cav en als m an icom is, j a qu e n o sabien la m alalt ia que pat ien. Act ualm ent , els m anicom is j a no ex ist ix en. Av ui en dia hi ha els hospit als. Lluís anav a al psiquiat r a. Ell t enia m olt a por per què els m et ges no sabien el que li est av a passant . El psiquiat r a és el que s´ encar r ega del t r act am ent m èdic i el psicòleg és el q u e ap lica la t er àp ia i aj u d a a cu id ar - se i m ant enir a la gent la m alalt ia m és est able. Les neur ones es poden alt er ar a ca u sa d e l e s d r o g u e s com el cannabis ( THC) o m arihuana, la cocaïna, et c. Aquest es dr ogues afect en i alt er en el funcionam ent cor r ect e de les neur ones. Aq u est es pr ov oquen v u ln er abilit at in div idu al i est r ès. Si al g u n cop ex per im ent es algun d´ aqu est s sím pt om es, el m illor que pot s fer és dem anar aj uda als esp ecialist es i als p r of ession als de la m edicina. Ells t ´ aj udaran a sor t ir - t e´ n i a fer que la t eua v ida siga m illor.

El div endr es dia set de febr er a les classes de pr im er d´ ESO v a v in dr e u n a n oia qu e es deia Bà r b a r a , i n f e r m e r a q u e r e a l i t za t a sq u e s d e coor dinació d’infer m er ia i que els v a par lar sobr e les m alalt ies que afect en el cer v ell i sobr e un noi del Per e Mat a que t enia una d´ aquest es m alalt ies. Les « m alalt ies v er t ebr als» af ect en el cer v ell i aquest és el que ens coor dina els m ov im ent s, els sent it s, la par la, et c. Una de cada quat r e per sones pat ix aquest es m alalt ies. Aquest a xerrada, en part , versava sobre un còm ic que es cent r ava en el cas d´ un noi, Lluís, que est av a aïllat , est av a t r ist , desm ot iv at , que sent ia v eus. Quan la connex ió ent r e una neur ona i una alt r a « es t r en ca» o s’in t er r om p és q u an d ix en d e funcionar bé. Lluís sent ia v eus al seu cap que li p a r l a v en . Ai x ò p o d r i a t r a ct a r - se d ’ ep i l èp si a , Parkinson, Alzheim er, t rast orns bipolars, depressió o fins i t ot anor èx ia. Els par es d’en Lluís v an ser els que v an ad on ar - se q u e est av a m alalt . To t s j u n t s v a n anar a l’especialist a ( neur òleg) i aq u est els va d iag n ost icar q u e

D a v id D URÁN ; La u r a ACI ÉN

D a v id D URÁN ; La u r a ACI ÉN

21


LA URV EN S VI SI TA Els dies 3 i 4 de febrer t ècn ics i p r of essor at d e la U RV e n s v a o f e r i r a t o t l’alu m n at de 3 r d’ESO u n a classe pr àct ica per par lar n os sobr e l’est im u lació del sent it s a par t ir del m ón de l’enologia ( el vi) . La v i t i c u l t u r a é s l a ciència que ex plica com t r ansfor m ar el r aïm en vi. Fan ferm ent ar el raïm per provocar que el sucr e del r aïm «sur t i». Aleshor es el llevat t r an sf or m a el su cr e d el r aïm f er m en t at en alcohol. En la Universit at t enen un celler per aprendre a elaborar vi. El vi form a part de la diet a m edit errània. El consum d’una m ica de vi és bo per prevenir pr oblem es de salut com ar a car diopat ies. En experim ent s s’ha const at at que el vi aj uda a cont rolar m és algunes m alalt ies. Ens van dir que els passos per a realit zar u n a d eg u st ació d e v i són els seg ü en t s: 1 . Vist a de la copa; 2. Olorar el vi; 3. «Rem enar» el vi; 4. Tornar a olorar; i 5.Tast ar el vi per a degu st ar - lo.

La q u an t it at òp t im a per dur a t er m e la degust ació és aquella am b la qual la copa es pot posar d e cost at i el v i n o cau . Abans de la degust ació no es pot ni fum ar, ni m enj ar, ni beure, ni port ar colònia o m aquillat ge. I hi ha un t ipus de copa per a cada t ipus de vi. A m és, s’ha de sab er com ag u an t ar la copa per qu è n o s’escalf e el vi. Tam bé ens van explicar com es punt ua o valora un vi en els diferent s crit eris que hi ha. Am b la t onalit at del vi pot s veur e si el vi és m és j ove o m és vell. Ens van dir que quan algú veu un «obj ect e» i l’olor a, sap de què es t r act a, per ò si olor a «l’obj ect e» i no el veu, possiblem ent no sabrà de qu è es t r act a, j a qu e la v ist a i l’olf act e est an « r elacionat s» . Tam bé ens van anar passant uns flascons am b d if er en t s ar om es, am b b on es i m ales olors, les quals havíem d’int ent ar esbrinar de q u è e r e n . Un a e r a d e v i o l e t a ; u n a a l t r a , d’albercoc; una alt ra, d’ous podrit s; ... Va ser una sessió pràct ica m olt int ensa, il· lust r at iv a i didàct ica « d’enologia aplicada» als sent it s. Gu ille m REV ERTÉ; Aa r on CUAD RAD O

COL·LABOREM AM B ELS DE QUART! Co m d es d e f a j a u n s quant s any s, l’alum nat de 4t d’ESO del nost re I nst it ut du a t er m e div er ses act iv it at s per a p od er cob r i r u n a p ar t d el cost os d ’u n v iat g e q u e es r ealit zar à en m ot iu d e la celebració del final d’et apa de l’ESO. Per d u r a t er m e a q u est a r t i cl e, v a m con t act ar am b l’alu m n a d el cen t r e Mar ion a Navarro, delegada de 4t d’ESO i encarregada d’organit zar el recom pt e de diners per a aquest v iat ge. L’obj ect iu és fer un creuer pel Medit errani, al qu al 3 5 alu m n es t en en pen sat an ar, per ò ev id en t m en t es t r act a d ’u n v iat g e d ’alt p r essu p ost . És p er aq u est m ot iu q u e s’h an preparat diverses act ivit at s, com ara la venda de past issos i panellet s el dia de la Cast anyada a l’hora del pat i. Tam bé es va organit zar una desfilada a la Sala Met r o el d ia 2 9 d e n ov em b r e, am b el pat rocini i col·laboració de diferent s em preses i est ab lim en t s d e la p ob lació. Es v a p od er gaudir d’una est ona agradable, en què els nois i noies ens van m ost rar els diferent s product es

