Praderies submarines "Un mar de vida" by Jordi Carmona

Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Direcció General de Pesca i Afers Marítims

Praderies Submarines:

“Un Mar de Vida”

Què són les Fanerògames Marines? -Les Fanerògames Marines són plantes, no pas algues, del grup de les Angiospermes (plantes desenvolupades amb rel, tija, fulles, flors i fruits). -Són monocotiledònies. -Necessiten la llum del Sol per realitzar la fotosíntesis. -Són d’origen terrestre (readaptades al medi marí) -Colonitzen fons sorrencs entre 0 i 40 m de profunditat. -Formen Praderies submarines.

Els Boscos Submarins

Català: alguer, herbei, brut, herbassar, praderies. Castellà: Praderas submarinas. Anglès: Seagrass. Francès: Praterie de la mer, herbier de posidonie.

Com van colonitzar el medi marí? -La vida comença en el mar fa 3 o 4 mil milions d’ anys. -Apareixen successivament: - Bacteris - Algues - Molses - Falgueres - Plantes superiors (fanerògames) -Fa 400 milions d’anys (Paleozoic), apareixen a terra, les fanerògames (plantes amb flors). -Fa 200 milions d’anys, un grup d’aquestes (espècies d’aiguamolls...), retornen al medi marí.

Aquest retorn al medi marí fa que mantinguin algunes de les adaptacions de la vida terrestre: Rels, tiges, fulles, flors i fruits.. i que es formin noves adaptacions al medi aquàtic: - Sistemes d’adaptació per l’aprofitament de gasos presents a l’aigua, (espais aeris pel transport d’oxigen...).

- Sistemes de polinització subaquàtica.

- Actualment: 4 famílies i 57 espècies de fanerògames marines. - 5 espècies a la Mediterrània. - Posidonia oceanica (la que forma praderies més denses). - Cymodocea nodosa. - Zostera noltii. - Zostera marina. -Halophila stipulacea (únicament a la Mediterrània oriental).

Característiques de les Fanerògames Marines - Mars tropicals i temperats.

Estructura - Rizoma (tija) i rels (s’agafen al fons i absorbeixen nutrients. - Fulles allargades i unides a la base amb la tija.

Creixement del Rizoma

• Horitzontal i vertical. -Supervivència a la sedimentació.

Posidonia oceanica: entre 0,5-3 cm/any

Creixement estacional de la planta Primavera: creixement foliar rĂ pid. Estiu: magatzematge de reserves. Tardor: caiguda de fulles velles (boles en les platges). Hivern: Activitat molt baixa.

Reproducció Reproducció Sexual - Floració al Setembre (poca profunditat). - Fertilització a l’Octubre. - Desenvolupament de la llavor durant l’hivern. - Els fruits es desprenen al Març - Abril.

-Floració variable en intensitat i temps (fenomen escàs al nostre litoral). Praderies on s’ha observat floració en els darrers anys 1998

Illes Medes, Arenys de Mar, Cala Giverola (Tossa de Mar)

2001

Mataró, Illes Medes i cala Sa Tuna (Begur)

2003

Cala Culip, Cala Jugadora, Port-Lligat, Illes Medes, Cala Montgó, La Ferriola, Sa Tuna, Cala Giverola i El Perelló

Reproducció Asexual (vegetativa) - Fragmentació del rizoma i proliferació en un altre lloc.

EspĂ¨cies principals al nostre litoral

Posidonia oceanica

Cymodocea nodosa

Zostera marina

Cymodocea nodosa

Praderies poc denses

Cymodocea nodosa

• Associada als marges de les praderies de Posidònia (<30 m). •Ambients calmats profundes...).

sedimentació

fina

(badies

• No tolera l'onatge fort. • Taxa de creixement horitzontal ràpida (2,5 metres/any).

poc

Cymodocea nodosa

-Fulles de fins 60 cm llarg/4.5 mm ample. -Nerviació paral lela (7 a 9). -Àpex foliar arrodonit amb petites dents marginals. -Flors unisexuals. -Tiges grogues vermelloses. -Nusos circulars.

Zostera marina i noltii • Aigües poc profundes i tranquil les, de sediment fangós. • Es sol barrejar amb Cymodocea o amb algues.

Zostera marina i noltii

-Tija groguenca. -No presenta nusos circulars. -EspĂ¨cies molt petites. -Fulles perennes (1-3 mm amplada). -Rizoma de fins 1,4 mm de grossor. -Flors unisexuals i fruits petits.

Identificació de les dos espècies de Zostera • Z. marina més gran, amb rizoma sense marques. •Z. marina en aigües més salades que Zostera noltii (molt escassa). •Z. Marina: Badia dels Alfacs, Port Lligat (cala Jonquet) i Cap de Creus.

