Issuu on Google+

A ni MA

l W or ld

Primera edició

2,50€


Index Els dofins........................................................... pg.3 Els hurons......................................................... pg.7 Els gats.............................................................. pg.11 Els gassos.........................................................pg.15 Els peixos........................................................ pg.19

Noms dels membres del grup: Neus Barbanoj, Guadalupe Gómez, Sandra Villarino, Saidy Rugel, Jessica Cisneros. Professorat responsable: Jordi Mora (Assessorament Tècnic) Volem agraïr la seva col·laboració activa a tot l’alumnat de l’AGM2 que ha treballat per tal que sortís aquest número. La maquetació ha anat a càrrec del grup AGM2. La coberta és una creació original de , alumne de 2n de Preimpressió en Arts Gràfiques. La tasca de preimpressió s’ha realitzat al Departament d’Arts Gràfiques de l’IES-SEP Esteve Terradas i Illa de Cornellà de Llobregat. Per a la realització de les diverses fases del treball s’han emprat les aplicacions informàtiques Word, Indesign, Illustrator i Photoshop en entorns operatius Windows i Macintosh. Totes les fonts utilitzades són open type i són una creació dels seus respectius autors. La impressió s’ha realitzat al Departament d’Arts Gràfiques, en una Konica Minolta Biz Hub C250. Primera edició: octubre de 2011 Segona edició: novembre de 2012 Disseny: Jessica Cisneros Producció: ETI Fotos: Flickr Preimpressió: Cognom, Nom Impressió: M2Print DL: ID-301-2011


Una petita introducció Els dofins són mamífers marins, pertanyen a l’ordre dels cetacis que inclou a les balenes i orques entre uns altres. Els peixos respiren filtrant l’aigua a través d’òrgans anomenats brànquies, que s’especialitzen a retenir oxigen mitjançant intercanvis químics. Per la seva banda els dofins respiren aire atmosfèric a través del seu espiracle orifici que fa la funció de nas dels humans.

3


Altres coses sobre els dofins . . . Els dofins són un excel·lent nedador que pot arribar a sobrepassar la sorprenent velocitat de 50 km/h, la qual cosa ho converteix en l’animal més veloç dins del grup dels cetacis . La longitud mitjana d’un dofí adult oscil·la en 3,5 mts i el seu pes pot arribar als 300 kgs . Els dofins compten amb 200 o 250 dents de forma cònica i afilats els quals els serveixen per atrapar a les seves preses, però no els empren per mastegar, ja que solament empassen els seus aliments. S’alimenten de peixos, calamars i alguns crustacis. I d’alguns altres animals que obtenen en treure’ls amb els seus musells d’entre les roques. Molts dofins són aficionats a menjar tonyines, als quals cacen en grups envoltant als cardúmenes. Un dofí pot consumir en aliments l’equivalent a un terç del seu pes diàriament. És un animal de costums molt sociables ,que necessita viure en grup. No és dificil que ocorrin enfrontaments entre dofins i taurons. Però està perfectament establert que els cetacis són més intel·ligents que els últims. No obstant això, el tauró és depredador del dofí i aquests han de formar grups compactes per viatjar pels mars amb seguretat. Els dofins pertanyen a l’ordre dels cetacis . Aquests comprenen 79 espècies diferents de balenes, dofins i marsopes . Són mamífers exclusivament aquàtics que viuen principalment en els oceans i algunes espècies de dofins habiten rius i llacs de Sud-amèrica i Àsia.

