Issuu on Google+

Fènix


EDITORIAL

El foc sempre ha estat un element purificador. Tots els riutals l’utilitzen com a element per tornar a començar. Poder deixar enrere tot allò passat i començar de nou, començar de 0. Un dels animals mitològics més coneguts és l’au Fènix, que reneix de les seves cendres després d’haver cremat. També a un nivell més secular, el foc ha estat un motiu del progrés. Poder fer foc, poder cuinar els aliments, poder estabilitzar la temperatura, tenir llum quan no n’hi ha. Tot el progrés comença amb el foc. Ara bé, aquest foc sempre està sota control. Sempre és un foc petit, un foc que l’home és capaç de dominar. Però què passa quan en perdem el control? Què passa quan les flames es mouen sense control ni aturador? Perdre tot allò que coneixem sota les flames, trobar-ho reduït a cendres un cop després de ser consumit és obligar a tornar a començar però, tot sovint, significa fer-ho a contracor. Haver de tornar a construir una vida després d’haver perdut tot allò que es posseïa. Una purificació obligada. Com la que tot sovint pateixen els territoris forestals, uns paisatges que considerem bells però que, de tant en tant, sigui espontàniament o de forma provocada per l’home, cremen i queden arrasats pel foc. Tots aquells boscos que coneixiem verds i frondosos queden simplificats a un paisatge en blanc i negre: el blanc de les cendres i el negre dels troncs calcinats. Vivim en un país ple de boscos, de boscos preparats pel foc. Però, ho estan els nostres ulls? Les notícies s’omplen d’imatges de les flames, dels bombers treballant. Espectaculars fotografies de bombers lluitant de nit contra flames, però quantes imatges de boscos calcinats trobem, i de les persones afectades? Ens encanta el foc, ens apropa a la idea del sublim, en canvi, el després del foc. Les cendres de les que cal reneixer no ens interessen tant. Ser conscients de la magnitud de la tragèdia, de la desaparició de totes les hectàrees que sentim que s’han cremat ens dol i no ens interessa. Analitzar els costos que ha tingut, què els hi ha passat a les persones que l’han viscut de prop, més enllà dels actes heroics de bombers i veïns valents que ja surten a les notícies. Com es pateix un foc? Com es passa una nit en un pavelló dormint a terra amb la possibilitat que casa teva estigui cremant? Són molts els interrogants que es plantegen després d’un incendi forestal. Són molts els punts i a part que posa el foc. Fa que quedi enrera qualsevol idea que es tenia en ment i cal reordenar i tornar a començar, tornar a emprendre l’escriptura. Cal començar el següent paràgraf.


618 Ha SuperfĂ­cie cremada. 2010.


“” L’olor és inoblidable Francisco José i Valentina. Veïns de Colomers.


QUÈ ÉS UN INCENDI?


02/10/2009 | La Vanguardia L’incendi forestal és el foc que s’expandeix sense control sobre el terreny forestal, afectant la vegetació que no estava destinada per les cremes. Es desrpèn d’aquesta definició que l’incendi forestal és un foc de vegetació no agrícola y que no comprèn la quema de rostolls, a no ser que passi a la muntanya. La falta de control, en essència, és el que finalment determina un incendi forestal. Per això, no es consideren incendis les cremes de rostolls o la utilització del foc per l’eliminació de residus forestals, que no hagin causat danys sota el punt de vista del Servei encarregat de la prevenció i no s’hagin extès més enllà de la zona que seria prudent aplicar la crema necessaria. No obstante, se considerarán incendios forestales este tipo de fuegos por el hecho de realizarse cuando están prohibidas, ya que, aunque los daños puedan ser reducidos, su peligrosidad obliga a combatirlos. Què és un terreny forestal? És “la terra en la que vegeten espècies arbòries, arbustives, de matoll o herbàcies, sigui espontàniament o procedeixin de la sembra, sempre que no siguin característiques del cultiu agrícola o fossin objecte del mateix i que no tenguin classificació de terrenys urbans”. Així ho definxeix la Ley de Montes de 1957 a l’article 1.º (Aquesta llei ha estat modificada per la Ley 43 del 21 de novembre de 2003 i aquesta per la Ley 10 del 28 d’abril de 2006) Classificació de les zones cremades Àrea arbrada Està relacionada amb les superfícies recorregudes pel foc i cobertes d’arbres productors de fusta, llenya, resina, suro o fruits forestals. Per tal que aquestes superfícies siguin considerades arbrades el coeficient de superfície coberta ha de ser superior al 20%. Àrea no arbrada Es considera superífice arbrada quan el foc afecta només a arbustos o pastures, incloent els situats entre arbres, sense danyar-los, encara que les copes puguin perdre fulles o algunes branques. Aquesta superfície té una subclassificació: -Muntanya oberta: els arbres cobreixen menys del 20% de la superfície. -Matoll i muntanya baixa: vegetació llenyosa de caire arbustiu. -Pastures: vegetació herbàcea. -Superfície no forestal: Si l’incendi

