Issuu on Google+

JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:32

Pรกgina 1


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:32

Pรกgina 2


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:32

Pรกgina 3


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:32

Pรกgina 4


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:32

Pรกgina 5


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:32

Pรกgina 6


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 7

JCI, fàbrica d’emprenedoria

1964-2009 Jove Cambra Internacional Catalunya Federació Mundial de Joves Líders i Emprenedors Ramon Balasch / Manel Gil

Barcelona 2009


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 8

COBERTA JORDI ROYO GUARDES IMATGE

DE JOSEP

BORRELL GARCIAPONS TORRELL DE REUS EL 1969 ENCÀRREC DE LA JOVE CAMBRA DE REUS

EDITADA PER PER

© DEL TEXT, RAMON BALASCH I MANEL GIL MARTÍ © 2009, FUNDACIÓ PRIVADA JOVES CAMBRES DE CATALUNYA PRIMERA EDICIÓ SETEMBRE 2009 REALITZACIÓ EDICIÓ A CURA DE RAMON BALASCH CLIPMÈDIA COMUNICACIÓ – CAPSúNION SL DOCUMENTACIÓ I CRONOLOGIA A CURA DE LAURA HERNAN SENDRA DIRECCIÓ D’ART / DISSENY GRÀFIC CLIPMÈDIA COMUNICACIÓ - JORDI ROYO FOTOGRAFIES ARXIU GRÀFIC JCI JOSEP PUJADAS JOSEP M. SANCLIMENS D’ALTRES ARXIUS DE LES OLMS IMPRESSIÓ EGEDSA ROÍS DE CORELLA, 12 08205 SABADELL ISBN: 978-84-613-3117-8 D.L.: B-XXXX-2009

Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense l’autorització per escrit dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra por qualsevol mitjà o procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic i la distribució d’exemplars d’aquesta edició mitjançant lloguer o préstec públics.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 9

Sumari

JCI, fàbrica d’emprenedoria. MARC GIMFERRER I PLA, PRESIDENT NACIONAL 2009 I GERARD MONGUIÓ I FIGUEROLA, PRESIDENT NACIONAL 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 La Jove Cambra i l’antiga saviesa africana. JOSEP PUJADAS, PRIMER PRESIDENT DE LA JOVE CAMBRA DE BARCELONA 1964 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 Unes paraules dels autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els antecedents (1910-1963) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Arrels de lluny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Una força que traspassa fronteres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

1. 2.

Els inicis de la Jove Cambra a Catalunya (1963-1966) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Una organització democràtica per a una dictadura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 El Cercle d’Economia, matriu de la Jove Cambra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 El naixement de la primera Cambra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 La Jove Cambra Econòmica de Barcelona fa camí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 La primera legalització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

L’extensió del moviment júnior (1967-1969) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 La necessitat d’una organització nacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Sabadell puja a l’escenari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Un programa exemplar: L’ensenyament primari a Sabadell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 L’afiliació definitiva de la JCE a l’organització internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 El torn de Madrid . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 La visita al general Franco . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Primer any de la Jove Cambra d’Espanya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Neix la Jove Cambra de Reus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 L’aparició de Tàrrega, Terrassa, Vic, Valls, Vilanova i la cadena de legalitzacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 La voluntat internacional i el Congrés de Göteborg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 L’Assemblea de Reus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

3.

Sumari

9


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 10

El Desenvolupament (1969-1972) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Els programes nacionals i la legalització de l’FJCE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Pujadas, vicepresident internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Tarragona s’uneix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 L’activitat local no defalleix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 L’hora de Lleida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Les cambres locals, més cohesionades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51 L’any de la Conferència Europea de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 La disputada presidència del 72 i les reflexions de l’Assemblea de Girona . . . . . . . . 54

4.

Els preparatius per a la llibertat (1972-1975) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Una nova generació per a uns nous reptes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57 Una acció valenta per la democràcia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58 El compromís amb la comunitat continua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Salut i higiene als barris perifèrics de Reus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Un nou impuls a la presència internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Manresa crea la seva cambra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 L’aliança amb les cambres franceses i els agermanaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Europa i la regionalització: el camí cap a una federació catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Neix la Jove Cambra d’Igualada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Una declaració de principis per a la fi de la dictadura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

5.

La Transició: els reptes i les oportunitats (1975-1980) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Un debat intern per a la renovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’Agrupació Regional de la JC de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Les primeres baixes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L’activitat internacional i el boicot a Sud-àfrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El treball per la comunitat no perd força . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . El Parc Infantil del Nadal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6.

69 69 73 74 75 76 78

El període d’adaptació (1980-1984) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Els fets i el context de la Federació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Un elitisme mal atribuït . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86 El perill de l’estancament i les recomanacions de Sau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 La Federació Catalana de Joves Cambres veu la llum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 L’activitat internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89 La Fira de la informàtica a Sabadell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90

7.

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 La Declaració de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 L’activitat i els fets de les federacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

8. 10

Sumari


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 11

La presència internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 La temptativa comarcal: de la Jove Cambra del Baix Llobregat a la de Molins de Rei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 La Federació Catalana i el reconeixement internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 La Creu de Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Para el carro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 La Transèquia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Els premis Bagencs i els Sabadellencs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Els premis TOYP i els joves excel·lents de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 L’European Multitwinning a Sabadell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 La plenitud i l’èxtasi (1997-2002) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Fets i context de les Joves Cambres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 El pla estratègic de Berga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 JCI Empresaris de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 I Jo, què? Contra les barreres... accés!!! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Fòrum de Joves Emprenedors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120 Barcelona: el 56è Congrés Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 La candidatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122 Els preparatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 La celebració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Salvador Batlle, President Internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130

9.

10.

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 Fets i context de la Jove Cambra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133 Fundació Privada Joves Cambres de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144 La Universitat de Tardor d’Igualada i Comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 BBP-Premi al Millor Pla d’Empresa de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146 CYEA-Premi al Millor Jove Emprenedor Creatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147 Business Networking Event (BNE) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 Know How Transfer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Tarragona 2011: cap a la Conferència Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 Un èxit sense precedents: La Conferència Europea de Budapest . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151 Tarragona ja és seu oficial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 Cronologia de la JCI Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

Sumari

11


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:32

Pรกgina 12


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 13

JCI, fàbrica d’emprenedoria

Vols aprendre a parlar en públic? Vols tenir eines i habilitats per debatre sigui del tema que sigui? Vols aprendre a liderar projectes, ja siguin de gran o petit format? Vols aprendre a treballar en equip? Aquestes són algunes de les preguntes que els membres de Jove Cambra formulem a joves que s’interessen per la nostra entitat, quan descobreixen que fem activitats de tot tipus i amb objectius tan socials, empresarials, com culturals. La Jove Cambra és precisament això, un conjunt de projectes liderats per un grup de joves on el més important no és el què, sinó el com, gràcies al qual els joves aprenen a desenvolupar habilitats de gestió i de lideratge que els faran millor persones i millors professionals. Formació mitjançant l’acció, i l’acció en benefici de la societat. Per això hem estat i som una fàbrica de talent emprenedor. Potenciem l’acceleració de l’aprenentage personal per tal que els joves puguin assumir cada vegada reptes més grans, i a través seu aconseguir canvis positius per a la nostra societat, per al nostre país. La Jove Cambra de Catalunya ha esdevingut una xarxa per tot el territori català de joves molt motivats i altament qualificats que són capaços de dur a terme qualsevol projecte. Vam ser capaços d’organitzar un Congrés Mundial de Joves Cambres a Barcelona l’any 2001, al mateix temps que som capaços d’organitzar més de 250 activitats o projectes cada any, amb un impacte social immediat en les nostres ciutats i, en definitiva, a Catalunya. Aquest món d’oportunitats i reptes que és la nostra entitat ens permet, per exemple, tenir l’honor d’introduir aquest llibre des de la meva posició d’enguany, efímera però infinitament enriquidora, com a President Nacional de les Joves Cambres de Catalunya. I signar conjuntament amb el President Nacional que el va impulsar. Salutacions, MARC GIMFERRER I PLA President Nacional 2009, JCI Catalunya GERARD MONGUIÓ I FIGUEROLA President Nacional 2008, JCI Catalunya

13


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 14

La Jove Cambra i l’antiga saviesa africana

Quan el 1971 la meva dona, Xavier Martí i jo vam anar a Abidjan (Costa de Marfil) a la Conferència Internacional Africana, ens contaren l’origen del nom d’una de les tribus que visitàrem, la tribu Baulé, que deia així: «La reina Pokú seguida del seu poble fugia dels seus enemics a través de la selva, fins que es va trobar amb un riu immens que els és impossible de travessar. Llavors el mag del poble consulta el déu del riu com s’ho poden fer. El déu respon que la reina Pokú ha de sacrificar-li el seu fill tirant-lo al riu. I diu la llegenda, ”la mare, que era reina”, llença el seu fill a l’aigua i naturalment se l’emporta el corrent. A l’instant surten els hipopòtams del riu i es posen en fila índia fent un pont improvisat per on poden creuar el riu la reina i el seu poble i, així, salvar-se. »Quan estan ja segurs a l’altra banda, el poble envolta la reina per celebrar-ho, però “la reina, que era mare”, plora i diu “baulé” que significa “el meu fill ha mort”.» Es pot explicar amb més claredat i senzillesa els dos objectius, principis, filosofies o, com vulgueu dir-li, més importants de les Joves Cambres: l’obligació del líder, si és autèntic, de desenvolupar la seva comunitat amb el sacrifici i l’entrega necessaris, sense ignorar mai la seva humanitat, és a dir, encara que hagi de dir, després d’haver-ho fet, quelcom com “baulé”? I aquests principis, com que la Jove Cambra és Internacional, són universals. JOSEP PUJADAS I DOMINGO Primer President de la Jove Cambra de Barcelona, 1964-1965 European Vice President, 1971

14


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 15

Cerimònia d'entronització de Josep Pujadas per la tribu Baulé de Costa d'Ivori, durant la Conferència Internacional Africana de l'any 1971.

15


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 16

Unes paraules dels autors

n dels principis de la Jove Cambra Internacional deia que “els governs han de ser de lleis i no d’homes”, un principi carregat de sentit i sovint citat pels qui van fundar, en plena dictadura franquista, la Jove Cambra a Catalunya.

U

Si permeteu que ens fem venir bé aquesta màxima, podríem afirmar també que la Jove Cambra és una organització de valors i d’ideals, no de dones i d’homes, i ella mateixa vetlla perquè això s’acompleixi amb l’obligada renovació anual dels presidents i de les juntes directives, tant a nivell local com internacional. Durant els 45 anys que inclou aquest llibre, les persones que han ocupat llocs destacats i han contribuït als èxits de la Jove Cambra són moltíssimes. Pot ser que el nom de moltes d’aquestes persones no es trobi en aquestes pàgines, o bé que no s’expliqui, amb l’extensió merescuda, la seva tasca. Els demanem disculpes per endavant. És legítim i comprensible, que els protagonistes d’aquesta història volguessin veure reconegut el seu treball. Hem intentat, però, mirar més de portes enfora que de portes endins, tenint present, sobretot, aquells lectors aliens a l’organització que volen saber què és i què ha fet, durant tots aquests anys, la Jove Cambra al nostre país. Per això hem volgut evitar fer un recull complaent de persones, activitats i premis, i hem intentat dibuixar a partir dels fets un reflex de l’esperit de l’entitat i de la importància que ha tingut en la nostra societat, mirant de no trair el principi de què parlàvem al començament d’aquestes línies. Pels mateixos motius, hem considerat imprescindible dedicar bona part del llibre a la vida de la Jove Cambra des de la seva fundació fins a la transició espanyola. És una etapa clau que ha definit les Joves Cambres de Catalunya i que les ha diferenciat de les Joves Cambres d’altres països. Va

16


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 17

ser una època en la qual molts joves van poder expressar-se, associar-se i intervenir en els afers de la comunitat quan era molt difícil fer-ho d’una altra manera. La Jove Cambra es va ocupar de molts afers dels que avui dia considerem normal que se n’ocupi l’administració, i va ser una autèntica escola de democràcia en plena dictadura. Per últim, aquest llibre vol ser una història conjunta de les Joves Cambres de Catalunya, és a dir, de la Federació Nacional. No és un recull de la història individual de cada OLM que demanaria moltes més pàgines, o fins i tot diversos volums. Per aquest motiu, hem triat els moments i els programes que ens han semblat més representatius.

Agraïments En primer lloc, voldríem expressar un profund agraïment a Joan Planas Cerdà, autor del llibre inèdit fins ara i que ens ha facilitat la JCI com a referent, Jove Cambra: Una història de joventut i civisme en el context de la transició democràtica, 1963-1985, i president de la Jove Cambra d’Espanya l’any 1969-70 i vicepresident l’any 1968. Sense aquest llibre hauria estat molt complex per no dir impossible incloure episodis molt importants que Planas va recollir prèviament. El pas del temps fa molt difícil trobar les memòries i els documents corresponents a aquells anys. Si voleu conèixer més detalladament aquest període, us recomanem fervorosament que n’aconseguiu un exemplar. Planas fa un relat minuciós sense perdre fluïdesa, lligat amb el context històric, i amb la passió de qui va viure en primera persona els esdeveniments. Sense explicitar-ho mai, l’autor es manté discretament al marge i renuncia al protagonisme en favor d’un text amè i rigorós. També volem agrair la valuosa contribució d’Àlex Figueres, Marc Gimferrer, Joan Mestre, Gerard Monguió, Josep Montañés, Juan Ángel Narváez, Marcel Prunera, Josep Pujadas, Jesús Sagués, Josep M. Sanclimens, Jordi Simon i Jordi Solé Tuyà.

17


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 18

Els presidents de 30 Joves Cambres d’arreu del món que van fundar la JCI al congrés inter-americà celebrat a Mèxic el 1944. Sobre la imatge s’aprecia la signatura a mà de cadascun d’ells.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 19

1

ELS ANTECEDENTS (1910-1963)

Arrels de lluny Si hem de començar pel començament, un vici que no ens retraurà ningú si del que es tracta és de repassar la història, hauríem de fer un salt en l’espai i en el temps considerable. En el temps, hauríem de retrocedir noranta-nou anys per anar a parar a l’any 1910. En l’espai, viatjaríem uns set mil cinc-cents quilòmetres en direcció oest fins arribar a la ciutat nord-americana de Saint Louis, a l’estat de Missouri. Va ser en aquella ciutat i en aquell any que el ciutadà Henry Giessenbier, un jove empleat de banca de només divuit anys, va plantar la llavor de la

que havia de ser una de les associacions més grans del món. Giessenbier no era precisament un noi de casa bona. Des dels tretze anys havia treballat com a ajudant de fotògraf, i als setze va entrar com a noi dels encàrrecs a l’International Bank of St. Louis. El seu esperit de superació el feia restar a la feina fins a la mitjanit, estudiant comptabilitat i altres temes relacionats amb la banca. Encara que l’inquiet Henry era espavilat, la idea d’una Jove Cambra no se li va ocórrer espontàniament. Primer va fundar, encara que sembli mentida, un club de ball, l’Herculaneum Dance Club, amb la sana intenció de fomentar i millorar les relacions socials dels seus membres.

Els antecedents (1910-1963)

19


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 20

Henry Giessenbier, fundador de la Jove Cambra de St. Louis. Partitura de l’himne Jaycee.

Al club, però, no només s’hi ballava. Giessenbier convidava tot sovint persones destacades de la comunitat perquè fessin conferències i xerrades per als seus socis. Un dia, un d’aquests convidats que estava especialment dotat per a l’oratòria, el coronel Morgan, va fer veure a Henry que a la vida hi ha més coses per fer a més de ballar. Li va fer adonar de tot el que els joves podien aconseguir per a la comunitat i per a ells mateixos si treballaven units i es deixaven inspirar per ideals nobles. Amb el suport del coronel, Giessenbier i trenta dos joves més van fundar la Young Men's Progressive Civic Association (YMCA), el mes d’octubre de 1915. L’objectiu de la nova associació era participar en afers cívics de la comunitat en benefici de tots els seus membres. En menys de cinc mesos, l’YMCA va atreure set-cents cinquanta nous associats.

20

Capítol 1

Un any després, l’associació va canviar de nom i es va batejar com a Junior Citizens, que més tard serien coneguts popularment com a jaycees. El nou nom, però, tampoc no va durar gaire. La feina feta per l’associació va impressionar tant la Cambra de Comerç de St. Louis, que els hi van proposar de adoptar el nom de Junior Chamber of Commerce (Jove Cambra de Comerç). Malgrat algunes objeccions per part de membres de les dues organitzacions –per a uns sobrava l’adjectiu “jove” i d’altres no veien clar que s’afegís la paraula “comerç”– l’any 1918 es va adoptar aquesta denominació. A la Primera Guerra Mundial, Henry Giessenbier va haver de combatre durant dos anys. En una carta adreçada als seus pares, Henry explicava que un dia que es trobava dins una trinxera sota un persistent foc d’artilleria, un company seu el va avisar que no avancés i es quedés sota refugi dins de la


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 21

Mission Inn a St. Louis, Missouri, on es va fundar l’any 1915 la Junior Chamber of Commerce, la primera Jove Cambra de la història.

trinxera. A pesar del perill, “vaig sentir que alguna cosa em feia continuar endavant”, escrivia Henry, i no va fer cas del advertiments del seu amic. Uns segons després, la trinxera va rebre un impacte directe que hauria acabat prematurament amb la vida de Giessenbier si no s’hagués mogut del lloc on era.

Una força que traspassa fronteres Mentre lluitaven lluny de casa, els jaycees de St. Louis van aprofitar el temps per donar a conèixer el seu projecte als joves mobilitzats arreu del país. Acabada la guerra, des de diverses ciutats dels Estats Units, molts d’aquests joves es van posar en contacte amb la Junior Chamber de St. Louis interessats a crear organitzacions similars. Després de reunions i trobades, l’any 1920 va néixer, a la seva primera convenció oficial, la U.S. Junior Chamber of Commerce, que reunia les joves cambres de trenta ciutats d’arreu del país. Giessenbier en va ser el primer president electe.

Encara que la primera Junior Chamber que es va crear fora dels EUA seguint el model americà va ser a la ciutat anglesa de Lincoln l’any 1925, a Winnipeg, Canadà, ja hi funcionava una organització similar des del 1923. Van ser els anglesos, doncs, els que, a través de les seves cambres de comerç, van portar la idea a Europa. Poc després de Lincoln, vindrien les joves cambres de Birmingham i Sheffield. L’interès de la U.S. Junior Chamber a establir un programa de col·laboració amb diversos països d’Amèrica Llatina, va portar que l’any 1943 s’establissin joves cambres a Ciutat de Mèxic, Guatemala, El Salvador, Honduras, Nicaragua, Costa Rica i Panamà. En una reunió de les joves cambres d’aquestes ciutats amb la U.S. Junior Chamber a Ciutat de Mèxic un any després, va ser quan es va decidir formalment de crear la Junior Chamber International. Es va escollir com a primer president el mexicà Raúl García. El Primer Congrés Mundial de la Jove Cambra Internacional va tenir lloc a Panamà l’any 1946. Hi van assistir quaranta-quatre delegats de setze països.

Els antecedents (1910-1963)

21


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 22

Els primers presidents del Cercle d’Economia. D’esquerra a dreta: Carles Ferrer i Salat, Carlos Cuatrecases, Joan Mas i Cantí, Vicenç Oller, Carles Güell, Juan Antonio Delgado i Artur Suqué.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

ELS

21/9/09

19:32

Página 23

INICIS DE LA JOVE

2

CAMBRA A CATALUNYA (1963-1966)

Una organització democràtica per a una dictadura El primer despertar a la idea de crear una jove cambra en un país que sota un règim dictatorial havia estat tancat al món, va tenir lloc, com era d’esperar, a fora de les nostres fronteres, més precisament a París, durant la tardor del 1963. Va ser el novembre d’aquell mateix any quan el president dels EUA, John F. Kennedy, moria assassinat a trets a la ciutat de Dallas. Un any en què a Espanya també van ser assassinats a mans del règim Julián Grimau, un dels organitzadors del PCE a la clandestinitat, i Francisco Granados i Joaquín Delgado, dos anarquistes utilitzats com a caps de turc per un atemptat del que eren innocents.

Tornem, però, a la tardor parisenca del 1963, quan Carles Ferrer Salat, aleshores president del Cercle d’Economia, participava en una reunió de joves dirigents europeus a la capital francesa. Tant la Jove Cambra Econòmica de França, com la mateixa JCI a Europa a través del seu vicepresident, li van fer veure a Ferrer Salat, un home influent, amb la capacitat i els contactes necessaris, la possibilitat que Espanya també organitzés la seva Jove Cambra. Val a dir que les perspectives no eren gaire encoratjadores. Crear una organització que pensava i funcionava democràticament, que fomentava la participació i la lliure iniciativa individual en qüestions socials, econòmiques i ciutadanes, no semblava que pogués encaixar en un país controlat per una

Els inicis de la Jove Cambra a Catalunya (1963-1966)

23


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 24

Carles Ferrer i Salat, fundador i primer president del Cercle d’Economia a finals dels anys seixanta.

dictadura que, per definició, era l’antítesi del que les Joves Cambres significaven. Com si amb això no n’hi hagués prou, les Joves Cambres formaven part d’una organització internacional, un fet que no facilitava les coses en un règim que temia les conseqüències d’obrir escletxes a la influència d’altres països. Pensem que fins i tot entitats de caire cultural com el Museu Picasso o la Fundació Joan Miró tenien problemes per obrir portes.

[

Crear una organització que pensava i funcionava democràticament [ ] no semblava que pogués encaixar en un país controlat per una dictadura que, per definició, era l’antítesi del que les Joves Cambres significaven.

Amb aquest panorama, ¿com permetrien que un grup de joves inquiets s’associés a un moviment internacional que, per més inri, defensava els valors democràtics? La Jove Cambra a Espanya semblava tenir un futur més aviat fosc. Malgrat les adversitats, no era qüestió de llançar la tovallola abans d’hora, ni era propi del taran-

24

Capítol 2

Josep Pujadas, primer president i un dels fundadors de la Jove Cambra de Barcelona.

nà de les persones que van posar en marxa la Jove Cambra a Catalunya. Si hi havia algú capaç de portar aquesta tasca fins a bon port, eren aquestes persones que coneixerem més endavant i el Cercle d’Economia; molts d’ells n’eren fundadors o membres destacats.

El Cercle d’Economia, matriu de la Jove Cambra Si la concepció d’una Jove a Cambra a Espanya es va produir a París a través de Ferrer Salat, president del Cercle d’Economia, la gestació i primeres passes dels júniors també van comptar amb la tutela d’aquesta organització. El Cercle d’Economia s’havia creat amb la missió de modernitzar la vida econòmica i social del país. Volien contribuir a liberalitzar l’economia i a una obertura que culminés amb la integració d’Espanya a la Comunitat Europea. Més íntimament, els membres del Cercle, que eren gent d’empresa, de la universitat i de la cultura, molts dels quals compartien els ideals de la democràcia, disposaven d’aquesta manera d’un espai de llibertat encobert on podien tractar els temes prohibits amb més o menys tranquil·litat.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 25

Amb motiu dels vint-i-cinc anys d’història d’aquesta institució, Ignasi Camí i Francesc Carulla van escriure el llibre Cercle d’Economia 1958-1983: Una Trajectòria de Modernització i Convivència. A propòsit del primer contacte de la JCI amb Ferrer Salat a París, els autors diuen textualment : “El president del Cercle va observar una certa coincidència entre l’associació que ell presidia i les entitats europees. Després d’alguns dubtes sobre si calia transformar el cercle en Jove Cambra, es decidí que era més oportú crear una nova entitat, que fou la Jove Cambra Econòmica de Barcelona”. No és estrany, doncs, que la Jove Cambra comptés amb l’experiència prèvia d’una organització amb ideals comuns, amb persones competents i els contactes que calien. Una organització que, a més a més, ja havia sortejat les dificultats que el franquisme oposava a la lliure associació. D’altra banda, la Jove Cambra facilitaria els contactes internacionals del Cercle, i serviria de vincle amb les noves promocions de joves.

El naixement de la primera Cambra El naixement de la Jove Cambra de Barcelona va tenir lloc l’any 1964. Un any en què al món el líder sud-africà Nelson Mandela va ser condemnat a cadena perpètua, i en què els Estats Units s’inventaven un atac dels nord-vietnamites a dos dels seus vaixells com a excusa per passar d’“assessors” a participar directament en aquella guerra terrible. De retorn a la península Ibèrica i lluny d’aquests esdeveniments, malgrat que la dictadura no era el millor dels escenaris per posar en marxa una jove cambra, la proposta havia arribat en un moment polític en què podia fructificar.

El moment era l’inici del primer Plan de Desarrollo, que a partir del Plan de Estabilización del 1959 volia acabar amb l’autarquia, reduir l’intervencionisme i liberalitzar l’economia espanyola que es va obrir al comerç exterior i a les inversions estrangeres. El Plan seguia les recomanacions del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, i el van posar en marxa un nou equip econòmic al govern format pels anomenats “tecnòcrates” de l’Opus Dei. Aquest relatiu relaxament del règim, encara que fos només en el camp econòmic, significava una millora substancial de les possibilitats d’engegar les Joves Cambres. No oblidem que en els seus inicis les Joves Cambres incloïen en el seu nom l’adjectiu “econòmiques”, que de passada allunyaven qualsevol sospita d’activitat política. Amb aquestes perspectives, Josep Pujadas Domingo, membre de la directiva del Cercle i que seria el primer president de la Jove Cambra de Barcelona, va ser l’home designat per tirar endavant la creació de la cambra. En un principi Pujadas s’hi va negar, feia poc que havia acabat els estudis a l’IESE i tenia altres projectes al cap. En canvi, va accedir a viatjar a Montecarlo com a observador de la Conferència Europea de Joves Cambres i va quedar tan fascinat, que va acceptar el repte i no es va separar mai més d’aquesta organització. A principis del 1964, Fred Figge, membre de la JCI dels Estats Units i vicepresident assignat a Europa de l’organització internacional, va visitar Barcelona per donar un coneixement més profund del que significaven les joves cambres. Figge va conversar amb Joan Mas Cantí i Ignasi M. Vidal, que també eren membres del Cercle. Com que a Espanya encara no existia cap llei sobre associacions ni se’n publicaria el reglament

Els inicis de la Jove Cambra a Catalunya (1963-1966)

25


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 26

corresponent fins al maig del 1965, es van redactar uns estatuts i un reglament intern que es podien aplicar tant a una cambra local, com a una organització nacional. S’havien de complir tots dos requisits perquè la Jove Cambra de Barcelona era la primera i l’única de l’Estat espanyol i, per afiliar-se internacionalment, calia primer una jove cambra nacional, és a dir, la Jove Cambra d’Espanya. Per elaborar aquests documents, es va comptar amb l’assessorament de l’advocat Manuel Jiménez de Parga, que molts anys després seria més recordat a Catalunya com a president del Tribunal Constitucional. Mentre no es sol·licitaven els permisos pertinents a les autoritats espanyoles, es va pensar que, per fer via, l’organització internacional podria admetre provisionalment com a membre la Jove Cambra d’Espanya. Amb aquest motiu, es van enviar els estatuts i les regles acabades de redactar al vicepresident Figge, el mateix que havia visitat Barcelona mesos abans. Per conèixer la JCI de primera mà, Josep Pujadas va assistir a la conferència que l’organització va mantenir a Mònaco el setembre de 1964. Tot seguit, va acudir també al XIX Congrés Mundial de la JCI que va tenir lloc als Estats Units, concretament a la ciutat d’Oklahoma. En aquest congrés, la Jove Cambra espanyola va ser admesa com a membre provisional durant un any, a partir del fet que hi havia una primera cambra local, la de Barcelona, que s’estava posant en marxa. En tornar, Josep Pujadas es va reunir amb els que esdevindrien els pares fundadors de la Jove Cambra de Barcelona. Amb noms i cognoms, eren Joan Mas Cantí, Ignasi M. Vidal, Josep M. Puig Planas, Josep M. Draper, Carles Grases, José Luis Rivière, Fran-

26

Capítol 2

cesc Parellada i Fortunato Frías. Frías, a més a més de ser secretari del Cercle d’Economia, també ho seria de la naixent Jove Cambra. Va ser, doncs, en aquesta reunió del mes d’octubre del 1964, que es va decidir afrontar el desafiament i, malgrat l’advers entorn sociopolític de l’Espanya de l’època, va engegar per fi i sense reserves les activitats de la Jove Cambra Econòmica de Barcelona, que no ho oblidem, era al mateix temps la Jove Cambra d’Espanya.

La Jove Cambra Econòmica de Barcelona fa camí Mentre no fos legalitzada, la Jove Cambra no podia posar en marxa públicament cap tipus d’actuació. Com és natural, el primer objectiu va ser obtenir el vistiplau de les autoritats, i això passava per aconseguir l’aprovació del Gobierno Civil de Barcelona. Per tenir un major recolzament, es va buscar la complicitat de la Cambra de Comerç de Barcelona. Un cop publicat per fi el reglament de la llei d’associacions el maig del 1965, la junta directiva de la Jove Cambra, amb Josep Pujadas com a President, es va reunir el dia 30 de juny d’aquell any per signar la sol·licitud d’afiliació que es presentaria al Gobierno Civil el dia 3 de juliol. Mentre les autoritats s’estudiaven els documents, el reduït grup de membres de la Cambra que encara es reunien al Cercle no estava disposat a quedar-se de braços plegats esperant l’autorització. El següent objectiu va ser ampliar el nombre de membres de la JC de Barcelona i, sobretot, impulsar la creació de noves organitzacions locals arreu del territori nacional.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 27

[

La fundació de noves cambres era imprescindible, perquè la Constitució de la JCI exigia almenys tres cambres locals per formar una organització nacional amb dret a una afiliació definitiva. Les primeres converses per crear noves cambres locals van ser amb persones de Sabadell, Reus i Madrid. Crear una organització que pensava i funcionava democràticament [ ] no semblava que pogués encaixar en un país controlat per una dictadura que, per definició, era l’antítesi del que les Joves Cambres significaven.

A més a més de treballar per fer créixer l’entitat, es van començar a pensar en els programes que es podrien oferir. El primer de tots consistia a assessorar i orientar petites i mitjanes empreses a través de les publicacions tècniques de la Small Business Administration dels Estats Units. Aquest programa, malgrat ser l’únic que es va dur a terme abans de la legalització, va tenir un èxit aclaparador. A més a més de la gran quantitat de subscripcions, de la qualitat dels continguts, i de la boníssima imatge pública de què va gaudir, el programa, que va ser finançat per Pepsi-Cola España, va reportar beneficis econòmics per a l’organització. Aquell mateix any es va posar en marxa el Leadership in Action, un curs de direcció que disposava d’una documentació d’alta qualitat elaborada per la Jove Cambra de Nova Zelanda. Aquest va ser un dels programes que van resultar més útils per a la creació de noves cambres locals i per a la formació dels seus socis.

Cartell del programa internacional Leadership in action.

Els inicis de la Jove Cambra a Catalunya (1963-1966)

27


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 28

Durant el mes d’agost del mateix 1965, el president mundial de la JCI, John Rundle, va fer una visita a l’organització espanyola i se’n va endur una impressió molt bona. Amb aquesta visita el president mundial complia un doble objectiu: d’una banda, legitimava i donava suport a la Jove Cambra davant de les institucions i empreses col·laboradores al nostre país i, de l’altra, elaborava l’informe que havia de permetre que es renovés l’afiliació provisional a la JCI per un any més. Aquesta renovació va ser votada per l’assemblea del Congrés Mundial de Sydney, al qual no va poder assistir cap delegació espanyola. L’organització de Barcelona s’acostava ja a la cinquantena de membres i es mantenien contactes amb d’altres ciutats que volien tenir la seva Jove Cambra, com ara Terrassa, Vilafranca del Penedès, Vic, Madrid, Sevilla, Oviedo, Mataró i, sobretot, Sabadell. Mentre els júniors feien el seu camí, aquell 1965 va veure com cinc mil estudiants es manifestaven a Madrid amb el suport dels professors García Calvo, Tierno Galván i Aranguren, que van ser expulsats de les universitats. Al món, el líder negre nord-america Malcolm X era assassinat, i els EUA intervenien militarment a la guerra civil de la República Dominicana.

La primera legalització La resposta del Govern Civil, a la sol·licitud de legalització que s’havia presentat l’any anterior, va caure com una galleda d’aigua freda sobre els membres de la JC que l’esperaven amb impaciència. Les autoritats havien dit que no.

28

Capítol 2

La negativa es basava en un informe que considerava que la Jove Cambra atemptava contra la unitat sindical, és a dir, que escapava al control absolut que tenia l’Estat sobre l’associació d’empresaris i treballadors en un sindicat únic, el Sindicato Vertical. Naturalment, es va acordar presentar recurs i moure cel i terra per tal d’impedir que les autoritats es sortissin amb la seva. La legalització seria possible gràcies sobretot a Rodolfo Martín Villa, que va ser Delegado provincial de Sindicatos en Barcelona, i que faria canviar el primer informe per un de més favorable. La Jove Cambra Econòmica de Barcelona va ser per fi legal el dia 27 de juny del 1966. La legalitat volia dir poder mirar endavant amb optimisme i tranquil·litat, sense por de ser sancionats. Ara ja podien sortir a la llum i fer saber a tota la societat el que volien ser i el que volien fer. El Diario de Barcelona, ja desaparegut, i el Noticiero Universal van informar de l’esdeveniment. La legalització seria també un estímul perquè d’altres ciutats obrissin les seves Joves Cambres amb garanties de futur.

[

La Jove Cambra Econòmica de Barcelona va ser per fi legal el dia 27 de juny del 1966. La legalització seria també un estímul perquè d’altres ciutats obrissin les seves Joves Cambres amb garanties de futur.

Els preparatius per crear la que havia de ser la segona organització local creada a l’Estat espanyol ja estava en marxa. El sabadellenc Esteve Renom i Pulit, vinculat també al Cercle d’Economia, mantenia contactes


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 29

amb els fundadors de la Jove Cambra a Espanya, sobretot amb Josep Pujadas, des de l’any anterior. En l’àmbit internacional, José Luis Rivière va assistir a la Reunió de Presidents Europeus que va tenir lloc a París durant el mes de setembre. Rivière va aconseguir el suport decisiu dels presidents per prorrogar l’afiliació provisional a la JCI un any més,

i va proposar, amb èxit, que la següent reunió es fes a Barcelona a la primeria del 1967. Arribat el Congrés Mundial de Kyoto que es va celebrar el novembre del 1966, encara no s’havia aconseguit el mínim de tres cambres locals, de manera que, una vegada més, es va obtenir una afiliació amb data de caducitat.

Els inicis de la Jove Cambra a Catalunya (1963-1966)

29


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:32

Pรกgina 30

Manual de Dirigencia en Acciรณn, un dels primers programes de la JC a Catalunya. / Portada de la revista Mundo JCI, preocupada per la seguretat del planeta.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 31

L’EXTENSIÓ

DEL MOVIMENT JÚNIOR

La necessitat d’una organització nacional A principis del 1967, es van començar els preparatius per al primer acte oficial de la JCI que tindria lloc a Barcelona i a tot Espanya. Es tractava de la reunió dels presidents de les joves cambres europees, tal com havia proposat Rivière a l’edició anterior. Un dels primers membres de l’organització local de Barcelona, Josep M. Draper, va organitzar l’event que va resultar un èxit i que va generar la confiança necessària perquè Barcelona organitzés en el futur altres actes internacionals. Pel que fa als programes previstos, la Jove Cambra de Barcelona oferia el Programa per a l’ajuda a la

3

(1967-1969)

petita i mitjana empresa i el primer Curs de Borsa. El Programa de capacitació directiva va ser traduït al català i al castellà gràcies al patrocini de Banca Catalana i al compromís personal de Jordi Pujol, conseller de l’entitat i futur president de la Generalitat. En aquells moments Espanya començava a gaudir d’uns positius primers resultats del Plan de Desarrollo, que van donar esperances per a la millora econòmica de la població que es va beneficiar d’un augment sorprenent de l’incipient turisme europeu. Al món començava la implacable Revolució Cultural Xinesa, es produïa el cop dels coronels a Grècia i esclatava la guerra dels sis dies al Pròxim Orient. Els bombardeigs sobre Vietnam eren cada cop més intensos.

L’extensió del moviment júnior (1967-1969)

31


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:32

Página 32

Assistents al Curs de capacitació directiva organitzat per la Jove Cambra de Tarragona l’any 1973.