4


Com es reprodueixen? Mirant la regió ventral dels dofins es pot comprovar el sexe de l’animal. Els mascles tenen dues obertures longitudinals sen la més propera a la cua l’anus i la següent la cavitat genital. Les femelles tenen les mateixes obertures però estan més juntes entre sí, pràcticament no s’aprècia distanciament, i a cada costat de la cavitat genital es poden veure dos petits plegaments de la pell on s’amaguen les glàndules mamàries. La data d’inici de l’època reproductora varia d’unes regions a d’altres, encara que a la primavera és quan es donen els pics més alts. Les cries de dofins neixen després de dotze mesos de gestació, amb un metre de longitud aproximadament i un pes de 10 a 15 kilograms. La pigmantació de la seva pell és molt diversa des de gris platejat a quasibé negre. Durant el part les demés femelles estan a prop i pendent de tot moviment, disposades a ajudar si fos necessari; a aquestes aquatiques nedadores se les anomena “tietes”. El cordó umbilical es trenca a l’acabar el part i el dofí recent nescut serà ajudat per la seva mare i altres femelles a arribar a la superficie per a poder fer les seves primeres inspiracions. Durant una setmana el dofí serà seguit molt d’aprop per la seva mare, amb l’objectiu d’evitar qualsevol accident. El petit dofí és amamentat durant 20 mesos. Aconseguint la llet presionant les cavitats on es troben les mames, provocant a les terminals nervioses per que s’envii un xorro de llet materna dins la boca del petit dofí. Després de 6 ó 7 mesos la cria alterna l’alletament amb les seves primeres “mossegades”. Una vegada ja ha deixat de mamar, continua al costat de la seva mare que és qui li ensenya les tècniques de buscar aliments. Fins als dos anys d’edat no tindrà independència, és per això que durant tot aquest temps està sota la mirada atenta i protectora de la seva mare. Els dofins mascles arriben a la seva maduresa sexual als 12 o 13 anys, mentre que les famelles ho fan als 6 ó 7 anys.

5


La seva alimentació Els dofins són mamífers. Això implica que en els seus primers mesos de vida l’únic aliment que reben és la pròpia llet materna la qual és molt rica en proteïnes i grasses el que fomenta el desenvolupament de les cries. A mesura que les cries van creixent, la seva alimentació va variant fins a arribar al punt de ser un dofí adult. Per a això els dofins estan dotats de mandíbules amb nombroses dents els quals no s’utilitzen per mastegar. Aquestes dents són utilitzades per estripar les seves preses i poder empassar la peça d’aliment assabenta. Lògicament cada espècie té un predilecció per les preses marcades per la seva distribució pels mars i oceans de tot el món. Aquestes són les bases i l’única cosa que varia en l’alimentació d’una espècie i una altra sòn les diferents espècies que puguin trobar. A més, els dofins necessiten menjar prop del 10% del seu pes corporal cada dia.

La base de la seva alimentació

Però totes tenen en comú: 1) Els peixos que puguin trobar pel mars dels seus dominis. 2) Calamars i invertebrats fàcils de caçar. 3) Crustacis els quals han de ser accessibles (deuen poder trencar la protecció del crustaci amb les seves mandíbules).

6


Què és una Fura? Les fures provenen de la familia de les mosteles, també de les mofetes i dels turons, encara que molts cops es confonen amb rosegadors. Són animals salvatges, carnívors, i bons caçadors, per la seva àgilitat. Les fures es feien servir com a eina de caça, per caçar conills, ja que son llargues, però no amples, i caven per el cau dels conills, entraven per un forat, i per l’altre estava el caçador amb un sac, per anar agafant els conills, que surtien disparats. Com a molts altres carnívors, les fures tenen glàndules pudoriferes al costat de l’anus, les segregacions d’aquestes s’utilitzen per marcar el territori. Un exemplar adult sol mesurar al voltant de 45 centímetres i pesa entre un quilo i mitjà i dos quilos i mitjà, segons l’especialista. Les femelles solen ser més petites, rarament aconsegueixen els 40 centímetres de llarg.

7

xispa; una fura domestica


Les fures són animals més semblats al gos que al gat, sobretot a nivell veterinari, a Espanya, requereixen tenir obligatòriament passaport amb xip i vacunes en regla, fins i tot (encara que no en totes les comunitats) és necessari vacunar-los contra la ràbia. Són enèrgics, curiosos i molt sociables, els agrada jugar amb els seus amos. Les fures són la tercera mascota més freqüent a Estats Units, després dels gossos i gats. En proporció, les fures causen molts menys danys que els gossos o gats

A casa...

“Les fures poden estar en una gàbia durant la nit o mentre s’absenten de casa”.

Els agrada dormir en hamaques o sacs de dormir, però sempre ven calentones, si passen fred, deixen de menjar.

“El seu llit p er dormir, p ots fabricar te’l tú mateix”.

han de tenir “No són hamsters, s de joc com a mínim 2 hore diari.”