forestal arriba a zones agrícoles o urbanitzades. Evolució de les causes Segons les dades de la Direcció General per la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, entre 1991 i 2004, els incendis originats de forma intencionada i per negligència han suposat, com a mínim, el 66,5% dels sinistres. Els incendis forestals provocats per llamps van significar el 3,3%, més del 80% dels incendis forestals es deuen a l’activitat humana. L’any 2004 és l’últim any pel que es poden obtenir dades de causalitat, amb la següent advertència: el percentatge de certesa pel total dels incendis al 2004 és, segons el Ministeri de Medi Ambient, d’un 36,36% (causalitat verificada), i la resta són causes suposades. La certesa varia segons la causa. Així, pel moment, la certesa per la causa del llamp és del 85,22%, per la de negligències i causes accidentals, del 49,61%, la d’intencionalitat de l’11,35%, i la de reproducció del 27,58%, Obviament, la causa “desconeguda” té una certesa del 100%. Comparant la causalitat mitja de períodes anteriors, s’observa que: el percentatge d’intencionalitat es va incrementar de la dècada 19811989 a la dècada 1991-2005, i de l’any 2003 a l’any 2004. L’any 2004 és la principal causa d’incendis. El percentatge de negligència baixa comparant aquestes dues dècades, però puja en els últims dos anys de referència. Baixa el percentatge de causa desconeguda de la dècada 81-89 a 91-05. En el període 1991-2004, les principals causes dels incendis forestals semblen ser diferents si s’analitzen per regions. Al nord-est, a les comunitats interiors i a Canàries, la majoria dels incendis forestals són intencionats (73,3%, 42,4% y 33,5% respectivament). Al darrera, a les tres regions, els incendis de causa desconeguda (17,5% al nord-est i 24,8% a les comunitats interiors, i 31,3% a Canàries. La següent causa és la negligència. A la regió mediterrània, però, la principal causa d’incendis forestals és la negligència (35,3%), seguida de la intencionalitat (28,6%). El 20% dels incendis es produeixen per causes desconegudes. Intencionats Analizant l’evolució de les causes dels incendis forestals, és molt preocupant veure com el nombre d’incendis intencionats ha pujat als últims anys, ja que la mitjana del decenni 81-91 per aquesta causa va ser del 37,9%, davant del 53% de mitja-

na del període 1991-2004, essent actualment, la intencionalitat, la principal causa dels incendis forestals. Per comuntitats autònomes, els percentatges més alts d’intencionalitat es registren històricament a l’Atlàntic, com Galícia, Astúries, Cantabria, País Basc, Castella i Lleó i Extremadura. Ja a l’informe presentat per ISTAS/CCOO l’any passat amb dades de 2003, s’apuntaba a que les comunitats mencionades es trobaven al capdavant d’incendis forestals intencionats (amb un 81,59%, 59,8%, 56,2% y 42,9%, respectivament), juntament a altres comunitats com Canàries i les Illes Balears amb percentatges superiors al 50%. És molt preocupant que els incendis intencionats siguin més del 80% a Galícia i Cantàbria, i que aquesta causa sigueixi pujant en aquestes comunitats autònomes. També és preocupmant que: Al voltant de la meitat dels incendis forestals a Extremadura i Castella i Lleó siguin provocats encara que a Castella i Lleó hagin baixat el 2004 respecte l’any anterior. I que la causa d’intencionlaitat hagi pujat de 2003 a 2004 a Andalusia, Aaragó, Navarra, Extremadura, Galícia i Astúries. Crida l’atenció, també, que com s’apuntaba, Galícia, Astúries, Cantabria, Extremadura i Castella i Lleó es trobin entre les comunitats que lideren la pèrdua de superfície forestal i el nombre d’incendis per superfície forestal, a la vegada que la principal causa dels seus incendis és la intencionalitat. Desconeguts El percentatge d’incendis d’orígen desconegut ha baixat en els últims anys (19,2% al decenni 1991-2005 davant del 43% de mitjana del període 1981-1989), el que pot indicar que els esforços en materia d’investigació comencen a donar els seus fruits. Al període 1998-2003, les comunitats antònomes amb major percentatge d’incendis forestals per causes desconegudes van ser, per aquest ordre Astúries (69%), Extremadura (66%), Madrid (65%), i Canàries (61%). Negligències Les negligències i accidents en cremes (agrícoles, de matoll i per regenerar pastures), treballs forestals, fogueres, fumadors, crema de brossa i fugues d’abocadors, guspires o accidents, maniobres militars i altres, van originar el 20,63% dels incendis forestals el 2004. En aquest anys de referència, més de la mietat dels sinistres a l’Aragó, Castella-La Manxa, Andalusia, La Rioja, Catalunya o les Illes Balears- es van pro-