A Espanya, l’objectiu d’expandir el fenomen júnior pel territori nacional no donava els fruits desitjats. Malgrat que Sabadell aviat seria una realitat, i Madrid o Reus tenien bones perspectives, no es podia dir el mateix de Vic, Vilafranca i Terrassa que anaven força endarrerits. A Sevilla, Mataró i Oviedo, tampoc no existia encara la cohesió suficient per tirar endavant. A pesar dels entrebancs, s’establien nous contactes a Mallorca i Las Palmas. Hem de tenir en compte que només Barcelona estava legalitzada i això no li permetia actuar més enllà de la seva ciutat. Per tant, les gestions s’havien de dur amb discreció i a un nivell purament personal. Calia, doncs, que la Jove Cambra d’Espanya fos creada oficialment al més aviat possible i es fes càrrec tant de l’expansió de l’entitat a la resta del

32

Capítol 3

país, com de les relacions internacionals. D’aquesta manera, l’organització local de Barcelona podria concentrar els seus esforços en l’àmbit que li tocava. El vint-i-sis de juny, un any després de la seva legalització, es va celebrar la primera assemblea de la Jove Cambra de Barcelona. Hi van assistir representants de les Cambres de Sabadell, Madrid i Reus i alguns grups promotors. Entre tots, es va crear la Jove Cambra d’Espanya i es va anomenar Josep Pujadas com el seu primer president. Josep M. Puig Planas va prendre el relleu de la Cambra local de Barcelona. A partir d’aquell moment, malgrat que encara no fos legalitzada, l’organització nacional de joves cambres va començar a treballar separadament de les organitzacions locals, especialment de la de Bar-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 33

A dalt: Esteve Renom i Pulit, fundador i primer president de la JC de Sabadell. A la dreta: Els set primers presidents de la mateixa Cambra.

celona, a la qual havia estat unida des de la seva creació. El dia tres de juliol va celebrar la primera reunió de la junta directiva presidida per Josep Pujadas i amb José Luís Rivière i Esteve Renom com a vicepresidents. Els objectius més importants eren aconseguir la legalització, augmentar el nombre de cambres locals i aconseguir l’afiliació de ple dret a la JCI. La Jove Cambra d’Espanya (JCE) va començar una activitat internacional més fecunda, també amb l’esperança que el món lliure conegués millor la situació de la societat espanyola i pogués influir d’alguna manera en la seva democratització.

Sabadell puja a l’escenari La Jove Cambra de Sabadell va ser la segona Organització Local Membre (OLM), després de la de Barcelona, que es creava en territori nacional. Ja feia temps que el sabadellenc Esteve Renom i Pulit, vinculat al Cercle d’Economia, i d’altres homes que van formar un grup promotor, mantenien converses amb l’OLM de Barcelona i sobretot amb el seu pre-

sident, Josep Pujadas. De fet, el grup de Sabadell havia participat a la fundació de la Jove Cambra d’Espanya i Esteve Renom en va ser nomenat el vicepresident, com s’ha dit abans. Internacionalment la Cambra també era ja coneguda. A finals d’agost van rebre la visita del president de la JCI, Cliffort E. Myatt. Però el naixement formal de la Jove Cambra de Sabadell va tenir lloc després, concretament el 6 de setembre de 1967, en un acte que es va celebrar a la Cambra de Comerç d’aquesta ciutat. Hi va assistir José Luís Rivière com a vicepresident de la junta nacional i es va presentar la nova associació a totes les institucions de Sabadell. La primera junta directiva estava formada per Esteve Renom com a president, Francesc Garriga com a vicepresident, Benet Armengol secretari, Ramon Gràcia tresorer, i Ricard Llonch, Xavier Bigatà i Pere Boix com a vocals de programes. Mesos més tard, aquesta organització local ajudaria a aixecar la Cambra de Madrid, que va tenir com a primer president un fill de Sabadell, Antoni Enrich Muls.

L’extensió del moviment júnior (1967-1969)

33


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 34

Dos programes d’interès per a la comunitat que la Jove Cambra de Sabadell va dur a terme en aquest període.

Durant el seu primer any, la Cambra de Sabadell es va mostrar molt activa i va engegar una sèrie de programes molt fructífers. Entre els més destacats hi figura l’estudi L’Ensenyament Primari a Sabadell, que per la seva importància ens hi detindrem amb més detall, o el Curs d’economia per a no economistes, on hi van participar noms tan il·lustres com Carles Ferrer Salat, Josep M. Bricall, Ernest Lluch i Fabià Estapé, entre d’altres. També es va editar la publicació Entitats Assistencials a Sabadell, que va tenir ni més ni menys que una tirada de 40.000 unitats.

Un Programa Exemplar: L’Ensenyament Primari a Sabadell La Jove Cambra de Sabadell, encara en el seu primer any de vida, va realitzar un dels programes més elogiats de la història de la JC a Espanya: L’Ensenyament Primari a Sabadell. Aquest programa és una bona mostra de com les Joves Cambres feien en aquella època el que avui dia és feina habitual de les administracions, però no pas en aquells anys.

34

Capítol 3

Es tractava d’un estudi que analitzava un problema social de primera magnitud, el dèficit d’escolarització que, a nivell primari, patien els infants de Sabadell i, per tant, tota la ciutadania. Un dels motius de la manca de places escolars va ser l’elevat nombre d’immigrants que, provinents de la resta de l’Estat, es van instal·lar a la ciutat durant la dècada dels 60. L’estudi va ser dirigit per Esteve Renom, fundador i primer president de la Cambra, que va rebre el suport de l’Ajuntament de Sabadell, la Caixa d’Estalvis de Sabadell i del Centre de Càlcul, i va ser la primera gran aportació que es va fer per solucionar el problema que experimentava l’educació a la ciutat. Publicat l’any 1969, L’Ensenyament Primari a Sabadell constava de 456 pàgines, on s’analitzava meticulosament l’estructura, el dèficit, les previsions i els costos de l’ensenyament preescolar i primari. Se’n van imprimir cinc-cents exemplars per a les institucions i entitats que hi tenien a veure alguna cosa. L’estudi va suposar una important contribució per a les futures polítiques d’ensenyament de l’Ajun-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 35

A l’esquerra: Portada del’estudi La Enseñanza en Sabadell, qualificat com a llibre blanc de l’ensenyament en aquesta ciutat. A la dreta: Llibre de premis de la Jove Cambra Internacional de l’any 1967.

tament de Sabadell, fins al punt que va ser qualificat com a Llibre Blanc de l’ensenyament d’aquesta ciutat. L’Ensenyament Primari a Sabadell va ser el primer programa de la cambra que va aspirar a obtenir un premi internacional.

L’afiliació definitiva de la JCE a l’organització internacional Després de tres anys d’afiliacions provisionals a la JC Internacional, la Jove Cambra d’Espanya va obtenir l’afiliació permanent i de ple dret durant el Congrés Mundial de Toronto que es va celebrar el mes de novembre de 1967. Josep Pujadas i una reduïda delegació espanyola van ser per fi testimonis d’allò pel que feia anys que treballaven. En aquest congrés també es va premiar l’organització local de Barcelona amb una menció honorífica al programa Informació Tècnica per a la Petita i Mitjana Empresa. El 1968, no cal dir-ho, va ser un any força convuls a tot el món que esdevindria mític gràcies a les

revoltes estudiantils, sobretot les del mes de maig a París, amb lemes com “la imaginació al poder” o “aixequeu les llambordes: a sota hi ha la platja”. Després d’aquella revolta, algú diria: “Tot segueix igual, però tot ha canviat, perquè res no tornarà a ser com abans.” Era el mateix any de la primavera de Praga, i de l’allunyament dels partits comunistes europeus de la doctrina soviètica i la creació de l’eurocomunisme. Als Estats Units, acabar a trets amb els líders semblava convertir-se en un costum. Aquell any moria assassinat Martin Luther King, i com el seu germà president, el senador Robert Kennedy també queia a causa d’un atemptat. Al carrer, les protestes en contra de la guerra del Vietnam eren cada cop més nombroses. A l’Espanya del 1968 ETA començava a actuar, es tancaven diverses universitats a causa del moviment estudiantil, i continuaven les vagues i l’agitació antifranquista que va provocar nombroses detencions. Guinea Equatorial obtenia la independència d’Espanya i Massiel guanyava el fes-

L’extensió del moviment júnior (1967-1969)

35


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 36

tival d’Eurovisión amb una versió castellana de la cançó de Joan Manuel Serrat que es va negar a cantar-la. En aquest context, a partir de l’afiliació definitiva a l’organització internacional, la Jove Cambra d’Espanya va assistir a diversos actes internacionals especialment interessants per tal de conèixer i ser coneguts en el si de la JCI. L’acte més rellevant, però, per al desenvolupament de les organitzacions locals espanyoles, va ser la Conferència Europea de la JCI que va tenir lloc a Mònaco del 12 al 15 de juny de 1968. Hi van assistir vint delegats de les cambres de Barcelona, Sabadell, Madrid i Reus.

[

A partir de l’afiliació definitiva a l’organització internacional, la Jove Cambra d’Espanya va assistir a diversos actes internacionals especialment interessants per tal de conèixer i ser coneguts en el si de la JCI.

A la conferència, la Jove Cambra d’Espanya va proposar el seu president, Josep Pujadas, com a candidat a vicepresident internacional en el proper Congrés Mundial, i Barcelona com a seu per a una conferència europea.

El torn de Madrid Mentrestant, s’estava creant a Madrid la primera organització local espanyola fora de Catalunya. Animat per Josep Pujadas, Antonio Garrigues Walker havia liderat un petit grup a la capital de l’Estat que es reunia amb normalitat des del 1967. El mes de febrer de l’any següent va escollir la seva prime-

36

Capítol 3

ra junta directiva. Antoni Enrich Muls, un sabadellenc que residia a Madrid, va ser designat president, i Antonio Garrigues Walker va ocupar-ne la vicepresidència. Amb només sis membres, la Jove Cambra de Madrid es va fixar com a primer objectiu obtenir la legalització. A més, va posar en marxa la creació d’un programa d’orientació preuniversitària i un altre de orientació postuniversitària. Malauradament, la Universitat de Madrid havia estat tancada per les autoritats a causa de les protestes estudiantils i cap dels dos programes no es van poder posar en marxa. Cal destacar la decisiva intervenció de l’organització de Madrid per aconseguir que, més endavant, la Jove Cambra d’Espanya fos legalitzada.

La visita al General Franco Per aconseguir la legalització, un dels consells que els funcionaris de l’administració insistien a donar, era que s’aconseguís una entrevista del president mundial de la JCI amb el Cap d’Estat, el general Franco. La proposta no era vista amb bons ulls per una part dels membres, però el sentit pràctic es va imposar i Philippe Abravanel, president mundial de la JCI en aquells moments, va viatjar expressament a Madrid per entrevistar-se amb el Generalísimo el 26 de juny del 1968. El van acompanyar Josep Pujadas i els membres de la naixent jove cambra de Madrid, Antonio Garrigues Walker i Antoni Enrich Muls. El General els escoltava en silenci, fins que Pujadas li va explicar per tercera vegada que els estatuts de la JCI no permetien que els càrrecs dures-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 37

José Luis Rivière, un dels fundadors més actius de la JC de Barcelona i de la JC Espanyola. D’aquesta última va ser president el curs 1968/69.

sin més d’un any. Aleshores Franco va dir: “No acabo de entenderlo. Pero si está bien organizado la cosa puede funcionar.” Segons explicaria Ignasi Vidal Arderiu a La Vanguardia disset anys més tard, Franco va afegir: “Me gusta mucho eso de que nadie pueda estar más de un año ocupando un sillón. No soporto las instituciones en las que la gente se instala e impide la renovación.” A la sortida, encara amb símptomes de vertigen i les mans al cap, Philippe Abravanel va preguntar: “¿He comprendido bien?”

Primer any de la Jove Cambra d’Espanya El 5 de juliol de 1968 es va celebrar a Barcelona una assemblea general de la Jove Cambra d’Espanya. Hi van assistir representants de les organitzacions de Barcelona, Madrid, Sabadell, Reus, Tàrrega, Bilbao i Las Palmas de Gran Canaria. Les quatre últimes, malgrat trobar-se encara en procés de creació, comptaven amb grups promotors consolidats. A Reus en formaven part Anton Pont, Francesc Vila i Josep Grau, mentre que a Tàrrega

la batuta la duia Ramon Pont. Cal recordar que de totes les cambres, només la de Barcelona estava legalitzada. A l’assemblea es va escollir José Luis Rivière com a nou president, i Joan Planas i Cerdà, Xavier Sans i Esteve Renom com a vicepresidents d’una Junta Directiva composta per disset membres. Fent recompte, la Jove Cambra de Barcelona sumava cent trenta-un membres; Sabadell setze; Madrid i Reus sis cadascuna, i Tàrrega tres associats. A la mateixa assemblea van ser atorgats per primera vegada títols de senador de la JCI, una distinció que significa ser membre vitalici de l’organització mundial en reconeixement a una tasca excepcional. Els primers membres espanyols distingits amb aquest títol van ser Josep Pujadas, Josep M. Puig, Carles Grases i Ignasi M. Vidal. José Luis Rivière, acabat d’anomenar President de la Jove Cambra d’Espanya, va resumir els objectius del nou equip directiu en dues paraules: consolidació i formalització. S’havia de dotar l’organització nacional d’una personalitat més diferenciada, sobretot de l’OLM de Barcelona amb la qual es

L’extensió del moviment júnior (1967-1969)

37


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 38

compartien locals i infraestructura, i posar un èmfasi més gran en l’activitat internacional.

Neix la Jove Cambra de Reus Segons explica el mateix Antoni Pont Amenós, fundador i primer president de la Jove Cambra de Reus, la primera idea de fundar una cambra local a la seva ciutat se li va acudir llegint un article sobre Josep Pujadas a la revista Destino, on parlava de l’organització de Barcelona. Després de contactar amb Pujadas i de rebre la seva visita en companyia de José Luis Rivière a Reus, un grup d’amics van decidir posar en marxa la Jove Cambra d’aquesta ciutat.

Fullet del curs Gestión empresarial de l’any 1969.

[

Com a fet representatiu de la manera en què es finançaven les Joves Cambres en aquella època, val la pena mencionar que cada membre de la Cambra de Reus es va haver de comprar la seva pròpia cadira.

Amb Antoni Pont al capdavant, la Jove Cambra de Reus va néixer el 27 de juliol de 1968 a la seu de la societat “El Círcol”. La carta fundacional va ser signada pel mateix Antoni Pont, que en seria el primer president, Francesc Vila Rierola, vicepresident, i Josep Grau, Antoni Quinteiro, Salvador Cabré i Pere Roig. Com a fet representatiu de la manera en què es finançaven les Joves Cambres en aquella època, val la pena mencionar que cada membre de la Cambra de Reus es va haver de comprar la seva pròpia cadira.

38

Capítol 3


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 39

Esquerra: Guia mèdica editada per la JC de Vilanova i la Geltrú. Centre: Himne júnior adaptat per la JC de Reus. Dreta: Antoni Pont Amenós, fundador i primer president de la JC de Reus.

Entre els programes més destacats del seu primer curs hi trobem els Almuerzos Sabatinos, el Club de Tenis Monterols, l’estudi de les estructures de salubritat i higiene dels barris perifèrics, o el Curs de Gestió Empresarial.

L’aparició de Tàrrega, Terrassa, Vic, Valls, Vilanova i la cadena de legalitzacions L’extensió i legalització de noves cambres que permetessin també la legalitat de l’organització nacional com a federació de totes les Joves Cambres del país era ja una qüestió ineludible. Recordem que l’única legalitzada fins aquell moment era la de Barcelona. En el decurs del període 1968-69 van fer la seva aparició les noves cambres de Tàrrega, Valls, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú.

Tàrrega disposava d’una junta directiva presidida per Ramon Pont Amenós, que amb un vicepresident, un secretari, tresorer i cinc vocals, ja treballava en la preparació de tres programes. A Valls, estaven en fase d’organització. La Jove Cambra de Terrassa, amb els primers catorze membres, va constituir la seva primera junta directiva el 29 de maig de 1969. La va presidir Antonio Cabo Téllez i es reunien a l’Institut Industrial de Terrassa. Els primers programes que van organitzar van ser un curs d’economia, una setmana cultural i dos programes de participació ciutadana. Vic, que comptava amb vint-i-un membres, va constituir la seva junta el 23 de juliol del 1969 i la va presidir Bonaventura Serra Codinachs. Van engegar set programes, entre ells un curset de treballs manuals per a joves estudiants en vacances, una borsa de treballs temporals i un centre coordinador d’activitats locals.

L’extensió del moviment júnior (1967-1969)

39


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 40

Cartell del 25è aniversari de la JCI.

A finals d’aquest període van aconseguir la legalització les cambres de Sabadell, Madrid, Reus, Tàrrega i Valls, fet que va permetre sol·licitar a les autoritats que la Federació de Joves Cambres d’Espanya fos legalitzada.

La voluntat internacional i el Congrés de Göteborg A la segona meitat de l’any 1968 i sota la presidència de Josep Maria Draper, el projecte de més volada de la Jove Cambra de Barcelona era aconseguir que la ciutat fos escollida com a seu de la Conferència de la Jove Cambra Internacional a Europa l’any 1971.

40

Capítol 3

Aquest desig ja s’havia manifestat a la conferència de Mònaco un any abans, però l’hora de la veritat arribaria al Congrés Europeu de Göteborg a celebrar l’any 1969. Un altre projecte prou ambiciós també tenia a veure amb la presència internacional de la jove cambra del nostre país. Es tractava, com ja hem comentat, de la candidatura de Josep Pujadas per ocupar el càrrec de vicepresident de la JCI que s’havia de defensar en el Congrés Mundial que va tenir lloc a Mar de la Plata, a l’Argentina, durant el mes d’octubre de 1968. L’opció de Pujadas, però, ho va tenir molt difícil. Mentre que les organitzacions d’altres països competidors comptaven amb delegacions nombro-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 41

Josep Pujadas, al centre de la imatge, rep els banderins de les Joves Cambres Finlandeses en el marc de l’Operació Amistat. 1970.

ses i ben preparades per recolzar i promoure els seus candidats, la delegació espanyola estava formada tan sols pel mateix Josep Pujadas i la Beth, la seva dona. Es va fer el que es va poder amb els escassos recursos de què disposava, però l’empresa no va tenir èxit i Pujadas no va ser escollit vicepresident de la JCI. Malgrat tot, aquella experiència va servir per aprendre a preparar-se millor per a futurs reptes i obtenir, més endavant, els magnífics resultats internacionals que anirien arribant. El primer d’aquests resultats va ser la designació de Barcelona com a seu del Congrés Europeu de la JCI per a l’any 1971. Els errors a Mar de la Plata no es van repetir. Abans de viatjar al congrés de Göteborg de 1969, es va crear una comissió que va aconseguir el suport del Ministerio de Información y Turismo i el recolzament econòmic del món industrial i financer. Amb més recursos, van poder formar una delegació de trenta-cinc membres. La delegació, a més de nombrosa, va treballar intensament, amb eficàcia i va saber donar al món una imatge sòlida i seriosa de l’organització espanyola i de la seva capacitat per organitzar a Barcelo-

na un acte tan complicat com un congrés europeu. La categoria i experiència de la ciutat competidora, Edimburg, va fer l’èxit encara més meritori. La identitat i el prestigi cada vegada més gran de la Jove Cambra espanyola com a membre de la JCI es va veure reforçat amb el programa internacional Operació Amistat, dirigit per Josep Pujadas. En paraules de William R. Brown, autor d’una història de la JCI titulada Men of Vision, Operació Amistat “és potser un dels millors exemples d’un programa que reflecteix els veritables ideals establerts en el credo de la JCI i els objectius de l’organització”.

[

La identitat i el prestigi cada vegada més gran de la Jove Cambra espanyola com a membre de la JCI es va veure reforçat amb el programa internacional Operació Amistat, dirigit per Josep Pujadas.

També es van posar en marxa dos programes ideats per la JCI perquè fossin aplicats per totes les cambres al marge dels seus projectes locals. Es trac-

L’extensió del moviment júnior (1967-1969)

41


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 42

Publicació dels projectes de comunitat més destacats de l’any 1969.

tava del Projecte Europa i Dirigència en Acció, que es convertirien al llarg dels anys en dos dels programes més populars i importants. Malgrat l’esforç i l’energia que requerien els objectius internacionals de la Jove Cambra de Barcelona, l’activitat en l’àmbit local no va defallir i es va continuar treballant en profitosos programes. Es va publicar el fullet Hombres en Acción, i es va posar en marxa la revista Joven Cámara. Arran de l’èxit dels cursos per a directius, també es va editar el Manual de Capacitación Directiva. Pel que fa a conferències, van destacar el cicle La Salut Mental del Nen, i una de Josep Pujadas de tema El Líder. El colpidor drama humà de Biafra, una regió de Nigèria que volia independitzar-se i en la qual van morir entre vuit-centes mil i un milió de persones, va sensibilitzar també els júniors de Barcelona que van posar en marxa un programa d’ajuda gràcies al qual van recaptar mig milió de pessetes. En total, Barcelona tenia més de vint programes comptant els que estaven en marxa i els que es preparaven.

42

Capítol 3

Pàgina dreta: Celebració de la primera assemblea de la JCE i portada del programa corresponent.

La Cambra de Sabadell, sota la presidència en el seu segon exercici de Xavier Bigatà i Ribé, va culminar els programes iniciats en el primer període, com L’Ensenyament Primari a Sabadell que hem detallat anteriorment, i en va engegar de nous, com un programa d’orientació universitària. Mentrestant, la Jove Cambra de Madrid havia realitzat el programa Banco de Sangre, que va aconseguir nous donants entre el personal de les grans oficines i va ajudar els equips sanitaris a organitzar-les. Dirigida per Enrich Muls, la cambra madrilenya també va preparar el Programa de orientación profesional para universitarios, Dirigencia en Acción, o el programa Madrid, año 2000. Reus, que seria l’encarregada d’organitzar l’Assemblea General de la JCE l’any 1969, va organitzar diverses conferències i el curs Formació de venedors i Organització, a càrrec d’Enrique Medrano, que també va impartir Control d’una Xarxa de Representants. A més, es van impartir dos cursos sobre gestió empresarial, un tema recurrent que coincideix en el temps amb l’inici de l’auge de les escoles de negocis.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 43

L’Assemblea de Reus A la primera Assemblea de la Federació de Joves Cambres d’Espanya, la primera perquè l’anterior va ser celebrada amb l’antic nom de Jove Cambra d’Espanya, es va tancar el període que anava del juliol del 1968, fins al setembre del 1969. A més a més, era el primer cop que una cambra local es feia càrrec d’arranjar aquest acte fora de les dependències del Cercle d’Economia, i Reus ho va saber fer amb brillantesa. En el discurs de comiat, el president sortint, José Luis Rivière, va dir: “el moviment júnior està, com tots sabeu, als seus inicis i els màxims esforços s’han hagut de dedicar al seu desenvolupament. Si s’han pogut assolir, a més, altres objectius ha estat gràcies a l’esforç personal d’un grup reduït d’homes que no sabien, en prendre aquesta responsabilitat, el que era treballar a la Jove Cambra en l’àmbit

nacional i que van haver de començar a formar-se a si mateixos”. Amb l’Assemblea de Reus, els júniors van començar a adquirir notorietat davant la societat. Aquest era un fet positiu i desitjat, però van ser conscients que havien de tenir-ne cura per donar una imatge pública apropiada, i per no tenir complicacions amb l’administració franquista. Per aquest motiu es va aprovar una moció que acordava la celebració d’una reunió dels presidents locals per definir la imatge que es volia donar a l’exterior després d’elaborar els estudis pertinents. Pel que fa a la prioritat de la nova junta, el nou president, Joan Planas, la va definir en una sola paraula: “desenvolupament”. Si en els períodes anteriors els esforços s’havien encaminat cap a la creació i la consolidació, es va pensar que era l’hora de desenvolupar tan com fos possible les activitats de la Jove Cambra a Espanya.

L’extensió del moviment júnior (1967-1969)

43


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 44

Programa de la Conferència Europea de la JCI que es va celebrar a Barcelona l’any 1971 amb el lema “Construyamos hoy la Europa del Mañana”.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 45

EL

DESENVOLUPAMENT

Els programes nacionals i la legalització de la FJCE Els seixanta havien estat uns anys de creixement econòmic a tot el món. També a Espanya, on creixia el turisme, les inversions estrangeres, i les remeses de més d’un milió d’emigrants espanyols d’Europa i Amèrica. A causa de la migració a les ciutats les zones rurals es despoblaven, i els ciutadans començaven a gaudir d’un modest estat del benestar en el qual podien disposar de seguretat social, televisió i, fins i tot alguns, d’un cotxe de debò com el 600. Amb l’inici imminent d’una nova dècada en què la dictadura franquista donaria els seus últims cops

4

(1969-1972)

de cua, encara era difícil que alguns dels programes de la JCI més avançats en l’àmbit social fossin aplicables al nostre país. Malgrat tot, els membres de la JCE de la primera època tenien present que les seves actuacions havien de ser aprofitades per aconseguir un règim democràtic, del qual mai encara no havien pogut gaudir. Respecte als programes a desenvolupar a l’inici d’aquest període, l’organització nacional va marcar quatre prioritats: el Projecte Europa, pel qual es van adquirir grans compromisos al Congrés Europeu de Göteborg; Direcció Activa, el sòlid programa de la JCI Leadership in Action on havien de participar la majoria de membres de l’organització; i dos programes que

El desenvolupament (1969-1972)

45


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 46

Esquerra: Díptic del programa Proyecto Europa que es va posar en marxa l’any 1969, per ajudar a aconseguir una Europa unida. Dreta: Fullet de la conferència “el mercado común europeo” a càrrec de Fabià Estapé i organitzada per la JC de Reus l’any 1969.

la JCI recomanava especialment anomenats Responsabilitat Ciutadana i Mecànica de Govern, que s’adeien molt bé a la preparació dels membres de la JC de cara a una evolució d’Espanya cap a la democràcia. Un altre dels propòsits de les joves cambres espanyoles, a finals de 1969, continuava essent el creixement en nombre de membres individuals que les enfortissin. Per aconseguir-ho més ràpidament, es va pensar a provar de crear noves OLM en ciutats que comptessin amb una població elevada. La legalització de la Federació de Joves Cambres d’Espanya, que va arribar el dia 29 de novembre del 1969, va facilitar les coses al vicepresident de Desenvolupament Ignasi M. Vidal, de cara a la creació de noves cambres locals. Va mantenir contacte amb grups de Bilbao, Girona, Tarragona, Saragossa, València, Lleida, Oviedo, Santa Cruz de Tenerife, Gijón, Màlaga, Sant Sebastià, Vigo, Sòria, Valladolid, Granada, La Corunya, etc. Encara que a finals d’aquell exercici només s’havien creat o legalitzat cinc noves OLMS.

46

Capítol 4

Pujadas, vicepresident internacional L’any 1969, mentre que Neil Armstrong es convertia en el primer home a posar un peu a la lluna i el Che Guevara moria assassinat, les prioritats de la Jove Cambra eren donar a conèixer més profusament l’organització nacional espanyola i aconseguir un pes més gran a les reunions internacionals. En aquest sentit, Barcelona preparava el seu congrés europeu per a l’any 1971 i Josep Pujadas tornava a presentar-se a l’elecció de vicepresident de la JCI al Congrés Mundial de Port-of-Spain el mes de novembre de 1969, any en què es va celebrar el 25è aniversari de l’organització internacional. La delegació espanyola que va acudir a aquest congrés estava formada pel mateix Pujadas, Joan Planas, Ramon García-Nieto i Carles Grases. Tots van tenir el detall de fer-se acompanyar per les seves esposes. Encara que Josep Pujadas tampoc no va assolir el seu objectiu en aquest congrés, la delegació


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 47

espanyola va aconseguir un pacte entre les organitzacions europees i llatinoamericanes que permetria, més endavant, la seva elecció com a vicepresident. Abans que això passés, s’havia de celebrar a Brussel·les la Conferència de la JCI a Europa, un esdeveniment doblement interessant per a l’organització espanyola. En primer lloc, perquè la següent edició de la conferència europea es celebraria a Barcelona, i calia aprofitar l’ocasió per obtenir-ne el màxim nombre d’inscripcions. En segon lloc, el mateix Pujadas en seria el President, una ocasió que li permetria demostrar la seva vàlua de cara a ser elegit vicepresident internacional en el proper congrés mundial. El congrés en qüestió va tenir lloc a Dublín l’any 1970 i hi va acudir un nombrosa delegació espanyola, principalment membres de les cambres de Barcelona i Sabadell. La presència regular de Josep Pujadas a les reunions internacionals dels últims anys, la seva participació com a president de la darrera assemblea europea, i el prestigi aconseguit per la FJCE, van fer possible per fi que fos nomenat vicepresident executiu internacional de la JCI.

Tarragona s’uneix La Joven Cámara Económica de Tarragona va ser creada per un grup de quinze ciutadans d’aquesta ciutat el dia tretze de gener de 1970, a la tarda. Després de la legalització, la primera junta directiva es va constituir el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, amb Josep M. Marsal com a president. L’acompanyaven Ricard Climent com a secretari, Rodolf Marsal com a tresorer i Lluís Jordi Panadés com a vicepresident de programes.

De dalt a baix: Josep Pujadas, vicepresident de la JCI, al Congrés Mundial de Dublín. Pujadas participa en un programa de la televisió equatoriana durant la Conferència americana de 1971. El Diario de Barcelona es fa ressò de l’europeisme dels júniors i anuncia que l’any següent la ciutat serà seu de la Conferència Europea de la JCI.

El desenvolupament (1969-1972)

47


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 48

Josep M. Marsal, primer President de la JC de Tarragona, i els júniors que el van succeir en el càrrec: Manel Albiac, Joan R. Martorell, Pep Moncusí, Tere de la Salud, Leonci Monlleó i Ricard Climent.

La primera activitat que els júniors de Tarragona van portar a terme tenia com a fi donar-se a conèixer a la seva ciutat. Per això van publicar el fullet “Hombres Jóvenes en Acción”, on explicaven els ideals i com funcionaven les joves cambres, una manera d’obrir boca a la intensa activitat que tindria la cambra des del seu primer any de vida. Aquesta activitat es va traduir en diversos programes socials i de formació, entre els quals destaquen el Curs de Gestió Empresarial, en col·laboració amb la Cambra de Reus, el ral·ly Humorauto 70, el Primer Concurs de Castells, la Circulació Infantil o l’Estudi sobre la Pol·lució Atmosfèrica.

L’activitat local no defalleix Situats a l’any 1970, el mes de desembre va tenir lloc a Espanya el Procés de Burgos, un judici sumaríssim de setze persones acusades de cometre tres assassinats i pertànyer a ETA. Va ser un moment clau dels últims anys del franquisme que va haver de commutar les penes de mort

48

Capítol 4

a causa de l’impacte internacional, les manifestacions, i els actes de solidaritat d’arreu del país, fins i tot de l’església catòlica, que tenia dos capellans entre els encausats. Tot plegat va resultar un cop molt dur per al règim, que veia créixer una oposició en tots els sectors cada cop més ben organitzada. Mentre la Federació Espanyola de Joves Cambres es desenvolupava i enfortia la presència internacional, les organitzacions locals membres consolidaven l’activitat a les seves respectives ciutats. Ocupada a preparar la Conferència Europea de l’any següent, la Cambra de Barcelona, que a partir del juliol va ser presidida per Fortunato Frías, no va descuidar per això l’activitat local. Els programes més destacats van ser el curs sobre inversió mobiliària dissenyat pels agents de canvi i borsa Xavier Ribó i Antoni Barrera, i un programa dirigit per Albert Tomàs que estudiava la situació dels museus de la ciutat i formulava propostes per a la seva millora. El curs Formació de Líders va comptar, en la seva conferència inaugural, amb la participació de Jordi Pujol i Soley, futur President de la Generalitat i que


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 49

Fortunato Frías, un dels fundadors de les Joves Cambres d’Espanya i de Barcelona, de la qual també va ser president. Fullet d’un popular programa organitzat per la Cambra de Reus l’any 1970.

aleshores era vicepresident del Consell de Banca Catalana.

[

A Sabadell, presidida en aquest període per Hermen Forrellad i Bracons, es va celebrar la primera reunió de presidents locals per unificar i donar coherència a la imatge pública que les joves cambres havien d’oferir en aquell entorn polític i social en el qual es respirava l’aire del canvi. Mentre la Federació Espanyola de Joves Cambres es desenvolupava i enfortia la presència internacional, les organitzacions locals membres consolidaven l’activitat a les seves respectives ciutats.

Respecte a programes, els de Sabadell van realitzar l’Estudi Sobre els Problemes de l’Aprenentatge, un programa d’ampli abast que es va realitzar en col·laboració amb quinze entitats locals més. A més, es va culminar el Programa d’Orientació Universitària amb

una publicació que contenia totes les carreres possibles amb els seus continguts i vies d’accés. També van posar en marxa un Curs de Participació en Borsa que va propiciar més tard la creació d’un club d’inversors. La Jove Cambra de Reus, que era presidida per Antoni Pont i Amenós, va organitzar cursos i col·loquis de gestió directiva, impostos i empresa. Juntament amb les autoritats municipals, es va debatre el futur de la Fira de Mostres de Reus, la promoció de les indústries derivades de l’avicultura i el foment de mercats amb els joves comerciants que volien donar més vida al comerç de la ciutat. Mentrestant, a Terrassa, sota la presidència d’Antonio Cabo es van centrar en un programa d’ajuda a discapacitats mentals canalitzat a través del Centre Verge de Fàtima, que va recaptar més d’un milió de pessetes gràcies a les nombroses activitats organitzades. També va editar trenta mil fullets que informaven sobre l’assistència sanitària a la ciutat. Dins l’àrea d’afers econòmics es van impartir dos cursos sobre informàtica i inversions.

El desenvolupament (1969-1972)

49


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 50

Tàrrega va organitzar els cursos Direcció Activa i Càrrecs Intermedis, a més de col·laborar amb la Corporació Municipal en una enquesta sobre el Mercat Fira de l’Automòbil i el Tractor, i un concurs de projectes per construir un poliesportiu. També van formar una comissió mixta amb la Cambra de Comerç per estudiar la promoció industrial de Tàrrega. La Jove Cambra de Valls havia aprovat els seus estatuts el setembre del 1969 i Josep Manuel Ulldemolins Vallespí en va ser escollit president. La cambra va treballar per la captació de noves indústries i la millora de les comunicacions, com la línia fèrria, una nova travessia de la carretera nacional, o l’estudi de l’impacte de les noves autopistes. Els júniors deVic van organitzar una Setmana de la Joventut, principalment per donar a conèixer la Jove Cambra a la resta de ciutadans, i va recollir en un fitxer totes les entitats de la ciutat per elaborar i organitzar amb eficàcia projectes de col·laboració mútua.

L’hora de Lleida A la primavera de 1970, Miquel Santesmases, professor mercantil i estudiant de ciències econòmiques i dret, va rebre informació de primera mà per un dels seus companys d’estudi, Rodolf Marsal Cavallé, dels inicis de la Jove Cambra internacional a Tarragona. Per tal que pogués apreciar l’abast real de l’esperit júnior arreu del món, va ser convidat per Marsal a assistir a la II Assemblea Nacional de Joves Cambres que es va celebrar a Madrid l’octubre del

50

Capítol 4

1970. En aquella assemblea, va conèixer personalment el president de la Federació de Joves Cambres d’Espanya, Joan Planas Cerdà, el qual li va manifestar que havia mantingut uns quants contactes amb Ramon Morell i Joan Porta, de Lleida, per tal d’exposar-los la idea de la creació en aquesta ciutat d’una jove cambra local. Miquel Santesmases, després d’assistir a la II Assemblea, va quedar imbuït de l’esperit júnior i es va proposar crear la Jove Cambra Local a Lleida, juntament amb Ramon Morell i Joan Porta, que van acollir el projecte amb interès. Amb diversos companys, van establir els objectius de la Jove Cambra i van redactar uns estatuts que van ser presentats al governador civil, el senyor Aparicio Calvo Rubio, que va donar el seu suport entusiasta a la Jove Cambra Econòmica de Lleida i en va aprovar la constitució el març del 1971, “porque si es económica se puede autorizar”. Els seus fundadors: Joan Porta, Ramon Morell, Miquel Santesmases, Josep Lluís Guiu, Manel de Sàrraga i Antoni Siurana, futur alcalde de Lleida i conseller d’Agricultura i Pesca de la Generalitat. Una vegada legalitzada l’associació, van procedir a motivar altres persones perquè entressin a la JCI. Amb un total d’uns trenta membres es va celebrar el 7 d’abril de 1971 la primera assemblea, en el decurs de la qual va ser escollit com a president Miquel Santesmases, i el mes de juny la Junior Chamber International donava la benvinguda a aquesta nova organització local per correu. En aquells moments, segons la carta remesa per la JCI, l’entitat era present a 81 països amb 400.000 membres.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 51

Antoni Siurana, a la imatge de l’esquerra, va ser un dels fundadors de la JC de Lleida i president l’any 1973. A la dreta: Portada de la revista Lo castell, editada per la JC de Lleida.