d’aquest es em pr eses i/ o bot igues ( per r uquer ies, bot igues de roba ...) . Conj unt am ent am b l a v en d a d ’en t r ad es, t ant ant icipades com a t aq u illa, cal ag r air les col· lab or acion s d els pat rocinadors i l’aj ut de la Sala Met ro que els va ofer ir gr at uït am ent el local. S’hi v an obt enir uns beneficis consider ables. Hem de dest acar la cont r ibució de 500 euros per part de l’AMPA del Cent re. El result at d ’aq u est act e v a ser sat isf act or i p er a t ot l’alum nat . A m és, durant la celebració del passat Sant Tom às d’Aqu in o es va v en dr e x ocolat a am b bescuit s al bar de l’inst it ut , i es v a r ecapt ar t ot el benefici, donat que l’inst it ut es v a fer càr r ec dels ingr edient s. Com podeu suposar, organit zar aquest es act iv it at s de m aner a adequada i r esponsable r equer ix un gr an esfor ç i im plicació t ant per p a r t d e l e s p e r so n e s d e l e g a d e s co m d e l professorat que els ha aj udat , en aquest cas Jo s e p A l b i o l , U b a l d o Ga r c i a i V i c e n t Casacuber t a. Gr àcies a t ot hom .

La ia TON D A; An n a TORTA

22


PREMI BI OI MATGES « U n sa lt a m a r t í de color v e r d pist a t x o, a m b e ls u lls de color s v e r m e l l s, m a r r o n s, t a r o n g e s i a m b a l g u n d e t a l l b l a u ce l . Est à si t u a t so b r e e l v i d r e d ’u n co t x e , a Sa n t Ca r l e s d e l a Rà pit a .» Aquest a descr ipció acom pany a la im at ge capt ada per M a r M a sià Ar ce , alum na de 3r d’ESO del nost r e cent r e, que ha m er escut el 3 r p r em i en l a ca t eg o r i a « ESO» a l a p r esen t co n v o ca t ò r i a d e Bioim a t ge s, que és un concur s de fot os de nat ur a or ganit zat cada dos any s pel Col·legi oficial de Biòlegs de Cat aluny a am b la pr incipal f in alit at d e d isp osar d ’u n a col· lecció d e f ot og r af ies d e t em àt ica b i o l ò g i ca p er a d o cen t s i al u m n at d e p r i m àr i a i secu n d àr i a d e Ca t a l u n y a i d e p r e p a r a r u n a e x p o si ci ó i t i n e r a n t d e f o t o g r a f i a biològica per inst it ut s, facult at s de biologia, col· legis pr ofessionals i alt r es ent it at s cult ur als que hi est iguen int er essades. Enhor abona! RED ACCI Ó

OLI MPÍ ADES GEOLÒGI QUES Les olim píades geològiques són unes olim píades en què les pr ov es en lloc de ser físiques, són pr egunt es sobr e la geologia. Hi ha dos apar t at s, un que es r ealit za de niv ell indiv idual i un alt r e, en gr ups de 4 per sones. Aquest any el div endr es 7 de febr er l’alum nat de bat x iller at cient ífic que s’ha ofer t v olunt ar i v a par t icipar en la fase de Cat aluny a, que es celebr av a a Ta r r a g o n a . Va n est a r a co m p a n y a t s d e Vi cen t Ra m i r o i M. Jo sé Gi m en o, pr ofessor at del Cent r e. Aquest any és la t er cer a v egada consecut iv a que s’hi par t icipa. Fa dos any s, un alum ne d’aquest inst it ut va passar a la fase est at al, qu e es v a celebr ar a San t an der. Aqu est an y la f ase est at al se celebr ar à a Toledo . M a r c CASAN OV A

OLI MPÍ ADA DE BI OLOGI A DE CATALUN YA 2 0 1 4 N o e m í Ga r cia Se r r a , alu m n a de 2 n de bat x iller at v a ser seleccion ada pel com it è or ganit zador de l’olim píada per par t icipar - hi en base al seu ex pedient acadèm ic. L’Olim píada de Biologia de Cat aluny a t é com a obj ect iu pr incipal est im ular i im plicar els est u d i an t s d e b at x i l l er at en el d esen v o l u p am en t d ’aq u est a ci èn ci a, at ès q u e r esu l t a im possible com pr en dr e la v ida, an alit zar els seu s pr oblem es i plan t ej ar solu cion s sen se un coneix em ent adequat de les pr incipals qüest ions biològiques, per ex em ple en aspect es com la cont am inació am bient al i el canv i clim àt ic, la biot ecnologia, la conser v ació de la biodiv er sit at i el diagnòst ic i t r act am ent s de m alalt ies, ent r e m olt s alt r es t em es. El dia 8 de febr er es v a r ealit zar la pr ov a t eòr ica de l’olim píada, el r esult at obt ingut v a cor r espondr e al «segon quar t il», és a dir, un r esult at per sobr e de la m it j ana obt inguda en la pr ov a. En h or abon a!

Fe r n a n da BARREN A

EXPERI ÈN CI A I N TERCEN TRES AMB LA UAB ( ARCPRO) El passat 19 de desem br e un gr up de pr ofessor es del Cent r e ( Mait e Cat alán, I r ene Fer r é i Àngela Pit ar ch) va par t icipar en el Pr oj e ct e Re cípr oc de Com pe t è n cie s Pr ofe ssion a ls ( ARCPRO) de la Facult at de Psicologia de la Univ er sit at Aut ònom a de Bar celona ( UAB) , en el qual l’alu m n at d e l’assig n at u r a Est r at èg ies d ’Ap r en en t at g e v a elab or ar conj unt am ent am b el professorat del Cent re unit at s didàct iques. El nost re pr ofessor at v a par t icipar en l’av aluació d’aquest a act iv it at . Ar a nom és queda la im plem ent ació d’aquest es unit at s ( cor r esponent s a les assignat ures de ciències socials i ciències nat urals) a l’aula i observar el r esult at final del pr océs. L’ex per iència va ser m olt enr iquidora i la valor em m olt posit ivam ent .