duir per negligències o accidents, el que confirma aquesta hipòtesi com la principal causa a la regió mediterrània. S’observa també la relació entre nombre d’incendis i superfície cremada a les comunitats a les que la principal causa d’aquests són negligències i accidents, i es pot comprobar que també hi ha menys accidents i menys superfícies perdudes per les flames. Per altre costat, és necessari recordar les causes estructurals, socials i econòmiques que expliquen l’elevat nombre d’incendis als nostres boscos, origniats per l’acció humana, ja sigui intencionada o per negligència, siguin llamps o altres causes. Causes estructurals Gran part de la superfície forestal espanyola està conformada per espèfies piròfites, inclent els 4 milions d’hectàrees de repoblació dels últims anys. En general, fins el moment segueix sense ordenar-se adequadament el bosc, que per altra banda té un gran percentatge sense producció. Se segueix produint un abandó del medi rural i d’usos con l’agricultura o la ramaderia. El 2005, el pitjor del decenni La campanya d’incendis forestals de 2005 va ser la pitjor del decenni, tant en nombre d’incendis forestals com en nombre de grans incendis registrats, i el segon pitjor any del decenni en segona forestal afectada. També ha estat una de les més dramàtiques pel que fa a la pèrdua de vides humanes, amb la mort de 17 professionals de l’extinció. Al 2005, com en altres anys, se segueix registrant un alt percentatge d’incendis amb causes desconegudes. En qualsevol cas, els incendis causats per l’activitat humana superen el 80%. Tot i que cada any les comunitats autònomes i el Ministeri de Medi Ambient incrementen les inversions en lluita contra els incendis, el principal esforç se segueix fent, any rere any, als mitjans d’extinció i a la campanya d’estiu. No s’observa un gran avenç als mitjans preventius que, en alguns casos, poden ser obsolets i no adequats ja que s’estan aplicant de la mateixa forma en territoris amb grans diferències en els seus ecosistemes forestals i en les característiques dels seus incendis. La campanya de 2005 va ser la pitjor del decenni, fins i tot que la del 1995, que tenia tots els rècords fins al moment. L’any passat van cremar 179.928 hectàrees de terreny forestal en els 26.261 incendis forestals que es van registrar. D’aquests, 40 van ser “grans incendis” (que afecten més de 500 hectàrees).


“” Aquí ja no s’hi pot fer res. Ja no queda cap arbre. Antonio. Veí de La Jonquera.


1.097 Ha SuperfĂ­cie cremada. 2011.


OPINIÓ


No ens resignem Paisatge d’Horta sense Picasso FREDERIC XIMENO | Consultor Ambiental | 24/07/2012 | ARA És difícil escriure sobre un foc que encara crema, que encara mata, que encara intranquil·litza familiars i amics, quan encara posa en risc el patrimoni personal i col·lectiu. És difícil escriure sobre un incendi en què encara hi ha herois a primera línia treballant per la terra i per la gent. Una flama viva atiada per la tramuntana és un dels gestos més esfereïdors de la natura desbocada. El pànic és la primera reacció humana, que tristament s’ha emportat vides. Per això, salvar masies, cases, persones i sureres interposantse a les flames és un dels gestos més altruistes i més valents que puc imaginar. Ni que sigui la teva feina. Per això els bombers són estimats i tan valorats a les societats madures.

podem recórrer bona part de la geografia forestal de Catalunya: el 65% de la superfície del país.