Les cambres locals, més cohesionades A l’assemblea extraordinària de la FJCE celebrada a finals de l’any anterior, Ignasi M. Vidal va prendre el relleu de la presidència per a l’any 1971 i es van aprovar i modificar nous articles dels estatuts. Santa Cruz de Tenerife es va afiliar definitivament i es va aprovar un modest pressupost amb el qual s’acabaria l’etapa del voluntarisme per entrar en un nou període d’estabilitat econòmica gràcies als mèrits del president Vidal. La nova junta es va proposar treure el màxim profit de l’estímul i la repercussió pública que tindria la conferència europea per donar més empenta al creixement del moviment júnior. Ignasi M. Vidal volia impulsar el desenvolupament, fer créixer l’extensió de les noves cambres, cohesionar-les entre si i que tinguessin una major implicació en el si de l’organització estatal.

Els objectius es van aconseguir. Amb l’afiliació de les OLMS de Badalona, Lleida, Oviedo i València, les organitzacions locals espanyoles eren setze. A més a més, s’hi havien afiliat de manera provisional les joves cambres de Vilanova i la Geltrú, La Corunya, Màlaga, Múrcia, Vigo, Algesires, Balaguer, Huelva, Palma de Mallorca i, sota el patrocini de la Cambra de Sabadell, Manresa i Berga. Per una millor cohesió de les joves cambres, el Comitè Executiu es reunia cada mes a una OLM diferent, on no només es feien les reunions mensuals reglamentàries, sinó que es feia una reunió amb tots els membres de l’organització per conèixer millor la seva evolució i per donar a conèixer les activitats de la Federació i d’altres cambres. Aquest contacte més estret entre les OLMS va ajudar que es posessin en marxa més programes locals i el programa nacional Accent en la Joventut. A més de la continuació dels programes locals posats en marxa l’any anterior i que seguien en curs,

El desenvolupament (1969-1972)

51


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 52

La JC de Sabadell visita les obres de l’autopista Barcelona-Sabadell-Terrassa a favor de la qual van fer una campanya. S’hi poden distingir Llorenç Roviras, Antoni Aubert, Joan Rios, Hermen Forrellad, Joan García i Joan Sala.

podríem subratllar les jornades realitzades per la Jove Cambra de Barcelona sobre Planificació Educativa a Catalunya, o Responsabilitat Ciutadana, que abordava qüestions com la despolitització, la participació, la violència o el capitalisme davant del comunisme. També es va fer una campanya a favor de l’autopista Barcelona-Sabadell-Terrassa, la creació d’un club d’inversions, i la publicació a la premsa local de les biografies de les persones il·lustres que donaven nom als carrers de Sabadell.

L’any de la Conferència Europea a Barcelona L’any en què la República Popular de la Xina va ser admesa com a membre de ple dret de l’ONU, que va entrar en vigor el Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears (TNP), i que la Unió Soviètica llançava la primera estació espaial, la Salyut-1, seria un any d’importància cabdal per a la Jove Cambra

52

Capítol 4

espanyola. Aquell estiu es celebraria per primera vegada al nostre país, a Barcelona, una Conferència Europea de la JCI. Era el mateix any en què a l’església de Sant Agustí, a Barcelona, es fundava secretament l’Assemblea de Catalunya, que reunia pràcticament tots els partits polítics i entitats culturals, cíviques i religioses que tenien en comú l’oposició al règim franquista. Dos membres de la Jove Cambra, Joan Cuatrecasas i Fortunato Frías, també hi van assistir. L’Assemblea reivindicava, sintetitzat en el lema que es convertiria en un crit de guerra, la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia. D’altra banda, les vagues i protestes continuaven, l’Església es distanciava del règim, i apareixia un setmanari mític, Cambio 16. Amb motiu de l’organització de la Conferència Europea, la Cambra de Barcelona i la Federació nacional es van prodigar més que mai a les reunions internacionals. Van assistir delegats espanyols a la


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 53

Cerimònia d'entronització de Josep Pujadas per la tribu Baulé de Costa d'Ivori, durant la Conferència Internacional Africana de l'any 1971. Croquis de la disposició protocolària a la cerimònia d'entronització de Josep Pujadas que veiem a la imatge.

Reunió Multinacional de Viena, a la Conferència de la JCI a Costa d’Ivori, a la Convenció Nacional Suïssa, a la Convenció Nacional Italiana i a la Francesa. Per fi havia arribat la data assenyalada. Entre els dies trenta de juny i el tres de juliol de l’any 1971, es va celebrar a Barcelona la Conferència de la JCI a Europa que tantes il·lusions havia desfermat. Era el mateix any que Josep Pujadas exercia de vicepresident executiu de la JCI, el càrrec més important de l’organització internacional després de la presidència. Entre tot plegat, es vivia un dels moments més transcendentals a la vida de la Jove Cambra de Barcelona i de totes les cambres locals del territori nacional agrupades a la FJCE, de la qual es podria dir que havia assolit la maduresa internacional. Mesos abans, el president de l’OLM de Barcelona, Fortunato Frías, es va adreçar a les joves cambres del món per convidar-les a l’esdeveniment. A les invitacions citava textualment les pa-

raules de Philippe Abravanel i Sandro Perotti, que havien estat anteriorment president i vicepresident de la JCI. Abravanel deia: “Possiblement mai s’hagi considerat la creació d’una cambra d’una manera tan minuciosa (...) Tan aviat com hagi estat afiliada amb plens drets en podrem esperar una valuosa cooperació”. Perotti, cinc anys més tard afegiria: “Els espanyols saben on van; són seriosos, responsables, idealistes, pràctics, no prenen la cambra com un hobby, sinó com una gran oportunitat per al seu desenvolupament personal i de l’organització”. A la Conferència de Barcelona, que tenia per lema Construïm Avui l’Europa del Demà, hi van assistir més de mil delegats que representaven trenta-tres països d’arreu del món. El professor Maurice Duverger va pronunciar la conferència inaugural, tot i que, en un principi, les autoritats espanyoles havien prohibit la seva entrada al país. Duverger era un enemic declarat de la

El desenvolupament (1969-1972)

53


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 54

La Conferència europea de la JCI a Barcelona, va tenir una amplia difusió als mitjans de comunicació de tot el país.

dictadura des de la seva càtedra a la Sorbona i era un signant assidu dels manifestos intel·lectuals europeus en contra del règim, feia poc amb motiu del judici de Burgos. Per convèncer les autoritats que aixequessin la prohibició, Xavier Ribó, director de la conferència, i Joan Planas, senador i expresident de la FEJC, van viatjar personalment a Madrid per entrevistar-se amb el Ministre de la Governació. Li van haver d’explicar la personalitat i el prestigi del professor Duverger i donar-li garanties que el seu discurs no s’apartaria del guió previst per endavant. Entre els seminaris que es van celebrar durant la conferència de Barcelona, podem destacar Èmfasi en la Joventut, pel professor Manuel Parés, La JC en la lluita contra la fam al món, per Carles Weitz de la FAO, o Cap a una autèntica economia europea, per Carles Ferrer Salat i José Luis Sampedro. El president de la Conferència va ser Roger Godin, vicepresident de la JCI, i la direcció va anar a càrrec de Xavier Ribó acompanyat de Pere Baltà, Joan Cuatrecasas, Joan Garcia i Ferran Riba que actuaven com a subdirectors.

La disputada presidència del 72 i les reflexions de l’Assemblea de Girona Comunitat, responsabilitat, joventut, sota aquest lema es va celebrar a Girona la III Assemblea de la FJCE amb l’assistència de més de cent delegats de quinze cambres locals, i la inauguració de l’expresident de la JCI i bon amic de l’organització espanyola, Philippe Abravanel. Després de la celebració de diversos seminaris i d’una profunda reflexió col·lectiva, es va arribar a

54

Capítol 4


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 55

diverses conclusions d’importància per al futur de les Joves Cambres al nostre país. Algunes a destacar van ser les següents: – “És imprescindible que la JC assoleixi dins la seva comunitat el rang d’interlocutor vàlid”. – “La imatge externa de la JC ha de reflectir la preocupació de l’Associació per aportar solucions coherents als problemes comunitaris”. – “La joventut espanyola ha de disposar d’informació més objectiva sobre els problemes polítics relacionats amb la seva aproximació a Europa”. – “La JC ha d’iniciar un estudi sobre les causes i les solucions de l’apoliticisme de la joventut”. D’altra banda, a l’Assemblea de Girona es va donar la primera gran rivalitat entre candidats per ocupar la presidència nacional de l’any següent, el 1972. Els dos aspirants eren Antoni Pont Amenós, de la Cambra de Reus, i Esteve Renom Pulit, de la Cambra de Sabadell. Tots dos havien estat fundadors i primers presidents de les seves respectives

[

cambres, i tots dos gaudien d’un elevat i merescut prestigi. Els dos candidats van fer una campanya enèrgica, convincent i amb fonaments, i no cal dir que amb tota la noblesa i honestedat possibles.

Ignasi M. Vidal va aconseguir un acord amb els tretze bancs de Barcelona per finançar els pressupostos anuals de la Federació de Joves Cambres d’Espanya per a un període ni més ni menys que de cinc anys.

Finalment el guanyador va ser Esteve Renom, que va formar equip amb Francesc Constans, Joan Martí i Xavier Ribó, designats vicepresidents. Abans, però, que s’acabés el període de presidència anterior, Ignasi M. Vidal va aconseguir un acord amb els tretze bancs de Barcelona per finançar els pressupostos anuals de la Federació de Joves Cambres d’Espanya per a un període ni més ni menys que de cinc anys. I perquè la seu de la Federació es quedés a Barcelona. Amb aquest acord no es podia fer més que mirar el futur amb optimisme.

El desenvolupament (1969-1972)

55


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 56

Regla de votacions fabricada per Josep Pujadas amb motiu del 10è aniversari de la JC Espanyola celebrat l’any 1974.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

ELS

19:33

Página 57

PREPARATIUS PER A LA LLIBERTAT

Una nova generació per a uns nous reptes L’any de la presidència d’Esteve Renom, el 1972, es va posar en marxa per primera vegada a Espanya una central nuclear, la de Vandellòs. Anàvem pel tercer Plan de Desarrollo gràcies als èxits dels dos anteriors, mentre un comando palestí anomenat Setembre Negre segrestava un grup d’atletes de l’equip israelià que participaven als jocs olímpics de Munic. Van ser assassinats onze atletes, nou dels quals durant una operació de rescat caòtica. Quan Esteve Renom es va fer càrrec de la presidència de la FJCE, no era precisament un nou vingut a l’organització. A més a més de fundador i pri-

5

(1972-1975)

mer president de la Cambra de Sabadell, havia format part de totes les juntes de la federació espanyola des de la seva creació. Hi havia, però, un canvi que saltava a la vista: el nou president era deu anys més jove que el seu predecessor i per primera vegada no era membre de la Cambra de Barcelona. A més, la mitjana d’edat dels membres de la junta també era força inferior a la de les juntes anteriors i hi havia més cambres locals representades. Lluny de ser anecdòtics, aquests fets eren uns símptomes clars de l’evolució i maduresa de les joves cambres al nostre país, que, sota la presidència de Renom, van establir noves bases per als canvis i reptes que s’esdevindrien en un futur gens llunyà.

Els preparatius per a la llibertat (1972-1975)

57


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 58

En el discurs que va pronunciar a l’assemblea de final d’any del 1971, Esteve Renom va definir així els objectius de la nova junta: “La Jove Cambra Espanyola, després de la fase de constitució i inicial desenvolupament, es troba en un moment de premaduració i a l’avantsala d’una gran expansió i desenvolupament (...) És necessària una ordenació d’objectius i una definició de la filosofia d’actuació que orienti i modeli la JC els pròxims anys”.

Una acció valenta per la democràcia Les vagues de treballadors i les manifestacions d’estudiants continuaven fent la guitza al règim franquista que no afluixava la seva mà més dura. La vaga a l’empresa estatal de construccions navals Bazán va ser reprimida amb tanta duresa, que el centre de la ciutat d’El Ferrol es va amotinar. La brutalitat policial va acabar amb la vida de tres ciutadans, i els moviments de protesta i solidaritat es van estendre pel nord del país. Pel que fa als estudiants, a causa de les manifestacions es van purgar els professors i alumnes més subversius i la Facultat de Medicina de Madrid es va clausurar durant cinc mesos. D’altra banda, el nou Arquebisbe de Madrid, Enrique y Tarancón, va declarar que la unió entre església i estat havia arribat al seu final, mentre que deu líders de Comissions Obreres més tard coneguts com “els deu de Carabanchel”, entre els quals hi havia Marcelino Camacho i Nicolás Sartorius, eren detinguts. Amb un clima social tan tens, uns quants membres de la JC van crear un comitè que en un princi-

58

Capítol 5

pi volia editar una publicació que donés veu a les opinions polítiques i socials dels joves. Finalment, però, aquest comitè es va convertir en un centre ideològic i estratègic de la Jove Cambra. Alguns dels membres d’aquest comitè van ser Fortunato Frías, Esteve Renom, Joan Fisas, Sergio Rufino, Josep M. Draper i Joan Planas, al domicili del qual es reunien regularment. Una de les accions més destacades del comitè va ser la reunió informal i a porta tancada que van mantenir amb el Ministre de Governació i ex Gobernador Civil de Barcelona, Tomás Garicano Goñi.

[

Uns quants membres de la JC van crear un comitè que volia editar una publicació que donés veu a les opinions polítiques i socials dels joves. Finalment, es va convertir en un centre ideològic i estratègic de la cambra espanyola.

L’encontre va tenir lloc al restaurant Glacier de la Plaça Reial de Barcelona, on el comitè li va presentar un document en el qual s’analitzaven fets com l’allunyament de l’església envers el règim, els moviments obrers i estudiantils, l’oposició dels col·legis professionals i dels intel·lectuals, de la tensió entre Europa i el Govern Espanyol, i de les dues Espanyes. El document proposava ni més ni menys que una amnistia total i sense límits, l’autogestió sindical, la descentralització i la regionalització, la reforma educativa, una llei de premsa que garantís la llibertat d’expressió, de llengua i d’ideologia, i la reforma íntegra de la política econòmica.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 59

Publicació dels guanyadors dels guardons Cinco Españoles para el Futuro que atorgava la JC als anys 70. Fullet de la taula rodona organitzada per la JC de Reus sobre el transvasament del Ebre, una qüestió que ja preocupava l’any 1974.

Però el document no s’acabava aquí, sinó que també tractava amb detall l’associacionisme polític amb el corresponent dret d’elecció de tots els ciutadans i el reconeixement de l’oposició. És veritat que el ministre Garicano, a pesar de formar part del Govern franquista, mostrava certa preocupació pel futur i alguna sensibilitat cap a unes solucions més lliures i participatives. Però això no treu mèrit a la determinació i valentia dels membres de la Jove Cambra a l’hora de posicionar-se políticament i d’una manera tan directa davant del govern de la dictadura.

El compromís amb la comunitat continua En el decurs d’aquell 1972 van aparèixer sis noves cambres locals: Alacant, Torrelavega, La Corunya, Cervera, Guissona i Vilanova i la Geltrú, mentre en total el nombre de membres a tot Espanya ja eren 753. D’alta banda, apareixia JCE Informa, la primera revista periòdica que informava sobre les activitats

de les cambres locals i de les polítiques d’actuació de la junta directiva. L’organització espanyola va proposar dos programes d’aplicació a totes les cambres: La participació del ciutadà en la vida del municipi i La contaminació atmosfèrica i defensa del medi ambient, que es van mantenir com a programes bàsics per a l’any següent. A Barcelona, la Cambra que presidia Francesc Granell va organitzar els Sopars Polèmics, on es tractaven temes diversos amb la participació de personalitats reconegudes. Terrassa va obtenir el premi a la millor Jove Cambra Nacional 1972, sota la presidència de Rafael Ester i Salvador Turu i comptava en el seu tercer any de vida amb més de quaranta afiliats. Aquesta cambra havia elaborat un complet informe titulat Sabadell-Terrassa, una aportació al creixement equilibrat de Catalunya. La Cambra de Sabadell, presidida per Joan Garcia Argelaguet i Àngel Terrazas, va elaborar els programes Serveis Mèdics i Farmacèutics a Sabadell o Ajuda a Managua, per canalitzar ajuda humanitària cap a les víctimes d’un terratrèmol a Nicaragua.

Els preparatius per a la llibertat (1972-1975)

59


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:33

Página 60

La Jove Cambra de Vic va ser presidida per Helena Jorba, la primera dona presidenta a la història de la JC espanyola. Sota el seu mandat, la cambra va rebre el premi al millor programa anual per Orientació Vocacional, al qual van assistir més de tres-cents joves una nit de vigília festiva.

Salut i higiene als barris perifèrics de Reus L’any 1972, la Jove Cambra de Reus va posar en marxa un programa que convé destacar i que portava per títol Salut i Higiene als Barris Perifèrics. Tal com explica el magnífic llibre Jove Cambra de Reus, 40 Anys, obligat per a qui interessi conèixer més detalladament la trajectòria d’aquesta cambra, el programa va ser un dels primers que es podia incloure a l’àrea de comunitat. L’estudi, dirigit per Antoni Pellicer, analitzava meticulosament l’extraradi de Reus, on hi havia greus mancances d’infraestructures molt necessàries per a la salubritat i higiene dels seus veïns. Els resultats obtinguts es van posar a disposició de l’ajuntament i se li va reclamar que posés remei a la situació. L’ajuntament no va ser indiferent al problema, i hi ha constància escrita que, gràcies a aquesta iniciativa de la Jove Cambra, va emprendre diverses actuacions, com la dotació de xarxa elèctrica al barri de la Immaculada. A més a més, es va elaborar un cens a partir de les dades recollides a l’estudi, on constaven el lloc de naixement, nombre de fills, edats, estudis, condicions de l’habitatge, si tenien llum i aigua corrent, etc. que va resultar de gran utilitat pels ciutadans de Reus.

60

Capítol 5

Un nou impuls a la presència internacional L’any 1973, la presidència de la FJCE va correspondre a Ramon Pont, que va ser fundador i primer president de la Jove Cambra de Tàrrega. Va ser un any en què, mentre a la “nostra” dictadura li quedava poc temps de vida, a Xile en començaria una altra que havia de durar quinze anys. El general Augusto Pinochet va donar un cop d’estat per derrocar el govern elegit democràticament de Salvador Allende, que es va suïcidar durant l’aixecament. A l’Orient Mitjà esclataria la guerra del Iom Kippur, on de nou s’enfrontaven àrabs i israelians amb la conseqüent pujada dels preus del cru i l’inici de la crisi del petroli que afectaria tota l’economia mundial. Més cap a l’est, a Àsia, els americans es retiraven de la guerra del Vietnam i tornaven derrotats cap a casa. Pel que fa a Espanya, l’any 73 també va ser força mogut; el President del Govern, l’almirall Carrero Blanco, nomenat per un Franco malalt, va perdre la vida en un espectacular atemptat perpetrat per un comando d’ETA. Mentre tot això s’esdevenia, la Jove Cambra seguia el seu camí. Un dels principals objectius del president Pont va ser tornar a donar un impuls a la presència internacional, un cop passada la ressaca de la Conferència de Barcelona del 71. Per tant, es va proposar que la cambra espanyola fos present a les reunions internacionals amb tots els delegats que fos possible enviar. Es pretenia portar el màxim nombre de programes al proper congrés mundial de la JCI per optar als diversos premis que l’organització internacional


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 61

concedia anualment. A més a més, es volia donar més importància a les relacions amb OLMS d’altres països i regions, sobretot d’Europa. Un dels fruits d’aquest renovat impuls internacional va ser l’elecció de la ciutat de Reus com a seu de la Reunió de Presidents Europeus i Països mediterranis que es celebraria el mes de febrer de l’any vinent. En acabar el període, el president sortint Ramon Pont, va entregar la presidència per a l’any 1974 a Joan Garcia Argelaguet i en el seu discurs final va dir: “La Federació de Joves Cambres d’Espanya no és una jove cambra més, la federació és la suma de la feina de totes i cada una de les organitzacions locals”.

Manresa crea la seva cambra Un grup de persones de Manresa va tenir coneixement de l’existència d’una organització anomenada

[

Estat dels barris perifèrics de Reus l’any 72, que va motivar un estudi de la JC per impulsar-ne les millores. Memòria de l’any 73. Xavier Argelaguet, president de la JC Sabadell, de la FJCE i vicepresident de la JCI.

Joven Cámara a través de contactes professionals amb gent d’altres ciutats catalanes. Membres de les organitzacions de Sabadell i Barcelona van jugar un paper determinant per a la creació de la Jove Cambra de Manresa.

Un dels fruits d’aquest renovat impuls internacional va ser l’elecció de la ciutat de Reus com a seu de la Reunió de Presidents Europeus i Països mediterranis que es celebraria el mes de febrer de l’any vinent.

La convocatòria de l’acte de presentació de Jove Cambra va comptar amb el suport del Col·legi d’Advocats de Manresa, l’Associació Catòlica de Dirigents i la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, és a dir, el nucli dirigent de l’eix associatiu de la ciutat.

Els preparatius per a la llibertat (1972-1975)

61


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 62

D’aquella sessió celebrada l’11 de juliol de 1973, va sortir-ne escollit un grup promotor i, a la vegada, s’intentava conèixer l’interès dels assistents per formar part de la futura entitat, així com els temes que eren de més interès: economia, societat, jovent, etc. El grup promotor, integrat per Francesc Barbal i Mestre, Josep Calmet i Graell, Josep-Maria Esquius i Prat, Joan-Baptista Llort i Piñol, Joan-Ignasi Majó i Grau, Josep Marbà i Fustagueras, Agustí Morros i Morist, Isidre Morros i Morist, i Esteve Puig i VilaMasana, va ser l’encarregat de convocar l’Assemblea constituent de la Jove Cambra de Manresa. El 30 de juliol, a la sala d’actes de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria, i amb la presència de representants de les joves Cambres de Sabadell i Barcelona, va tenir lloc l’Assemblea constituent, en la qual van aprovar-se els Estatuts de la nova entitat i va ser escollit president Joan-Ignasi Majó i Grau, un dels integrants del grup promotor. La formació de la primera Junta Directiva, la presentació dels estatuts al Govern Civil i la visita a les autoritats

62

Capítol 5

locals van ser les primeres tasques realitzades per l’equip directiu.

L’aliança amb les cambres franceses i els agermanaments Per començar a treballar en el camp internacional, Josep Pujadas, Joan Garcia Argelaguet i altres membre de la JC de Barcelona van acudir a la reunió de la Federació de Joves Cambres de LlenguadocRosselló que es va celebrar a Narbona l’any 73. En aquesta trobada es va plantejar la possibilitat d’establir una via de relació, cooperació i influència entre les OLMS catalanes i les del sud de França. La proposta va ser ben acollida per tothom, i la col·laboració que va seguir entre tots dos països va ser llarga i fructífera. Per començar, la Cambra de Girona va organitzar una segona reunió per tal de planejar una sèrie de contactes i agermanaments per a l’any en curs.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 63

Pàgina anterior: Acte de constitució de la JC de Manresa el 30 de juliol de 1973. A la dreta, el diari Hoja del Lunes va donar la notícia. En aquesta pàgina: Arribada en carrilet de la cavalcada dels Reis d’orient a Manresa l’any 1974, organitzada pels júniors d’aquesta ciutat. A sota: Celebració del primer Fòrum Hispano Francès l’any 1974. A la l’esquerra: Un díptic d’aquesta reunió.

El primer agermanament va ser el de Terrassa amb Grenoble; després, Barcelona es va agermanar amb Montpeller, Lleida i Tarragona amb Tolosa, Sabadell amb Nimes i Tàrrega amb Blaye. Amb aquesta iniciativa, tant les cambres franceses com les catalanes van guanyar en amplitud de visió, en força, en capacitat i en incentius. Es va demostrar que la iniciativa, lluny de ser tan sols una declaració de bons sentiments, era una eina de treball i comunicació que redundava en una activitat més intensa de les Joves Cambres.

Europa i la regionalització: el camí cap a una federació catalana Sota la presidència de Joan Garcia Argelaguet l’any 1974, la jove cambra espanyola va continuar amb la intensa activitat internacional encetada l’any anterior. Per començar, es va celebrar la Reunió de Presidents Europeus i de l’Àrea Mediterrània organit-

zada per la Jove Cambra de Reus que va resultar un èxit. Aquesta cambra guanyaria el premi a la millor cambra local. D’altra banda, s’havia de recolzar la candidatura de Garcia Argelaguet a la vicepresidència internacional, i donar impuls a un programa que va néixer al Congrés de Göteborg del 1969: el Projecte Europa. La idea del Projecte Europa era treballar per ajudar tots aquells que feien alguna cosa per aconseguir una Europa unida. Amb aquest objectiu, la Cambra de Barcelona va idear un estudi a realitzar a tot el continent titulat La Regionalització d’Europa, un tema útil per entendre millor els problemes plantejats per a una unió europea i que podria servir per aportar solucions. Presentat al Congrés Europeu de Turku, a Finlàndia, el projecte va ser examinat per totes les organitzacions europees i finalment va resultar elegit tema de treball comú. A més, La Regionalització d’Europa va obtenir el premi a la millor proposició

Els preparatius per a la llibertat (1972-1975)

63


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 64

Dors de l’enginyosa regla de votacions fabricada per Josep Pujadas per commemorar el 10è aniversari de la JC Espanyola.

64

Capítol 5

d’estudi, i la delegació espanyola va ser reconeguda com la més participativa del congrés. Arran de l’interès que va despertar aquest estudi, i la constatació que tant la majoria d’OLMS i de membres individuals, com el volum d’activitat es produïa sobretot a Catalunya, va propiciar un moviment d’unió de les cambres catalanes a favor de la regionalització de la FJCE. A més a més, hi havia l’esperança que la fi de la dictadura s’acostava i la política territorial podia canviar. Certament, feia temps que el règim donava símptomes d’esgotament, i aquell 1974 encara en donaria més. La dictadura, però, moria matant, i sota la presidència d’Arias Navarro, successor de Carrero Blanco, executava el jove Salvador Puig Antich i el polonès Heinz Chez. La decadència física del “Generalísimo” avançava ràpidament. El mes de juliol va ser hospitalitzat a causa d’una flebitis i el príncep Joan Carles, el futur rei d’Espanya, assumia temporalment les funcions de Cap d’Estat. L’economia espanyola no era indiferent a la crisi que es patia al món, i el cost de la vida augmentaria un divuit per cent, una xifra esgarrifosa. Al mateix temps, els primers partits polítics començaven a treure el nas. A Portugal va tenir lloc la Revolució dels Clavells, on l’exèrcit es va revoltar, en aquest cas per derrocar la dictadura. Als Estats Units, Nixon dimitia a causa de l’escàndol Watergate. De tornada a la Jove Cambra, la candidatura de Joan Garcia Argelaguet per a la vicepresidència internacional, va resultar la més votada al Congrés Mundial de la JCI a Auckland. Per segona vegada en cinc anys, un dels càrrecs més importants de la


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 65

Esquerra: Fullet d’una conferència de Jordi Pujol a la JC de Reus l’any 1974. Dreta: Portada del primer butlletí del curs 74 de la JC de Sabadell.

JCI requeia sobre un membre de les joves cambres catalanes. Respecte a noves afiliacions, es van unir les noves cambres de l’Hospitalet del Llobregat, Tortosa, Palma de Mallorca i algunes més de la resta de l’Estat. Mentre que Vilanova i la Geltrú i Manresa, encara que eren molt actives, no havien aconseguit la legalització.

Neix la JC d’Igualada Josep Gumà, agent d’assegurances; Joan Sellarès, enginyer tècnic, i Jaume Ortinez, enginyer tècnic, van firmar l’acta de fundació de la Jove Cambra d’Igualada el dia 25 de març de 1975, i van remetre al governador civil de Barcelona un exemplar dels Estatuts per tal que els aprovés. El mes de novembre, l’entitat va fer la seva presentació pública a la societat, un cop constituïda ja la junta directiva i celebrada la primera Assemblea de socis. Durant l’acte es va aprofitar per fer una taula rodona sobre la “Problemàtica de l’actual

conjuntura econòmica en la indústria” amb dotze empresaris i l’alcalde de la ciutat, Ramon Grau. També es van presentar les primeres activitats a dur a terme: un cicle de conferències sobre temes polítics, econòmics i sociològics i una anàlisi del present i el futur de la Fira de Setembre d’Igualada. La junta directiva va quedar formada pel president, Josep Gumà; els vicepresidents Joaquim Solé i Joan Sellarès; els secretaris Antoni i Josep Serra Llansana; el tresorer Antoni Suñer; l’assessor legal Antoni Dalmau, més tard conegut polític i escriptor; el responsable de Relacions de Federació, Carme Segura, el responsable de Relacions Públiques, Antoni Maria Prat, el responsable de Relacions internacionals, Jordi Vives. I com a responsable dels diversos programes Salvador Pelfort Prat, Salvador Romero Mateos, Josep Salat Morera i Joan Homs. Una de les primeres activitats va ser el curs de Direcció Activa, els dies 3, 15 i 22 de novembre, adreçat a tothom que sentís necessitat de superació personal i amb esperit jove. Les ponències eren sobre

Els preparatius per a la llibertat (1972-1975)

65


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 66

A dalt, a l’esquerra: Curs de direcció activa de la JC d’Igualada l’any 1975. A la dreta: Joan B. Renart, president de la FJCE l’any 1975. A sota: rebut de la primera aportació de capital a la JC d’Igualada satisfeta per Josep Gumà el maig de 1975.

relacions humanes, economia, dirigència, treball en equip i comunicacions.

Una declaració de principis per a la fi de la dictadura El dia 20 de novembre de 1975, Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde, més conegut per amics i enemics simplement com Franco, moria després d’una lenta agonia que tot el país va seguir amb expectació. Mentre el president Carlos Arias Navarro somicava a l’hora de donar personalment la notícia per televisió, molts taps d’ampolles de xampany, algunes reservades des de feia temps per a l’ocasió, es desfermaven sorollosament. El futur, però, era encara incert. El príncep Joan Carles, designat per Franco com el seu successor, va ser proclamat rei, i alguns encara creien, com el president Arias Navarro, que “tot quedava lligat i ben lligat”, i que un franquisme sense Franco era possible.

66

Capítol 5

Pàgina següent: Taula rodona sobre economia i indústria organitzada per la JC d’Igualada l’any 75. Portada de la revista Flash/JC.

Poc abans de la mort del dictador, s’havia celebrat a Terrassa l’Assemblea Nacional de les Joves Cambres Espanyoles que aquell any presidia Joan B. Renart. No va ser casualitat que en aquesta reunió es formulés la declaració de principis que citem tot seguit: 1. Les Joves Cambres d’Espanya manifesten la seva total adhesió a la Declaració dels Drets Humans de l’ONU i els defensaran a tots els nivells. 2. Les OLMS mantindran una postura crítica de la gestió política i pública, sensibilitzant l’opinió ciutadana, i proposaran solucions a problemes comunitaris. 3. En funció de la formació política de la comunitat, la Jove Cambra pot facilitar el coneixement de les diferents opcions polítiques. 4. La Jove Cambra està oberta a totes les classes i estaments socials, i cal que es preocupi dels problemes específics de cada un d’ells.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 67

5. La Jove Cambra respectarà en tot moment les opcions polítiques que, a títol individual, puguin prendre els seus membres. 6. La finalitat de la Jove Cambra no és proporcionar homes per als llocs de poder. 7. La independència de la Jove Cambra no pot estar sotmesa ni a la línia ideològica ni al programa de cap persona ni institució o grup polític. A més a més, com a resposta a una sèrie d’execucions que serien les últimes del règim, els senadors de la JCI es van reunir per redactar un manifest que diria el següent: “L’Assemblea General de Joves Cambres Espanyoles reunides a la ciutat de Terrassa, davant els greus esdeveniments pels quals passa Espanya i en ordre al necessari desenvolupament democràtic d’aquesta comunitat, manifesta:

La ferma convicció que és possible i absolutament necessària la consecució d’un sistema polític basat en principis democràtics, en el qual es garanteixin els drets reconeguts a la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides, amb el convenciment que en la consecució d’aquests objectius hi ha de participar la totalitat dels pobles d’Espanya. Que els extremismes irreconciliables impedeixen la consecució pacífica d’aquests objectius, i per això l’Assemblea expressa la seva ferma repulsa i condemna de tot tipus de violència”. Amb aquestes paraules i la declaració de principis publicada a la portada de la revista Flash/JC, alguns dels quals es van fer arribar per escrit a S.M. el rei Joan Carles I, les Joves Cambres Espanyoles expressaven clarament la seva posició en aquells moments d’incertesa, i es preparaven per a la nova etapa que per fi havia de començar.

Els preparatius per a la llibertat (1972-1975)

67


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 68

Retornat de l’exili, el President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, es va reunir amb els presidents de totes les Joves Cambres de Catalunya.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 69

LA TRANSICIÓ:

CRISI I OPORTUNITATS

Un debat intern per a la renovació Malgrat la incertesa que es respirava amb la mort de Franco encara recent, qui més qui menys tenia la convicció que s’acostaven canvis importants per a la societat espanyola. Xavier Martí Monllor, el primer president de la FJCE sense Franco, estava convençut que aquests canvis també afectarien les Joves Cambres. Per això a l’assemblea de final d’any a Cervera va dir: “S’ha de preparar l’Associació per adaptar-la a l’evolució prevista de la nostra societat actual, i preparar també el desenvolupament intern de la Federació per assumir les noves situacions i demandes: les agrupacions regionals, la reglamentació del cos senatorial,

6

(1976-1980)

la crisi de patrocinadors i la falta previsible de creixement”. Però l’optimisme pel canvi no estava lliure de pors ni de dubtes en els primers mesos de 1976. Amb Franco mort no es va acabar la ràbia: una assemblea de treballadors reunits en una església de Vitòria va ser dissolta brutalment per la Policia Armada amb un resultat de cinc morts i seixanta ferits greus, entre d’altres incidents per tot el país. L’anomenat “búnquer” franquista, amb Arias Navarro al capdavant, estava encara instal·lat al govern i els partidaris de la reforma volien aconseguir els canvis sense enfrontar-s’hi directament. Hi havia la por d’una possible reacció de les forces armades.

La transició: crisi i oportunitats (1976-1980)

69


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 70

No seria fins al mes de juliol, que les corts franquistes votarien la seva pròpia dissolució i el Rei nomenaria Adolfo Suárez com a president del Govern espanyol. A partir d’aquí va venir la primera amnistia i l’aprovació del projecte de Llei de Reforma Política, que seria legitimat pels ciutadans en un referèndum multitudinari celebrat el mes de desembre amb un 94% de vots afirmatius. Pel camí van aparèixer el diari Avui, i a Madrid El País, mentre que el PSOE celebrava el seu primer congrés en territori espanyol des d’aquell fatídic 1936. Enmig de tots aquests esdeveniments, com dèiem, la JC discutia com adaptar-se millor als nous temps. A l’Assemblea de Tarragona del 76 es va constatar, com havia vaticinat Xavier Martí, una davallada del creixement de membres afiliats a les Joves Cambres i una caiguda d’ingressos que va causar un dèficit de set-centes mil pessetes. A l’any següent, en una carta dirigida a cada un dels senadors, el seu president Antoni Pont ho explicaria d’aquesta manera: “Per una part, la situació crítica de les finances de la Federació té el fonament en

70

Capítol 6

un desajust entre el nivell de les quotes que paguen els associats i l’augment dels costos generals de la Secretaria i, per una altra, hi ha un problema de crisi d’identitat: la nova possibilitat de vida política participativa i democràtica, que s’està obrint a Espanya, centra, a través dels nous partits polítics, les inquietuds de servei a la comunitat de molts joves”. La preocupació pel futur de les Joves Cambres, presidides per Lluís Escudé, també es va fer palesa a l’Assemblea de Saragossa de 1977 on Josep M. Sanclimens, aleshores president de la cambra de Manresa, va fer un discurs molt celebrat per tots el assistents i publicat íntegrament en un número especial de Flash/JC, i que val la pena resumir a continuació: “Primer de tot hem de donar una nova imatge de JC. Ha de ser l’objectiu principal de la junta directiva donar una nova orientació i enfocament a l’Associació. Aquí hi ha d’haver diàleg obert, hem de definir els nostres objectius, les nostres estructures no són vàlides. Hem de renovar-les, la tasca és àrdua però imprescindible”.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

A la pàgina anterior: Assemblea de la FJCE de l’any 76 celebrada a Tarragona. El Diario Español destacava aquest acte a la portada.