Àn ge la PI TARCH

AGAFAN T EX PERI ÈN CI A Aquest cur s 2013- 2014 han ar r ibat a l’I nst it ut dos est udiant s per a por t ar a t er m e, am b un/ a t ut or / a del Cent r e, les seues pr àct iques. Els est udiant s són: Est a l i n a Cí v i co i Fo r n ó s ( esq u er r a) , q u e est à cu r san t el M à st e r U n iv e r sit a r i d e Fo r m a ció d e l Pr o f e sso r a t d ’ Ed u ca ci ó se cu n d à r i a O b l i g a t ò r i a i Ba t x i l l e r a t , F o r m a c i ó P r o f e s s i o n a l i En s e n y a m e n t d ’ I d i o m e s e n l’especialit at d’Or ient ació Educat iv a. El seu t ut or és Just í Pagà, psicopedagog del n ost r e Cen t r e. M a r c Ga r r i g a i Be l ce i s q u e est à cu r san t 4 t cu r s d e l Gr a u e n Ci è n ci e s d e l ’ A ct i v i t a t Fí si ca i d e l’Esp or t i r ealit za les pr àct iques al nost r e Cent r e. El seu t ut or és I k e Oliv án, pr ofessor d’Educació Física. Molt a sor t a t ot s dos!

An n a COM ALAD A ( Coor din a dor a Alu m n a t Pr à ct icu m )

23


COL·LEGI SORI AN O MON TAGUT «Ha sigut una bona ex per iència, j a que t ot s j unt s ens ho hem passat m olt bé i hem apr ès coses nov es. Hem sabut com int er act uar am b els nens de 6è de Pr im àr ia i ens hem adonat que és una t asca que pot ser difícil. Ens agr adar ia pr olongar una m ica m és el t em ps, j a que globalm ent t ot ha est at m olt div er t it .» La u r a ACI ÉN ; Ali H AN ZA KH AN ; An dr e a M ARÍ N ( 3 r B) « L’ex per iència ha est at m olt bona. El pr im er dia v a ser m olt em ocion an t ; n o sabíem qu in t ipu s de x iquet s ens t ocar ia i est àv em m olt ner v iosos. Els v am ex plicar t ot el que far íem nosalt r es i el que haur ien de fer ells. Tot seguit ens vam pr esent ar t ot s i t ot es, gr ans i m enut s. A la set m an a segü en t , i als labor at or is de l’in st it u t , v am f er la pr àct ica de la ceba. Vam ex plicar a l’alum nat de l’escola com s’hav ia de m irar am b les lupes. En acabar, vam obser var fulles i m és coses per qu è h o m ir essen . El t er cer dia v am fer la pr ov a de la gim cana, dur ant la qual els x iquet s i x iquet es hav ien de super ar unes pr ov es. Si ho feien bé, els donàv em una peça del t r encaclosques que hav ien de com plet ar. El quar t i últ im dia, m ent r e l’alum nat de Secundàr ia que sor t ia al t eat r e es pr epar av a, la r est a ex plicav a als m enut s, i als labor at or is, què hav ien de fer am b els espinacs. . . x afar - los bé i posar un paper am b el líquid que n’hav ia sor t it ...» N a r cís Adr ià AD AM OV I CI ; Fe lipe V ALLEJO

« L’ex p er ièn cia d e l’APS en s h a sem b lat cu r iosa, n ov a i in t er essan t . Hem apr ès m olt dels x iquet s i x iquet es. Ha t ingut m olt s aspect es posit ius, per ò t am bé alguns de negat ius. Com a posit ius hem de r em ar car el fet que hem t ingut l’opor t unit at de r elacionar - nos am b alum nes de Pr im àr ia i ells han pogut conèix er l’inst it ut i els inst r um ent s que ut ilit zem al labor at or i. Per a ells t am bé h a est at u n a ex per ièn cia posit iv a, j a qu e h an apr ès n ov es t ècn iqu es de labor at or i. Respect e als negat ius, cal dir que ha est at una ex per iència m assa cur t a per a t ot hom i que alguns x iquet s han falt at al r espect e a l’alum nat d ’ ESO. A par t d’aix ò, ho r ecom anar íem per als alum nes de l’any v inent .» Joa n a LÓPEZ; N ú r ia M I RÓ; Alba RAM OS( 3 r B)

I


COL·LEGI AGUSTÍ BARBERÀ « Els prim ers m esos del curs vam est ar preparant unes act ivit at s per a dur a t erm e a l’escola Agust í Barberà durant el segon t rim est re. Am b aquest es act ivit at s creàvem una hist òria cient ífica i a part ir d’aquest a, vam elaborar una gim cana i vam experim ent ar als laborat oris del nost re inst it ut . Però prim er de t ot , els xiquet s i xiquet es de 6è havien de passar unes proves per a poder esbrinar qui era l’assassí, l’arm a d’aquest i el lloc de l’assassinat . El prim er dia vam anar l’alum nat de 3r A a l’escola Agust í Barberà per a fer la present ació de la gim cana i després vam fer un j oc per a poder- nos conèixer. El segon dia van venir t ot s els escolars al nost re inst it ut per a fer una pràct ica am b ceba i lupes binoculars. El t ercer dia vam t ornar a l’escola i j a vam realit zar la gim cana; t ot l’alum nat ens vam repart ir en dos grups i en diverses proves. N’hi havia de m at em àt iques, anglès, biologia, lit erat ura i sobre Am post a. Per cada prova aconseguien una peça d’un t rencaclosques. Quan j a les havien aconseguides t ot es, podien acabar de com plet ar el puzle, en el qual hi havia pist es per a esbrinar qui era l’assassí. El pròxim dia vindran a l’inst it ut i els xiquet s i xiquet es de l’Agust í Barberà realit zaran una pràct ica al laborat ori per a observar els pigm ent s de la clorofil·la dels espinacs.» M a r M ASI À; M ir e ia SERRET; Sa n dr a Tom à s ( 3 r A)