Les fures són expertes a colar-se pels forats dels armaris, les parets, o darrere dels electrodomèstics, on poden resultar ferits o fins i tot morir a causa dels cables elèctrics, els ventiladors i altres articles perillosos. Per aquestes raons és necessari prendre una sèrie de mesures en la llar abans d’adquirir una fura com a animal domèstic, com retirar o assegurar qualsevol aparell o moble perillós o tapar els possibles forats repartits per la casa

Les seves necessitats

Les fures com a animals de companyia, tenen unes necessitats que el amos han de tindre en compte. Tot i així abans de tindre una fura a casa ens em d’informar dels seus cuida-dos, i saber si en podem tenir una o no. No és aconsellable que un nen tingui una fura com a mascota, perquè necessiten vigilancia, i constància amb els seus hábits.

Mengen pinso, al ser preferible de pollastre, alt en proteïnes 34-38% i baix en fibres, menys

de 4%. No ha de menjar fruites, verdures i làctics ni llaminadures per a humans.

Sempre han de tindre pinso al seu menjador, i aigua fresqueta, perquè les fures van menjant durant tot el

8

dia De tant en tant va bé que mengin malta, que són vitamines per eliminar les boles de pèls que es puguin

haver creat en el seu interior.


Les fures són mascotes exòtiques i molt actives, per la qual cosa la seva educació és molt important per a la convivència en la llar. No cal oblidar que són molt juganers, per la qual cosa cal assegurar-se de cobrir aquesta necessitat per evitar altres conductes menys. acceptables. Les fures a l’hora de jugar amb els amos, molts cops ens mosseguen els peus, això no és un comportament agressiu, això passa perque les fures es criden l’atenció entre elles així, i just després surten correns per jugar.

...jugant

Són animals molt inquiets per tant quan es desperten jugant sense parar, amb molta energia.

“ni gat ni gos”

Juguen amb qualsevol cosa, es poden distreure inclús amb un tap. Però s’ha de vigilar , que sigui un joguet rigit per què no els puguin trencar..

Com a mascota, no té res a veure amb els gats i els gossos, són animalons trapelles, que sempre aprenen a fer coses noves, els agrada passar el temps divertint-se. sobretot amb els amos, i els animals de la casa, són molt sociables.

També són molt curiosos i quan volen descubrir alguna cosa, que els a cridat l’atenció, fan el possible per anar-hi.

imitar-se, “Les fures solen o a altres o bé entre elles sa” animals de la ca

Xispa i Duna: animals domèstics acostumats a estar junts.

9


Coneixen la fura...

Les fures tenen un olor peculiar, moltes vegades molest, però, és per les glàndules anals que tenen, o per la ovulació, a les femelles s’aconsella castrar-les perquè són propenses a tindre anèmia, i amb aquesta operació elimines l’olor del animal. Als mascles és opcional, fer-ho o no. ament dins jugant.

pend a, i s’ho passen estu mes”. “Els encanta el aigu ar de bany un cop al an s’h xim mà a m co però

La seva higiene

Per higiene és important que utilitzin el seu cantoner, a moltes fures els hi costa, però és fàcil ensenyar-los. Tenint en compte que les fures mai fan les seves necessitats al seu llit, ni al llit del seu amo. Per tant jugant amb l’avantatge, si no ho aprenen amb premis, se’ls hi coloca roba vella nostre al voltant del cantoner, i no li quedarà més remei que utilitzar-lo.

Els sons més comuns;

Dook...

Aquest so generalment significa felicitat o excitació i comunament es pot observar durant els períodes d’exploració.

Al carrer? A les fures els i encanta anar a passejar, tenen molta energia, i s’ho passen fenomenal. Sobretot a la sorra, ja que tenen l’instint de fer forats, i els hi va bé per les ungles, ja que els hi creixen moltíssim, com als gats.

“per tallar-li les ungles va bé utilitzar premis, mentre la tens agafada, aixi s’està tranqu il·la i ho pots fer sense problema”.

Ensenyar trucs

Hiss.... Pot ser utilitzat com a signe d’agressió o com a senyal d’advertiment.

...Por És literalment un crit, intens i en ocasions perilloses. .

A una fura és molt fàcil ensenyar-li trucs, sempre i quan tinguem en compte que al nostre animal el tenim que estimular, ja que són molt astutes i juganeres, es distreuen fàcil, però mentre l’ensenyem algun truc nou la podem fer jugar, i donar premis.

Els premis de les nostres fures sempre tenen que ser especials per elles, ja que tenen problemes per fer la digestió.