Zostera marina

Zostera noltii

Halophila stipulacea

-Planta al lòctona (Mar Roig, S.XIX). Malta. -Espècie petita (Rizomes de 1-2 mm de Ø). - Fulles ovoides de 3-6 cm de llarg i 2.5-8 mm d’ample.

Posidonia oceanica -Espècie robusta i “hermafrodita”. - 4 a 10 fulles/feix de 1.3 cm d’ample i més d’ 1 m de llarg.

Posidonia oceanica

• Només a la Mediterrània. • Al llarg de tota la costa, excepte a zones de deltes. • Colonitza aigües netes i amb cert grau d’agitació. • Substrats sorrencs protegits i fons rocallosos. • Des de pocs metres de fondària fins a 45.

Posidonia oceanica

â&#x20AC;˘ Praderies denses i amb una gran biodiversitat.

Posidonia oceanica

• Taxa de creixement horitzontal molt lenta (1-2 a 5-6 cm/any). (un segle per colonitzar l’àrea d’un camp de futbol.) • Longevitat molt elevada. - Fulles, 1 any. - Brots, més de 50 anys. - Rizomes, fins uns quants milers d’anys.

Posidonia oceanica

•Poques plantes mare originàries (germinació de llavors) que continuen creixent vegetativament.

Posidonia oceanica

Cúmul de restes a les platges: - No es tracta de brutícia. - La seva presència és un indicador de qualitat de l’aigua. - Constitueixen ecosistemes particulars. - Atenuen les onades, evitant l’erosió del litoral.

Funcions de les Praderies 1.- Importància ecològica (Més de 700 espècies).

Diferents comunitats: Organismes epífits (viuen sobre altres organismes, però no són la seva font d’ aliment). Organismes associats als rizomes i a les arrels. Organismes bentònics (sobre el fons). Fauna pelàgica (natació) associada a la praderia de formes diverses (alimentació, posta, cicle vital complet...).

Funcions de les Praderies

• Lloc de reproducció, posta, alevinatge i recer. (sèpia, dèntol, mollet, sarg, pagell, escòrpora, orada, aranya...)

Diplodus annularis

Diplodus sargus

Sepia officinalis

Sarpa salpa

Sparus aurata

Funcions de les Praderies

• Destaquen els equinoderms (garotes, holotúries i estrelles de mar): - Importància en l’equilibri del sistema: Garotes: principal consumidora de la Posidònia (difícil digestió). Holotúries: s’alimenten de les restes parcialment digerides que excreten les garotes i altres herbívors.

Funcions de les Praderies

2.- Elevada producció de matèria orgànica o biomassa. - Plantes i organismes que hi conviuen. - Alimenta les espècies de la praderia. - Exportada gràcies a l’acció dels corrents.

Funcions de les Praderies

3.- Estabilitzen la dinàmica de sorres i proporcionen protecció al litoral. - Compactació del sediment. - Barrera contra l’onatge.

Funcions de les Praderies

4.- Productor net de sediments carbonatats (esquelets calcaris), que formen les platges.

5.- Bioindicadors (sensibles a la contaminació).

6.- Oxigenació de las aigües litorals (fotosíntesis). - Productor net d’oxigen. - Atenuació de l’ efecte hivernacle. - Efecte depurador de l’ aigua (retenció de nutrients).

Causes de regressió -L’àrea de distribució de les praderies és al llarg del litoral (zona de influència de l’activitat humana: abocaments, rius contaminats, indústries, turisme, obres,...)

-Equilibri delicat entre les diferents espècies i microhàbitats.

-Regressió ràpida i regeneració natural lenta.

Causes de regressió

1.- Pèrdua de transparència de l’aigua.

• Eutrofització (fertilitzants, pesticides, piscifactories, aigües residuals...). - Dificultats per a fotosintetitzar. - Augment d’algues. - Consum d’oxigen per l’oxidació de matèria orgànica: proliferació de bactèries anaeròbies.

Causes de regressió

2.- Contaminació del medi. •Abocament de productes químics. -Incolors i inodors en molts casos. - Efectes a llarg termini: acumulació progressiva, en teixits de molts organismes. •Ampolles, llaunes, plàstics,... - Ingestió i alliberament de productes tòxics (plom…).

Causes de regressió

3.-Àncores d’ embarcacions. • Arrenquen fulles i rizomes. 4.- Pràctiques il legals de diferents arts de pesca. • Arrenquen fulles i rizomes i remouen el fons.

Arrossegament

Gàbies marisqueres

Causes de regressió

5.- Construcció d’ obres d’ infrastructura mal planificades : •Ports esportius, espigons, conduccions submarines (cables i emissaris)...

6.- Dragats de fons submarins per a la regeneració de platges o per a habilitar canals de navegació.