Página 71

Josep M. Sanclimens, president de la Cambra de Manresa l’any 77, president de la FJCE l’any 79, i vicepresident de la Jove Cambra Internacional l’any 1980.

En aquella reunió s’aprovaria el Manual de Normes de la Federació de Joves Cambres d’Espanya, que més endavant donaria lloc a successives revisions. Per a alguns, l’excés d’articles comportava un perill; Luís Mujal, president de la JC de Barcelona, sobre aquesta qüestió va dir : “Estem confonent els objectius de la JC. En lloc de buscar solucions, estem plantejant noves normes que limiten la possibilitat dels membres per accedir als diferents càrrecs de la nostra pròpia organització i, en conseqüència, a l’escola de formació que ocupar aquests càrrecs comporta”. El camí cap a la democràcia tampoc no discorria plàcidament. Un grup d’extrema dreta assassinava cinc advocats laboristes en un despatx del carrer Atocha, a Madrid. La matança va fer sortir al carrer una multitud per donar suport al partit comunista, fet que en va accelerar la legalització el nou d’abril de 1977. Malgrat tot, va arribar per fi el dia de les primeres eleccions democràtiques després de quaranta anys de dictadura. Va resultar elegida la UCD, el

partit d’Adolfo Suárez, que començaria a posar en marxa l’elaboració de la Constitució espanyola. D’altra banda, Carles Ferrer Salat, un dels impulsors de la creació de la Jove Cambra al nostre país, va ser nomenat president de la CEOE, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials. A Barcelona, l’onze de setembre, més d’un milió de persones exigien el restabliment de l’Estatut de Catalunya, i el vint-i-nou del mateix mes es va restaurar la Generalitat provisional i el retorn del seu president a l’exili, el Molt Honorable Josep Tarradellas. El mes de desembre de 1978, el mateix mes que s’aprovava en referèndum la Constitució espanyola i també el nou Estatut de Sau, la JC celebrava l’Assemblea de final d’any a Igualada, on el debat sobre la conveniència de regionalitzar les cambres es mantenia viu. Josep M. Sanclimens, escollit president de la FJCE per a l’any 79 en substitució de Ramon Garcia, ho tenia ben present alhora de fer el seu eloqüent discurs: “Sabeu que, no només com

La transició: crisi i oportunitats (1976-1980)

71


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 72

Esquerra: Permís del Governador Civil de Barcelona per a la celebració del concert de Raimon al teatre Kursaal de Manresa, que va organitzar la JC en el marc de les Festes de la Llum. Dreta: Tríptic del primer curs Dinàmica de Grups, de la JC d’Igualada.

a membre de Jove Cambra, em considero nacionalista i regionalista i que tinc una gran fe i esperança en les descentralitzacions. No obstant, com a responsable d’una federació nacional, tinc el deure de procurar la bona marxa de totes les organitzacions locals de l’Estat. Volem que les nostres cambres locals funcionin. Amb estructures regionalistes, nacionalistes o estatals. Però que funcionin”.

[

«Volem que les nostres cambres locals funcionin. Amb estructures regionalistes, nacionalistes o estatals. Però que funcionin»

Al cap d’un any, en finalitzar l’exercici, el mateix Sanclimens, que havia estat escollit vicepresident de la JCI per a l’any 80, el tancava amb aquestes paraules: “Crec que s’ha produït en bona part aquell canvi d’imatge de què parlàvem a Saragossa i que la Federació

72

Capítol 6

ha estat realment un instrument al servei de les cambres locals. Penso que, individualment, hem de tenir la nostra ideologia i el nostre partidisme, però estic convençut que, com a associació, ens hem de mantenir sempre completament imparcials.” Justament 30 anys després d’ocupar la presidència de les Joves Cambres espanyoles, i amb motiu de la redacció d’aquest llibre, Josep M. Sanclimens, amb la perspectiva que dóna el pas del temps diria: “No voldria fer ara un discurs retrògrad, però realment aquells anys 60 i 70 eren molts diferents dels actuals, i les persones que en aquells moments formàvem part de les Joves Cambres ho vàrem fer realment per vocació i esperit de servei, com ara, però també perquè les alternatives per poder participar en l’anomenada societat civil, i per conèixer i donarte a conèixer a altra gent eren realment molt minses. Per això i concretament a Espanya moltes de les persones que en aquells anys vàrem formar part de les Joves Cambres, posteriorment han ocupat llocs molt destacats en la vida professional o política de Catalunya i de la resta de l’Estat”.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 73

D’esquerra a dreta: Rafael Arias Salgado, Josep M. Sanclimens, Santiago Carrillo i Esteve Renom, durant la celebració a Tortosa del congrés de la FJCE de l’any 1979.

L’Agrupació Regional de la JC de Catalunya L’aprovació del nou Manual de Normes a l’Assemblea de Tarragona del 76, va donar cobertura reglamentària a la creació de les agrupacions regionals. De fet, la regionalització ja s’havia posat en marxa al llarg de l’any en el si de la junta directiva amb l’actuació de set delegats regionals, entre ells Sebastià Codina, delegat per a Catalunya. Sota la direcció d’aquests delegats es van celebrar reunions a diverses ciutats de l’Estat i es van dirigir programes regionals com L’home i el Medi Ambient a Catalunya, o Coros Infantiles a Santander. Aquestes primeres activitats van culminar a final d’any amb la fundació oficial de l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya, el dia 20 de novembre del 76, i en formaven part Barcelona, Manresa, Manlleu, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vic, Tortosa, Cervera i Lleida. L’èxit de la nova organització regional es veuria afavorit ben aviat per l’evolució d’esdeveniments

com la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i el desenvolupament de l’Espanya de les autonomies. També hi va contribuir l’estreta col·laboració entre les OLMS catalanes i les fluides relacions amb les organitzacions regionals del sud de França. A finals de 1978, l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya va celebrar el primer congrés a la ciutat de Reus, on Francesc Caminal va rellevar Xavier Soler com a president, i s’hi van afiliar les cambres locals de Reus, Sabadell, Tàrrega, Tarragona i Vilanova i la Geltrú. El president Caminal va definir els propòsits de l’Agrupació amb aquestes paraules: “L’Agrupació Regional vol ser a Catalunya l’òrgan que representi les OLMS, com a col·lectivitat, davant les instàncies catalanes i, al mateix temps, vol ser el lloc natural on convergeixin les inquietuds i les motivacions de les cambres i dels seus membres individuals. En definitiva, el centre impulsor de la nostra activitat. L’Agrupació catalana pot ser per a la resta de l’Estat un model d’organització de les joves cambres de les altres nacionalitats i regions d’Espanya”.

La transició: crisi i oportunitats (1976-1980)

73


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 74

D’altra banda, a les reunions de les juntes de la Federació Espanyola es discutien els límits d’activitat de les delegacions regionals i la Federació nacional. Sobre aquest particular, Caminal diria: “les dues entitats són complementàries i han d’acomodar-se i coincidir en les seves línies d’actuació”. El director del Programa Nacional, Francesc Granell, va proposar la promoció d’altres agrupacions regionals a la resta de l’Estat, i es va formar un grup d’estudi de l’estructura regional a tot el territori que al mateix temps servís d’ajuda a les OLMS espanyoles. Malgrat que a la junta directiva de la Federació Espanyola hi havia dos delegats regionals més, un del País Valencià i l’altre del Nord, era evident que la delegació catalana, amb dos terços de les OLMS federades, era la que predominava. A finals d’any només quedaven cinc cambres locals catalanes que no s’havien afiliat a l’agrupació regional: Badalona, Girona, Terrassa, Valls i el Prat de Llobregat. L’organització regional catalana es va afiliar al Consell Nacional de Catalunya i va celebrar el seu tercer congrés amb el lema: Recuperem la nostra història per a la joventut. Abans d’acabar aquest apartat cal destacar una de les tasques més importants de l’Agrupació Regional catalana a finals de la dècada dels setanta, que va ser, sota la presidència d’Anna Maria Banyoles l’any 1979, l’ajuda que va prestar a les cambres catalanes que estaven en perill de desaparició.

Les primeres baixes Com hem vist anteriorment, la fi de la dictadura i la transició cap a la democràcia oferia tot un ven-

74

Capítol 6

tall de possibilitats desconegudes per als joves amb ganes de participar en els afers de la comunitat. Fins aquell moment, la Jove Cambra era una de les poques associacions que oferien aquesta possibilitat i que alhora exercia com a escola de llibertat, i com a inspiradora d’ideals democràtics. De fet, l’hàbitat natural de les joves cambres eren les societats democràtiques i els països lliures, i el cas espanyol havia estat tan anòmal com meritori. Paradoxalment, però, l’arribada de la democràcia va suposar una crisi inicial per a la JC que veia com les afiliacions minvaven i algunes OLMS desapareixien. La primera Jove cambra que va caure va ser la de Bilbao, que va abandonar tota activitat. El grup promotor de l’Hospitalet de Llobregat es va dissoldre abans que la seva cambra fos una realitat. Les OLMS de Madrid, Alacant,Tenerife i Gijón es van veure suspeses dels serveis de secretaria per decisió de la junta directiva, i Guissona i Valls passaven per dificultats. Com a conseqüència d’aquestes males notícies, es va voler esbrinar en quina situació real es trobaven les cambres locals per ajudar-les i, si s’esqueia, donar un cop de mà a la creació de nous grups a les ciutats on les primeres cambres no havien aconseguit mantenir-se. L’any 1978, a Torrelavega, es va procedir a la desafiliació definitiva de les cambres d’Alacant, Gijón, La Corunya, Madrid, Santa Cruz de Tenerife i Sevilla. En el cas de Madrid, després de desafiliar la cambra original es va crear una nova organització local. A conseqüència del debat creat a continuació, es va acabar per aprovar una moció de la JC de València secundada per la JC de Reus, en la qual es recomanava a la nova junta mantenir les afiliacions


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 75

amb la condició que s’establís un pla de visites per intentar reactivar-les.

L’activitat internacional i el boicot a Sud-àfrica Al contrari del que es podria pensar, la recent mort de Franco i l’agitat camí cap a la democràcia que tenia lloc a Espanya no va minvar la presència de la FJCE a la resta del món. Un món, en el qual un cop d’estat a l’Argentina encapçalat pel general Videla acabaria amb el govern de María Estela Perón. O en el qual el règim despòtic del Xa Reza Pahlevi era derrocat a l’Iran pels islamistes que liderava Khomeini. Un període en el qual Carol Wojtyla esdevindria el Papa Joan Pau II, i Aldo Moro, primer ministre italià, seria segrestat i assassinat per les brigades roges. A Nicaragua triomfava la revolució sandinista. Amb l’assistència d’una delegació espanyola, la JCI va commemorar els dos-cents anys de la creació dels Estats Units al Congrés Mundial del 76 celebrat a la ciutat de Saint Louis, Missouri. La mateixa ciutat on Henry Giessenbier havia creat la primera Jove Cambra de la història seixanta-un anys abans. En aquest congrés es va presentar el primer llibre sobre la història de la JCI: Men of Vision, de William Brown, i es va aprovar la instauració del Premi Espanya que hauria de reconèixer el millor programa nacional durant els cinc anys següents. En canvi, a l’Assemblea nacional de l’any següent reunida a Torrelavega, es va decidir vetar l’assistència de la delegació espanyola al Congrés Mundial de la JCI de l’any 1977 que havia de tenir

lloc a Johannesburg, Sud-àfrica. La moció, presentada per la JC de Manresa i secundada per la de Reus, deia el següent: “Que cap persona representant de la Federació de Joves Cambres d’Espanya no assisteixi al XXXIII Congrés Mundial de la JCI i, al seu torn, es doni compte al president mundial i als organitzadors del Congrés que la no assistència va ser aprovada en el Congrés anual de la FJCE, a causa de l’apartheid a què estan sotmesos en aquell país els ciutadans per raó de la raça a què pertanyen”. La moció va ser aprovada per unanimitat de totes les cambres presents.

[

La no assistència al XXXIII Congrés Mundial de la JCI a Johannesburg, Sud-àfrica, va ser aprovada per unanimitat de la FJCE a causa de l’apartheid a què estaven sotmesos en aquell país.

En el vell continent i dins del programa Projecte Europa, va destacar l’any 77 un programa organitzat per la cambra helvètica que reunia grups de nens de diversos països europeus, i els feia conviure en un campament de vacances. Amb aquesta iniciativa en la qual l’organització espanyola també hi va participar, es volia fomentar el coneixement de la diversitat cultural europea i aprendre a conviure-hi des de la infància. D’altra banda, les relacions amb les cambres franceses continuaven amb molt bons resultats i els contactes i reunions eren freqüents. Un dels moments culminants d’aquesta relació va tenir lloc al IV Fòrum Hispano-Francès que es va celebrar a Auch el mes de maig del 78.

La transició: crisi i oportunitats (1976-1980)

75


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 76

A dalt: celebració del V Fòrum Hispano-Francès organitzat per la JC de Sabadell l’any 1979. A sota: Josep M. Sanclimens assisteix com a vicepresident de la JCI, a la primera Convenció Nacional Extraordinària de Bolívia l’any 1980.

Sota el lema Construir Europa, dinou membres de les cambres de Sabadell, Barcelona, Tortosa i Tarragona van assistir a aquest fòrum, on es va designar la primera junta del Cat.Mi.La.Ro (Catalunya, Midi, Llenguadoc, Rosselló) i Raymond Brunet, de la Cambra de Perpinyà, secretari general. A Auch es van tractar temes com Energies Noves, Vies de Comunicació o Organització del Litoral, i Sabadell va ser designada com a seu del V Fòrum a celebrar l’any vinent. Aquesta evolució de les relacions entre les cambres franceses i catalanes no era vista per tothom amb bons ulls. Algunes Joves Cambres com Tàrrega i Cervera eren contràries a la creació d’una regió europea i des d’un principi es van mostrar hostils a la formalització d’aquestes relacions. La seva oposició va ser comunicada per carta a totes les OLMS, i l’Agrupació Regional catalana va preferir esperar i veure com anaven les coses abans d’opinar oficialment. En un altre ordre de coses, al Congrés Mundial de la JCI que es va celebrar a Göteborg l’any 1979, hi van acudir trenta-tres delegats espanyols per donar suport a la candidatura de Josep M. Sanclimens al càrrec de vicepresident de l’organització internacional. Gràcies a la magnífica campanya de la delegació, Sanclimens va ser proclamat vicepresident de la JCI per a l’àrea geogràfica que comprenia Bolívia, Colòmbia, Perú, Puerto Rico, Veneçuela i l’Equador. A més a més, la cambra espanyola va ser guardonada amb el premi internacional al creixement més gran d’afiliats en l’últim exercici.

El treball per la comunitat no perd força: A pesar del difícil entorn polític i social i el debat intern que vivia el moviment júnior a Espanya, les

76

Capítol 6


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 77

Participants del Debat Municipal de l’any 1995 a Manresa, un programa que es va iniciar amb les primeres eleccions municipals després del franquisme, tal com il·lustra, a la dreta, aquest fullet de l’any 79 de la JC de Reus.

bases continuaven treballant per les seves comunitats amb la mateixa convicció de sempre. Un del programes que més es van promocionar des de la JCI va ser el de L’Home i el Medi Ambient. Aquest programa, avançat per a l’Espanya de l’època, investigava a tot el món els efectes de l’acció humana sobre el medi ambient en cinc sectors ecològics: alimentació, indústria, contaminació, població i recursos. A Catalunya, les deu OLMS que el van desenvolupar van establir un cens de fonts de contaminació de l’aigua per determinar els focus, el grau de contaminació i la seva naturalesa. Amb aquest cens es volia proporcionar una eina per trobar solucions en els fòrums públics on participaven els especialistes. Una altre programa destacat que es va impulsar des de la JCI coincidint amb l’Any Internacional del Nen va ser Oportunitats per als Infants, que tenia per objectiu: “crear més i millors oportunitats per als infants de cara a satisfer les seves necessitats de salut, educació, i interacció social i fer que es tinguessin en compte els seus drets com a éssers humans”. Al voltant d’aquests objectius i sota la direcció de Teresa de la Salud, les Cambres de Tortosa i de

Tarragona van emprendre activitats per sensibilitzar els ciutadans envers els problemes dels nens amb disminucions físiques o psíquiques. La de Sabadell va portar a terme un minuciós estudi de la seva ciutat titulat Disminuïts físics, anàlisi d’un centre pilot, i Reus va organitzar el Parc Infantil de Nadal, amb la intenció d’animar els nens que participessin en activitats culturals. En l’àmbit econòmic, Francesc Granell va desenvolupar el programa nacional Lliure Empresa i sector públic a l’Espanya d’Avui, que volia ser, en paraules de Granell: “un catalitzador d’un diàleg obert entre representants del món empresarial, l’administració pública i les centrals sindicals”. El programa va merèixer l’atenció d’empresaris, tècnics i polítics, entre els quals hi havia personatges destacats com Miguel Boyer o Ramon Trias Fargas. No volem passar per alt un interessant programa realitzat per la Jove Cambra de Terrassa conjuntament amb la de Ginebra, dues cambres agermanades des de feia temps, que consistia en una Quinzena Catalana a Ginebra. El projecte pretenia aconseguir una col·laboració més rica i fructífera a través d’un millor coneixement mutu, i alguna cosa més: “la JC de Terrassa pretén posar en coneixement dels gine-

La transició: crisi i oportunitats (1976-1980)

77


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 78

Esquerra: Díptic de la segona mostra de dansa organitzada per la JC d’Igualada en el marc de la Festa de la Primavera de 1979. Dreta: L’estudi Els Problemes de Sabadell, un programa de la JC que recollia les preocupacions dels ciutadans amb el propòsit de fer una ciutat millor.

brins l’existència d’una Catalunya singular, potser no prou diferenciada del conjunt de l’Estat espanyol.” Amb aquests fins, es va organitzar una mostra sobre la història, la indústria i l’artesania catalanes, representacions de teatre i cinema, concerts, i fins i tot l’actuació dels Castellers de Vilafranca. També es van a dur a terme nombrosos i interessants programes ideats i organitzats només en l’àmbit local, com La droga i el seu entorn, de la JC de Barcelona; Debat sobre les eleccions municipals, de Cervera; Els problemes de Sabadell, a la mateixa ciutat; Jove Cambra a examen, de la Cambra de Terrassa, i molts més que podríem seguir enumerant.

El Parc Infantil de Nadal Sens dubte, un dels programes que han esdevingut tradicionals dins i fora de la jove cambra és El Parc Infantil de Nadal, ara estès per tot el territori i organitzat per diverses associacions més enllà de les Joves Cambres. La idea va sorgir de la JC de Reus, arran d’un programa de comunitat de 1978 que coincidia amb l’Any Internacional del Nen.

78

Capítol 6

L’any següent, el 1979, es va celebrar la primera edició d’aquest certamen que tenia com a objectiu estimular la creativitat dels nens i enriquir la seva formació com a persones mitjançant activitats culturals, esportives i jocs diversos dels que gaudien durant les vacances escolars de Nadal. La primera edició del parc va ser dirigida per José Mª de la Sotilla, que va aconseguir el suport de les administracions i un finançament generós.

[

Sens dubte, un dels programes que han esdevingut tradicionals dins i fora de la jove cambra és El Parc Infantil de Nadal, ara estès per tot el territori i organitzat per diverses associacions més enllà de les Joves Cambres.

La Jove Cambra de Reus va ser guardonada per aquest programa amb diversos premis nacionals i locals, i en les seves 7a i 13a edicions va aconseguir el Premi Internacional al Millor Programa Infantil i Juvenil als Congressos Mundials


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 79

A dalt, a l’esquerra: Presentació del cartell del II Parc Infantil de Nadal. D’esquerra a dreta: Ramon Ferran, Javier Bello, M. Josepa Giner, Josep M. Borrell, Josefina Porta i Artur Rabassa. A la dreta: Cartell del primer Cucalòcum, el parc de la infància i la joventut que va posar en marxa la JC de Lleida. A sota, a l’esquerra: Cartell de la primera edició del Campi qui Jugui, organitzat per la JC de Manresa l’any 1986. A la dreta: El Campi qui Jugui del 1994.

de la JCI realitzats a Nagoya, el Japó, i a Miami, EUA. El 1992 el Parc Infantil va ser organitzat conjuntament amb la Fira de Reus, i sis anys més tard i fins als nostres dies, se’n faria càrrec l’Ajuntament de la ciutat. La Jove Cambra de Manresa també va organitzar, durant deu anys, el Campi qui Jugui, un Saló de la Infància i la Joventut que es celebrava al Palau

Firal de Manresa i que va durar des de l’any 1986 fins al 1996, quan els júniors van cedir l’organització a l’Ajuntament de la ciutat. En aquest període, més de 150.000 persones van assistir al Campi qui Jugui. A Lleida, els nens i nenes podien gaudir del Cucalòcum, el seu Parc de la Infància nadalenc que va néixer l’any 1991. La Jove Cambra de Lleida va cedir la seva organització a l’Ajuntament l’any 1995.

La transició: crisi i oportunitats (1976-1980)

79


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 80

Portada de Introducción a la Informática, que es va publicar amb motiu de la segona Fira de la Informàtica organitzada per la Jove Cambra d’aquesta ciutat l’any 1984.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 81

EL

PERÍODE D’ADAPTACIÓ

Els fets i el context de la Federació A la primavera de 1980, Convergència i Unió va guanyar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya que tenien lloc després del franquisme. El líder de la coalició, Jordi Pujol, va presidir el govern de la Generalitat que va deixar de ser provisional i iniciava l’etapa autonòmica. El govern d’Adolfo Suárez, mentrestant, experimentava un desgast molt important i el seu lideratge era qüestionat en el si del seu partit, la UCD, que amb corrents polítics massa diversos no podia evitar els enfrontaments interns. Finalment, la tensió es faria insuportable per a Suárez

7

(1980-1984)

que va dimitir com a President del Govern l’any 1981. En l’àmbit econòmic Espanya passava un moment difícil que es traduïa en un índex d’atur del 13%, el més alt d’Europa. En aquest context polític, Joan Hernández, de la Jove Cambra de Sabadell, va presidir l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya, mentre que Ricardo Bueno, fundador de la JC de Torrelavega, se situaria al capdavant de la Federació Nacional l’any 1980. Era la primera vegada que el President de la Federació no era membre d’una Jove Cambra catalana, i l’esdeveniment no va ser casual. Alguns membres de l’organització, entre els quals

El període d’adaptació (1980-1984)

81


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 82

A l’esquerra: Josep M. Sanclimens fa un discurs al parador de Tortosa l’any 1979 en presència del President Tarradellas. A dalt: Hermen Forrellad, president de la FJCE l’any 82.

hi havia el president sortint, Josep M. Sanclimens, van treballar per la candidatura de Bueno, que va ajudar a obrir moltes portes en el Govern Suárez, i a d’altres llocs on la Jove Cambra no havia aconseguit arribar. Poc després, el mateix Bueno seria elegit Diputat i després Senador a Madrid. Alguns dels seus objectius van ser aconseguir que l’organització nacional fos declarada Entitat d’Utilitat Pública, i despersonalitzar la presidència a favor d’unes responsabilitats més compartides amb el comitè i la junta directiva. D’altra banda, l’europeisme que sempre havia caracteritzat la Jove Cambra des dels seus inicis al Cercle d’Economia, va ser el protagonista del Congrés Anual que es va celebrar a Madrid amb el lema Caminant Cap a Europa. La integració a Europa era la gran fita a aconseguir per a l’Espanya de l’època un cop instaurada la democràcia, perquè encara que durant el règim anterior s’hi van dedicar esforços, pensar que una dictadura podia formar part d’una Europa lliure no era gens realista. Només cal recordar el Congrés de la JCI a Montecarlo de l’any 1965, quan Josep

82

Capítol 7

Pujadas va preguntar a Paul Henry Spaak, membre del Consell d’Europa, sobre l’ingrés d’Espanya al Mercat Comú. La resposta de Spaak no podia ser més eloqüent: “Mentre jo visqui i Franco visqui, Espanya no hi entrarà”. Tornem, però, al Congrés de l’any 1980, on Ignacio Camuñas, un dels fundadors de la UCD, en una conferència sobre l’ingrés d’Espanya a Europa, va dir: “l’opció és clara, només accelerant el procés d’unificació, Europa podrà superar la seva debilitat actual i jugar un cert protagonisme en el món que s’acosta”. Més endavant continuava: “Al voltant d’aquest debat que tenen obert els pobles europeus per edificar un futur més solidari i compartit, crec que vostès, com a representants de les Joves Cambres d’Espanya, tenen una especial responsabilitat de contribuir a aquesta reflexió comuna”. Josep Pujadas va impartir un seminari de formació de presidents en el mateix congrés, en el qual va fer una sèrie de reflexions que no estaria de més


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 83

recordar i que concloïen: “No es va a un càrrec simplement per tenir-lo, es va a un càrrec per posar en pràctica, des d’ell i des de les possibilitats que ofereix, aquelles idees en què es creu”. Pujadas també va citar un dels principis de la JCI: “els governs han de ser de lleis i no d’homes”, i el va traslladar al cas espanyol d’aquesta manera: “perquè això és el que no passava a Espanya quan va néixer la Jove Cambra, la nostra Jove Cambra, i això és el que, en un procés encara no acabat, sí que existeix a Espanya avui, el 1980, en el temps de la vostra Jove Cambra.”

[

“No es va a un càrrec simplement per tenir-lo, es va a un càrrec per posar en pràctica, des d’ell i des de les possibilitats que ofereix, aquelles idees en què es creu” (J. Pujadas)

La formació de presidents era un qüestió que en aquells anys va adquirir força importància, com es desprèn de l’informe de Josep M. Sanclimens, aleshores vicepresident mundial, que deia així: “Una de les coses que realment em preocupa més del nostre moviment és la qualitat dels nostres dirigents. Durant els cursos vinents hem d’incidir molt fortament en la preparació dels nostres líders, tant a nivell local com nacional.” L’any 1981 va tenir lloc un fet lamentable i vergonyós per a Espanya: un grup de guàrdies civils amb el tinent coronel Antonio Tejero al capdavant, van iniciar un cop d’estat amb l’assalt al Congrés dels Diputats cridant: “¡todo el mundo al suelo!”

En aquell moment es celebrava la sessió d’investidura com a President del Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, en substitució d’Adolfo Suárez, que havia dimitit. Els colpistes van intimidar i retenir els diputats, en espera que a l’exterior les forces armades prenguessin el control de la situació. La intervenció del Rei i la contenció de l’exèrcit –si exceptuem que el capità general de València, Milans del Bosch, va declarar l’estat d’excepció i va fer “passejar” els tancs pels carrers de la ciutat– van fer fracassar l’intent de cop d’Estat. Mesos més tard, superat aquell tràngol, se signava a Brussel·les el protocol d’adhesió a l’OTAN, que, segons les enquestes, rebutjava el 43% de la població. A la Jove Cambra d’Espanya, aquell 1981 va ser l’any de la presidència de Joaquim Murillo, que es trobaria una JC amb importants problemes financers, com veurem més endavant. Durant el seu mandat es van afiliar les OLM de Saragossa i Valladolid. Pel que fa a l’Agrupació Regional catalana, que aquell any es va constituir com a Federació, com veurem més endavant, va ser presidida per Martí Virgili, de la JC de Vilanova i la Geltrú. Si fem un salt a l’any següent, el 1982, la Federació Espanyola va escollir Hermen Forrellad Bracons, un dels fundadors de la Jove Cambra de Sabadell, com a president, mentre que la Federació Catalana triaria Gabriel Esteban i Alayó, de la Jove Cambra de Barcelona. Aquell exercici va ser molt fructífer en programes i activitats de les OLM, i alguns que ja eren tradicionals van gaudir d’edicions de molt èxit. Com ara la Firagost 82 de Valls, la 27a edició d’una fira de productes agrícoles, en la qual 200 expositors van

El període d’adaptació (1980-1984)

83


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 84

Congrés anual de la FJCE celebrat a Manresa l’any 1983.

ocupar 15.000 m2, i hi van acudir cent mil persones; la recuperació de la Fira de Sant Andreu, a Manresa, originària del 1311 i que havia entrat en decadència, i el Parc Infantil de Nadal, de la JC de Reus, que en la seva tercera edició va rebre la visita de més de 20.000 nens. Entre les novetats de l’any 82, destaquen la taula rodona organitzada per la JC de Reus amb el nom Per una solució hospitalària a Reus, que tractava la incoherència de la planificació sanitària que patia la ciutat. Les conclusions es van fer arribar a l’Ajuntament i al Departament de Sanitat de la Generalitat. Cervera va organitzar un cicle de teatre infantil, Igualada un concurs d’escultures, i la JC de Tortosa va organitzar el programa Present, passat i futur de les Terres de l’Ebre. La JC de Terrassa, conjuntament amb Diario de Terrassa i Ràdio Terrassa, va crear els premis Universalia, que premiaven persones distingides en diferents camps. En aquella primera edició es van premiar SM Joan Carles de Borbó, Salvador Espriu o Antoni Puigverd, entre d’altres.

84

Capítol 7

El mateix any que la JC duia a terme aquestes activitats, Leopoldo Calvo Sotelo va dimitir del càrrec de President del Govern i va convocar eleccions generals. Amb una UCD pràcticament desintegrada, el PSOE va guanyar les eleccions amb una àmplia majoria i Felipe González va ser investit President del Govern espanyol. El mes de juny, el nou govern va aprovar al Parlament espanyol un projecte de llei que volia limitar els processos autonòmics: la LOAPA. Afortunadament, la llei, que alguns pensen que va ser conseqüència de l’intent de cop d’Estat del 23-F, va ser declarada inconstitucional i no orgànica l’any següent. De tornada a la JC, el president de la Federació Espanyola, Hermen Forrellad, va acomiadar l’any amb aquestes paraules: “Crec que podríem definir l’exercici 1982 com l’any de la revitalització (...). He d’afirmar que la Jove Cambra no està en crisi. Sí que està en un període d’adaptació a la nova realitat social, que, per la seva complexitat, va fer que cada un de nosaltres estigués més preocupat per la seva adaptació personal que per l’adaptació de les nostres Joves Cambres”.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 85

A la dreta: Tríptic del VIIIè Congrés de la Federació Catalana de Joves Cambres celebrat a Igualada l’any 84. A l’esquerra: Primera edició del programa Reis pels Avis, de la Jove Cambra de Tarragona. A la foto apareixen Xavi Borrell com a Melcior, Ramon Giné com a Gaspar i Juan A. Bozalongo com a Baltasar. Els acompanyaven Paco Cid i Pedro Díaz com a fotògrafs oficials.

L’any 1983, Florenci Serra va ser el president de la Federació Catalana de Joves Cambres, i Jordi Alcaraz, de la Jove Cambra de Vilanova i la Geltrú, va ser l’encarregat de presidir la Federació Nacional. Alcaraz va haver de coordinar-se amb la Federació Catalana i, al mateix temps, continuar treballant per l’extensió de l’organització a la resta de l’Estat. Pel que fa al país, les dificultats econòmiques van portar el govern de Felipe González a emprendre un sever programa de reconversió industrial. Una mesura que va ser contestada amb fermesa pels sindicats, que van convocar una vaga general el 30 de juny d’aquell 1983. D’altra banda, s’havien celebrat eleccions municipals, i el PSOE va guanyar a la majoria dels consistoris espanyols, mentre que a Catalunya CiU aconseguia 440 alcaldies. El mateix any, començava la guerra bruta contra ETA a mans del GAL. Per tancar aquest període, l’any 1984 es va fer càrrec de la presidència de la Federació Catalana

Mª Assumpta Mas i Llobet, i a l’Organització Nacional, Francesc P. Caminal i Badia, de l’OLM de Barcelona. La junta d’aquell any va donar prioritat al programa Mil associats a Jove Cambra el 1984. L’objectiu d’aquest programa era aconseguir doblar el nombre de membres de la Jove Cambra a Espanya, que comptava amb 514 associats, com a pas previ per arribar als 5.000 júniors en dos anys. Aquesta última xifra era el nombre mínim de membres que calia per adherir-se al Consell General de la Joventut, una de les dues finalitats que perseguia la Jove Cambra amb aquest programa. L’altre motiu va ser la voluntat d’equiparar-se a altres països europeus com França, que comptava amb 7.000 membres, o Alemanya, que en tenia 6.000. El programa va comptar amb un pressupost especial d’un milió de pessetes i s’hi van implicar les Cambres de Comerç de tot Espanya, el senat de la JC, i els dirigents de les OLM. Mentrestant, aquell 1984 va esclatar el cas Banca Catalana, un banc del qual el President Jordi

El període d’adaptació (1980-1984)

85


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 86

Assemblea de la Federació Catalana de Joves Cambres de l’any 84 celebrada a Sabadell.

Pujol havia estat vicepresident executiu. Amb el President, van ser processats vint-i-quatre directius de l’entitat financera pels delictes de falsedat documental i apropiació indeguda. La Jove Cambra va reaccionar immediatament amb un telegrama de Francesc Caminal que donava suport a Jordi Pujol, amb qui la Cambra havia comptat per a moltes de les seves activitats i iniciatives.

[

“... estem convençuts que servir la humanitat és la millor obra d’una vida i que el gran tresor de la terra resideix en la persona humana” (J. M. Sanclimens)

Els motius polítics del cas tampoc no van ser ignorats per la ciutadania, que es va manifestar de forma multitudinària a favor del President de la Generalitat, i que va donar la majoria absoluta al seu partit, CiU, a les segones eleccions autonòmiques que es van celebrar dies després.

86

Capítol 7

Anys més tard, l’Audiència de Barcelona va decretar el sobreseïment del cas en no trobar indicis suficients de delicte en cap dels inculpats. En un altre ordre de coses, va arribar la fi de 1984 sense el consens suficient per formar la junta directiva per a l’any següent, que s’aconseguiria finalment el març de 1985. Mentrestant, el president del senat de la JC, Josep M. Sanclimens, va aconseguir una audiència amb el Rei per al dia 18 de febrer. A l’entrevista, que va compartir amb seixanta-dos senadors de tot l’Estat, Sanclimens va dir: “Seguirem treballant per aconseguir un país econòmicament més fort, tecnològicament més avançat, i més equilibrat socialment, perquè estem convençuts que servir la humanitat és la millor obra d’una vida i que el gran tresor de la terra resideix en la persona humana.”

Un elitisme mal atribuït Un dels objectius de la presidència de Ricardo Bueno l’any 1980 va ser donar a conèixer la Jove Cambra i crear imatge, un objectiu que no era nou, però calia insistir-hi ateses les deficiències


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 87

que en aquest sentit s’arrossegaven. Sovint la Jove Cambra ha esta qualificada com una organització elitista, que serveix i ajuda la comunitat, però també serveix per fer negocis. Apreciacions que ens atreviríem a dir que encara perviuen avui dia i que atorguen vigència a les paraules de Leonci Monlleó, en un informe sobre la popularització de les Joves Cambres presentat a l’Assemblea de final d’any. Monlleó ho expressava així: “S’ha de fer arribar a totes les capes socials, i especialment a les persones més joves, l’esperit de la nostra entitat i els nostres mètodes operatius i fer desaparèixer tant com sigui possible l’elitisme que se’ns atribueix. Elitisme social de classe mitja alta, excloent i discriminador, gens d’acord amb els principis de la Jove Cambra, que, per contra, per tots els mitjans ha d’infondre l’elitisme de la cultura, del desenvolupament comunitari, del voler i saber treballar per als altres en una lluita constant i organitzada per a la consecució d’una societat més justa, més igualitària, però pròxima a la vivència dels principis definidors de la persona humana.” Per aconseguir aquest objectiu, aquell any 80 es va es va establir una relació més intensa amb els mitjans de comunicació locals i nacionals, on la Jove Cambra va guanyar més presència.