ïnes de mb prote s.” a s te c u s fure e prod m sempr emis dedicats a le e r a tz li ti r p “U , malta, o pollastre

10


s l E

s t a G

Gatoterapia El gat, basa la seva relació amb els seus amos en un veritable pacte de tolerància recíproca, sense que existeixi una figura dominant. S’ha comprovat la seva acció benèfica en persones discapacitades i en les quals sofreixen transtorns mentals o emocionals:

El gat ens ensenya a estar relaxats amb consciència. El seu ronroneig fomenta les emocions positives, i els seus petits senyals d’afecte són molt bé rebudes pels seus amos. El gat és un dels animals com a teràpia recomanat especialment per a persones que estan o se senten molt soles i no poden dedicar molt temps a cura de la seva mascota.Hi ha estudis suficients per afirmar que tenir un gat és beneficiós per a la salut. L’amigable contacte amb el felí redueix l’estrès en els seus amos, es distenen i es tranquil·litzen. S’ha verificat també que persones amb problemes psicològics milloren en tenir la companyia d’un gat.

•L’autisme, la Síndrome de Down, la hiperactivitat infantil, els desordres en la conducta, la depressió. •Físics també. Entre aquests, la disminució dels nivells de pressió sanguínia, l’augment de l’índex de supervivència dels pacients que ja han tingut algun episodi cardíac, el descens dels nivells de colesterol i de l’estrès.

11


Sortir a passeig No és una cosa molt comú a Espanya el sortir a passejar al gat amb corretja, però hi ha països com com Alemanya, Suècia ... que és més comú veure pel carrer als gats de la corretja al costat dels seus amos. nable començar a passejar el gat per llocs poc transitables i tranquils, on el nostre gat es senti còmode. De tota manera, mai esperem que el nostre gat sigui tan obedient amb una corretja com gos, als gats els agrada més decidir ells quan i per on caminar, per això són tan especials. Algunes races com els siamesos el toleren prou bé, però en la gran majoria tendeixen a aturar-se

Com gat i Goss Tots hem sentit aquesta expressió popular, “dur com el gos i el gat”. Expressa una relació on no hi ha una bona entesa o dit d’una altra manera, que no es poden ni veure. Això passa amb els humans, perquè quan parlem d’animals, la cosa canvia. Ells no senten l’odi, ni la ràbia i per descomptat no entenen el que és l’enveja i la maldat. Per això la convivència de gats i gossos pot ser cordial i fins i tot arribar a forjar una gran amistat. L’arribada d’un gatet a casa si hi ja hi ha un gos o viceversa, pot ser un mal de cap, per l’amo, sorgeixin milers de preguntes, es portaran bé?, Es barallaran?. Perquè res d’això passi, l’ideal és fer presentacions, fer un acostament a poc a poc. Però si es fa bé, amb calma i paciència la relació serà com a mínim tranquil · la i molt probablement divertida.


Compres al teu gat el rascador més gran i bonic que trobes a la botiga, i perquè? Perquè acabi jugant amb la caixa que has oblidat tirar. Els gats són grans experts del ioga, ja que aconsegueixen postures impossibles per tal d’entrar en una caixa. És igual el petita i estreta que sigui, dóna-li tem ps i li debò dins. Serà l’amor per les caixes pel fet que són de la seva mateixa mida? Està clar que no.

Les caixes una gran font d’entreteniment i exercici. Una joguina econòmic amb el qual gaudirà.

I si alguna vegada et molesta sempre li pots enviar de passeig.

13


Quants anys té el teu gat? Segur que saps perfectament quants anys té, però els gats com qualsevol altre animal domèstic, envelleixen molt més ràpid que nosaltres i probablement desconeixes realment a quants anys gatunos equivalen els anys del nostre calendari. Un error molt corrent és pensar que cada any “humà” que transcorre equival a 7 anys “gatunos”. En realitat, l’envelliment felí és molt més ràpid durant els seus dos primers anys de vida. Quan compleix un any de vida el gat, en realitat és com si estigués complint 15 anys i amb dos anys d’edat el mateix gat seria un jove adult de 24 anys. Cada any següent envelleix aproximadament 4 anys gatunos per cada any de calendari. Així amb 5 anys, en realitat tindria aproximadament 36. És important fer notar que un gat de carrer envelleix molt més ràpidament, fins a dues vegades més ràpid fins i tot, que un gat casolà.A partir del tercer any d’edat és quan realment es fa evident el prematur envelliment dels gats de carrer causa de les seves pitjors condicions de vida i alimentació. Per exemple, en complir 8 anys, l’edat real d’un gat casolà seria de 48 anys, mentre que el mateix gat de 8 anys si és de carrer, realment tindria 72 .. un ancià!