II


COL·LEGI CON SOL FERRER « Nosalt r es, com hem est at l’últ im gr up a com ençar el pr oj ect e, nom és hem pogut r ealit zar dues sessions. El pr im e r dia van anar a l’escola Consol Fer r é, on vam t enir un pr im er cont act e am b els nois i noies. Ens vam div idir en dos gr ups, uns am b l’alum nat de 5è i els alt r es am b els de 6è. Al pr incipi est àvem una m ica desor ient at s per què en ar r ibar no sabíem quina era l’ent rada pr incipal del cent r e i t eníem t em or que sort ís m alam ent . Però t ot al cont rari, un cop explicada la int roducció a l’enigm a, vam per dr e la ver gonya i ens vam sent ir m olt a gust . Per a agafar confiança am b els x iquet s i x iquet es, vam r ealit zar dos j ocs per a conèixer els seus gust os i aficions. El pr im er consist ia a passar- nos una pilot a, assegut s en r ot llana, i dir el nost r e nom i alguna cosa que ens caract er it za. En el segon j oc ens div idíem en par elles o en gr upet s i est ablíem una conv er sa ent r e nosalt r es. Despr és ex plicàvem als alt r es com pany s t ot el que ens hav íem cont at . Ens vam acom iadar i vam m ar x ar m olt cont ent s i cont ent es cap a casa. El se gon dia va venir l’alum nat del Consol Fer r é al nost r e inst it ut . Pr im er ens vam fer una fot ografia col·lect iva de r ecor dat or i de l’ex per iència. A cont inuació vam for m ar gr ups i ens vam dist r ibuir pels difer ent s laborat or is per a r ealit zar una pr àct ica. Aquest a consist ia en l’obser vació de cèl·lules v eget als am b lupes binocular s. Quan la vam acabar, els vam ensenyar les caract er íst iques pr òpies de cada laborat or i i les cur iosit at s d’aquest s. Es va t ract ar d’una sessió m olt sat isfact òr ia, j a que vam poder aplicar els coneixem ent s j a est udiat s en cur sos ant er ior s.» Pa u la CU RTO; An n a TORTA ( 3 r B)

«Per a nosalt res aquest a experiència ha est at m olt ent ret inguda i m olt div er t ida. Hem pogut conèixer nois i noies i t am bé hem p og u t ex p er im en t ar sob r e la n ost r a p r òp ia au t on om ia i independència en poder ex plicar lliur em ent el que s’hav ia de fer durant cada sessió. Mai no oblidar em aquest a ex per iència.»

Elisa ORTÍ ;Le n a V ELASCO ( 3 r B)

« Hem g au d it d ’u n a ex p er ièn cia t r an q u il· la i sen se cap pr oblem a. L’alum nat és m olt sim pàt ic i, a pesar dels ner v is, ha est at t ot m olt bé. Van est ar m olt educat s i cuidadosos dins del laborat or i i t ot s nosalt r es ens aj udàvem els uns als alt r es i solucionàv em pet it s pr oblem es am b im aginació. Esper o que la gim cana els agrade, j a que t ot s els gr ups de 3r d’ESO hem t r eballat m olt per què els r esult e una exper iència div er t ida.» An n a PELLI CER ( 3 r C) «( ...) El segon dia vam anar als laborat oris de l’inst it ut . els en vam explicar les norm es i el que faríem acont inuació. Prim er vam m irar una pell de ceba a la lupa. En acabar els vam ensenyar els insect es pal i els cervells que t enim guardat s a la nevera. Tam poc no ens vam oblidar dels esquelet s. Finalm ent , vam anar al laborat ori de Física i vam v eure les m aquet es del Pont d’Am post a i la d’un aeroport en m iniat ura.» St e lia n Vior e l GLOD EAN U; M ar ia LLOR ( 3 r C) «El prim er dia de l’APS vam aprendre m olt es coses, gent nova, nov es em ocions, nous caràct ers i noves experiències. El que m és ens va agradar va se l’int erès que els xiquet s de 6è dem ost raven i l’at enció en escolt ar- nos. La verit at és que ens ho vam passar m olt bé i vam sort ir de l’escola am b un gran som riure a la cara.» D a vid CASAN OVA ( 3 r B) ; Xa vi COSTES ( 3 r C)

III


FUN DACI Ó PERE M ATA « L’alum nat de 3r hem fet el pr oj ect e APS durant el segon t r im est r e. Jo he par t icipat en el pr oj ect e «APS, apr enem a r eciclar am b la Fundació Per e Mat a». Dels set ze com pany s i com panyes, un gr up va anar al cent r e de dia i l’alt r e a la r esidència del Per e Mat a. Ha est at una ex per iència m olt agradable, j a que la m aj or ia t eníem una im at ge difer ent dels usuar is i del lloc. M’ha agradat aj udar- los a ent endr e i a ut ilit zar m illor les x ar xes. Tam bé vam fer un pr oj ect e m anual: vam elaborar una bossa per a l’ent r epà. A ells els va agradar la idea i es van div er t ir m olt . L’últ im dia vam fer un ber enar t ot s j unt s i vam par lar de l’ex per iència i si els l’hav ia agradat . Finalm ent , vam acom iadar- nos t ot s i ens vam fer una fot o. Els usuaris han est at unes persones m olt am ables i respect ables. Ens han ensenyat a ent endr e’ls m illor. L’any v inent es podr ia t or nar a fer, j a que passes m olt bona est ona am b ells.» Su sa n a GI SBERT ( 3 r B) « Aquest a ex per iència m ’ha agradat m olt , j a que ha sigut nova per a m i. M’ha encant at poder ensenyar coses que j o sé a per sones que en v olien apr endr e. El t em a d’int er net cr ec que, pel poc que el dom inav en els usuar is, l’han ent ès pr ou bé. Hi ha hagut gent a qui no li va agradar t ant , per ò igualm ent han acabat apr enent alguna cosa nova. Per part de l’alum nat de l’inst it ut crec que hem t ingut m olt a paciència i m olt bon com port am ent am b els usuaris, t enint en com pt e que durant el servei no ens acom panyava cap professora i aquest s, en un principi, ens sem blaven difícils de t ract ar. Hem est at , per al m eu gust , m olt poc t em ps fent act iv it at s am b ells, per ò les que vam fer les t r obo adequades. Ho aconsello per a l’any v inent , per ò est ar ia m és t em ps ensenyant - los una única cosa per què els quedi ben apr esa. De l’1 al 10, a l’ex per iència li fico un 9. Tam bé est ic m olt sat isfet a dels usuar is, j a que er en m olt am ables i agraït s. Anim o l’alum nat del pr oper cur s que faci aquest a ex per iència, j a que és fant àst ica.» En y a GARCÍ A ( 3 r B)

« L’ ex per iència va ser m olt agradable, j a que vam conèixer gent i els v am ensenyar a cr ear un cor r eu i un blog. El t aller de la bossa va est ar bé per què quasi t ot hom sabia cosir i els va agradar. Podr íem fer el ser vei durant m és t em ps, j a que l’act iv it at s’ha quedat cur t a. Tam bé se’n poden r ealit zar alt r es... nav egar per int er net aj udar ia els usuar is a descobr ir coses nov es. Jo, per sonalm ent , he est at m olt a gust am b els com pany s i com pany es i am b els usuar is. De l’1 al 10 li ficar ia un 8. L’act ivit at m ’ha servit per a aprendre a expressar- m e en persones d’edat s difer ent s. Molt es vegades cal t enir m olt a paciència, j a que uns est an m edicat s i no acaben de capt ar les coses; per ò t am poc no és cap t r eball pesat . Són per sones m olt aplicades i at ent es. Jo cr ec que per a ells est ar ia bé fer m és act iv it at s m anuals, per què durant el t aller van dem ost rar que x alaven m olt .» An a be lla BRAV O ( 3 r B)