Causes de regressió

7.-Introducció d’ espècies invasores (Al lòctones). Caulerpa taxifolia -Introducció accidental (1984). -Origen tropical. -Resistent al fred, contaminació, aigües “mogudes”... -Creixement ràpid i dens. -Colonitza qualsevol substrat (entre 3 i 40 metres de fondària). -Substàncies tòxiques. -Praderies afectades, susceptibles.

Causes de regressió

Seqüència de degradació d’una praderia de Posidonia oceanica.

Legislació proteccionista Catalunya •Regula les praderies de fanerògames marines, prohibint l'ús, la seva destrucció, compra i venda.

Espanya •Garanteix la biodiversitat, mitjançant la conservació dels hàbitats naturals de la fauna i flora silvestres. Adaptació estatal de la directiva Hàbitat.

Unió Europea •Protegeix les praderies de fanerògames marines (conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres). •Reglament pesquer de la Unió Europea per al Mediterrani (prohibeix la pesca d’arrossegament sobre praderies de fanerògames marines).

Programa de Conservació d’Ecosistemes de Fanerògames Marines Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Direcció General de Pesca i Afers Marítims

Objectius • Estudi com a complexes ecosistemes: -Valorar el seu estat de conservació i evolució. - Plantejar alternatives per a la seva Conservació i Recuperació. • Implicar a la població local en les tasques de conservació del seu propi patrimoni natural. • Conèixer la distribució real i les causes de regressió específiques.

Objectius • Realitzar estudis complementaris (multiplicació in vitro…) per a la recuperació de les praderies.

• Informar a l’Administració: - Conservació d’aquests ecosistemes. - Legislació a partir del coneixement de la seva situació real.

• Incentivar: Formació, participació, informació i educació.

Activitats •Seguiment i estudi de l’evolució de les praderies.

35 Llocs d’estudi al llarg del litoral català.

Cala Montgó

Lloret de Mar i Cala Canyelles

L’Ametlla de Mar (Tarragona Sur)

Reserva Masía Blanca

A.-) Extracció de dades biomètriques.

B.-) Estudi de la qualitat dels ecosistemes. - Paràmetres físics. - Cens espècies indicadores.

Nacra

Garotes

Peixos

Altres

HolotĂşries

Activitats

• Xerrades educatives. • Cartografia de les praderies del nostre litoral. • Estudi de les causes de regressió locals. • Enquesta i repartiment d’un monogràfic entre diferents entitats (confraries, Clubs Nàutics...).

Estat de les nostres praderies Kms. de costa

Àrea ocupada Superfície per Posidònia ocupada respecte (Ha) el total Ha

Tarragona

222

2483

62 %

Barcelona

112

1275

31 %

Girona

261

302

Total

595

4060

595 Kms totals de costa catalana • A Catalunya ocupen unes 4.000 Hectàrees. • El fons marí potencial és de 40.000 Hectàrees.

Praderies Submarines de les comarques Gironines

Característiques de les Praderies de les comarques de Girona • Orografia de penya-segats i fortes pendents.

• Praderies associades a cales (encaixades).

• Petites i nombroses.

•Aïllades a llocs sorrencs (Roses i deltes del Ter i la Tordera).

• Zostera marina al Cap de Creus..

â&#x20AC;˘ De Portbou a Roses.

• De L’Escala a L’Estartit.

â&#x20AC;˘ Del Cap de Begur a Llafranc.

• De Llafranc a Platja d’Aro.

• De Sant Feliu de Guíxols a Lloret de Mar.

Girona 1998

1999

2000

2001

2002

2003

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Cala Culip

49,4

…

110

14,6

…

364,56

37,25

Cala Jugadora

51,5

108

10,6

121

14,2

119

13,1

…

208,31

23,42

Port-Lligat1

425

60,9

425

59,9

622

56,7

495

68,8

…

el·lab. Dades

Port-Lligat2

192

53,3

238

41,9

301

40,9

240

60,6

…

268,75

31.75

Cala Montgó

…

210

25,8

201

24,6

151

…

136.81

19,17

Ses Negres

148

38,2

228

261

24,4

290

37,3

…

el·lab. Dades

Llafranc

134

30,8

156

12,6

175

18,7

178

…

213,88

31,92

Palamós

…

405

46,4

220

48,9

303

54,9

…

142,19

61,58

Platja d'Aro

…

244

206

19,9

…

Cala Giverola

180

48,1

255

44,4

357

46,2

347

28,9

177,75

43,22

350,69

49,92

Cala Canyelles

…

150

22,5

156

27,8

…

275

31,42

Lloret de Mar**

…

603

34,8

…

143,75

24,13

• Símptomes d’alteració: Cala Culip i Jugadora, Port-Lligat 2, Cala Montgó, Palamós i Lloret de Mar?. • Certa tendència general a l’augment o estabilització, excepte Cala Montgó i Palamós.