14


Si estàs pensant a obrir les portes de casa teva a un cadell, aquí ewwncontraras tot el que has de saber abans de triar un cadell i el que has de ensenyar durant els primers mesos a casa.

Construint una llar

El cadell necessitarà un llit per a gossos en un lloc calent i sense corrents. Respecta la privacitat i l’espai del ca. No t’acostis a ell i l’agafis sense més, deixa-li que vingui per si mateix. No deixis que els nens li molestin o es burlin d’ell i, sobretot, mai li enviïs a la seva cistella quan s’hagi portat malament, perquè d’aquesta manera associar aquest lloc amb un mal comportament i un posterior càstig.

Entrenament a casa

Comença l’ensinistrament del teu cadell a casa des del principi. Estableix una rutina regular d’alimentació i treu-lo de passeig amb freqüència. Quan hagi fet les seves necessitats, assegura’t de lloar. Per descomptat, es poden produir accidents, però quan passi no li aixequis la veu, és massa jove per relacionar les reprimendes i els excrements i, simplement, sentirà por i confusió.

Dieta i exercici

La dieta i l’exercici són vitals per al benestar del teu cadell. En ser molt juganers i enèrgics, has d’assegurar que realitzen l’exercici adequat. La quantitat exacta d’exercici variarà, naturalment, segons la raça.

Dentició i masticació

Per ajudar a que surtin totes les dents i deixi de mossegar els mobles, el teu cadell necessitarà algun os de goma o pilota. Per controlar la tosca, és aconsellable nodrir amb un aliment sec, ja que l’ajudarà a afluixar les dents de llet i accelerar així el procés de dentició.

15


Els gossos policies van tenir el seu origen a Europa cap a 1910. Són uns excel · lents auxiliars en funcions de rastreig, per seguir la pista de sospitosos i de persones perdudes, proves d’un crim, drogues o armes. Són capaços de realitzar captures per si mateixos, anunciant mitjançant lladrucs la localització del sospitós, però no atacant mai a no ser que aquest resisteixi o atac o que l’oficial al seu càrrec li ordeni fer-ho.

Races més utilitzades

El gos i el seu oficial

Pastor Alemany, el Doberman Pinscher, el Airdale Terrier, el Boxer i el Schnauzer gegant.

Els gossos policies viuen a la casa amb seu oficial a càrrec per fomentar el vincle entre ells. Els que realitzen tasques generals es retiren a l’edat de 7 o 8 anys, i els especialistes als 10 anys aproximadament. La majoria es queda amb el seu ensinistrador, però en cas de no ser possible, se’ls situa en llars apropiats perquè puguin tenir el seu tan merescut descans.

Curosament seleccionats Abans de la seva formació són acuradament seleccionats, havent de passar un rigorós examen físic, a més de demostrar un caràcter ben equilibrat. Se’ls entrena tant per obediència bàsica com per atac. També han de ser gossos segurs, que no s’espanten ni es distreuen per estar envoltats de persones estranyes, per sorolls forts a la ciutat o per trets d’armes de foc. A més de l’entrenament d’obediència realitzen un altre d’agilitat i resistència, ja que han de ser capaços de realitzar grans esforços físics en compliment de la seva tasca diària.

16


Maltractament animal Gossos sense casa

Per a un gos o un gat el seu amo ho és tot, si perd el seu amo, perd tot. Si a més, qui ha protegir és precisament qui l’agredeix, podem imaginar quin és l’estat d’ansietat i la sensació d’abandonament d’aquests animals. Milers de gossos i gats acaben en gosseres cada any. Alguns d’ells aconsegueixen un adoptant, altres no podran abandonar mai la gossera i moriran a la seva gàbia, i, finalment, els animals que no poden ser col · locats, els més grans o els que tenen alguna tara física, poden acabar sent sacrificats perquè en aquests llocs normalment tenen un termini limitat de vida

Milers d’animals són maltractats diàriament pels seus propis amos, alguns dels quals són portats fins a l’extenuació, mutilació, paràlisi, danys irreparables, a la vora de la mort o la mort mateixa.