El perill de l’estancament i les recomanacions de Sau L’any 1981, amb Joaquim Murillo com a president de la FJCE, una de les preocupacions més importants va ser la supervivència econòmica i la recerca de noves fonts d’ingressos.

Efectivament, la Jove Cambra passava per un moment difícil pel que feia al seu finançament. En bona part, la causa van ser les importants despeses destinades a crear noves OLM a diverses ciutats de l’Estat. Les conseqüències d’aquesta manca de recursos s’estaven fent notar a l’organització que començava a mostrar greus símptomes d’estancament. Per tant, per assegurar la viabilitat futura de la Jove Cambra, el president Murillo havia impulsat la creació de l’anomenat Comitè de Plans de Llarg Abast (COPLA) que, reunit al Parador Nacional de Sau, va elaborar catorze recomanacions, de les quals citem les que segueixen: - Estudiar profundament els objectius, les funcions i la raó de l’existència mateixa de l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya. - Posar especial èmfasi en el fet que la Jove Cambra ha de ser una escola de formació de líders, potenciant la promoció de programes de capacitació individual. - Davant la disjuntiva de quantitat o qualitat dels membres de la JC, unànimement s’acorda recomanar l’opció de la qualitat. - Que les OLM posin més èmfasi en la realització de programes de caràcter econòmic i socioeconòmic. - Que els presidents d’ONM i OLM puguin ser candidats al mateix càrrec l’any següent al seu primer mandat. - Adoptar, a nivell d’OLM, l’eslògan: Jove Cambra, l’escola de líders més important del món. - Posar especial èmfasi en la figura i el significat de l’ONM com a ens aglutinador, coordinador i motor de l’Associació a Espanya. Només potenciant la seva figura, mitjans i camp d’ac-

El període d’adaptació (1980-1984)

87


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 88

tuació es podrà aspirar a cotes més elevades de resultats globals. - Les quotes a la Federació haurien de cobrir el cost bàsic d’estructura de la Federació, i l’Assemblea hauria d’aprovar anualment un pressupost equilibrat de despeses i ingressos, amb els increments anuals corresponents. Exposades a l’Assemblea de Valls, aquestes recomanacions van tenir poca incidència entre els assistents, i no es va arribar a prendre cap decisió ni a favor ni en contra. Finalment, pel que fa a les dificultats financeres, la junta directiva presidida per Murillo va acabar l’exercici amb èxit, sobretot gràcies a les subvencions que van aconseguir del Ministeri de Cultura i la Secretaria d’Estat de Relacions amb la CEE.

La Federació Catalana de Joves Cambres veu la llum Cada vegada es feia més evident el domini majoritari de les Joves Cambres catalanes davant de les de la resta de l’estat, i del pes i la influència que tenia l’Agrupació Regional davant de la Federació espanyola. Com a mostra, l’Assemblea de l’any 80 a Sabadell, on només dues cambres locals no pertanyien a l’organització catalana:València iTorrelavega. A més a més, les cambres catalanes eren més antigues, més expertes i gaudien de més suport de l’administració autonòmica. L’any 1980 es va acordar que l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya seria l’organització interlocutora amb la Generalitat de Catalunya i s’encarregaria de l’extensió en aquesta comunitat.

88

Capítol 7

Aquests fets, entre d’altres consideracions, van portar els membres de l’Agrupació Regional que, com hem vist al capítol anterior, es va crear l’any 1976, a adoptar la denominació de Federació Catalana de Joves Cambres (FCJC) l’any 1981, i va escollir Gabriel Esteban Alayó com a president. La nova Federació plantejava un canvi important que calia estudiar per aconseguir la màxima coordinació i eficàcia en benefici del moviment júnior. Amb aquest fi, Hermen Forrellad ja havia proposat la creació d’un COPLA (Comitè de Plans de Llarg Abast), que analitzés amb detall la situació. Al Congrés anual de Manresa de l’any 83, sota la presidència de Jordi Alcaraz, coexistien per primer cop les dues federacions i es va fer palès el domini de l’organització catalana davant de l’espanyola, i el fet, poc viable, que les cambres catalanes mantinguessin la doble afiliació. Més que d’un enfrontament es tractava d’un equilibri de poder difícil, on el pes de les parts era molt desigual, i on la necessitat d’expressar una identitat reprimida durant la dictadura aflorava per tota la societat catalana i, per tant, també a les Joves Cambres. El president de la Federació Espanyola l’any 1983, Francesc P. Caminal, va aprofitar la visita del president de la JCI, Joe Murphy, per explicar-li la particularitat de la nostra Jove Cambra amb les següents paraules: “Jove Cambra està constituïda a Catalunya a nivell de Federació, amb explícita vocació nacional i al servei dels superiors interessos de Catalunya. Aquesta ha estat una singladura en què s’ha treballat amb afany i il·lusió, i un president com l’amic Joseph Murphy ho podrà comprendre amb meridiana claredat”. Caminal, després d’expli-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:34

Página 89

car que els interessos de la Federació Catalana eren compatibles amb els de la Federació Espanyola, afegia: “Però també està per aconseguir que la presència de Jove Cambra a tot l’àmbit internacional aconsegueixi el lloc que li correspon per aquelles altres presències que per tradició, cultura i importància concerneixen les diferents nacionalitats de l’Estat espanyol”.

L’activitat internacional El 1980 va ser un bon any per a la presència al món de la JC espanyola. Josep M. Sanclimens era vicepresident de l’organització internacional, i Rosa M. Grau, responsable de relacions internacionals, va fer una tasca molt remarcable en aquest àmbit. Pel que fa a l’actualitat mundial, començava la dècada amb la guerra entre Iran i Iraq, un nou refredament de les relacions entre la URSS i els EUA, i el boicot d’aquests últims als Jocs Olímpics de Moscou. Mentrestant, al Perú, Sendero Luminoso començava la lluita armada; a Polònia, Lech Walesa obria el camí cap a la democràcia amb la creació del sindicat Solidarnosc; als EUA l’actor de segona Ronald Reagan guanyaria les eleccions presidencials, i un pertorbat assassinava a trets John Lennon. Aquell any, el Congrés Anual de la JCI es va celebrar a Osaka, Japó, amb l’assistència rècord de dotze mil delegats de tot el món, dels quals trenta pertanyien a la delegació espanyola. En aquest congrés es va decidir a posar en marxa programes permanents que incidissin en els drets dels infants, i com es va dir a l’anomenada Declaració d’Osaka, que les Joves Cambres ajudessin a solucionar els problemes energètics del món.

Al Congrés de la JCI celebrat a Berlín un any després, l’Organització Internacional volia definir la identitat de les cambres per a la nova dècada. Es pretenia una major ambició dels júniors de cara a incidir en els grans problemes que afecten els pobles. Com va dir el president de la JCI Gary Nagao: “Hem de fer avançar el moviment júnior cap a camps fins ara mai explorats, perquè crèiem que eren assumptes massa grans per abordar-los. Però ara ens ha arribat el moment d’avançar.” Aquestes reflexions van quedar recollides a la Declaració de Berlín, que era una declaració crítica amb la Jove Cambra, però alhora oferia una nova perspectiva per als seus membres.

[

El congrés d’Osaka va decidir posar en marxa programes permanents que incidissin en els drets dels infants i que les Joves Cambres ajudessin a solucionar els problemes energètics del món.

El mateix any, el 1981, Ronald Reagan va ser víctima d’un atemptat del qual aconsegueix salvar la vida. En canvi, el president d’Egipte Anwar alSadat no va tenir tanta sort i moria a mans dels militars, després que el seu país fos el primer del món àrab a segellar la pau amb Israel. Va ser succeït, fins avui dia, per Hosni Mubarak. A Europa, el president de Polònia, el general Jaruzelski, declara l’estat de setge davant de la popularitat creixent del sindicat Solidaritat i del seu líder, Lech Walesa.

El període d’adaptació (1980-1984)

89


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 90

Cartell del IX Fòrum Hispano-Francès celebrat a Lleida l’any 1984. Cartell de la quarta Fira de la Informàtica a Sabadell, del curs 1986-87. Inauguració de la primera Fira de la Informàtica a Sabadell, l’any 1984.

Un dels fets més rellevants de l’any següent va ser la matança de refugiats palestins a mans de la falange cristiana durant la guerra del Líban, als camps de Sabra i Chatila, que es trobaven sota control militar israelià. Un altre fet a destacar va ser la invasió de les illes Malvines, que era territori britànic, per part de l’Argentina, que les reclamava com a part de la seva integritat territorial. Amb una força militar molt superior, el Regne Unit va recuperar l’statu quo en guanyar una guerra que va durar menys de dos mesos. Pel que fa als afers internacionals de la Jove Cambra del nostre país, aquell 1982 va ser l’any de la Conferència Africana de la JCI que es va celebrar a Tànger, amb el lema Realitzem la unió entre Europa i Àfrica. L’assistència de la Cambra Espanyola va despertar un gran interès, ja que un dels temes més importants era l’estret de Gibraltar com a punt de trobada entre els dos continents, i Espanya podia jugar

90

Capítol 7

un important paper com a mediador entre dues realitats tan diferents. El Congrés Anual de la JCI celebrat a Seül, al qual van assistir el president Forrellad i vuit delegats més, va tractar principalment de la pau al món, una causa per la qual la JC sempre havia treballat. El lema d’aquell Congrés va ser: La pau mundial, gràcies a la cooperació Nord-Sud.

La Fira de la Informàtica a Sabadell Sens dubte, aquest va ser un del programes que més prestigi va donar a la Jove Cambra de Sabadell, i, per extensió, a tot el moviment júnior a Catalunya. L’arrel de la idea l’hem d’anar a buscar als inicis de la dècada dels vuitanta, quan el declivi del sector tèxtil a Catalunya era un motiu de preocupació creixent a Sabadell. Els membres de la Jove Cambra eren conscients que calia renovar-se i buscar d’altres activitats amb


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 91

Sopar d’inauguració de la novena edició de la Fira de la Informàtica a Sabadell, l’any 1992.

més futur per a la ciutat. Després d’una sessió de pluja d’idees apassionada en la qual va participar un nombrós grup de júniors, es va seleccionar, entre d’altres possibles solucions, l’organització d’una fira d’informàtica. S’ha de dir, però, que en aquells moments la idea no va seduir gaire, ni dins, ni fora de l’entitat. D’altra banda, aquell curs 1983-84, la Jove Cambra de Sabadell es trobava en un moment delicat, i Frederic Ricart, el seu president, volia fer alguna cosa espectacular que donés vitalitat a l’entitat. Ricart va haver de triar entre dues propostes: la primera consistia en la celebració del Primer Certamen de la Moda a Sabadell, un programa que seguia la tradició tèxtil de la ciutat i que va considerar ben concebut, però inviable en el context d’aquella època. La segona proposta va ser la La Fira de la Informàtica, un projecte que, en paraules del president Ricart: “vaig estudiar minuciosament i li vaig do-

[

nar un sí majúscul total. I n’estic molt orgullós, perquè es va gestar, aprovar i realitzar en el meu curs”.

La Fira de la Informàtica es va celebrar durant deu anys, en els quals va ser premiada com a millor programa en diverses ocasions.

La primera edició de La Fira de la Informàtica va ser un èxit rotund de visitants i d’expositors. Fins i tot va haver-hi empreses que no van poder participar-hi, malgrat que l’espai inicial es va ampliar. Dirigida per Amadeu Papiol, el nombre total de persones que van visitar la primera fira va ser de 8.000. La Fira de la Informàtica es va celebrar durant deu anys, en els quals va ser premiada com a millor programa en diverses ocasions.

El període d’adaptació (1980-1984)

91


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 92

Cerimònia de la primera edició dels premis Toyps, Joves Excel·lents de Catalunya, dirigida per Jordi Franquès al Camp de Mart de Tarragona. L’acte va ser presidit pel Molt Honorable President de la Generalitat, Jordi Pujol, l’any 1994.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

ETAPA DE

19:35

Página 93

CONTINUÏTAT I CONSOLIDACIÓ

La Declaració de Barcelona La junta directiva de la Jove Cambra Espanyola del 1985, presidida per Joan Martí, va convocar tots els que havien estat presidents de la Federació fins aquell moment. La idea era injectar confiança a les joves cambres, i crear un clima de tranquil·litat i optimisme de cara al futur. La reunió va tenir lloc el dia 30 de maig, i es va tancar amb la signatura d’un document que van anomenar Declaració de Barcelona. En aquest document, després d’expressar la seva satisfacció per la consolidació i continuïtat de l’organització, els signants declaraven: “Ens congratulem de viure avui en una Espanya democràtica i de

8

(1985-1996)

llibertats, molt diferent de l’època en què tants esforços i subtileses ens va costar tirar endavant aquesta organització.” Seguidament, el manifest expressava la satisfacció pel final de les negociacions per a la integració d’Espanya a la Comunitat Europea, un objectiu pel qual la Jove Cambra havia treballat des de l’any 71, quan es va celebrar la Conferència Europea de la JCI a Barcelona amb el lema: Construïm Avui l’Europa del Demà. Després de fer públic el seu suport a la candidatura de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 92, el cinquè punt de la declaració titulat Esperit de Servei, deia textualment: “Veiem amb gust i orgull que les generacions que ens han succeït continuen fidels a l’esperit fundacional i les animem a esten-

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

93


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 94

Portada de la revista Flash/JC de l’any 1985. Horaris i protocol per a l’entrevista dels senadors de la JC amb el Rei d’Espanya el 18 de febrer de 1985.

dre JC per tot Espanya, alhora que convidem a integrar-se a la JC a totes aquelles persones joves disposades a servir la seva comunitat independentment de diferències polítiques”. Per acabar, la Declaració de Barcelona recomanava que es treballés per donar un nou impuls a la presència de les cambres catalanes i espanyoles en l’àmbit internacional.

L’activitat i els fets de les federacions Ja feia gairebé deu anys de la fi de la dictadura, i la democràcia, any rere any, anava guanyant fermesa. Tant Convergència i Unió a Catalunya, com el PSOE a Espanya, governarien encara molts anys. Els socialistes fins al 1996, durant tot el període comprès en aquest capítol, i els nacionalistes catalans encara molt més enllà d’aquesta data. Molt abans, però, l’any 1986, s’aconseguiria el que feia molt de temps que s’esperava: l’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.

94

Capítol 8

Formar part de la CEE va ser decisiu per al fort creixement econòmic que va experimentar el país al llarg d’aquests anys, en el qual es va emprendre una ambiciosa política d’inversions públiques finançades en gran part per l’organisme europeu. Aquest creixement va portar una millora notable de la sanitat, l’educació i el sistema de pensions. La festa, però, s’acabaria l’any 1992, després dels Jocs Olímpics de Barcelona com a últim gran esdeveniment. Una recessió mundial va empènyer Espanya cap a una forta crisi que tornaria a fer créixer la llista d’aturats, i que seria el principi de la fi del govern de Felipe González, que va veure com sortien a la llum escàndols com el de Filesa, o els GAL. Finalment, l’any 1996, el Partit Popular de José M. Aznar va guanyar les eleccions i va posar fi a tretze anys de govern socialista. No ho va fer per majoria, fet que el va obligar a parlar català en la intimitat i pactar amb els partits nacionalistes, com CiU o PNV.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 95

A l’esquerra: Programa del seminari “España, en el umbral del siglo xxi”. A la dreta, a dalt: La junta directiva de la FJCE rebuda en audiència per S.M. el Rei Joan Carles el juliol de 1985. A sota: Els senadors de la JC reunits en un sopar l’any 1985.

Entre aquests esdeveniments, la Jove Cambra d’Espanya va fer una nova visita al Palacio de la Zarzuela el dia 2 de juliol de 1985. El president Joan Martí va informar el Rei del pla d’actuació de la junta resumit així: “La Jove Cambra ha estat i és europeista. Ara que Espanya s’integra a Europa, ens congratulem d’haver contribuït a la difusió de l’ideal europeu. Els aquí presents ens congratulem de viure avui en una Espanya democràtica i de llibertats que Vostra Majestat va fer possible en el seu dia i que és, afortunadament, diferent de la de fa vint anys, en què tants esforços ens va costar tirar endavant una associació de persones joves de tarannà democràtic i oberta al món.” En el Congrés Nacional del 1985 a Barcelona, la Federació va organitzar el seminari Espanya al llindar del segle XXI, un procés de reflexió en el qual van

participar Pasqual Maragall, Eduard Punset i Jordi Pujol, entre d’altres destacats ponents. A finals d’any, la FCJC celebraria també el seu congrés anual a Girona, on per primera vegada es faria entrega del Premi Federació Catalana de Joves Cambres, que va guanyar la JC de Sabadell. En el mateix acte, Ramon Sellas, que havia estat president de la Federació Catalana va tornar a ser escollit per al 1986. En acabar el seu període de presidència un any després diria: “Sincerament, crec que la JC es troba en un bon moment. El nostre és un temps difícil, però és, també, un temps engrescador. Potser avui per a Jove Cambra ha arribat l’hora de la veritat. L’hora de fer pinya entorn dels nostres principis bàsics, però l’hora, també, de preparar una nova estratègia que ens permeti ésser una entitat puntera del teixit social.”

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

95


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 96

L’any 1988, sota la presidència de Xavier Roig a la Federació Catalana, es va realitzar el programa L’IPC de Catalunya, organitzat per la Jove Cambra de Sabadell. Pel que fa a la Federació Espanyola, va ser presidida per Montserrat Boncompte, de la JC de Lleida. El mateix any es va constituir la JC del Vendrell, i un grup promotor per reactivar la JC de Valls. Aquell desembre, la FCJC va celebrar el XII Congrés Anual a Tarragona amb l’assistència del president del Parlament de Catalunya Joaquim Xicoy. Un dels objectius de la junta presidida per Joan S. Rodó, l’any 1990, que va substituir Xavier Olivé, era aconseguir que les ciutats de Tortosa, Amposta i Puigcerdà, que consideraven situades estratègicament, tinguessin la seva Jove Cambra, però malauradament aquell any els contactes encara no eren prou madurs per aconseguir-ho. A la Federació Catalana, el president de l’any 90 va ser Francesc Ventayol, de Sabadell. L’any 1992, la Federació Catalana va ser presidida per Xavier Soley, i l’espanyola per Manel Casals.

96

Capítol 8

Amb el títol “Maastricht, una nova etapa cap a la unitat europea”, es va celebrar a Reus una conferència a càrrec de l’eurodiputat Carles Gasòliba. L’any 1993 es va desencadenar un fet cabdal per a les Joves Cambres Catalanes: a l’Assemblea de fi d’any que es va celebrar el gener, un grup d’OLMS va presentar una moció elaborada per Fèlix Larrosa que deia el següent: “Nosaltres, membres de la Jove Cambra, per tal que es reflecteixi una realitat que satisfaci les nostres necessitats, a fi que s’optimitzin els recursos econòmics i humans en base a una concentració territorial, reconeixem com a única organització nacional la que actualment opera en l’àmbit de Catalunya sense perjudici de treballar en la promoció del moviment júnior a la resta de l’Estat.” La moció va ser aprovada malgrat els dubtes i algunes oposicions. A la mateixa Assemblea, Larrosa va resultar elegit per unanimitat com a president de la FCJC de l’any 93. Aquell mateix 1993, per potenciar la formació a totes les Joves Cambres, es va crear el Centre Nacional de Formació de les Joves Cambres de Catalunya, CNF, conegut més endavant com Institut


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 97

A la pàgina anterior, a l’esquerra: Davant del cartell guanyador de Tarragona mira al Mar, l’humorista Castro Sendra, Cassen, l’any 1986 poc abans de deixar-nos. A la dreta: Visita de la JC de Manresa al President Pujol l’any 1988. En aquesta pàgina, a dalt: Xavier Soley, president de la FCJC el 1992, i a la seva dreta, Francesc Ventayol, president el 1990. A sota: Fèlix Larrosa, un dels artífexs que les cambres catalanes fossin una organització nacional. Al mig de la foto, quan va ser escollit president de la JC de Lleida el 1990.

[

de Formació. Les tasques previstes per aquest nou centre eren, i encara són, assessorar i fomentar la realització de cursos a totes les organitzacions locals, informar de tots els cursos que es realitzen i formadors disponibles, motivar i incentivar-ne la creació de nous, i afavorir la seva presència i participació a nivell internacional. “Nosaltres, membres de la Jove Cambra, per tal que es reflecteixi una realitat que satisfaci les nostres necessitats, reconeixem com a única organització nacional la que actualment opera en l’àmbit de Catalunya”. Fèlix Larrossa

Un altre fet a destacar va ser que la JC d’Igualada, que havia estat inactiva durant deu anys, es va tornar a posar en marxa el dia 19 de maig de 1995, amb el suport d’antics membres i senadors que, com deia un article anònim de la publicació Newsletter: “han mantingut inactiva però viva la flama de l’organització a la comarca de l’Anoia”.

Sota la presidència de Josep Montañés, l’any 1996, va ser l’any de la Creu de Sant Jordi, de Para el Carro i de la presència a internet amb un cost de 120.000 pessetes per quatre pàgines. També seria l’any de les afiliacions de Girona i el Vallès Oriental, o les baixes de les cambres del Vendrell, el Baix Empordà i Priorat. Com ja us podeu imaginar, al llarg d’aquests anys es van fer molts programes tant a nivell local com nacional, que resultaria feixuc d’enumerar, però del qual podem citar un quants com: Club de Joc a la Feina, Tour d’Europa dels Joves, Marxa del Golfo, Rally de Motos antigues, Expo-Metall, Parc Infantil, Fira de la Informàtica, Tarragona mira al mar, Com Muntar un Aparador, Para el Carro, Líder Jove, i un llarg etcètera.

La presència internacional Segurament, els fets de més transcendència internacional en aquesta dècada serien la fi de la guerra freda, la caiguda del mur de Berlín i l’esfondrament del bloc soviètic.

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

97


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 98

A l’esquerra: Apunts, la revista de la Federació Catalana de Joves Cambres. El dibuix de portada fa referència al diàleg nord-sud, tema central de la JCI als anys 80. Al centre: Josep Montañés durant la seva visita a l’Acadèmia Internacional de Japó l’any 1996. A la dreta: El diari La Mañana publica que la JC de Lleida va ser escollida la millor d’Espanya l’any 1989.

La cadena de fets va començar amb el nomenament de Mikhaïl Gorbatxov com a Secretari General del PCUS, l’onze de març de 1985. El nou líder del Kremlin es va trobar amb una economia al llindar de la fallida i una població desmoralitzada, i aviat va emprendre un procés de reestructuració i de transparència, més coneguts arreu per la seva denominació rusa: perestroika i glasnost. Les limitacions de l’economia soviètica es farien evidents al món d’una manera terrible; l’any 1986, un escapament radioactiu a la central nuclear de Txernòbil, dues centes vegades superior a les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, va causar milers d’afectats i el desplaçament de mig milió de persones. Tres anys més tard, el 1989, s’enderrocava el mur de Berlín amb tot el que això significava, i la desintegració de l’URSS s’acabaria precipitant el 1990, amb Boris Ieltsin al poder. Però en un món que arribaria als cinc mil milions d’habitants l’any 87, i on es constatava científicament que l’escalfament del planeta era una

98

Capítol 8

realitat, per força havien de passar altres coses. El mateix any que queia el mur de Berlín, a la plaça de Tiananmen, a la Xina, l’exèrcit va causar una massacre entre els estudiants que s’hi manifestaven. El 1990 l’Iraq envaïa Kuwait i començava la segona guerra del Golf i la caiguda en desgràcia de Sadam Hussein davant el que havia estat un govern amic, el dels EUA, que va envair Panamà per acabar amb el règim d’un altre antic aliat, el general Noriega. De retorn a la vida júnior, l’absència de les cambres del nostre país als congressos mundials dels dos últims anys, va fer que l’any 1985 s’hagués de treballar per aconseguir el nivell de relacions del qual s’havia gaudit tradicionalment en el si de la JCI. Per aquest motiu i per la bona feina de la delegació al Congrés Mundial d’aquell any, la JCI va declarar Espanya nació d’interès preferent per al 1986. El 1987 va sorgir el programa Agermanament Catalunya-Rhône-Alpes, arran de l’agermanament entre Manresa i Vorion. Durant el 1988 la FCJC i el consell regional de la zona es van fer responsables


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 99

Montserrat Boncompte, presidenta de la FJCE el 1988 i vicepresidenta de la JCI el 1991. La JC de Reus amb el premi a la millor JC d’Europa 1993 a Bergen. Marcel Prunera, president de la JC del Baix Llobregat.

de coordinar el programa. Es van mantenir diverses reunions i intercanvis a Catalunya i França, amb la trobada de membres de les JC el 16 de juliol al Vendrelll, com a fita més important. També es va crear un director de relacions amb les joves cambres que integraven la Federació de Jeunes Chambres Economiques du Languedoc-Rousillon, establint col·laboració i contacte. Entrats a l’any 1990, es va consolidar el programa de treball comú amb els companys de la Federació de Llenguadoc-Rosselló. L’agermanament amb aquesta regió es feia per dos trets fonamentals: d’una banda, per ampliar les relacions d’amistat i treball a nivell de Federació, ja que moltes OLMS estaven agermanades o tenien relació amb JC locals del Llenguadoc; d’altra banda, perquè les relacions socioeconòmiques entre ambdues parts dels Pirineus i la creació d’una gran regió sud-europea amb el Midi-Pyrénées era un fet latent en la societat que calia aprofitar. En el Congrés Mundial de la JCI a Puerto Rico, Montse Boncompte, de la Jove Cambra de Lleida, va ser escollida vicepresidenta per a l’àrea africana durant 1991. Joan S. Rodó també presentaria la

seva candidatura a la vicepresidència de la JCI al Congrés de Hong-Kong de l’any 1993.

La temptativa comarcal: de la Jove Cambra del Baix Llobregat a la de Molins de Rei La creació de la primera Jove Cambra que no era nacional, ni local, ni regional, sinó comarcal, va començar l’any 1993 per iniciativa de Francesc Puertas. Puertas, un home amb bons dots comercials i una gran capacitat per relacionar-se amb els altres, va engrescar un grup nombrós de persones per fundar la Jove Cambra del Baix Llobregat, amb seu a Martorell. A més a més, la nova cambra va integrar molts dels membres de la JC de Barcelona que en aquells moments no estava activa. Tan sols un any després, el 1994, la cambra del Baix Llobregat va tenir l’empenta i la gosadia de presentar-se per organitzar l’assemblea de gener i el Congrés Nacional del 1995, tot el mateix any, i les dues candidatures es van aprovar. Marcel Prunera, que en aquells moments era secretari general de la cambra i que anys més tard seria president nacional, recorda les reaccions que van provocar: “Els vells de l’entitat s’hi oposaven,

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

99


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 100

La JC del Baix Llobregat celebra la 1a Nit del Lloro a Castelldefels, l’any 1997. Blanca Cabré i Salvador Batlle, presidents de la FCJC l’any 94 i 95 respectivament.

deien que érem massa tendres, que ens cremaríem, i de fet tenien raó. Un any més tard, el 96, molts dels júniors nous es van esborrar cansats del ritme. Errors de joventut...”. Certament, després del congrés celebrat a Castelldefels va començar el declivi de l’entitat. La pràctica va demostrar que una JC comarcal no era una bona idea i l’any 1997, amb Marcel Prunera de president, es van canviar els estatuts, el nom i la seu, per passar a ser la Jove Cambra de Molins de Rei. Aquesta cambra, que va durar deu anys fins a la seva dissolució el 2004, va tenir una activitat molt intensa de la qual van sortir programes com la Nit del Lloro o Art al Carrer, que va portar l’art a les botigues de Molins de Rei i que fins fa poc encara organitzava l’ajuntament. Al mateix temps que funcionava la JC del Baix Llobregat se’n va crear una altra de comarcal, la del Priorat, liderada per Xavi Buil, que després formaria part de la JC de Reus.

La Federació Catalana i el reconeixement internacional Com hem vist al segon apartat d’aquest capítol, l’any 1993 un grup de júniors liderats per Fèlix Larrosa havien definit la Federació de Joves Cam-

100

Capítol 8

bres de Catalunya com a la seva organització nacional, i tant la junta directiva com la presidència s’unificarien amb la de la federació espanyola. A partir d’aquí, Blanca Cabré, presidenta de les Joves Cambres de Catalunya l’any 1994, va intensificar els contactes per aconseguir que la cambra catalana fos reconeguda també internacionalment com una organització nacional. Cabré havia exposat la situació al president i vicepresident mundial, i a les reunions internacionals d’aquell any, però encara no era el moment de demanar oficialment el reconeixement, si no de preparar el terreny per assegurar l’èxit. L’encarregat de superar la recta final va ser Salvador Batlle, president de la JC Catalunya l’any 1995. El moment de la veritat va arribar a la Junta Internacional de la JCI que es va celebrar a finals de juny a Miami, on Batlle va llegir el discurs aprovat per unanimitat a l’última Assemblea Nacional: “Volem ser la Junior Chamber Catalonia. Aquest és el nostre present i, sobretot, el nostre futur.” Després de llargues deliberacions, el reconeixement internacional com a Joves Cambres de Catalunya va ser lliurat a Salvador Batlle de mans del president mundial David Hide Oji. Més endavant, per explicar les raons d’aquest procés, el mateix Batlle diria: “Ningú no pot asso-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 101

A l’esquerra: Josep Montañés, president nacional 1996, recull la Creu de St. Jordi a la FCJC de mans de Jordi Pujol. A la dreta: La foto de grup de l’esdeveniment.

lir millor la universalitat que una persona profundament arrelada, una persona profundament local. Per això, les Joves Cambres de Catalunya vam engegar un procés a fi de ser reconeguts internacionalment com a Junior Chamber Catalonia, una realitat sòlida que calia anomenar amb el seu nom i cognom”.

La Creu de Sant Jordi Decret 174/1996, de 30 d’abril, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya FEDERACIÓ CATALANA DE JOVES CAMBRES Entitat que representa l’esforç conjunt de Joves Cambres de Catalunya, les quals s’han distingit per desenvolupar al llarg de molts anys una tasca eficaç al servei de Catalunya des del seu compromís i participació en múltiples campanyes, com també en una considerable tasca de formació de gent jove al servei de la comunitat. Barcelona, 30 d’abril de 1996. JORDI PUJOL I SOLEY President de la Generalitat de Catalunya JOAN GUITART I AGELL Conseller de Cultura

El 28 de juny de 1996 el President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va fer lliurament d’aquest prestigiós guardó al president de la Federació, Josep Montañés, al Saló Sant Jordi de la seu del Govern català. L’acte va comptar amb l’assistència de trenta júniors, els presidents locals, els pastpresidents nacionals, membres de la junta i representants del Senat. En un article del número onze de la revista Newsletter, el president Montañés va felicitar tots els membres passats i presents de la Jove Cambra i va afegir: “Aquest guardó només significa que totes i cadascuna de les Joves Cambres locals existents a Catalunya, ara o en el passat, així com la Federació Catalana, han fet allò que havien de fer en cada moment, és a dir, han realitzat programes per a la comunitat que alhora servien per a la formació dels seus membres, i permeten a les nostres ciutats i als nostres conciutadans millorar de mica en mica.”

Para el Carro L’any 1993 la JC de Sabadell va realitzar un programa destinat a prendre consciència del problema de la inseguretat viària, que va batejar amb el nom de Para el Carro. El programa va tenir un gran èxit i

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

101


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 102

Alícia Bosch i Salvador Batlle, a Glasgow l’any 96, reben els premis internacionals als millors programes per Para el Carro i Creació d’Empreses, de mans del president mundial David Oji. A la seva dreta: Dues imatges de Para el Carro.

va guanyar el premi nacional al millor programa de comunitat, el premi al millor projecte europeu dedicat als joves, i el premi internacional al millor projecte sobre seguretat al Congrés Mundial de Kobe, al Japó. Dos anys després, aquell projecte va transcendir els límits de la ciutat de Sabadell, i es va convertir en el primer Programa Nacional de la Federació Catalana, fet que volia dir que totes les organitzacions locals realitzarien aquell programa el mateix dia. El resultat del primer Programa Nacional va tenir tant d’èxit com el del seu predecessor local. La idea de fer tornar Para el Carro va sorgir després que la UE proclamés el 1995 Any Europeu del Conductor Jove, perquè, segons les estadístiques de l’època, els accidents de circulació eren la primera causa de mortalitat entre els joves de 15 a 35 anys. Per aconseguir un impacte més gran, els actes es van programar per tota la geografia catalana just abans de les vacances de Setmana Santa, un dels

102

Capítol 8

moments de l’any de més trànsit i, malauradament, de més accidents. Com ja havia fet Sabadell, es van utilitzar cotxes sinistrats de debò i es van col·locar en plena via pública per simular els accidents, amb un impacte visual espectacular i irresistible pels ciutadans que no dissimulaven la seva admiració. És ben sabut que el que més sensibilitza els conductors és trobar-se amb un accident a la carretera, i els júniors volien aconseguir el major impacte possible. La simulació s’anunciava dies abans amb un cartell que deia: “Aquí hi haurà un accident” seguit de la data programada, cosa que provocava una gran expectació entre els ciutadans.

La Transèquia Cada any, des del 1985, la JC de Manresa organitza aquesta celebració que ha esdevingut una autèntica tradició a la comarca del Bages. Més enllà de la Jove Cambra, els ciutadans han assimilat la Tran-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 103

Imatges de diverses edicions de La Transèquia, l’exitós programa de la JC de Manresa.

sèquia i l’han fet seva, una de les més grans satisfaccions que un programa local pot aconseguir. Abans, però, d’explicar-vos què és avui dia la Transèquia, deixeu-nos recular uns quants segles enrere, fins a l’any 1339, quan Manresa s’enfonsava en la misèria a causa d’una llarga sequera que l’escanyava. Per trobar una solució a aquesta greu manca d’aigua, l’abril d’aquell any es van reunir els consellers de la ciutat, entre ells Jaume d’Artés o Beltran de Castellbell, i se’ls va ocórrer construir una sèquia que fes arribar aigua del Llobregat, des de la resclosa de Balsareny, fins a l’interior de les muralles de Manresa. Construir un canal de 26 quilòmetres en aquella època no era cap broma, però el Rei d’Aragó, València i Sardenya, Pere el Cerimoniós, els va concedir el privilegi i una rebaixa d’impostos per fer front a les despeses de l’obra. Poc després de començar els treballs dirigits pel mestre major Guillem i Catà, el qui avui dia en dirí-

[

em l’arquitecte, les obres es van haver d’aturar. El bisbe de Vic, Galceran Sacosta, no volia de cap manera que la sèquia travessés les terres que eren propietat de l’Església. Els manresans es van queixar al Rei, que es va enfrontar al bisbe de Vic. Però en comptes de cedir, el bisbe es va enfadar de valent i va excomunicar tot Manresa, que ja no podia celebrar ni litúrgia ni sagraments, un veritable drama a l’època.

Els manresans es van queixar al Rei, que es va enfrontar al bisbe de Vic. Però en comptes de cedir, el bisbe es va enfadar de valent i va excomunicar tot Manresa, que ja no podia celebrar ni litúrgia ni sagraments, un veritable drama a l’època. Quan els manresans ja estaven desesperats, el dia 21 de febrer de 1345, una brillant i misteriosa llum, que provenia de la muntanya de Montserrat,

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

103


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 104

A dalt: Participants de la Transèquia 2009. A sota: L’organització prepara l’avituallament per als participants.