« L’ ex per iència ha est at bona. Hem fet am ist at s que ens pensàvem que no far íem . Els usuar is que ens feien m és r espect e han r esult at ser els m illor s. M’ha agradat ensenyar- los com nav egar per int er net i com fer el blog. Han sigut m olt am ables. Tam bé vam t r eballar una act iv it at m anual: unes bosses per a posar ent r epans... i fins i t ot un va fer- ne per a ficar t abac. La m aj or ia no sabien cosir, per ò alguns ens van sor pr endr e. L’any que ve r epet ir ia l’ex per iència per què ha est at m olt bé.» Joe l FERN ÁN D EZ ( 3 r B)

IV


Com que la ciència és cultura, com organitzem la vida del centre per tal que es faci una bona difusió del nou coneixement científic? Celebrem la Setmana de la Ciència Un any més el professorat del Departament

ens permetin, a banda de la nostra activitat a les

de Ciències de la Naturalesa ( Biologia-Geologia i

aules, apropar el coneixement científic al nostre

Física- Química) i el de Matemàtiques de l’Institut

alumnat.

Ramon Berenguer IV hem proposat a tota la

Per aquest motiu, com en cursos anteriors,

comunitat educativa del nostre institut que s’apropi

des del nostre institut, Ramon Berenguer IV, hem

a la Ciència. Ho hem fet convidant-la a la participació

proposat i impulsat activitats per a poder fer

activa en la 18a Setmana de la Ciència.

partíceps a tots i totes d’aquesta 18a Setmana de

La Setmana de la Ciència és una proposta

la Ciència.

de la Fundació Catalana per a la Recerca i la

Els temes centrals de l’edició d’enguany

Innovació que té com a objectiu dedicar uns dies a

han estat l’estadística, l’aigua i Einstein amb motiu

la divulgació dels coneixements científics bàsics i

de la celebració, aquest 2013, de l’Any

alhora apropar-nos al treball quotidià dels científics

Internacional de l’Estadística, l’Any Internacional

i a les seves investigacions.

de la Cooperació en l’Esfera de l’Aigua i la

El professorat implicat

estem sempre

interessats a unir-nos i formar part de propostes que

commemoració del 90è aniversari de la visita d’Albert Einstein a Catalunya.

Fem un ral·li fotogràfic. Busquem fonts i formes de recol·lecció i emmagatzematge d’aigua a la Serra del Montsià. La Serra del Montsià és un paisatge feréstec de cingleres i barrancs envoltat de planes i fonts on actualment no raja aigua o poca, en alguna època de l’any. Els nostres avantpassats, per tal de portar part de les seves activitats ramaderes, agrícoles, etc., van construir diferents formes per recollir i emmagatzemar l’aigua tan escassa. Per recordar que l’aigua és un recurs escàs, limitat i indispensable per a la vida i per al desenvolupament de les activitats econòmiques, es va proposar fer fotografies de fonts i formes de recol·lecció i emmagatzematge d’aigua a la Serra

2n cicle d’ESO: Julià Segura per la fotografia de la

del Montsià. Les fotografies anaven acompanyades

Font de l’Arboç, situada a la Serra de Godall.

d’una explicació científica. Els premiats són:

1r cicle d’ESO : Anna Esquerre i Judit Benito per la Font del Burga de la Serra del Montsia.

2


Fem esbarjos científics Els esbarjos científics van estar adreçats a tot l’alumnat del Ramon Berenguer amb l’objectiu que guiats per professorat de Física i Química i Matemàtiques, gaudissin fent Ciència .

Influeix la quantitat d’aigua que conté un coet en el seu temps de vol? Aquesta va ser la pregunta d’investigació que l’alumnat d’ESO i Batxillerat va treballar durant dos esbarjos. La participació va ser d’uns 45 alumnes en la construcció i llançament de 28 coets. El dimarts 19 de novembre a l’hora del pati es va fer el taller per construir els coets amb ampolles de plàstic de litre i mig i, cartolina amb els croquis per fer els alerons i el cap del coet. Posteriorment, cada alumne decorava el coet al seu gust per a portar-lo el dijous a l’hora del pati per fer el llançament. El dijous 21 de novembre es va fer el llançament dels 28 coets davant d’un gran nombre d’espectadors. L’objectiu del llançament era esbrinar la quantitat d’aigua òptima per fer volar un coet, mesurat el temps i el volum d’aigua. Enguany hem fet l’estudi per a tres volums diferents; 250 ml, 500 ml i 750 ml d’aigua. Aleatòriament es van ordenar els coets i es va procedir a omplir el primer en 250 ml, el segon en 500 ml, el tercer en 750 ml i repetir la sèrie. Cada llançament tenia tres mesures fetes per tres cronometradors independents i d’allí s’obtenia el temps mitjà i es feia el corresponent tractament matemàtic per tal d’extreure conclusions com es mostra a continuació.

250ml. Mitjana (S) 3,24 Desviació tipus 0,78

500ml. 2,68 0,43

750ml. 2,21 0,57

Amb aquestes dades procedim a prescindir dels valors allunyats de la mitjana en més d’una vegada la desviació tipus, i refem les mitjanes.

Mitjana (S)

250ml. 3,48

500ml. 2,78

750ml. 2,53

Veiem que la durada del vol disminueix en augmentar la quantitat d’aigua usada per a la propulsió, per tant, en properes experimentacions serà convenient usar quantitats d’aigua a l’entorn de 250 ml. Agraïm la participació de l’alumnat i del professorat voluntari i esperem que l’experiència hagi estat divertida i interessant.

Pere Rullo de 1r B va dir : «L’ experiment del coets d’aigua em va agradar molt, va ser molt divertit; tot i no haver guanyat res, m’ho vaig passar molt bé». José Alfonso Gabarri Calzado de 1r B va dir: «...els coets eren impressionats. El més impressionant era quan amb l’aigua s’enlairaven...» Volarà? Durant quan de temps?

Ja vola....