Potser en un dia com avui sí que paga la pena escriure només una cosa: no ens resignem. El bosc és la principal infraestructura del país. És la infraestructura verda que cal gestionar i finançar. Dotar-nos d’un sistema efectiu d’extinció i d’una millora dels mecanismes de col·laboració institucional permet minimitzar el risc, però no l’evita. Permet actuar amb celeritat per evitar l’extensió del foc. Però també -en diuen la paradoxa de l’extincióens debilita davant dels grans incendis forestals. Si els anys bons no gestionem el bosc, contraprestem justament els serveis que ens ofereix (ecosistèmics, És difícil escriure sobre un lúdics, territorials), n’aprofitem incendi que ja ha afectat més de sensatament el combustible que 7.000 hectàrees arbrades, més de acumula i el potenciem com a 2.600 hectàrees de matoll i més sector productiu que necessita de 3.000 de conreus i que ja s’ha innovar, estem perduts. cobrat quatre vides humanes. És També estem perduts si seguim tota la vida de l’Emili defensant abandonant conreus i fent créla serra, de la família de la Teresa ixer cada any la frontera entre recuperant la masia dels avis, del bosc i habitatge. Sí, l’urbanisme Joan a la seva explotació rama- i l’ordenació territorial també dera, del Manel que ha pelat les hi tenen molt a dir. I una polítiseves sureres amb cura d’artesà. ca agrària que vagi més enllà Quantes d’esforç, quanta fei- d’aprofitar les batzegades de la na, quantes pèrdues, quantes política agrària comuna de la UE. llàgrimes vessades. És el moment per al gran pacte Costa parlar d’un incendi que de país pel bosc. Un pacte d’ús amenaça encara quatre pobles. responsable, de gestió, inversió Costa quan està a punt de caure la i promoció. Primer cal plorar les nit, i l’aigua del pantà de Boadella vides segades i recuperar terres i ja no podrà ser un suport valuo- cases cremades. Però el temps al síssim per contenir les flames que bosc és de tirada llarga. Si volem s’enfilen direcció al Bassegoda, evitar que d’aquí vint anys ens porta empordanesa de la Gar- torni a passar el mateix, hem de rotxa. És gairebé obscè escriure prendre les decisions l’endemà mentre 1.200 persones baten el que el foc s’hagi extingit. Ni un coure a primera línia de foc. dia més tard. Cal una posició Només es pot dir gràcies, gràcies ciutadana exigent i autoexigent, i gràcies. Gràcies als que avui són i generositat entre els nostres al peu del canó i als que durant líders civils i polítics per acordar tants anys han tingut cura del un disseny de mínims que pugui territori i en seguiran tenint. És durar dècades, per definir com un dia de recolliment i un dia de gestionem aquesta infraestructumaledicència pels descurats i els ra vital per la preservació del país, de la cultura, del paisatge inconscients. El bosc mediterrani és pirof��tic. i de la vida. Ni podem resignarHo sabem. Els empordanesos nos ni conformar-nos amb una recorden amb horror com acció testimonial, ni aprofitar l’incendi s’acarnissa de les terres per engruixir la llista de greuges i recuperades de les flames del prou. Primer, però, que els vents 1986. Els bagencs tenen a la ment ens siguin propicis i gràcies, gràl’espant de l’estiu del 1994. I així cies, gràcies per ser-hi.

Llorar la muerte de un bombero es como llorar la muerte de un niño, duele más hondo y más intenso Pilar Rahola | 23/07/2009 | La Vanguardia Amb la seva peculiar veu, va desgranant els somnis del nen. El pare el vol enginyer, la mare doctor, les tietes que sigui un gran seductor. I així, mentre repassa el corol·lari familiar, el cantant Alberto Cortez l’imagina lliure de les voluntats d’altres, lligat a hortizonts de grandeses llunyanes, heroi de l’èpica de la vida. ¿Qué quiere ser el niño, entre tantos deseos vacuos? “Bombero, bombero,/ yo quiero ser bombero/ que nadie se meta con mi identidad”. Com si sapigués, des de la seva petitesa, que la grandesa està en l’entrega, que volar alt és volar pels altres. “Héroes” els hi va dir Enrique Iglesias, quan desenes d’ells van morir en l’entramat de runes i fum de les Torres Bessones. I herois els hi diem, cada vegada que la mort els atrapa a ferro i foc, intentant evitar que ens atrapi a tots. Plorar la mort d’un bomber és com plorar la mort d’un nen, dol més profundament, dol més intensament.

de la societat.I llavors hi ha les altres preguntes, les que pertanyen a les tragèdies concretes, com aquesta que ha sembrat el dol per les terres que Pablo Picasso va convertir en inmortals. Es va fer tot bé? Hi havia les dotacions suficients i suficientment equipades?, especialment tenint en compte que Catalunya pateix la lacra dels grans incendis any rere any. Estem preparats per lluitar efectivament amb aquesta lacra? Preguntant tot això amb les excepcions pertinents: res d’això està vinculat amb la professionalitat dels bombers que actúen en un foc. Està relacionat amb la prioritat que donem a la lluita contra el foc. És a dir, el sentit de les preguntes no és professional, és polític. I políticament parlant, l’amor als bombers és perfectament descriptible: només cal mirar els pressupostos que se’ls adjudiquen.