104

Capítol 8

va entrar per la finestra de l’església del Carme i es va dividir en tres dolls de llum que il·luminaven l’absis central, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Al mateix temps, les campanes de l’església van començar a tocar soles, mentre la llum, finalment, feia el viatge de tornada cap a Montserrat. Els ciutadans de Manresa, bocabadats pel que sens dubte era un miracle, van interpretar que Déu els recolzava davant les injustícies del bisbe, que va morir quinze dies després sense ser a temps de rectificar la seva intransigència. El seu successor, el bisbe Miquel de Ricomà, va aixecar la prohibició i va permetre que per fi la sèquia fes el recorregut previst. La construcció del canal patiria encara una altra aturada que cap miracle no va aconseguir d’evitar. L’any 1348, a causa de la pesta negra que assolava Europa, es van detenir les obres per un període ni més ni menys que de deu anys. Finalment el canal es va acabar del tot l’any 1383, i fins avui dia aporta un cabal d’aigua capaç d’abastir Manresa i altres poblacions dels voltants. I què hi té a veure tot això amb la Jove Cambra? Doncs que sis-cents vint-i-sis anys després d’acabat el canal, els júniors de Manresa es van fer càrrec de l’organització de les Festes de la Misteriosa Llum, que cada any commemora el miracle que us hem explicat, i que va fer possible la construcció de la sèquia. Els joves de la Cambra, però, volien aportar alguna cosa més que una organització eficient. Volien contribuir amb alguna novetat que agradés els ciutadans, i aquesta novetat va ser la Transèquia. I certament va agradar. A peu, a cavall o en bicicleta, cada any més de sis mil persones segueixen el


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 105

curs de la sèquia que, al llarg de més de vint-i-sis quilòmetres que comencen a la resclosa de Balsareny, travessa Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages fins que mor al Parc de l’Agulla de Manresa. El propòsit de l’activitat era fer un homenatge als constructors de la sèquia en què hi pogués participar gent de totes les edats i condicions, sense ànim de competir, sinó de passar-s’ho bé i de gaudir d’un dia d’agradable excursió a la natura. L’organització proporciona l’avituallament en diferents punts, servei d’autobusos amb diverses parades, transport de bicicletes, assistència mèdica, l’animació i tota una varietat d’actes festius. De les quatre-centes persones que hi van participar l’any 85, s’ha passat a les set mil cinc-centes de l’edició del 2009, en la qual se celebrava el 25è aniversari. L’any 1993, la Transèquia va obtenir el Certificat de Mèrits per Afers Culturals al Congrés Mundial de la Jove Cambra celebrat a Hong Kong i, l’any següent, al Congrés Nacional de Joves Cambres de Catalunya, va obtenir el premi al programa de Major Divulgació Nacional. Com a cop de gràcia, l’any 2001 els assistents a la Transèquia van obtenir el rècord Guiness per l’abraçada més nombrosa del món, en la qual van participar 1.043 persones reunides al Parc de l’Agulla de Manresa. Fins aquell moment el rècord el tenia Nova York amb una abraçada de 900 persones.

A dalt: Al voltant del llac del Parc de l’Agulla, els participants de la Transèquia 2001 van aconseguir el rècord Guiness per l’abraçada més nombrosa de món. A sota, a l’esquerra: Cartell de l’edició del 2009, que coincidia amb el 25è aniversari. A la dreta: La Transèquia de l’any 2005 al seu pas pel control de Santa Anna.

Els Premis Bagencs i els Sabadellencs Els guardons bagencs van néixer el 1987 amb l’objectiu de premiar les persones, empreses o entitats que han contribuït al creixement de la comarca del

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

105


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 106

A l’esquerra: L’estatueta de bronze de l’escultor Ramon Oms, amb què són guardonats els guanyadors dels premis bagencs. A la dreta, a dalt: Premiats bagencs 2008. A baix: Els guanyadors del 2007.

Bages i han portat el seu nom per tot el país i més enllà de les fronteres, en els camps de la cultura, la ciència, l’economia o qualsevol altra faceta de l’activitat humana. Com va escriure Marta Roig Riera, presidenta de la JCI Manresa l’any 2008, “un territori el defineix la gent que hi viu i que hi treballa, entre aquesta gent hi ha qui no es conforma amb l’anar fent sinó que fa del seu dia a dia un esperit constant de superació, qui innova constantment i qui no para de pensar en millorar el que ja fa bé però que encara pot fer millor. Aquest és l’esperit que la nostra entitat, junt amb les institucions participants, reconeix”. El programa preveu tres grups de guardonats: Joves, Personatge i Empresa/Entitat. Els candidats poden tenir la residència a qualsevol indret del món, sempre que hagin mantingut contacte directe

106

Capítol 8

amb la comarca. El jurat està format per un màxim de 6 membres de l’entitat (que com a mínim portin un any d’antiguitat), l’alcalde de la població on es celebrin els guardons, el president de la Cambra de Comerç i el del consell Comarcal. Els guardonats són premiats amb una obra d’art de bronze, exclusiva i amb número limitat de còpies creada per l’escultor bagenc Ramon Oms. Entre els premiats, al llarg de la història d’aquest guardó, hi figuren Manuel Estiarte, waterpolista olímpic; Alba Payàs, geòloga i investigadora; Dr. Josep Maria Carrera, ginecòleg i fundador de l'Institut Dexeus; Josep Guardiola, futbolista; Joieria Tous; Carles Checa, pilot de motociclisme; Ana Mateo, soprano; Aigües de Manresa S.A.; l’Associació contra el Càncer; l’Orfeó Manresà; Pere Casaldàliga, bisbe, i Manel Camp, músic i compositor.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 107

A l’esquerra: Els guanyadors dels Sabadellencs de l’any 2007. A la dreta: Els premis Toyp nacionals de l’any 2001 celebrats a Reus.

L’any 1993 la Jove Cambra de Sabadell va celebrar per primera vegada els Premis Sabadellencs, que amb la mateixa filosofia que els Bagencs, reconeixen la contribució de joves, entitats i personatges, al desenvolupament de Sabadell i de tota la comarca. El guardó en forma de xiprer representa la persona que, fortament arrelada a la seva comunitat, és capaç de sobresortir gràcies al seu esforç. El disseny és obra de l’escultor local Antoni Marquès. Entre els guardonats amb els Premis Sabadellencs, hi trobem el Teatre del Sol, Mikimoto, l’Orquestra Simfònica del Vallès, Josep Capdevila, Cristina González, Logic Control, Unió Excursionista de Sabadell, Agrupació Astronòmica de Sabadell. Òmnium Cultural, Anna Tortajada, Albert Pla, Marc Gené, Establiments Viena i Ramon Madaula.

Els premis TOYP i els joves excel·lents de Catalunya Els premis TOYP (The Outstanding Young Persons) són organitzats a nivell mundial per la Jove Cambra Internacional des de l’any 1983. L’origen d’aquest programa es remunta al 1938, quan la United States Junior Chamber va voler reconèixer joves destacats en diferents àmbits que aportessin l’exemple del treball per un món millor. Als EUA han estat TOYP personatges avui molt coneguts, com ara Orson Welles, Howard Hugues, Nelson Rockefeller, John F. Kennedy, Gerald Ford i Bill Clinton, entre d’altres. A Catalunya, en tota la història dels premis, són dos els joves que han assolit el màxim reconeixement internacional: Francesc Maduell Canals, TOYP 2000 en la categoria d’in-

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

107


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 108

A la esquerra: Francesc Maduell, premi Toyp internacional 2000 en la categoria d’innovació mèdica, intervé després de rebre el premi al Congrés Mundial de Sapporo. A dalt: Conferència del Sr. Pedragosa en l’European Multitwinning celebrat el 1995 a Sabadell.

novació mèdica, i Manuel Estiarte Duocastella, TOYP 2001 en la categoria de lideratge i èxits acadèmics. Els primers premis TOYP a Catalunya es van organitzar l’any 1994, quan Blanca Cabré, de la JC de Reus, era Presidenta Nacional. La cerimònia d’entrega de premis va ser presidida per Jordi Pujol, President de la Generalitat, i va tenir lloc al Camp de Mart de Tarragona sota la direcció de Jordi Franquès.

[

A Catalunya dos joves han assolit el màxim reconeixement internacional: Francesc Maduell Canals, TOYP 2000 en la categoria d’innovació mèdica, i Manuel Estiarte Duocastella, TOYP 2001 en la categoria de lideratge i èxits acadèmics.

Mitjançant el programa Joves Excel·lents de Catalunya, pas previ per poder optar al premi TOYP de la Jove Cambra Internacional, les Joves Cambres de

108

Capítol 8

Catalunya ofereixen el reconeixement a deu persones de 18 a 40 anys que han donat exemple de les millors qualitats en deu categories específiques: · Èxits comercials, econòmics i/o empresarials · Afers polítics, legals i/o governamentals · Lideratge i èxits acadèmics · Èxits culturals · Lideratge moral i/o mediambiental · Contribució a la infància, la pau mundial i/o els drets humans · Servei humanitari i/o voluntari · Desenvolupament científic i/o tecnològic · Superació i èxits personals · Innovació mèdica

L’European Multitwinning a Sabadell L’any 1995, la Jove Cambra de Sabadell va organitzar el 17è European Multitwinning, el programa internacional més important d’aquesta cambra. L’Euro-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 109

pean Multitwinning és un agermanament múltiple de Joves Cambres, cada una representant d’un país de la Unió Europea, que es troben anualment per posar en comú un treball i conèixer la ciutat i el país que els acull. El tema de treball d’aquell any va ser “Driving carefully in Europe”, sobre la seguretat viària, i hi van participar 120 júniors de 14 Joves Cambres europees, i 80 júniors més de les Joves Cambres de Catalunya. El programa va ser un èxit a tots els nivells, i per la seva brillant organització, la JC Sabadell va ser guardonada a Salònica,

Grècia, amb el premi al millor Programa de Cooperació Europea. Les Joves Cambres membres del Multitwinning eren la JC Alphen, Holanda; JC Athens, Grècia; JC Hasselt, Bèlgica; JC Kolding, Dinamarca; JC Malahide, Irlanda; JC Manheim, Alemanya; JC Paisley, Escòcia; JC Prato, Itàlia; JC Villefranche, França, i la JC Sabadell, Catalunya. Cada any, una delegació de la JC Sabadell es desplaça a una de les ciutats membres per celebrar aquesta reunió anual.

Etapa de continuïtat i consolidació (1985-1996)

109


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 110

Traspàs de banderes a Sapporo, on Josep Montañés i Josep Santacreu prenen el relleu per organitzar l’any 2001 el 56è Congrés Mundial de la JCI a Barcelona.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 111

LA PLENITUD

Fets i context de les Joves Cambres El Govern d’Aznar, que havia guanyat les eleccions l’any 1996, va implantar una política econòmica encaminada a reduir el dèficit públic i complir amb els criteris de convergència europea que ens permetrien fer ús de l’euro. Fos o no fos mèrit del govern, la veritat és que l’atur va disminuir, l’activitat econòmica es va revitalitzar, i els indicadors econòmics ens van permetre accedir còmodament a la divisa europea l’any 99. Aznar, exultant, va fer cèlebre la frase: “España va bien”. Abans, però, l’any 1997, ETA va matar el regidor del PP Miguel Ángel Blanco, després d’anun-

I L’ÈXTASI

9

(1997-2002)

ciar la seva mort amb anticipació. Les multitudinàries propostes a tot el país perquè li perdonessin la vida no els va aturar. A Catalunya es va aprovar la Llei de política lingüística, mentre el Govern de Pujol aconseguia contrapartides a canvi del suport que necessitava Aznar. També va ser l’any en què s’inaugurava l’Eix Transversal, una via de cabdal importància per a la Catalunya interior. El 1997, la presidència de la Jove Cambra de Catalunya va recaure sobre Àlex Grau, de la Cambra de Sabadell, i l’Organització Nacional va aprovar una declaració a favor de la Llei de normalització lingüística que es va lliurar al Parlament de Catalunya.

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

111


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 112

Cartell promocional de la candidatura de la JC de Manresa per organitzar el Congrés de l’any 1997. Performance dels júniors de Lleida pel programa No t’aturis, curra-t’ho, un mercat laboral per ajudar a combatre l’atur.

D’altra banda, es va signar un acord amb Agrupació Mútua pel qual l’asseguradora patrocinaria les activitats de la Cambra en l’àmbit juvenil, universitari i associatiu. Pel que fa a l’aparició de noves cambres, la de Girona es va afiliar definitivament i Berga ho faria de manera provisional. En canvi, es va haver de lamentar la liquidació definitiva de la JC del Priorat. Un altre fet a destacar d’aquell 1997 va ser la conversa de 45 minuts que Jordi Pujol va mantenir amb els presidents locals a l’Assemblea del mes de maig. El programa nacional d’aquell any va ser I jo, què?....contra les barreres accés!!! Respecte als programes locals, Lleida va organitzar el mercat laboral No t’aturis, curra-t’ho, i la Jove Cambra del Baix Llobregat va celebrar la primera Nit del Lloro. Un any després, el 1998, el jutge espanyol Baltasar Garzón va demanar a les autoritats britàniques l’extradició de l’exdictador i senador vitalici xilè Augusto Pinochet, que va ser sotmès a arrest

112

Capítol 9

domiciliari mentre els tribunals britànics es pronunciaven. Durant el mateix any es creava a Roma el Tribunal Penal Internacional, i a Kosovo esclatava la guerra. A Catalunya, començaven a desplegar-se els mossos d’esquadra i Josep Lluís Carod Rovira es consolidava com a líder d’ERC. Mentrestant, la Jove Cambra de Catalunya va ser presidida, a l’exercici 98, per Joan Carles Díaz Meco. Sota la seva presidència, la JC va participar en el Fòrum Joves del s. XXI, una iniciativa de la Secretaria General de Joventut. En aquest marc, es va fer l’acte de lliurament dels guardons Joves Excel·lents de Catalunya, que havia organitzat la Cambra de Tarragona amb el suport de totes les Joves Cambres, i al qual van assistir 300 persones. Aquell mateix exercici es van haver de lamentar les baixes de la JCI Alt Empordà, que portava dos anys d’inactivitat, i la JC del Vallès Oriental. Una bona notícia que contrasta amb aquestes baixes, va ser l’afiliació definitiva de la JCI de Berga, i la crea-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:35

Página 113

Dos instants del programa Ja hi som! EUROpa a Lleida, una iniciativa de la Jove Cambra d’aquesta ciutat l’any 1999 que consistia a fer un simulacre d’ús de l’euro, abans que la moneda única europea entrés en circulació.

ció de la JC de Molins de Rei que reemplaçava la del Baix Llobregat. Pel que fa a la JC Barcelona, la cambra pionera a tot l’Estat espanyol, feia temps que no passava per bons moments, i ja havia superat el període límit de tres anys en què una cambra es podia mantenir de forma provisional. El seu president, Ignacio Ojanguren, va demanar un vot de confiança i va decidir començar de zero amb un acte de refundació. La seva petició va ser escoltada, i la JC Barcelona va passar a ser considerada com a grup promotor. Encara, durant l’any 1998, el Programa Nacional va ser Groc, blau, verd...triem per un terra net, un programa de defensa del medi ambient que posava èmfasi en la recollida selectiva de deixalles. També aquell any es celebra a Lleida la Primera Acadèmia Catalana de Formació, Fòrum de Joves Emprenedors. L’últim any del mil·lenni, mentre els profetes tecnològics posaven la por al cos amb l’imprevisible efecte 2000, a les eleccions autonòmiques catalanes CiU aconseguia una victòria molt ajustada davant d’un PSC que comptava amb Pasqual Maragall com a candidat a la presidència. A la Jove Cambra, el 1999 va ser l’any que Barcelona va ser escollida com a seu per organitzar el

Congrés Mundial del 2001, i encara que aquest fet va centrar l’atenció de l’organització, hi van passar moltes més coses. La presidència va recaure sobre Manel Taboada, de la JC deTerrassa, que va rebre la visita d’una colla de càrrecs internacionals amb motiu del futur congrés. D’altra banda, la JC Barcelona va aconseguir renéixer de les cendres i es va aprovar la seva afiliació definitiva. Havia estat un any difícil per a aquesta, que malgrat tot havia aconseguit passar de 7 a 43 membre en un any, i celebrar un bon nombre d’activitats. Els programes locals més destacats d’aquell any van ser un simulacre d’ús de l’euro, anomenat Ja hi som! EUROpa a Lleida, organitzat per la JC d’aquesta ciutat; la col·laboració de la Cambra de Reus amb una guarderia de Guatemala amb el programa Apadrina un nen; la 1a Fira Virtual i Activa i el Curs virtual de gestió del temps, de la JCI Igualada, i la campanya de recollida de llibres per a Nicaragua que va organitzar la Cambra de Terrassa. De tornada a la Federació, el Programa Nacional portava per nom Civisme urbà, i volia conscienciar els ciutadans del cost de malbaratar el mobiliari dels nostres pobles i ciutats. I, sense apocalipsi, va arribar l’any 2000. Un any en què George W. Bush va ser president dels

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

113


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 114

Josep Santacreu, president de les Joves Cambres catalanes l’any 2000, amb el President de la Generalitat Jordi Pujol durant la recepció de St. Jordi al pati dels tarongers. Cartell del programa nacional contra els accidents laborals, A la feina, cuida’t.

EUA, i Putin de Rússia. Sense cap connexió aparent, va ser també l’any en què les vaques es tornaven boges, i Augusto Pinochet tornava al seu país des del Regne Unit escapant de la justícia per raons de salut. Miraculosament, l’exdictador va experimentar una notable millora tot just arribar a l’aeroport de Santiago de Xile. Al nostre país, la mort d’Ernest Lluch a mans d’ETA va commocionar la ciutadania, i José M. Aznar va deixar de parlar el català en la intimitat quan va tornar a guanyar les eleccions, aquest cop per majoria absoluta. A la Jove Cambra de Catalunya, presidida per Josep Santacreu, membre de la JC de Berga, va ser l’any en què es va elaborar el Pla Estratègic de Berga, i es va constituir el Comitè Executiu per al Congrés Mundial de Barcelona. El Programa Nacional va abordar el problema que significava l’alt índex d’accidents laborals que experimenta el nostre país. Amb el programa A la feina, cuida’t!, les Joves Cambres de Catalunya volien contribuir a una major conscienciació de la ciutadania. D’altra banda, durant el mes d’octubre es va celebrar la Jornada Econòmica de les Joves Cambres

114

Capítol 9

de Catalunya, amb l’objectiu d’explorar i obrir el potencial de l’entitat en el camp econòmic. A l’hora de tancar l’exercici es va haver de lamentar la baixa de la JC de Vilanova i la Geltrú, i celebrar l’afiliació provisional de la JC de Vilafranca del Penedès. L’any 2001 el món es va sacsejar. L’atemptat a les torres bessones de Nova York i al Pentàgon tindria unes conseqüències que encara avui no han acabat. L’efecte més immediat va ser la invasió de l’Afganistan amb el suport de la comunitat internacional, per acabar amb Al-Qaeda i Bin Laden. Mentrestant, el moviment antiglobalització es consolidava i a Espanya esclatava el cas Gescartera. La Jove Cambra viuria un del moments més importants de la seva història: la celebració del 56è Congrés Mundial de la JCI, que, com veurem més endavant, també patiria els efectes de l’11-S. L’any del Congrés, el President de la Federació va ser Marcel Prunera, de la Cambra de Molins de Rei, que es va proposar que l’entitat retornés activament a la vida associativa del nostre país. Les Joves Cambres van entrar a formar part de la Fe-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 115

Esquerra: Ricard Torrent, de la JC de Lleida, va ser president nacional l’any 2002. Dreta: Salvador Batlle al Congrés Mundial de Barcelona, on va ser escollit president internacional per a l’any 2002.

[

deració d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR), i van recuperar la seva activitat al CNJC, del qual havien estat membres fundadors. El Programa Nacional d’aquest any es va adaptar a la celebració del Congrés, on cada Jove Cambra participaria en activitats diferents. L’any 2002 Salvador Batlle seria el primer català a ocupar la presidència internacional de la JCI, una fita que arrodonia el prestigi internacional aconseguit l’any anterior amb la celebració del Congrés.

Pel que fa als programes locals, van seguir realitzant-se els Sopars Tertúlia de la JCI Barcelona, F3... Formant Futurs Formadors, de la JCI Igualada, o la 4ª Mostra d’Associacions de Sabadell, organitzada per la JCI d’aquesta ciutat. I per acabar aquest període, l’any 2002, mentre Bush posava en marxa una campanya per convèncer el món que calia envair l’Iraq, el Govern d’Aznar

passava per un dels seus pitjors moments. El vessament de petroli del Prestige a Galícia, l’intent de reforma del mercat laboral, que va provocar la tercera vaga general de la història de la democràcia, o el suport a les posicions dels EUA respecte a Iraq, van iniciar el declivi de l’era Aznar. A la Cambra, aquell 2002, Salvador Batlle seria el primer català a ocupar la presidència internacional de la JCI, una fita que arrodonia el prestigi internacional aconseguit l’any anterior amb la celebració del Congrés. Mentrestant, les regnes de les Joves Cambres de Catalunya les duria Ricard Torrent, de la Cambra de Lleida, que el mes de febrer, acompanyat de Salvador Batlle, van ser rebuts pel President de la Generalitat Jordi Pujol, a qui van agrair el seu suport a la celebració del Congrés. D’altra banda, a l’Assemblea Nacional de Molins de Rei, es va acordar la creació de la Fundació Privada Joves Cambres de Catalunya, la modificació dels estatuts i l’afiliació definitiva de la JCI Empresaris Barcelona, la JCI de les Terres de l’Ebre, i després d’uns anys absent, la JC de Vilanova i la Geltrú.

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

115


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 116

Fèlix Larrosa va presidir el comitè del Pla Estratègic de les Joves Cambres de Catalunya. Dues imatges del premiat programa de la JC d’Igualada Les 3F, a Travnik, Bòsnia.

Pel que fa als programes, el Nacional d���aquell any va ser Encara sóc jove!, amb l’objectiu de donar a conèixer la situació dels jubilats, i ajudar aquells que passen una etapa difícil quan han d’abandonar la vida laboral. Igualada va obtenir el premi al Millor Programa Local pel projecte Les 3F, que va instruir joves de Travnik, a Bòsnia, en la utilització de les eines informàtiques bàsiques. La Federació, amb la col·laboració de la JC Barcelona i de la JC Empresaris Barcelona, va organitzar la primera edició del concurs Millor Pla Empresarial Nacional 2002. Dins de l’acte, l’empresa Ambicat Consulting va guanyar la categoria al millor Emprenedor Empresarial.

El pla estratègic de Berga L’any 1999, un grup de membres de la JC va començar a pensar en la conveniència d’elaborar un pla a llarg termini que definís una estratègia a seguir per l’entitat en els pròxims anys. A través del pla volien, entre d’altres coses, dotar la Jove Cambra d’actius, crear una fundació i professionalitzar-la.

116

Capítol 9

Una de les raons que van portar a pensar amb força en el futur, era que, feia poc, s’havia aconseguit l’organització del 56è Congrés Mundial de la JCI a Barcelona, un esdeveniment complex que requeria la dedicació de molta energia i recursos. Calia, doncs, que al mateix temps que es treballava per l’èxit del Congrés, es penses també en l’endemà, i es prestés una especial atenció a l’activitat ordinària de la Cambra perquè no en sortís ressentida.

[

Una de les raons que van portar a pensar amb força en el futur era que, feia poc, s’havia aconseguit l’organització del 56è Congrés Mundial de la JCI a Barcelona, un esdeveniment complex que requeria la dedicació de molta energia i recursos.

Els principals ideòlegs d’aquest pla van ser Marcel Prunera, Pep Santacreu i Ricard Torrent, membres de la denominada generació Manila, per la importància que el Congrés Mundial celebrat en aquesta ciutat, on van promocionar la candidatura de Barcelona, va tenir per a ells.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 117

Bon humor i camaraderia entre els membres de la JCI Empresaris Barcelona l’any 2006.

Per elaborar el Pla Estratègic de les Joves Cambres de Catalunya, el juliol de 2000 es va reunir a Berga un comitè format per representants de totes les Joves Cambres. El presidia Fèlix Larrosa i va ser coordinat per Marcel Prunera. Les ponències a debatre es van dividir en cinc àrees: Internet i noves tecnologies, Imatge i Comunicació, Creixement i relacions externes, La Federació i, per últim, Activitats i Projectes locals. El pla contemplava, no sense tenir en compte els riscos, crear un model professional per a determinades funcions de la federació, com, per exemple, la presència d’un gerent qualificat. També es va proposar la creació d’un banc de programes que recollís informació sobre tots els programes realitzats per les OLMS, i que a través d’internet fos accessible per a qualsevol membre de la Jove Cambra. El banc de programes serviria per conservar l’experiència dels programes i dels seus directors, que d’altra manera es perdrien, i aprofitar-les per als júniors que vinguessin al darrere. A més a més, entre les moltes conclusions i els objectius que es van fixar en el pla, hi havia l’acord de potenciar l’ús d’internet com a eina de treball a

totes les cambres, establir una àrea fixa d’Imatge i Comunicació amb una relació estable amb els mitjans, dissenyar una estratègia de màrqueting per a la captació de nous membres, potenciar la cambra com a entitat de referència per a altres ONGs, i arribar a un nombre de 25 OLMS i 1000 membres en els següents cinc anys.

JCI Empresaris Barcelona Juan Ángel Narváez, membre de la Jove Cambra de Barranquilla, a Colòmbia, i un grup d’empresaris, es van reunir al restaurant Maes de Flandes de la Gran Via de Barcelona, el dia 25 de maig de l’any 2000. El motiu d’aquella reunió va ser la creació d’una nova organització local per a la ciutat que, després d’un animat sopar, culminaria amb la signatura de l’acta de fundació de la JCI Empresaris Barcelona. Entre els signants, a més de Narváez, hi havia Carles Güell, Alberto Moreno o Toni Ariza. Des del primer moment es va deixar constància que la prioritat de la nova cambra era actuar en l’àmbit dels negocis i l’internacionalisme, sense re-

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

117


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 118

Francisco Domínguez, Luis Guzmán i Juan Ángel Narváez, s’entrevisten amb Jordi William Carnes, Tercer Tinent d'Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, per signar un conveni per al Programa Landing 2008.

nunciar per aquest motiu a d’altres camps d’activitat. El perfil dels seus membres seria el de persones joves i emprenedores d’arreu del món. En un primer moment, la proposta va ser rebuda amb un cert recel per part de la Jove Cambra de Catalunya. Era la primera vegada que es contemplava la possibilitat que hi haguessin dues cambres locals en una mateixa ciutat. Les reserves, però, aviat es van esvair. D’una banda, perquè la JCI recomanava com a ideal que hi hagués una Jove Cambra per cada 100.000 habitants, i Barcelona multiplicava aquesta xifra una colla de vegades. De l’altra, la JCI havia reconegut el camp dels negocis com un nou front d’actuació al Congrés Mundial de Manila, i els Business Chapters –OLMS especialitzades en relacions comercials–, eren ja una realitat a diversos indrets. A més a més, es va deixar clar que JCI Empresaris Barcelona respectaria l’antiguitat de la JC de Barcelona, i no interferiria en les relacions establertes amb entitats com la Cambra de Comerç, el Club de Màrqueting o La Caixa.

118

Capítol 9

Aclarits aquests punts, es va aprovar que la Jove Cambra de Barcelona fes de padrina de la nova organització, per tal d’obtenir l’afiliació definitiva a la Federació Catalana de Joves Cambres. JCI Empresaris de Barcelona de seguida es va mostrar molt activa, i el primer any, amb Juan Ángel Narváez com a president, es van organitzar una sèrie de ponències amb personatges destacats en el món dels negocis. L’exercici 2000 es va tancar amb 22 membres afiliats. El 2001, l’any del Congrés Mundial de Barcelona, va ser escollit president Alex Acero, i va contribuir a l’èxit del Congrés amb la participació de dotze dels seus membres, malgrat no estar encara afiliada a l’Organització Nacional. L’afiliació definitiva arribaria l’any 2002, durant l’Assemblea de mig any de la Federació, on alguns presidents encara no veien gaire clar que Barcelona necessités dues Joves Cambres. Finalment, però, després d’algunes intervencions que defensaven la creació de la nova cambra, com ara la del President Nacional, Ricard Torrent, la del senador Manel


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 119

Joan Gaspar participa com a orador al programa TEAM, de la JCI Empresaris. Vè Speednetworking, organitzat per la JCI Empresaris de Barcelona el 2008.

Taboada, o de la júnior Mari Sesmilo de Reus, la moció va ser aprovada per majoria. El funcionament intern de la nova cambra també tindria algunes diferències: les assemblees serien mensuals per tal que els membres practiquessin al màxim el treball en equip, l’oratòria i l’administració de projectes per aconseguir un alt rendiment directiu, el principal valor de la JCI Empresaris.

[

Un 66% dels projectes de la JCI Empresaris van dirigits a enfortir l’esperit empresarial, generar relacions comercials duradores, promoure la creació d’empreses i enfortir el teixit econòmic de Barcelona.

D’altra banda, l’afiliació de nous membres segueix un procés més exigent, en el qual els aspirants, a més de reunir fins a vuit requisits, han d’assistir als actes de la cambra durant un període d’entre tres i cinc mesos abans de ser admesos. Aquest pro-

cés permet afiliar un recurs humà genuí, més motivat i convençut. El 66% dels projectes d’aquesta OLM van dirigits a enfortir l’esperit empresarial, generar relacions comercials duradores, promoure la creació d’empreses i enfortir el teixit econòmic de Barcelona. Un altre dels gran eixos de JCI Empresaris de Barcelona és l’internacionalisme. Des d’un bon principi, la cambra va aplegar emprenedors d’altres països d’acord amb la pròpia fesomia emprenedora de Barcelona. En aquest àmbit, el programa World Peace PostCards va rebre excel·lents comentaris i va donar a conèixer JCI Empresaris a molts països que recolzaven aquesta iniciativa per la pau.

I Jo, què? Contra les barreres... accés!!! El Programa Nacional de l’any 1997 volia que la societat prengués consciència de les dificultats que, cada dia, havien de superar les persones amb discapacitats per moure’s pels nostres pobles i ciutats.

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

119


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 120

A l’esquerra: Els júniors de Manresa durant la celebració del programa nacional 1997 contra les barreres arquitectòniques I jo, què... contra les barreres accés!!! A dalt: Una participant del mateix programa realitzat a Lleida.

Els júniors van ser assessorats per l’ONCE, i van dissenyar un conjunt d’activitats, com ara gimcanes, esports, pregons, exposicions i concursos, per ser organitzades a deu de les ciutats de les joves cambres locals de Catalunya. Una de les activitats que van realitzar totes les cambres, per a tothom que hi volgués participar, va ser el disseny de dos circuits simulats amb paranys que reproduïen les barreres habituals amb què es trobaven els invidents i usuaris de cadira de rodes. D’aquesta manera, els ciutadans, amb els ulls embenats o asseguts en una cadira de rodes, podien experimentar de forma directa les dificultats que patia aquest col·lectiu. A més a més, la JC de Girona va organitzar una taula rodona a l’emissora de ràdio Ona Girona. A Igualada, la Jove Cambra va convocar un concurs de dibuix a les escoles, en el qual els nens de 8 a 12 anys expressaven la seva visió del problema de les barreres. Reus va instal·lar un estand d’informació, i entre d’altres activitats va organitzar una exhibició de gossos pigall. I a Lleida, que va rebre la visita del

120

Capítol 9

President de la Generalitat, Jordi Pujol, es van organitzar diversos debats. Arran d’aquest programa, s’havia establert una molt bona relació entre l’Associació de Paraplègics i Discapacitats, i la Jove Cambra. Aquesta amistat va portar a organitzar conjuntament una segona part del I Jo, què?... dins del Parc Infantil de Nadal de Lleida. Aquesta vegada un circuit simulava les barreres domèstiques, que els infants havien de superar mentre circulaven amb una cadira de rodes. El programa va ser un èxit no només per l’elevat nombre de nens que hi van participar, sinó per l’interès que va despertar entre els assistents de totes les edats.

Fòrum de Joves Emprenedors El Fòrum de Joves Emprenedors és una acadèmia de formació directiva que va posar en marxa la Jove Cambra de Catalunya l’any 1998.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 121

Esquerra: Newsletter d’octubre de 1997. A dalt: Els participants del Fòrum de Joves Emprenedors de l’any 2001. A sota: Un dels exercicis clàssics del Fòrum per aprendre a confiar en l’equip.

A través dels seminaris, activitats amenes i conferències que es realitzen durant un cap de setmana, amb l’acadèmia es pretén desenvolupar les dots de liderat, de treball en equip i de negociació dels assistents. A diferència de les acadèmies de la JCI d’altres indrets, el Fòrum de Joves Emprenedors no va dirigit només als júniors amb perspectives d’esdevenir líders dins de l’organització, sinó que té les portes obertes a les petites empreses catalanes i a les associacions que vulguin donar una formació addicional als seus membres. L’únic requisit és que han de tenir entre 18 i 35 anys. La idea de posar en marxa aquest projecte va néixer a Göteborg, l’any 1996, quan els júniors Sílvia Ibáñez, Josep Moragas, Tomàs Fuentes i Manel Taboada, assistien a la 1a Acadèmia Europea de la JCI, que estava inspirada en l’Acadèmia Mundial que cada any es celebrava al Japó. La bona impressió que els va causar l’Acadèmia, els va fer decidir a posar en marxa alguna cosa semblant a Catalunya, i després de moltes reunions i de

moltes hores de treball amb Manel Taboada, al capdavant de la iniciativa i, tal com ell mateix recorda, després “d’enredar una colla de formadors per intentar fer realitat el projecte”, la primera edició del Fòrum de Joves Emprenedors va començar a Lleida a l’estiu de l’any 1998. Els formadors que hi van participar pertanyien al Centre Nacional de Formació (CNF) de les Joves Cambres, i van aconseguir que els assistents gaudissin d’una experiència molt profitosa, plena d’acció i aventura, sota la coordinació de Manel Taboada i Ramon Costa. Amb la prova de foc superada, els organitzadors van començar a pensar en futures edicions i, a més a més, el programa va obtenir el premi a la millor capacitat organitzadora durant el Congrés Nacional celebrat a Sabadell. En edicions successives, el Fòrum de Joves Emprenedors es va fer a Girona, Berga, Bellaterra, Falset, Molí de la Roda, Cardona, Monestir de les Avellanes, Vilafranca del Penedès, i al Perelló, on l’any 2008 va celebrar el seu desè aniversari.

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

121


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 122

Barcelona: el 56è Congrés Mundial La candidatura

Cartell del Congrés Mundial de Barcelona amb les torres venecianes de la Pl. Espanya al fons. La delegació catalana al Congrés Mundial de Cannes, on Barcelona va ser proclamada seu per al Congrés del 2001.

122

Capítol 9

Havia plogut molt des de l’última vegada que a Barcelona es va organitzar un acte de la Jove Cambra Internacional. Va ser l’any 1970, amb la celebració de la Conferència Europea, i d’això ja feia gairebé trenta anys. D’altra banda, la generació de dirigents de la Cambra dels anys noranta, entre els quals hi havia Fèlix Larrosa, Josep Montañés i Salvador Batlle, volien que la Federació Catalana fos una federació forta, amb projecció i reconeixement internacional, i això passava per assumir llocs de responsabilitat dins de la JCI, organitzar esdeveniments mundials i fer-ho bé. Entre els anys 1996 i 1997 es va començar a apuntar la idea de presentar la candidatura de Barcelona com a seu d’un Congrés Mundial, i amb més imaginació que recursos, els júniors hi van començar a treballar. Alguns recorden les samarretes que passejaven pels congressos, on s’hi llegia la campanya: “Barcelona 200?”, ignorants encara de l’any que el somni esdevindria realitat. Primer va ser al Congrés de Hawai on, a més a més, Salvador Batlle va ser escollit vicepresident mundial per a l’any 1998. Un any en què també van començar els contactes amb l’Ajuntament, la Generalitat i la Fira de Barcelona per explicar el projecte “Barcelona 200?”. Les primeres estimacions calculaven un nombre d’entre 6.000 i 8.000 assistents que podien generar per a la ciutat uns ingressos directes de 500 milions de pessetes i una quantitat equivalent de manera indirecta.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 123

Festa catalana al Congrés Mundial del 2000 a Sapporo.

Després vindria el Congrés Mundial de Manila, on la candidatura de Barcelona es va presentar oficialment, i on es va reunir per primera vegada en molt de temps una delegació nombrosa, amb una subvenció pública significativa que va permetre fer una promoció amb més recursos. En aquell Congrés hi van assistir Josep Montañés, Salvador Batlle i Àlex Grau, que lideraven el projecte Barcelona 2001, acompanyats pels membres d’una generació que es convertirien en els dirigents de la JC catalana del futur, la “generació Manila” com a ells mateixos els agrada anomenar-se. Per a aquell grup de joves, Manila va ser el Congrés que més els va marcar. Eren, entre d’altres: Marcel Prunera, Ricard Torrent, Josep Santacreu, Josep Guardiola, Joan Agustí, Lluís Guàrdia i Jordi Ponts. L’hora de la veritat, però, va arribar finalment al Congrés Mundial de Cannes de 1999. Hi van assistir 102 delegats catalans, la delegació més nombrosa de la història, acompanyada per la secretària general de joventut, Rosa M. Pujol. En una setmana, els catalans van organitzar diverses festes, castellers, coreografies espectaculars, representacions teatrals...