Faltes lleus

Faltes lleus són la no vacunació de l’animal, la mala atenció a la seva alimentació o al seu higiene. Tots aquests són drets dels animals, no els estem regalant res i, a canvi, ells ens ho donen tot. És vergonyós veure com hi ha animals que són abandonats davant d’una malaltia no prevista pel seu amo, per avorriment de “joguina de la casa” o, simplement, perquè han arribat les vacances d’estiu i hi ha irresponsables que no volen càrregues.

Adopta

Tots i cada un d’aquests animals busquen una llar, un amo, un amic, algú que els vulgui de debò i per sempre. Cadascun d’ells té la seva història, però tots tenen en comú que no han tingut sort, que necessiten ser estimats, que donarien la seva vida per un amo que els donés una segona oportunitat i els tractarà amb amor, tots senten i pateixen ser abandonats.

17


Bownlingual

Bowlingual és el nom del producte de l’empresa japonesa takaratoys que presumeix de poder traduir els lladrucs del gos en frases. Té dues parts, un micròfon que s’adapta al collar del gos i una consola de mà on apareix la traducció. És capaç de mostrar més de 200 frases

Gossos en l’espai Laika, una gosseta que estava abandonada als carrers de Moscou va ser el primer ésser viu llançat a l’espai des de la terra. Va passar el 3 de novembre de 1957 a la nau Sputnik 2.

El gos més lleig

Gairebé tots els propietaris pensen que tenen el gos més maco del món. No poden dir el mateix els participants del concurs que es celebra cada any als EUA per conèixer el gos més lleig del món. El guanyador de l’edició de 2005 va ser Sam (foto superior)

Clonació de gossos i gats L’empresa nord-americana Genetic Savings and Clone, ofereix des de fa uns wanys la possibilitat de clonar gats a qualsevol que ho desitgi. Segons informen a la seva web estan a punt de poder oferir el servei per a gossos.

18


Són animals vertebrats de sang freda, que habiten en el mitjà aquàtic. Es pot dir que guarden una estreta relació amb els amfibis, els rèptils, les aus i els mamífers. Hi ha més o menys 20.000 espècies de peixos i se segueixen descobrint més. COS: cap, tronc i cua, encara que els límits de cada part no es veuen en forma externa. Algunes espècies es caracteritzen per l’extensibilitat i proyectabilidad facilitades per una articulació lliure de la part mitjana de les maxilas amb el crani. Quant a la forma en què capturen l’aliment, la boca pot ser prènsil, succionadora o trituradora.

19


Peixos d’aigua calenta Família cíclidos: - Pterophyllum (Escalessis): Molt bells i fàcils de cuidar. - Symphysodon (Discos): Rodons, de gran colorit, molts afeccionats els consideren el rei de l’aquari. No són barats. Poden arribar a reproduir-se en aquaris grans igual que els escalessis, després d’una posada d’ous pegats a les fulles de les plantes o a les roques. Família Loricáridos: - Hypostomus: Siluros cuirassats. És el famós “pleco”: el neta-cristalls més famós (no és eficaç quan es fa adult).

Família Laberíntidos: Tenen un òrgan especial (laberint) que els ajuda per respirar en condicions adverses - Betta o Lluitador de Siam: Només pot haver-hi un mascle per aquari, amb espectaculars aletes de colors. Família Cobítidos o Girinoqueilidos: - Botia (peix pallasso): atractiu netejafonds amb amples franges de colors i eficaç en la lluita contra les plagues de caragols.

Família Ciprínidos: - Barb de Sumatra: preciós, amb franges negres verticals sobre fons groc.