Matemàgia En el taller de matemàgia es van fer 6 jocs de màgia (utilitzant daus, cartes i números) basats en operacions matemàtiques, utilitzant la cooperació i complicitat de l’alumnat. Al final s’explicaven «els trucs» per fer veure a l’alumnat que la ciència (i les matemàtiques en particular) és més interessant i distreta del que es sol creure. Marc Aguiló, alumne de 1r B d’ESO va dir : «La matemàgia m’ha paregut una bona activitat de cap i necessària, ja que hi ha bastantes persones que necessiten exercitar el cap amb aquests jocs. Un dels jocs que em va agradar més va ser un que tractava de pensar un símbol d’una carta i el professor l’endevinava».

3


Un dia amb els científics al nostre institut Un curs més ens retrobem amb científics al nostre institut amb l’objectiu d’ apropar els investigadors a l’alumnat per tal d’ entusiasmar-los i despertar passió pel coneixement científic El tema central de la jornada Un dia amb els científics va ser la immunitat: el nostre sistema de defensa . Els investigadors que van dirigir les activitats d’enguany van ser Maurizio Gentile, el qual està acabant el seu doctorat en immunologia a l’ Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i Antonios Lioutas, doctor de Biologia Molecular del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Fem tallers Els destinataris dels tallers van ser l’alumnat de Biologia de 1r i 2n de Batxillerat. A partir de la pregunta: es poden utilitzar sèrums que contenen anticossos contra antígens A i B. Es poden analitzar mostres de sang i conèixer el parentiu entre persones? l’alumnat va poder conèixer els diferents components del sistema immunitari, la importància de la identificació dels grups sanguinis i la seva utilitat i realitzar un test estàndard de grups sanguinis.

El taller va començar amb una introducció als conceptes bàsics de la immunitat i després es va iniciar la pràctica amb el material que van dur dels seus llocs d’investigació, com eren mostres de sang sintètica, sèrum sintètic Anti-a i anti- B, micropipetes Pasteur, pipetes automàtiques... Havien d’identificar a qui corresponia una mostra de sang trobada en el lloc d’un assassinat i per això cada grup ( dos o tres alumnes) disposaven de 4 mostres de sang. El taller va durar 2 hores i com expressava l’alumnat va «passar el temps volant».

El cafè científic: La cara i creu del nostre sistema immunitari: el nostre aliat o el nostre enemic? El cafè científic enguany va ser dirigit per Maurizio Gentile, científic que forma part del grup d’ investigadors de l’ Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques ( IMIM ) de Barcelona. El dia que vam realitzar aquesta activitat, el seu grup acabava de publicar a la revista Science una descoberta amb col.laboració amb la Icahn School of Medicine del Mount Sinai a Nova York i altres institucions dels EUA que podrà ajudar a buscar formes complementàries de tractament de malalties inflamatòries intestinals, com la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn. El descobriment del seu grup és que la mucositat intestinal no només actua com a barrera física contra antígens alimentaris i bacteris intestinals , sinó que també proporciona senyals antiinflamatòries a les cèl.lules immunes que regulen la salut del nostre intestí i ens ajuden a lluitar contra els bacteris i antígens dels aliments.

Aquesta descoberta ens la van explicar d’una forma entenedora a partir d’un vídeo . Els assistents, d’una forma distesa, van fer preguntes per tal d’aclarir dubtes plantejats a partir de les seves explicacions. Degut a la importància que té la immunologia a les nostres vides, van poder tractar altres temes que sorgien a partir de les preguntes dels assistents, , per exemple aclariments sobre la veritat científica que hi ha darrera de determinats anuncis publicitaris que utilitzen el tema de les defenses del nostre cos; aclariments sobre dites que corren, per exemple dels hàbits de la neteja; quan tenim una malaltia infecciosa si la podem patir més cops?, vacunes, al·lèrgies, càncer, etc. Un cop finalitzat el cafè alguns assistents es van quedar una estona més per poder fer més preguntes.

4


Què va dir l’alumnat

El simple fet que quan som petits preguntem alguna cosa als nostres pares, ens capfiquem en allò i busquem totes i cadascuna de les maneres per a arribar a qualsevol resposta, és ciència. La ciència durant totes les societats dutes a través dels mil·lennis ha sigut la que ha posat els països més desenvolupats com capdavanters, la ciència és la que ens ha portat a descobrir que els extrems per excés i defecte sempre seran perjudicials, per exemple el clor pot salvar milions de vides aplicantho a la desintoxicació de l’aigua però també pot matar molts d’organismes amb un excés d’aquest. La ciència fa que una millor vida sigui vigent i amb absència d’aquesta no seríem ni molt menys qui som. Per això opino que s’ha de fer referència a la ciència, d’alguna manera o una altra. La idea de la setmana de la ciència em pareix una magnífica excusa per a celebrar una cosa tan important, i quina millor manera de fer-ho hi ha que no sigui fent ciència. El taller d’immunologia, em va semblar fascinant, no cal dir que els dos investigadors eren autèntics professionals, ens van fer aprendre molt i el més important, a gaudir mentre treballàvem. No m’esperava, ni molt menys tota aquella preparació i organització per la seva part. Quan van acabar les dues hores del matí, en mirar el rellotge no em pensava que hagués passat tanta estona. Aquests mateixos investigadors van ser els que ens van fer una altra xerrada a la cafeteria de l’institut. No hi havia assistit mai, però reconec que va ser molt bona oportunitat, la qual vaig gaudir i aprofitar al màxim, va ser una tarda acollidora i crec que tothom va estar molt a gust i sobretot , molt interessat. Al cap i a la fi, després d’aquella experiència em quedo amb ganes de més i de repetir. Andrea Rodgers ( 1r batx. )

…..un bon cafè per gaudir de la xerrada i amb unes bones pastes. Va ser una quedada molt agradable i acollidora, ja que van assistir-hi professorat, pares, mares i alumnat, els quals no tenien grans coneixements sobre el tema parlat. Es va aconseguir un nivell que totes les persones presents en aquella xerrada vam entendre i vam assolir tots els conceptes tractats. Es va parlar d’immunitat, es van fer preguntes de diferents nivells. Jo mateix, en vaig fer dues; com estava preocupat per un problema personal, vaig preguntar exactament què feia l’ antibiòtic per combatre el meu problema, i com

actuava? L’investigador em va respondre amb molta tranquil·litat i seguretat, i amb uns bons fonaments. A mi personalment em va agradar molt aquesta xerrada i hi vaig aprendre molt sobre el tema d’immunitat; vaig veure que és molt important a les nostres vides i, per tant s’ha d’anar tractant-lo amb més freqüència. Christian Sancho (1r batx.)