Marcel Prunera ho recordava de la següent manera: “mai he vist un entusiasme tal en l’elecció d’un congrés, ni en res... tots els delegats ballant amb les armilles blaves catalanes al ritme de la cançó: Barcelona tiene poder...” La dedicació i l’entusiasme dels júniors catalans va ser finalment premiada, i moltes llàgrimes de felicitat es van vessar quan un dijous 11 de novembre a les 9:30 del matí, l’Assemblea General de la JCI va decidir per unanimitat i aclamació que Barcelona fos la seu del 56è Congrés Mundial de la Jove Cambra Internacional. El mateix dia, a Cannes, en una entrevista realitzada per Ricard Torrent a la Secretària General de Joventut, Rosa M. Pujol, va dir: “Les grans nacions del món veuran com un país petit com el nostre pot assolir grans objectius de qualitat i imaginació” i després va afegir: “El compromís de la Generalitat és d’estar sempre al vostre costat i fins al final. Per a tot.” Josep Montañés, president de la Federació Catalana l’any 1996 i director del futur Congrés de Barcelona, al mateix número de la revista Newsletter escriuria: “És una oportunitat única que tenim per consolidar el projecte de les Joves Cambres de

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

123


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 124

Dreta: Cartell del Congrés Mundial de Sapporo. Esquerra: Als seients dels delegats, no hi podia faltar una bossa de promoció de Barcelona.

Catalunya, ens ha de servir per consolidar les nostres OLMS i fer-ne de noves, ens hem de convertir en entitat juvenil de referència per a les institucions públiques i les empreses privades”. Abans, però, encara tindria lloc el Congrés Mundial del 2000 a Sapporo, on els júniors catalans no van perdre l’oportunitat de promocionar el Congrés del 2001 que ja era seu. Es va muntar un estand, i es va celebrar una festa catalana on no hi va faltar el pa amb tomàquet i els brindis amb cava. La JCI Catalunya va ser premiada amb el guardó del 100% d’eficiència. Aconseguit l’objectiu, als júniors de Catalunya se’ls hi giraven dos anys de molta feina. Dos anys per aconseguir el veritable repte: organitzar un Congrés inoblidable.

Els preparatius El mateix any 1999 es va començar a configurar, amb un pressupost inicial de 25 milions de pessetes, el pla mestre que definiria l’estructura organitzativa del Congrés, i els requisits que, en general, complirien les activitats a desenvolupar. Aquest

124

Capítol 9

requisits eren que fossin dinàmiques, globals, modernes, obertes, plurals, emprenedores, mediterrànies i catalanes. Els membres triats per formar part del comitè executiu van ser Josep Montañés, director; Josep Guardiola, director executiu; Manel Taboada, director d’activitats; Josep M. Planella, director d’esponsorització; Joan Agustí, director de relacions internacionals; Ricard Torrent, director de comunicació, i Jordi Vinyes, director financer. Definida l’organització, van començar les reunions amb més de dos-cents possibles patrocinadors, les entrevistes amb les administracions, la reserva de tres mil habitacions d’hotel, les accions per promocionar l’esdeveniment a nivell local i internacional... Van ser dos anys de treball, sense comptar la promoció prèvia, en els quals la il·lusió de dotze OLMS i més de cent voluntaris es va concentrar en el desig d’oferir un Congrés, que tots els participants recordessin durant molt de temps. A més a més, la Jove Cambra Catalana va decidir introduir una novetat que no s’havia fet abans en un Congrés Mundial. Es tractava que cada Cambra local organitzés una activitat que la involu-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 125

Josep Santacreu, al mig, amb el premi 100% d’eficiència a les Cambres catalanes atorgat durant el Congrés Mundial de Sapporo.

crés directament en el Congrés, en comptes que la Federació Nacional ho organitzés tot, tal com s’havia fet fins aquell moment. Però llavors, quan semblava que tot estava a punt i sota control, va arribar un dia nefast en què gairebé tot se’n va en orris. L’onze de setembre del 2001, quan faltaven menys de dos mesos per a la inauguració del Congrés, dos avions de passatgers s’estavellaven contra les torres bessones de Nova York i van morir gairebé tres mil persones. Els atemptats van commocionar tot el planeta, i el transport aeri va passar per ser el més perillós del món. Volar causava terror a milers de persones que van cancel·lar els seus bitllets i els viatges a l’estranger. Les cancel·lacions per assistir al Congrés de Barcelona tampoc no van trigar a arribar. Només dels EUA, en comptes de 1.000 persones van dir que tan sols hi assistirien 150, i als països asiàtics tenien molts dubtes a l’hora de decidir-se a fer el viatge. Els dirigents del Congrés i de la Jove Cambra es plantejaven o bé començar a desmuntar i demanar

[

a la Generalitat que es fes càrrec de les despeses de cancel·lació per causes de força major, o bé posar tota la carn a la graella i assumir els riscos. Van decidir seguir, fins i tot amb el compromís de cobrir personalment el que calgués, si les coses anaven maldades. Els atemptats van commocionar tot el planeta [...] Les cancel·lacions per assistir al Congrés de Barcelona tampoc no van trigar a arribar. Només dels EUA, en comptes de 1.000 persones van dir que tan sols hi assistirien 150.

Decidits, doncs, a tirar endavant, no es van escatimar esforços per convèncer les delegacions més espantades perquè acudissin a Barcelona. Les previsions inicials, que calculaven una assistència de 7.000 a 8.000 persones, es van rebaixar fins al voltant de les 5.000, que no deixava de ser un nombre important. Per adaptar-se a la nova xifra, es van buscar escenaris de capacitat més adequada, i es va redimensio-

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

125


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 126

nar tota l’organització, sense rebaixar en cap moment ni la qualitat, ni la quantitat dels programes previstos.

La celebració I el gran dia per fi va arribar. Era el diumenge 4 de novembre de 2001, a les 17:30 hores per ser precisos, quan començava a l’Auditori de Barcelona la cerimònia d’obertura del 56è Congrés Mundial de la JCI. L’auditori era ple de milers de júniors de tot el món, amb totes les autoritats del país a la llotja, quan, en entrar el President de la Generalitat, van sonar Els segadors. Després d’aquest moment, per a molts emotiu, els bastoners de La Granada van trencar el gel en obrir l’acte amb un espectacular ball de bastons. Tot seguit, el President Mundial, Georges Bouverat, i el President Nacional, Marcel Prunera, van donar la benvinguda als assistents. També Joan Clos, Alcalde de Barcelona; Jordi Pujol, President de la Generalitat, i Joan Rigol, President del Parlament català, van fer el seu discurs de benvinguda, abans que diversos espectacles

126

Capítol 9

tradicionals de Catalunya passessin per l’escenari per donar als assistents un tast de la nostra cultura. Van actuar els Castellers de Reus, i les ballarines del Grup de Dansa Neoclàssica van ballar una versió de “Barcelona és Poderosa”. A la sortida de l’Auditori, sota una cel il·luminat pels focs artificials, els Diables i Dracs d’Igualada i Santa Caterina van sorprendre els visitants acompanyant-los fins als autocars que els durien a la festa de benvinguda. Els Gegants de Reus es van encarregar de rebre els assistents a la festa que començaria a les 20:30, al Palau Z6 de la Fira de Barcelona, just davant de la Font Màgica de Montjuïc que va estar encesa durant tota la nit. A la festa es va celebrar un mercat de productes típics de la terra, i fins a les tres de la matinada, l’orquestra Traffic va oferir un fabulós espectacle de llum i música. Per menjar, els júniors podien triar la paella, o el pa amb tomàquet i embotit, acompanyat de vi, cervesa, rom cremat, o per qui ho preferís, refrescos. Mentrestant, a l’Hotel Fira, un concert de piano amenitzava el sopar presidencial de benvinguda, on el President Nacional, Marcel Prunera, i el Di-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 127

Pàgina anterior: Inauguració del Congrés a l’Auditori de Barcelona. Pujol fa el discurs de benvinguda. En aquesta pàgina, a dalt: Els castellers de Reus i els Diables d’Igualada i St. Caterina van amenitzar la cerimònia. A sota: Festa davant les fonts de Montjuïc. A la dreta: Litografia de J.M. Subirachs feta per a l’ocasió.

rector del Congrés, Josep Montañés, obsequiaven el President Mundial amb una litografia de Josep M. Subirachs feta expressament per a l’ocasió, i que l’artista va entregar personalment. L’endemà, després de la festa, els júniors van anar per feina en començar l’Assemblea General que, del 5 al 9 de novembre, havia de tenir lloc al Palau de Congressos. En aquesta Assemblea, Salvador Batlle va ser designat President Mundial per a l’any següent, el 2002, però d’això ja en parlarem més endavant. A més a més de l’Assemblea, dins de l’àrea de Formació es van impartir quaranta-cinc seminaris, tres cursos de formació de formadors, el Concurs d’Oratòria i la reunió de l’Institut de Formació de la JCI. A aquests actes, s’hi van inscriure en conjunt 3.880 persones. D’altra banda, cada dia del Congrés es va dedicar a un tema diferent que per la seva importància

[

i actualitat concernia tots els països participants. Es va celebrar la Jornada de l’Euro, de l’Esport, de la Cultura, dels Negocis i de les Noves Tecnologies. Cadascun dels dies es feien conferències i activitats relacionades amb el tema que tocava, com, per exemple, visites a la Borsa o a les Caves Freixenet

Cada dia del Congrés es va dedicar a un tema diferent que per la seva importància i actualitat concernia tots els països participants.

per la Jornada dels negocis, o la visita als monuments de la ciutat i la conferència “Diversitat Cultural Sostenible” a càrrec de Federico Mayor Zaragoza, per la Jornada de la Cultura.

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

127


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: El Grup de Dansa Neoclàssica a la inauguració ballen el “Barcelona es Poderosa”. Josep M. Subirachs lliura la litografia al President Mundial durant el sopar presidencial. Paella gegant per als convidats a la festa de Montjüic. Els presidents locals fan un brindis al sopar de gala. Marcel Prunera mostra la bandera de la JCI Catalunya de la qual és president. Traspàs de bandera on la JCI Las Vegas pren el relleu per al congrés del 2002. I a les dues últimes imatges, espectacle de cloenda a càrrec del grup Gog i Magog.

128

Capítol 9

19:36

Página 128


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 129

El Congrés era com un circ de moltes pistes, i encara queden per enumerar moltes activitats. Una d’elles va ser la Fira Comercial Internacional, un espai de trobada i d’intercanvi de serveis, necessitats o experiències, entre les Joves Cambres, empreses privades i institucions diverses. Un altre acte va ser la cerimònia de lliurament dels premis de la Jove Cambra Internacional, que destaquen la feina feta en el marc de la JC, tant d’individus, com d’organitzacions nacionals i locals. Durant l’acte celebrat al Palau de Congressos, es va oferir un espectacle de balls típics catalans. També es van lliurar els premis TOYPs (The Outstanding Young Person), en els quals la JCI reconeix la feina feta per deu joves de qualsevol lloc del món. El jurat està format per personalitats del món polític, empresarial o acadèmic, que es mantenen en l’anonimat. La cerimònia es va celebrar al Palau de la Música Catalana, on hi van actuar entre d’altres Jordi Claret, l’Orfeó de Sabadell i la Coral Nova Ègara de Terrassa. En aquella edició, el català Manuel Estiarte Duocastella, va rebre el TOYP a la categoria de lideratge i èxits acadèmics.

A dalt: El Palau de la Música Catalana durant la cerimònia de lliurament dels premis TOYP internacionals. A sota: Els premiats, entre els quals, a la part superior dreta, hi veiem Manuel Estiarte.

Pel que fa als senadors, van ser rebuts amb un programa especial que incloïa, a més a més de la resta d’activitats del Congrés, el Sopar de Senadors a les Reials Drassanes de Barcelona. La junta del senat també va poder gaudir d’una visita al Parlament Català, i a les Bodegas Torres, on se’ls va oferir un sopar exclusiu. Entre sopar i sopar, els senadors podien fer una mica d’exercici i participar en el torneig de golf, o

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

129


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 130

Grup de voluntaris sense l’esforç dels quals el Congrés Mundial de Barcelona 2001 no hauria estat possible.

bé apuntar-se a algunes de les excursions concebudes exclusivament per a ells. I com tot a la vida, el 56è Congrés Mundial, el de Barcelona, va arribar al seu final. La cloenda oficial va tenir lloc el divendres 9 de novembre, durant el multitudinari sopar de gala que es va celebrar al Palau Sant Jordi, on el President Mundial i el Director del Congrés van adreçar als assistents les seves últimes paraules. Durant l’acte es va fer el traspàs de la bandera als júniors de Las Vegas, seu del Congrés Mundial de l’any 2002, just abans de començar una festa de comiat que s’allargaria fins a les quatre de la matinada. Arribada l’hora de fer balanç, passats els nervis, l’eufòria i la ressaca emocional, Josep Montañés, director del Congrés, va escriure aquestes paraules: “S’acaba un treball de més de tres anys, de tres anys d’il·lusió de més de 200 voluntaris i de 12 OLMS amb un objectiu comú: oferir un congrés que romangués sempre a la memòria dels assistents, i ho hem fet possible. Gràcies, voluntaris (...). Aquest congrés serà recordat com el millor congrés de la

130

Capítol 9

JCI, com molts delegats ens ho han fet saber, no només per la qualitat dels seus actes i dels espais escollits, els seminaris, les jornades temàtiques, sinó pels somriures i l’amistat que ha existit entre delegats i voluntaris durant aquests dies.” Marcel Prunera, President Nacional 2001, també es va adreçar als júniors de Catalunya. Resumides, va fer les següents reflexions: “Per a nosaltres, el Congrés va ser el repte més gran afrontat mai, i encara més amb les conseqüències de l’11-S. Va ser una oportunitat col·lectiva i individual com mai no hem tingut. També va ser per a tots la culminació d’una etapa, i la inauguració d’una nova era per a la JC del nostre país.”

Salvador Batlle, President Internacional L’acompliment dels objectius que la Jove Cambra de Catalunya s’havia fixat per guanyar reconeixement i prestigi a dins i fora de les nostres fronteres, es va acabar d’arrodonir amb la proclamació d’un català, Salvador Batlle, com a President Mundial de la JCI per al 2002.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 131

A l’esquerra: Salvador Batlle, quan va ser escollit president mundial 2002 al Congrés de Barcelona. Al mig: Cartell de promoció de Salvador Batlle per a vicepresident de la JCI l’any 2000. A la dreta: Mari Sesmilo i Salvador Batlle a la conferència de Curitiba, Brasil.

Es podria dir que Salvador Batlle portava la JC a la sang. El seu pare havia estat júnior de la Jove Cambra de Reus a principis dels anys 70, i el seu germà Narcís n’era membre des de 1987. Ell entraria a formar part de l’organització de Reus l’any 1991 i, el mateix any, va dirigir el programa La universitat que voldríem. Abans de ser escollit President Mundial al Congrés Barcelona, Salvador Batlle va passar per tota l’escala de càrrecs de responsabilitat de la Jove Cambra. L’any 1992 va ser escollit vicepresident de la Cambra de Reus, i l���any 1994 vicepresident executiu de la Federació Nacional, quan va guanyar el premi mundial al Júnior més destacat de l’any. L’any següent, el 1994, va ser escollit president de la JC de Reus, que va ser seu del Congrés Nacional, i el 1995, nomenat President de les cambres catalanes, va rebre a les seves mans el reconeixement de les Joves Cambres de Catalunya com a organització nacional membre dins de la JCI. La carrera internacional de Salvador Batlle també esdevindria fulgurant. Sense deixar de ser membre de la junta nacional catalana fins aquell moment, l’any 1998 va exercir de Vicepresident Mundial, i

l’any següent va ser membre del Comitè de Plans Estratègics de la JCI. L’any 2000 seriaVicepresident Executiu Mundial, i el 2001, a Barcelona, guanyaria la presidència internacional per al 2002. En exercici d’aquest càrrec, Salvador Batlle va visitar seixanta països amb un missatge d’imaginació i creativitat per a les joves cambres d’arreu del món. Sota la seva presidència, la JCI va fer un gran avanç estratègic i les Joves Cambres de Catalunya van veure com la seva posició al món s’enfortia. Durant aquest vertiginós recorregut, Salvador Batlle va comptar amb l’eficiència d’un equip que va ser decisiu. Un equip amb noms que han estat també molt importants a la història de la JC, com ara Blanca Cabré, Carme Llop, Josep Moragas, Fèlix Larrosa, Joan S. Rodó, Elisa Salvador, Roser Ramos, Alejandro Altés, Josep A. Aliagas i Rosa M. Monné. Però sobretot, Mari Sesmilo, presidenta de la Jove Cambra de Reus l’any 2001 i senadora de la JCI, que va passar la seva lluna de mel a la Conferència Americana a Curitiba, Brasil. Sort que el seu marit, que no era cap altre que Salvador Batlle, també era un júnior apassionat.

La plenitud i l’èxtasi (1997-2002)

131


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 132

La delegació catalana al Congrés Mundial de Budapest de l’any 2009, on la JCI Tarragona va ser designada per aclamació seu de la Conferència Europea de la JCI per al 2011. A més a més, les Joves Cambres Catalanes van ser guardonades amb sis premis europeus. En primer terme Marc Gimferrer, president nacional l’any 2009.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:36

Página 133

10

LA JOVE CAMBRA DEL MIL·LENNI (2003-2008)

Fets i context de la Jove Cambra La guerra preventiva contra l’Iraq que els EUA feia temps que preparaven, va començar el dia 20 de març del 2003 amb una sèrie de bombardeigs que van precedir un desplegament massiu de tropes. L’atac no comptava amb l’aprovació de les Nacions Unides, però sí amb el suport dels governs de diversos països, entre ells Gran Bretanya i Espanya. Amb aquesta acció, els EUA van dilapidar el recolzament internacional de què havien gaudit després de l’11-S, i països com França o Alemanya es van mostrar en contra. Va ser l’any del “no a la guerra”, i de les manifestacions multitudinàries que es repetien per tot el país.

A Catalunya, Pasqual Maragall va ser elegit President de la Generalitat, gràcies a un pacte amb ERC i ICV, pel qual les tres forces formarien Govern. Per primera vegada des de l’any 1980 Jordi Pujol no va ser candidat. Tot i així, amb Artur Mas al capdavant, CiU va ser el partit que més escons va obtenir. L’any 2003, la Jove Cambra va ser presidida per Ignasi Mercadé, de l’OLM de Molins de Rei, mentre que a la junta de la JCI hi havia dos membres de l’organització catalana: Salvador Batlle, com a pasat president i president del Senat Mundial, i Josep Montañés com a vicepresident internacional. Va ser un any en què no hi va haver cap afiliació de noves OLM, però tampoc cap baixa. L’Orga-

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

133


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 134

Ignasi Mercadé, de la JCI Molins de Rei, que va ser president nacional el 2003. Estand per promocionar el Fòrum de les Cultures 2004 al Congrés de Copenhaguen.

nització havia adoptat una actitud realista envers el creixement, i va preferir consolidar les cambres existents abans d’impulsar nous grups promotors. Es volia establir una base més sòlida per al futur. D’altra banda, l’enyor dels Jocs Olímpics del 92 i dels seus beneficis va portar Barcelona a inventar-se un altre gran esdeveniment internacional per a l’any següent: el Fòrum de les Cultures 2004. Com que la JCI compartia molts dels ideals essencials del Fòrum, la delegació catalana va muntar una caseta a la Fira de Negocis del Congrés Mundial de la JCI a Copenhaguen per promocionar-lo. Oleguer Sarsanedas, portaveu del Fòrum de les Cultures, també va viatjar a aquest Congrés per explicar el projecte als júniors de tot el món. En un altre ordre de coses, el 2003 va ser l’any en què es va constituir la Fundació Privada Joves Cambres de Catalunya, i que s’organitzava per primera vegada la Fira de Programes, on les cambres van exposar les activitats realitzades durant l’any, per poder compartir experiències i idees entre tots. A petició de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat, la JC també va col·laborar en el pro-

134

Capítol 1o

jecte Parlem de Participació a les Escoles. Es tractava de parlar amb nois i noies de 12 a 18 anys sobre la importància de participar, opinar i arribar a acords per millorar la societat i l’entorn en què vivim. Montse Figuera, que havia estat Secretària General l’any anterior, va passar a ocupar el càrrec de Gerent de la Jove Cambra de Catalunya, que va traslladar la seva seu del carrer Calàbria, a una de nova en propietat al carrer Pintor Ribalta 13, al barri de les Corts. Manel Taboada, de la JC Terrassa, va guanyar el premi Júnior Excel·lent d'Europa 2003 a la Conferència Europea de Birmingham. També es va celebrar per primer cop el concurs Debat Joves Cambres de Catalunya, que va guanyar l’equip format per les JC d’Igualada i Manresa. La Cambra d’Igualada va organitzar la primera edició de la Universitat de Tardor d’Igualada, per fomentar el debat acadèmic i omplir el buit que existia a la ciutat en aquest tipus d’activitats. L’11 de març de l’any 2004 una sèrie d’explosions en els trens de rodalies de Madrid, causaven 192 morts i 1700 ferits només tres dies abans de


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 135

Marta Fernández de la JCI Sabadell, presidenta nacional l’any 2004. Josep Montañés, vicepresident de la JCI el 2003, i Chairman de l’EDC el 2004, enfeinat a Copenhaguen.

les eleccions generals espanyoles. El Govern d’Aznar va insistir que ETA era l’autora de l’atemptat, tot i que les evidències apuntaven que es tractava d’un grup que operava en nom d’Al Qaida. Aquesta actitud, els atemptats i l’enviament de tropes espanyoles a l’Iraq com a possible causa, va provocar que el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero guanyés les eleccions contra tot pronòstic. A Àsia, un sisme de 9 graus a l’escala de Richter va provocar un tsunami gegantí que es va endur la vida de 300.000 persones, mentre que, a l’Iraq, els atemptats i les víctimes civils eren el nostre pa de cada dia. A París va morir d’una estranya malaltia el líder històric de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, Iasser Arafat. A Catalunya dimitia el Conseller en Cap, Josep Lluís Carod Rovira, després de fer-se pública la reunió que havia mantingut amb ETA a Perpinyà. Sota el lema Jove Cambra 2004: un món d’oportunitats, Marta Fernández, de l’OLM de Sabadell, accedia a la presidència de la JCI Catalunya. Josep Montañés va ser Chairman del Comitè Europeu de Desenvolupament de la JCI (EDC), que treballava conjuntament amb les 35 Organit-

zacions Nacionals a Europa per aconseguir l’afiliació de nous membres i de noves cambres nacionals. La iniciativa va funcionar, i per primera vegada en deu anys hi va haver un creixement en membres, mentre es creaven grups promotors a Portugal, Eslovènia i Israel. També a Europa, Catalunya va participar al programa Pilots for Europe, una iniciativa alemanya que tractava dels reptes i les oportunitats que l’entrada de nous països a la UE plantejava, sobretot, per a les petites i mitjanes empreses. Amb motiu de l’atemptat de l’11-M a Madrid, les Joves Cambres van signar un manifest de condemna i es van solidaritzar amb les víctimes i els seus familiars, mentre que júniors de tot el món feien arribar a la JC de Catalunya missatges de suport. El 2004 va ser l’any en què es va unificar la imatge corporativa de la JCI a nivell mundial, i Joves Cambres de Catalunya va passar a anomenar-se Jove Cambra Internacional Catalunya. A l’estiu, els júniors de Catalunya es van quedar sense fer vacances perquè es celebraven a Barcelona dos esdeveniments d’importància internacional. Un

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

135


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 136

era el Fòrum Barcelona 2004, on la Jove Cambra va muntar un estand on va poder explicar qui eren i què feien, i on va presentar per primera vegada El Joc de l’Aigua durant la setmana dedicada al medi ambient. També va participar al Speakers Corner amb les Wet Stories. L’altre esdeveniment era el Festival Mundial de la Joventut, la trobada de joves més gran del món que va dirigir Inés Giralt, membre de l’OLM de Barcelona, i on la JCI Catalunya va organitzar dos seminaris i va participar en una taula rodona sobre l’ocupació dels joves. A més a més, van instal·lar un estand a la Mostra d’Entitats. Pel que fa al Programa Nacional del 2004 Stop: pensa-hi!, tenia com a objectiu la conscienciació del greu problema que suposava per al país l’alt nombre d’accidents de trànsit. Es van organitzar minicircuits vials, xerrades i ‘performances’ que van comptar amb la col·laboració de nombroses entitats relacionades amb la seguretat i el trànsit. La JC de Vilafranca del Penedès es va agermanar, després de molts esforços, amb la Jeune Chambre Economique de Rezé Sud Loire, una altra Jove Cambra que, a l’igual que la de Vilafranca, està situada en una de les zones vinícoles més prestigioses. A Fukuoka, Japó, es va celebrar el 59è Congrés Mundial amb l’assistència de 18 júniors de la JCI Catalunya que, una vegada més, va guanyar el premi al 100% d’eficiència. Acabat un any d’atemptats, morts i enfrontaments, la Presidenta Nacional, Marta Fernàndez, va dirigir unes paraules a tots els júniors que resumides deien així: “La Jove Cambra porta 40 anys a Catalunya apostant per la democràcia, la pau, el

136

Capítol 1o

diàleg, la convivència, la participació, la igualtat d’oportunitats, la tolerància, l’amistat..., valors importants i que són més necessaris que mai en un moment com l’actual, quan la crispació sembla que està a flor de pell, que les posicions es radicalitzen, que sembla que ens escoltem cada vegada menys, i que fins i tot ens sentim amenaçats. Hem de seguir amb aquest compromís, hem de seguir implicantnos i participant en tot el que passa al nostre voltant. Hem de seguir fent Jove Cambra!!!” L’onada d’atemptats no es va aturar en el decurs de l’any 2005. Al-Qaida tenia franquícies obertes arreu del món i es produïen atacs a Àsia, Pròxim Orient i al metro de Londres, on quatre atemptats suïcides amb bomba van causar cinquanta morts i un centenar de ferits. A França, milers de joves d’origen immigrant però de nacionalitat francesa es van revoltar en contra de la manca de drets socials i laborals que patien. Es sentien tractats com a ciutadans de segona, i expressaven la seva ràbia amb l’incendi d’automòbils: en van arribar a cremar més de 10.000 per tot el territori francès. A Catalunya, el setembre de 2005 el Parlament va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra, la Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que un mes després va ser admesa a tràmit pel Congrés del Diputats. Per cert, també al Congrés espanyol, aquell any es va aprovar el matrimoni entre dues persones del mateix sexe. Va ser una any mogut per al tripartit català, i no només pel que va costar posar-se d’acord per elaborar el nou Estatut. Al barri del Carmel, a Barcelona, més d’un miler de persones van haver de ser des-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 137

Una actuació al carrer del programa nacional del 2004 Stop: Pensa-hi! Els júniors de Reus lliuren al president de la JCI un xec de mil euros recaptats per a les víctimes del tsunami.

[

allotjades a causa de l’enfonsament d’un túnel durant les obres d’ampliació del metro. En el debat polític que hi va haver a continuació, Pasqual Maragall va fer esclatar la crisi del 3%. El President de la JCI Catalunya per a l’any 2005 va ser David Boleda, de la Jove Cambra de Reus. També la JC de Barcelona començava l’any amb una celebració. Havien passat quaranta anys des de la seva fundació i ho van commemorar amb una exposició gràfica, un col·loqui amb els principals fundadors, i un sopar de gala.

L’any començava amb la primera Recollida de Joguines del Vallès Occidental que organitzava la JC de Terrassa, coordinada amb la Creu Roja de la mateixa ciutat. Gràcies a aquesta iniciativa, 420 famílies sense recursos van poder celebrar el dia de Reis amb joguines per als més petits de la casa. També la JC de Barcelona començava l’any amb una celebració. Havien passat quaranta anys des de

la seva fundació i ho van commemorar amb una exposició gràfica, un col·loqui amb els principals fundadors, i un sopar de gala. En solidaritat amb les víctimes del tsunami que havia assolat la costa del sud-est asiàtic el desembre de l’any anterior, la JC de Reus va posar en marxa una campanya per recaptar fons a tota la comarca. La Jove Cambra va ser la primera entitat a la ciutat de Reus que va oferir un compte corrent als ciutadans perquè hi fessin les seves aportacions, que es va traduir en un important ressò als mitjans de comunicació locals i comarcals. La quantitat recaptada va sumar un total de 1.000 euros que van ser lliurats al president mundial de la JCI, Kevin Cullinae, que es trobava de visita a Catalunya. D’altra banda, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya celebrava la seva XXVII Assemblea General Ordinària, amb el lema A l’Estatut els joves no hi podem faltar. El president nacional, David Boleda, i la tresorera, Inés Giralt, van assistir com a delegats de la Jove Cambra, mentre que l’assessor legal, Ignasi Mercadé, ho feia com a membre del secretariat del CNJC.

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

137


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 138

Al mes d’abril, una altra organització veterana estava de celebració: la JCI Tarragona complia els trenta-cinc anys d’història amb un sopar en què es va obsequiar amb un llibre d’història de l’entitat, i una ampolla de vi amb etiqueta commemorativa. Pel que fa al premi Millor Pla d’Empresa 2005, va guanyar Air Water Treatment SL, una empresa de tractament d’aigües que utilitza un innovador sistema biològic. El seu director general, Xavier Mujal, va recollir el premi que li va atorgar un jurat format per l’economista Arcadi Oliveres i Marta Fernández, entre d’altres. El Programa Nacional de l’any va ser Dóna Vida, que tenia per objectiu sensibilitzar la població sobre els beneficis de fer donació dels òrgans per a trasplantaments. Les Joves Cambres van comptar amb la col·laboració i l’assessorament de l’Organització Catalana de Trasplantaments i del Departament de Salut. El programa va ser un èxit tant per l’interès que va despertar entre la ciutadania, com pel nombre de persones que s’hi van involucrar per fer-lo possible. Els programes locals a destacar van ser Endebat Jove, realitzat per la JCI Manresa, que, amb l’objec-

138

Capítol 1o

tiu de reforçar el teixit associatiu de la ciutat, va impartir diversos seminaris i cursos de cara al moment culminant: un concurs de debat en el qual participaven diverses associacions de Manresa. Lleida va organitzar la 2a Caminada pel Canal de Pinyana, on més de 500 persones van conèixer la principal font d’abastament d’aigua potable de Lleida, mentre gaudien d’un passeig per la natura, i de les diverses activitats que s’hi organitzaven. Igualada va proposar el programa Ciències pels nens, perquè els més petits poguessin aprendre i descobrir mentre participaven en els experiments i activitats que els júniors els hi van preparar. La mateixa Cambra va organitzar la tercera edició de la Universitat de Tardor d’Igualada, un dels seus projectes més ambiciosos, que aquest any tenia com a lema: Innovaciona’t. Les Cambres de Terrassa i Reus van organitzar respectivament el Junts Trenquem Barreres, Posa’t a la Seva Pell, i el I jo per on passo?, dos programes diferents però que tenien en comú el mateix objectiu de solidaritat amb els discapacitats davant les barreres arquitectòniques. La Jove Cambra de Vilafranca del Penedès va organitzar el Curs d’Internet “per a majors”, on es dona-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 139

Pàgina anterior, a l’esquerra: El programa nacional del 2005, Dóna Vida, als carrers de Manresa, per conscienciar dels beneficis de la donació d’òrgans. Dreta: Els presidents de la JCI d’Igualada brinden pel 30è aniversari. En aquesta pàgina, a l’esquerra: Un participant de l’Endebat Jove 2006, organitzat per la JCI Manresa. A sota: El logotip. A la dreta, a dalt: Estand d’organització de la Ruta de l’aigua: 2a Caminada pel Canal de Pinyana, un programa de la JCI Lleida l’any 2005. A sota: Els més petits aprenen i descobreixen mentre gaudeixen dels experiments preparats pels júniors d’Igualada amb el programa Ciències pels nens.

va una formació bàsica d’Internet, navegació i correu electrònic, a persones jubilades. El setembre, un altre aniversari, el de la JCI Lleida, que per commemorar els 35 anys va oferir un sopar d’homenatge a Miquel Santesmases, el seu fundador. En l’àmbit internacional, Marta Fernández, Pere Mallol i Jaume Mallol, els dos últims de la JC Girona, van guanyar el primer premi en el concurs mundial de debat celebrat a Viena durant el Congrés Mundial de la JCI. Els campions van rebre el ferm suport dels 30 delegats que van acudir al Congrés. I per acabar aquest any de celebracions, el desembre es va celebrar el 30è Aniversari de la JCI Igualada, on 100 persones es van reunir al sopar de commemoració. Els assistents van veure un vídeo documental que recollia els testimonis de molts

dels presidents de la cambra, i es va recollir informació de tots aquests anys amb la intenció d’editar un llibre sobre la història d’aquesta OLM. El 2006, després de quatre anys de conflicte en què havien mort 650.000 persones, Iraq encara vivia una guerra civil no declarada, i sense moure’ns del Pròxim Orient, Israel tornava a envair el Líban durant 34 dies. A Xile moria impune Augusto Pinochet, mentre que, a Rússia, la periodista Anna Politkovskaia, coneguda per la seva oposició a Vladímir Putin i a la guerra de Txetxènia, era assassinada. A Catalunya, la disconformitat d’ERC amb les retallades que va patir la proposta de nou Estatut va trencar el tripartit, i el president Maragall va convocar eleccions anticipades pel novembre de 2006, després que l’Estatut va ser aprovat en referèndum. Malgrat que CiU va tornar a guanyar les eleccions, hi va haver

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

139


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 140

La junta directiva de la Federació nacional de l’any 2006. Una sessió del programa Els samurais i els nous executius, una iniciativa de la JCI Girona.

una reedició del tripartit que va portar el candidat socialista, José Montilla, a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Tot això succeïa l’any que les Joves Cambres de Catalunya van ser presidides per Josep M. Plassa i Soler, de la JCI d’Igualada. Aquell 2006, l’entitat va voler donar un nou impuls i una força renovada a la seva relació amb l’empresa i a la vocació de suport als emprenedors que, des de la seva fundació al Cercle d’Economia, sempre havia tingut present. Recordem que el primer programa de la Jove Cambra de Barcelona, l’any 1965, anava destinat a orientar i assessorar les petites i mitjanes empreses, quan l’organització ni tan sols estava legalitzada. Amb aquest fi, i la excel·lent tasca i suport de una extensa Junta Nacional, es van posar en marxa diversos programes nascuts a l’Organització Mundial i que ja havien demostrat la seva eficàcia: el Best Business Plan, a Lleida, el nou premi Jove Emprenedor Creatiu (CYEA Creative Young Enterpreneur Award), Tarragona Emprèn, i el

140

Capítol 10

Dia de l’Emprenedor, amb la participació molt destacable de Barcelona Activa. Pel que fa al Programa Nacional, va tractar el problema dels incendis forestals amb l’eslògan Amb el bosc, no et cremis. Les organitzacions locals van realitzar programes com Els Samurais i els nous executius, a Girona; L’alfabetització informàtica per a pares i les 10 sagetes del Emprenedor, a Igualada, Coaching per líders, a Terrassa, English Meetings, a Barcelona, Endebat Jove a Manresa, i el Cicle de jornades de futur de Lleida. També es varen signar nous acords amb, l’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció), el BANC-Business Angels Network Catalunya, el SECOT (Séniors Españoles para la Cooperación Técnica), així com la realització del Directori professional de les Joves Cambres amb uns 500 membres, per tal d’apropar l’empresa als júniors. D’altra banda, el 9è Fòrum de Joves Emprenedors que es va celebrar a Vilafranca del Penedès, va comptar amb la presència del President Mundial de la JCI, el danès Lars Hajslund.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 141

A l’esquerra: Josep M. Plassa i Soler, president de la JCI Catalunya l’any 2006. A la dreta: El president de les Joves Cambres de Catalunya l’any 2007, Jordi Solé i Tuyà.

[

En l’àmbit internacional, 20 delegats catalans van participar molt activament a la Conferència Europea celebrada a Tallin, capital d’Estònia, on es va registrar un nou rècord de participació amb 2.300 assistens. A l’assemblea es va acordar reforçar els objectius de la JCI als nous països de l’Europa de l’Est.

A Seül, una delegació de 17 catalans va animar aferrissadament al guanyador de la primera edició del CYEA, Amadeu Roig, de Lleida. Al mateix Congrés, Osman Vindel, de la JC Girona, va ser designat conseller de l’EDC.