Peixos d’aigua freda

Hem recomanat únicament tres espècies de peixos, per la seva resistència, encara que de vegades altres més sofisticades podrien sobreviure en ells. assenyalem que tenen major garantia de vida si els hi situa en aquaris ben cuidats. - Ryukin: amb una gran “cua de vel” i llargues aletes, adquireix un port elegant i majestuós. Colors variats: vermell, blanc, negre i calico (barreges dels tres anteriors). - Cap de lleó o Ranchú: el seu nom fa referència a l’excessiu desenvolupament cefàlic, que li assembla a la cabellera d’un lleó, en alguns exemplars pot arribar a ser molt exagerat. De colors variats, no té aleta dorsal - Oranda: amb moltes variants, sembla un encreuament dels anteriors, ja que té desenvolupament cefàlic però també gran aleta dorsal. També ofereixen múltiples combinacions de color, sent 2 de les varietats més cridaneres els anomenats “Boina vermella” i “Pom-pom”

20


Forma ideal de l’aquari

La forma ideal per a la nostra peixera és la rectangular, no ha de ser molt estreta ni molt alta. Una mesura recomanable seria que l’ample i l’alt de similar mesura i el llarg del doble. Amb aquesta forma s’aconsegueix un major intercanvi de gasos, principalment oxigen i anhídrid carbònic ja que la superfície d’aigua en contacte amb l’aire és major. No és recomanable usar aquaris tipus globus de vidre, ja que aquests tenen poca superfície d’aigua en contacte amb l’aire, a més poden distorsionar la imatge i són difícils de decorar. La grandària de l’aquari dependrà de l’espècie i quantitat de peixos que vulguem incloure en ell. Recordar no instal·lar l’aquari enfront d’una finestra que pugui rebre el

sol directe perquè això provoca un desenvolupament de plantes, algues, fitoplàncton i quedés tota la peixera verda, sent molt difícil de mantenir, no tindrà bon aspecte. Utilitzar com a suports estructures molt forts i estables, podent ser aquestes de fusta o ferro. Evitar desnivells, col·locar sota la peixera una capa de espumaplás, polietilè o suro.

Neteja i manteniment d’aquaris Recomanació per netejar una peixera habitada. En primer lloc necessitem, una mànega de 2 metres aproximadament, un baldi, i un neta vidres amb imants. Per començar és recomanable apagar l’oxigen momentàniament per no enterbolir més l’aigua. Posem una punta de la mànega en l’aquari i per l’altra *succinonamos fins que circuli l’aigua, posant la punta cap avall dins del baldi. La punta que aquesta en l’aigua la portem fins al fons de l’aquari, i furguem tractant de treure la major quantitat de deixalles dipositades en el fons. D’aquesta forma traiem aproximadament 1/3 de l’aigua. Per netejar els vidres, el millor és usar el neta vidres amb imants. Per reposar l’aigua, si utilitzen aigua de la canilla, el millor és deixar-

21

la reposar 3 dies aproximadament perquè elimin i el clor. És millor si l’aigua no aquesta molt fregeixi perquè els peixos no sofreixin amb el canvi de temperatura. Per posar l’aigua en la peixera es recomana posar un plat en el fons de l’aquari i abocar l’aigua suaument per no enterbolir la mateixa. Després tornem a prendre l’oxigen.


PUNT BLANC - Origen: protozou Ichthyophthirius multifiliis Símptomes: puntitos blancs per tota superfície peixos - Tractament: augmentar la temperatura de l’aquari fins a 30 graus durant 48 hores (fins i tot per a peixos d’aigua freda), deixar d’alimentarlos i afegir una cullerada de sal per cada 20 litres d’aigua. Existeixen en el comprat productes específics contra la malaltia de gran eficàcia. HIDROPESIA - Origen: bacterià o víric, desencadenat per mala qualitat de l’aigua. - Símptomes: peix exageradament inflat i escates estarrufades - Tractament: Encara que no té un tractament específic consisteix a col·locar l’animal en aigua en bones condicions i afegir antibiòtics. PODRIDURA D’ALETES

22

- Origen: infecció bacteriana (freqüentment mixta, amb diversos bacteris implicats). - Símptomes: les vores de les aletes s’engrosseixen i es posen *blancuzcos, es van escurçant fins a acabar amb tota l’aleta (neons, *bettas, *colisas... són molt susceptibles d’aquesta infecció). - Tractament: antibiòtics, sense èxit assegurat. COLUMNARIS - Origen: bacteriana, cal poder diferenciar-la de l’atac de fongs. - Símptomes: durant la incubació el peix no es comporta normal, sembla que balla. Després apareixen punts blancs que conforme s’estenen donen aspecte *terroso a tota la pell (com amb fang). Afecta sobretot a la boca amb aspecte algodonoso, lanoso com si fos un fong.



Revista- Animal World