La xerrada es va dur a terme per dos científics de l’IBMB i el CRG per donar-nos a conèixer les seves investigacions un dilluns a la tarda al bar de l’institut. Va tenir una duració d’unes dues hores. Per començar, ens van fer una petita presentació sobre el que ens explicarien i com s’estructuraria la xerrada i després es va començar. Va tenir una explicació d’una hora i ens van parlar sobre el nostre sistema immunitari, els avenços (els antígens i els anticossos) i els inconvenients (trastorns, al·lèrgies, alteracions,…) que ens produeix. També ens van informar de les seves principals investigacions en l’actualitat i les principals malalties que ens afecten i com les combatim. Després, vam passar a la personalment una de les parts més satisfactòries del cafè, la de preguntes, ja que amb un micròfon cadascú podia exposar qüestions perquè ens les poguessin resoldre. D’entre elles estaven els efectes de l’Actimel, el canvi genètic del virus de la grip …, les quals es van emportar una satisfactòria resposta. Personalment hi va haver molta col·laboració i va ser una estona molt grata i satisfactòria per a tots nosaltres, tant el públic més adult com els més joves, i esperem que en els propers anys es pugui continuar tenint aquesta tarda on els coneixements canvien per complet. Eric Matamoros ( 3r ESO)

5


I més opinions El cafè científic que es va organitzar el dia 18 de novembre, referent al tema de la immunitat em va sorprendre gratament. Era el primer cop que assistia a un esdeveniment d’aquestes característiques i tant l’organització per part del centre, com l’exposició per part dels ponents em va semblar del tot esplèndid. Em va resoldre molts dubtes que tenia sobre aquest tema desconegut, per part de la majoria de gent, com és la immunitat. És fantàstic compartir una xerrada col·loqui entre professors, pares i alumnes i desitjaria que se’n poguessin fer moltes més. Àngel Montes ( pare) Vam assistir, la meva dona i jo, a la xerrada del cafè científic i per resumir la meva impressió només comentar que en sortir li vaig preguntar si en feien més dies. Ara que ja fa molts anys que hem deixat d’estudiar, ens adonem molts cops a la vida quotidiana, de la necessitat del saber. Recordes -vagament- els temes que vas estudiar de jove i ara et trobes amb el problema real de la vida i el voldries resoldre o saber. La necessitat fa que et sorgeixen més ganes d’aprendre que, potser, les que teníem d’estudiants. Per això quan tens davant teu gent que et contesten tots els «perquè i com» és fascinant. A la família hem tingut alguns casos de malalties de les anomenades «autoimmunes» i va ser interessant poder-ho relacionar amb el tema de la xerrada i preguntar sobre això. També trobo molt encertat el format «cafè tertúlia», ja que provoca molta empatia. Comentàvem amb la dona l’enveja sana que feien els ponents, que eren de països diferents i s’expressaven amb molta fluïdesa d’idioma i transmetien companyerisme i treball en equip. Tota una lliçó de civisme i demostren que, amb voluntat s’aconsegueix tot. Vaig quedar content de sortir de la ponència amb potser més dubtes que abans, però això sí, amb una perspectiva més àmplia. Simplement desitjar que els alumnes se n’adonen de la necessitat de preguntar-se «el per què i com» i a esperar una pròxima edició del cafè científic! Lluís Catalán Sanz ( pare) ....El primer que em va sobtar molt positivament va ser la quantitat de gent que hi era, tant alumnes com pares. Jo em creia que era minoritària la població que s’animava a emprar una mica del seu temps en anar a una xerrada divulgativa d’aquest tipus. Per sort, la curiositat i les ganes d’aprendre no s’han perdut, vaig pensar. ...Quin goig escoltar a una persona parlar amb tant d’entusiasme i rigor sobre els seus avanços científics!. El que vaig veure per com es desenvolupava la tarda, i que no sabia, era que als alumnes ja els havien fet alguna classe més extensa sobre el tema. Això va permetre que es fessin moltes preguntes, i a més fetes per nois que es veien francament interessats en el tema. També va participar algun pare i algun professor. El cafè a mitja tarda també va ajudar a crear un ambient més distès. Crec que aquesta iniciativa de fer divulgació científica, dirigida a pares i alumnes al mateix temps, amb un cafè d’acompanyament, permet i ajuda que no defalleixin les ganes d’adquirir nous coneixements, i pot estimular que alguns estudiants esdevinguin futurs investigadors, cosa que ens fa molta falta en aquests dies,

on la investigació ha passat a un segon pla en les inversions actuals. Jo, per la meva feina, tinc molt clar que sense la investigació no s’hauria arribat al nivell d’excel.lència que té la Sanitat al nostre país. Des que vaig llicenciar-me, els avanços han estat espectaculars, i tot gràcies a l’esforç i les ganes de molts joves i anònims investigadors. Per tant, endavant i espero que tingueu una continuïtat en aquestes xerrades. AnaLina Valmaña (mare i metgessa) Des del primer moment em va semblar molt encertada aquesta proposta del cafè científic. Penso que és interessant reflexionar, en el marc del lloc de treball però en un ambient relaxat, sobre qüestions importants per a la nostra salut física i mental i a més poder-ho fer amb científics que es troben a la primera línia de la investigació. L’oportunitat que ens brinda aquesta iniciativa del departament de ciències és un privilegi que hem de saber valorar i aprofitar. Per a mi també resulta molt important l’esforç que fan els científics a l’hora d’articular un discurs entenedor però no per això de baixa qualitat, que sigui capaç d’arribar a un públic tan divers com és el professorat, l’alumnat i el conjunt de pares i mares del centre. Enhorabona i espero que podem gaudir durant molt de temps d’iniciatives com aquestes!.María Gallego ( professora de llengua i literatura castellana) Un any més el Departament de ciències naturals del nostre institut i la Fernanda Barrena al seu capdavant van organitzar el Cafè científic, on no només els estudiants sinó tota la comunitat educativa vam tenir el plaer –perquè el coneixement és un dels màxims plaers a què podem aspirar- d’escoltar les explicacions de Maurizio Gentile sobre la immunologia i el seu descobriment de la participació de la mucositat intestinal en el sistema de defensa del cos. Segurament, un dels èxits més interessants d’una activitat com el Cafè, el qual té directament a veure amb el goig que abans esmentava, és que va aconseguir transmetre un valor fonamental del coneixement que no sé si sempre sabem comunicar als nostres alumnes: que el coneixement és un procés en marxa, del qual ells mateixos, tots nosaltres, hem de gosar a participar. Un atreviment que és primordial perquè tracta del vell repte grec i dels il·lustrats d’explicar allò que passa i ens passa, sense el qual, en definitiva, no podem gaudir de ser lliures; sinó només conformar-nos amb la banalitat de ser ignorants. Lluís Montull (Professor de filosofia)