I al 61è Congrés Mundial que es va celebrar a Seül, una delegació de 17 catalans van animar aferrissadament al guanyador de la primera edició del JCI-Creative Young Enterpreneur Award, Amadeu Roig, de Lleida. Al mateix Congrés, Osman Vindel, de la Jove Cambra de Girona, va ser designat conseller de l’EDC (European Development Council). L’any 2007, Nicolas Sarkozy guanyava les eleccions a la presidència francesa, Benazir Bhutto era

assassinada a trets a Pakistan, i a Myanmar, l’antiga Birmània, té lloc l’anomenada rebel·lió de safrà, pel color de les túniques dels monjos que encapçalaven les protestes. A Catalunya, va ser l’any del caos absolut a la xarxa de rodalies de Renfe. La JCI Catalunya del 2007, va tenir com a President Jordi Solé i Tuyà, de la Jove Cambra de Vilafranca del Penedès. Aquell any l’organització va créixer amb dues cambres locals que de nou es posaven en marxa, la de Vic i la de Vilanova i la Geltrú. La nova creació de la Jove Cambra de Vilanova va ser anunciada per Solé i Tuyà davant del President de la Generalitat, José Montilla, i en presència de més de 500 empresaris, en un sopar de gala organitzat per l’Associació d’Empresaris del Garraf. En la línia de reforçar els vincles amb l’empresa que les cambres catalanes havien iniciat l’any passat, es van iniciar una sèrie de reunions amb l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya, amb la idea de crear una associació més gran i més forta de caràcter nacional. La iniciativa culminaria l’any 2009 amb la constitució de la Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

141


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 142

Esquerra: Ni una gota de +, el programa nacional del 2007 als carrers d’Igualada. Dreta: Gerard Monguió, de la JCI Tarragona, va ser president nacional l’any 2008.

de Catalunya, de la qual formarien part 5.000 joves empresaris i entitats d’arreu de Catalunya. En el mateix sentit, aquell any es va posar en marxa el directori professional de la JCI Catalunya al portal d’internet e-Conozco i es va engegar un programa de formació directiva en col·laboració amb l’escola de negocis EUNCET. La bona gestió de l’entitat va ser reconeguda a nivell internacional amb l’obtenció del segon lloc en el pla d’incentius del conjunt de països del sud d’Europa. També es van popularitzar les píndoles per millorar les habilitats directives i de lideratge que mensualment el president nacional publicava en el butlletí electrònic mensual e-Info&News. Pel que fa a l’àmbit internacional, l’igualadí Josep Plassa va ser escollit Vicepresident Internacional de la JCI pel 2008 al Congrés Mundial celebrat a Antalya, Turquia, i una vegada més, Catalunya va tenir l’honor de comptar amb un representant en els màxims nivells de responsabilitat de la Jove Cambra Internacional. En aquest Congrés, al qual van assistir 21 delegats catalans, es va muntar un estand per promocio-

142

Capítol 10

nar la candidatura de Tarragona per organitzar la Conferència Europea de l’any 2010. Durant el Congrés, el President Nacional Jordi Solé va tenir l’oportunitat de conversar amb el Sr. Taro Aso, que en aquells moments era Ministre d’Afers Exteriors, i que pocs mesos després esdevindria Primer Ministre del Japó. Quan el president dels júniors catalans li va dir que venia de Barcelona, el Sr. Aso li va preguntar si Barcelona era la capital de Castilla La Mancha. Òbviament, la resposta de Solé va ser que no, però li va donar l’oportunitat d’explicar les diferències culturals i d’identitat entre Catalunya i Espanya. El Programa Nacional del 2007 va ser Ni una gota de +, que tenia el propòsit de conscienciar la ciutadania de la importància d’estalviar aigua. D’altra banda, el novembre del mateix any, Alexandre Figueres i Gàmez va ser escollit secretari tècnic de la JCI Catalunya, càrrec que fins al mes de març havia estat ocupat per Mireia Mayor i Subirana. En el balanç final de l’exercici, el President Nacional de la JCI Catalunya valorava la salut de l’organització amb les següents paraules: “El


JCI 21-09-09:Maquetación 1

[

21/9/09

19:37

Página 143

Esquerra: Cartell del programa nacional 2008, Cursa solidària pels infants de l’Àfrica, premi europeu al millor programa juvenil 2009. A dalt: Dos instants de celebració del mateix programa. A sota: La JCI Igualada en un viatge a la República Dominicana per portar acumuladors d’electricitat i material escolar a l’escola Bill Grant.

moviment júnior passa per un molt bon moment. I no només això, sinó que es troba en una tendència alcista, en una mena de cercle virtuós, i és fàcil de preveure que millorarà en els propers quatre anys.”

El Programa Nacional del 2008, Cursa Solidària pels Infants de l’Àfrica, tenia per objectiu recaptar fons per als nens de la província de Kivu a la República Democràtica del Kongo, dins d’un projecte de l’ONG Save The Children.

I per últim el 2008. L’any en què esclatava la crisi financera mundial, l’economia entrava en caiguda lliure i Barack Obama assolia la presidència del EUA. A Catalunya, les pluges de maig ens van

salvar de patir els efectes d’una greu sequera, l’AVE per fi arribava a Barcelona, i la bombolla immobiliària es començava a desinflar. Amb aquest panorama, a les Joves Cambres de Catalunya, Gerard Monguió i Figuerola va exercir de President Nacional aquell any. El Programa Nacional del 2008, Cursa Solidària pels Infants de l’Àfrica, tenia per objectiu recaptar fons per als nens de la província de Kivu a la República Democràtica del Kongo, dins d’un projecte de l’ONG Save The Children. Nens i nenes dels centres educatius d’infantil i primària van córrer quilòmetres solidaris amenitzats amb tallers, gimcanes, animació, exhibicions d’esportistes d’elit i moltes altres activitats que va contribuir a que la jornada fos inoblidable. La solidaritat amb els infants va ser també el motiu del viatge que una delegació de la JCI d’Igua-

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

143


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 144

Participants al curs de cuina organitzat per la JCI Lleida. Programa de Reis de Terrassa de l’any 2008.

lada va fer a la República Dominicana. L’objectiu era equipar l’escola Bill Grant de Villa Hermosa de la Romana amb acumuladors d’electricitat, bombetes i material escolar. El projecte es va fer conjuntament amb la JCI República Dominicana. La Cambra d’Igualada també va organitzar el curs Gestió d'Entitats: Diagnosi, estratègies i formes d'actuar, dins de la Universitat d'Estiu Ramon Llull d'Igualada. D’altra banda, en la línia d’impulsar l’àrea de Promoció Empresarial i Professional encetada dos anys enrere, la JCI Catalunya va crear la web emprenem.cat, una eina per a totes les Joves Cambres per tal de comunicar i donar a conèixer els concursos a organitzar en aquest àmbit. Encara en el sector de l’empresa, la JCI Catalunya va editar una Guia de Responsabilitat Social Corporativa (RSC), un concepte que es va introduir a Espanya a finals dels anys 90, i que s’adeia molt bé amb dos dels eixos principals de la Jove Cambra: l’empresa i l’emprenedoria social. La Guia, de lectura fàcil i amb pautes clares d’aplicació, centra els seus continguts en sis línies de treball: la responsabilitat amb els empleats, els clients,

144

Capítol 10

els proveïdors, el medi ambient, la comunitat i la governança. Mentrestant, Josep Plassa, que com hem vist havia estat escollit Vicepresident Internacional pel 2008 l’any anterior, executava les seves tasques de representativitat en els 8 països de l’Europa del est que tenia assignats, Armènia, Bulgària, Moldàvia, Polònia, Romania, Rússia, Eslovàquia i Ucraïna.

Fundació Privada Joves Cambres de Catalunya Filla del Pla Estratègic de Berga, la Fundació Privada Joves Cambres de Catalunya es va concebre per salvaguardar el patrimoni de les Joves Cambres de Catalunya. Al mateix temps, havia de ser un instrument jurídic per canalitzar els recursos generats a les organitzacions locals. El mes d’abril de l’any 2002 es va crear una comissió que estudiés i elaborés el projecte de la nova fundació. Els estatuts proposats es van aprovar el primer de juny a l’Assemblea General reunida a Molins de Rei.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 145

La UTI, Universitat de Tardor d’Igualada. A l’esquerra, l’edició del 2007. A dalt, a l’esquerra, inauguració amb el Conseller de Medi Ambient i Habitatge Francesc Baltasar. A la dreta: Els directors de totes les edicions de la UTI.

Finalment, la Fundació es va constituir a Reus el 23 de desembre de 2003, amb la signatura dels darrers set presidents nacionals i l’aportació de la seu com a capital fundacional. Es va acordar que la Fundació no organitzaria cap programa ni tindria vot sobre els pressupostos anuals ni sobre cap altra qüestió relacionada amb la vida econòmica de les Joves Cambres, però sí que intervindria en la gestió del patrimoni, o en l’aplicació dels seus propis recursos. L’objectiu de la Fundació Privada Joves Cambres de Catalunya era afavorir el desenvolupament dels valors i principis de la JCI, i de donar suport a la Federació i a les organitzacions locals membres, alhora que permetria salvaguardar el patrimoni, el creixement i el desenvolupament de l’organització. El Patronat de la Fundació està format pels últims set presidents nacionals i el presideix el president que més antiguitat tingui a la Fundació o bé el que primer arribi als 40 anys. Les funcions de secretari recauen en el president nacional de l’any en curs.

La Universitat de Tardor d’Igualada i comarca Sovint es deia que Igualada havia perdut el tren de la formació universitària, amb les honroses excepcions de l’EUETII, l’escola de l’Adoberia, i d’un punt de suport de la UOC. Per posar remei a aquesta situació, la Jove Cambra d’Igualada va proposar que els anoiencs disposessin també d’oferta universitària, i van pensar a organitzar una universitat inspirada en les universitats d’estiu d’altres indrets com Terrassa, Vic o Mataró. La primera edició de la Universitat de Tardor d’Igualada es va inaugurar el 20 de novembre de 2003, a la Sala d’actes de l’escola d’Adoberia (EUETII). Aquesta experiència pionera va ser organitzada conjuntament amb l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial d’Igualada, i va comptar amb el suport de més de 15 associacions i entitats anoienques, i el patrocini de diverses empreses i organitzacions comarcals. També es van signar convenis amb l’Ajuntament d’Igualada, el Consell Co-

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

145


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 146

Esquerra: Guanyadors i participants del BBP 2007 organitzat per la JCI Barcelona. Dreta: Guanyadors i finalistes del BBP 2008, aquest any organitzat per la JCI Igualada.

marcal de l’Anoia, la Universitat Oberta de Catalunya i La Salle, Enginyeria i Arquitectura. En pocs anys, la UTI va guanyar prestigi i va créixer, fins que a la seva quarta edició, l’any 2006, va ser inclosa a la xarxa d’universitats de l’Institut Joan Lluís Vives, que inclou totes les universitats de parla catalana, i que permetia als estudiants universitaris obtenir crèdits de lliure elecció. El mateix 2006, la UTI va gaudir d’un ampli ressò als mitjans de comunicació, i es podia dir que l’esforç per situar el món universitari a l’abast dels igualadins ja s’havia consolidat. L’any 2007, la cinquena edició de la Universitat de Tardor es va centrar en el canvi climàtic amb una assistència rècord.

BBP-Premi al Millor Pla d’Empresa de Catalunya L’any 2006 la Jove Cambra de Catalunya va instaurar el Premi al Millor Pla d’Empresa. Una iniciativa per fomentar l’esperit empresarial entre els seus membres i tota la comunitat, i per facilitar als joves

146

Capítol 10

empresaris les eines i l'oportunitat de convertir una idea en un pla de negocis concret. Dins del marc del Best Business Plan, un programa mundial de la JCI que es va crear l’any 2001, el premi està dotat amb diners en metàl·lic i 10 hores de consultoria gratuïta per ajudar el guanyador a posar en marxa o desenvolupar encara més el seu negoci. A més, els finalistes opten al premi a nivell internacional, on competiran amb joves de tot el món en una gala que es celebra anualment durant el transcurs del Congrés Mundial de la Jove Cambra Internacional. El caràcter nacional i a la vegada internacional d’aquest concurs permet optar a premis més importants, però sobretot ofereix la possibilitat d’una expansió més gran del negoci i d’atreure inversors d’arreu del món. A l’edició del 2006, organitzada per la JCI de Lleida, la guanyadora del primer premi dotat amb 6.000 euros va ser Fátima Cebrián, per l’empresa Floor Art Clean Carpet. A més a més, la guanyadora va conèixer el seu soci actual durant l’acte de lliurament del premi.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 147

A dalt, a l’esquerra: Amadeu Roig guanya el premi CYEA internacional 2006 al Congrés de Seül, Corea. A la dreta: Jean Claude Rodríguez-Ferrara guanya el mateix guardó l’any següent, el 2007, al Congrés de la JCI a Antalya, Turquia. A baix, a la dreta: Guanyador i finalistes del CYEA nacional 2007 organitzat per la JCI de Lleida. A la dreta: El primer BNE celebrat a Catalunya per iniciativa de la JCI d’Igualada. (Veure pàg. 148)

L’any 2007 l’organització del concurs va anar a càrrec de la JCI Barcelona, i la guanyadora va ser Laia Urdí amb el projecte K-DES. El jurat va comptar amb la presència de Marcel Prunera, Director General de Promoció Econòmica de la Generalitat, i president de la JC Catalunya l’any 2001; Pedro Nueno, professor de l’IESE, i Francesc Robert, vicepresident de La Seda, entre d’altres personalitats igualment destacades. I el 2008, el Millor Pla d’Empresa de Catalunya va anar a cura de la Jove Cambra d’Igualada, i el guanyador va ser Jordi Nevot Banús, per SUCSPOON SL. La novetat de l’edició d’aquell any va ser que els finalistes van haver d’exposar públicament els seus plans el dia de la final, davant del jurat i d’una nodrida representació empresarial. Una oportunitat d’or per donar a conèixer la seva idea i potser trobar finançament o un nou soci.

CYEA-Premi al Millor Jove Emprenedor Creatiu Com el BBP, el Creative Young Entrepreneur Award és un premi internacional amb edicions nacionals, que des de l’any 2006 celebra la JCI Catalunya. El guardó reconeix els joves empresaris que aporten nous models i idees al món dels negocis i la productivitat, en un moment en el qual el creixement de l’economia passa per la investigació, la recerca i el desenvolupament. El nou programa no podia començar amb més bon peu per a la Jove Cambra de Catalunya. El guanyador de la primera edició de Millor Jove Emprenedor Creatiu de Catalunya, el lleidatà Amadeu Roig Casanova, va guanyar el concurs mundial al Congrés de la JCI a Seül, i va ser proclamat guanyador del Creative Young Entrepreneur Award.

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

147


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 148

El BNE 2008 es va celebrar a la Llotja de Mar de Barcelona a nivell nacional. Va ser organitzat per la JCI Barcelona, la Cambra de Comerç i Barcelona Activa.

Un any després, a la segona edició que es va celebrar a Lleida, el guanyador a Catalunya va ser Dídac Lee, de l’empresa tecnològica IntercomGi. A l’edició mundial l’èxit es va repetir. Per segona vegada consecutiva també va guanyar un català, Jean Claude Rodríguez-Ferrara, de Self-Managed Comunities, un sistema de microcrèdits entre persones d’una mateixa comunitat. No es podia demanar més.

[

Els CYEA són: Amadeu Roig Casanova, Dídac Lee de l’empresa tecnològica IntercomGi, Jean Claude Rodríguez-Ferrara de Self-Managed Comunities i Jordi Arànega de l’empresa APC Systems Bcn.

L’any 2008, l’encarregada d’organitzar la cerimònia de lliurament de premis va ser la Jove Cambra de Vilafranca del Penedès. El guanyador d’aquesta tercera edició del Premi al Millor Emprenedor Creatiu de Catalunya va ser Jordi Arànega, de l’empresa APC Systems Bcn, per dissenyar, fabricar i comercialitzar el primer airbag del món per a casc de motocicletes.

148

Capítol 10

A Catalunya, aquest guardó va comptar amb el suport institucional del Cidem, i la Secretaria de Relacions Internacionals del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

Business Networking Event (BNE) Un altre programa de suport a l’empresa i a l’emprenedor, que consisteix en una trobada massiva d’empresaris que fan rondes de presentació ràpides. La primera edició del BNE va ser organitzada el 2007 per la Jove Cambra d’Igualada en el marc de la Fira Multisectorial de la mateixa ciutat. La JCI Igualada va importar aquesta nova manera de fer negocis per copsar el pols empresarial del seu entorn més immediat. Durant tres hores, els participants van buscar noves oportunitats de negoci per a les seves empreses, al mateix temps que van posar a prova la seva capacitat de persuasió i oratòria. Els empresaris es van haver d’enfrontar a les rondes de presentació ràpides en les quals havien de ser capaços d’explicar al seu company, en només dos minuts i mig, l’essència de la seva empresa per tal d’incentivar i crear negoci. Hi van participar 36 empresaris de diversos sectors, i segons les enquestes, el 58% dels contac-


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 149

Esquerra: Els participants del Know How Transfer amb Ernest Benach al Parlament de Catalunya. Dreta: Joan Mestre, president de la JCI Lleida, a l’edició internacional al Parlament Europeu.

tes van ser molt interessants i el 20% van tenir un clar potencial de negoci. L’èxit del BNE d’Igualada, un programa molt ben definit, que no exigia un nivell d’organització elevat, i de resultats immediats, va despertar l’interès de la resta de Cambres de Catalunya que el van incorporar a les seves activitats. L’any 2008 es va celebrar a la Llotja de Mar de Barcelona el primer BNE nacional amb la participació de 160 empreses. L’organització va anar a càrrec de la JCI Barcelona que va comptar amb la col·laboració de Barcelona Activa i la Cambra de Comerç de Barcelona. L’any 2008 i sobretot en el 2009, el programa BNE s’ha realitzat en clau local per cadascuna de les Joves Cambres en col·laboració amb les Cambres de Comerç de diverses ciutats de Catalunya. El Business Networking Event és un èxit tant pel que fa a l’assistència, com per la satisfacció dels empresaris que hi participen.

Know How Transfer La primera edició del Know How Transfer es va celebrar l’any 2008 per iniciativa de la Jove Cambra Internacional de Catalunya.

Durant dos dies, una quinzena de presidents de les cambres locals van conviure amb diversos diputats del Parlament català, per conèixer de prop com exercien el seu càrrec en el dia a dia, ja fos al parlament o bé arreu del territori. Cada un dels júniors acompanyava al llarg de la jornada un diputat que se li havia assignat, tenint en compte que tots dos fossin de la mateixa demarcació. La proposta va ser molt ben rebuda pel Parlament, que va col·laborar de molt bon grat en la seva organització. A l’inici del programa els membres de la JCI van visitar la seu parlamentària, i tot seguit es van trobar amb els diputats en una presentació conjunta. Un cop fetes les presentacions, els joves van començar el seguiment del treball dels diputats, i molts van assistir a les comissions de justícia, Dret i Seguretat Ciutadana i d’Educació i Universitats, en la qual va comparèixer el Conseller d’Educació Ernest Maragall, que els va donar la benvinguda i va expressar la confiança que amb aquest projecte “arribin a la conclusió que aquest món té a veure amb el seu d’alguna manera”. Al migdia, el President del Parlament, Ernest Benach, va rebre als participants i va destacar que aquesta experiència permet als diputats “compartir

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

149


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:37

Página 150

i relacionar-se” amb la societat civil i que també “posa en valor la feina que fan” els parlamentaris.

Tarragona 2011: cap a la Conferència Europea El Grup Promotor de la Candidatura a la Conferència Europea, durant aquest últims anys ha realitzat un conjunt d'actuacions que apropen cada cop més aquest somni a la seva consolidació com a gran projecte de les Joves Cambres catalanes. Encara que no ha estat fàcil ni curt, podríem ben dir que un grup de persones treballadores, persistents, adaptables i incansables han estat al capdavant durant molt temps d'una idea que alguns cops pot semblar difícil d'assolir, en altres ocasions més propera, però que, de ben segur, significa una nova oportunitat d'aprenentatge per als nostres membres. El Grup Promotor de la candidatura desitja al llarg d'aquest petit resum, explicar la feina realitzada per tal d'encaminar el projecte. A nivell representatiu, hem tingut presència a les activitats oficials internacionals de la JCI: – EPM- Reunió de Presidents Europeus a Vilnius (Lituània), a Montecarlo (Monaco), Krakow (Polònia) – Conferències Europees: Tallin (Estonia), Maastricht (Països Baixos), Turku (Finlàndia) – UN Leadership Summit a Nova York – Congressos Mundials: Seül (Corea del Sud), Antalia (Turquia), Nova Delhi (Índia) Així com trobades de lobby i reunions del Consell Executiu a Saint Louis (EUA) seu de la JCI, i Nova York (EUA).

150

Capítol 10

D’altra banda, 9 catalans han pogut participar de les últimes edicions de l’Acadèmia d’organització d’events internacionals COC Academy de Viena (Àustria), per tal d'adquirir formació en el camp de l'organització d’esdeveniments internacionals El Grup Promotor s'ha reunit en moltíssimes ocasions de forma oficial i en moltíssimes d’altres amb un caràcter més informal. A nivell de comunicació, s'ha elaborat el logotip de la Candidatura, presentacions promocionals i diversos vídeos, per a l’exposició del projecte a espònsors i d’explicació amb detalls del que és una Conferència Europea, així com una pàgina web multilingüe: www.jciec2011.cat. Si ens centrem en tasques administratives, hem elaborat el Manual Organitzatiu de l'esdeveniment que ens ajuda a tenir la visió del projecte, s’ha realitzat un Bidding Book, llibre de la candidatura d’unes 700 pàgines, on es detallen les previsions, activitats, pressupostos, etc. En aquests moments, podem afirmar que hem assolit els objectius que inicialment ens vàrem comprometre amb l’Assemblea general, considerant que la nostra candidatura ja és oficial i ens resta esperar a les Votacions dels presidents Europeus a la Conferència del mes de juny de 2009 a Budapest. Voldria aprofitar aquestes ratlles per agrair als membres del Grup Promotor i altres col·laboradors espontanis el seu treball, esforç i dedicació en la preparació de la candidatura: Xavier Bielsa i Carré (Tarragona), Xènia Castelltort i Pedragosa (Igualada), Leen Caubergh (Sabadell), Marc Cerón i Castelló (Lleida), Joan Domènech iVentura (Rosebud Films), Eulàlia d'Ortadó


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:38

Página 151

Diversos instants de la delegació catalana al Congrés Mundial 2009 a Budapest.

(Barcelona), Òscar Hijosa i Milà (Tarragona), Carles Lombarte i Lladó (Sabadell), Joan Anton López i Lozano (Reus), Jaume Mallol i Angelats (Girona), Gerard Monguió i Figuerola (Tarragona), Mireia Osorno i López (Manresa), Maria Senserrich i Guitard (Igualada), Laia Urdí i Soler (Barcelona), Osman Vindel i Cruz (Girona). Josep M. Plassa i Soler

Un èxit sense precedents: La Conferència Europea de Budapest Dins dels actes de la Conferència Europea de les Joves Cambres Internacionals d'Europa celebrada a Budapest del 10 al 14 de juny del 2009, les Joves Cambres de Catalunya van aconseguir un èxit sense precedents en ser guardonades amb sis premis europeus en reconeixement als projectes realitzats durant l’any 2008.

La JCI Catalunya va ser l'organització nacional de Joves Cambres d'Europa més reconeguda, atès que és la que va aconseguir més premis. La JCI Turquia en va guanyar cinc i la JCI França, quatre. Els projectes guanyadors van ser: • Premi al Millor Projecte de Responsabilitat Social Corporativa: Construïm un pensament responsable - JCI Catalunya; programa d'àmbit nacional. • Premi al Millor Projecte Juvenil: Cursa solidària pels nens de l'Àfrica - JCI Catalunya; programa d'àmbit nacional. • Premi al Millor Projecte Juvenil Local: Gimcana 2008: Fem-ho junts! - JCI Reus; programa d'àmbit local. • Premi al Millor Projecte de desenvolupament d'oportunitats professionals: Tarragona Emprèn - JCI Tarragona; programa d'àmbit local.

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

151


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:38

Página 152

Els guanyadors dels sis premis internacionals. A dalt: Vídeo de presentació de Tarragona.

• Premi al Millor Projecte de desenvolupament de la comunitat: Els Tres Reis d'Orient et visiten JCI Girona; Programa d'àmbit local. • Premi al Millor Projecte d'afiliació de nous membres: Aplec del Caragol - JCI Lleida; Programa d'àmbit local. La delegació formada per 48 membres de Joves Cambres, acompanyada amb autoritats representants de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona van tornar a Catalunya el diumenge 14 de juny a les 17:30 hores amb els sis guardons internacionals aconseguits. A més a més d’aquests premis, la JCI Catalunya va aconseguir l’organització dels cursos Internacionals de Comunicació, Media Master Class, previstos pel mes de gener del 2010. A la Conferència Europea de la Jove Cambra Internacional a Budapest també s’hi van celebrar diverses activitats paral·leles, amb la participació de membres de totes les Joves Cambres de Catalunya, que van gaudir de trobades de networking, formació, turisme, etc.

152

Capítol 10

Tarragona ja és seu oficial Divendres 12 de juny del 2009 és un dia que passarà a la història de la JCI Catalunya i de la ciutat de Tarragona, perquè és el dia en què aquesta ciutat va ser designada, de forma oficial i per aclamació, la seu de la Conferència Europea de la Junior Chamber International 2011. L'elecció, feta en el marc de la Conferència Europea de Budapest, es va realitzar al matí i per aclamació, en no tenir Catalunya cap rival per disputar-li la candidatura. La delegació catalana present, d'unes 40 persones, ho va celebrar amb entusiasme i conscient que "la feina grossa comença ara. Caldrà treballar dur per demostrar que Catalunya és un lloc excel·lent per fer-hi esdeveniments d'aquest estil i que els catalans sabem treballar bé", segons va declarar el president de la Jove Cambra de Catalunya, Marc Gimferrer. Van donar suport a la Candidatura: Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut de la Generalitat de


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:38

Página 153

Catalunya, Àngel Xifré, Director dels SSTT del Departament d'Innovació Universitats i Empresa, Marcel Prunera, Director General de Promoció Econòmica, Sandra Coloma, Regidora de Joventut de l'Ajuntament de Tarragona i Jean-Marc Segarra, Coordinador Territorial de Joventut a Tarragona. Tots ells eren presents a l'acte en aquell moment.

La Conferència Europea del 2011 pot aportar entre 2500 i 3000 delegats de la JCI d'arreu d'Europa a la Ciutat de Tarragona i augmentar el dinamisme econòmic de la ciutat durant aquells dies. La JCI Catalunya agraeix tots els suports rebuts i comença a treballar ja en aquest projecte amb més intensitat que mai.

La Jove Cambra del Mil·lenni (2003-2008)

153


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:38

Página 154

Cronologia de la JCI Catalunya

1915 1944

1963

1964 1965

Henry Giessenbier funda a St. Louis, Missouri, la Young Men's Progressive Civic Association, preàmbul de la Junior Chamber.

En una reunió de joves dirigents europeus a París, Carles Ferrer Salat, president del Cercle d’Economia, entra en contacte per primer cop amb la Jove Cambra europea. A l’octubre neix la Jove Cambra Econòmica de Barcelona, la primera de tot l’Estat. Josep Pujadas és escollit el seu president. Es posa en marxa el programa Dirigència en Acció, un dels programes que van resultar més útils per a la creació de noves cambres locals i per a la formació dels seus socis.

1966

La Jove Cambra Econòmica de Barcelona va ser legalitzada el dia 27 de juny, gairebé dos anys després de la seva creació.

1967

La reunió anual dels presidents de les Joves Cambres europees es celebra a Barcelona, que organitza el seu primer acte oficial de la JCI.

El dia 6 de setembre neix la Jove Cambra de Sabadell, la segona a tot Espanya. El mes de novembre, després de tres anys d’afiliacions provisionals, la Jove Cambra d’Espanya obté l’afiliació permanent i de ple dret a la JC Internacional.

Cronologia de la JCI Catalunya

S’atorguen per primera vegada a Espanya títols de senador de la JCI. Philippe Abravanel, president mundial de la JCI, i Josep Pujadas, s’entrevisten amb el General Franco el dia 26 de juny per accelerar la legalització de la Jove Cambra espanyola.

Les Joves Cambres de 8 països reunides a Mèxic, acorden la creació de la Junior Chamber International. El mexicà Raúl García va ser el seu primer president.

Es crea, el juny, la Jove Cambra d’Espanya. Josep Pujadas passa a ser el seu president.

154

1968

El 27 de juliol neix la Jove Cambra de Reus. Neixen les Joves Cambres de Tàrrega, Valls, Terrassa, Vic i Vilanova i la Geltrú.

1969

Legalització de la Federació de Joves Cambres d’Espanya, el dia 29 de novembre.

1970

El dia 13 de gener es crea la Joven Cámara Económica de Tarragona.

1971

Josep Pujadas, vicepresident executiu de la JCI. El mes de març es funda la Jove Cambra de Lleida. Entre els dies 30 de juny i el 3 de juliol, amb el lema “Construïm Avui l’Europa del Demà”, Barcelona és seu del Congrés Europeu de la JCI.

1972

Un comitè format per Fortunato Frías, Esteve Renom, Joan Fisas, Sergio Rufino, Josep M. Draper i Joan Planas, entre d’altres, mantenen una reunió informal amb el Ministre de Governació Tomás Garicano Goñi, i li presenten un document en el qual proposen una reforma democràtica. Neixen les Joves Cambres d’ Alacant, Torrelavega, La Corunya, Cervera i Guissona. El nombre de membres a tot Espanya sumen 753. Apareix JCE Informa, la primera revista periòdica que informa sobre les activitats de les cambres locals i de les polítiques d’actuació de la junta directiva. Helena Jorba, la primera dona presidenta a la història de la JC espanyola, presideix la Jove Cambra de Vic.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

1973

21/9/09

19:38

Página 155

Es crea la Jove Cambra de Manresa el 30 de juliol. Reus organitza la Reunió de Presidents Europeus i Països mediterranis. La JC de Barcelona idea un estudi a realitzar a tot el continent titulat La Regionalització d’Europa, per ajudar tots aquells que feien alguna cosa per aconseguir una Europa unida.

1975

1988

La FCJC s'agermana amb la Federació Regional de la Jove Cambra Econòmica de Rhône-Alpes.

1991

Montserrat Boncompte, de la Jove Cambra de Lleida, vicepresidenta de la JCI per a l’àrea africana.

1992

Es nomena l'Hble. Sr. Josep Gomis, en aquell moment conseller del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, com el primer membre d’honor de la FCJC.

1993

S’aprova una moció elaborada per Fèlix Larrosa en la qual es reconeix com a única organització nacional la Federació Catalana de Joves Cambres.

Neix la JC d’Igualada el dia 25 de març. Poc abans de la mort de Franco, les Joves Cambres d’Espanya elaboren una declaració de principis que defensen els drets humans i la democràcia. Joan Garcia Argelaguet ocupa una vicepresidència internacional. Per segona vegada en cinc anys, un dels càrrecs més importants de la JCI requeia sobre un membre de les joves cambres catalanes.

1976 1977 1978 1980 1981

1985

Lleida organitza la reunió anual de presidents europeus.

Fundació oficial de l’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya, el dia 20 de novembre. La Federació decideix vetar l’assistència de la delegació espanyola al Congrés Mundial de la JCI a Johannesburg, Sud-àfrica, a causa de l’apartheid. L’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya celebra el primer congrés a la ciutat de Reus.

Neix la Jove Cambra del Baix Llobregat, la primera d’àmbit comarcal.

1994

Es celebren els primers premis TOYP de Catalunya al Camp de Mart de Tarragona i els presideix Jordi Pujol, President de la Generalitat.

1995

La JCI reconeix la Federació Catalana de Joves Cambres com a Organització Nacional Membre al Congrés de Miami.

Josep M. Sanclimens, vicepresident de la JCI per Bolívia, Colòmbia, Perú, Puerto Rico, Veneçuela i l’Equador. A causa de la manca de recursos i dels símptomes d’estancament de l’organització, es reuneix a Sau el Comitè de Plans de Llarg Abast i elabora un document amb catorze recomanacions. L’Agrupació Regional de Joves Cambres de Catalunya adopta la denominació de Federació Catalana de Joves Cambres (FCJC). Gabriel Esteban Alayó és elegit president.

1982

Es crea el Centre Nacional de Formació de les Joves Cambres de Catalunya.

La FCJC s'adhereix a la campanya de normalització lingüística impulsada per la Generalitat de Catalunya. S'elaboren els estatuts de l'entitat, per primer cop en català. Els senadors de la Jove Cambra s’entrevisten amb el Rei Joan Carles, que mesos després també rebia els presidents locals.

La Jove Cambra de Sabadell organitza el 17è European Multitwinning, el programa internacional més important d’aquesta cambra.

1996

La Generalitat de Catalunya atorga la Creu de Sant Jordi a la Federació Catalana de Joves Cambres.

1997

Desapareix la JC del Baix Llobregat, que es transforma en la JC de Molins de Rei. A l’Assemblea del mes de maig, Jordi Pujol conversa amb els presidents locals durant 45 minuts.

1998

Salvador Batlle, vicepresident mundial de la JCI. Comença a Lleida el Fòrum de Joves Emprenedors, la primera acadèmia catalana de formació directiva. Es presenta oficialment la candidatura de Barcelona 2001 al Congrés Mundial de Manila.

155


JCI 21-09-09:Maquetación 1

1999 2000

21/9/09

19:38

Página 156

Per unanimitat i aclamació, Barcelona es designada seu del 56è Congrés Mundial de la Jove Cambra Internacional al Congrés de Cannes. Francesc Maduell Canals, TOYP internacional 2000 en la categoria d’innovació mèdica.

S’instaura el Premi al Millor Pla d’Empresa, dins del marc del programa mundial Best Business Plan.

Per elaborar el Pla Estratègic de les Joves Cambres de Catalunya, el juliol es reuneix a Berga un comitè format per representants de totes les Joves Cambres.

Es crea el Premi al Millor Jove Emprenedor Creatiu dins del premi internacional Creative Young Entrepreneur Award. El lleidatà Amadeu Roig Casanova, guanya el concurs mundial.

Es funda la JCI Empresaris Barcelona, la segona OLM de la ciutat.

2001

2006

2007

Per segona vegada consecutiva un català guanya el CYEA internacional, Jean Claude Rodríguez-Ferrara, de Self-Managed Comunities.

Es celebra 56th JCI World Congress Barcelona 2001, amb l'assistència de més de 4.000 delegats vinguts de tots els racons del món.

La Jove Cambra d’Igualada organitza la primera edició del Business Networking Event.

Manuel Estiarte Duocastella, TOYP internacional 2001 en la categoria de lideratge i èxits acadèmics.

Es posen en marxa de nou les Joves Cambres de Vic i Vilanova i la Geltrú.

2002

Salvador Batlle és el primer català que ocupa el càrrec de President de la Jove Cambra Internacional.

2003

Es crea la Fundació Privada Joves Cambres de Catalunya.

2004

Josep Montañés, Chairman del Comitè Europeu de Desenvolupament de la JCI. La Jove Cambra munta un estand al Fòrum Barcelona 2004, i participa al Speakers Corner.

156

La JC de Vilafranca del Penedès s’agermana amb la Jeune Chambre Economique de Rezé Sud Loire.

Cronologia de la JCI Catalunya

2008

Josep Plassa, vicepresident mundial de la JCI per Armènia, Bulgària, Moldàvia, Polònia, Romania, Rússia, Slovakia, Ucraïna. Es celebra la primera edició del Know How Transfer a Catalunya.

2009

El divendres 12 de juny del 2009 la ciutat de Tarragona és designada per aclamació, la seu de la Conferència Europea de la Junior Chamber International 2011.


JCI 21-09-09:Maquetación 1

21/9/09

19:38

Página 157

AQUEST LLIBRE, JCI, FÀBRICA D’EMPRENEDORIA 1964-2009. JOVE CAMBRA INTERNACIONAL CATALUNYA. FEDERACIÓ MUNDIAL DE JOVES LÍDERS I EMPRENEDORS, DE RAMON BALASCH I MANEL GIL, ES VA ACABAR D’IMPRIMIR EL DIA 11 DE SETEMBRE DE 2009, ALS TALLERS GRÀFICS EGEDSA. L’EDICIÓ HA ESTAT A CURA DE RAMON BALASCH I MANEL GIL I MARTÍ


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:38

Pรกgina 158


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:38

Pรกgina 159


JCI 21-09-09:Maquetaciรณn 1

21/9/09

19:38

Pรกgina 160


Jci, fàbrica d'emprenedoria