Per això em queixo, al mig de la tragèdia. Perquè de plorar en Pot ser que sigui tòpic assegurar sabem molt i avui plorarem la que la mort d’un bomber tras- mort d’aquests bombers. Però cendeix la individualitat i aterra demà, quan el dol s’hagi acabat, en la tragedia col·lectiva. però recordarem que aquests bombers són, a la vegada, sentiments sin- són autèntics herois? cers, arrelats en la convicció que el bomber és el paradigma del servei públic. Llàstima que només recordem la seva grandesa quan moren així, devorats per un d’aquests focs terribles que afecten les nostres resseques i debilitades muntanyes. Els cuidem suficientment? Tenen els equips adequats? Tenim les dotacions necessaries? I preguntant per preguntar, cobren dignament? No per res, perquè la mort arrasa més enllà de les preguntes inquietes, però cada vegada que els bombers han de lluitar per drets bàsics, i això ocorre massa ssovint, alguna cosa mor a l’ànima


15.026 Ha SuperfĂ­cie cremada. 2012.


“” Tot és gris, molt trist. Jordi i Rosa. Veïns de Foixà.


PUNTS FOSCOS DE LA GESTIÓ


24/07/2012 | AURI GARCIA MORERA/MARIA ORTEGA | Barcelona | ARA

Només en un 20% dels boscos privaats es tiren endavant els plans de manteniment antiincendis

“Hi ha més vegetació de la que ens podem permetre” -Xavier Úbeda. Professor de la UB.

El vent, la sequedat i l’orografia s’han conjurat d’una manera fatal en l’incendi de la Jonquera, i el Govern remarca que cap mesura de prevenció hauria pogut evitar la tragèdia. ¿Però s’inverteix prou en el manteniment de les zones forestals? Més del 80% dels boscos catalans són de propietat privada i la majoria dels titulars d’aquests espais opten per deixar-los abandonats per no perdre diners en el seu manteniment. Els ajuts públics no han fet més que disminuir els últims anys. A Catalunya hi ha 2 milions d’hectàrees forestals.

se sap per on començarà a atacar el foc i que encara que es netegin els marges de les carreteres, sempre hi ha un component de risc.

Era inevitable el foc? Cap mesura de prevenció no hauria frenat el foc de l’Empordà El foc iniciat a la Jonquera va recórrer 12 quilòmetres en només quatre hores. S’hi van barrejar un còctel fatal d’ingredients, com remarca Josep Escorihuela, el director general del Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat. Més enllà de la velocitat del vent i els nivells baixíssims d’humitat, un dels punts més crítics és que les flames es van iniciar en una mena de barranc entre dues carenes. “L’espai feia com de bufador i el foc va agafar una gran velocitat fins a arribar a la plana de l’Empordà”, remarca Escorihuela, que té clar que, en aquest cas, cap mesura de prevenció hauria impedit l’avanç de les flames. Aquesta zona del país, de fet, és una de les que més fa els deures en matèria de manteniment dels boscos, ja que hi abunden les alzines sureres i els propietaris en treuen rendiment. “En l’incendi de la Jonquera es van sumar un seguit de circumstàncies incontrolables, només es podia esperar que frenés el vent”, confirma Francesc Giró, biòleg i director d’Acció Natura. En aquesta mateixa línia, el professor de geografia física de la Universitat de Barcelona Xavier Úbeda ratifica que, més enllà de

la feina que es pugui fer, “és impossible pensar en risc zero quan es parla d’incendis”. El punt per a l’esperança, segons Giró, és que els arbres arrasats són majoritàriament alzines sureres, que rebroten per dalt i aviat tornaran a tenir brots tendres.