Praderies Submarines de les comarques Gironines

• Principals causes de regressió:

- Ancoratge d'embarcacions d’esbarjo. - Pesca d’arrossegament il legal. - Elevada activitat humana.

Praderies Submarines de les comarques Barcelonines

Característiques de les Praderies de les comarques de Barcelona

• Només al Garraf, Mataró i Arenys de Mar. - Garraf: presència reduïda (praderies aïllades de baixa densitat). - Mataró: les millor conservades de la zona. - Antigament: Badalona, El Masnou i Premià de Mar.

• Cymodocea nodosa present de forma molt aïllada (Ex.: Vilassar de Mar).

â&#x20AC;˘ De Blanes a Arenys de Mar.

โ ข De Matarรณ a El Masnou.

Barcelona 1998

1999

2000

2001

2002

2003

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert

Densit.

Cobert ura

Arenys de Mar1**

166

34,2

196

11,7

239

18,2

182

16,6

…

No es troba

Arenys de Mar2

…

185

16,3

224

19,1

224

17,6

…

No es troba

Mataró1**

314

57,3

309

23,6

366

26,1

339

33,4

Nova fitació

201,81

26,54

Mataró 2**

208

37,5

209

232

240

28,6

…

154,69

16,75

Aiguadolç

…

115,62

19,75

Vilanova I

…

127

0,1

116

4,9

103

5,4

77,06

2,53

bianual

Vilanova II

…

177,5

24,6

103,5

12,67

Vilanova III

...

73,19

17,5

• Símptomes d’alteració: Arenys de Mar I, Aiguadolç, Vilanova I, II i III. • Praderies de Mataró protegides de l’arrossegament..., per barres rocalloses naturals que l’envolten.

Praderies Submarines de les comarques Barcelonines • Principals causes de regressió:

- Pesca d’Arrossegament il legal. - Elevada activitat humana. - Construccions mal dissenyades (ports…) - Dragats.

Praderies Submarines de les comarques Tarragonines

Característiques de les Praderies de les comarques de Tarragona

• 62% de la superfície total, ocupada per Posidonia oceanica. • Praderies extenses. • Ocupen la costa sorrenca, excepte la perifèria del Delta de l’ Ebre: -Sí a las badies (Zostera marina).

• Millor estat de conservació des de Cambrils a El Perelló.

• De Sitges a Roda de Berà.

â&#x20AC;˘ De Torredembarra a Tarragona.

â&#x20AC;˘ De Salou a Calafat.

• De L’Ametlla de Mar a L’Ampolla.

Tarragona 1998

1999

2000

2001

2002

2003

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cobert.

Densit.

Cober t.

Densit.

Cobertu ra

Coma-Ruga1

100

13,5

126

11,4

156

9,6

…

Coma-Ruga2

…

2,5

3,3

2,3

…

Masia Blanca

…

286

23,2

243

21,1

…

123,63

Roc de St. Gaietà

128

33,3

130

7,9

116

12,1

124

6,1

…

170,63

14,75

Torredembarra

…

129,19

21,43

Salou

…

177,75

Cambrils

…

163,31

43,33

173,94

42,08

Mont-Roig del Camp**

…

444

38,9

387

…

146,5

21,25

L'Hospitalet de l'Infant

…

111,81

31,25

St.Jordi d'Alfama

…

311,125

47,58

Vandellós

…

252,06

41,83

L'Ametlla de Mar**

…

592

60,6

400

32,6

…

207,81

62,5

El Perelló

…

232,62

30,67

L'Ampolla

…

216

32,58

• Símptomes d’alteració: Reserva marina, Roc St. Gaietà, Torredembarra, Salou, Cambrils Mont-Roig i L’Hospitalet de L’Infant. •Augment o estabilització: Coma-Ruga I, II i Masia Blanca (totes a Reserva Marina).

Praderies Submarines de les comarques Tarragonines • Principals causes de regressió:

- Elevada activitat humana (contaminació, eutrofizació).

- Pesca d’Arrossegament il legal. Molt evident a zones fondes.

- Influència Delta de l’Ebre (L’Ampolla).

Més Informació -Web: www.cram.es

www.gencat.net/darp/faneroga.htm

• Informació d’ activitats. • Dades, documentació... • Espai de fòrum virtual.

Altres mesures proteccionistes

Projecte de fitació de praderies de fanerògames marines Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Direcció General de Pesca i Afers Marítims

Objectiu -Delimitar el perímetre de les cartografia (GPS) de la seva extensió.

praderies

-Distància de protecció i marcatge. -Obtenir dades que permetin aplicar normatives proteccionistes sobre àrees concretes.

Planificaci贸 Localitzaci贸 del marge

Fitaci贸 a 100 m del marge Tractament dades

Moltes gràcies per la vostra atenció !!!