6


… I nosaltres hem visitat els científic als seus llocs d’investigació Laboratoris de la Facultat de Bioquímica de Barcelona Altres activitats experimentals i motivadores es van dur a terme amb l’alumnat de 4t ESO i 1r de Batxillerat a la Facultat de Bioquímica de la Universitat de Barcelona. L’objectiu de les activitats era familiaritzar l’alumnat en algunes tècniques bàsiques en el camp de la bioquímica i biologia molecular i donar a conèixer a aquest alumnat les aplicacions que tenen en la nostra societat i introduir-los en el món de la recerca. Una de les activitats va ser la utilització d’un mètode colorimètric per determinar la concentració de proteïnes solubles d’una mostra (llet de vaca). En aquest assaig es van usar aparells com un espectrofotòmetre per mesurar l’absorbència de les mostres que en els centres escolars no es poden accedir.

LA NOVA BIOLOGIA: NO LIMITS! Entre el 8 i el 12 de juliol de 2013, la Universitat Rovira i Virgili (URV) va organitzar cinc tallers de formació científica per als estudiants de Secundària de Tarragona, dins del seu programa Nexes que pretén, com el seu nom indica, establir una connexió entre l’Ensenyament Secundari i la Universitat. Entre els tallers s’hi trobaven àmbits molt diversos: robòtica, evolució humana, química i bioquímica, física i tecnologies, i biotecnologia. En aquest últim s’enquadra el curs «La nova Biologia: No limits!», en què va participar l’alumna del nostre Institut Tània Fornós, després de ser seleccionada. Els estudiants de 4t ESO que van assistir a aquest curs van aprendre les bases de la biologia molecular i com portar-les a la pràctica amb el disseny d’experiments amb distintes tècniques de laboratori, a mà de les docents Anna Borrull i Gemma López del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Facultat d’Enologia de la URV En horari de matí, durant tota la setmana es van alternar les sessions pràctiques, als laboratoris de la facultat, amb conferències, col·loquis, visionats de vídeos i fins i tot una gimcana. Entre les sessions

de laboratori es va fer una observació de microorganismes, la inoculació de llevats en un medi de cultiu, l’extracció d’ADN a partir de distintes mostres, etc. Però indubtablement, les «pràctiques estrella» van ser aquelles que, per mitjans i disponibilitat, no podem fer als centres de secundària: una PCR, un gel d’electroforesi i l’obtenció d’un microorganisme recombinant. Els tallers, debats i xerrades, molt interactius i que demanaven en tot moment la implicació de l’alumnat, van suposar tota una marat�� de continguts sobre biologia molecular i biotecnologia per als estudiants. L’últim va consistir en el plantejament d’una sèrie de problemes que els alumnes, en grups, havien de resoldre utilitzant les tècniques de biotecnologia apreses durant el curs. A continuació van exposar les seues solucions a la resta de companys, i les més originals i millor resoltes van ser premiades. D’aquesta forma es va tancar una setmana molt engrescadora per a l’alumnat, així com per al petit grup de professors que hi vam participar. Sols cal esperar que la iniciativa tinga continuïtat per part de la Universitat, i que trobe així mateix resposta per part dels nostres alumnes. Si és així, allí estarem!

7


MICRO ART Sóc una alumna de 2n ESO i m’han demanat que faci una petita redacció sobre la meva experiència junt amb els meus companys de MICRO ART , una experiència que he tingut el plaer d’estrenar. Ha sigut una molt bona experiència! Consisteix en aprendre coses de la natura que potser ni us imaginàveu que serien tal i com jo he tingut la sort de poder veure. El microscopi òptic i molts altres estris del laboratori de biologia són la clau per observar el petit món que hi ha a cada preparació que fem, ja sigui un tros de fulla, un tros de pell de pebrot o fins i tot un animaló diminut anomenat Artèmia Salina. El fet que a la nostra edat ja ens ensenyin a utilitzar un aparell com el microscopi, és afalagador, ens podríem considerar bastant afortunats. Jo m’hi sento, la veritat, potser perquè gràcies a aquesta optativa m’he adonat que m’encanta la ciència, qui sap, però no cal que t’agradin les ciències per poder

fer aquesta optativa, només necessites GANES, PACIÈNCIA, INTERÉS i sobretot «ARTE» com diuen els castellans. Aquesta optativa ha tingut lloc 3 hores a la setmana durant un trimestre sencer. Els dimarts fèiem recerca sobre la preparació que anàvem a fer i també el protocol de pràctiques. Els dimecres fèiem la preparació (pràctica). I els dijous fèiem els dibuixos i les fotografies de la preparació. La professora és Irene Gilabert, divertida, simpàtica i que t’ajuda amb tots els dubtes que tinguis. Així que, si t’ho vols passar bé i a la vegada observar i conèixer petits mons de la natura, no ho dubtis i prova de fer aquesta entretinguda experiència! Noemi Muñoz 2n ESO

2014- Any Internacional de la Cristal·lografia. L’any commemora un centenari del naixement de la cristal·lografia de raig X, gràcies al treball de Max von Laue, William Henri i William Lawrence Bragg. Per aquest motiu amb els alumnes de primer de batxillerat de Ciències de la Terra i del Medi Ambient ens vam proposar descobrir noves maneres de fer créixer cristalls, tant al laboratori com a casa. Vam començar amb les geodes de «sulfat alumínic potàssic» que en 24 hores poden recrear un procés que a la natura li pot dur milions d’anys. Animats per l’èxit ens vam aventurar a fer créixer un bosc d’aspirina, amb un trimestre ja fa 2 cm, fins on creixerà al mes de juny? Un poc més arriscat ha estat reproduir la formació d’estalactites i estalagmites amb clorur de sodi, que durant el primer trimestre han deixat anar el seu degoteig per formar aquesta estalactita de salina (el color li vam posar nosaltres), us hi atreviu?

Bosc d’aspirina

També vam intentar fer «el cristall més gran» en un concurs i és tan gran que no cap a l’article ...

Geoda

8


A Punt 26