Quins dèficits hi ha? Només en un 20% dels boscos privats es fan plans de prevenció

S’hi inverteix prou? La immensa majoria dels boscos Cau la partida que Agricultura des- catalans -més del 80%- tenen un tina a la gestió forestal propietari privat. Aquest és, junLa crisi també ha afectat la gestió tament amb el cost econòmic, el forestal. Aquest any el departa- gran condicionant que es troba ment d’Agricultura ha comptat el Govern a l’hora de planificar amb un pressupost de 13,4 mil- la gestió forestal. Els propietaris ions d’euros per als treballs de han de consentir qualsevol inprevenció d’incendis, quan l’any tervenció que es faci en els seus passat aquesta xifra s’acostava terrenys i finançar la part no subals 15 milions i anteriorment vencionada dels plans de gestió forestal que s’avinguin a tirar ens’havia situat en els 18. davant. Això representa que, en el millor dels casos, han d’assumir S’hi inverteix prou? Els experts el 20% del cost de les intervenconsultats coincideixen en la di- cions. Un preu que, en el context ficultat d’actuar en els prop de actual i sobretot tenint en compte 2 milions d’hectàrees forestals el nul rendiment econòmic que que hi ha a Catalunya, sobre- els donen aquests espais, molts tot si es té en compte que el propietaris no estan disposats cost d’intervenció se situa entre a afrontar. Només un 20% dels els 1.500 i els 3.000 euros per boscos tenen plans d’aquest hectàrea. Francesc Giró, però, tipus, com concreta Josep Escorreclama un esforç econòmic extra ihuela. El Govern, però, tampoc perquè la “inversió necessària ha prioritzat pressupostàriament per al manteniment dels boscos en aquesta línia. representa, si es compara amb obres públiques, uns pocs quilòÉs rendible la gestió? metres de carretera”. Els boscos no són productius i els propietaris els abandonen Xavier Úbeda té clar que el pas fonamental és “una ordenació del El director general del Medi Natterritori, saber on acaba el bosc ural i Biodiversitat posa sobre la i on comença el poble”, perquè taula la complicació que suposa es van fer “moltes bestieses anys convèncer els propietaris que inenrere, com ara posar cases on verteixin en unes terres que no els no s’havien de posar”. Davant aporten beneficis. Explica que als de la complicació que representa anys 60 qui tenia 500 hectàrees mantenir sense riscs els milers i de bosc era ric si es posava en milers d’hectàrees forestals, el relació els rendiments que treia director d’Acció Natura remarca de la terra i el cost de la vida. Als que el que s’està prioritzant és anys 80 aquesta mateixa persona la detecció ràpida dels incendis, amb aquest mateix bosc cobria perquè els bombers hi puguin despeses, però ara ja s’ha arribat arribar a temps de controlar al punt en què hi ha de posar uns les flames abans que la situació diners que sap que no recuperarà. Per això, molts propietaris s’hagi fet ingovernable. opten per no fer-hi cap intervenció. Aquesta manera d’actuar és El problema principal, com re- menys freqüent en les comarques marca aquest expert, és que mai que treuen més rendiment dels

boscos, com el mateix Alt Empordà, on el 40% tenen pla de manteniment. El gran punt negre de la gestió forestal és, segons Francesc Giró, precisament aquesta possibilitat de deixar els boscos abandonats per evitar costos. “Si el propietari no s’interessa pel seu tros de bosc, la Generalitat no hi pot intervenir. Ha de ser el titular qui faci el pas i per això es fan sessions informatives i s’expliquen totes les possibilitats”, concreta el professor de geografia física de la Universitat de Barcelona Xavier Úbeda. La decisió final, però, queda en mans privades. Què s’ha de millorar? Calen més incentius als propietaris i un canvi de model La necessitat de gestionar el bosc és una convicció compartida, com remarca Úbeda, que posa de manifest la necessitat d’intervenir-hi perquè “hi ha més vegetació de la que ens podem permetre” i perquè “hi ha poca aigua i els arbres estan secs i cremen moltíssim”. Segons el biòleg Francesc Giró, el que cal són més incentius als propietaris perquè s’avinguin a cuidar els seus boscos. Giró remarca que se’ls han d’oferir ajudes i exigir responsabilitats i que cal, també, un canvi de mentalitat global de la ciutadania per tenir clar que val la pena invertir en els boscos i poder-hi destinar una partida econòmica més important. Giró posa l’exemple dels països del nord d’Europa, que tenen una concepció molt diferent de les zones forestals: “Allà els propietaris s’avenen a invertir-hi encara que es passin anys sense treure’n profit: ho fan pensant en els néts”.


1.056 Ha SuperfĂ­cie cremada. 2013


“” Tot per fer biomassa. Es diu que són ells qui fan foc. Ernesto. Veí d’Agullana.


Joan Deulofeu G贸mez 3r Fotografia IDEP Barcelona


Fenix